Projecte de Direcció - Iris Alonso Albertus 23-27

Projecte de
Direcció
2023-2027
Iris Alonso Albertus
gener 2023
Projecte de Direcció 2023-2027
ÍNDEX
1. Introducció 2
2. Marc legal 3
3. Contextualització 4
4. Un sistema inclusiu i coeducatiu, amb perspectiva
de gènere i generador de convivència 5
5. Organització i funcionament del centre 9
6. Implementació del Projecte Lingüístic de Centre 12
7. Diagnosi per àmbits (organitzatiu, acadèmic, cohesió). 12
8. Planificació estratègica. 16
9. Avaluació i retiment de comptes. 28
10. Conclusions 29
11. Bibliografia 30
1
1. INTRODUCCIÓ
L’escola Josep Gras és una escola Pública, de Poble i que treballa per Projectes. Aquestes
tres “P” són elements fonamentals de la seva identitat. Quan vaig arribar-hi fa cinc anys em va
captivar l’estructura organitzativa, l’ús dels espais i la seva capacitat reflexiva interna,
esdevenint una escola on les parets parlen, una escola que fa vibrar, emocionar, viva. En
definitiva, una escola que aprèn.
Amb aquest projecte pretenc seguir traslladant una mirada respectuosa i capacitadora dels
infants, ara des d’una altra perspectiva, des de la funció directiva. Espero tancar els ulls i
somiar l’escola, fent brillar tot el potencial humà, per posar l’alumnat el centre de
l’aprenentatge. L’elaboració d’un projecte de direcció, PdD a partir d’ara, per quatre anys
permet analitzar com és el centre, com es voldria que fos i amb quines vies i suports es
compta per fer-ho possible. El PdD que proposo té com a objectiu fonamental incrementar l’èxit
educatiu de tota la comunitat educativa tenint molt presents els Objectius de Desenvolupament
Sostenible de la UNESCO (ODS a partir d’ara) i millorar la cohesió social, així com anar
alineant el PEC amb la realitat educativa.
A continuació s’exposen els quatre eixos que vertebren aquest projecte de direcció. L’ENTORN
immillorable de l’escola i la seva vinculació al poble ha de permetre establir xarxes de relacions
amb les entitats i persones que en tenen coneixement. Els infants de l’escola coneixeran i se
sentiran segurs en l’entorn immediat a partir dels itineraris de natura i cultura que es
desenvolupin. Els LLENGUATGES ARTÍSTICS tindran un paper rellevant com a element
expressiu, d’aprenentatge, transformador, inclusiu i vehiculador d’emocions, entès en la seva
màxima esplendor incorporant el teatre, i potenciant tècniques diverses, des de l’escultura a la
costura. El treball per COMUNITATS és una organització que permet entomar l’atenció a la
diversitat com un element potenciador i transformador de l’aprenentatge, fonamentada en el fet
que infants de tres edats diferents comparteixin espai i propostes que els permetin construir
situacions d’aprenentatge dinàmics i complexos per guanyar autonomia i regulació personal. El
treball per PROJECTES es fonamenta en el fet que l’aprenentatge i el desenvolupament són
2
una activitat social i col·laborativa. Així doncs, la nostra intervenció no ensenya ni mostra, sinó
que acompanya, gestiona i facilita eines perquè cada infant pugui anar narrant la seva pròpia
història d’aprenentatge, guanyant consciència del punt en el què es troba i com
desenvolupar-se per tenir èxit.
L’escola i aquest projecte, serà cuinat a foc lent conjuntament amb professionals il·lusionats
competents, creatius, innovadors, orgullosos de la seva feina i compromesos amb l’escola, el
poble i el món. Coneixent les olles i fogons, i amb un bon llibre de receptes, però oberts a anar
incorporant aquells nous ingredients que van apareixent, infants, famílies i mestres. El camí
que s’inicia està ple de reptes, oportunitats, neguits, misteris i il·lusió. Saber-se acompanyat
davant d’una travessa és encoratjador i fa d’aquest camí un moment més ric i divertit, perquè
com va dir Marc-Alain Ouaknin “és impossible pensar sol.”
2. MARC LEGAL
El PdD és un instrument essencial de l'autonomia dels centres educatius perquè ordena el
desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció
del centre, en concreta l'estructura organitzativa i n'inclou uns indicadors, derivats del que
estableix el projecte educatiu del centre, que han de servir per avaluar l'exercici de la direcció.
Alhora, el PdD també defineix les funcions de la direcció, les línies d’actuació prioritàries que
s’han de desenvolupar durant el mandat, en un context de lideratge distribuït per l’enfortiment
institucionals dels centres educatius.
Normativa que regula el PdD
- Llei d’Educació de Catalunya 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC)
- Decret, 102/2010 d’autonomia de centres educatius (DOGC 5.8.2010)
- Decret 29/2015 de la direcció dels centres educatius públics i personal directiu professional docent.
- Decret 150/2017 d’escola inclusiva, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu
inclusiu.
- Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig.
- Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica.
3
3. CONTEXTUALITZACIÓ
L’escola Josep Gras té una gran història a l’esquena. És l’única escola del poble i ha tingut
moments de ser un motor important per aquest. Des dels seus inicis l’escola ha aprofitat el seu
entorn immillorable, enmig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per oferir un
contacte estret amb la natura i un coneixement de l’entorn, oferint un projecte educatiu diferent
i arrelat a la seva ubicació.
Actualment la població està en canvi constant i aquesta realitat també es trasllada a l’escola: hi
ha molta matrícula viva i varietat en el número d’infants de cada aula. Així, trobem una realitat
molt diversa a nivell de famílies; algunes amb una visió compartida de projecte educatiu,
implicades i il·lusionades, i d’altres que no comparteixen el projecte educatiu del centre però hi
assisteixen per la facilitat organitzativa de ser l’escola del poble.
Pel que fa a la diversitat, l’escola mostra una complexitat mitjana- alta, ja que hi ha un 7%
d’alumnat d’Educació Infantil amb necessitats específiques de suport, mentre que a Primària
el percentatge és del 23%. La realitat sociofamiliar mostra un elevat nombre de famílies que
han de tramitar beques d’ajuda pel material escolar, dada que cal complementar amb un 87%
de famílies de primària usuàries del menjador escolar becades.
L’anàlisi lingüística del centre revela que un 50% de l’alumnat té com a llengua materna el
català, un 42% el castellà i un 8 % altres ( àrab, anglès, italià…).
Actualment l’escola compta amb 16 docents, una vetlladora i 2 membres de personal
d’administració i serveis. Tradicionalment l’escola tenia un claustre estàtic i fix que havia
d’assumir un parell de persones noves cada cert temps. Això va provocar una pràctica de
construcció de línia d’escola a partir d’un diàleg i reflexió, però sense la necessitat de
traslladar-la a l’escrit. Des de fa 5 anys, el claustre ha canviat gairebé totalment, essent un
claustre poc estable. Només el 30% és definitiu,i això dificulta la consolidació del projecte
educatiu i evidencia la necessitat d’anar actualitzant la documentació del centre.
L’escola Josep Gras és d’una sola línia i compta amb 161 alumnes organitzats en tres
comunitats: Petits (I3, I4, I5), Mitjans (de 1r a 3r) i Grans ( de 4t a 6è). Aquest agrupament ens
permet que l’infant pugui desenvolupar rols diferents davant la mateixa proposta d’activitat, que
4
la col·laboració i l'ajuda entre iguals es doni de manera natural, que s’atengui la diversitat de
ritmes i que el docent pugui centrar-se en l’acompanyament del procés individual
d’aprenentatge i no en la transmissió de coneixements.
El PEC defineix que la comunitat educativa treballa conjuntament perquè els infants
esdevinguin persones íntegres, capaces de ser i actuar de manera autònoma, segura, crítica i
responsable. Per fer-ho, despleguem activitats on es fomenta la lliure elecció, l’autoregulació i
la cooperació, per tal de perseguir el plaer en el fet d’aprendre com a estímul de
desenvolupament personal. Aquestes activitats permeten proposar un escenari complex i
significatiu i permetre diferents maneres de resoldre’l, incloent els diferents ritmes i graus
d’assoliment, gràcies a l’ús d’instruments d'avaluació formativa. El nostre dia a dia esdevé amb
un ritme i uns espais acurats i pensats, on els materials es disposen de manera meticulosa per
provocar un diàleg entre l’infant, l’ambient i l’aprenentatge. Aquestes activitats han de garantir
els aprenentatges clau que els infants necessiten i tenen lloc en els espais d’aula i de cicle.
Aquests sabers que l’infant va assolint mitjançant l’experimentació, el joc i el repte prenen
sentit quan es contextualitzen en el treball per projectes, on l’aprenentatge és globalitzat,
significatiu, inclusiu i competencial i es fomenta la conversa i la construcció col·lectiva de
coneixement.
4. UN SISTEMA INCLUSIU, COEDUCATIU, PERSPECTIVA DE GÈNERE I CONVIVÈNCIA.
Sota el lema d’una escola per tothom i que allò indispensable per algunes persones és bo per
totes, es planteja el repte de repensar l’escola per fer-la més accesible, justa i adequada al seu
l’alumnat, tal com recull el Decret 150/2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un
sistema inclusiu i els ODS, quan parla de la qualitat educativa. És sabut que el component
afectiu intervé activament en els aprenentatges i això ofereix un ampli ventall de motivacions i
formes de participar de l’alumnat.
Objectius
L’escola té l’objectiu essencial de proporcionar múltiples opcions per facilitar que cada alumne
trobi la que millor s'adeqüi a la seva manera d’aprendre. Així, es pretén dotar el centre d’un
sistema estable i inclusiu que garanteixi la mirada global alhora que individual del procés
5
d'aprenentatge. Tota acció educativa partirà dels 7 principis de l’aprenentatge i estarà
vinculada als ODS.
Cal tenir present que la diversitat té un gran ventall i cal treballar dins de l’aula les identitats i
l’orientació afectivo-sexual, tant a nivell d’alumnat com de famílies, donant presència i cabuda
per tal que tota persona estigui reconeguda i senti que a l’escola hi té un lloc i és benvinguda.
Dins del Pla d’Acció Tutorial, el PAT, caldrà posar atenció en l’autoregulació emocional, la
resolució positiva dels conflictes, la convivència i l’educació afectivo-sexual.
Metodologia
Des de l’escola s’oferiran moments de comunitat on es posaran en dansa diversos espais amb
