03.

511 – DRET CIVIL I

Semestre març 2023 – juliol 2023 Mòdul 1

Plantilla respostes Prova d’avaluació contínua 1 - PAC 1

PAC 1

NOM I COGNOMS:____Georgia Manresa England______

ENUNCIAT 1 (extensió màxima: 10 línies per pregunta).

1. Resposta: a) Normes jurídiques de dret públic.

Justificació: El protocol i cerimonial en un acte oficial de la Generalitat de Catalunya són regulats per
normes jurídiques de dret públic. Això es deu al fet que la Generalitat de Catalunya és una institució
pública i, per tant, el protocol i cerimonial en els seus actes oficials han de seguir les normes jurídiques
establertes per l'ordenament jurídic públic. Això inclou la llei de precedència, la llei de símbols, la llei de
protocol i altres disposicions legals aplicables a aquests actes. Aixi esta estipulat en la Llei 39/2015, de l’1
d’octubre sobre el procediment administratiu comú de les Administracions públiques.
(Jefatura del Estado, 2015)
B, C i D, són incorrectes, ja que no s'apliquen a la regulació del protocol i cerimonial en un acte oficial de
la Generalitat de Catalunya. Les normes de dret privat es refereixen a les relacions entre particulars, no a
les relacions entre les institucions públiques i els ciutadans. Les normes socials i morals no són de
naturalesa jurídica i, per tant, no són vinculants des del punt de vista legal.

2. Resposta: c) Una norma imperativa de dret comú.

Justificació: Tal i com s’indica en l’article 111-4 del CCCat i de l’article 4.3 CC espanyol, les dispocicions
d’aquest codi que constitueixen el dret comú s’apliquen supletòriament a les altres lleis, així doncs tal i com
indica L'art. 46 del Codi Civil d'Espanya s’estableix una prohibició absoluta de matrimoni per als menors
d'edat no emancipats i per als que estiguin lligats amb vincle matrimonial. Aquesta prohibició és una
norma imperativa de dret comú, que té caràcter obligatori i s'aplica de forma general a tots els ciutadans,
independentment de la seva situació o del règim jurídic que els afecti. La norma és imperativa perquè no
permet cap mena d'excepció o renúncia per part dels afectats, i de dret comú perquè forma part del
conjunt de normes jurídiques que són d'aplicació general a tot el territori espanyol.
A, B i D, són incorrectes, ja que no s'ajusten a la naturalesa de la norma establerta en l'art. 46 del CCE. El
dret processal és el conjunt de normes que regulen la forma en què es desenvolupa el procés judicial,
mentre que el dret administratiu s'ocupa de les relacions entre l'administració pública i els ciutadans.
D'altra banda, el dret civil estableix les normes que regulen les relacions entre particulars, però l'art. 46
del CCE no és una norma que pugui ser modificada per les parts interessades.
(Lamarca i Marquès, A., 2022. pg.33)
(Comunidad Autónoma de Cataluña. 2002)
(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

3. Resposta: c) El propi CCCat, les altres lleis, els costums i els principis generals del dret propi.
Justificació: El Codi Civil de Catalunya estableix que les fonts del dret civil són el propi Codi, les altres
lleis, els costums i els principis generals del dret propi. Això significa que el dret civil català es basa en
una combinació de normes establertes en diferents fonts, incloent-hi la llei civil catalana, altres lleis
d'aplicació general, els costums de la societat catalana i els principis generals del dret civil català.
Aquesta combinació de fonts garanteix que el dret civil català sigui una disciplina jurídica completa i
actualitzada, adaptada a les necessitats de la societat catalana. (1)
(Comunidad Autónoma de Cataluña, 2002)
La A i la D, no inclouen totes les fonts del dret civil català segons el Codi Civil de Catalunya. La resposta
B no inclou els costums, que són una font important del dret civil català.

1
 03.511 – DRET CIVIL I

Semestre març 2023 – juliol 2023 Mòdul 1

Plantilla respostes Prova d’avaluació contínua 1 - PAC 1

4. Resposta: b) Encara que es donin aquestes circumstàncies, la jurisprudència no és font del dret.
Justificació: Tal i com s’indica en l’article 1 subapartat 6.: (2)
Podem establir la complementació l’ordenament jurídic amb la doctrina que de forma reiterada estableixi el
Tribunal Suprem quan interpreta i aplica la llei, el costum i els principis generals del dret. Cap la possibilitat
de reconèixer-la com a font indirecta del dret perquè el Tribunal Suprem, en tant que escull quina és la
interpretació que caldrà fer de la llei, li està atribuint un sentit determinat a la mateixa, no obstant el poder
judicial no pot produir normes i per tant, les seves sentències només poden complementar l’ordenament
jurídic però mai crear-ne. Si ho fés, no hi hauria separació de poders i, per tant, tampoc no hi hauria un
Estat de dret.
(Lamarca i Marquès, A., 2022, pg.22)
(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

