289
288 HISTORIA DE LA LITERATURA CATALANA EL SEGLE DE LA RENAIXEN~A
2. LA NEBULOSA DE LA RENAIXENCA
.Malgrat que escric un capítol d'historia de la literatura
catalana i dintre seu s'anomena Renaixen9a el període en
que els escriptors catalans del segle XIX s'esfor9aren a res-
!lj taurar el conreu literari de la llengua materna, no poso pas
a contribució tot el contingut del rnoviment que porta
.¡ aquell nom. La Renaixen9a és el títol que podríem donar al
procés cultural i a l'evolució historica de les terres de llen-
gua catalana des de la Revolució francesa fins a una rela-
tiva estabilització del conservadorisme polític el 1874 amb
la Restauració. En poc menys de tres quarts de segle el
país es va veure sotmes a influencies contradictories que
semblaven triomfar momentaniament, i que trobaven sern-
pre nuclis més o menys nombrosos que els prestaven su-
port, sense que arribessin tanmateix a establir-se amb soli-
desa. Sempre van deixar, pero, llavors d'idees noves que
s'adaptaren biolbgicarnent a les condicions de l'ambient i
engendraren dinamismes amb els quals cal comptar. Les
tesis de la revolució del 1789 van arribar al rnateix ternps
que els emigrats francesas que les combatien; l'ocupació
l
napoleonica desvetlla el constitucionalisme de les Corts
de Cadís, el qual va amarar durant unes quantes decades
els programes del progressisme; la inteHectualitat afran-
cesada i la mitologia de la IHustració penetra en nuclis que
semblaven immunes, sense excloure noms iHustres de la
jerarquía eclesiastica, coincidint amb la recrudescencia en
certs grups i regions de la religiositat hostil a tot com-
promís amb el sentiment europeu, que trobaven per;Hós;
l'absolutisme de Ferran VII va generar emigracions mas-
sives que a llur torn van portar nous recursos ideolbgics
per a la sorda oposició que va acabar per debilitar les for-
ces reaccionaries. La vida industrial es transformava, a
despit de les dificultats que escanyaven l'economia de l'Es-
tat. Les finances públiques estaven en crisi constant, pero
les de la burgesia prosperaven. D'aixo en resultava que hom
s'anava adonant de !'existencia d'una nova classe, la del
proletariat. Sobre aquella constant maregassa política i
social, en que cada grup enarborava la paraula revolució
entesa a la seva manera, els canvis de gust tant literaris
cwm artístics se succeiren rapidament, pero sense afectar
les estructures autentiques de la vida del país. Es passava
del neoclassicisme al romanticisme i les modes s'adaptaven
rapidament al nou estil, pero els qui intentaven oposar-
s'hi, ho feien sense cap més finalitat que la de salvar llur
responsabilitat individual. Es declaraven ven9uts en llur
fur intem perque llurs crítiques no arribaven a la massa i
rnancaven de ressorts per a agitar-la. Una abstracta llei
d'Ajuntaments la mobilitzava amb més eficacia, ja que en
ella intuia la possibilitat d'un canvi en !'estructura social.
La sola aspiració a aquests canvis d'estructures i el
desentumiment de les actituds estabilitzades implicaven un
renaixement. Prou que es veura el dia que sigui possible
estudiar en conjunt aquell període, contemplant-lo sense
prejudicis doctrinals i sense la remara inevitable de qui,
vulgui o no vulgui, es considera encara en certa manera
protagonista del seu drama historie. Tot i que no em puc
deslligar d'aquestes traves, comen90 a estudiar un sol as-
pecte, el literari, del complex renovador que es va desen-
volupar en les terres catalanes als primers decennís del
segle XIX.