objectius generals comuns, però s’hi accedirà a través de modalitats diverses.
CICLE Organització Modalitats
Petits (i3, i4 i5) Espais de lliure Simbòlic, Belluga’t, Construccions,
*ràtio de 10-12 circulació Sensacions, Artístic
Mitjans ( 1r, 2n i 3r) Espais escollits per Mediateca, Científic, Hort, Artístic,
*ràtio de 14-16 l’alumnat (6 sessions) Expressió corporal
Grans ( 4t, 5è i 6è) Espais escollits Artístic, Científic- tecnològic, Hort,,
*ràtio de 15 per l'alumnat. (8 sessions) Mediateca en anglès, Teatre/Music
Paral·lelament, els moments d’aula també tenen una gran importància. En ells s’estableixen
vincles i complicitats que es treballen a partir del treball cooperatiu. A partir de la metodologia
per projectes es tenen presents els interessos dels infants i s’acompanyen per aproximar-los a
aquelles competències que es volen desplegar. L’infant és el centre del seu aprenentatge i,
com a tal, decideix en molts moments a què vol dedicar atenció. Això fa que els docents
construeixin escenaris d’aprenentatge rics i complexos per acompanyar aquest alumnat a
construir plegats el què, com i perquè del seu aprenentatge. L’aposta per la co-docència
permetrà generar aquests escenaris i realitzar més reflexió sobre la pràctica educativa i els
mecanismes per facilitar una igualtat d’oportunitats per tot l’alumnat.
6
Els espais d’aula representen una organització desplegada per una personalització de
l’aprenentatge. Consisteixen en una organització de materials i de temps per treballar aspectes
de l’àmbit lingüístic i matemàtic des d’un enfocament global (les propostes són obertes i es
posa en joc més d’una competència), complex (poden tenir més d’una solució), connectat a la
vida de l’aula i significatiu (projectes, sortides, investigacions puntuals... ) i respectuós amb el
ritme de cada infant (no tothom fa el mateix a la vegada). Es realitzaran per cicles dins la
mateixa franja horària. Així, a cada cicle conviuran dotze propostes, sis per aula, i l’alumnat
circularà per aquelles que s’ajustin més a les seves necessitats. Potenciant aquestes
metodologies es facilitarà que l’alumnat trobi el seu itinerari i vagi participant activament de la
seva construcció dels aprenentatges, alhora que es reflexionarà conjuntament sobre com es
construeixen.
Convivència
En el marc d’una societat complexa i culturalment diversa, s’entén la convivència com allò que
permet el desplegament de relacions sanes de cada persona amb ella mateixa i amb les altres,
fonamentades en la dignitat humana i en el respecte als Drets Humans. Un dels pilars
importants de l’escola és la creació d’un entorn que afavoreixi i garanteixi el creixement de tots
els infants des del respecte envers un mateix i envers l’altre, així com la llibertat i la
responsabilitat de crear una societat més amable, acollidora i plural.
L’escola vetllarà per a la coeducació per tal de proporcionar, tant als infants com a l’equip
docent i a tota la comunitat educativa, estratègies que poden modificar les relacions de poder,
d’abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere, esdevenint veritables agents de
transformació. Una bona acció coeducadora, tant a nivell de centre, com d’aula i entorn, és
fonamental per prevenir la violència masclista i LGTBIfòbia, per reduir conductes de risc i per
facilitar la detecció prematura de relacions abusives. La vida dins les aules i l’escola
reconeixerà les potencialitats i individualitats dels infants potenciant la igualtat real
d’oportunitats i de rols respectant la diversitat de tota la comunitat educativa.
Avaluació reguladora
Totes aquestes activitats tindran també un espai de metaaprenentatge. Des de l’escola es
parla de “prendre la temperatura” per saber on som, com hi hem arribat i quines estratègies
7
ens faran avançar. Aquestes tenen formats diversos i plurals; així com bases d’orientació,
rúbriques, autoavaluació, coavaluació, reflexió a la llibreta d’aprenentatges personal, escrits al
diari d’aula…
Mesures addicional i intensives
La funció de l’especialista de pedagogia terapèutica, conjuntament amb la CAD, es centra en
el modelatge i en oferir recursos per potenciar activitats que tinguin present el disseny
universal d’aprenentatge (DUA), així com una intervenció directa en les aules on hi ha infants
que necessitin unes mesures de suport intenses. El fet que la mestra d’educació especial
estigui dins l’aula facilita establir models d’acompanyament, comunicació i recursos a docents i
infants. Es contempla també l’ús de recursos i eines digitals com a facilitadores de
l’aprenentatge en clau inclusiva.
Formació del personal docent
S’estructurarà una franja horària quinzenal dedicada a espais de reflexió pedagògica, anàlisi i
propostes de millora per la pràctica docent. A partir d’articles, vídeos o situacions viscudes,
l’equip directiu ampliat elaborarà càpsules reflexives per construir les noves idees i enriquir el
claustre amb les fortaleses existents, tot creant una bona base de recursos per transportar a
l’aula. Cada trimestre hi haurà una temàtica que permetrà ajustar, compartir i continuar creant
la línia d’escola, i així anar avaluant i concretant el PEC. Eventualment aquests espais
comptaran amb la presència d’experts i es traçaran vincles amb els Serveis Educatius per fer
un treball en xarxa de manera enriquidora. També es potenciarà la participació d’alguna xarxa
educativa, previ acord de coresponsabilitat, com ara la Xarxa de Competències Bàsiques, de la
qual formàvem part anteriorment.
Comunitat educativa
Cal que la comunitat educativa s’impliqui per compartir significats i funcionaments que facilitin
la inclusió de tot l’alumnat. Per fer-ho s’utilitzaran diferents engranatges de participació: el
Consell Escolar, les reunions mensuals de les famílies delegades amb l’Equip Directiu, l’AFA i
els tallers o clubs de lectura de famílies. D’aquí podran sorgir comissions mixtes per tractar
amb les administracions, jornades de sensibilització… És especialment important que tota la
8
comunitat educativa comparteixi la mirada inclusiva, per fer de l’escola un espai transformador
i de justícia social.
5. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE
Per establir una bona convivència de centre són necessàries unes estructures horitzontals i
flexibles que permetin la participació i la presa de decisions. La participació és un dret i un
deure de totes les persones en les societats democràtiques. Entenem participar a l’escola,
sobretot, com a ser protagonista del propi procés educatiu. La participació educativa és el camí
per avançar en processos comunitaris de treball i d’aprenentatge en xarxa, orientats a l’èxit
educatiu, a afavorir la convivència i a millorar l’entorn. El fet de participar és un estímul per
l’interès en l’aprenentatge, promou valors cívics i prepara l’alumnat per a la participació
ciutadana. Caldrà vetllar per tal que aquesta participació sigui extensa i equitativa, fent
esforços per eliminar biaixos per raons de gènere o culturals, com recull l'ODS número 5.
Aquesta feina es realitzarà quotidianament, però prendrà especial força durant les estones
d’acció tutorial, els espais de cicle d’art i durant la setmana del 8 de març.
L’escola es distribuirà mitjançant una aula per cada grup i algunes sales específiques: la
biblioteca, la sala de psicomotricitat, l’aula d’anglès i música, d’art, de ciències i despatxos per
reunions. A més, els amplis passadissos s’aprofitaran com a espais d’aprenentatge i de
mostra/exposició dels processos d’aprenentatge. Es donarà un gran valor a l’espai exterior,
integrat per diverses estructures, racons i vegetació, tot orientant-lo cap a la generació
d’activitats significatives alineades amb les que es produeixen en els espais interiors i segons
la mirada dels ODS 5 i 13. En relació amb aquests, s’intervindrà en aquest espai valorant-lo
com una oportunitat per treballar els esbiaxos de gènere que s'esdevenen en l’oci i l’ocupació
dels espais. Alhora el nostre entorn natural estableix la prioritat de realitzar cura sostenible del
bosc i de l’espai exterior, vetllant per la seva riquesa en biodiversitat.
El nostre dia a dia s’estableix per comunitats i en franges d’hora i mitja, oferint així espais de
temps relaxats i cuidats. En aquests espais apareixen diverses distribucions que afavoreixen
l’aprenentatge: moments d’aula (projecte, minimons, biblioteca, especialitats…), moments de
9
comunitat ( espais de comunitat, bosc, sortides, …) i moments de cicle ( espais d’aula,
lectura, especialitats,...). Tots els moments tenen una estructura comú que cal cuidar i
respectar: la trobada, l’acció i el tancament.
A la comunitats de Petits es construeixen els pilars a partir del llenguatge oral i la consciència
fonològica, el moviment i el contacte amb l’exterior, el joc i l’exploració a partir de materials
seleccionats i exposats de manera intencionada. En el moment dels calaixets les activitats són
més sistemàtiques per fer un acostament al llenguatge escrit i matemàtic. A mitjans i grans els
moments d’aula s’ocupen principalment amb els projectes d’investigació. En ells, els infants
s’aproximen de manera globalitzada i significativa al currículum establert i en relació als ODS
seleccionats.
La manera per aconseguir que tots aquest espais i moments es posin en marxa per aconseguir
una melodia harmoniosa i d’èxit educatiu és amb una bona organització de la comunitat
educativa. Aquest és la nostra idea d’organigrama, en la qual s’observa que les relacions
donen resposta a un lideratge distribuït i una aposta per la participació activa de tota la
comunitat, per tal d’assolir l’èxit educatiu. També s’estructuren Consell de Cooperació
(representants de l’alumnat i equip directiu) i Consell de Delegades (representants de famílies i
equip directiu) per donar veu a tots els
membres dels agents implicats. Aquest
format participatiu té present un dels 7
principis de l’aprenentatge: situar
l’alumnat al centre i fer que
l’organització s’estableixi per cobrir les
seves necessitats.
Les exclusives s’organitzaran de la
següent manera, vetllant per coordinar i reflexionar sobre la pràctica educativa i la millora
organitzativa per assolir la millora de qualitat educativa.
dilluns dimarts dimecres dijous
Cicles EDA/Equip pedagògic comissions (quinzenals) Reunions famílies/Coordinacions Atenció

