DIDÀCTICA DE LA LLENGUA

EN EDUCACIÓ INFANTIL
Grau d’Educació Infantil – Gestions Creatives
Universitat de Lleida
Curs 2023-2024

Laia Cutillas i Alberich

laia.cutillas@udl.cat
Tutories: cal demanar hora
(despatx 1.14 FEPTS)
1
TEMA 2

DIDÀCTICA DE LA LLENGUA ORAL

OA1 Tenir els coneixements lingüístics necessaris per a l’ensenyança de les llengües.
OA2 Conèixer el currículum d’Educació Infantil i la seva aplicació a la didàctica de la llengua.
OA5 Dissenyar i desenvolupar activitats d’ensenyament i aprenentatge de la llengua.
CE1 Conèixer els objectius, continguts curriculars i criteris d’avaluació de l’Educació Infantil.

2
 TEMA 2.3

DIDÀCTICA DE LA
LLENGUA ORAL
Situacions comunicatives a l’aula

3
Realitat lingüística a les aules

■ Primer dia d’escolarització → llengua catalana

■ Mestre → parla sempre en català a l’aula
– S’han de crear i afavorir situacions de comunicació entre el
mestre i els nens
– S’han d’aprofitar totes les ocasions per estimular i orientar
els intercanvis verbals
■ L’ensenyament entén, accepta i valora la primera
llengua del nen

4
Realitat lingüística a les aules

■ Decret 21/2023, de 7 de febrer → pel que fa a l’eix 2, “Un infant que es

comunica amb diferents llenguatges” i la CE1, en finalitzar E.I. han d’haver
assolit aquestes capacitats (criteris d'avaluació de final d'etapa):
– Interpretar de forma eficaç els missatges i les intencions comunicatives dels altres,
identificant el sentit global de l'acte comunicatiu.
– Participar en situacions comunicatives de manera activa, espontània i respectuosa, ajustant
el repertori comunicatiu a les propostes, als interlocutors i al context.
– Fer un ús funcional de la llengua oral augmentant el repertori lingüístic i expressant idees,
desitjos, sentiments i emocions.
– Emprar la llengua oral com a forma per construir el propi pensament i regular l'acció en les
interaccions amb els altres, elaborant progressivament un discurs més organitzat i coherent
en diferents contextos.

5
Realitat lingüística a les aules

■ Decret 21/2023, de 7 de febrer → pel que fa a l’eix 2, “Un infant que es

comunica amb diferents llenguatges” i la CE2, en finalitzar E.I. han d’haver
assolit aquestes capacitats (criteris d'avaluació de final d'etapa):
– Manifestar habilitats per comunicar-se i interactuar a través de diferents llenguatges, ajustant
l'expressió al context verbal, matemàtic, corporal, plàstic, musical i digital.
– Evocar i expressar espontàniament idees, sentiments, emocions i vivències mitjançant diferents
llenguatges i formats.
– Utilitzar la intuïció, la improvisació, la fantasia i la creativitat tant en l'observació i l'escolta com en
els processos creatius artístics a través dels diferents llenguatges.
– Mostrar interès per la descoberta progressiva de la relació entre el text oral i l'escrit, en contextos
funcionals, participant en situacions significatives d'aproximació al llenguatge escrit.
– Gaudir i participar en propostes de literatura infantil, explorant, descobrint i apreciant la bellesa
del llenguatge literari.
– Interpretar i crear manifestacions artístiques individuals i col·lectives, utilitzant i explorant diferents
instruments, recursos o tècniques, mostrant una actitud curiosa i respectuosa.
– Explorar les possibilitats sonores, simbòliques, cinètiques, visuals i plàstiques a través dels
elements de l'entorn.
6
Situacions comunicatives a l’aula

■ L’aula és on els infants poden participar en una sèrie

d’intercanvis interpersonals
– Processos d’ensenyament i d’aprenentatge “naturals” del llenguatge
– Es comuniquen en un context real
■ Activitats que es donen habitualment durant tot l’horari escolar
a) Situacions habituals relacionades amb la vida de l’aula (rutines)
b) Situacions relacionades amb el desenvolupament de les activitats
c) Altres situacions escolars