Moltes banderes s'agitaren en aquell període, sovint
amb adhesíons entusiastiques. Foren molts els qui dona-
ren la vida en llur defensa, pero els progTames proclamats
coro a decisius evolucionaven, es desprenien del llast que
de vegades els privava d'actualitat, fins i tot pactaven amb
els que semblaven ésser-hi incompatibles. És la llei de
la historia. Hi va haver tanmateix nna bandera que va
trigar a concretar el seu lema: la que s'aixecava a favor
de la reivindicació literaria de la llengua catalana. Aquesta
19
290 HISTORIA DE LA LITERATURA CATALANA
bandera no es va arriar rnai. Els seus partidaris al cornen-
<;:ament eren molt pocs. La investigació erudita els ha anat
assenyalant en el carní que sernbla que havia de conduir
a la desaparició del conreu de !'idioma matern. Al llarg del
segle XIX el nombre dels seus defensors no va fer sinó aug-
mentar. L'impuls instintiu va adquirir consciencia i foren
formulades tírnidament algunes prernisses per a coordinar
i unir voluntats. Sense compromisos programatics, inicia-
tives individuals crearen centres tant d'atracció com d'ir-
radiació. NaL'Cien revistes que després morien, pero llur
rnort no significava pas la de l'anhel que els havia donat
vida. Lentarnent s'ampliava el cercle deis qui avui qualifi-
caríem de cornpromesos, i noves idees i metodes d'acció
revelaven possibilitats que en d'altres dies haurien semblat
utopiques. El procés evolutiu de la Renaixen<;:a literaria fou
una ascensió constant, i per a viure-la plenarnent no va
caldre desprendre's de res que fos vital, perque allo que li
donava contingut era la defensa d'un dret inseparable de
la persona humana.
El nom de la Renaixen9a. - Aquest procés és un pro-
cés. No és un mornent cronologicament delirnitable en la
historia literaria de Catalunya. No és una data que es pugui
indicar amb un any del calendari, que es pugui assenyalar
com a punt de partenc;a. El nom amb el qua! tots coin-
cidirn a denominar-lo, no el va rebre dels seus primers fau-
tors o protagonistes. Rubió i Ors no el va esmentar en el
seu proleg al Gayter. Aquells posaven llur fe en la reins-
taHació dels Jocs Florals per restaurar la llengua i la lite-
ratura. Si al comenc;ament, gairebé diría que talment sor-
presas que haguessin arrelat, comptaven des del 1863 se-
gons els anys de llur institució, a partir del 1865 ho feien
pels de llur restauració. Maria Aguiló tanmateix parlava
l'any 1862, en el seu discurs, de la renaixenr;a dels Jocs
Florals i aquesta expressió, aplicada després a tot el mo-
EL SEGLE DE LA RENAIXEN<;:A 291
virnent, era la cridada a triomfar sobre la restauració lite-
raria exaltada per F. P. Briz, i el despertament de que
parlava Víctor Balaguer. L'adopció del nou qualificatiu,
pero, no fou unanime, i va trigar a generalitzar-se. Josep
Puiggarí a !'Academia de Bones Lletres, el 1867, s'aconten-
tava tímidament amb el nom de semirenaixement. Final-
ment, el 1871, una revista que va tenir llarga vida, i que la
perllonga després esdevenint periodic diari, va apareixer
amb el títol de «La Renaixensa», i aquesta paraula, traduc-
ció de la Rinascita del Vasari, va interpretar tot allo que el
rnovirnent significava, tant respecte al passat com devers
el futur.
Els "antecedents" de la Renaixenr;a. - El moviment
vivia Iatent en !'anima col-lectiva. Un sentit de frustració
histórica li donava ale. L'exclusió de la llengua del país de
zones cada vegada més amples, i també més íntirnes, de
la vida, proporcionava una bandera concreta, sota la qual
rnolts podien emparar-se, a aquell imprecís impuls reivin-
dicatiu. Aquests dos estímuls donen contingut a la Renai-
xenc;a: la reafirmació de la personalitat en el terreny eco-
nomic, en l'adrninistratiu i en el de la lluita política i ideo-
logica, i la restauració de la llengua de moment en el ter-
reny de la creació literaria. No l'havien atacat les dispo-
sicions oficials i, per tant, les causes de I'abandó s'havien
de combatre de portes endins. No podem afirmar tanma-
teix que la influencia d'aquestes causes en l'orientació de
la vida cultural catalana no es manifestés fins al segle XIX.
L'una i I'altra ja es deixaven percebre al xvu, com hem
vist en capítols anteriors (vol. II de la present edició). Aixo
no obstant, no havien tingut eficacia. Eren només veus
disperses, que encara que deixaven entreveure proposits
de restauració reflexivament concebuts, no van tenir resso
ni continuitat i no cohesionaven encara una forc;a capa<;: de
vertebrar-la.
I
 292 HISTORIA DE LA LITERATURA CATALANA
En realitat, la majoria dels textos que pot inventariar
la bibliografia des de l'ocupació francesa fins a la publi-
cació del Gayter el 1841, no es pot dir que s'encadenin
entre si com etapes d'un moviment ascensional. A molts
els faltava la voluntat d'aconseguir una restauració. Eren
mostres del fet que instintivament la vida cultural del país
continuava defensant-se contra l'assimilació a la llengua
oficial en el terreny literari, pero aquesta mena de testi-
monis també els vam poder descobrir en els dos segles
anteriors. El que els dóna més significació és el fet que
esdevenen més freqüents i que no es manifesten únicament
en els ambients illetrats i populars, ans també apareixen
com a obra d'escriptors que tenien, o que aspiraven a te-
nir, un nom en el conreu del castella.
