LES INTERRELACIONS DELS AGENTS ECONÒMICS I EL MERCAT.

Es pot parlar de mercat com un lloc concret on es realitza qualsevol intercanvi, encara
que aquesta definició no sigui del tot encertada. Avui, quan parlem del mercat, ens
referim al conjunt de relacions que estableixen compradors i venedors per negociar
voluntàriament l´ intercanvi d´un bé o servei. ( El mercat no té perquè ser un lloc físic,
poden ser diferents punts del planeta units per telèfon).

Quan l´ intercanvi és indirecte, es a dir, utilitzem el diner com a mitja de canvi, es pot
parlar de dos agents ben diferenciats, compradors i venedors. Aquests es posen d´acord
sobre el preu d´un bé o servei, de forma que es produirà l´intercanvi de quantitats
determinades d´aquest bé per una quantitat de diner també determinada.

El preu d´un bé és la seva relació de canvi per diner, això és, el nombre d´unitats
monetàries que es necessiten per obtenir una unitat del bé.

Fixant el preu per tots els béns, el mercat permet la coordinació de compradors i
venedors i per tant, assegura la viabilitat del mercat. Els agents econòmics que
participen en el mercat oferint béns i serveis o be, adquirint-los, són les famílies o
economies domèstiques, les empreses, el sector públic i el sector exterior. Aquests
agents actuen tant com a compradors com a venedors, segons sigui la naturalesa de l
´intercanvi.

Sector

Exteri
.

Mercat de
Factors

Famílies Sector Públic Empreses

Mercat de
Consum

Sector
Exter.
LA DEMANDA

En un mercat concret, les quantitats d´un determinat bé o servei que tots els compradors
es plantegen adquirir constitueixen la demanda d´aquest bé. Aquesta quantitat no
sempre és constant, per exemple, normalment, quan més alt sigui el preu d´un bé menys
disposats estarem a adquirir quantitats d´ell, i al contrari, quan més baix sigui el preu del
bé més gran serà el nombre d´unitats que volem comprar.

Això es pot representar gràficament mitjançant una funció que s´anomena corba de
demanda.
La corba de demanda és la relació funcional entre el preu i la quantitat demandada d´un
determinat bé. En general, la relació entre aquestes dos variables és inversa (excepte els
bens giffen), es a dir, quant més alt és el preu més petita és la demanda i a l´ inrevés.
Això fa que la corba de demanda sigui decreixent, té pendent negativa.

La relació entre el preu d´un bé i la quantitat d´aquest bé que un consumidor està

disposat a adquirir s´anomena corba de demanda individual.
La suma horitzontal de les corbes de demanda individuals constitueix la corba de
demanda del mercat.

Els factors de la demanda.

La quantitat d´un determinat bé que un individu vol adquirir, no depèn únicament del
seu preu, hi ha un seguit de factors que influeixen en la quantitat que el individu
demanda:
- Preu del bé.
- Preu d´altres béns.
- Renda del consumidor.
- Gustos o preferències.

Si parlem de la demanda de mercat, a més dels determinants de la demanda individual

citats anteriorment, hauríem d’assenyalar com causes que l´ afecten:
- La distribució de la renda.
- Els factors demogràfics.

Així, podem representar la demanda com Qd = f ( pb, pi, y, g, dy, fd ).

La corba de demanda d´un bé representa el comportament de la demanda davant canvis
en el preu del bé, quedant constants la resta de variables que hi puguin incidir. ( Ceteris
Paribus).

Resulta interessant estudiar com es veu afectada la quantitat demandada d´un bé quan
varia qualssevol dels factors que la condicionen, sota condicions ceteris paribus.

Variacions en el preu del bé provoquen moviments al llarg de la corba de demanda,

quan incrementa el preu disminueix la quantitat demandada, i quan baixa el preu puja la
quantitat demandada.

p1 -------------
p2 --------------
D
q
q1 q2

Quan varia qualsevol factor diferent al preu del bé, es produirà un desplaçament de la
corba de demanda. Aquests desplaçaments indiquen la nova quantitat que es vol
demandar del bé, al canviar qualsevol factor condicionant de la demanda mantenint-se
el preu del bé constant.