(12.30 a (12.30 a 14h) (12.30 a 13.30h) Diversitat/FIC
14) (12.30 a 14h)
10
S’establiran altres espais de coordinació a nivell intern, com són la Comissió d’Atenció a
l’Educació Inclusiva (CAEI), coordinacions de comunitat, d’espai de cicle… i es vetllarà perquè
durant les estones de treball personal persones del mateix cicle, a primària, puguin planificar i
pensar aspectes d’aula compartida. Aquesta estructura organitzativa i de gestió cal que es
regeixi per documentació consensuada i fonamentada que faciliti la presa de decisions, des del
convenciment que aquest esforç per convertir en text escrit les idees aporta criteri al lideratge
compartit.
Des de l’EDA es realitzaran trobades per anar generant reflexió i debat per poder anar alineant
PEC, PdD i anar concretant quines necessitats de formació, de personal té l’escola.
6. IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC
El Projecte Lingüístic és el document que recull els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de
les llengües en el centre educatiu. Així doncs vertebra de forma global totes les comunitats: a Petits
aprofitant el Programa de Cooperació Territorial s’iniciarà un cribratge a tot l’alumnat per determinar
necessitats i establir pautes d’actuació que potenciin una bona base lingüística oral i prèvia per
l’aprenentatge de la lectoescriptura. Així anirem definint conjuntament una línia de l’aprenentatge
del català i castellà. Les seves concrecions es desenvoluparan en la planificació estratègia, tenint
present les dades de la diagnosi exposada més avall i la contextualització analitzada.
7. DIAGNOSI
Per realitzar la diagnosi s’han utilitzat diverses eines d’avaluació i s’han contemplat els
diferents agents implicats de la comunitat educativa: infants, famílies i docents. L’alumnat
realitza una autoavaluació al 2n trimestre que ens aporta molta informació sobre els punts forts
i febles de l’escola i les seves propostes de millora. A les famílies se’ls facilita una enquesta
de satisfacció, però és poc significativa, ja que el responen un 6% de les famílies, i des de fa
dos cursos no es realitzen reunions de famílies delegades amb l’equip directiu, fet que ha
provocat que el canal comunicatiu sigui amb l’AFA, que són 8 famílies implicades i és poc
representatiu de la realitat. Entre el claustre s’han realitzat dinàmiques de reflexió sobre
11
metodologies i projecte d’escola, emmarcades dins la Formació Interna de Centre (FIC) del
curs passat i s’han recollit les dades del Sistema d’Indicadors de Centre. Amb totes aquestes
dades s’estableixen tres àmbits d’anàlisi per poder establir les línies d’actuació estratègica per
avançar cap a l’èxit educatiu.
ÀMBIT DE PEDAGÒGIC
Les proves externes d’avaluació de competències bàsiques mostren la següent mitjana de superació en els darrers
anys:
- En l’àmbit lingüístic, un 88% supera les proves en llengua catalana, un 100% en llengua castellana i un 70%
en llengua estrangera (en aquest cas, anglesa).
- En l’àmbit matemàtic, un 94 % supera les proves
- En l’àrea de coneixement del medi, un 88 % supera les proves.
Cal seguir treballant perquè els percentatges de superació siguin majors en l’àmbit lingüístic i s’aconseguexi un major
nombre d’alumnat ubicat en el nivell mitjà-alt o alt d’assoliment de la competència en totes les proves.
Pel que fa a la llengua estrangera cal establir una organització de recursos i metodologia que permeti avançar cap a una
millor competència lingüística en anglès.
Pel que fa a les proves internes, es realitzen els EFAIS, que administra l’EAP a 5è, com a acord d’aquest servei en
aquesta zona, i un cribatge de llenguatge oral a I4. A part d’aquestes, hi ha poques proves internes establertes com a
centre. Això fa que sigui molt variables, i depenguin de la voluntat de la mestra de referència. Aquest aspecte neguiteja
alguns mestres, que troben poca informació baremada sobre el nivell d’aprenentatges a l’hora de rebre un grup nou.
L’atenció a la diversitat és un altre aspecte rellevant a destacar. El funcionament de l’escola estableix una sensibilitat i
respecte als ritmes d'aprenentatge tot utilitzant una metodologia global i diversa per atendre a la totalitat de l’alumnat.
Ser en un poble fa que molts serveis per atendre la diversitat no estiguin desplegats. En alguns casos concrets hi ha
alumnat sensible de formar part d’un SIEI que no ho acaba fent a causa del cost del desplaçament. Això ha provocat
que algunes famílies optin per marxar a altres poblacions amb més serveis per atendre les especificitats dels seus
fills/es.
Competència digital
Es detecta que hi ha un 30% del claustre amb poc domini de les eines tecnològiques per l’ús dels aprenentatges. La
coordinació TAC ha estat molt variable els últims 5 anys, fent que hi hagi part de la dedicació que sigui d’aprendre el
funcionament i l’estructuració del càrrec. Cal una mirada global de centre a mitjà termini, acceptant la flexibilitat i
acceleració en el camp de la tecnologia, entenent-la també com una eina possibilitadora i de suport amb infants amb
necessitat de suport específic. L'ús de la tecnologia es concentra actualment a la comunitat de grans i alguns cursos de
mitjans perquè és on hi ha més docents amb eines i domini d’aquestes, cal anar caminant per establir una cultura digital.
12
Eines utilitzades
Les dades s’han obtingut del resultats de les competències bàsiques dels últims 4 cursos, de les entrevistes personals
amb els docents i les dades obtingudes amb l’eina SELFIE, el Pla TAC i la SIC
Conclusions
Cal recollir evidències sobre l’aprenentatge de l’alumnat tan objectives com sigui possible a tots els cursos per poder
detectar millor les dificultats existents a l’hora d’assolir les competències i poder establir mecanismes compensatoris.
Convé definir la línia de l’aprenentatge de les llengües, cuidant molt bé els moments de traspàs entre comunitats per
garantir una bona base i fer-la créixer fins a assolir les competències d’etapa. Pel que fa a la llengua estrangera és
necessari vetllar per la seva presència i execució amb desdoblaments, així com per disposar de més personal amb el
domini de la llengua per anar-la implementant en espais quotidians, com els espais de cicle, clubs de lectura…
En l’àmbit digital cal establir una planificació graduada de com es desenvoluparà la cultura de digital de centre. Tenint
com inici del procés la FIC del curs 2022-23, descobrint quines eines s’ajusten més a cada comunitat i anant-les
integrant en la quotidianitat.
ÀMBIT DE COHESIÓ SOCIAL
El nombre d’alumnat matriculat a l’escola ha disminuït els últims 4 anys en 16 alumnes. Tot i el descens de natalitat de la
població, que pot ser variable, també cal tenir present que hi ha famílies que opten per una altra tipologia d’escola.
La pandèmia ha evidenciat que la comunicació de l’escola es basava en la proximitat a les entrades i sortides o
participació d’activitats dins de l’horari escolar per part de les famílies. Això facilitava, només a algunes famílies, poder
seguir la quotidianitat dels processos dels seus fills/es.
El perfil de participació familiar és molt variable: hi ha qui mostra un interès molt alt per l’escola i demana participar,
implicar-se i conèixer amb profunditat les motivacions i valors de les accions que es prenen, i d’altres que entenen l’escola
com un servei i deleguen en ella la responsabilitat d’educar els fills/es.
La convivència, coeducació i el benestar és clau perquè un centre avanci i es consolidi, és per aquest motiu que
