TEMA 2.

LA INSTRUCCIÓ: DILIGÈNCIES PREVIES

Contingut de la sessió teòrica:

1. Els diversos procediments penals:

a) Sumari – ordinari
b) Procediment del Jurat
c) Judicis ràpids
d) Menors i altres processos especials
e) Procediment per a delictes lleus
El procediment abreujat com a instrucció típica.

2. La instrucció: finalitat i parts. La personació en el procediment i la representació processal.

3. La durada del procediment: límits, dilacions, prescripció i impuls processal.
4. Diligències policials, diligències dinvestigació i prova preconstituïda.
5. Les principals diligències d’investigació: inspecció ocular, reconeixement en roda, declaracions
dels imputats, declaracions dels testimonis, acaraments, proves pericials...
6. El dret a la prova.

Materials per a preparar la sessió teòrica:

• Diapositives de la instrucció en els diferents processos penals.
• Diapositives sobre la instrucció a les Diligències prèvies.
• Competència del Tribunal del Jurat en delictes connexos
• Normativa protecció de la víctima i, específicament, sobre violència sexual. Circular de Fiscalia
sobre víctimes menors.

1. UBICACIÓ I CONTINGUT

La instrucció als procediments

a) Sumari ordinari: 299 i ss. LECrim. És el procediment de referència a la LECrim. i els seus
preceptes s’apliquen subsidiàriament quan procedeixi als altres procediments.
b) Jurat: art. 24 i ss. Llei del Jurat 5/95
c) Menors: art. 16 i ss. Llei del menor 5/10
d) Aforats: 118 bis, 750-755 LECrim
e) Judici ràpid: 795 i ss. LECrim. Es permet en delictes de menys de 5 anys, i que hagin començat
amb atestat i detenció, el porten directament al jutjat de guàrdia.

1
Diligències de guàrdia: declaració víctima, interrogació de l’investigat… En el mateix día el jutge li
pregunta al fiscal si vol o no acusar. També, el mateix dia l0acusat es pot conformar amb el que diu el
fiscal, i rebaixar la pena en 1 terç. Per exemple, per temes d’alcoholèmia en el tràfic. Es permet que en
instrucció es declari sentència, si no hi ha conformitat es tractarà com unes diligencies prèvies.

f) Procediment abreujat: 769 i ss. LEcrim. El més comú a la pràctica processal d’españa.

g) Procediment per accpetació de decret: 803 bis i ss. LEcrim. Previst per delictes menors, que
no tenen previst pena de pressió, o menys d’un any, en aquets casos el fiscal instrueix i fa una
proposta de decret, si el acusat l’accepta, el jutge converteix el decret en sentència. Es treuen
delictes “petits”, de la complexitat de la instrucció. Són delictes on per exemple, la proba és molt
fàcil, es compren tot en el mateix moment, i s’agilitza el procés.

h) Delictes lleus: llibre VI LEC. 962 i ss. No hi ha pena de pressó. Tota la proba es fa en el dia de
judici, no hi ha instrucció.

Quan s’apliquen?
Sumari ordinari: Penes superiors a 9 anys de presó.
Jurat: art. 1.2 Llei del Jurat 5/95: homicidi dolós, amenaces, omissió deure socors, violació domicili,
incendis, infidelitat custòdia de documents, suborn, tràfic d’influència, malversació de cabdals públics,
fraus i exaccions il·legals, negociacions prohibides a funcionaris, infidelitat en la custòdia de presos.
Delictes connexos (art.17 LECRIM)? à Acord Ple no jurisdiccional del TS, 2017.
Menors: autors entre 14-18 anys al moment dels fets.
Aforats: 57.1 LOPJ: membres de la família reial, president del govern, ministres, presidents del Congres
i senat, diputats, senadors, jutges i magistrats...
Judici ràpid: 795: penes presó <5 anys (o d’altra naturalesa <10a), inici per atestat, persona detinguda i
delicte flagrant de furt, robatori, furt i robatori d’ús de vehicles seguretat trànsit, danys, salut públida del
368.2., propietat ind. i intel., delictes àmbit familiar (173).
Procediment abreujat: 757: penes de presó <9 anys i altres penes.
Acceptació de decret: 803 bis a: delictes castigats amb multa, privació de carntet, treballs (o presó
<1any) + sense acusació particular o popular.
Procediment per Delicte Lleu: quan la/les pena/es (única o múltiples o alternatives) sigui/n de tipus de
les del art. 33.4: “podrán imponerse ante la comisión de un delito leve son: La privación del derecho a
conducir vehículos a motor de 3 meses a 1 año. La privación del derecho a la tenencia y porte de armas
de 3 meses a 1 año”.

2
2. INSTRUCCIÓ: FINALITAT I PARTS.
La personació en el procediment i la representació procesal.

3
Procediment abreujat
Sempre s’inicia amb una interlocutòria d’incoació de diligències previes, la qual és una resolució
judicial on es diu a qui es vol investigar i sobre quin delicte, aquesta és molt important perque ha de ser
motivada (en aquest moment s’ interromp el temini de prescripció del delicte).
Normalment l’interlocutoria ordena que es facin diligències d’investigació, diligències dirigides a saber
que va pasaar, el responsable, on haurem de fer el judici, es a dir, per preparar el que es farà al judici,
en canvi les proves es fan al judici.

Un cop s’acaba la instrucció, el jutge dicta una resolució: sobreseiment de la causa, declarar que és
delicte lleu, militar o menors, transformació de ràpid, o dictar una interlocutòria de PA:

- Interlocutòria de PA: Fer escrit de acusació o demanar diligències complementàries

- Escrits d’acusació: interlocutòria apertura JO - Escrit de defensa - J. O. → Sentència.

Resolucions judicials:
Autos: resolen questions concretes.
Providències: questions de tràmit.
Contra aquestes resolucions dictades pel jutge en l’instrucció, caben recursos de reforma (es
presenten davant del mateix jutge que dicta la resolucio, temrini 3 dies, el mateix jutge la resoldrà ) i
d’apleació (la presntes davant dle jutge q ha fet la resolcuio, pero l’envia a l’aduiencia per que resolgui).

En el procdiment sumari, la llei obliga 1º a fer reforma, i si et diuen que no, et permiten passar a l’apelació.
En canvi, en el abreujat es pot decidir quan fer cada recurs, no es ncesari fer reforma per fer apelacio
(veure la estartègia procesal, és molt difícil fer que un jutge canvi d’opinió).

Altres Tipus de resolucions: (no son judicial, son del LAJ, i son resolcuions que pretentn ordenar, citar
una persona, ordenan enviar una cosa…)

- Diligències d’ordenació
- Decrets
- Recurs de reposició.

Inici procediment: denuncia o querella = incoació judicial → inici del procediment.

• Diligècies policials o de fiscalia.

Tramitació del procediment → peça principal + dos peçes més:

4
c) peça separada de situació pesonal (quan detenen a algu que pasa, mesures cautelars per asegurar
que acudira al judcii, no delinquira mes, i no molestara a la victima, es fa una vista prissió provisional,
ordres d’allunyament, prohibició de comunicació);

d) i peça separada de responsabilitat civil (s’obre en els procdiments on hi ha RC, asegurar que quan
hagi una ST el condenat pagui, en aquests casos es demana embargaments de propietats).

La tramitació del procediment normlament es pública, vol dir que l’investigat coneix tot el que s’està
fent, el que passa amb delictes molt greus (homicidis, trafic de drogues) es que el jutge comença la
investigació en secret, ja que si vols acordar que li punxin el telèfon, no pot saber el subjecte que li van
a investigar → interlocutòria de secret (es lo mes excpetual), nomès tindrà traslació del que pasa el MF,
fins que s’aixeca el secret o normalment fins qe el detenen.