1) Quan varia el preu dels altres béns, dependrà de si són complementaris, substitutius
o independents.
- Si són complementaris: Al  pb   qa
- Si són substitutius : Al  pb   qa
- Si són independents : Al  pb  qa resta constant.

2) Quan varia la renda del consumidor, dependrà del tipus de bé que estem considerant:
- Béns de luxe: Al Y  q.
- Béns de primera necessitat: Al Y  q resta constant.
- Béns inferiors: Al Y  q.

3) Els gustos dels consumidors canvien amb el temps, degut sobretot a la publicitat i a
la moda. Això fa que la demanda de certs béns que estan més sotmesos als dictats d
´aquestes es desplaci.

Pel que respecta als altres dos factors que condicionen la demanda de mercat (no
individual), només dir que una millor distribució de la renda fa augmentar el consum de
determinats béns (de luxe) i disminuir el consum d´altres ( primera necessitat). De la
mateixa manera, l´estructura demogràfica de la població condiciona el consum de certs
béns, per exemple els vells demanden molts medicaments i els joves molts serveis d´oci.
Desplaçaments de la corba de demanda.
Hem vist abans, que quan varia el preu del bé es produeix un moviment al llarg de la
corba de demanda, però quan varia qualsevol factor diferent del preu es produeix un
desplaçament de la corba de demanda, ja que al mateix nivell de preus s´està disposat a
demandar una altre quantitat.

Desplaçament cap a la dreta o expansió de la demanda.

p0 ------------------------------ B
A
D1

D0
q
q0 q1

Aquesta expansió de la demanda ve provocada per l´augment del desig de consum del
bé, com a conseqüència de:

a) Disminució del preu d´un bé complementari.

b) Increment del preu d´un bé substitutiu.
c) Si el bé és de luxe, un increment de la renda.
d) Si el bé és inferior, una disminució de la renda.
e) Si augmenta la preferència dels consumidors vers el bé.

De la mateixa forma, es produirà una contracció de la demanda o un desplaçament cap a

l´esquerra ( de D1 a D2 ), per una disminució del desig de consum del bé provocat per
tot el contrari.

p0 ------------------------------- A
B D0
D1

q
q1 q0

L´OFERTA.

L´oferta d´un bé és la quantitat d´aquest bé que els productors estan disposats a oferir
per cada nivell de preus. La relació entre aquestes dos variables és directa, es a dir, quan
més alt sigui el preu major serà la disposició a oferir. Per tot això, la corba d´oferta té
pendent positiva.

Cal distingir entre la corba d´oferta individual, quantitats del bé que un productor desitja
oferir a cada preu, i la corba d´oferta del mercat, suma de totes les quantitats del bé que
tots els productors desitgen oferir per cada nivell de preus.

Determinants de la corba d´oferta.

La quantitat d´un determinat bé o servei que els productors estan disposats a oferir
depèn d´un seguit de factors, els principals són:

- El preu del bé.

- Preu dels altres béns.
- Cost dels factors de la producció.
- El nivell tecnològic.
- Els objectius de les empreses.
- El paper de l´Estat.

Podem representar l´oferta com QS = f ( Pa, Pb, C, T, O, E )

La corba d´oferta d´un bé representa el comportament de l´oferta davant canvis en el

preu del bé, mantenint-se constants la resta de variables que l´afecten (Ceteris paribus ).

El mateix anàlisi que es feia abans per la demanda, ho farem ara per analitzar el
comportament de l´oferta.

Quan varia el preu del bé sota condicions de ceteris paribus, es produirà un moviment
dins la corba d´oferta, a mesura que augmenta el preu també ho fa la quantitat ofertada i
quan minva el preu disminueix l´oferta.
 P
S

P0 --------------------------------------------- A
P1 ------------------------------------- B

q
q1 q0

Desplaçaments de la corba d´oferta.

Quan varia qualsevol factor condicionant de l´oferta diferent del preu del bé, es
produeixen desplaçaments de la corba d´oferta. Aquests desplaçaments indiquen la nova
quantitat que s´està disposat a oferir sense que el preu hagi variat.

1. Preu dels altres béns. Si augmenta el preu d´altres béns, els productors que pugin
canviar la producció d´un bé per la de l´altre, ho faran, de manera que disminuirà l
´oferta del bé.

