EVOLUCIÓ (2022-2023)

PROBLEMES

1. Un grup sanguini humà relacionat amb el sistema MN presenta dos al·lels (S, s) i tres genotips que
poden ésser identificats amb els reactius adients. Aquest sistema S/s fou analitzat en 1000 britànics i
hom obtingué els següents resultats:
SS 99 Ss 418 ss 483

Calculeu les freqüències dels al·lels S i s. Comproveu mitjançant un test estadístic si la població és en
equilibri per aquest caràcter.

2. El polimorfisme Rh+/ Rh- es deu a la presència/absència del gen D. Els individus homozigots per
l’absència del gen (dd) presenten el fenotip Rh-. El poble basc presenta una de les freqüències més
altes de l'al·lel recessiu d. En un estudi de 400 individus se n'hi trobaren 230 pertanyents al grup Rh+
i 170 al grup Rh-.

Estimeu les freqüències dels al·lels D i d, les freqüències genotípiques i la proporció d'individus Rh+
que són heterozigots (Dd) suposant que el poble basc presenta panmixi per aquest caràcter.

3. En una població asiàtica es van trobar les següents freqüències d'aparellament pel que fa al grup
sanguini MN:

MM × MM 58 MN × MN 190

MM × MN 202 MN × NN 162

MM × NN 88 NN × NN 41
a. Comproveu mitjançant un test estadístic si en aquesta població l'aparellament és aleatori pel que
fa a aquest grup sanguini.
b. Comproveu mitjançant un test estadístic si la població ja és en equilibri de Hardy-Weinberg per
aquest caràcter.

4. A l'home l'aparició d'un manyoc blanc al cabell es deu a l’al·lel recessiu a d’un gen autosòmic. En
una població determinada s'estudia la presència d'aquest caràcter en un total de 10000 famílies. En 16
d'aquestes famílies els dos progenitors presentaven aquesta característica i en 768 famílies només un
dels progenitors presentava aquesta característica.

a. Quina és la freqüència d'individus amb manyoc blanc a la població?

Suposant que la població es troba en equilibri per aquest locus:

b. Quines són les freqüències gèniques?
c. Quina és la freqüència d’heterozigots?
d. Quina proporció dels individus normals són heterozigots?
e. Estimeu les freqüències fenotípiques de la descendència considerant el fenotip dels progenitors;
és a dir, completeu la següent taula:

Aparellaments Freqüència Descendència

d’aparellament
A- aa
A- X A-
A- X aa
aa X aa
5. Considereu que cadascuna de les observacions següents afegeix informació a l'observació anterior.
Digueu si la conclusió que se'n treu és correcta o no. Raoneu-ho.

Observació 1. En una gran població de ratolins hi ha un 36% d'individus blancs i un 64%

d'individus negres o salvatges.
Conclusió 1. Blanc és recessiu enfront de negre.

Observació 2. En aquesta població l'aparellament és a l'atzar pel que fa al color del pèl.
Conclusió 2. La freqüència de l'al·lel blanc és de 0,6.

Observació 3. En realitzar encreuaments entre ratolins hom obté els següents resultats:
negre × negre: tota la progènie negra.
negre × blanc: algunes progènies totes blanques, i algunes amb la meitat de ratolins blancs i la
meitat de negres.
blanc × blanc: algunes progènies totes blanques, i algunes amb 3/4 de ratolins blancs i 1/4 de
ratolins negres.
Conclusió 3. És possible d'estimar les freqüències al·lèliques d'aquesta població.

6. Dues poblacions separades de la mateixa grandària estan en equilibri per la mateixa parella d'al·lels
d’un locus autosòmic, ja que hi ha aparellament aleatori dins de cadascuna d'elles. A la població I,
p = 0,6 mentre que a la població II, p = 0,2

a. Si una mostra aleatòria de femelles d'una de les poblacions és encreuada amb una mostra
aleatòria de mascles de l'altra població, quines seran les freqüències genotípiques de la
progènie?
b. Si permetem que aquesta progènie s'aparelli a l'atzar, quines seran les freqüències genotípiques
de la generació següent?