Finalitat de la instrucció
Objectiu de les DP: art. 777 LECr: la pràctica de “las diligencias necesarias encaminadas a determinar la
naturaleza y circunstancias del hecho, las personas que en él hayan participado y el órgano competente
para el enjuiciamiento.
Finalitat: garantir i preparar la celebració del judici:
- funció probatòria – fer diligències necessàries per: recollir indicis de que ha hagut delicte concret,
comès per una persona determinada.
- funció cautelar – recollir indicis i els protegim.
- delimitació legitimació passiva
- protecció de la víctima
- aportació dels fets: conclusions
- determinació de jurisdicció, procediment i competència
Fase instrucció: fase d’assegurament de que podrem fer el judici en condicions.

Subjectes del delicte: S’ha d’aprendre de fer el paralelisme entre parts penals (parts del delicte), i les
parts procesals, ja que no són el mateix. En el CP es preveu (responsables del delicte) que hi ha autors,
partícips i responsables civils (com les asseguradores, que repsonen de la indemnizacio establerta en la
resolcuió).

Tuela processal dels drets de la víctima

Oferiment d’accions al perjudicat → oferir que siguin acusacio en el procés. Quan es prengui declaració
a l’ofès del delcite, el Lletrat de l’Administració de justícia l’ha d’informar dels seus drets, a ser part del
procés (acusació….) .

5
Parts processals:
ACTIVES: MF, acusació particular, acusació popular, acusació privada i actor civil
PASSIVES: investigat (querellat, denunciat) / encausat (també és responsable civil directe), representat
processal de la persona jurídica(119, 120 Lecrim), responsable civil directe (diferent de l’encausat:
asseguradora 117 CP), responsables civils subsidiaris (art. 120 i 121 CP). Partícip a títol lucratiu (122).
Tercers afectats pel decomís (art. 803.ter.a).

Què fa un procurador?
- preceptiu per a acusació particular i acusació popular des de l’inici
- investigat, no és preceptiu fins a la fase intermèdia
Parts actives:
1. MF. Art. 761, exerciten l’acció penal (pel càstig del culpable – art.100) i/o civil (reparació del dany).
Acusació pública. PART NECESSÀRIA
2. Acusació Particular: exercici de l’acció penal (i la civil, art. 102 Lecrim.) per la persona ofesa.
Vid. Limitacions per exercici d’accions (art. 102 i 103).
3. Acusació popular: art. 101, 270 Lecrim: dels no ofesos pel delicte públic o semi públic. A través
de querella. Art. 280 Lecrim: han de prestar fiança.
4. Acusació privada: ofès als delictes d’injúria i calumnia.
5. Actor civil. Perjudicat que pretén en el procés penal la satisfacció d’un dret de crèdit reparatori
front el responsable penal o tercer civilment responsable (exercint la penal el MF).

Ministeri fiscal
Art. 773 Lecrim.:exercici accions civils i penals, vetllar per les garanties de l’imputat i protecció dels drets
de la víctima i dels perjudicats. Impuls del procediment.

Actuació en el procés:
- és part formal i necessària;
- sotmès als principis de jerarquia, imparcialitat, unitat d’actuació i oportunitat (ppi. intervenció
mínima: delictes lleus)
- és garant de la legalitat del procés i dels drets fonamentals de l’investigat i les demés parts. Ha
de vetllar per la agilització i simplificació de la instrucció, i;
- actua com a instructor en el procés de menors i d’actuacions preprocessals en els demés
processos a les anomenades diligències de fiscalia (diligències informatives o preprocessals):
773.2 LECr. Policia Judicial. Sobreseïment o remissió a instrucció.

6
El perjudicat
A la LECr., es recollia un concepte ampli que englobava tot aquell que havia patit un perjudici directe
(subjecte passiu del delicte o titular d’un bé jurídic lesionat o posat en perill) o indirecte (familiars i tercers
afectats per un delicte).
El Dret UE introdueix el concepte de víctima: Decisió Marc UE 2001/220/JAI, de 15 de març, relativa a
l estatut de la víctima al procés penal, la defineix com: “la persona física que haya sufrido un perjuicio,
en especial lesiones físicas o mentales, daños emocionales o un perjuicio económico, directamente
causado por un acto u omisión que infrinja la legislación penal de un Estado miembro”.

Ofès: víctima o perjudicat

Tradicionalment, sovint s’ha utilitzat el concepte de víctima per a delictes contra la vida, integritat física
i llibertat i perjudicat, en delictes econòmics.
Actualment, especialment arrel de l’estatut de la víctima, haurem de referir-nos a la víctima (o ofès pel
delicte) com qui ha patit el dany sobre la seva vida, integritat, llibertat o patrimoni (o els seus familiars) i
perjudicat esdevé un concepte més ampli que inclou a qualsevol tercer a qui s’ha derivat un perjudici.

Llei 4/2015: Estatut de la víctima

Artículo 2 Ámbito subjetivo. Concepto general de víctima
Las disposiciones de esta Ley serán aplicables:
1. a) Como víctima directa, a toda persona física que haya sufrido un daño o perjuicio sobre su
propia persona o patrimonio, en especial lesiones físicas o psíquicas, daños emocionales o
perjuicios económicos directamente causados por la comisión de un delito.
2. b) Como víctima indirecta, en los casos de muerte o desaparición de una persona que haya sido
causada directamente por un delito, salvo que se tratare de los responsables de los hechos:
1.o A su cónyuge no separado legalmente o de hecho y a los hijos de la víctima o del cónyuge no separado
legalmente o de hecho que en el momento de la muerte o desaparición de la víctima convivieran con
ellos; a la persona que hasta el momento de la muerte o desaparición hubiera estado unida a ella por una
análoga relación de afectividad y a los hijos de ésta que en el momento de la muerte o desaparición de la
víctima convivieran con ella; a sus progenitores y parientes en línea recta o colateral dentro del tercer
grado que se encontraren bajo su guarda y a las personas sujetas a su tutela o curatela o que se
encontraren bajo su acogimiento familiar.
2.o En caso de no existir los anteriores, a los demás parientes en línea recta y a sus hermanos, con
preferencia, entre ellos, del que ostentara la representación legal de la víctima.
Las disposiciones de esta Ley no serán aplicables a terceros que hubieran sufrido perjuicios derivados
del delito. (AQUESTS SERIEN PERJUDICATS – NO VÍCTIMES)

7
Tutela processal dels drets de la víctima
Quan es prengui declaració a l’ofès del delicte, el LAJ l’ha d’informar dels seus drets, a ser part del procés
(acusació particular) i a renunciar o no a la RC. L’oferiment d’accions, és una diligència d’instrucció
indispensable.
Deure de protecció a la víctima: adopció de mesures cautelars (presó condicional, ordre de protecció...)
Mesures específiques en matèria de violència domèstica (LO 1/04): drets d’informació i
assessorament jurídic, assistència social integral, ocupació i inserció laboral, drets econòmics (renda
activa d’inserció, etc), escolarització immediata...
LO 10/2022, de garantia integral de la llibertat sexual.

Acusació particular
Art. 110 LECrim
Las personas perjudicadas por un delito que no hubieren renunciado a su derecho podrán mostrarse
parte en la causa si lo hicieran antes del trámite de calificación del delito y ejercitar las acciones civiles
que procedan, según les conviniere, sin que por ello se retroceda en el curso de las actuaciones. Si se
personasen una vez transcurrido el término para formular escrito de acusación podrán ejercitar la acción
penal hasta el inicio del juicio oral adhiriéndose al escrito de acusación formulado por el Ministerio Fiscal
o del resto de las acusaciones personadas.
Aun cuando las personas perjudicadas no se muestren parte en la causa, no por esto se entiende que
renuncian al derecho de restitución, reparación o indemnización que a su favor puede acordarse en
sentencia firme, siendo necesario que la renuncia de este derecho se haga en su caso de una manera
clara y terminante.