7
 ■ Activitats quotidianes, pautades i
estructurades pel mestre, que es
realitzen de forma estable
– Requereixen estructures
lingüístiques breus i de tipus
repetitiu
– Crea uns marcs consistents de
a) Rutines referència per a l’infant
■ Situacions educatives
– Entrades i sortides
– Rebuda i inici/acabament de la
jornada (organització de la classe)
– Canvis d’activitat
– Esmorzar i esbarjo

8
a) Rutines: entrades i
sortides
➢ Molt sistematitzades i contextualitzades
➢ Ajuden a desenvolupar habilitats socials
➢ Llenguatge → estructura senzilla i repetitiva
➢ Situacions informals
■ Dins del desenvolupament hi ha diferents moments
– Les salutacions i acomiadaments a l’inici i a l’acabament de la jornada
– El treball d’autonomia personal: posar-se/treure’s i penjar la bata, etc.
– L’intercanvi de comunicacions sobre incidències, fets, novetats
■ Estratègies
– Potenciar aquestes situacions
– Saludar de forma personalitzada tots els seus alumnes
– Recordar i verbalitzar el que cal fer
– Aprofitar aquelles petites incidències que la família i/o el nen expliquin

9
a) Rutines: rebuda i
inici/acabament jornada
➢ Diverses activitats pautades pel mestre, tant a l’inici com a la fi de la jornada
✓ Parlar del temps que fa, posar la data, passar la llista d’assistència,
passar la llista dels que es queden al menjador, els responsables dels
càrrecs que s’han establert...
✓ Comentar algunes incidències a nivell de grup-classe, recordar alguna
informació per a l’endemà...
➢ Es treballa el llenguatge de forma sistemàtica amb la repetició de consignes
■ Estratègies
– Situació comunicativa de grup-classe
• Amb els més petits, la rotllana amb els infants asseguts
– Diferents recursos
• Amb referents visuals: cartronets, dibuixos, seqüències, fotos de
tots els nens i nenes de la classe...
• Sense referents visuals utilitzant el codi lectoescrit

10
a) Rutines: canvis
d’activitat
➢ Trencament amb l’activitat anterior.
➢ Mestre → fil conductor
■ Estratègies
– Situació de grup-classe
– Donar consignes molt explícites i assegurar-nos que s’han entes
– Instruccions clares i senzilles

11
a) Rutines: esmorzar i
esbarjo
➢ Interacció entre l’alumnat en un ambient distès
➢ S’estableixen intercanvis comunicatius dirigits o lliures entre iguals i/o entre
l’adult i el nen
➢ Infants més petits → situacions pautades
■ Estratègies
– Situacions no dirigides
– Molta interacció comunicativa amb els professors i entre iguals
– Són moments en què podem observar i veure usos i formes diferents en
el seu llenguatge, ja que és més espontani
– Cal vetllar perquè els nens i nenes estableixin relacions fomentant els
jocs cooperatius, per tal que cap alumne es quedi aïllat

12
 ■ Dimensió interactiva → aprenentatge de les
estratègies de gestió de la conversa
– Treballar vocabulari específic
– Adaptar el llenguatge en funció de les
necessitats i interessos
■ Situacions

b) Activitats
– Racons
– Tallers
– Conte
– Joc dramàtic o de representació
– Cançó
– Conversa col·lectiva
– Activitats de llenguatge musical
– Projectes

13
b) Activitats: racons

➢ Situacions que tenen lloc en petit grup (4 o 5 nens)

➢ El mestre planifica
– Quins racons hi haurà durant un temps determinat
– Organitza la presència de l’alumnat
– Participa activament en algun racó i, en d’altres, hi fa una funció de suport
➢ Per al treball de llenguatge oral podem prioritzar racons de joc simbòlic o de biblioteca
■ Estratègies
– Han de disposar dels objectes i detalls que ajudin a la representació i ús del
llenguatge.
– En el grup
■ Companys amb més competències comunicatives que serveixin de
model
■ Potenciar els diferents rols que es poden representar en cada situació
■ Ajudar l’infant a planificar la seva acció i el seu llenguatge: «què vols
fer?»
– Els racons es presten a treballar una gran quantitat d’aspectes comunicatius i
lingüístics

14
b) Activitats: tallers

➢ Permet concretar activitats iniciades en situació de gran grup.