En el camp de la praducció poetica, alguns escriptors
s'havien adonat que, des de Vallfogona, els temes prefe-
rits pel públic que llegia en catala eren els humorístics i
trivials. I van reaccionar. En un capítol d'aquest mateix
volum (B, 4, g) m'he referit a l'excitació de Manuel Andreu
Igual als poetes catalans perque celebressin «en versos
r.·
sonorosos - los asuntos más arduos y grandiosos». L'es·
tada de Carles IV i de Maria Lhñsa a Barcelona l'any 1802
els havia de proporcionar als cantors del «Bétulo» i del
«Rubricato», per bé que el to no podia ésser altre que el
neoclassic més despersonalitzat. Pero és indubtable que
el praposit era restaurador i que aspirava a reintegrar en
el conreu de la llengua del país generes que semblaven
ésser-li vedats.
1. Circumstancies desfavorables havien dislocat els cen-
tres d'irradiació cultural. Les forces historiques en tensió
havien cercat en va en les guerres de Catalunya als segles
XVII i XVIII un camí per a encarrilar-se. Després de la cam-
panya · contra la Revolució francesa que tanta adhesió va
trabar al país, una breu conjuntura economica favorable
va ocasionar potser una tendencia de determinats cercles
EL SEGLE DE LA RENAIXEN~A 293
influents a emparar-se en prateccions dinastiques. La pau
d'Amiens enfortia temporalment la confian\(a. El doble ma-
trimoni dels prínceps d'ambdues branques borboniques,
que el 1802 va portar els reis a Barcelona, va trabar un eco
immediat en celebracions públiques en que les manifes-
tacions literaries en catafa aspiraren a conquerir posicions
en les quals abans no solien ésser admeses. El terreny es-
tava una mica adobat, fins i tot per la premsa. Recordem
la llarga polemica sobre ortografia catalana al «Diario de
Barcelona» (juliol-novembk de 1796). Així que s'estabilit-
zava la pau pública, ni que fos precariament, el moviment
a favor de la llengua, certament minoritari, trobava alguna
escletxa per a transcendir.
La invasió napoleonica va dispersar molts nuclis d'opi-
nió i va paralitzar moltes coses, pero les temptatives res-
tauradores del catafa no escaparen als confidents de les
autoritats d'ocupació, els quals degueren informar-les-en.
D'alguna manera influiren en la decisió del govern napo-
leonic de Catalunya d'assajar el 1810 la cooficialitat del
catala i del frances. L'intent va fracassar perque l'odi a l'in-
vasor se sobreposava a tot i feia antipatiques totes les se-
ves temptatives de fraternització, pero el fracas no desvir-
tua l'intent. Amb un praposit semblant, un afrancesat bar-
celoní va publicar un sonet en catafa, entusiasmat per les
notícies de l'última campanya de Napoleó contra els con-
federats. El sonet es publica al «Diario de Barcelona» del
4 de mar\( de 1814. El poeta s'havia precipitat. El 31 del
mateix mes, París obria les seves portes capitulant davant
els aliats. La sort de !'emperador ja estava decidida. El
desconegut autor del sonet s'amagava sota el nom de "Li-
bori Capcigrany". Un "Lluch" del mateix cognom bavia ini-
ciat el 1796, a les pagines del mateix «Diario», una llarga i
pedant polemica sobre ortografia catalana (EUC, XVIII,
182 i ss.). La redacció del diari va voler afalagar l'opinió
catalana en aquelles hores difícils i es valgué de la llengua
 294 HISTORIA DE LA LITERATURA CATALANA
materna. Un any i mig després tornaven a apareixer versos
catalans en el «Diario», pero ·aleshores el motiu era patriO-
tic: la celebració, a la catedral barcelonina, dels funerals
per les vuit víctimes de la conspiració del 1809. Un desco-
negut F. R. y C. va propasar que fos glossada en decimes
1
t
una quarteta catalana que ja va sortir a rotlle en les festes
de la pau de Ryswick el 1697, i tres poetes acudiren a la
1 cita. Un d'ells signa «El Filósofo» i els altres dos, amb
inicials. Recullo aquestes engrunes que no tenen impor-
l, tancia literaria, pero que sí que en tenen com a indici de
la persistencia de l'afecció a versificar en oatafa a !'inte-
rior deis cercles de la petita burgesia iHustrada. D'altres
mostres semblants, nascudes en la clandestinitat durant l'o-
cupació, o en quedar lliures d'aquella llurs autors, po-
dríem afegir, si aquestes pagines poguessin acollir un in-
ventari bibliografic.