Moment, forma i efectes de la Personació

Sempre amb advocat i procurador.
La reforma de 2021 distingeix Personació dels perjudicats (art. 110 LECr.) i de la víctima (art. 109 bis).
Moment de la Personació: abans de la qualificació del delicte – sense retroacció ni reiteració – o abans
de l’inici del judici, però adherint-se a les pretensions d’alguna de les acusacions.
Qui es pot personar?
La víctima, en cas de mort o desaparició, familiars o parella, i també associacions de víctimes si la família
ho autoritza.
Els perjudicats, personalment. La seva Personació no implica renuncia a la reparació civil.

Acusació popular
Es considera legitimació extraordinària, que deriva de l’art. 125 CE. Es reconeix a tots els ciutadans.
Suposa l’exercici per un particular d’una funció pública: el dret a acusar, establint-se una acció pròpia

8
que es considera un dret constitucional, cívic i actiu (SSTC 62/1983, de 11 de juliol, 147/1985, de 29
d’octubre , i 34 i 40 /1994, de 31 de gener i 15 de febrer)
Es necessari que la defensa del bé comú serveixi també per a sostenir un interès legítim i personal.
No pot exercitar l’acció civil, en no ser perjudicat pel delicte (STS 12.3.92).
Absurda? MF i acusació particular no recorren una sentència absolutòria i la acusació popular, si.

B. O. de las Corts Generals de 23.5.2002, esmena Núm. 133 respecte de la L. 38/2002:

“el Legislador entendió que el acusador popular es quien actúa quivis ex populo, sin haber sido
perjudicado por el delito, exigiéndole distintos requisitos y otorgándole distinto peso en la fase intermedia.
Así, la propia LECRim establece las bases conceptuales de la distinción de la "acusación popular "
respecto del "acusador particular ". En efecto, mientras el art. 101 LECr. se refiere a "todos los
ciudadanos", el art. 102 establece qué ciudadanos están inhabilitados para el ejercicio de la acción penal
pública, pero deja a salvo el caso de que los inhabilitados hayan sido perjudicados por un delito o una
falta cometidos contra sus personas y bienes (o de personas respecto de las que se les reconoce un
poder de representación). Asimismo, la distinción conceptual aparece en el art. 270 LECr , donde los
extranjeros quedan excluidos del ejercicio de la acción popular, pero se les reconoce el derecho de
querellarse "por los delitos cometidos contra sus personas o bienes o las personas o bienes de sus
representados".

Requisits
Arts. 271.1 i 761 LECr. Cal exercitar-se necessàriament a través de querella atès que l’acusador popular
exercita una acció pròpia legitimat per la llei, i per tant, no és suficient adherir-se a l’acció de l’acusació
publica o privada.
Cal exigir-la quan el sumari o les DP ja han començat? Jurisprudència?: és un requisit que deriva de
què l’acusador popular exercita una acció pròpia i, per tant, no pot limitar-se a adherir-se a l’acció del
Ministeri Fiscal o Acusació particular (que si pot comparèixer amb un oferiment d’accions).

L'admissió a tràmit de la querella vindrà condicionada a que l’acusador popular presti fiança, de la
classe i quantia que fixi el Jutge o Tribunal per a respondre del resultat del judici (article 280 LECrim).
La Jurisprudència (SSTC 62/1983, d’11 de juliol 113/1984, de 29 de novembre i 147/1985, de 29
d’octubre) admet la constitucionalitat de l’exigència de la fiança, encara que suposi un obstacle a
l’exercici de l’acció popular i aquesta sigui un dret constitucional. En tot cas, la fiança s’ha d’adequar a
les possibilitats de qui ha de prestar-la. Per tant, l’art. 20.3 LOPJ disposa que no podrà exigir-se fiança
que per la seva inadequació impedeixi l’exercici de l’acció popular, QUE SERÀ SEMPRE GRATUÏTA.

Doctrina Botin? Cas Atutxa? Cas Noos?

9
La acusació popular no té limitació legal o exigència o subordinació respecte al MF o a l’acusació
particular (art. 270 LECr.)
Doctrina Botín: interpretació forçada del 782.1: ordena al Jutge a sobreseure el cas si ho sol·liciten en
MF i/o l’Acusació Particular. Interpreta Apart. en sentit estricte i estableix que l’A.Pop no té legitimitat per
a fer continuar per si sola el procés. Sentencia Sala Segunda Tribunal Supremo de 17 de diciembre de
2007, Recurso de Casación 315/2007.
Excepcions:
"Caso Atutxa", Sentència 8.4.08: quan es tracta de delictes –com la desobediència- que no tenen
perjudicats concrets que puguin exercir l’acusació particular ("en los casos en que tal acusación
particular, dada la índole del delito enjuiciado, no pueda personarse en la causa, sencillamente porque no
es posible concebir su existencia"), si és possible obrir judici oral només amb la petició de l’acusació
popular, tot i que el Fiscal no ho demani, precisament per a evitar que el MF monopolitzi l'exercici de
l’acció penal.
Interlocutòria d’Apertura de J.O. Cas Nóos: la interpretació no té sentit: sempre s’ha interpretat la
LECrim. estenent els drets de l’ofès o perjudicat (Ac part) a l’Acusació Popular.

Parts passives:
1. Investigació/ encausat: autors/ partícips. Són també responsables civils directes. Art. 116 CP.
Part necessària.
2. Atenció: des de 2010 i per determinats delictes: responsabilitat penal de les persones
jurídiques. Especialitat: representat processal de la persona jurídica. Art. 119 LECr.
3. Responsable civil directe: art. 109 i 117 CP. Deutor de l’obligació de rescabalament ex delicte.
4. Responsable civil subsidiari: art. 118 CP: pares, tutors o guardadors de menors o malalts
exculpats (si culpa), exculpats per droga o alcohol, persones beneficiades per EN, els causants
de por insuperable, autors en error exculpant o justificant. Ex. hospital i asseguradora de l’hospital
(cas metge que ha de treure ronyó dret, treu l’esquerre, RSC metge).

L’investigat. Drets fonamentals.

Artículo 118.1. Toda persona a quien se atribuya un hecho punible podrá ejercitar el derecho de defensa,
interviniendo en las actuaciones, desde que se le comunique su existencia, haya sido objeto de detención
o de cualquier otra medida cautelar o se haya acordado su procesamiento, a cuyo efecto se le instruirá,
sin demora injustificada, de los siguientes derechos:
- Derecho a ser informado de los hechos que se le atribuyan, así como de cualquier cambio
relevante en el objeto de la investigación y de los hechos imputados. Esta información será
facilitada con el grado de detalle suficiente para permitir el ejercicio efectivo del derecho de
defensa.

10
 - Derecho a examinar las actuaciones con la debida antelación para salvaguardar el derecho de
defensa y en todo caso, con anterioridad a que se le tome declaración.
- Derecho a actuar en el proceso penal para ejercer su derecho de defensa de acuerdo con lo
dispuesto en la ley Derecho a designar libremente abogado, sin perjuicio de lo dispuesto en el
apartado 1 a) del artículo 527.
- Derecho a solicitar asistencia jurídica gratuita, procedimiento para hacerlo y condiciones para
obtenerla.
- Derecho a la traducción e interpretación gratuitas de conformidad con lo dispuesto en los artículos
123 y 127.
- Derecho a guardar silencio y a no prestar declaración si no desea hacerlo, y a no contestar a
alguna o algunas de las preguntas que se le formulen.
- Derecho a no declarar contra sí mismo y a no confesarse culpable.

La información a que se refiere este apartado se facilitará en un lenguaje comprensible y que resulte
accesible. A estos efectos se adaptará la información a la edad del destinatario, su grado de madurez,
discapacidad y cualquier otra circunstancia personal de la que pueda derivar una modificación de la
capacidad para entender el alcance de la información que se le facilita.
PERSONES JURÍDIQUES: Els mateixos drets + 119 Lecrim.