Les opcions a), c) i d) són incorrectes perquè neguen o modifiquen incorrectament el paper de la
jurisprudència com a font del dret civil a Catalunya.
(Barceló, M. & Vintró, J, NA)

5. Resposta: b) És competència compartida entre l'Estat, que estableix les bases reguladores d'aquest tipus
de contractes, i la Comunitat Autònoma corresponent, que les desenvolupa.
Justificació: Pel que fa a la regulació de la limitació del preu del lloguer en contractes d'arrendament de
finques urbanes per part d'una Comunitat Autònoma amb Dret civil propi, això dependrà de les
competències que tingui atorgades aquesta Comunitat Autònoma en matèria de dret civil i de les limitacions
que estiguin establertes en la legislació estatal respecte a aquesta qüestió. En qualsevol cas, en el marc de
l'article 149.1.8a (3) de la Constitució espanyola, la competència exclusiva en matèria de legislació civil
correspon a l'Estat, per la qual cosa les Comunitats Autònomes no poden aprovar normes que
contravinguin la legislació estatal o vulnerin les competències que són pròpies de l'Estat. Per tant, en el
cas que una Comunitat Autònoma amb Dret civil propi vulgui regular la limitació del preu del lloguer en
contractes d'arrendament de finques urbanes, haurà de fer-ho dins del marc que estableix la legislació
estatal i respectant les seves competències pròpies.
La resposta (a) és incorrecta, ja que la regulació de l'arrendament de finques urbanes no depèn
només de si la Comunitat Autònoma té regulat o no aquest contracte, sinó que és una qüestió que
afecta a diferents àmbits del dret. La resposta (c) és parcialment correcta, ja que l'article 148.1.3 a (4)
reconeix la competència de les Comunitats Autònomes en matèria de dret civil, però aquesta
competència està condicionada per la legislació sobre bases del règim local i per la necessària
conservació i unitat dels ordres jurídics espanyols. La resposta (d) és incorrecta, ja que la regulació del
preu del lloguer no afecta només a les bases de les obligacions contractuals, sinó que té un impacte
més ampli en l'economia i en el dret civil.
(Corts Generals, 1978)
(Lamarca i Marquès, A., 2022, pg.40)

6. Resposta: c) En part normes de dret comú i, en part, normes de dret especial.

Justificació: El Reial Decret Legislatiu 1/2010 conté disposicions que són de dret comú i que afecten a
tot tipus de societats, com ara les normes relatives als òrgans socials o als drets dels accionistes. També
conté disposicions que són de dret especial i que només s'apliquen a determinades societats, com ara les
normes relatives a les societats anònimes o a les societats de responsabilitat limitada. (5)
Les respostes (a) i (b) són incorrectes, ja que el Reial Decret Legislatiu 1/2010 no és exclusivament de
dret comú o de dret especial. La resposta (d) és incorrecta perquè hi ha una part del Reial Decret
Legislatiu que conté normes de dret especial.

(MINISTERIO DE LA PRESIDENCIA, 2010)

2
 03.511 – DRET CIVIL I

Semestre març 2023 – juliol 2023 Mòdul 1

Plantilla respostes Prova d’avaluació contínua 1 - PAC 1

7. Resposta: c) En el mateix moment de la seva publicació al DOGC.

Justificació: Un Decret llei aprovat pel Govern de la Generalitat entra en vigor en el moment de la seva
publicació al DOGC, sempre que així ho estableixi l'article 33.1 (6) de la Llei del procediment administratiu
comú de les administracions públiques, que regula l'entrada en vigor de les disposicions de caràcter
general. Això significa que la data d'entrada en vigor del Decret llei depèn de la seva publicació al DOGC,
i no pas de l'aprovació pel Parlament de Catalunya o de la seva completa publicació al DOGC, com es
planteja en les altres opcions.
(CAP DE L’ESTAT, 2015)

8. Resposta:d): La regulació de l’entrada en vigor de les normes legals.

Justificació: El Decret Legislatiu és una norma amb rang de llei dictada pel Govern de la Generalitat
que té per objecte la consolidació, actualització, harmonització, codificació o sistemització de la normativa
vigent.
EXEMPLE: La Llei 3/2014 és un Decret Legislatiu perquè modifica el text refós de la Llei General per a la
Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, que havia estat aprovat pel Reial
decret legislatiu 1/2007. Això significa que, en lloc de crear una nova llei des de zero per incorporar les
modificacions necessàries, s'ha optat per modificar el text refós ja existent mitjançant un decret legislatiu,
que és un tipus de llei que permet la fusió, harmonització i coordinació de diverses lleis en una sola
norma, per aconseguir una major eficàcia i claredat en la regulació.
Així, les opcions (a), (b) i (c) són incorrectes perquè no són matèries que pugui regular un Decret
Legislatiu.
(Lamarca i Marquès, A., 2022, pg.56)