l’organització per comunitats, facilita uns escenaris d’aprenentatge i de vivència que fan establir vincles forts i segurs entre
la comunitat educativa. Cal posar en valor projectes i dinàmiques de resolució de conflictes i coeducació que es donen a
algunes aules per generalitzar-les i establir-les com una pràctica habitual a les aules.
La renovació i inestabilitat del claustre fa que es dediquin molts esforços a cobrir la necessitat d’explicar el
funcionament i l’organització per mantenir la línia d’escola. El temps dedicat a aquest traspàs d’informació fa que costi
trobar espais de reflexió per qüestionar pràctiques, reflexionar i fer créixer el projecte. Ens trobem davant d’un claustre poc
consolidat i amb un alt percentatge d’interins, que malgrat els agradi el projecte, en ocasions no es poden quedar.
13
Eines utilitzades
Les dades s’han obtingut a partir del Sistema d’Indicadors del Centre (SIC) i el buidatge de les enquestes a famílies i
docents.
Conclusions:
Cal un pla d’Acollida actualitzat i dinàmic per assegurar la continuïtat i millora del projecte. Pel que fa a les famílies i
l’alumnat, cal saber comunicar allò que fem i el valor que té. Per això cal recuperar espais de diàleg i trobades per
compartir prioritats i establir-ne de comunes. Així com vincular-se amb el poble i les seves activitats per esdevenir un
element viu i important, d’aquest.
ÀMBIT DE FUNCIONAMENT I GESTIÓ
La següent graella mostra breument l’estat dels documents del centre.
PEC NOFC PGA Memòria Pla D’Acollida PLC P.Convivència Pla Diversitat
Anual
Any 2015 2018 2021 2021 Inexistent 2021 2019 2018
Estat Revisar Obsolet Revisat Revisat Obsolet Revisat Revisar Revisat
Fent un buidatge de la documentació del centre s’han posat en valor unes grans línies filosòfiques del Projecte
Educatiu del Centre, elaborades amb reflexió, comunitat i compromís per part de la comunitat d’aquell moment. Convé
donar-li cabuda en el marc que estableix els nostres valors i principis, per anar-lo concretant amb la resta de
documentació que se’n deriva. Alhora, s’ha evidenciat que hi ha molta necessitat d’actualitzar alguns documents perquè
s’ajustin a la realitat. Cal trobar un equilibri entre la reflexió conjunta que permeti fer avançar el projecte i compartir i la
necessitat d’elaborar i actualitzar documentació. El document que està més desfasat de la realitat són les Normes
d’Organització i de Funcionament de Centre (NOFC). Cal refer-lo des de la perspectiva que sigui un instrument viu per
desenvolupar i fer possible el projecte educatiu, garantir una bona convivència i assolir l'èxit educatiu.
El fet de ser un centre petit hauria de ser sinònim d’una gestió àgil i eficaç, però no és així. No s’utilitzen tècniques de
comunicació a les reunions i sovint hi ha poca preparació prèvia, i això fa que siguin poc àgils i efectives. El fet d’anar
incorporant un 30-40% de la plantilla cada any dificulta avançar en el projecte i dedicar esforços a consolidar línia, sense
introduir canvis.
L'organització permet ajustar-se a les necessitats de l’alumnat, però per fer-ho cal dedicar estones de coordinació i
reflexió amb l’equip, i que les estructures de EDA, comissions, grup impulsor… siguin efectives i portin el material de les
reunions preparat i es doni pas a consolidar o canviar els aspectes pedagògics o organitzatius per assegurar l’èxit
educatiu.
14
Els últims cursos l’acció tutorial ha estat molt centrada dins del propi grup i s’ha perdut molta interacció entre comunitats
i les xarxes de comunicació entre l’alumnat i docents (com el Consell d’Infants). Cal reprendre i millorar els espais de
participació de l'alumnat i introduir una acció tutorial que incorpori l’educació emocional, així com els ODS en la
quotidianitat, millorant la convivència i generant una educació inclusiva.
Eines utilitzades
Les dades s’han extret a partir d’analitzar els calendaris trimestrals dels últims 6 anys,del buidatge de les entrevistes
amb el claustre i els documents de centre facilitats per la direcció del centre.
Conclusions
L’actualització de les NOFC implica dedicar espais i reflexions al voltant de la regulació de la vida interna del centre i
fer-ho amb tota la comunitat. Alhora s’han d’establir tutories entre docents per facilitar la resolució de dubtes i que se
sentin acompanyats durant l’estada al centre. En general cal que tothom se senti reconegut, recolzat i confiat per
generar un clima adient per créixer i aprendre, posant la mirada als processos i essent una escola que aprèn. Així
mateix, cal desenvolupar un sistema de cures i de benestar que faci consolidar la plantilla. Els instruments hi són, cal
remenar les partitures i molta pràctica i reflexió per ajustar la melodia.
Aquesta diagnosi per àmbits, es completa amb altres aspectes estructurals del centre i de
l’entorn que es detallen a continuació. Així destaquem que hi ha aspectes potenciadors i
limitadors envers a la millora de l’èxit educatiu.
INTERN - Tradició a l’escola del treball en xarxa i - Dificultat per establir línia d’escola, degut a la
l’innovació educativa. comunicació parcel·lada per comunitats.
- Claustre petit i compromès amb l’educació. - Percentatge de famílies implicades i
- Funcionament amb diversitat d’agrupaments col·laboradores amb l’escola.
que facilita el DUA en la majoria d’espais i - Espai de migdia amb alta conflictivitat i gestió.
temps del centre. - Poca documentació i planificació de les
- Distribució dels espais de l’escola com a actuacions realitzades i acordades com a centre.
element potenciador d’aprenentatge. - Poc ús de la tecnologia com a eina
- Educació Infantil amb una metodologia sòlida i d’aprenentatge per l’alumnat i entre docents.
integrada en el centre.
EXTERN - Entorn privilegiat envoltat de natura. - Manca de recursos i serveis dins la localitat.
- Poble actiu i amb entitats dinamitzadores - Percentatge elevat d’alumnat amb necessitats
- Administració local implicada amb el projecte educatives desafavorides i amb necessitat de
d’escola i amb comunicació directa i atenta. suport educatiu.
- Poca estabilitat de la plantilla.
15
- Ràtios d’alumnat/ professorat per sota la mitjana - Servei de neteja ineficaç.
de Catalunya.
L’escola té moltes potencialitats que cal conèixer i fer-les aflorar. L’oportunitat d’estar escrivint
aquest projecte, en aquest moment d’obertura i recuperació d’espais, facilita repensar de quina
manera era el funcionament i si es vol reprendre o introduir canvis sobre allò que hi havia
instaurat. Amb la idea de crear una acollida propera, establint figures d’acompanyants per anar
traslladant el projecte i generant espais de reflexió compartida es potenciarà el
desenvolupament professional dels docents que facilitaran la creació d’escenaris
d’aprenentatges complexos i significatius per l’alumnat, així com una implicació de la comunitat
educativa fer rodar l’engranatge de l’èxit educatiu.
7. PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA
La diagnosi mostra que hi ha punts forts que cal consolidar i altres que tenen marge de millora,
i cal definir estratègies per aconseguir els objectius proposats pels diferents àmbits. Amb
aquesta intenció es desenvolupen aquestes graelles on s’exposa tot el desplegament que
preveu el centre per poder assolir els objectius, establint responsables i acordant una
temporalització per maximitzar l’efectivitat i establint els indicadors que en permetran saber el
procés d’assoliment de l’objectiu. Aquestes línies generals s’aniran concretant anualment a la
Planificació General de Centre i se’n farà una valoració a la Memòria General Anual.