Personació i representació
Investigat:
Des de que se li notifiqui la comissió d’un fet punible o es produeixi la pràctica de la primera diligència:
ha d’estar assistit per lletrat (art. 118 LECr: dret de defensa).
No precisa designar procurador fins la fase intermèdia.
Persones jurídiques: representat processal + advocat + procurador.
Responsables civils directes i subsidiaris: S’han de personar en quant se’n derivin responsabilitats.
En tot cas, a la interlocutòria d’apertura de judici oral i Personació al judici.
Acusació particular i civil: oferiment d’accions (arts. 109 i 110, art. 771.1º LECr,). Personació a través
de procurador.
Acusació popular: No ofesos/ no víctimes: no oferiment. Personació: advocat, procurador i fiança.

La defensa de l’investigat
La defensa haurà de ser notificada de totes les diligències que es practiquin per a poder invervenir, si es
practiquen sense aquesta notificació: pot demanar la nul·litat i repetició.

El derecho de defensa se ejercerá sin más limitaciones que las expresamente previstas en la ley desde
la atribución del hecho punible investigado hasta la extinción de la pena. El derecho de defensa

11
comprende la asistencia letrada de un abogado de libre designación o, en su defecto, de un abogado de
oficio, con el que podrá comunicarse y entrevistarse reservadamente, incluso antes de que se le reciba
declaración por la policía, el fiscal o la autoridad judicial, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 527
y que estará presente en todas sus declaraciones así como en las diligencias de reconocimiento, careos
y reconstrucción de hechos.

Para actuar en el proceso, las personas investigadas deberán ser representadas por procurador y
defendidas por abogado, designándoseles de oficio cuando no los hubiesen nombrado por sí mismos y
lo solicitaren, y en todo caso, cuando no tuvieran aptitud legal para hacerlo. Si no hubiesen designado
procurador o abogado, se les requerirá para que lo hagan o se les nombrará de oficio si, requeridos, no
los nombrasen, cuando la causa llegue a estado en que se necesite el consejo de aquéllos o haya de
intentar algún recurso que hiciese indispensable su actuación.

Todas las comunicaciones entre el investigado o encausado y su abogado tendrán carácter confidencial.

La admisión de denuncia o querella, y cualquier actuación procesal de la que resulte la imputación de un

delito contra persona o personas determinadas, serán puestas inmediatamente en conocimiento de los
presuntamente responsables.

DURADA DE LA INSTRUCCIÓ
2015 i 2020:

Fugida de les macrocauses: art. 17, connexitat.

2015: s’introdueix un límit a la durada de la instrucció, però sense dotació pressupostària. La investigació
s’ha de fer en 12 mesos. Si abans de finalitzar el termini es veu que no es podrà finalitzar la investigació
en el termini: pròrroga de 6 mesos o inferior (ofici o instancia de part).
Pròrroga o denegació de la prorroga: interlocutòria motivada.
Les diligències acordades en termini, però encara no practicades, seeran valides encara que es
practiquin o rebin acabat el termini. Les diligències acordades fora de termini, no seran valides. Pero ... i
les que, tanmateix, s’han practicat superat el termini? Declaració investigats?
El jutge conclourà la instrucció un cop entengui que s’ha complert la finalitat, dictant conclusió del sumari
o del procediment abreujat o la resolució que procedeixi.

Durada del procediment

Improrrogabilitat dels terminis: còmput dels terminis en instrucció. Hàbils o naturals?

12
Dilacions indegudes. Art. 21.6. Circumstància atenuant: la dilació extraordinària i indeguda en la
tramitació del procediment, sempre que no sigui atribuïble al propi inculpat i no guardi proporció amb la
complexitat de la causa.
Prescripció i quasi-prescripció (com a atenuant analògica).
Impuls processal. Art. 237 LOPJ: Salvo que la ley disponga otra cosa, se dará de oficio al proceso el
curso que corresponda, dictándose al efecto las resoluciones necesarias.
Règim disciplinari: art. 417: Falta molt greu: 9. La desatención o el retraso injustificado y reiterado en la
iniciación, tramitación o resolución de procesos y causas o en el ejercicio de cualquiera de las
competencias judiciales.

LA INVESTIGACIÓ I LES SEVES DILIGÈNCIES

Diligències policials: esbrinaments que fa la policia i poden ser fins i tot abans de que s’inici el
procediment. Exemple, cas de cadàver al carrer, fer fotos al cadàver, prendre telèfons als testimonis
per citarles a declarar, prendre mostres del lloc del delicte. Són diligències de naturalesa molt
diversa, que normalemnt s’incorporen en un document anomentat atestat. En principi, no tenen valor
provatòri en el judici, a no ser que es ratifiquin el dia del judici.

Diligències d’investigació: Són diligències, o bé que le jutge acorda d’ofici, o a petició de les parts
(fiscalia, acusació particular, acusació popular o defensa). Normalment, tampoc són prova (són
indicis per poder obrir un judici).

Prova preconstituida: Consisteix en la pràctica adelantada al judici de determinades proves, que

valdran com a prova en el judici. Exemple, cas dels menors no es fan interrogatoris, sino que es fan
exploracions, aquestes es fan en habitacions especials amb sala de jocs, on hi ha un vidre opac,
amb el menor entra el metge forènse i un psicòleg forense, a l’altre part del vidre està el jutge i els
advocats. Es graba en video, i es tanca com a prova preconstituida, i es reproduirà en el judici. Es
practica amb totes les garanties en instrucció, per poder-la utilitzar després en el judici. Es tracta
una excpeció del principi general del de que fem en la isntrucció son diligències d’investigació.

Diligències policials:
Essencials als: judicis ràpids + procediment per delictes lleus.
1. Atestat policial
2. Detenció, declaració del detingut o del denunciat;
3. Declaració de testimonis;
4. Oferiment d’accions a víctimes i perjudicats
5. Inspecció ocular, diligències de constància, pressa de mostres, senyals i empremtes
(reconstrucció d’accidents);

13
 6. Proves d’alcoholemia
7. Reconeixement fotogràfic
Límit: vulneracions drets fonamentals (invervencions telefòniques, proves corporals, entrades i
registres)... necessiten autorització judicial.

Reconeixement fotogràfic
Assistència de l’advocat de la víctima / investigat. Els àlbums. Contaminació del posterior
reconeixement en roda.
STS: 6.2.95:“... se hace imprescindible que éste se haya realizado en condiciones tales que descarten
por completo la eventual influencia de los funcionarios policiales sobre la persona que ha de realizar la
identificación. La neutralidad del investigador en este punto se erige, pues, en una condición inexcusable
para que la posibilidad excepcional que ahora nos ocupa pueda ser fuente de prueba válidamente
utilizable a través de otros medios de prueba para desvirtuar la presunción de inocencia. Pues bien, no
puede considerarse que tales condiciones se hayan reunido en este caso cuando la propia testigo
reconoce que ya antes del reconocimiento fotográfico, tuvo ocasión de ver a la actora, y que fue
informada por los funcionarios de policía de que ésta había sido detenida por la comisión de actos muy
semejantes a los que se cometieron en relación con ella, extremos éstos que introducen una tacha de
irregularidad por indebida influencia en el reconocimiento que, por fuerza, ha de extenderse a la prueba
testifical cuyo único contenido es de remisión a éste...” Son numerosas las resoluciones del Tribunal
Constitucional que analizan y se pronuncian en relación a los vicios que se derivan del previo
reconocimiento fotográfico, exigiendo que éste se haya realizado en condiciones tales que
descarten por completo la eventual influencia de los funcionarios policiales sobre la persona que
ha de realizar la identificación. Así, viene estableciendo que “... la neutralidad del investigador en
este punto se erige, pues, en una condición inexcusable para que la posible excepcionalidad que
ahora nos ocupa pueda ser fuente de prueba válidamente utilizable a través de otros medios de
prueba para desvirtuar la presunción de inocencia” (STC 36/95, de seis de febrero, FJ 4; SSTC
127/97, de 14 de octubre FJ ; 205/98, de 26 de octubre, FJ 5; ATC 80/2002 de 20 de mayo). En el
caso que nos ocupa, ninguna garantía rodea dicho reconocimiento, que resulta determinante para
que con posterioridad se practique el reconocimiento en rueda, en el cual no se reconoce al
agresor sino a la persona que constaba en la fotografía que firmó en su día.

