1.

NO T’ESCOLTO
2’14”

Portes tanta estona explicant-te amb cara de poma

que en el teu gintònic ja s’han fos els tres glaçons.
La cançó que sona és millor que les teves bromes,
crec que quan s’acabi et confessaré del tot

que no t’escolto,
que tot em sona.
Faig que sí amb el cap
perquè soc molt educat.

Però no t’escolto,
et falten comes.
De fet ara estic rumiant
si m’he deixat l’aixeta gotejant.

Busco alguna excusa per pair la teva tabarra,

ja no sé si em parles de la feina o de futbol.
El que donaria per conèixer algú de la barra
i aixecant el cul desaparèixer del teu món.
Que no t’escolto,
que tot em sona.
Faig que sí amb el cap
perquè et tinc molt apamat,
però no t’escolto,
et falten comes.
Estic desitjant
que t’ennueguis un instant.
Que no t’escolto
ets una broma,
que no t’escolto
ets una broma de mal gust.
2. JORDI PUIG
2’53”
No vull fer veure
que et penso sempre.
Tu et feies més amb els de Valls.
Però les vegades
que ens ajuntàvem
fèiem el ruc plegats.
Quan arribava
el temps dels exàmens
t’asseies just al meu costat
i amb la mirada
em demanaves
el resultat final.
I no sé ben bé si va ser un dimarts,
feia dies que no venies
i aquell mestre jove i desmanegat
va dir que no tornaries.
I si tanco els ulls ets al meu davant,
amb els rínxols negres i els ulls brillant
remenant els bongos a aquell concert de Nadal.

Ara hi ha tardes
fredes com marbres
que em ve present el teu posat.

I penso si encara
la teva mare
parla amb el teu retrat.

I el següent matí com em va fer mal

que la gent fes la seva vida.
Vas ser el primer tast de que tot plegat
algun dia acabaria.

I si tanco els ulls ets al meu davant,

amb els rínxols negres i els ulls brillants,
remenant els bongos a aquell concert de Nadal.
I si tanco els ulls ets al meu davant,
com si no haguessin passat els anys,
remenant els bongos en un concert,
remenant els bongos en un concert,
remenant els bongos a aquell
concert de Nadal.
3. ULLS COM PISCINES
2’41”
Porto ulleres bifocals
i tanmateix no veig
el que em trobo,
no sé on coi tinc el cap,
vaig badant com un pòtol.
Dormo a estones i bocins
no tinc molt clar si dino
o esmorzo, i vaig tan embullat
que m’empaiten els gossos.
I si ara vinc sovint
al teu bar petit
no és pas pel teu cafè
que és aigua bruta,
però no em fa res.
Que ja he triat el lloc on viure
i és en el verd dels teus ulls,
són piscines gegants
on nedar fins que em mori.
Que ja he triat el lloc on viure
i és en el verd dels teus ulls.
Són piscines gegants
aiguamolls encantats,
són estanys desglaçats
infinits com el mar.
Quan me’n vaig de restaurant
no sé què coi hi posa a la carta,
i per dissimular
agafo el plat de la casa.
Sempre vaig mal conjuntat,
no és culpa meva si soc daltònic.
Els teus verds se’m fan blaus
sense que me n’adoni.
I si ara vinc sovint
al teu bar petit
no és pas pels teus croissants
que són eixuts
com sabates d’espart.
Perquè he triat el lloc on viure
i és en el verd dels teus ulls.
Són piscines gegants
on nedar fins que em mori.
Que ja he triat el lloc on viure
i és en el verd dels teus ulls.
Són piscines gegants
aiguamolls encantats,
són estanys desglaçats,
infinits com el mar.
4. LENT
2’39”
Si m’has de deixar fes-ho lent,
que trobi el moment de fer-me
a la idea del que aviat m’espera
i abans que rumiïs com fer-ho
escalfa’m els peus per sota
d’aquests llençols amb
marques teves.
Dona’m estones
que pugui guardar
per quan no hi siguis
més endavant.
Si m’has de deixar fes-ho lent,
que tinc ben present que això tan
bonic no pot durar per sempre
i deixa que estigui content
amb aquests moments
que et robo quan véns distreta
a casa meva.
No tinguis pressa,
demostra’m que saps
dir-me mentides
sense parlar.
No tinguis pressa,
demostra’m que saps
dir-me mentides
sense parlar.
Si m’has de deixar fes-ho lent,
Si m’has de deixar fes-ho lent.
5. SOTA UN GLOP DE VI
2’35”
Sota un glop de vi,
sota un glop de vi,
m’espolso els dies
de mentides a mig dir.
I si soc feliç,
i si soc feliç,
és cosa teva
o un encanteri no previst.
Les rialles van
planejant
mentre esquiven vidres glaçats
fins que cauen lentes
com fulles sagnant.
Sota un glop de vi,
arreglant el món
havent sopat
amb massa gana i poca nit.
O estirats al llit
fent-te pessigolles
quan t’enfades
perquè és tard i vols dormir.
I ben arraulida
amb el cap
a la meva panxa-coixí
em confesses crims
que mai has compartit.
I prenem de postres
l’últim tast que ens pinta
els llavis més vermells,
mentre el món a fora
es despulla i va a fer nones.
6. TRES SEGONS
2’19”
És el vent que va despentinant
les antenes dels carrers
o el soroll que fa el silenci
quan no el sents però saps
que hi és.
És l’olor de casa els avis
que m’arriba del carrer,
des d’un forn de pa a punt
de plegar o en els plecs
del meu jersei.
És la corba on gronxo
els meus dits muts
resseguint-la pam a pam,
o el darrer raig d’aquest sol
menut que m’escalfa a les galtes.
Són les branques d’aquest arbre nu
que apunyalen tots els cels
o el soroll d’una altra pluja que
em bressola quan fa fred.