7. La freqüència esperada d'heterozigots (o heterozigositat) suposant una població en equilibri:

a. és 0,5 per a un gen amb 2 al·lels

b. és 0,9 per a un gen amb 10 al·lels
c. és superior a 0,5 per a un gen amb 2 al·lels si aquests són equifreqüents
d. és inferior a 0,9 per a un gen amb 10 al·lels un dels quals presenta una freqüència de 0,5

8. Els individus de l'espècie Evolutio iridescens presenten una taca al coll, el color de la qual està
controlat per un gen autosòmic amb dos al·lels A1 i A2, essent la taca de color blanc en els
individus A1A1, de color rosat en els A1A2 i de color vermell en els A2A2. En una població es
troben 400 individus amb taca blanca, 200 amb taca rosada i 400 amb taca vermella.

a. Quines són les freqüències gèniques en aquesta població:

b. Es realitza un test de χ2 per contrastar si aquesta població està en equilibri de Hardy-Weinberg
per aquesta característica. Quin seria el valor de la χ2 i amb quants graus de llibertat?
c. Considereu que els individus d'aquesta població s'aparellen aleatòriament. Quina és la
freqüència esperada d'aparellaments entre individus homozigots?
d. Quina serà la freqüència esperada d'individus amb taca rosada entre els descendents d'aquests
aparellaments entre individus homozigots?
e. Quines seran les freqüències genotípiques esperades con el conjunt total de la descendència?
9. Considereu un locus amb tres al·lels A1/A2/A3 i freqüències p/q/r. A nivell fenotípic els tres al·lels
presenten dominància de manera que A1>A2>A3. No obstant això, mitjançant una prova
bioquímica es poden identificar els individus que presenten els diferents genotips. Aquesta prova
es realitza a una mostra poblacional i s’obtenen els següents resultats: 375 A1A1, 600 A1A2, 150
A1A3, 240 A2A2, 120 A2A3 i 15 A3A3.

Calculeu les freqüències gèniques d’aquesta població?

a. Són consistents aquestes dades amb que la població està en equilibri per aquest locus?
b. Acabeu de completar la taula inferior en la que s’indiquen les freqüències dels aparellaments
i les freqüències fenotípiques de la descendència considerant el fenotip dels progenitors

Aparellament Freqüència Descendència

d’aparellament
A1- A2- A3A3
A1- x A1- 0,5625 0,5 0,06 0,0025
A1- x A2- 0,36 0,24 0,116 0,004
A1- x A3A3 0,015 0,01 0,004
A2- x A2-
A2- x A3A3
A3A3 x A3A3

c. Quina freqüència dels aparellaments entre individus A2- x A2- es donarà entre individus
homozigots?
d. Quina serà la freqüència esperada de descendents A3A3 en la descendència dels aparellaments
A2- x A2-?

Considereu que degut a un canvi ambiental tots els individus A1- es moren abans de reproduir-se.
e. Quines seran les freqüències gèniques dels tres al·lels a la següent generació?

10. Ordeneu les següents poblacions segons la importància que hi tingui la deriva genètica:

POBLACIONS A B C D E
nombre de femelles 10 30 200 400 1000
nombre de mascles 10 10 200 100 1000

11. Se estudia la variació en un locus autosòmic amb tres al·lels A1, A2 i A3 a dues poblacions de la
mateixa espècie. A la població I les freqüències gèniques són 0,5, 0,4 i 0,1 i a la població II 0, 0,1 i
0,9, respectivament.

El valor del paràmetre Fst és:

a. 0,608
b. 0,392
c. 0,380
d. 0,625

12. La vida mitjana dels individus d'una determinada espècie d'ànecs és de 5 anys. En una població amb
aparellament a l'atzar, s'hi troba un 9% d'individus que presenten el fenotip recessiu per un cert
caràcter de coloració del plomatge determinat per un únic gen. A l'estany on viu aquesta població hi
arriba un nombre d'ànecs migrants igual al d'ànecs residents procedents d'una altra població també en
equilibri on la freqüència d'individus amb el caràcter recessiu és del 16%. Els ànecs de les dues
poblacions s'encreuen aleatòriament.
a. Quines seran les freqüències gèniques i genotípiques a la següent generació?
b. Deu anys més tard, torna a arribar un nombre d'ànecs migrants igual al de residents provinent de
la mateixa població anterior. Quines seran les freqüències gèniques i genotípiques en la
següent generació suposant que es manté la condició d'aparellament aleatori?
13. En una illa hi viu una població de llangardaixos de l’espècie O. velensis. El nombre d’individus
segons la coloració és el següent:
Genotip AA Aa aa
Fenotip Marró Ocre Crema
Individus 1440 1920 640

a. Quines són les freqüències gèniques?