Prova d’alcoholèmia
Sanció administrativa i delicte (379). Bis in idem.
De conformitat amb l’art. 379 CP, conduir amb taxa d’alcohol en aire espirat inferior a 0,6 mlgr/ll o en
sang inferior a l’1’2 gr/llitre... És delicte?

14
Prohibició de circulació: prohibit circular amb una taxa d'alcohol en sang superior a 0,5 gr/ll o d'alcohol
en aire exhalat superior a 0,25 mg/ ll (inferiors per a conductors novells, grans camions, mini busos, servei
públic, transport escolar, mercaderies perilloses i serveis d’urgències -0’3 gr/ll o 015 mg/ll).

La prova és obligatòria per a conductors de vehicles i bicicletes i usuaris de la via implicats en

accidents. És obligatòria fer-la en cas d’accident, sospita d’alcoholèmia, infracció de normes de trànsit
i controls preventius.

A petició de l'interessat o per ordre de l'autoritat judicial, es poden repetir les proves a l'efecte de
contrast, que poden consistir en anàlisis de sang, orina o altres d'anàlogues.

Quan doni positiu i/o presenti símptomes d’estar sota els efectes de begudes alcohòliques, l'agent ha de
sotmetre l'interessat, a la pràctica d'una segona prova de detecció alcohòlica per l'aire exhalat com
a mínim 10 min després. L’interessat té dret a contrastar els resultats obtinguts mitjançant anàlisis de
sang, orina o altres d'anàlogues, que el personal facultatiu del centre mèdic al qual sigui traslladat
consideri més adequades.

L’etilòmetre
L’agent ha de descriure les diligències que practiqui, les dades de l’aparell, la informació donada als
interessats, els resultats, la descripció de l’estat del subjecte, i en el cas oportú, conduir el conductor
davant del jutge.
Els etilòmetres han de ser autoritzats i revisats conforme l’Ordre ITC 3707/2006, de 22 de novembre, de
control metrològic dels instruments de medició. La revisió ha de ser anual i estar certificada.
A la causa hauran de constar totes les dades de l’etilòmetre, data de fabricació i darrera revisió amb
certificat de funcionament. En els etilòmetres de més d’un any o els reparats, s’aprecia un marge d’error
del 7,5%.

Les diligències policials: valor probatori

Les diligències de l’atestat i les declaracions policials no tenen valor probatori per desvirtuar la
presumpció d’innocència si no es ratifiquen al judici oral.
“...Las declaraciones vertidas en el atestado policial carecen de valor probatorio si no son posteriormente
ratificadas en presencia judicial por los particulares declarantes, o bien, en ausencia de lo anterior,
confirmadas por los funcionarios de policía mediante su testimonio en juicio oral. Como regla general, al
tratarse de meras diligencias de investigación carecen en sí mismas de valor probatorio alguno, aún
cuando se reflejen documentalmente en un atestado policial, por lo que los elementos probatorios que
de ellas pudiesen derivarse -ocupación de armas, drogas o efectos de un delito, por ejemplo- deben
incorporarse al juicio oral mediante un medio probatorio aceptable en derecho, como lo es la declaración

15
testifical de los agentes intervinientes debidamente practicada en el juicio con las garantías de la
contradicción y la inmediación”.

Doctrina del TS: valor de l’atestat

La valoración de los atestados varía según se trate de:
1. a) Opiniones o informes de los imputados, declaraciones, diligencias de reconocimientos en
rueda o de otras semejantes, supuesto en el que no se les puede atribuir más que el valor de
meras denuncias.
2. b) Dictámenes periciales o informes prestados por gabinetes policiales, especialmente si se
ratifican en el juicio, con posibilidad de las partes de pedir aclaraciones y formular observaciones.
3. c) Tratándose de diligencias objetivas y de resultado incontestable, como la aprehensión en el
lugar de los hechos de los delincuentes, la ocupación y recuperación de los efectos o
instrumentos del delito, armas, drogas, etc., los que se hallaren en diligencias de entrada y registro
cumplidas las formalidades procesales, tiene el valor de verdaderas pruebas, como las restantes,
sometidas a la libre valoración de los Tribunales de instancia.

Atestat sense autor conegut?

Per a evitar la saturació, els atestats instruïts per la policia judicial sense autor conegut, no
s’enviaran al jutjat, sinó que es conservaran a disposició del Ministeri Fiscal i de l’autoritat judicial.
Pregunta: on?
Motiu: quantitat de denuncies, generalment de nimietat (furts d’una bossa, un mòbil, documentació...)
on la víctima denuncia per poder reclamar posteriorment a l’assegurança la reparació o indemnització
del dany, encara que no s’hagi pogut identificar l’autor.

Excepció: passaran al jutjat d’instrucció, tot i que no hi hagi autor conegut, sempre:
a) Que se trate de delitos contra la vida, contra la integridad física, contra la libertad e indemnidad sexuales
o de delitos relacionados con la corrupción;
b) Que se practique cualquier diligencia después de transcurridas setenta y dos horas desde la apertura
del atestado y éstas hayan tenido algún resultado; o
c) Que el Ministerio Fiscal o la autoridad judicial soliciten la remisión.

Diligències d’investigació
1. Inspecció ocular
2. Reconeixement en roda
3. Declaració dels investigats
4. Declaració dels testimonis
5. Acaraments

16
 6. Pericials
7. Proves restrictives dels drets: proves mèdiques, entrada i escorcoll, intervencions de
comunicacions...

Inspecció ocular: 326 LECr. i ss.

Pel Jutge instructor, recollint-se i conservant-se els vestigis i inspeccionant i descrivint tot el que tingui
relació amb el fet: lloc del delicte, estat dels objectes, accidents del terrenys, situació de les habitacions
... tot el que serveixi per a acusar o defensar. Si cal s’aixeca plànol o es prenen fotografies.
Hi seran presents el Jutge, el Fiscal, el Secretari (ara, Lletrat de l’administració de justícia) i si hi ha una
persona inculpada, hi podrà assistir, amb el seu lletrat. Notificació amb “la anticipación que permita su
índole”
El jutge pot ordenar que hi siguin present les persones trobades al lloc de delicte o persones que es
trobessin properes. Declaració.
Si es troben empremtes o restes biològiques es recolliran i custodiaran per la policia judicial o els
forenses.
Si no hi ha senyals o vestigis, es farà constar.

Conservació del cos, instruments i efectes del delicte. 334 LECr. i ss.
Recollida, descripció i relació (pel Secretari/ Lletrat de l’administració de Justícia) de les armes,
instruments i efectes del delicte (documents falsificats, etc.)
El Jutge encarregarà el reconeixement per pèrits, dels llocs, armes, instruments i efectes.
Si hi ha un cadàver per mort violenta o sospitosa de delicte, es farà l’aixecament del cadàver i la
identificació per testimonis.
En aquests casos es procedirà a l'autòpsia pels forenses, que informaran de les causes i circumstàncies
de la mort, amb l’auxili dels professionals que precisin (toxicologia, ADN, químics...).
Si hi ha lesionats, també seran examinats pel forense.
Delictes patrimonials: a més de la opinió del perjudicat, els pèrits valoraran la cosa i el perjudici causat.