➢ Poden ser:
✓ De treball o de joc
✓ Individuals o en grups reduïts
➢ Tasques organitzades i dirigides pel mestre.
➢ Comprensió d’un llenguatge instructiu, nocions i accions.
➢ L’alumne realitza les activitats de manera autònoma.
➢ Permet l’adaptació als diferents ritmes de treball.
■ Estratègies
– En el mateix taller, que hi hagi companys amb diversos graus de
competència
– Interactuar amb ells
– Potenciar la seva inserció en les activitats dels companys

15
b) Activitats: contes

➢ Activitat engrescadora
➢ Treballa tots els aspectes de la comunicació i el llenguatge
➢ Precisa l’adequació de les produccions orals de l’adult per adaptar-se a les
competències lingüístiques del nen
➢ Diferents tipus de contes permeten l’obtenció de diferents realitzacions
lingüístiques
– Contes relacionats amb la vida quotidiana
■ Relacionar el que veu amb experiències prèvies
■ Afavorir a comunicació i el gust per parlar
■ Afavorir l’ús d’estructures i vocabulari conegut i experimentat
– Contes fantàstics
■ Models lingüístics per a relacions temporals
■ Explicar situacions o accions en un ordre determinat
■ Imaginar diàlegs entre els personatges o establir relacions causals

16
b) Activitats: contes

■ Estratègies
– Aprofitar tots els recursos que permet la situació de conte →
metodologia participativa.
– Iniciar frases perquè els alumnes les continuïn
– Imitar sons, cantarelles, expressions, picar de mans, demanar la
presència d’un personatge, etc.
– Fer preguntes obertes que ajudin a la interpretació del conte
– Promoure que descobreixin informacions errònies
– Usar les mateixes rutines d’inici i acabament
– Memoritzar dites i frases fetes
■ Diferents maneres d’explicar contes que impliquen diversos graus de
coneixements
1. Explicar el conte amb referents visuals
2. Explicar el conte sense cap referent visual
3. Llegir el conte

17
b) Activitats: contes

1. Presentació del conte amb referents visuals

– Imatges per: contextualitzar, facilitar l’adquisició de vocabulari i recordar
les parts principals del conte
– Facilitar les imatges al mateix temps que s’explica
– Seleccionar les imatges més representatives i que serveixin per formular
hipòtesis
2. Presentació del conte sense referents visuals
– Tenir cura de la comunicació no verbal → facilita la comprensió
– Utilitzar recursos facilitadors per captar i mantenir l’atenció
3. Presentació del conte llegit
– Utilitzar contes amb imatges que estiguin relacionades amb l’escrit
– Per llegir un conte sense imatges cal:
a) Presentació del conte: títol, personatges, lloc/context, idea general
b) Tenir molta cura de l’entonació
c) Incitar a la participació des del començament

18
b) Activitats: joc dramàtic
i de representació
➢ Situació planificada pel mestre a partir de centres d’interès treballats a l’aula
➢ Els esquemes de l’activitat han de ser familiars als nens
➢ Si no ho són: s’ha d’introduir el coneixement
➢ Visites a llocs on es donen aquelles situacions
➢ Ajuda d’algun expert que ve a explicar i representar el que fa
➢ Visionar vídeos
➢ Varietat de rols potencials o que aporti activitats
➢ Els suports manipulatius ajuden a mantenir l’interès del joc
■ Té tres espais temporals
1. Incidir en el coneixement dels esdeveniments que es representaran
2. Planificar, discutir i argumentar el guió que es representarà
3. Representació

19
b) Activitats: joc dramàtic
i de representació
■ Objectiu
– Relacionar el coneixement nou amb el llenguatge → amplia el seu nivell de
vocabulari i l’aprèn en una situació d’ús
– Facilita el desenvolupament
• Cognitiu (nous coneixements)
• Lingüístic (lèxic i estructures lligades als nous coneixements)
• Social
■ Estratègies
– Espai organitzat on es puguin trobar objectes i detalls referents als
esdeveniments que es representaran
– Fer la presentació d’aquestes activitats en gran grup
– Assegurar que els nens tenen clar allò que després representaran
– Permetre que els nens desenvolupin la història o representació de la manera
més significativa per a ells
– Permetre diferents realitzacions
– Permetre que si l’activitat de representació sobrepassa alguns infants,
aquests puguin tenir l’opció “d’escapar-se’n”, canviar d’activitat, o bé només
mirar
20
b) Activitats: cançó