9. Resposta: b): Un contracte propi del dret públic administratiu.

Justificació: En aquest cas estem davant d'un contracte administratiu, que és un tipus de contracte
sotmès al dret públic administratiu. El contracte propi del dret públic administratiu és regulat principalment
per la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) aprovada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre.
L'article 2 i 3 de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) defineix els contractes del sector públic.(7)
Les opcions (a) i (c) són incorrectes perquè el contracte no està sotmès al dret tributari ni al dret privat, ja
que no estem davant d'una relació entre dos particulars sinó d'una relació entre un particular i una entitat
pública.
La opció (d) també és incorrecta perquè la resposta correcta és la ( b).
(Jefatura del Estado, 2017)

10. Resposta:c) Ho pot fer, perquè estaria conservant, modificant o desenvolupant el seu propi dret civil.
Justificació: Les comunitats autònomes amb competències en dret civil propi poden regular
l'emancipació d'un menor d'edat sotmès a aquest dret civil, ja que aquesta és una matèria que està
inclosa dins de les seves competències. Així, la regulació de la manera com s'ha d'atorgar l'escriptura
notarial corresponent d'emancipació és una forma de desenvolupar el dret civil propi de la comunitat. No
obstant això, aquesta regulació no pot anar en contra dels principis bàsics de l'ordenament jurídic estatal.
Aixi queda estipulat al article 149.1.8 (8).
La opció b) és incorrecta, ja que encara que encara que l'atorgament de l'escriptura notarial sigui una
matèria de competència estatal, la regulació de l'emancipació és una matèria de competència
autonòmica.
La opció d) és incorrecta, ja que tot i que l'art. 149.1.8 CE estableix que l'Estat té competència exclusiva
sobre el dret civil, això no implica que les comunitats autònomes no puguin tenir competències en aquesta
matèria
La opció a) seria correcta però ja queda reflectida en la opció c, en la totalitat de la potestat de la comunitat
autònoma.

3
 03.511 – DRET CIVIL I

Semestre març 2023 – juliol 2023 Mòdul 1

Plantilla respostes Prova d’avaluació contínua 1 - PAC 1

ENUNCIAT 2

Dret civil i Estat autonòmic

I.- PRIMERA PART (extensió màxima: 5 línies en cada supòsit plantejat)

(9)
a) La determinació del dret civil espanyol aplicable en cas que un ciutadà espanyol mori a l'estranger es
refereix a la regulació dels efectes jurídics de la mort en relació als registres i notariat, ja que aquests són els
encarregats de tramitar les successions en territori espanyol. Per tant, correspon exclusivament a l'Estat la
competència per a regular aquesta matèria.

b) La regulació de les parelles de fet és una matèria que pot ser regulada per les comunitats autònomes
espanyoles amb dret civil propi. Això es deu a que l'article 149.1.8 de la Constitució Espanyola estableix que
l'Estat té competència exclusiva sobre l'ordenació dels registres i del notariat, però no sobre la regulació de
les unions de fet. Per tant, correspon a les comunitats autònomes establir la regulació dels efectes jurídics de
les parelles de fet en el seu àmbit territorial, sempre que no contravingui el marc establert per l'Estat.

c) La regulació dels requisits per a la celebració del matrimoni és una matèria que afecta només al seu àmbit
territorial, i per tant, correspon a les comunitats autònomes establir les normes que regulin la celebració del
matrimoni en el seu territori, sempre que no contravingui el marc establert per l'Estat.

d) Correspon a les comunitats autònomes establir la regulació dels efectes jurídics de les capitulacions
matrimonials en el seu àmbit territorial. Això es deu a que l'article 149.1.8 de la Constitució Espanyola
estableix que l'Estat té competència exclusiva sobre l'ordenació dels registres i del notariat, però no sobre el
règim econòmic del matrimoni.

e) En aquest cas, la competència sobre la regulació dels efectes del matrimoni en la situació descrita seria de
l'Estat, ja que s'està parlant de la resolució de conflictes de lleis, que és una competència exclusiva de l'Estat,
segons l'article 149.1.8 de la CE. Encara que les Comunitats Autònomes poden desenvolupar i modificar els
seus propis drets civils forals o especials, l'article especifica que això ha de fer-se amb respecte a les normes
de dret civil comú i en els casos de conflicte de lleis, és l'Estat qui té la competència exclusiva per a la seva
resolució.
(Corts Generals, 1978)

II.- SEGONA PART (extensió màxima: 15 línies)

Actualment, hi ha sis comunitats autònomes que tenen competències per legislar en matèria del seu dret civil
propi: el País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó, Galícia i les Illes Balears. Aquestes comunitats tenen les
seves pròpies lleis civils que regulen aspectes com el règim matrimonial, les successions, les obligacions i els
contractes. A més, també tenen la capacitat de crear tribunals propis per a resoldre les qüestions relatives al
dret civil propi.
Aquestes sis comunitats autònomes es diferencien de les altres regions espanyoles per la seva llarga història
i tradició jurídica pròpia, que ha estat influenciada per factors com ara la cultura, la religió i la geografia.
Aquestes lleis civils pròpies també són el resultat d'un procés de reivindicació de la identitat i l'autonomia per
part d'aquestes comunitats, que van lluitar per recuperar el seu dret civil després de la seva abolició durant la
dictadura franquista.

