Informe: valoracions polítiques i polarització afectiva.

Un resum executiu basat en el baròmetre CEO 2/2023

En el següent resum executiu destacarem els aspectes més importants relacionats amb les
actituds valoratives i la polarització afectiva de la població major d’edat Catalana. Per a fer-ho,
ens basem en les dades del darrer baròmetre del CEO, realitzat entre el 29 de maig i el 26 de
juny de 2026 a una mostra de 2000 persones de 18 anys i més residents a Catalunya i amb dret
a vot a les eleccions al Parlament de Catalunya i a les eleccions Generals. Més concretament,
totes les dades i gràfics reproduïts en aquest informe s’han extret del dossier de premsa de
l’esmentat baròmetre 2/2023.1

Pel que fa a l’estimació de vot, com queda reflectit a la Figura 1, un 22% dels enquestats va
declarar que si demà fossin les eleccions al Parlament de Catalunya votarien el PSC. El
segueixen en intenció de vot ERC (19%), Junts (15%). PP (10%), ECP (6%), Vox (5% ) i
Ciudadanos (1%). El PSC presenta una tendència lleugerament a la baixa des de Juny de 2022,
quan un 26% dels enquestats els donava suport. Aquesta variació és similar a la que ha patit
ERC i no afecta l’estabilitat del vot, ja que PSC -seguit per VOX i CUP- és el partit amb menys
variacions entre el vot declarat a les eleccions de 2021 i la intenció de vot actual. És per tant, el
partit amb una major taxa de retenció. També és el partit que es beneficiaria més del vot dual,
és a dir, del vot d’electors que voten un partit diferent a les eleccions al Congrés (veure pàgina
12 de l’informe original per a més detall).

Figura 1: Percentatge de intenció de vot (2023) vs. Resultats el 2021.

Pel que fa al coneixement i valoració dels líders, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Inés
Arrimadas, Pere Aragonès i Salvador Illa són els líders de grups parlamentaris més coneguts
(97%, 95%, 89%, 85% i 81% dels enquestats els coneixen, respectivament). D’entre aquells que
manifesten conèixer-los, els més valorats són Pere Aragonès, Oriol Junqueras i Jaume Asens,
tots tres empatats amb 4,8 punts (veure la Figura 2). Els menys valorats són Carlos Carrizosa i
Ignacio Garriga, ambdós amb 1,7 punts. Val a dir, a més, que Carles Puigdemont és el líder més
ben valorat pels seus votants (7,5), i Carlos Carrizosa el menys ben valorat pels seus votants

1
Referim al lector a la font original: https://upceo.ceo.gencat.cat/wsceop/8848/Dossier%20de
%20premsa_1061.pdf
(4,7), mentre que el líder més ben valorat pels votants d’altres formacions és Jaume Asens (4,7,
que augmenta fins a 6 entre els seus votants).

Figura 2: Valoracions mitjanes dels líders entre els enquestats que els/les coneixen.

Un altre element relacionat amb la polarització afectiva és el grau de simpatia que desperten
els partits, tant entre els seus votants com enter la resta de ciutadania. La Figura 3 representa
la distància entre votants i no votants pel que fa al grau de simpatia que desperta cada partit.
Com veiem, el partit que causa més simpatia entre els seus votants és la CUP (7.5), i el que
menys, Ciudadanos (5,1). D’altra banda, el partit que desperta menys simpaties entre la
ciutadania que no el vota és Vox (1 punt en una escala de 0 a 10). Aquesta distància exemplifica
la distància afectiva entre l’electorat de Vox i el de la resta de partits, que és la més ampla
d’entre tots els casos analitzats, seguida per la que desperta el PP. Pel contrari, les distàncies
més curtes les observem per a ERC i PSC.

Figura 3: Grau de simpatia als partits per votants (verd) i no votants (vermell)
Seguint amb aspectes afectius, a continuació analitzarem el grau de simpatia i rebuig que
recullen distints col·lectius socials. Aquesta dada es reflecteix a la Figura 4. Com veiem, un 66%
de la mostra atorga puntuacions inferiors a 2 (compatibles, per tant, amb un elevat grau
d’antipatia) a les persones contràries al feminisme. Les persones de dretes (37%) i els que
defensen la unitat d’Espanya (26%) són els dos altres col·lectius més detestats segons aquesta
mesura. Si parem atenció a l’altre extrem de l’escala, el col·lectiu que desperta més simpaties
és la gent feminista, seguit de la gent d’esquerres. En aquests dos casos, el percentatge
d’enquestats que els atorga una màxima puntuació (8 o més en una escala de 0 a 10) és del
43% i del 38%, respectivament.

Figura 4. Grau de simpatia a diferents col·lectius.

Un darrer aspecte que analitzarem pel que fa a les valoracions de líders, partits i col·lectius i la
potencial distància afectiva dels ciutadans catalans té a veure amb la valoració del govern. En la
figura 5 es presenta la valoració mitjana que han atorgat els enquestats a l’actual Govern de
Catalunya, desglossat per simpatia de partit. Així, veiem que aquells que senten més simpatia
per ERC són els que aproven el Govern amb més probabilitat. Efectivament, un 76% de
simpatitzants d’ERC aproven la gestió del Govern. Els simpatitzants de ECP (65%) i els del PSC
(61%) són els següents que aproven la gestió del Govern amb una probabilitat més elevada. Els
simpatitzants de la resta de partits presenten una propensió a aprovar el Govern més baixa que
la del total de la població (54%), essent la més baixa la dels votants de Vox (33%).
Figura 5. Grau d’aprovació de la gestió del Govern de Catalunya, per simpatia de partit.

En definitiva, les valoracions assenyalades en aquest informe són particularment positives per a
ERC i PSC, ja que són els partits que presenten una intenció de vot més elevada i una distància
afectiva entre votants i no votants més petita. Aquests dos grups són també els més benvolents
amb l’acció de govern (juntament amb ECP) i es beneficien de valoracions dels seus líders
relativament elevades. Pel que fa a la polarització social, s’observa que l’eix clàssic esquerra-
dreta i el que desperta el feminisme (a favor i en contra) són els temes potencialment més
divisoris de la població.