Podem dir que totes aquestes manifestacions són pre-
cedents de la Renaixen9'}? O considerar-les presagis d'una
resurrecció ja prevista en el calendari deis temps? No es
preparava cap canvi escenografic. Lentament, com en un
procés de recuperació fisiologica, els ressorts anquilosats
anaven recobrant llurs funcions.
Hi van haver, pero, impulsos més poderosos que acce-
leraren !'eficacia d'aquests ressorts. Tot just acabada l'ocu-
pació francesa, el Dr. Ballot signa l'epíleg de la seva Gra-
matica y Apologia de la llengua catalana. N'he parlat al ca-
pítol anterior. En tractar del segle XVIII, en aquest mateix
volum, m'he referit trunbé a l'obra de Capmany. Aquesta
obra i Los condes de Barcelona vindicados de P. de Bofa-
rull (1836) van tenir una repercussió transcendental en !'es-
fera que podríem anomenar política de la historiografía
catalana. Sense proposar-s'ho, van desvetllar un nou estí-
mul en el programa que inicialment semblava limitar-se a
restaurar el conreu literari de la llengua materna. Com si
una for~a superior hagués donat a aquells llibres una vir-
EL SEGLE DE -LA RENAIXEN~A 295
tut expansiva que llurs autors no sospitaven. Sempre es
considera també com una de les bases de la Renaixen9a
el llibre de Felix Torres Amat que, per simplificar, anome-
nem Diccionario de escritores catalanes (1836). Venia a
ésser l'índex de la historia literaria de Catalunya concebu-
da a la manera dels Maurins, incloent els «auctores nos-
tri», com els anomenava Ignasi Torres Amat, tant si escri-
vien en catafa com en llatí i en castelfa.
La !lengua, la historia i la literatura, la Renaixen9a les
simbolitza en uns noms que res no devien al romanticis-
me i les obres deis quals eren de tradició setcentista. Ningú
no ho dubtara de Capmany, Ballot i Bofarull, pero no és
tan sabut que la major part deis materials que aplega Felix
Torres Amat en les seves Memorias, els havia recollit el
seu germa lgnasi (1768-1811), !'iniciador de la «Biblioteca
Catalana» que el 1818 va inaugurar el bisbe Sitjar al Se-
minari de Barcelona i que fou considerada el museu de
la cultura literaria de Catalunya.
Es el Romanticisme causa "essencial" de la Renaixen-
fa? - Així ho han dit veus molt autoritzades, pero em sem-
bla que no hem d'insistir a proclamar-ho. Ja he avan9at
aquesta opinió en un capítol d'aquest mateix volum. Prou
sé que en aquest punt em separo de l'opinió de mestres
que respecto sense reserves, pero aquests probablement
avui revisarien llurs punts de vista. Foren moltes les lla-
vors sembrades al segle XVIII que nodriren el torrent vital
de la restauració i donaren nous estímuls a Catalunya. Les
pagines de Capmany, Ballot i els Torres Amat, citades a
l'apartat anterior, no eren de filiació romantica, i si pen-
sem en la influencia trobadoresca ja manifestada en !'oda
d'Aribau, hem de reconeixer que les tesis proven~listes
d'Antoni de Bastero i del P. Joaquim Pla prepararen el
triomf que va tenir en l'epoca romantica la publicació del
Choix de Raynouard. En la historia del pensament filoso-
 296
HISTORIA DE LA LITERATURA CATALANA
fic, el P. Batllori ha apuntat connexions transcendentals
entre el pensament dels mestres jesuites de la Universitat
de Cervera i el neoscolasticisme renovador de Balmes.
Aquests i d'altres impulsos renovadors incrementaven
la tensió de l'esperit coHectiu, i llurs manifestacions ar-
renquen del període de la IHustració, amb els inevitables
refluxos i moments de silenci i d'esterilitat. Sempre, perQ,
tant a l'epoca barroca com a la neoclassica, reapareixien
dues constants: el record de les gestes de l'antiga historia
i el desig de reivindicar els drets de !'idioma. A partir d'a-
quest sentiment es desenvolupa la Renaixenc;a.
