ACORD PSOE-JUNTS

El Partido Socialista Obrero Espanol i Junts per Catalunya constaten que la situaci6
politica actual permet assolir un acord per obrir una nova etapa i contribuir a resoldre
el conflicte historic sobre el futur politic de Catalunya, fins i tot partint de posiciors
divergents, desenvolupar una dinàmica per resoldre'I en termes diferents dels de la
darrera legislatura i procurar la governabilitat durant la XV legislatura atenent la
composici6 de les Corts Generals resultant de les eleccions celebrades el 23 de juliol de
2023.

1. ANTECEDENTS

Una part important de la societat catalana ha protagonitzat en els darrers anys una
gran mobilitzaci6 a favor de la independència. Aquest perfode no es pot comprendre
sense la sentència del Tribunal Constitucional del 2010, arran fonamentalment d'un
recurs del PP contra l'Estatut aprovat pel Parlament, per les Corts Generals i en
referèndum.

Amb l'aprovaci6 d'un nou Estatut, la societat catalana, que el va ratificar, cercava tant
el reconeixement de Catalunya com a naci6 com la soluci6 a les limitacions de
autogovern i als dèficits acumulats. Reivindicacions i demandes amb un profund
recorregut historic i que han adoptat diferents maneres des que els Decrets de Nova
Planta van abolir les constitucions i institucions seculars de Catalunya. Unes
reivindicacions on les qüestions lingüfstiques, culturals i institucionals han tingut un
paper destacat, especialment en periodes en què aquestes van ser objecte d'una
limitaci6 legal severa i fins i tot d'una prohibici6 o una persecuci6 activa. La
complexitat histèrlca i politica d'aquestes qüestions ha comportat que una part
rellevant de la societat catalana no s'hagi sentit identificada amb el sistema politic
vigent a Espanya.

La sentència del TC de l'any 2010 va comportar que avui Catalunya sigui l'ùnica
comunitat autönorna amb un estatut que no ha estat votat fntegrament per la
ciutadania. Com a reacci6, es va produir una gran manifestaci6 de protesta i, des del
2015, s'han anat repetint majories absolutes parlamentàries independentistes al
Parlament a les successives eleccions autonè>miques, aixi com mobilitzacions
massives de signe independentista. En aquest perfode, es van aprovar diferents
propostes per part del Parlament i del Govern de Catalunya en matèria fiscal, aixl com
la sol-licitud de delegaci6 de la competència per a l'autoritzaci6 de referèndums o
l'organitzaci6 d'una consulta a !'empara d'una llei autonàmica. Lamentablement, els
governs de llavors no van afavorir la negociaci6 politica i cap d'aquestes propostes,
fetes des de la lleialtat i el marc legal vigent, no va ser considerada.

Després d'aquests fets, les institucions catalanes van promoure, primer, una consulta
popular el 9 de novembre del 2014 i, després, un referèndum d'independència l'l
d'octubre del 2017 -tots dos suspesos i posteriorment anul-lats pel TC- amb una

1
participaci6 massiva a favor de la independència de Catalunya. L'intent del Govern
d'impedir el referèndum va donar lloc a unes imatges que ens van impactar tots dins
i fora de les nostres fronteres.

Tot plegat va portar a l'aprovaci6 de l'article 155 de la CE, mitjançant la quai es va

decretar la dissoluci6 del Parlament, la destituci6 del Govern català i la convocatària
anticipada d'eleccions, que van tornar a donar majoria absoluta als partits
independentistes. I arran d'aixà es van iniciar multiples causes judicials, moites encara
sense resoldre, que afecten un gran nombre de persanes.

Aquestes causes judicials han tingut una incidència politica rellevant, igual que
diverses resolucions d'organismes internacionals, com el Grup de Treball de
Detencions Arbitràries, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, el Tribunal
de Justicia de la Uni6 Europea, el Tribunal Europeu de Drets humans o l'Assemblea
de Parlamentaris del Conseil d'Europa.

2. OPORTUNITAT HISTÔRICA

Aquest relat sintètic de fets acredita objectivament les profundes divergències que han
existit i que han donat lloc a un conflicte que només la polltica en democràcia pot
canalitzar per cercar una soluci6, atès que, sis anys després, la qüesti6 de tons
continua sense resoldre's. I, malgrat les discrepàncies estructurals que hi ha atesa la
distància entre els nostres projectes nacionals, estem preparats per obrir una nova
etapa en què, a partir del respecte i el reconeixement de l'aitre, es busqui una soluci6
polftica i negociada al conflicte.

PSOE i Junts assumeixen que a partir del resultat de les eleccions generals del 23 de
juliol hi ha una oportunitat que tenen la voluntat i han d'aprofitar de manera
responsable. La resoluci6 ha de ser negociada i acordada i per tant correspon intentar-
ho als actors als quais les urnes els han donat aquesta possibilitat.