➢ Facilita i permet la comprensió i conceptualització d’una situació concreta a

través d’un llenguatge amb ritme i melodia
➢ Permet desenvolupar la capacitat de memorització i utilització del llenguatge
➢ Quan es tria una cançó s’ha de tenir en compte
✓ Edat dels nens
✓ Desenvolupament del llenguatge
✓ Dificultats de pronúncia o de comprensió del text.
➢ La cançó estimula
✓ L’alerta i discriminació auditiva
✓ La capacitat de memorització

➢ La cancó facilita l’articulació de sons mitjançant la melodia i les rimes.

■ Estratègies
– Per facilitar la comprensió i el record de la cançó
■ Acompanyar-se de gesticulació, mímica i ús de referents visuals
■ Tenir a l’abast la capsa de les cançons o el cançoner
– Tothom pot gaudir i participar del fet de cantar, ja que és una activitat
que permet diferents nivells de participació (adaptació)
21
b) Activitats: llenguatge
musical
➢ Sessions d’educació musical pautades per l’adult
➢ El mestre dona instruccions concretes per realitzar les activitats
➢ Amb els més petits treballem: l’alerta i la discriminació auditiva
➢ Activitats basades en el moviment del cos → expressió corporal
➢ Tenen un horari en la programació setmanal
■ Estratègies
– Té molta importància afavorir l’actitud atenta i la comunicació
– Cal potenciar: entonació, pauses, volum...
– Es desenvolupen la comprensió, l’anticipació i la memòria
– Cal potenciar la verbalització continuada de les activitats → poden
recordar la informació presentada
– Cal emprar la valoració i posada en comú del treball dut a terme

22
b) Activitats: projecte

➢ Confrontació lingüística que permet l’enriquiment de la competència

comunicativa a través de
✓ La negociació
✓ Els pactes
✓ La incorporació de nous coneixements
➢ Diferents moments educatius (conversa, visites, sortides... )
■ Tenir presents diversos elements
– Gestió de la conversa
– Diàleg
– Altres estratègies del llenguatge
■ És rellevant la intervenció del mestre per...
– Potenciar les diverses situacions d’interacció Formes de facilitar l’intercanvi
comunicatiu
– Facilitar el progrés col·lectiu, social i comunicatiu

23
 ■ Activitats que, durant el curs escolar,
afavoreixen:
– L’intercanvi de vivències i experiències
de l’infant amb el mestre i els seus
companys

c) Altres ■
– Acostar l’entorn familiar a l’escola
Situacions
– Celebració d’aniversaris
– Sortides fora de l’escola
– Gestió de conflictes
– Festes

24
c) Altres: celebració
d’aniversaris
➢ Situacions no habituals que es van repetint al llarg del curs amb una
temporalitat determinada
➢ Permeten l’expressió d’emocions i sensacions de satisfacció
➢ Es treballen rutines diferents de les habituals
➢ Faciliten l’adquisició d’habilitats i l’ús de formes socials específiques
■ Estratègies
– Donar referents gràfics, verbals i/o visuals (corona, pastís, cançó)
– Facilitar i indicar la situació d’ús de la felicitació i/o agraïment.
– Obsequi per als companys → moment d’intercanvi comunicatiu a
l’entorn de l’aniversari
– Preveure la situació i els diferents tipus d’ajuda segons les necessitats
comunicatives dels alumnes
– Comunicació entre l’escola i la família
– Fer participar l’alumne en el tipus de cançó que li agrada que li cantin
els companys, etc.
25
c) Altres: sortides fora de
l’escola
➢ Caire d’excepcionalitat
➢ Desperten reaccions emocionals
➢ Contacte més estret amb les famílies
➢ Tres moments: preparació, sortida i valoració
■ Estratègies
– Referents visuals per al treball dels moments de l’abans i el
després de l’activitat
– No oblidar la col·laboració i participació de la familia