No pretenc pas negar la influencia que hi tingué e1
Romanticisme. El que em sembla evident és que també el
seu esperit hauria triomfat, encara que sota un signe lite-
rari molt diferent, al comenc;ament de segle, o en els dies
optimistes de !'epoca constitucional, si la invasió francesa
i les lluites polítiques ~ue en foren la conseqüencia no ha-
guessin obstaculitzat el seu camí. Avui se'ns fa molt difícil
d'imaginar una Renaixenc;a despullada d'abillaments roman-
tics, perque foren romantics els homes que dugueren a port
!'empresa restauradora i perque la institució que !'encarna
al segle XIX, els Jocs Florals, no volia ésser sinó restauració
de les festes medievals de la Gaia Ciencia. No obstant aixo,
la restauració de la llengua formava part ja del programa
de la generació que va entrar a la vida pública després de
l'ocupació francesa. La Renaixenc;a va triomfar sota una
consteHació romantica i a aquesta escola pertanyeren els
seus patriarques, pero tenia les seves arrels en el segle xvur.
És logic que fos així. No hem de cercar en moviments impor-
tats de !'exterior, com el Romanticisme, allo que era evolu-
ció biolOgicament normal de l'anima del país posada en tran-
sit d'expansió vital. Tan equivocat estava Amade alineant la
Revolució francesa i la invasió napoleonica entre els anome-
nats per ell «facteurs nouveaux» de la Renaixenc;a, com Víctor
Balaguer en escriure que, sense !'epoca constitucional i les
EL SEGLE DE LA RENAIXEN~A 297
Corts de Cadis, Ballot no hauria publicat la seva gramatica.
Catalunya tampoc no necessitava trobar estímuls en el Ro-
manticisme per buscar en el món medieval les arrels de la
seva autenticitat. Capmany estava molt lluny de sentir a la
manera romantica el principi de la nacionalitat, pero per la
seva exploració del passat historie de Catalunya, la genera-
ció dels Jocs Florals, amb Balaguer, Bofarull i Mifa, el pro-
clama precursor i mestre i !'iguala a Aribau. Com vaig dir
en un altre lloc, el periOdic «Lo Verdader Catala» (1843) ens
indica el camí que hauria pogut seguir el moviment restaura-
dor si hagués actuat deslligat del Romanticisme. No conver-
tim en causes essencials allo que foren estímuls concomi-
tants. L'esperit renovador lluitava per imposar-se mitjanc;ant
el canvi de generacions. Sempre era el mateix, pero un cap
en marxa, adoptava els trets característics de cada tombant
historie.
Les tres primeres generacions de la Renaixen9a. - Em re-
fereixo a les que hi tingueren alguna significació important
en el camp literari, o que per llur intervenció en la vida
pública assoliren influencia en el període de gestació d'a-
quell moviment i directament o indirecta contribuiren a
orientar-lo. Molts dels noms que esmentaré en aquest apar-
tat no van escriure, que sapiguem, en catala, i alguns no
pogueren tenir consciencia, per raons cronolOgiques, dels
grans moments que caracteritzen la Renaixenc;a. Pero llur
nom, llurs obres o simplement llur exemple visqueren en
el pensament de llurs successors, i alguns encara avui els
hem de recordar en estudiar la historia de la cultura ca-
talana al segle passat. Hi tenen més importancia que no
pas l'aparició en els periodics o en fullets saltuaris de ver-
sos en catala, com els que he assenyalat, i d'altres de ca-
racter polític o festius, de tema amorós i popular, que hom
podría inventariar. Tenen valor per a la bibliografía, pero
d'aquelles expansions, encara que documentin l'adhesió po-
 298 HISTORIA DE LA LITERATURA CATALANA
pular a la llengua materna, no podia derivar-ne una restau-
ració lit eraria. Amb raó va dir el m.eu pare, en el seu proleg
al quart volum de l'edició poliglota del Gayter, que «de la
colla dels poetes vallfogonins de les primeres decades d'a-
quella centúria, dels Juncosa, Blanch i Cibat, Goday, Tor-
rents, Muns i Seriña i tants d'altres_, i dels versos polítics
i satirics de l'Abdó Terradas i de son antecessor Robreño,
no podía venir la restauració de la poesia». Eren continua-
ció dels versos per a amenitz.ar tertúlies familiars que tro-
bem en els cartipassos del segle XVIIL Peques coses havien
canviat per a llurs autors des deis dies del Rector de Vall-
fogona. :ÉS una JH.1.stima que no coneguem el proleg que
l'academic Valls va escriure per a la coHecció de poesies
catalanes que el 1816 li encarrega l'Acadernia de Bones Lle-
tr es. Ben segur que no devien faltar a !'antología les que
havien estat llegides en les reunions de la corporació. En
canvi, els Torres Amat i Puigblanch, López Soler, J. A. de
Fontcuberta, Altés i Gurena, i Piferrer i Quadrado, per
citar només escriptors que no van publicar res en catala,
van ol>rir soles per a acollir llavors noves i van tirar per
terra moltes tradicions inertes, perque anaven d'acord amb
el que el calendari assenyalava. I en allb que és essencial i
no simple formulisme, no vivia .aJlunyat dels seus adverti-
ments el per a mi desconegut articulista que el 23 de mar<;
de 1821 invitava el públic a enriquir amb els seus donatius
la secció catalana de la Biblioteca Episcopal.