4
 03.511 – DRET CIVIL I

Semestre març 2023 – juliol 2023 Mòdul 1

Plantilla respostes Prova d’avaluació contínua 1 - PAC 1

En definitiva, la concessió de competències per a la regulació del dret civil propi és una de les formes que té
l'Estat espanyol per a garantir la pluralitat i el respecte a la diversitat cultural i lingüística dels diferents
territoris que conformen el país.
(Lamarca i Marquès, A., 2022, pg.41-47)
(Comunidad Autónoma de Galicia, 2006)
(Comunidad Foral de Navarra, 2019).
(Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, 1990)
(Comunidad Autónoma del País Vasco, 2015)
(Comunidad Autónoma de Aragón, 2011)
(Bosch Capdevila, E, 1939)

ENUNCIAT 3

Fonts del Dret (extensió màxima: 15 línies en cada supòsit plantejat)

1. El costum és una font de dret que pot ser classificada en tres tipus: el costum praeter legem (segons la
llei), el costum praeter legem i el costum contra legem. El primer és aquell que la llei expressament reconeix i
l'atribueix força obligatòria. El costum praeter legem és aquell que es dóna en una matèria que no està
regulada per la llei, i per tant no es considera il·legal. Finalment, el costum contra legem és aquell que va en
contra de la llei establerta pel legislador. En aquest cas, hi ha una llei que regula l'assumpte, però el costum
va en contra d'aquesta llei. El costum és una font de dret important, ja que pot complementar la llei o ser
utilitzat en situacions on la llei no té una regulació clara.
No, el costum interpretatiu d'una llei no és una font del dret en si mateix. El costum interpretatiu fa referència
a la pràctica generalitzada en la qual els subjectes jurídics interpreten una llei de manera uniforme i coherent,
sense que això sigui regulat per la llei. Aquest costum no crea normes jurídiques noves ni modifica les ja
existents, sinó que simplement ajuda a aclarir i unificar la interpretació d'una llei ja existent. Per tant, el
costum interpretatiu no té força obligatòria en si mateix, sinó que pot ser utilitzat com a eina interpretativa en
cas de dubtes o controvèrsies en la interpretació de la llei.
(Gerencie, 2022)
(Lamarca i Marquès, A., 2022, pg.60)

2. No, un costum no pot contradir un principi general del dret ja que els principis generals del dret són normes
fonamentals que regeixen tot l'ordenament jurídic i són aplicables en tot moment, sempre que els costums
són normes que sorgeixen de la pràctica social i que són aplicables en determinades situacions i contextos
específics. A més, en cas de conflicte entre un principi general del dret i un costum, el principi general del dret
tindria primacia i s'aplicaria en lloc del costum, ja que els principis generals del dret són considerats com a
normes de major jerarquia i que tenen un major grau de generalitat i abstracció. Tal i com queda reflectit en
l’Article 111-1 del ccCAT. (10)
(Gerencie, 2022)
(Lamarca i Marquès, A., 2022, pg.60)

3. L'equitat és una font indirecta del dret, ja que el principi de justícia ha de ser tingut en compte en l'aplicació
de les normes, però això no significa que l'equitat sigui la font exclusiva del dret. L'article 111-9 del CCCat
(11) estableix que les normes jurídiques s'han d'aplicar d'una manera que promogui la justícia entre les parts

5
 03.511 – DRET CIVIL I

Semestre març 2023 – juliol 2023 Mòdul 1

Plantilla respostes Prova d’avaluació contínua 1 - PAC 1

implicades, però sempre dins del marc del principi de legalitat i l'imperi de la llei. En casos excepcionals, es
pot recórrer a l'equitat com a font exclusiva del dret, però només si la llei ho autoritza. En general, l'equitat és
una font complementària del dret, que ajuda a garantir la justícia en la seva aplicació, però sempre dins dels
límits establerts per la llei i les altres fonts del dret.
Sí, és possible aplicar al mateix cas el costum com a font del dret i l'equitat, sempre que es compleixin les
condicions establertes per cada una d'elles. si el costum i l'equitat són coherents amb les normes jurídiques
existents i compleixen les condicions establertes per la llei, és possible aplicar-les al mateix cas per
aconseguir una resolució justa
(Lamarca i Marquès, A., 2022, pg. 66)
(Comunidad Autónoma de Cataluña, 2002)

4. Sí, és correcte afirmar que una resolució judicial és font del dret si s'hi aplica d’una forma indirecta del dret
correctament la llei, el costum o els principis generals del dret. Les resolucions judicials són decisions preses
per un jutge o tribunal en un cas determinat, i la seva aplicació correcta de les fonts del dret és una font
indirecta d'interpretació jurídica. Això significa que la interpretació i aplicació de la llei, el costum o els principis
generals del dret en una resolució judicial pot servir de guia per a altres casos similars, ja que establirà un
precedent que altres jutges o tribunals podran tenir en compte en el futur. Per això podem servir-nos del dret
civil que omple les llacunes marcades per altres sectors de l’ordenament, en el qual detallen algunes
directrius fonamentals de dret català, en aquest cas, les quals s’han de considerar en la interpretació i la
integració de les normes jurídiques.
(Lamarca i Marquès, A., 2022, pg. 64)