En quant a temporalització s’ha establert una gradació de colors, essent els més intensos
aquells anys on es realitza l’acció i tonalitats més suaus aquells anys que siguin de
consolidació, manteniment de l’actuació. En alguns casos s’ha temporalitzat l’actuació per
comunitats (Petits, Mitjans, Grans) o cicles (C.Inicial, C.Mitjà, C.Superior). En l’apartat
d’indicadors, quan no hi ha dades, per manca d’informació o perquè és una actuació nova
s’establirà un valor X, en el valor inicial (Vi) i es sumarà el percentatge al valor objectiu (Vo).
16
OBJECTIU 1: MILLORAR ELS RESULTATS EDUCATIUS
Objectiu específic 1. 1 Millorar els resultats de les proves de competències bàsiques en l’àmbit lingüístic (vinculat amb la implementació del PLC)
Estratègies Actuacions Responsables Recursos Temporalització Indicadors
1r 2n 3r 4t
1.1.1 Augment de Impulsar espais d’aula amb la Cap d’Estudis, Planificació de les CI CM CS Percentatge de sessions realitzades ( 1
l’assoliment de la presència de la mestra d’anglès a tots Especialista sessions d’espais d’aula. sessió d’1.5h setmanal)
competència en llengua els cicles. llengua anglesa PLC Vi=X Vo=80%
anglesa.
Realitzar desdoblament per treball Cap d’Estudis Proves internes i de Percentatge d’alumnat que assoleix les
l’expressió oral i escrita en anglès de Competències Bàsiques CB.
manera individualitzada. (CB a partir d’ara). Vi 66%( mitjana últims 3 anys) Vo= 70%
Crear una comissió de treball, formada Cap d’Estudis, Document de concreció de CI CM CS S’ha realitzat la planificació per cada
pels especialistes en Especialistes l’àmbit lingüístic de llengua cicle?
llengua anglesa, per organitzar el llengua anglesa anglesa per cicles
desenvolupament de l’àrea. (esquelet).
Impulsar activitats d’intercanvi amb Especialistes Reunió especialistes S’han realitzat les activitats, dues anuals,
altres països: etwinning, Comenius… llengua anglesa llengua anglesa. d’intercanvi establertes a cicle superior?
1.1.2 Sistematizació de la Introduir el teatre com a treball de Cap d’Estudis, Registre sessions espai de Percentatge de participació de l’espai
línia de treball d’àmbit l’expressió oral i escrita en els espais Tutors de CS cicle: Teatre. teatral.
lingüístic en la dimensió de comunitat de grans. Vi=X Vo= X+75%
de comprensió lectora i
d’expressió escrita.
17
Elaborar, per part de tot el claustre, Cap d’Estudis Material de creació propia P M G S’han elaborat les propostes per cada
propostes derivades de la formació sobre escriptura a les comunitat?
escriptura creativa a cada comunitat. reunions de cicle. Percentatge d’alumnes que estan al nivell
mitjà-alt o alt de l’expressió escrita
Proves de CB de l’àmbit Vi= 65% (dada mitjana dels 3 últims
lingüístic: expressió escrita anys) Vo= 70%
Crear, per part de la comissió Cap d’Estudis, Proves de CB de G M P Percentatge d’alumnes que estan al nivell
biblioteca, d’un banc de recursos per Comissió comprensió lectora. mitjà-alt o alt de la comprensió lectora
dinamitzar l’estona de lectura diària, biblioteca Vi =66,2% (dada mitjana dels 3 últims
per desenvolupar estratègies de Banc de recursos amb anys)
comprensió lectora i gust per la dinamització lectora. Vo = 70%
lectura. S’ha realitzat un banc de recursos amb
dinamització lectora?
Construir trobades literàries - club de Comissió Fitxa de valoració de les S’han realitzat dues activitats literàries a
lectura, booktrailer, biblioteca dinamitzacions literàries. la comunitat de grans dinamitzades per la
Escriptors i il·lustradors del comissió biblioteca?
poble o voltants.
Objectiu específic 1. 2 Revisar i unificar la cultura avaluativa del centre i la creació d’escenaris competencials en relació a l’ODS número 4.
1r 2n 3r 4t
1.2.1 Recollida de Crear proves competencials de EDA, Proves internes. S’han construït les proves de cada cicle per
dades sistemàtiques cada cicle d’àmbit lingüístic i Especialista Ped. Reunió d’equip pedagògic i l’àmbit lingüístic? I matemàtic?
18
per conèixer el procés matemàtic. Terapèutica comunitats.
d’aprenentatge
individual a cada cicle Impulsar un banc de recursos Equip Directiu Drive compartit sobre Percentatge d’eines utilitzades dins les aules
d’avaluació (rúbriques, bases “Projectes a l’escola” i “Cultura Vi =X
d’orientació). avaluativa”. Vo= X+ 10%
Establir eines de recollida del Equip Directiu Actes dels equips pedagògics i Cada cicle ha establert les eines de recollida
procés d’aprenentatge ( llibreta, Ampliat de l’Equip Directiu Ampliat. del procés d’aprenentatge?
carpeta, dossier, drive dels S’han realitzat, com a mínim, 10 equips
projectes) per cada comunitat. Pla i Memòria Tutorial. pedagògics amb el Claustre, al voltant de lles
eines de recollida del procés d’aprenentatge?
1.2.2 Revisió del Revisar i actualitzar els informes. Equip Directiu Informes trimestrals. Mi P Nombre de feedback per part de les famílies
feedback amb l’alumnat Claustre G dels informes
i les famílies del procés Reunions Equips pedagògics. Petits (Vi=22% Vo= 30%)
d’aprenentatge dels Mitjans (Vi= 20% Vo= 25%)
infants Grans (Vi= 12% Vo= 20%)
Sistematitzar les tutories Coordinadores Pla i Memòria Tutorial. G M Nombre de tutories individualitzades amb
individualitzades amb l’alumnat a l’alumnat sobre el feedback del seu
partir de 2n. Espais de reunió aprenentatge.
individualitzada. Vi= 0 Vo= 2
Participar als seminaris o treball en Equip Directiu Registre formacions dels Percentatge de mestres que participen en
xarxa de la cultura avaluadora. Ampliat docents, a l’inici de curs. seminaris o xarxes sobre cultura avaluadora
Vi= 7% Vo= 20%
1.2.3 Establiment d’un Compartir la formació efectuada Cap d’Estudis Carpeta compartida - CURSOS S’ha compartit la formació efectuada pels
document marc amb pels docents del claustre. Reunions Equip Pedagògic docents, en les reunions d’equip pedagògic?
cultura avaluativa del
centre Continuar la FIC sobre projectes i Equip Impulsor FIC sobre projectes i avaluació Percentatge de mestres a la FIC (més del
avaluació competencial. competencial. 75%).
19
Elaborar d’un document de centre Equip directiu Equip pedagògics sobre S’ha elaborat el document amb els acords i
que reculli les reflexions i acords cultura avaluativa. reflexions per part del claustre?
realitzades com a claustre al voltant Document cultura avaluativa
de l’avaluació. de centre.
Crear d’un document de traspàs Equip Directiu Diari curricular. P M G Percentatge de mestres que utilitzen el Diari
eficaç per les competències Ampliat Document de traspàs. Curricular
treballades cada any. Vi= X Vo= 60%
Objectiu 1. 3 Impulsar i dinamitzar de l’ús de les eines tecnològiques per integrar-les com a mitjà d’aprenentatge, coneixement i comunicació.
específic
1r 2n 3r 4t
1.3.1 Increment de Promoure el treball en xarxa dins i fora Coordinació TAC Enquesta SELFIE S’han detectat les necessitats de formació entre el
l’ús i ampliació les de l’aula amb una mirada Pla i Memòria Tutorial professorat?
funcions de les TAC d’accessibilitat d’informació tant de Reunions Comissió Percentatge d’ús de les TAC per part de l’equip
en les famílies com d’alumnat. TAC docent, dins i fora l’aula
activitats Vi= 12%/ 12% Vo= 30%/35%
d’aprenentatge per
millorar la Establir la metodologia i ús de les Equip Directiu, Pla i Memòria Tutorial. G M P S’ha establert la metodologia per l’ús de les TAC ?
competència digital de tecnologies en el centre, afavorint-ne Coordinació TAC Pla d’Estratègia Digital. Percentatge de l’ús de les TAC dins les aules.
tot l’alumnat i l’ús en els moments establerts. Petits Vi=x % Vo= X+5%
professorat. Mitjans Vi= 10% Vo =25%