'· No cal que busquem actituds coherents ni definitives en
aquelles dates. El vaivé polític capgirava els pols de la brúi-
xola. Sorgien inesperadament declaracions contradictories
adhuc dins una mateixa generació. Per aquesta raó em sem-
bla que la historia dels primers anys de la Renaixenc;a s'ha
d'escriure emmarcant el fenomen literari dins el quadre po-
lític i social i tenint en compte les seves estructures. Només
EL SEGLE DE LA RENAIXEN~A 299
així podrem explicar-nos la coexistencia d'apassionaments
encaminats cap a metes tan oposades i els despla~aments in-
dividuals.
Quines foren les generacions que orientaren la Renai-
xen<;a fins a la instauració deis Jocs Florals de Barcelona
el 1859? Víctor Balaguer va ésser el primer que va distingir
les generacions Iiteraries del segle XIX a Catalunya. La pri-
mera es caracteritzava, diu, pel seu «sabor clásico» i el seu
«respeto a los preceptos de la antigua escuela». Inclofa en
aquesta generació, entre molts d'altres, Aribau, López Soler
i Cabanyes, en les obres deis quals ja es percebien, comenta
Balaguer, els accents del Romanticisme. Llur organ perio-
dístic fou «El Europeo». La generació romantica, Balaguer
la representa pels coHaboradors d'«El Propagador de la Li-
bertad» de Francesc Raüll, «El Heraldo» de Jaume Tió i
«La Discusión» de Piferrer. No esmenta «El Vapor» ni els
periodics escrits en ca.tala com «Lo Pare Arcangel» (1841)
i «Lo Verdader Catafa» (1843). La tercera generació -«la
que hoy existe», é::l.iu Balaguer, que escrivia cap al 1863-,
és la «de los Juegos Florales y la rehabilitación de la lengua
y poesía catalanas». Balaguer, en fer aquesta divisió, es
guiava per criteris literaris, encara que no va deixar en
l'oblit els polítics. Rubió i Lluch en el proleg al volum quart
del Gayter del Llobregat (edició poliglota del 1902), distin-
geix el grup d'«El Europeo», la generació del 1818 que és la
que porta el triomf del Romanticisme, la deis «trobadors
catalans» del 1841 al 1858, i la dels Jocs Florals.
Vicens i Vives en el seu llibre Els catalans en el segle XIX
(1958) va valer plan.tejar en la seva totalitat el problema
d'allo que ell anomena els canvis generacionals no solament
des d'un punt de vista literari i inteHectua~ i tenint en
compte llur «dinamica historica». Ningú encara no ha havia
intentat en tota la seva complexitat política i social, i a fi
de matisar millar les línies evolutives, flanqueja les gene-
racions basiques amb altres de secunda.ríes a les quals dóna
 300 HISTORIA DE LA LITERATURA CATALANA
el nom d'«acumulatives» i que completen l'acció de les al-
tres. Un grafic, potser no tan reeixit com !'autor desitjava,
ens vol presentar les línies evolutives i les interferencies
inevitables entre les línies de for~ successives. Mai en la
historia els canvis renovadors no coincideixen amb l'extin-
ció total de llurs precedents. Vicens assenyala en primer
lloc la generació del 1808, amh els Torres Amat, Bofarull
i Puigblanch, amb !'acumulativa pre-romantica del 1815
(data de la fundació de la Societat Filosofica), amb Muns
i Seriña, Aribau, M. A. Martí, López Soler, Altés, etc. La
segueix la generació romantica, acompanyada de l'acumu-
lativa del 1833, representada aquesta darrera a la premsa
principalment per «El Vapor», «El Propagador de la Li-
bertad», «El Guardia Nacional» i «La Religión». Ve des-
prés la generació floralesca, en la qual adverteix que es
donen la ma escriptors pertanyents a !'anterior i els joves
que havien baixat «a la palestra inteHectual vers 1844». A
parer meu, hem de distingir el fet de la restauració deis
Jocs Florals el 1859, preparat des de molts lustres abans
per Cortada, Balaguer i Bofarull, de la historia de llurs
certamens. Em sembla que les generacions que poden por-
¡; tar el nom dels Jocs són les deis poetes que s'hi van donar
a coneixer. Vicens i Vives encara distingeix una altra ge-
1 neració: la de 1a Renaixen9a, batejada així per raó del
nom de la revista nascuda el 1871. La denominació és con-
fusionaria per a qui no s'adoni que no es refereix al con-
junt del moviment literari, sinó a un dels seus organs
periodístics.