ENUNCIAT 4 (extensió màxima: 10 línies en cada supòsit plantejat)

1. (12) No seria suficient utilitzar únicament el criteri de la interpretació literal per decidir sobre el contingut de
l'article 237.1 CCCat, ja que aquest criteri no sempre és suficient per comprendre el veritable sentit i la
finalitat de les normes. L'article 3.1 del CCE estableix que les normes jurídiques han de ser interpretades
d'acord amb la Constitució, el dret de la Unió Europea i el resta de l'ordenament jurídic, incloent-hi els
principis generals del dret. Així doncs, per comprendre completament l'abast i la finalitat de l'article 237.1
CCCat, seria necessari considerar també altres criteris interpretatius, com ara el context normatiu i fàctic, la
finalitat de la norma i els principis generals del dret, en particular, el principi d'equitat que s'estableix a l'article
111-9 del CCCat (13). En resum, per decidir sobre el contingut de l'article 237.1 CCCat, seria necessari
utilitzar diversos criteris interpretatius i no només la interpretació literal.
(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

2. Per determinar què significa "per causa que no li sigui imputable" en l'Art. 237.1 CCCat, el tribunal hauria
d'utilitzar el criteri d'interpretació sistemàtica, que consisteix en interpretar el precepte en el context de les
altres normes jurídiques relacionades. En aquest cas, podrien ser rellevants les disposicions relatives a la
responsabilitat civil i la culpa, així com altres articles del mateix CCCat que puguin definir el que es considera
imputable o no imputable en altres contextos. En resum, es tracta d'interpretar l'expressió en el seu context
normatiu més ampli per arribar a una representació coherent i consistent amb el dret vigent. En general, els
tribunals intentaran interpretar les lleis de la manera més clara i precisa possible, utilitzant el criteri

6
 03.511 – DRET CIVIL I

Semestre març 2023 – juliol 2023 Mòdul 1

Plantilla respostes Prova d’avaluació contínua 1 - PAC 1

d'interpretació més adequat per resoldre els dubtes o contradiccions que puguin sorgir. En aquest cas, el
contingut de l'art. 237.1 CCCat és prou clar i específic en la seva definició dels aliments d'origen familiar. No
obstant això, el dubte sobre el que es considera "una causa que no li sigui imputable" pot no ser resolt dins
del mateix article i requerir la consulta d'altres disposicions legals o jurisprudència pertinents.
(Lamarca i Marquès, A., 2022, pg. 62-66)

3. El criteri d'interpretació que seria més adequat per determinar allò que significa "tot el que és indispensable
per al manteniment, l'habitatge, el vestit i l'assistència mèdica" seria el criteri de la finalitat o de la teleologia
(14). Això vol dir que el tribunal hauria de tenir en compte la finalitat de l'article i el seu context per interpretar
el significat d'aquesta expressió. En aquest cas, la finalitat de l'article és establir el dret a rebre aliments per
part de la persona que els necessita per mantenir-se i viure amb dignitat.
Per tant, el tribunal hauria de considerar el significat habitual i corrent d'aquests termes tal i com indica
l’article 3.1 del CC (15), però també hauria de valorar les circumstàncies concretes del cas per determinar
quines són les necessitats reals de la persona alimentada en qüestió. Això implica, per exemple, tenir en
compte el nivell de vida anterior de la persona, la seva edat, estat de salut i altres circumstàncies que puguin
influir en les seves necessitats de manteniment, habitatge, vestit i assistència mèdica.
(García Amado, J., 2016)
(Lamarca i Marquès, A., 2022, pg. 63)
(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

4. Per determinar si l'article 237.1 CCCat també és aplicable a les despeses com els llibres i materials
escolars, es podria utilitzar el criteri d'interpretació sistemàtica. Això significa que es prendrien en
consideració altres disposicions legals i normatives que puguin estar relacionades amb el tema, així com el
context general en el qual es troba l'article 237.1 CCCat

En aquest sentit, es podria analitzar si existeixen altres articles del mateix Codi Civil català o d'altres lleis que
puguin establir una definició més precisa del que s'entén per "formació" i si aquesta definició inclou o no els
llibres i materials escolars. També es podria considerar la jurisprudència existent sobre el tema, és a dir, els
precedents judicials que han interpretat aquesta llei en el passat i que podrien ser útils per determinar si les
despeses com els llibres i materials escolars s'inclouen en el concepte de "formació". Així, es podria arribar a
una conclusió més precisa sobre la interpretació de l'article 237.1 CCCat en relació al cas.
(Lamarca i Marquès, A., 2022, pg. 63)
(Gerencie, 2022)