Reconeixement en roda: 368 i ss.

Els que acusen o inculpen a algú, hauran d’identificar-lo judicialment.
Caldrà que comparegui amb altres persones de “circunstancias exteriores semejantes” des d’un lloc
en que no pugui ser vist, i haurà de manifestar si la persona a qui es referia es troba a la roda i, en el seu
cas, identificar-la clara i determinadament.
Si hi ha diversos testimonis, cadascun compareixerà separadament, sense que puguin contactar
entre si abans.
S’haurà de comprovar que el subjecte a reconèixer no faci alteracions per a dificultar el seu
reconeixement.

17
Declaració investigat
Art. 779: Informació dels fets que se l’imputen i dels drets que l’assisteixen. Requeriment de domicili per
a citacions. Si el pres no està incomunicat, dret a reunir-se reservadament amb el seu lletrat abans de
declarar.
Drets: 118 / 520.2.: Dret a guardar silenci (¿declarar o no declarar?). Dret a designar advocat i a que
estigui pressent. Dret a intèrpret. Dret a reconeixement forense. Dret a no declarar contra un mateix i no
declarar-se culpable. Dret a no aportar documentació que l’incrimini (Incompliment de requeriment:
desobediència? Valoració?).
Tantes com es consideren necessàries (art. 385). Ampliació de fets investigats. Posada a disposició d’un
altre jutjat.
Transcrites o enregistrades?
Com declara la persona jurídica?
Es diligència INDISPENSABLE, a la instrucció. Si no es practica, no es pot obrir J.O. contra aquest
investigat. Que es practiqui no vol dir que declari: dret a no declarar.
Ha de facilitar un DOMICILI. Si arribat el moment, se li sol·licita una pena no superior a 2 anys, podrà ser
jutjat en absència si se’l cita al domicili i no compareix a la vista.
387: Sense jurament;
389: preguntes relatives a esbrinar els fets i a la participació del processat i els seus intervinents.
Preguntes directes, no capcioses o suggestives. Sense coacció o amenaça.
391: Se li exhibiran els objectes del delicte.
396: L’encausat també podrà manifestar tot allò que estimi convenient per a la seva exculpació, explicant
els fets.
400: L’encausat podrà declarar quantes vegades vulgui
405: les contradiccions entre declaracions, seran objecte d’interrogatori.
406: la confessió no eximeix de l’obligació d’instruir fins que el Jutge es convenci de la realitat de la
confessió.

Declaracions testificals
Testimonis / Víctima (oferiment d’accions, art. 109 i 110).
Declaració obligatòria un cop rebuda la citació (exclòs, rei, príncep hereu, regents i diplomàtics).
Membres de la família real i determinats alts càrrecs (president del govern o de les CCAA, president del
TC, del CGPJ, del Congrés i del Senat, ...) ho poden fer per escrit i altres ho poden fer en els seus
despatxos i no al Jutjat (412).
Dispensats de l’obligació de declarar (416): familiars en línia directa ascendent i descendent, cònjuge
i germans, i l’advocat respecte a continguts que conegui professionalment i els traductors i intèrprets de
comunicacions entre advocats / familiars i els investigats.

18
No poden ser obligats a declarar (417): eclesiàstics i funcionaris sobre matèries amb secret o reserva
sense autorització del superior jeràrquic.
Declaració testifical que es transforma en declaració d’imputat?

El testimoni de la víctima
Pot ser, per si sol, prova de càrrec suficiente per a desvirtuar la presumpció d’innocència:
Absència d’incredibilitat subjectiva: característiques i circumstàncies de la víctima, tendència a fabular,
motius espuris, relacions prèvies acusat víctima (odi, resentiment, venjança) que facin qüestionar la
credibilitat de la víctima.
Verosimilitud del testimoni: La seva declaració ha de ser lògica i coherent; i, La declaració ha de venir
confirmada per corroboracions perifèriques objectives.
Persistència en la incriminació: Persistència o absència de modificacions i contradiccions en les
successives declaracions; Concreció en la declaració sense ambigüetats o inconcrecions.

Testificals
Davant del Jutge instructor o per exhort.
Sota advertència d’incórrer en un delicte de fals testimoni en causa penal.
PREGUNTES GENERALS: dades personals, relació amb les parts, amistat o enemistat, si ha estat
processat i pena imposada (art. 436)
No se li faran preguntes capcioses, suggestives, ni s’utilitzarà coacció, engany, promesa o artifici per a
obligar-lo o induir lo en cap sentit.
Pot ordenar el jutge que se’l condueixi al lloc dels fets o exhibir objectes de delicte.
No es recolliran les manifestacions que no tinguin a veure amb els fets.

Acarament
Art. 451 i ss.
Quan hi hagi contradicció sobre algun fet entre testimonis, processats o entre uns i altres. En principi,
els acaraments hauran de ser entre dos persones.
El Secretari llegeix les declaracions, primer es pregunta als testimonis (sota jurament i recordant el
delicte de fals testimoni) si es ratifiquen o modifiquen. Aleshores manifestarà les contradiccions i
demanarà que s’expliquin, recollint-se tot en acta.
No es faran acaraments si existeix alguna altra forma de conèixer la realitat dels fets.

Pericials
Arts. 456 i ss.
Quan siguin necessaris o convenients coneixements científics o artístics.

19
Els perits poden ser o no titulats (amb títol oficial). El Jutge preferirà als titulars. Poden ser recusats
els que siguin familiars del querellant o del reu, els que tinguin interès en la causa o amistat o enemistat
amb les parts.
En el sumari l’art. 459, exigeix 2 pèrits. Requisit moderat per la Jurisprudència. En les DDPP, només
cal un.
Art. 478. Contingut de l’informe.
476: acte judicial. La ratificació de l’informe. Sotmetiment a contradicció.

Prova preconstituida
Diligències d’investigació vs. prova preconstituida
- Principi general d’eficacia i validesa probatòria dels mitjans de prova
- Prova (= capaç de desvirtuar la presumpció d’innocència)= la que s practica al judici oral.
- Amb caràcter general, les diligències policials i les diligències d’investigació no tenen caràcter
probatori.

Definicions i delimitacions
Prova preconstituida: actuacions pròpies de la fase d’instrucció que, per ser impossible la seva
reproducció en el judici, se’ls atribueix eficàcia probatòria si han complert a la seva realització les
garanties legals dels mitjans de prova que es practiquen al judici.
Prova anticipada: no poden practicar-se al judici, perquè practiquen d’actuacions externes. Les acorda,
al seu torn, el jutge o tribunal Sentenciador, i ha de sortir efectes davant seu.

Prova pre-constituida
Artículo 777. 2. Cuando, por razón del lugar de residencia de un testigo o víctima, o por otro motivo, fuere
de temer razonablemente que una prueba no podrá practicarse en el juicio oral, o pudiera motivar su
suspensión, el Juez de Instrucción practicará inmediatamente la misma, asegurando en todo caso la
posibilidad de contradicción de las partes. Dicha diligencia deberá documentarse en soporte apto para
la grabación y reproducción del sonido y de la imagen o por medio de acta autorizada por el Secretario
judicial, con expresión de los intervinientes. A efectos de su valoración como prueba en sentencia, la
parte a quien interese deberá instar en el juicio oral la reproducción de la grabación o la lectura literal de
la diligencia, en los términos del artículo 730.
Ho són sempre: el reconeixement judicial, recollida de vestigis, actes d’entrada i registre, actes
d’intervenció telefònica o postal, diligències d’intervenció i inspecció corporal i els informes
d’organismes oficials.
Els informes d’organismes oficials són informes pericials o quasi-pericials que procedeixen
d’organismes oficials o funcionaris públics especialitzats, incorporats en fase d’instrucció, si no
s’impugnen expressa i raonadament per les defenses a l’escrit de defensa i sol·liciten la contradicció,

20
encara que es ratifiquin a la vista, es considera que hi ha una acceptació tàcita de les parts i se la
considera com a veritable prova de càrrec.
Poden ser-ho: testificals, exploracions de menors, determinades pericials...