.. Després de Vicens i Vives, assenyalaré la classifioació
que Joaquim Molas presenta en dos volums diferents de
la moderna serie «Antología Catalana» per ell dirigida. Té
només dos membres: poesia romantica i poesía de la
I!.
:1
'
Restauració, referint-se amb aquesta última a la de la di-
nastia borbonica a Espanya. Encara que els escriptors
agrupats a cada sector només ho siguin com a poetes, el
EL SEGLE DE LA RENAIXEN9A 301
punt de vista en que se situa l'autor és amplament histO-
ric i compren tot el panomma de la literatura i de la ideo-
logía de l'epoca estudiada, d'una .manera esquematica, pero
ben treballada en· profunditat. La fórmula de Molas sim-
plifica les etiquetes proposades per Balaguer i Vicens i
Vives, perque prescindeix, amb raó a parer meu, de voler
sotmetre l'evolució literaria a la viabilitat cronolOgica ine-
vitable quan es parla de generacions en sentit biolOgic.
Té l'inconvenient de posar com a criteri diferencial dues
característiques essencialment diferents: literaria l'una, el
Romanticisme, i localment historica i per tant sense vali-
desa fora del recinte peninsular, l'altra, la Restauració.
No proppsaré pas una nova classificació. Ja he exposat
la meva opinió que la Renaixenc;a era incubada des de
molt abans del Romanticisme. Els noms que unanimement
són considerats els seus prirners mestres foren homes edu-
cats en la cultura de la IHustració, i tots, sense exceptuar
Capmany, nascut el 1743 i que duia uns trenta anys d'avan-
tatge als altres, visqueren i resistiren la commoció de la
lluita contra els invasors napoleonics. Bé podern, dones,
agrupar Ballot, F. Torres Amat, Puigblanch, P. de Bofarull
i J. M. de Prat, tots contemporanis, sota l'epígraf d'aquella
invasió. Tots n'hagueren de sentir la influencia, perque,
com Vaientí Almirall va fer notar, encara que les hosts
franceses hagueren de recular, van deixar rera seu la llavor
de rnolts canvis en les idees. Sota el signe de la lluita per
la Constitució actuaren després amb decisió i amb fide-
litat més o menys gran, i sense deixar de sentir la influen-
cia de personalitats del període anterior, les nascudes a la
darreria del segle XVIII o al comenc;ament del xrx. Els més
significats, entre els quals Muns i Seriña era el de més
edat, van entrar a !'Academia de Bones Lletres en plena
joventut, amb Aribau, l'any 1820. Uns altres s'hi van unir
quan en acabar la decada absolutista i essent governador
civil de Barcelona J. M. de Prat, més amunt esmentat,
!:11
1 302
HISTORIA DE LA LITERATURA CATALANA
l'Academia pogué reprendre les seves tai;ques. Al marge
d'aquella institució van quedar gran part del grup radical
que després va tenir el seu portaveu en «El Propagador
de la Libertad» de Raüll, i els francs tiradors com Abdó
Terradas i Pere Mata, constiitucionalistes per llur esperit
pero més propers literariament a l'escola romantica. La
generació que va viure la invasió napoleünica i les Corts
de Cadís, de formació totalment setcentista, influí i s'en-
lla9a amb la de l'epoca constitucional, cada cop més de-
cantada cap al vessant romantic. En algunes personalitats
(López Soler i Cortada) ambdues tendencies s'ernpalmen
progressivament, o coexisteixen segons l'influx de la moda
o de les circumstancies.