7
 03.511 – DRET CIVIL I

Semestre març 2023 – juliol 2023 Mòdul 1

Plantilla respostes Prova d’avaluació contínua 1 - PAC 1

ANEX:

(1) Codi Civil de Catalunya :

El text destaca les diferents fonts del dret civil a Catalunya, les quals inclouen:
Llei: que és la font principal del dret en el sistema jurídic modern, tal com s'estableix a l'article 111-1.
Costum: que té un paper secundari i només s'aplica en absència de llei aplicable.
Principis generals del dret: que serveixen com a mitjà d'autointegració del dret civil català i limiten l'ús del dret
supletori, tal com s'estableix a l'article 111-1.
Jurisprudència: que no és una font del dret però es reconeix el seu valor com a doctrina jurídica en
determinades circumstàncies, tal com s'estableix a l'article 111-2.
El nou Codi Civil de Catalunya: que té caràcter de common law i naturalesa supletòria, tal com s'estableix a
l'article 111-4.
El caràcter territorial del dret local: tal com s'estableix a l'article 111-3. La preferència de les disposicions del
dret civil de Catalunya sobre altres lleis, excepte en casos en què les lleis generals s'apliquin directament, tal
com s'estableix a l'article 111-5.
El principi de llibertat i autonomia civils, que s'emfatitza a l'article 111-6.
El principi de bona fe, que és un principi general del dret i s'aplica més enllà de les relacions contractuals, tal
com s'estableix a l'article 111-7.
La doctrina de l'aparellament o el principi dels actes propis, tal com s'estableix a l'article 111-8.
El principi d'equitat, que s'ha de tenir en compte en l'aplicació de normes, tal com s'estableix a l'article 111-9 .

(2) Código Civil Español.

"CAPÍTULO I
Fuentes del derecho "
"Artículo 1.[...]"
[…] 6. La jurisprudencia complementará el ordenamiento jurídico con la doctrina que, de modo reiterado,
establezca el Tribunal Supremo al interpretar y aplicar la ley, la costumbre y los principios generales del
derecho. "
(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

(3) Constitución Española

"Article 149
1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:
[...] 8a Legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per part de les
Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials allà on n’hi hagi. En qualsevol cas, les regles
relatives a l’aplicació i a l’eficàcia de les normes jurídiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de
matrimoni, ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a
resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del Dret, d’acord, en aquest darrer cas, amb les
normes del dret foral o especial. [...] "
(Corts Generals, 1978)

(4) Constitución Española.

"[...] Article 148 [...]"
"[...] 1. Les Comunitats Autònomes podran assumir competències en les matèries següents: [...]"
"[...] 3a Ordenació del territori, urbanisme i habitatge [...]"
(Corts Generals, 1978)

(5) *Diferencies entre dispocicions de dret comú i dret especial:

Les disposicions que són de dret comú són aquelles que regulen aspectes comuns a tot tipus de
societats, mentre que les disposicions de dret especial són aquelles que regulen aspectes específics
de les societats de capital.

8
 03.511 – DRET CIVIL I

Semestre març 2023 – juliol 2023 Mòdul 1

Plantilla respostes Prova d’avaluació contínua 1 - PAC 1

Entre les disposicions de dret comú, es poden destacar les que regulen la constitució i els estatuts de
les societats, les quals són aplicables a tot tipus de societats, mentre que les disposicions de dret
especial es centren en els aspectes específics de les societats de capital, com ara la regulació dels
tipus de societats de capital existents, les obligacions i responsabilitats dels accionistes i socis, la
distribució de dividends, les operacions financeres i la modificació del capital social.

Ley de Sociedades de Capital:

Disposicions del Reial Decret Legislatiu 1/2010 de Dret comú:
Títol preliminar, que estableix les disposicions generals de la llei.
Capítol I del Títol I, que regula els diferents tipus de societats de capital.
Capítol III del Títol I, que estableix les normes sobre l'augment i la reducció del capital social.
Capítol IV del Títol I, que regula les accions de les societats anònimes.
Capítol V del Títol I, que estableix les normes sobre les obligacions i drets dels socis.
Capítol VI del Títol I, que regula l'òrgan d'administració de les societats de capital.
Capítol VII del Títol I, que estableix les normes sobre l'auditoria de les societats de capital.
Capítol IX del Títol I, que regula la transformació, fusió i escissió de les societats de capital.
Capítol X del Títol I, que estableix les normes sobre la dissolució i liquidació de les societats de capital.