El dret a la prova
Sol·licitud de diligències de prova: fonament legal i criteris d’admissió i denegació.
Art. 777 LECr. Esbrinar els fets i dels responsables.
Art. 311 LECr. El Juez que instruya el sumario practicará las diligencias que le propusieran el Ministerio
Fiscal o cualquiera de las partes personadas, si no las considera inútiles o perjudiciales.
Admissió/ Inadmissió. Per interlocutòria. Art. 141 LECr. Si el Jutge ho fa per providència, tot i la forma
que utiltza, li serà d’aplicació el regim de recursos de les interlocutòries.
Recursos: reforma i apel·lació. (queixa contra la Inadmissió de l’apel·lació) contra la interlocutòria que
denegui la pràctica de la prova. No es pot recórrer la resolució que acorda proves.
Art. 766.1: Contra los autos del Juez de Instrucción y del Juez de lo Penal que no estén exceptuados de
recurso podrán ejercitarse el de reforma y el de apelación. Salvo que la Ley disponga otra cosa, los
recursos de reforma y apelación no suspenderán el curso del procedimiento.2. El recurso de apelación
podrá interponerse subsidiariamente con el de reforma o por separado. En ningún caso será necesario
interponer previamente el de reforma para presentar la apelación.

Jurisprudència:
Dret de defensa i a la tutela judicial efectiva. No suposa un dret indiscriminat a la prova. TS Sala 2ª, S
12-2-2021, nº173/2001, rec. 1302/1999, pte: Martín Pallín, Jose Antonio..
El derecho a la solicitud y producción de elementos probatorios , tiene un carácter abstracto y general
que se relaciona íntimamente con el derecho a la defensa y con la garantía de no producirse indefensión.
Ahora bien, se ha dicho reiteradamente por la jurisprudencia de esta Sala y del Tribunal Constitucional,
que no se trata de un derecho absoluto e indiscriminado que permita, de manera ilimitada y, por tanto
perturbadora, traer al proceso cuantos elementos probatorios se consideran necesarios por cada una de
las partes. Es necesario distinguir entre la pertinencia, como nota característica general y la necesidad
probatoria que, se delimita por la misma naturaleza y desenvolvimiento del proceso. La transcendencia
probatoria en relación con el resultado del proceso, es la nota distintiva que hace necesaria e
imprescindible la actividad procesal encaminada a la aportación probatoria .

- Interpretació amplia i no formalista del dret a la prova

- STS de 13 de març de 1990:
"la actitud de los Juzgados y Tribunales al acordar sobre la admisión de una prueba, o de acordar la
continuación del juicio cuando alguna no pudiera practicarse, debe ser, en principio, la de máxima
amplitud y generosidad a la hora de medir el criterio constitucional de la pertinencia, que existe

21
siempre que la prueba propuesta tenga relación con el objeto del proceso, determinado por las
alegaciones de las partes y las cuestiones que tengan que resolverse en el mismo, cuando, además tiene
capacidad para influir en la convicción del órgano decisor, de manera que la resolución contraria a la
utilización de medio probatorio debe existir solo cuando se trata de una abuso del proponente, o exista
un manifiesto propósito de dilatar el trámite u otro claramente contrario a los fines del proceso, o
dificultades insalvables en orden a su práctica, bajo el principio de prioridad de este derecho fundamental
sobre las razones de una mayor rapidez en el trámite, también atendibles, pero de inferior categoría, según
la doctrina del TC”.

Informació adicional:
Les diligències prèvies formen part del procediment abreujat, que es nomes un de tots els tipus de
procediments que preveu la LECrim, que parteix com a model tipus del procediment sumari. La LECrim
parteix de la regulació del sumari, es on mes s’esten, però despres la dinàmica dels tribunals ha generat
q es crein procediments diferents per qüestions diferents.

El procediment sumari no es el procediment mes habitual, perque es reserva per aquells delictes que
tenen prevista penes de presó superior als 9 anys, per tant, nomes els delictes mes greus van pel sumari,
i no tots, perquè alguns estan reservats al jurat. Hi ha una sèrie de delictes, p.ex. homicidi, violació de
domicili, amenaces, incendis, etc., que van per tribunal del jurat.

El jurat té des del 2017 una força atractiva. Si una persona es jutjada per un delicte de malversació de
cabdals públics i per un delicte que no es pel tribunal del jurat, el tribunal del jurat estudiarà els dos si
tenen connexió. Seran atrapats per la seva jurisdicció.

Un altre procediment es el de menors, es el que s’aplica als menors entre 14 i 18 anys i es un procediment
que te la característica de que es el MF qui realitza la funció. Des de fa molts anys es parla de que hi
haurà una nova llei de LECrim, i la idea d’aquesta llei es que tots els procediments s’instrueixin pel fiscal
i q el jutge nomes intervingui per qüestions q afectin a drets fonamentals. Per tant, el procediment de
menors es caracteritza per la instrucció del fiscal i per la importància enorme que tenen els equips tècnics
amb el fiscal.

Tema de persones aforades: si vols proessar un parlamentari, has de demanar permis a les corts. No es
un procediment a part, simplement son especialitats per les persones aforades.

A partir d’aqui, tenim 3 procediments, procediments que busquen mes agilitat que la del procediment
sumari. El judici ràpid, ho es, i l’acceptacio per decret també.

22
Però el procediment abreujat, penes inferiors a 9 anys, desafortunadament, agil no és. Depèn la seva
tramitació del jutjat on caiguis. A Barcelona els abreujats van ràpids, però com caiguis a un altre lloc,
pren paciència perque et costara avançar en el procediment.

Els ràpids son menys de 5 anys i que s’hagin iniciat amb atestat amb detenció del sospitós, es un judici
que de veritat es ràpid: et detenen i et porten al jutjat de guardià o et citen, i allà et fan diligencies de
guàrdia que normalment son declaracions víctima i detingut, i un informe del perit forense. Des d’aquell
dia, el jutge pregunta al fiscal si vol acusar, i pot, in voce, fer l’escrit d’acusació. I aquell mateix dia, la
persona pot conformar-se amb el que diu el fiscal i obtenir rebaixa de pena en un terç. Això s’utilitza per
delictes contra el tràfic.

El procediment permet que en instrucció es dicti sentencia. Si no hi ha conformitat, es pasara a tramitar

com diligencies prèvies, però si hi ha conformitat, acabara amb sentencia.

Molt similar es el procediment d’acceptacio de decret. Es preveu per delictes menors, que normalment
no tenen prevista pena de presó, o si la tenen es menys d’1 any. Son típics delictes que tenen penes de
TBC o privacions de carnet. El fiscal instrueix i fa proposta de sentencia. Si el acusat l’accepta, es porta
al jutge i converteix el decret en sentencia. Aquestes dues mesures son, en realitat, un bon intent de
determinats delictes molt comuns, treurels de la complicació del procediment d’instruccio.

Els delictes lleus son uns delictes que no tenen associada pena de presó, i respecte aquests, no hi ha
instrucció. Es a dir, quan em barallo amb la veïna de sota perque ens tira aigua a la roba, i un dia sortim
i ens insultem molt i acabem a la policia dient que ens hem injuriat, ens citen per un judici de faltes. No
es fiquen a investigar, et citen per un judici i punto. Et diuen que portis les proves que vulgius, però
directament al judici, no hi ha instrucció. Es un procediment que no te instrucció.

A la classe ens centrarem en l’abreujat, que estadísticament es el mes comú en la practica processal del
nostre país. Estudiarem aquest procediment, tenint en compte que es el base.