No sempre és factible constituir a posteriori grups
compactes en el pensament, si ens volem sotmetre a la
coacció de la cronología. La diferencia d'edat no sempre
marca una línia divisoria entre els dos grups. Ren<l!rt i Arús
i Aribau, separats de quinze anys en la data de naixement,
es tutejaven i s'escrivien amb íntima franquesa. Aribau va
trabar el seu mentor en Puigblanch, format en la cultura
cosmopolita de la IHustració. Ens hem acostumat a par-
lar de "generacions", i el que té vafor són els homes que
s'hi desplegaven. És a dir, els caps, no els epígons. Hi ha
escriptors que peir llur forta personalitat, o bé perque s'in-
corporaren tard al grup que els era més afí, sernblen
despla9ats. Així, Josep Robreño va acusar tant el xoc
napoleünic com el constitucionalist,a, i Renart i Arús, des-
prés d'haver lluitat contra els francesas, va acabar fent-se
amb el grup romantic.
Aquest grup té tanta importancia a Catalunya (Pifer-
rer, Miia i Rubió) com a Mallorca (Quadrado i Tomas Agui-
ló). Tots eren gairebé de la mateixa edat, pero a la mateixa
geneiració literaria hl hem d'afegiT Joan Cortada, dotze o
tretze anys més goon, i Antoni de Bofarull, Víctor Balaguer,
J. A. Clavé i Maria Aguiló, sis o set anys més joves. Aquesta
EL SEGLE DE LA RENAIXEN~A 303
escala és la que va portar els Jocs Florals de Barcelona
¡ amb ells l'eix que havia de vertebrar la quarta etapa
de la Renaixen9a, la més representativa perque fou la que
va aconseguir incorporar tots els generes literaris al conreu
de la llengua catalana. Aquest proposit de reivindicació
lingüística va posar en moviment una ansia de renovació
molt més transcendental. Les llavors sembrades van fruitaT
¡ els programes polítics que enfrontaren la gent en perío-
des revolucionaris que semblaven la crisi d'una endemia
ingua:rible, van acabar per crear un clima en el qual mol-
tes coses semblaven possibles.
El bilingüisme a les primeres decades de la Renaixen-
9a. - Em sembla innecessari justificar en aquestes pagi-
nes el fet que, com en capítols anteriors, tingui en compte
les activitats literaries d'escriptors que no ho foren en
catafa. Sé prou bé que vol cür "literatura catalana", pero
tampoc no desconec que quan un país, per imposició de les
circumstancies o voluntariament, cau en el bilingüisme, en
mutilem la personalitat si només tenim en compte una
de les seves facetes. La paraula escrita és vehicle d'idees
i de sentiments i no podem donar com a inexistents els
que no s'expressaren en la llengua materna. Ningú no su-
posara que defenso el bilingüisme en dir el que clic, perque
'empre he considerat que la llengua propia és la més es-
sencial de les oaracteristiques d'un poble. Hi ha tanmateix
situacions a la vida en que, entre emmudir o parlar en
llengua manllevada, la tria no és dubtosa.
Hem de tenir també en compte que els homes que la
Renaixen93 considera els seus mestres, ho foren precisa-
ment perque !'estimularen a atenyer els seus fins, és a dir,
una normalitat quant al coneixement gramatical i a l'ús
literari de la llengua materna que estava lluny d'ésser as-
solida en llurs dies. Així, dones, en fer la historia de la
Renaixen~a, no deixaré a l'ombra els qui en foren els edu-
 -~~~~------~--.... ...........................=s........:::¡;...........:=¡:¡;¡::::;::;a;::c:o::c;;¡""""'"""'""'""""""""""""...."""""'""'...

-·~.. ·-~
·~· .....
~,~·
~°f;'.~:;<!:W,.,<.~;:1,1¡(~,
1
· ·- - 1\~' -l,~1~:-:;l..{I~(

CoHecció d'assaig MIQUEL PUEYO I PARÍS ··..

ARGENT VIU

TRES ESCOLES PER ALS CATALANS

MINORlTZACIÓ LINGÜÍSTICA I IMPLANTACJÓ ESCOLAR A
ITÁLIA, FRAN\;A I ESPANYA

Proleg de
Josep-Lluís ChROn-Rov1M

Premi d'assaig "Revira i Virgil i", 1992

i
t
;
f

,t
~
;. ~""" ~
~ Pages eclitors
~.
t t'.'"': ;. \ ·_1¡;;_•: L:..
l 1\

t ¡.\·i-~ ,c .. : .. · :(,,. ; ·.·1:n~