26
c) Altres: gestió de
conflictes
➢ Procés d’interacció que pot transformar-se, desaparèixer o ser estacionari
➢ Es produeix entre dues parts o més
➢ Procés co-construït per les parts
➢ No necessàriament han de ser processos conflictius agressius
■ La gestió requereix
– Aprenentatges i habilitats del llenguatge
– Autoconeixementi autoregulació
– Interacció social
■ Diverses situacions de conflicte
– Dos alumnes o més discuteixen o s’enfronten entre ells
– L’alumne crida l’atenció de l’adult perquè aquest hi intervingui
– L’educador hi intervé davant la inhibició de l’alumne que és agredit
– Intervenció del docent → paper de mediador en situacions de conflicte
– Hi ha conflictes que requereixen la intervenció d’anàlisi en grup,
assemblea o tutoria, i d’altres que es poden treballar en petit grup o
parelles 27
c) Altres: gestió de
conflictes
■ Estratègies
■ S’han d’abordar des d’una posició de diàleg
– El mestre
■ Ha d’acceptar l’existència de conflictes a l’aula
■ Ha d’aconseguir que s’accepti el seu paper de mediador i que cada
membre del grup accepti les normes
– Donar models lingüístics adequats per ajudar a resoldre les diferències
– Donar elements per interpretar les situacions i evitar l’enfrontament
– Fomentar missatges facilitadors i evitar els obstructius
– Destacar les afinitats entre les persones en conflicte

28
c) Altres: festes

➢ La festa a l’escola és una celebració producte d’un treball previ i d’activitats

➢ Cal anticipar-les i organitzar-les
➢ Es treballen rutines diferents de les habituals
➢ Canvia la dinàmica de la classe durant uns dies
➢ Implica que el nen expressi els seus estats d’ànim, emocions i sensacions...
➢ Introducció d’un llenguatge específic propi que no ha estat treballat en
situacions anteriors i de difícil comprensió
➢ Cal tenir present les diferències culturals entre els infants.
■ Estratègies
– Tres fases diferenciades: abans, durant i després

29
 TEMA 2.3

DIDÀCTICA DE LA
LLENGUA ORAL
Trastorns de la parla i del llenguatge

30
Desenvolupament normal del llenguatge

Extret de Boix et
al. (2010, p. 81)
31
Desenvolupament normal del llenguatge
(Boix et al., 2010, p. 80)

➢ Habilitats adquirides als 5-6 anys d’edat

– Vocabulari extens, variat i clar.
– Llenguatge intel·ligible.
– Capacitat per utilitzar frases complexes de manera espontània en una conversa i
per relatar històries ben estructurades oralment.
– Capacitat per entendre preguntes simples i complexes que permeten seguir
instruccions complexes.
– Comprensió dels conceptes de temps, espai i causalitat.
– Capacitat per seguir les normes bàsiques d'una conversa: contacte ocular apropiat,
respecte del torn de paraula...
– Capacitat per associar sons a lletres i conèixer l'existència de símbols escrits amb
significat.
➢ Hi ha un marge d'uns sis mesos en la cronologia de l'adquisició del
llenguatge considerada normal.

32
Desenvolupament normal del llenguatge

Semàntica Sintaxi

Fonologia Pragmàtica
Competència
lingüística
(5-6 anys)

33
Trastorns de la parla
(Boix et al., 2010, p. 82-83)

▪ Dislàlies: són errors en la realització d'alguns sons.

▪ Disàrtria: trastorn articulatori secundari associat a un dèficit
neurològic.
▪ Disrítmies o disfluències: són alteracions en la fluïdesa i el
ritme de l’emissió de la parla. En aquest grup es troben:
– El farfalleig o taquilàlia, caracteritzat per una forma de parlar
precipitada i excessivament ràpida que porta a ometre fonemes.
– La tartamudesa o disfèmia, que es caracteritza per una
descoordinació en els moviments fonoarticulatoris i espasmes
musculars en algun punt de la via d'emissió de la parla.
34
Trastorns del llenguatge
(Boix et al., 2010, p. 83-85)

▪ Alteracions que afecten el desenvolupament de les àrees

implicades en el llenguatge del sistema nerviós central i
que poden alterar els següents mòduls lingüístics:
– Fonologia (p. ex., problemes de processament fonològic)
– Morfosintaxi (p. ex., dificultats per comprendre oracions)
– Semàntica (p. ex., sobregeneralitzacions)
– Pragmàtica (p. ex., narracions poc elaborades)