L’abocament d’un tòxic fa que els llangardaixos de color crema siguin contraseleccionats essent el
coeficient de selecció en contra de 0,2. Els altres llangardaixos no es veuen afectats pel tòxic.
b. Després de l’abocament, quines seran les freqüències gèniques i genotípiques a la següent
generació?

14. Suposeu que les eficàcies biològiques dels tres genotips AA, Aa i aa són de 0,5, 0,9 i 0,1,
respectivament.

a. Quines seran les freqüències gèniques d'equilibri?

b. Quin serà l'increment de q(a) si p = q?

15. La incapacitat de gustar la feniltiocarbamida (PTC) ve determinada per l’al·lel recessiu del gen
autosòmic PTC, també anomenat TAS2R48. Aquest gen pertany a la família gènica TAS2R que
codifica receptors del sabor amarg. La freqüència de l'al·lel recessiu en una mostra poblacional típica
és del 60%. Suposeu que en aquells aparellaments entre tastadors i no tastadors que originen
descendents no tastadors, la proporció observada d'individus d'aquest últim tipus és de 5/11.

a. Suposant que la desviació respecte de la proporció 1:1 en aquestes famílies és exclusivament

deguda a un lleuger desavantatge dels no tastadors, quina serà l'eficàcia biològica esperada dels no
tastadors respecte a la dels tastadors heterozigots?
b. Com explicaríeu breument aquesta situació mitjançant un model de polimorfisme equilibrat?
Segons aquesta hipòtesi, quines serien les eficàcies biològiques relatives dels tres genotips en
qüestió?

16. L'homozigot A2A2 és letal i la freqüència de l'al·lel A2 a la població ha estat durant un nombre molt
gran de generacions igual a 0,2

a. hi ha també selecció a favor de l'homozigot A1A1 amb s1 = 0,75

b. hi ha també selecció en contra de l'homozigot A1A1 amb s1 = 0,75
c. hi ha també selecció a favor de l'homozigot A1A1 amb s1 = 0,25
d. hi ha també selecció en contra de l'homozigot A1A1 amb s1 = 0,25

17. En una espècie de papallones, el color de les ales està determinat per un gen autosòmic amb dos
al·lels. Les papallones de color groc són homozigotes per l’al·lel a, mentre que les de color verd
corresponen al fenotip dominant. En una població gran d’aquesta espècie en la que els aparellaments
es donen a l’atzar per aquest caràcter, les papallones grogues constitueixen el 64% de la població.

a. Quina proporció de papallones de color verd seran heterozigotes?

b. Quina és la freqüència d’aparellaments entre papallones amb el mateix genotip?

Aquesta població es veu afectada per la immigració de papallones grogues procedents d’una altra
població. Si el nombre de papallones grogues que arriben a aquesta població és 10 vegades inferior
al total de papallones residents,
c. Quin és el coeficient de migració?

Si totes les papallones s’encreuen aleatòriament:

d. Quines seran les freqüències fenotípiques a la següent generació?
 La població de papallones es troba en una petita illa i un fort vendaval s’endú la major part
d’individus de la població. Queden tan sols 10 individus que, miraculosament, han conservat les
proporcions originals d’abans de la migració pels dos alꞏlels. Si no hi ha migració, ni mutació
e. Quina probabilitat hi ha de que a la següent generació desaparegui el fenotip verd?

18. En compara un fragment d’una regió no codificant entre dues espècies diferents (Brassica
blaugrana i Raphanus madridensis) es va obtenir el següent resultat:
Brassica blaugrana AATTTTGCCTTGCATGGAGC
Raphanus madridensis AATTTTGCTTTGCGTGGAAC

a. Calculeu els valors de p i de K.

b. Si la taxa de substitució per aquesta regió és de 3,5 x 10-9, quan temps fa que van divergir les
dues espècies?

A la segona espècie (Raphanus madridensis) és coneix una gen amb dos al·lels autosòmics, on
B>b. La presencia de l’al·lel B determina color agutí (salvatge), mentre que l’homozigot bb
determina el color blanc. En una població en equilibri Hardy-Weinberg, s’observaren 840
individus agutís i 160 blancs.
c. Estimeu les freqüències gèniques dels dos al·lels. Estimeu també la freqüència d’individus
heterozigots.

En un cert moment, aquesta població de l’espècie R. madridensis entre en contacte amb B.

blaugrana i això genera que els individus blancs de la primera espècie siguin depredats per la
segona espècie, passant a tenir un coeficient de selecció en contra s = 1.
d. Calculeu les freqüències gèniques i genotípiques a la següent generació.