Disposicions del Reial Decret Legislatiu 1/2010 de Dret especial:

Article 273, Article 348 bis, Article 515, Article 529 quart
(MINISTERIO DE LA PRESIDENCIA, 2010)

(6) Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas

"[...] Article 33. Tramitació d’urgència.
1. Quan raons d’interès públic ho aconsellin, es pot acordar, d’ofici o a petició de l’interessat, l’aplicació al
procediment de la tramitació d’urgència, per la qual es redueixen a la meitat els terminis establerts per al
procediment ordinari, tret dels relatius a la presentació de sol·licituds i recursos […]"
(Jefatura del Estado, 2015)

(7) Contratos del Sector Público

"[...] Artículo 2. Ámbito de aplicación.
1. Son contratos del sector público y, en consecuencia, están sometidos a la presente Ley en la forma y
términos previstos en la misma, los contratos onerosos, cualquiera que sea su naturaleza jurídica, que
celebren las entidades enumeradas en el artículo 3. […]"
"[…]Artículo 3. Ámbito subjetivo.
1. A los efectos de esta Ley, se considera que forman parte del sector público las siguientes entidades:
a) La Administración General del Estado, las Administraciones de las Comunidades Autónomas, las Ciudades
Autónomas de Ceuta y Melilla y las Entidades que integran la Administración Local. […]"
(Jefatura del Estado, 2017)

(8) - (9) Constitución Española.

"[...] Artículo 149.
1. El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias:[…]"
"[...] 8.ª Legislación civil, sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades
Autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan. En todo caso, las reglas relativas a
la aplicación y eficacia de las normas jurídicas, relaciones jurídico-civiles relativas a las formas de matrimonio,
ordenación de los registros e instrumentos públicos, bases de las obligaciones contractuales, normas para
resolver los conflictos de leyes y determinación de las fuentes del Derecho, con respeto, en este último caso, a
las normas de derecho foral o especial. […]"
(Corts Generals, 1978)

9
 03.511 – DRET CIVIL I

Semestre març 2023 – juliol 2023 Mòdul 1

Plantilla respostes Prova d’avaluació contínua 1 - PAC 1

(10) Ley del Código Civil de Cataluña.

"[...] Artículo 111-1. Derecho civil de Cataluña.
1. El derecho civil de Cataluña está constituido por las disposiciones del presente Código, las demás leyes
del Parlamento en materia de derecho civil, las costumbres y los principios generales del derecho propio.
2. La costumbre solo rige en defecto de ley aplicable. […]"
(Comunidad Autónoma de Cataluña, 2002)

(11) – (13) Ley del Código Civil de Cataluña.

"[...] Artículo 111-9. Equidad.
La equidad debe tenerse en cuenta en la aplicación de las normas, si bien los tribunales solo pueden
fundamentar sus resoluciones exclusivamente en la equidad cuando la ley lo autoriza expresamente. […]"
(Comunidad Autónoma de Cataluña, 2002)

(12) – (15) Código Civil Español.

"[...] Artículo 3.
1. Las normas se interpretarán según el sentido propio de sus palabras, en relación con el contexto, los
antecedentes históricos y legislativos, y la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas, atendiendo
fundamentalmente al espíritu y finalidad de aquellas. […]"
(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

(14)
El criteri de la finalitat o de la teleologia es basa en la interpretació de la llei a partir de la seva finalitat o
objectiu. Això significa que s'ha de buscar la raó per la qual es va promulgar la llei i la finalitat que es va
proposar el legislador en crear-la per interpretar adequadament el seu contingut.
Per exemple, si una llei estableix una obligació per a les empreses d'instal·lar mesures de seguretat
addicionals a les seves instal·lacions, el criteri de la finalitat o de la teleologia indicaria que aquesta llei es va
crear per garantir la seguretat dels treballadors i evitar accidents laborals. En aquest cas, si hi ha un dubte o
una controvèrsia sobre com s'ha de complir aquesta obligació, el criteri de la finalitat o de la teleologia
suggeriria que es prenguin mesures que contribueixin a aquest objectiu final.
(García Amado, J., 2016)

10
 03.511 – DRET CIVIL I

Semestre març 2023 – juliol 2023 Mòdul 1

Plantilla respostes Prova d’avaluació contínua 1 - PAC 1

BIBLIOGRAFIA:

Barceló, M. & Vintró, J. (NA). Les fonts del dret a Catalunya. App. https://app.vlex.com/#vid/55903866 Les fonts
del dret a Catalunya (vlex.com)

Bosch Capdevila, E. (1939). Les competències legislatives de la Generalitat de Catalunya en matèria de dret
civil en la Segona República: precedents, textos i discursos. t e x t o s j u r í d i c s catalans, 1. Les
competències legislatives de la Generalitat de Catalunya en matèria de dret civil en la Segona República:
precedents, textos i discursos (parlament.cat)

CAP DE L’ESTAT. (2015). Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques.. BOE, 236.BOE-A-2015-10565-C.pdf CAT.