Són els tres segons entre el meu truc

i escoltar la seva veu.
O el moment just quan es tanquen
les persianes
dels meus ulls colgats de neu.

Són penyores ben petites

que ara em guardo per mi sol
i que amago a les butxaques,
per si es trenquen,
que no es trenquin per favor.
7. COM UN MITJÓ
3’17”

Tan mesurat com ho tenia tot,

tan endreçat i net de pols.
Van avisar-me però vaig dir que no,
creia tenir-ho sota control.

Ara fa un mes que m’he desapuntat

del Netflix i de l’HBO.
No els necessito, amb tu ja tinc al sac
la meva dosi de ficció.

I és que has entrat al meu terrat

sense pausa ni control,
posant en marxa
el meu punt mort.

M’agrada quan
em sacseges si t’arreceres,
m’agrada com
em canvies quan ets a prop.
M’agrada tot
el que fas malbé
sense voler,
girant-me com un mitjó.

Quan és l’hivern em fas venir fogots

però amb el bon temps ets refrescant.
Pujo al teu cotxe antic i ple de bonys
sense saber on em portaràs.

I sé que als amics i parents

no els acabes de fer el pes,
potser estic boja
però em senta bé.

M’agrada quan
em sacseges si t’arreceres,
m’agrada com
em canvies quan ets a prop.
M’agrada tot
el que fas malbé
sense voler
girant-me com un mitjó.

M’agrades tot.
8. S’EQUIVOQUEN
3’22”

Els matins s’allarguen com xiclets,

no sé si m’enyores.
Xuclo cèntims, molles i cabells
amb l’aspiradora.

Passo pel davant d’aquell hotel

on quedàvem d’hora.
Tu fent veure que tenies fred,
jo esperant-te a fora.

I tot tornant de la feina, un riu de nens

tornen a casa sortint d’escola
mentre contesto un missatge ple d’accents
que no sé si es tanquen o s’obren.

Deixa que et reculli quan no tinguis força,

deixa’m que t’expliqui perquè soc com soc.
Diuen que els anys et fan més savi,
creu-me que s’equivoquen.
Miro de dinar abans de les tres,
encara em queden sobres.
Faig la migdiada i un xic després
buido rentadores.

Cap al tard m’assec vora el solet

i acabo el crucigrama
que has deixat com sempre a mig fer
damunt de la taula.

I quan m’arriba ja l’hora de dormir

deixo la clau sota de l’estora
i faig conversa amb les mosques i els mosquits
que em fan companyia
xocant contra els vidres.