Grans Vi= 15% Vo 30%
20
Definir els mecanismes per avaluar EDA, Pla d’Estratègia Digital S’han definit els mecanismes per fer el seguiment
l’assoliment de la competència digital. Coordinació TAC de la competència digital?
1.3.2 Seguiment de la Crear una tutorització TAC entre el Equip Directiu, Registre càrrecs Percentatge de docents tutors TAC
transformació TAC professorat per realitzar un Coordinadora TAC docents. Vi=12% Vo=25%
tant en l’àrea acompanyament tecnològic. Comissió TAC.
d’administració com
acadèmica Establir les eines disponibles i Pedagogia Pla d’Atenció a la S’han establert les eines per ajustar-los a la
ajustar-les a la personalització Terapèutica, Diversitat. personalització de l’aprenentatge?
d’aprenentatge de l’alumnat. Coordinació TAC
Incloure l’ús d’eines digitals en Equip Directiu Comissió TAC. Percentatge d’ús de les TAC per part de l’equip
reunions internes i amb altres agents Recull de les docent en les reunions:
educatius (famílies, serveis, etc.). presentacions i eines. Vi=12% Vo=35%
1.3.3 Promoure Compartir amb la comunitat educativa Equip Directiu Actes Consell Escolar, S’ha compartit amb la comunitat educativa les
l’estratègia digital les línies estratègiques. Claustre línies estratègiques del Pla Digital?
de centre i crear
Promoció de la formació necessària Equip directiu Registre d’Assistència Percentatge de la participació de la formació
una cultura digital
dins del professorat i les famílies. a la Formació digital per part de l’equip docent, mínim 70%.
interna.
Repartiment dels recursos per tal que Coordinació TAC Document d’Estratègia G M P S’ha realitzat el repartiment dels recursos a totes
siguin àgils i aplicables a totes les Coordinadores de Digital les comunitats?
comunitats comunitat Inventari Comissió TAC Percentatge d’ús de recursos per comunitat
Vi= X Vo= X + 10% ( a mitjans i grans)
21
OBJECTIU 2: MILLORAR LA COHESIÓ SOCIAL
Objectiu 2.1 Augmentar la participació de les famílies i implicar-les en alguns processos de presa de decisions, potenciant la convivència entre la
específic comunitat.
Estratègies Actuacions Responsable Recursos Temporalització Indicadors
1r 2n 3r 4t
2.1.1 Realització del Activar la Comissió Mixta Benvinguda. Equip Directiu Reunió AFA. S’ha creat la comissió mixta de benvinguda?
Pla d’Acollida. NOFC.
Crear i dinamitzar espais de reflexió Cap d’Estudis Calendari trimestral. S’han realitzat, com a mínim, 6 equips pedagògics
sobre l’organització i establiment de Reunions d’equip amb el Claustre, al voltant de l’acollida de famílies
l’acollida de les famílies noves. pedagògic (articles, noves?
documents del centre…).
Presentar al Claustre i al Consell Equip Directiu Pla d’Acollida. S’ha generat documentació que recull els acords
Escolar el Pla d’Acollida per la seva Consell Escolar. sobre l’acollida?
aprovació i fer-ne difusió. Claustre. S’ha presentat i aprovat el Pla D’Acollida al
claustre? I al Consell Escolar?
2.1.2 Foment Establir trobades trimestrals entre les Equip Directiu Calendari trimestral. S’han realitzat les tres trobades anuals amb les
d’espais de delegades de famílies i l’Equip Directiu Drive compartit amb l’ordre famílies delegades i l’Equip Directiu?
participació activa de per compartir la visió del centre i del dia.
les famílies. avançar en el PEC.
Propiciar espais de treball de Equip directiu, Espai AFA. Nombre de comissions mixtes creades i assoliment
comissions mixtes entre docents i Comissió: espai Calendari trimestral. dels seus objectius.
famílies sobre espai exterior, exterior i festes. Agenda equip directiu. Curs 24/25: Vi= 0 Vo= 2
coeducació, festes, escola de famílies. NOFC. Curs 25/26 Vi=2 Vo = 4
22
Augmentar la col·laboració de les EDA, Fitxa de dades d’inici de P M G Percentatge de la participació de les famílies a les
famílies dins l’horari escolar (a festes, Comissió AFA curs. activitats/ sortides /festes/projectes.
sortides, projectes…) festes. Pàgina web / correu Vi= X Vo= X+10%
electrònic
Modificar les reunions d’inici de curs i Equip Directiu Fitxa de valoració de la P M G Percentatge de participació a les Jornades de
la Jornada de Portes Obertes per Ampliat reunió. Portes Obertes.
fer-les més dinàmiques, participatives i Guió de reunió per cada Vi= 17% (dada de l’últim any) Vo=40%
pedagògiques. cicle. Percentatge de participació de les famílies a les
Doodle per horari de reunió. reunions grupals i activitats.
Reunions de cicle. Vi= 15% (dada mitjana dels tres últims anys)
Vo=40%
2.1.3 Establiment Difondre i implementar la infografia EDA, Reunions EDA. Percentatge de queixes sobre la comunicació per
dels canals relativa als canals de comunicació, AFA Pàgina web i correu part de les famílies.
comunicatius entre el elaborada pel claustre. (comunicació) electrònic o app. Vi= 40% Vo= 20%
claustre i les famílies.
Actualitzar la pàgina web i els blogs per Comissió TAC i Reunions de la comissió Reducció de l’ús del WhatsApp com a canal únic.
tal que siguin àgils, atractius i dinàmics. responsable TAC Vi=100% Vo=25%
AFA Pla d’Estratègia Digital Percentatge de comunicació pels mitjans establerts
(comunicació) Reunions inici de curs ( correu electrònic, web…)
Pla de comunicació Vi=25% Vo= 55%
Compartir amb les famílies el decàleg Responsable Decàleg Coeducació i Percentatge de documents actualitzats amb
de comunicació no violenta i amb de Coeducació Comunicació No Violenta. llenguatge inclusiu.
perspectiva de gènere. i AFA Reunions AFA Vi=0% Vo= 50%
2.1.4 Creació d’una Crear una comissió d’estètica. Equip Directiu NOFC S’ha creat la comissió d’estètica?
línia d’estètica a
l’escola. Establir criteris d’ordre i organització Equip directiu, Recull formació creació S’ha establert i introduït a les NOFC, amb la
dels espais. Coordinadores, d’espais d’aprenentatge. participació del claustre, els criteris d’ordre i
23
Comissió Pla d’Acollida- mestres. organització dels espais?
Estètica NOFC. Hi ha un correcte manteniment dels espais?
(Revisió mensual)
Definir el marc general de la Cap d’Estudis, Assistència formació. S’han realitzat, com a mínim, 4 equips pedagògics
documentació sobre processos dels Comissió amb el Claustre per la reflexió dels criteris d’ordre i
infants i projectes que reben les Estètica Actes equips pedagògic. l’organització dels espais?
famílies o s’exposa al centre. Percentatge de la participació de la formació sobre
Calendari trimestral. documentació per part de l’equip docent, mínim
75%.
2.1.5 Incorporació del Potenciar les parelles lingüístiques Equip directiu i Enquesta de satisfacció de Grau de satisfacció de les parelles participants?
Pla d’ús de la llengua entre les famílies. Mestra les parelles lingüístiques. Vi= 70% Vo= 80%
catalana al centre Participar en el programa de detecció i Pedagogia
intervenció primerenques de dificultats Terapèutica Enquesta valoració a les S’ha realitzat la diagnosi per detectar les dificultats
en l’aprenentatge, la comunicació i el mestres implicades. de l’aprenentatge de comunicació i llenguatge?
llenguatge impulsat pel Departament.. S’han definit actuacions i calendaritzat?
OBJECTIU 2: MILLORAR LA COHESIÓ SOCIAL
Objectiu específic 2.2 Potenciar l’entorn natural i social del poble en els processos d’aprenentatge dels infants. (vinculat als ODS número 13 i 15)
1r 2n 3r 4t
2.2.1 Col·laboració amb Participar al Certamen de Narrativa Coordinadora de Reunions Comunitats G M Percentatge d’infants que participen al Certamen
les activitats educatives i Poesia del Marquet de Roques Grans i Mitjans Espais d’aula Vi=7% Vo= 30%
que es facin al poble
Celebrar la Diada de la Vellesa amb Comissió Festes Planificació projectes 6è S’ha celebrat la Diada de la Vellesa amb l'alumnat
24
des d’altres entitats. la residència amb l’alumnat de 6è. de 6è?
Potenciar el monitoratge del cau AFA, Reunió AFA- Percentatge de monitoratge que està vinculat al
dins les activitats extraescolars o Equip Directiu extraescolars cau?
serveis del centre. Vi=X Vo=X+15%
Participar a la taula d’entitats Equip Directiu Reunió Ajuntament S’ha participat a les reunions?
Col·laborar amb el Bibliobús Equip Directiu Fitxa planificació de Percentatge d’aules que hi participen.
(campanya ODS, St. Jordi…) Bibliotecària Projectes Vi=X Vo=6
2.2.2 Dinamització dels Definir els itineraris de natura amb Coordinadores, Itineraris de natura. S’han definit els itineraris de natura per cada nivell
itineraris de natura amb la col·laboració del CEL Junta CEL Reunions amb el CEL. amb el CEL?
el Centre Excursionista
Llorençà. (CEL) Potenciar l’acompanyament dels Coordinadores de Calendari sortides. Percentatge de sortides amb acompanyament
membres del CEL a les sortides. comunitat d’un membre del CEL?
Promocionar una activitat especial Equip directiu, Reunions CEL. S’ha realitzat l’activitat solidària?
durant la setmana Cultural: cursa Comissió de festes Reunions Setmana