35
Trastorn de desenvolupament del llenguatge
(Boix et al., 2010, p. 85-90)

▪ El Trastorn de Desenvolupament del Llenguatge (TDL) o

disfàsia s’origina per un mal funcionament de les àrees
cerebrals implicades en les funcions lingüístiques.
▪ Segons Rapin i Allen (1983), es poden classificar en tres
tipus:
1. Trastorns que afecten l'expressió del llenguatge
2. Trastorns que afecten la comprensió i l’expressió
3. Trastorns que afecten el processament central del llenguatge

36
Trastorn de desenvolupament del llenguatge
(Boix et al., 2010, p. 85-90)

Dispràxia verbal. En aquest trastorn l’infant entén el

llenguatge, sap què vol dir i ho intenta, però la seva parla
Trastorns que afecten és poc intel·ligible.
l'expressió del llenguatge Trastorn de programació fonològica. Parla més fluida que
en la dispràxia verbal, però igualment poc intel·ligible.

Trastorn fonològic/sintàctic o dèficit mixt expressiu/

comprensiu. És el TDL més freqüent. La comprensió del
Trastorns que afecten la llenguatge està alterada però molt menys que l'expressió.
comprensió i l’expressió Agnòsia auditiva/verbal o sordesa verbal. És un trastorn poc
freqüent. Comprensió oral del llenguatge severament
afectada o fins i tot nul·la.

Trastorn lèxic/sintàctic. Afecta significativament els aspectes

Trastorns que afecten el
processament central del
llenguatge
de comprensió del llenguatge. L'alteració té repercussions
molt importants en els aprenentatges.
Trastorn semàntic/pragmàtic. Té una bona fonologia i una
sintaxi amb aparença formal normal. L'alteració resideix en la
pragmàtica o l’ús comunicatiu del llenguatge.
37
Indicadors d’alerta

Infografia de Julián Palazón (Twitter: @Julian8290) 38

Intervenció educativa

Les situacions d’E-A creades han de tenir com a objectiu desenvolupar el

llenguatge en les seves diferents funcions: comunicativa, representativa i
lúdica.
➢ Comunicar informacions, expressar sentiments, preguntar, respondre, explicar
vivències…
➢ Ajudar a la realització de tasques (descriure, donar l’opinió, categoritzar…)
➢ Fer un ús creatiu del llenguatge (jocs)
Bigas (2001)

39
Intervenció educativa

➢ Un volum important dels nens que tenen dificultats en l’àrea de llengua, les
tenen circumscrites en l’àmbit de la parla.
➢ Són alumnes que mostren una estructuració del llenguatge força correcta, o
amb un petit retard respecte els seus companys, però amb dificultats en el
nivell del sistema fonològic, que fan que la seva parla sigui poc intel·ligible.
➢ Els errors de parla molt sovint tenen més a veure amb un retard en
l’adquisició del sistema que no pas amb un trastorn.
➢ Acostumen a ser alumnes poc hàbils per escoltar i per produir.
• Jocomunico: aplicació per ajudar a parlar a les persones amb trastorns
de la parla.

40
Referències

Bigas, M. (2001). El lenguaje oral en la escuela infantil. A M. Bigas, & M. Correig (Ed.), Didáctica de la lengua
en la educación infantil (p. 43-70). Madrid: Síntesis.
Decret 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments del l’educació infantil. DOGC núm. 8851 (9
de febrer de 2023). https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=951431
Díez de Ulzurrun, A. (coord.). (1998). L'aprenentatge de la lectoescriptura des d'una perspectiva
constructivista (Vol. I i II). Barcelona, ES: Graó.
Generalitat de Catalunya. (2003). L’ús del llenguatge a l’escola.
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monografies/us-
llenguatge-escola/lus_llenguatge_lescola.pdf
Institut Obert de Catalunya. (2010). Expressió i comunicació.
http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M05/web/html/WebContent/u1/a2/co
ntinguts.html
Rapin, I. & Allen, D. (1983). Developmental language disorders: Nosologic considerations. A V. Kirk (Ed.),
Neuropsychology of language, reading and spelling (p. 155-184). New York: Academic Press.

41