2. Cost dels factors de la producció. Com més cars siguin els factors necessaris per
fabricar un determinat bé, menor serà la rendibilitat que trauran els oferents i menys
estaran disposats a oferir.

3. La tecnologia. Les innovacions tecnològiques fan incrementar la productivitat i el

rendiment de les empreses, això fa incrementar l´oferta del bé.

4. Els objectius de les empreses. L´oferta d´un bé o servei serà diferent en funció del
objectiu fixat per l´empresa. La producció serà diferent si l´empresa vol maximitzar
beneficis que si vol incrementar la seva quota de mercat.

5. El paper de l´Estat. Actualment, a totes les economies hi ha una certa intervenció de

l´Estat, aquestes actuacions condicionen moltes vegades l´oferta de determinats
béns.

Causes que provoquen un desplaçament de la corba d´oferta cap a la dreta o expansió

de l´oferta.

-  Preu d´altres béns.

-  Costos dels factors de la producció.
- Un objectiu d´ incrementar vendes.
- Un avanç tecnològic.
 P
S0 S1

P0 ---------------------------------------------

q
q0 q1

Desplaçaments cap a l´esquerra o contracció de l´oferta.

-  Preu d´altres béns.

-  Costos dels factors de la producció.
- Un objectiu de maximitzar beneficis.
- Un retrocés tecnològic.

P
S1 S0

P0 ---------------------------------------------

q
q1 q0

ELASTICITATS.

Elasticitat preu de la demanda.

Quan es modifica el preu d´un bé la quantitat demandada del mateix varia, però aquesta
variació no sempre és igual.
L´ elasticitat de la demanda respecte al preu, és el grau de variació de la quantitat
demandada com a conseqüència d´una variació en el preu.

q / q q p
Ep      
p / p p q

L´elasticitat mesura la sensibilitat de la quantitat demandada davant alteracions en el

preu del bé, per això sempre té signe negatiu, ja que la relació entre ambdues variables
és inversa. Tot i això, normalment apareix sense signe perquè l´ agafem en termes
absoluts.
 0  Ep  

Possibilitats:
- Ep  1. El grau de variació de la quantitat demandada és menys petit que el grau de
variació soferta pel preu.
- Ep = 1. El grau de variació de la quantitat demandada és proporcional al grau de
variació soferta pel preu.
- Ep  1. El grau de variació de la quantitat demandada és més gran que el grau de
variació soferta pel preu.

Si ens fixem en l´ anàlisi gràfic, podem veure que aquesta variació depèn de la pendent
de la corba de demanda.

Ep = 0

Ep  1

Ep = 1

Ep 1

Ep = 

Determinants de l´elasticitat preu de la demanda.

La sensibilitat de la quantitat demandada d´un bé davant d´alteracions en el preu depèn

d´un seguit de factors, però els principals són:
- Grau de substituibilitat del bé.
- Relació entre el preu del producte i la renda del consumidor.
- Grau de necessitat del bé.
- Espai temporal entre la variació del preu i la resposta dels consumidors.

1. Grau de substituibilitat del bé.

Si es tracta d´un bé amb molts substitutius la seva corba de demanda serà molt
elàstica, ja que si puja el preu, la gent pot passar a consumir un altre bé semblant. Si no
hi ha substitutius la demanda serà molt rígida.

p
 D (amb substitutius)
D (sense substitutius)
q

2. Relació preu del bé i renda del consumidor.

Donat un determinat nivell de renda, si el producte és barat tindrà una corba de
demanda molt rígida i si és car serà més elàstica.

D bé car (cotxe)
D bé barat ( pipes )

3. Grau de necessitat del bé.

Si es tracta d´un bé de primera necessitat, la corba de demanda serà més inelàstica ja
que al pujar el preu la quantitat demandada baixarà molt poc. Si són béns de luxe, al
pujar el preu la variació de la quantitat serà molt més gran.

D bé de luxe
D bé de primera necessitat

4. Espai temporal entre la variació del preu i la resposta dels consumidors.

Quan el preu varia i ens fixem en la reacció per part dels consumidors, a curt termini
aquesta reacció serà més petita que si ens fixem a llarg termini. Per tant, a curt termini
la demanda serà més rígida i a llarg termini serà més elàstica.
 p

D a llarg termini

D a curt termini
q

ELASTICITAT RENDA

És el grau de variació de la quantitat demandada d´un bé com a conseqüència d´una

variació en la renda del consumidor.

q / q q y
Ey      
y / y y q

Possibilitats :
Ey  1  Béns de luxe.
- Ey  0  Béns normals.
Ey  1  Béns de primera necessitat.
- Ey  0  Béns inferiors.