d’orientació, vinculada amb la Cultural. Percentatge de participació
col·laboració a una entitat solidària. Vi=X Vo= X+10%
OBJECTIU 3: MILLORAR LA GESTIÓ I EL FUNCIONAMENT DE CENTRE
Objectiu específic 3. 1 Establir una línia pedagògica a l’espai de migdia i extraescolar alineada amb el PEC de l’escola.
1r 2n 3r 4t
25
3.1.1 Millora de la Introduir activitats atractives durant Direcció i AFA Reunió Equip migdia. Percentatge d’activitats de l’espai de migdia.
convivència durant l’estona de migdia. Planificació activitats. Vi=0% Vo= 20%
l’estona de migdia.
Compartir d’estratègies i línies Equip Directiu Reunions Coordinadora S’ha compartit les línies del projecte educatiu i les
d’actuació amb el personal de menjador i Equip estratègies d’actuació amb l’equip del menjador?
l’espai de migdia. Directiu.
Establiment d’una normativa de Direcció i AFA NOFC. S’ha establert una normativa de l’espai de migdia?
l’espai de migdia.
Incorporació activitats Potenciar la realització d’activitats Direcció , Reunions AFA. S’han realitzat extraescolars durant l’espai de
d’aprenentatge dins extraescolars durant la franja 12.30- AFA Reunions Ajuntament. migdia?
l’espai de migdia dins 13.30h
de la mirada Educació
360º. Implentació d’activitats de Equip Directiu, Reunió Ajuntament. CS G Percentatge de satisfacció de les activitats
col·laboració i servei amb entitats Regidoria NOFC. d’aprenentatge servei.
del municipi a CS. D'educació Vi=X Vo= x+20%
OBJECTIU 3: MILLORAR LA GESTIÓ I EL FUNCIONAMENT DE CENTRE
Objectiu específic 3. 2 Cohesionar l’equip docent per donar estabilitat a la plantilla i donar continuïtat de la pràctica docent.
1r 2n 3r 4t
Creació d’un espai a la sala Comissió Reunió comissió S’ha creat un espai de compartir idees a la sala de
3.2.1 Foment de la mestres per compartir projectes. d’estètica estètica. mestres?
co-docència i
26
l’observació entre Impulsar estructures d’organització Equip Directiu Reunió Equip pedagògic. S’han realitzat les reunions reflexives i
iguals com a pràctica interna per compartir projectes Planificació i Memòria. compartides sobre la pràctica del treball per
de millora educativa. realitzats. projectes?
Iniciar la co-docència i registrar-ne Equip Directiu Horaris de mestres. Percentatge d’hores on s’estableix la
les bones pràctiques. Ampliat Graelles de co- docència co-docència?
Visitar aules com a pràctica Cap d’Estudis Calendari trimestral. Percentatge d’aules visitades
reflexiva de la nostra tasca. Vi=X Vo= 70%
3.2.2 Ús d’estratègies Potenciar trobades individuals a Equip Directiu Reunions individuals. Percentatge de trobades personals fetes.
de benestar emocional i l’inici i durant el curs per compartir Fitxa inicial del docent. Vi=X Vo= X+70%
vincle a les reunions de les necessitats personals i Diari de centre. Percentatge de mobilitat docent.
comunitat i de claustre, professionals de tot l’equip. Vi=20 Vo= 15
(alineat amb l’ODS
número 3). Actualització de les NOFC per EDA, NOFC. S’han actualitzat les NOFC?
establir i compartir funcionament. Claustre Equips Pedagògics.
Instaurar moments compartits amb Equip Directiu Calendari trimestral. Percentatge de trobades realitzades per establir
el claustre: conversa literària per Ampliat vincle entre el claustre.
Sant Jordi, berenars, partits… Vi=x Vo= x+ 3
Realitzar dinàmiques de cures a Equip Directiu Recursos Educació per Percentatge de satisfacció del claustre.
l’inici de les trobades conjuntes i a Ampliat la Pau. Vi=X Vo=X+10%
l’inici de curs (música, instal·lació Reunions Claustre.
artística…) Formació Arts.
27
8. AVALUACIÓ I RETIMENT DE COMPTES
En qualsevol projecte cal establir una avaluació per saber si s’estan assolint els
objectius i, si no és així, poder realitzar canvis que permetin millorar. El PdD s’anirà
avaluant progressivament al llarg dels quatre anys. Un dels moments serà coincidint
amb l’avaluació de l’organització i el funcionament del centre que es recull
anualment a la Memòria Avaluativa del Centre, a partir dels indicadors establerts per
les diferents estratègies. També durant el mandat, des de l’EDA i les reunions de les
famílies delegades s’aniran realitzant dinàmiques avaluatives. Aquestes seran
compartides amb el claustre i el Consell Escolar un cop cada curs com a mínim.
Els agents que participaran en l’avaluació seran diferents equips de treball i
comissions mixtes, amb intenció de tenir present l’opinió de tota la comunitat
educativa, alhora que retre comptes a l’Administració Educativa de la gestió i els
resultats obtinguts, a partir del Sistema d’Indicadors de Centre (SIC), visites
d’Inspecció a l’escola... Per fer-ho caldrà utilitzar uns mecanismes per obtenir la
informació i analitzar-la. Aquests mecanismes permetran actuar amb transparència i
generar implicació, responsabilitat i compromís per part dels diferents agents. Aquí
pren importància ajustar els indicadors i els instruments de recollida de dades a
mesura que s’incorporin formacions i assessoraments a la gestió del centre.
Durant aquest mandat hi ha una declaració d’intencions d’introduir la pràctica
reflexiva a diverses reunions, aspecte que garantirà anar rebent feedback i
valoracions sistemàtiques per anar ajustant les accions a desenvolupar. Tot i que és
responsabilitat de l’equip directiu elaborar la Programació General Anual i la
Memòria, es dedicaran reunions de claustre a compartir en quin moment
d’assoliment s’està, treballant dades del SIC, de competències bàsiques o el
28
buidatge d’altres instruments d’avaluació. Compartint objectius i accions es facilita la
comprensió de la idea global de centre amb el claustre i la comunitat i la priorització
d’accions i decisions, permetent una conversa constructiva per poder sumar en la
construcció i execució del projecte i actuant com a peces d’un mateix engranatge.
A l’hora de pensar com s’avalua el projecte es cerca un alineament amb les noves
descobertes i pràctiques que es realitzen amb l’alumnat. Per tant, s’incorporen
rúbriques i dianes d’avaluació, així com criteris d’èxit compartits a l’hora de valorar
activitats i accions concretes. Totes aquestes actuacions es recolliran en un diari de
centre anual, per documentar i registrar encerts i errors, mecanismes de superació i
les vivències i aprenentatges que genera un equip de mestres compromesos amb
l’educació i una comunitat amb voluntat de millora.
Cal afegir també que si el Departament d’Educació assenyala, dins els propers
anys, noves prioritats o dicta instruccions no incloses en el projecte, s’hi hauran de
realitzar les adequacions pertinents pel que fa a la seqüenciació, amb la voluntat de
ser un document viu i que s’ajusti a la realitat del context i del centre. Es facilita, així,
la relació i diàleg amb altres documents de caire anual, que permeten concretar i
desplegar accions més concretes i responsabilitats diverses dins la comunitat
educativa.
9. CONCLUSIONS
Aquestes pàgines recullen la realitat i ens guiaran els propers quatre anys per
aconseguir acostar-nos més a aquella escola que somiem plegats, ja que des d’una
escola propera, oberta i essent un ecosistema inclusiu i democràtic podrem
aconseguir l’objectiu de l’educació de ser una palanca de canvi per transformar el
29
món. Somiant ben amunt, i mantenint els peus a terra, contagiant il·lusió i
compromís a infants, famílies i docents, aquests són els reptes que es despleguen
de la manera de fer i de ser de l’escola Josep Gras.
La formació que he anat realitzant durant aquests anys, conjuntament amb
l’experiència i les lectures sobre les noves evidències científiques vinculades a
l’educació, fa que entomi aquest repte amb il·lusió però alhora sabent la
responsabilitat que se’n dibuixa. Veure l’escola des d’aquesta perspectiva més
global i holística és un privilegi i fer-ho acompanyada pel claustre, l’alumnat i les
famílies és una gran oportunitat. L’escola té un gran potencial, és una gran família
ubicada en un entorn increïble i amb una mirada a la infància respectuosa i
convençuda que l’infant és una persona activa, social, capaç i autònoma i l’escola
l’acompanyarà per descobrir i potenciar els valors per ser una persona compromesa,
responsable i transformadora.
10. BIBLIOGRAFIA
Bueno, David (2019) Neurociencia para educadores.
De Bono, Edward (2010): Seis sombreros para pensar, Editorial Paidos, Madrid.
Andreu, Neus. (2019). Habilitats personals i directives. Ajuntament de Barcelona,
Revista Guix nª482 Dinamitzar equips des de la direcció de centres
Hoyuelos, A (2005): La estética en el pensamiento y obra pedagógica de Loris
Malaguzzi. Barcelona: Octaedro/ Rosa Sensat.
Ignasi,Roda i Fàbregas (2010) El teatre en l’educació. Editorial Associació de
Mestres Rosa Sensat.
Ecuyer, Catherine (2015). Educar en la realidad. Plataforma Editorial.
Robinson, Viviane (2022). Canviar l’escola o millorar-la? Editorial Eumo
30