Comunidad Autónoma de Aragón. (2011). Decreto Legislativo 1/2011, de 22 de marzo, del Gobierno de Aragón,
por el que se aprueba, con el título de «Código del Derecho Foral de Aragón», el Texto Refundido de las Leyes
civiles aragonesas.. BOE, 67. Decreto Legislativo 1/2011, de 22 de marzo, del Gobierno de Aragón, por el que
se aprueba, con el título de «Código del Derecho Foral de Aragón», el Texto Refundido de las Leyes civiles
aragonesas. (boe.es)

Comunidad Autónoma de Cataluña. (2002). Ley 29/2002, de 30 de diciembre, primera Ley del Código Civil de
Cataluña.. BOE, 32.Ley 29/2002, de 30 de diciembre, primera Ley del Código Civil de Cataluña. (boe.es)

Comunidad Autónoma de Galicia. (2006). Ley 2/2006, de 14 de junio, de derecho civil de Galicia.. BOE, 124-
191. Ley 2/2006, de 14 de junio, de derecho civil de Galicia. (boe.es)

Comunidad Autónoma de las Islas Baleares. (1990). Decreto Legislativo 79/1990, de 6 de septiembre, por el
que se aprueba el texto refundido de la compilación del derecho civil de las Islas Baleares.. BOE, 120. Decreto
Legislativo 79/1990, de 6 de septiembre, por el que se aprueba el texto refundido de la compilación del derecho
civil de las Islas Baleares. (boe.es)

Comunidad Autónoma del País Vasco. (2015). Ley 5/2015, de 25 de junio, de Derecho Civil Vasco.. BOE, 176.
Disposición 8273 del BOE núm. 176 de 2015

Comunidad Foral de Navarra. (2019). Ley Foral 21/2019, de 4 de abril, de modificación y actualización de la
Compilación del Derecho Civil Foral de Navarra o Fuero Nuevo.. BOE, 137. Disposición 8512 del BOE núm. 137
de 2019

Conceptes Jurídics - Diccionari Legal (NA). Doctrina en Dret: què és i exemples en diferents àmbits.
Conceptosjuridicos. https://www.conceptosjuridicos.com/doctrina/ Doctrina en Dret: què és i exemples en
diferents àmbits (conceptosjuridicos.com)

Corts Generals. (1978). Constitución Española.. BOE, 311.. ConstitucionCATALAN.pdf (boe.es)

García Amado, J. (21 de març 2016). La interpretació i els seus arguments (IV): arguments teleològic i
sistemàtic - Magatzem de Dret. Almacendederecho. https://almacendederecho.org/la-interpretacion-y-sus-
argumentos-iv-argumentos-teleologico-y-sistematico#:~:text=El%20argumento%20teleol%C3%B3gico
%20justifica%20la,en%20las%20otras%20interpretaciones%20posibles.

Generlitat de Catalunya. (2 d’octubre 2015). Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de
les administracions públiques. Portaljuridic. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?
documentId=724869

11
 03.511 – DRET CIVIL I

Semestre març 2023 – juliol 2023 Mòdul 1

Plantilla respostes Prova d’avaluació contínua 1 - PAC 1

Gerencie. (20 d’abril 2022). Interpretació de les normes jurídiques | Gerencie.com. Gerencie.
https://www.gerencie.com/interpretacion-de-las-normas-juridicas.html#:~:text=Interpretaci%C3%B3n%20sistem
%C3%A1tica%3A%20Busca%20extraer%20del,entendimiento%20actual%20de%20las%20normas.

Gerencie. (9 de novembre 2022). Costum en dret. Gerencie. https://www.gerencie.com/la-costumbre-como-

ley.html

Institut obert de Catalunya (NA). Gestió de la documentació jurídica i empresarial. Ioc.

https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_adi_m02_/web/fp_adi_m02_htmlindex/WebContent/u1/a2/
continguts.html

Jefatura del Estado. (2 d’octubre 2015). Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común
de las Administraciones Públicas.. BOE, 236. Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo
Común de las Administraciones Públicas. (boe.es) ESP.

Jefatura del Estado. (9 de novembre 2017). Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público,
por la que se transponen al ordenamiento jurídico español las Directivas del Parlamento Europeo y del Consejo
2014/23/UE y 2014/24/UE, de 26 de febrero de 2014.. BOE, 272.Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos
del Sector Público, por la que se transponen al ordenamiento jurídico español las Directivas del Parlamento
Europeo y del Consejo 2014/23/UE y 2014/24/UE, de 26 de febrero de 2014. (boe.es)

Lamarca i Marquès, A. (2022). Introducció al dret civil. Disposicions preliminars. FUOC, 9.PID_00289475.pdf
(uoc.edu)

Ministerio de Gracia y Justicia. (24 juliol, 1889). Real Decreto de 24 de julio de 1889 por el que se publica el
Código Civil.. BOE, 206.Real Decreto de 24 de julio de 1889 por el que se publica el Código Civil. (boe.es)

MINISTERIO DE LA PRESIDENCIA. (2010). Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio, Ley de Sociedades
de Capital. BOE, 161.Disposición 10544 del BOE núm. 161 de 2010

Parlament de catalunya. (2010). Llei 25/2010, del 29 de juliol,del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu
a la persona i la família. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, 783. Llei 25/2010, del 29 de juliol,del llibre
segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família (parlament.cat)

Parlament de Catalunya. (Juny, 2016). Estatut d’autonomia de Catalunya. Estatut d’autonomia de Catalunya, 5.
Estatut d’autonomia de Catalunya (parlament.cat)

12