ESQUEMA HABITUAL DE LES DILIGENCIES PREVIES (1a instancia)

El procediment abreujat s’inicia amb una interlocutòria d’incoacio de diligencies prèvies. Això es una
resolució judicial en que el jutge ha de fer una breu descripció dels fets sobre les persones que vol
investigar i mes o menys sobre quin delicte ha de seguir el procediment.

23
La interlocutòria ha de ser motivada, i nomes quan una diligencia es motivada interromp la prescripció
del delicte. L’aturada del còmput de prescripció comença amb la interlocutòria, però no qualsevol, sinó
una que estigui mínimament motivada. Per tant, començarem per aquí.

Normalment, la interlocutòria ordena que es facin diligencies d’investigacio. El que veurem aquí no son
proves. Son diligencies d’investigacio, diligencies que fem dirigides a saber que va passar, qui es
responsable, on haurem de fer el judici i, per tant, per preparar el judici. Les proves, normalment, es fan
al judici. Aqiu el que es fa es diligencies d’investigació.

Despres de la practica de diligencies, el jutge pot: sobresseir, decidir que es delicte lleu, portarlo a la
jurisdicció militar o de menors, transformar-ho a ràpid, o sinó, dicta inerlocutoria del procediment abreujat
(que diu quins fets jutgem, a qui, i per quins delictes). Es diuen a les acusacions dos possibilitats: o es fa
escrit d’acusacio, o si considera que queda algo per fer, demanar diligencies complementaries. Si les
demanen, tornarem a practica de diligencies. Si no, s’acusa, es dicta interlocutòria d’apertura de judici
oral i dona trasllat a la defensa perque faci escrit de defensa. Despres es fa el judici i es canvia, osigui
del jutge instrucció al jutge que dicta sentencia.

El procedment d’instruccio el dirigeix el jutge, iho fa dictant dos tipsu de resolucions: interlocutòries,
tenen contingut jurídic desenvolupat, que resolen coses concretes, tenen un contingut mes fonamentat
que les providències, que es dicten per qüestions de tràmit.
Contra aquestes dues resolucions que dicta el jutge al llarg de la fase d’instruccio, caben recursos de
reforma i d’apelacio.

El recurs d’apelacio el presentes davant del jutge q la ha dictat, però l’envia a la AP (resol tribunal
superior). En el procediment sumari, la llei t’obliga primer a fer reforma i quan et diuen que no, passes a
la apel·lació. En el procediment abreujat, pots decidir fer reforma i despres apel·lació, o reforma i
subsidiàriament apel·lació, o vaig directa a la apel·lació.

Aquí hi ha una qustio de que decideixis amb estratègia judicial. Es difícil fer que un jutge canviï d’opinio,
saps q amb el recurs de reforma no el canviras d’opinio. Si t’interesa anar a ràpid ves a apel·lació,
t’estalviaras 8 mesos i despres hauràs d’anar a apel·lació. Si no vols perdre temps, ves a apel·lació. Però
de vegades, veus que el jtuge igual no ha entès be el que li proposaves. Si creus que pots guanyar
reforma, fes reforma. Es tot qüestió de estratègia. Tenir en compte que la reforma te la resoldra el mateix
jutge a qui recorres, has de tenir en compte que potser canviara o no canviara d’opinio.

Despres, al llarg de la instrucció també es fan: diligencies d’ordenacio i decrets. Aquestes resolucions
NO SON JUDICIALS, son resolucions del LAJ. Son resolucions que pretenen ordenar, p.ex acorden citar

24
una persona, o enviar una cosa. Si hem de recórrer una resolució del LAJ no hem de fer reforma, sinó de
REPOSICIO. Funciona igual q al civil això.

Hem de centrar-nos en la fase d’instruccio.

El procediment es pot iniciar amb denuncia o querella, o atestat.

En la tramitació del procediment tenim dues peces mes: la peça separada de situació personal i la peça
separada de responsabilitat civi. Això normalment en els expedients físics tenim la peça principal i
s’obren dues carpetes mes petites :
1. Decidir en quina situació estarà la persona investigada mentre duri el procediment (quan detenen
a algu, que passa: pot ser q fiscal vulgui mesures cautelars per assegurar la presencia en judici i
que no molestara a la vitima, i que no continuara delinquint). Es fa una vista i es plantegen una
sèrie de mesura: presó, però despres també hi ha altres mesures com prohibició de
comunicació...

2. La peça separada de RC s’obra en procediments on hi ha RC. No s’obra sempre, de vegades els

advocats de l’acusacio, procura que sobri, perq es una peça q vol assegurar q quan hi hagi
sentencia, assegurar q el acusat pagui.

La tramitació del procediment, normalment, es publica, però hi ha casos q son secretes: homicidis,
agressions sexuals... de vegades, el jutjat comença la investigació en secret, normalment perque volen
fer intervencions telefòniques. Si vols acordar-ho, no li pots dir a la persona que la estas investigant. En
aquests casos, quan es dicta la incoació judicial es dicta també una interlocutòria de secret, i noms tindra
trasllat de les actuacions el MF fins que s’alci el secret.

En aquests casos, el investigat, durant tota la fase d ‘intervencio telefònica no te coneixement de que hi
ha actuacions. No s’entera fins q el detenen i es fa un escorcoll a casa seva.

Subjectes del delicte

- Responsable del delicte
o Autors: material, co autor, autor mediat
o Partícips: complice o cooperador necessari
o Responsables civils

En el CP s’estableix qui es cadascú. A banda dels responsables del delicte tenim un altre grup de
persones que han estat tradicionalment oblidades: les víctimes. Es la persona que directament pateix el
delicte o també els seus familiars. Després, també poden haver altres perjudicats. El concepte de víctima

25
Que maneguem es recent. La LECrim no parla de víctimes, parla normalment de perjudicats. La víctima
es qui rep directament les conseqüències.

Imaginem: algu mata en lewandoski, víctimes delicte son ell, la dona i el fill. Però perjudicat es el fcb,
perque se li han carregat un actiu important.

Tutela processal dels drets de la víctima

- Quan es prengui la declaració a l’ofes del delicte, el lletrat de administració de justícia l’ha
d’informar dels seus drets, a ser part del procés (acusació particular) i a renunciar o no a la RC.
L’oferiment d’accions, es una diligencia d’instruccio indispensable.

AQUESTA DISTINCIO entre autors i partícips, responsables civils, i víctimes i perjudicats, com ho
traslladem al procés penal?

PARTS ACTIVES: MF, acusació particular, acusació popular, acusació privada, i actor civil.

PARTS PASSIVES: investigat, encausat,

MF: tots els fiscals han d’interpretar els delictes iguals, i per prendre decisions, han de consultar als
superiors. El MF no es nomes un acusador, es un garant de la legalitat. Ha de procurar que el procediment
es desenvolupi d’acord amb la llei, per tant, no nomes es qui acusa. Si considera q el procediment s’ha
d’arxivar, s’arxiva.

Acusacio particular: de les víctimes o dels perjudicats. Per participar necessita un advocat i un
procurador. Tu pots personarte com a perjudicat des del primer moment (de fet, quan fas querella ja
sol·licites que et tinguin com a part acusadora) o personarte tota l’acusaio, fins fase intermèdia. Si et
presentes a la fase intermèdia, despres de interlocutòria JO nomes podràs adherirte al q diu el MF, no
podràs fer al·legacions.

Acusació popular: tothom pot personarse en procediment penal encara q no sigui víctima, sempre q
tingui un interès legítim. Es una figura disruptiva. S’exigeix que escriguis una querella, i l’has de formular
tot i q el procediment estigui en marxa. Has d’explicar perq tens interès legítim ena questa acusació, i a
mes a mes, has de prestar fiança proporcional a la teva capacitat econòmica per poderte personar com
a acusació particular.

26