Deixa que et reculli quan no tinguis força,

deixa’m que t’expliqui perquè soc com soc
Diuen que els anys et fan més savi,
creu-me que s’equivoquen.
9. ENCENALLS
3’02”
Després del funeral
el fill torna a ciutat,
creix l’herba del bancal
d’un tros abandonat.
El mas, un munt de runa
sota l’esbarzeram,
de nit, quan surt la lluna
son mantell cobreix el camp.
Ningú no s’hi coneix
en aquest poble antic
on lent tot s’abalteix,
no hi queda cap amic.
Els mots guardats encara
dins un calaix balder
d’estiu a la vesprada
fan rotllana al meu carrer.
Cremant vells encenalls
i el trastam que ara ens fa nosa
trobant amagatalls
d’una tarda plujosa.
Vestits de joia i retalls,
de vida lluminosa.
Ballant de nou als balls
com qui no vol la cosa.
Records que són recers
quan queda poc camí.
L’enyor, com els brasers
escalfa l’avenir.
Tot fuig menys la neuràlgia
d’un món sense retorn,
som l’ara o la nostàlgia
o el demà que espera el torn?
Cremant vells encenalls
i el trastam que ara ens fa nosa,
trobant amagatalls
d’una tarda plujosa.
Vestits de joia i retalls
de vida lluminosa
ballant de nou als balls
com qui no vol la cosa.
Cremant vells encenalls
i el trastam que ara ens fa nosa,
trobant amagatalls
d’una tarda plujosa.
Vestits de joia i retalls
de vida lluminosa
ballant de nou als balls
com qui no vol la cosa,
com qui no vol la cosa.
10. ATRACAMENT A LA CAIXA
2’38”

Fins i tot amb el passamuntanyes

estàs guapo. Com t’ho fas, podrit?
Vinga, espera’t amb el cotxe en marxa,
que en mitja hora ho tindrem enllestit.

Ara els tinc amb els braços enlaire

castigats de cara a la paret.
Quatre gats, això no ha costat gaire.
Com m’agraden aquests bancs moderns.

L’encarregat, amb calma,

em va omplint el sarró.
No fa sonar l’alarma,
tant se li’n fot.

Atracament a La Caixa
i estic xalant de valent.
La culpa és vostra per voler cobrar-me
comissions del deu per cent.
És curiós el cas que et fan quan parles
amb una escopeta de caçar,
segur que ara el caixer no s’empassa
les targetes que em van regalar.

Pujo tranquil·la al cotxe,

marxem d’allà pitant.
Aquest matí les coses
estan canviant.

Atracament a La Caixa
i estic xalant de valent.
La culpa és vostra per voler cobrar-me
comissions al deu per cent.

Atracament a La Caixa
i estic xalant de valent.
La culpa és vostra per voler cobrar-me
interessos fixes al disset per cent.
11. ELS DIES QUE HAN D’ARRIBAR
2’54”

Des d’aquest cap massa emboirat

faig un propòsit:
penso guanyar els meus dimonis.

Dins aquest pit mig enfonsat

rebo un missatge:
troba a qui et faci oblidar l’odi.

I assedegat,
prenc el de sempre;
que vull brindar
pels dies que han d’arribar.

Amb els meus dits allargassats

toco els teus llavis
i dono gràcies als déus bornis.

I amb aquests peus colgats de fang,

plens de clivelles,
penso expulsar els roba-somnis.
I assedegat,
prenc el de sempre;
que vull brindar
pels dies que han d’arribar.
I si el món s’ha d’acabar
que ens agafi ben mudats,
festejant-nos amb el nas gelat.
12. FEM RIURE
4’20”
Tinc els ulls oberts,
ja estic desvetllat.
Els veïns de dalt mouen
els mobles massa tard.
Torno a encendre el llum
i tot és tan callat.
Busco a les palpentes la
meva flassada.
I sense obrir-lo
sé que m’has deixat
un nou missatge
que fa mal,
fa mal,
faig riure però em fa mal.
Fa mal. però et fa mal,
No em moriré d’això, fa mal,
però ara em fa mal. vols riure, però et fa mal.

Fent el torn de nit Fa mal,

fora l’hospital no et moriràs d’això,
veig una ambulància però ara et fa mal.
que ara mira d’aparcar.
I d’aquí uns quants anys
Llenço el cigarret quan ens trobem
i quan estic entrant tot fent cua al hall d’algun hotel
sento que et traslladen farem broma i trencarem el gel
a la meva planta. recordant només
I quan em veus ja no fas els bons moments.
cara d’espantat
i et faig recer,
En aquest disc hi han jugat Lluís Gavaldà, Joan Reig, Falin
Cáceres, Joan-Pau Chaves, Jordi Bastida, Marcel Cavallé,
Joan Pons i Jordi Matas.

Totes les cançons són d’en Lluís Gavaldà

menys “Encenalls” d’en Joan Reig.

Produït i enregistrat per Joan Pons Villaró.

Mesclat per Jordi Matas.
Enregistrat i mesclat al Teatre de ca l’Eril, Guissona, l’hivern del 2022.
Masteritzat per Katie Tavini.

Disseny gràfic de Gerard Joan.

Assessorament lingüistic de Marta Francisco.

Management de Glòria Castellví i Xavi Fortuny.

RGB-171/22 D.L. GI 21-2022 © 2022 RGB Suports