ELASTICITAT CREUADA DE LA DEMANDA.

És el grau de variació que experimenta la quantitat demandada d´un bé davant l

´alteració del preu d´un altre bé.

q1 / q1 q1 p2
E12      
p2 / p2 p2 q1

Casos:
- Béns independents. E12 = 0. Quan varia el preu del bé 2 la quantitat demandada del
bé 1 resta constant, no es veu afectada.
- Béns complementaris. E12  0. Quan augmenta el preu del bé 2, la quantitat
demandada del bé 1 baixa.
- Béns substitutius. E12  0. Quan augmenta el preu del bé 2, la quantitat
demandada del bé 1 també augmenta.

ELASTICITAT DE L´OFERTA

L´elasticitat de l´oferta és la variació que experimenta la quantitat oferta d´un bé davant

alteracions en el preu del mateix, restant constants la resta de variables.

qs /qs qs p

ES      
p / p p qs

L´ explicació és similar a l´elasticitat de la demanda, per això, només comentarem els

casos extrems.

ES  0. L´oferta és perfectament inelàstica quan la seva corba és totalment vertical,

això vol dir que la quantitat oferta és independent de les variacions sofertes pel preu.
Així per exemple, la corba d´oferta de Las meninas de Velázquez és perfectament
rígida, hi ha una quantitat fixa que no depèn del preu.

ES  . L´elasticitat de l´oferta és infinita, això és quan la corba d´oferta és horitzontal

i vol dir que com a mínim, s´ofertarà a un determinat preu, i a aquest preu els oferents
estaran disposats a vendre tota la quantitat que els demanin.

p p
S

p0 S

q q
L´EQUILIBRI DEL MERCAT.

Quan posem en contacte a consumidors i productors, amb els seus respectius plans de
consum i producció, això és, amb les seves respectives corbes de demanda i oferta en un
mercat particular, podem analitzar com es porta a terme la coordinació de tots dos
agents.

p S
D

PE
 qE q

Es pot observar com, en general, si agafem de forma arbitrària un preu qualsevol, no hi

ha coincidència entre la quantitat que els oferents estan disposats a vendre i la quantitat
que els consumidors estan disposats a adquirir. Només en el punt de tall de les dues
corbes es dóna aquesta coincidència. Aquest punt de tall determina el preu i la quantitat
d´equilibri.

Al preu d´equilibri coincideixen els desigs de compradors i venedors sobre la quantitat

objecte d´ intercanvi.
Donat el preu d´equilibri, quan el preu és inferior, hi ha un excés de demanda
(escassetat), això fa que els consumidors competeixen per adquirir els béns i fan pujar el
preu. Quan el preu és superior al d´equilibri hi ha un excés d´oferta (excedent), llavors,
els productors redueixen els preus per vendre les existències no desitjades.
En un mercat lliure, els preus es desplacen sempre fins el nivell d´equilibri.

p D S

Excedent
p1

pE

p2
Escassetat
qE q

EL MERCAT I L´ASSIGNACIÓ DE RECURSOS.

Al mercat no només es posen d´ acord compradors i venedors. El mateix sistema de

preus és el encarregat d´ assignar eficientment els recursos entre les diferents indústries.

Fases del procés d´ assignació de recursos:

1ª. Els consumidors, al adquirir uns béns i no d´ altres, estan dient d´ alguna forma als
productors què han de produir.

2ª. La competència entre les diferents empreses d´una mateixa indústria, fa que aquestes
busquin processos eficients tant des d´un punt de vista tècnic com econòmic. Això fa
que aquelles empreses que no són eficients ( principi d´ economicitat) tinguin que
plegar abans o desprès. Això determina com s´ han de produir els béns.
3ª. L´oferta i la demanda en els mercats de factors i consum, determinen el per a qui
produir. La distribució dels béns i serveis dependrà en gran mesura de la distribució
inicial de la propietat, de les capacitats adquirides i de les oportunitats educatives.