Per aixà, PSOE i Junts aposten per la negociaci6 i els acords com a mètode de resoluci6
de conflictes i acorden buscar un conjunt de pactes que contribueixin a resoldre el
conflicte histàric sobre el futur polftic de Catalunya.

Aquests acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de

atalunya que, segons l'Estatut (que té caràcter de llei orgànica), representa
legitimament el poble de Catalunya.

3. ACORDS

El PSOE i Junts reconeixen les profundes discrepàncies s6n conscients de la

complexitat i dels obstacles del procés que es disposen a emprendre. D'una banda,
Junts considera legitim el resultat i el mandat del referèndum de 1'1 d'octubre, aixi
com la declaraci6 d'independència del 27 d'octubre del 2017. De l'altra, el PSOE nega

2
tota legalitat i validesa al referèndum i a la declaraci6, i manté el rebuig a qualsevol
acci6 unilateral. Alhora, constaten que es poden assolir acords importants sense
renunciar a les respectives posicions.

Per a la consecuci6 d'aquests acords, i ateses les profundes discrepàncies sobre la

forma final de la resoluci6 del conflicte, a més de les desconfiances rnùtues
reconegudes per tots dos, el PSOE i Junts han acordat dotar-se d'un mecanisme entre
les dues organitzacions, international, que tingui les funcions d'acompanyar, verificar
i fer seguiment de tot el procés de negociaci6 i dels acords a què s'arribi.

És en aquest marc en què les dues parts hauran d'acordar, si escau:

• La metodologia de la negociaci6 per dotar el procés de certesa, en què el

mecanisme d'acompanyament, verificaci6 i seguiment del quai s'han dotat,
desenvoluparà la negociaci6 entre les parts. En aquest espai es negociarà,
acordarà i s'abordaran els dissensos, aixi com les disfuncions que sorgeixin en
el desenvolupament dels acords.

• Els continguts dels acords a negociar a partir de les aspiracions de la societat

catalana i de les demandes de les seves institucions, que en termes generals
s'agrupen en dos grans àmbits permanents: les de la superaci6 dels dèficits i
les limitations de l'autogovern, i les relatives al reconeixement national de
Catalunya. En aquest sentit i a la primera reuni6 de negociaci6 a celebrar
aquest mes de novembre, es plantejarà, entre aitres qüestions i de manera no
exhaustiva:

o Pel que fa a l'àmbit del reconeixement nacional, Junts proposarà la celebra-

ci6 d'un referèndum d'autodeterminaci6 sobre el futur politic de Catalunya
emparat a l'article 92 de la Constituci6. Per part seva, el PSOE defensarà
l'ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurldics oportuns, de
l'Estatut del 2006, aixi com el pie desplegament i el respecte a les instituci-
ons de l'autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüistica de Ca-
talunya.

o I en l'àmbit dels dèficits i les limitacions de l'autogovern, Junts proposarà

d'entrada una modificaci6 de la LOFCA que estableixi una clàusula
d'excepci6 de Catalunya que reconegui la singularitat en què s'organitza el
sistema institucional de la Generalitat, que faciliti la cessi6 del 100% de tots
els tributs que es paguen a Catalunya. I, per part seva, el PSOE apostarà per
mesures que permetin l'autonomia financera i l'accés al mercat de
Catalunya, aixi com un diàleg singular sobre l'impacte de l'actuel model de
finançament sobre Catalunya. En aquest àmbit, també s'abordaran els
elements essencials d'un pla per facilitar i promoure el retorn a Catalunya de
la seu social de les empreses que en van canviar la ubicaci6 a aitres territoris
els ùltirns anys.

• La Llei d'Amnistia, per procurar la plena normalitat poHtica, institucional i social

com a requisit imprescindible per abordar els reptes del futur immediat.
Aquesta llei ha d'incloure tant els responsables com els ciutadans que, abans i

3
 després de la consulta del 2014 i del referèndum del 2017, han estat objecte de
decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments. En aquest
sentit, les conclusions de les comissions d'investigaci6 d'aquesta legislatura es
tindran en compte en l'aplicaci6 de la llei d'amnistia en la mesura que es puguin
derivar situacions compreses en el concepte lawfare o judicialitzaci6 de la
polltica, amb les conseqüències que, si escau, puguin donar lloc a accions de
responsabilitat o modificacions legislatives.

• L'ampliaci6 de la participaci6 directa de Catalunya a les institucions europees

i aitres organismes i entitats internacionals, particularment en els assumptes
que tenen especial incidència al seu territori.

• La investidura de Pedro Sanchez, amb el vot a favor de tots els diputats de

Junts.

• L'estabilitat de la legislatura, subjecta als avenços i compliment dels acords

que resultin de les negociacions en els dos àmbits permanents assenyalats al
punt segon.

Brussel-les, 9 de novembre de 2023

Santos Cerdan Leon Jordi Turull i Negre

Secretari d'Organitzaci6 Secretari General
Partido Socialista Obrero Espanol Jun ts per Catalunya