Projecte de Direcció - Iris Alonso Albertus 23-27

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Projecte de Direcció - Iris Alonso Albertus 23-27

Uploaded by

Copyright:

Projecte de

4. Un sistema inclusiu i coeducatiu, amb perspectiva

de gènere i generador de convivència 5

5. Organització i funcionament del centre 9

6. Implementació del Projecte Lingüístic de Centre 12

7. Diagnosi per àmbits (organitzatiu, acadèmic, cohesió). 12

9. Avaluació i retiment de comptes. 28

definitiva, una escola que aprèn.

alineant el PEC amb la realitat educativa.

immillorable de l’escola i la seva vinculació al poble ha de permetre establir xarxes de relacions

desenvolupin. Els LLENGUATGES ARTÍSTICS tindran un paper rellevant com a element

expressiu, d’aprenentatge, transformador, inclusiu i vehiculador d’emocions, entès en la seva

màxima esplendor incorporant el teatre, i potenciant tècniques diverses, des de l’escultura a la

diversitat com un element potenciador i transformador de l’aprenentatge, fonamentada en el fet

situacions d’aprenentatge dinàmics i complexos per guanyar autonomia i regulació personal. El

treball per PROJECTES es fonamenta en el fet que l’aprenentatge i el desenvolupament són

història d’aprenentatge, guanyant consciència del punt en el què es troba i com

desenvolupar-se per tenir èxit.

competents, creatius, innovadors, orgullosos de la seva feina i compromesos amb l’escola, el

com va dir Marc-Alain Ouaknin “és impossible pensar sol.”

El PdD és un instrument essencial de l'autonomia dels centres educatius perquè ordena el

desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció

s’han de desenvolupar durant el mandat, en un context de lideratge distribuït per l’enfortiment

institucionals dels centres educatius.

Normativa que regula el PdD

- Llei d’Educació de Catalunya 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC)

- Decret, 102/2010 d’autonomia de centres educatius (DOGC 5.8.2010)

- Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica.

i arrelat a la seva ubicació.

assisteixen per la facilitat organitzativa de ser l’escola del poble.

de famílies de primària usuàries del menjador escolar becades.

català, un 42% el castellà i un 8 % altres ( àrab, anglès, italià…).

Actualment l’escola compta amb 16 docents, una vetlladora i 2 membres de personal

traslladar-la a l’escrit. Des de fa 5 anys, el claustre ha canviat gairebé totalment, essent un

educatiu i evidencia la necessitat d’anar actualitzant la documentació del centre.

ritmes i que el docent pugui centrar-se en l’acompanyament del procés individual

d’aprenentatge i no en la transmissió de coneixements.

responsable. Per fer-ho, despleguem activitats on es fomenta la lliure elecció, l’autoregulació i

la cooperació, per tal de perseguir el plaer en el fet d’aprendre com a estímul de

desenvolupament personal. Aquestes activitats permeten proposar un escenari complex i

sentit quan es contextualitzen en el treball per projectes, on l’aprenentatge és globalitzat,

significatiu, inclusiu i competencial i es fomenta la conversa i la construcció col·lectiva de

4. UN SISTEMA INCLUSIU, COEDUCATIU, PERSPECTIVA DE GÈNERE I CONVIVÈNCIA.

formes de participar de l’alumnat.

d'aprenentatge. Tota acció educativa partirà dels 7 principis de l’aprenentatge i estarà

vinculada als ODS.

resolució positiva dels conflictes, la convivència i l’educació afectivo-sexual.

objectius generals comuns, però s’hi accedirà a través de modalitats diverses.

CICLE Organització Modalitats

Petits (i3, i4 i5) Espais de lliure Simbòlic, Belluga’t, Construccions,

*ràtio de 10-12 circulació Sensacions, Artístic

*ràtio de 14-16 l’alumnat (6 sessions) Expressió corporal

Grans ( 4t, 5è i 6è) Espais escollits Artístic, Científic- tecnològic, Hort,,

*ràtio de 15 per l'alumnat. (8 sessions) Mediateca en anglès, Teatre/Music

construeixin escenaris d’aprenentatge rics i complexos per acompanyar aquest alumnat a

mecanismes per facilitar una igualtat d’oportunitats per tot l’alumnat.

l’aprenentatge. Consisteixen en una organització de materials i de temps per treballar aspectes

vida de l’aula i significatiu (projectes, sortides, investigacions puntuals... ) i respectuós amb el

fonamentades en la dignitat humana i en el respecte als Drets Humans. Un dels pilars

responsabilitat de crear una societat més amable, acollidora i plural.

d’abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere, esdevenint veritables agents de

reconeixerà les potencialitats i individualitats dels infants potenciant la igualtat real

d’oportunitats i de rols respectant la diversitat de tota la comunitat educativa.

Totes aquestes activitats tindran també un espai de metaaprenentatge. Des de l’escola es

rúbriques, autoavaluació, coavaluació, reflexió a la llibreta d’aprenentatges personal, escrits al

Mesures addicional i intensives