Entre Moderats I Progressistes 3

Història d’Espanya
© EDITORIAL VICENS VIVES
Entre moderats i progressistes (1833-1874)

ÍNDEX * Qüestió clau: En quins aspectes l’organització política actual de l’Estat

espanyol és hereva del liberalisme del segle XIX?
5. La desintegració
1. La primera guerra 3. La Dècada Moderada
de la monarquia
carlina (1844-1854)
(1857-1868)
2. El procés de la 6. El Sexenni
4. El Bienni Progressista
revolució liberal Democràtic
(1854-1856)
(1833-1843) (1868-1874)
Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

1. La primera guerra carlina (1833-1840)

Dues opcions
enfrontades
El desenvolupament
del conflicte
Conseqüències
de la guerra

Dues opcions
CARLINS ISABELINS
enfrontades
Partidaris d’Isabel (filla de

Partidaris de Carles Maria A la mort de Ferran VII Ferran VII) com a successora
Isidre com a successor al tron
l’any 1833 al tron
Déu, Pàtria, Rei Reformistes

Problema successori que
Absolutistes
desembocarà en una guerra Liberals
Zones rurals Zones urbanes

País Basc, Navarra,
Aragó, part de
Clergat, petita noblesa
Catalunya i València Alta noblesa, funcionaris,
agrària, part de l’Exèrcit,
burgesia, sectors populars
llauradors

Dues opcions
CARLINS ISABELINS
enfrontades
Rússia, Prússia, Àustria Dimensió internacional

França i el Regne Unit
i Nàpols del conflicte
Potències Potències partidàries

contrarevolucionàries d’establir el liberalisme


Carles Maria Isidre reivindica
El desenvolupament
els seus drets dinàstics en el
del conflicte Manifest d’Abrantes
1833-1835
Estabilització i avanç de l’exèrcit carlí.
Importància del general Zumalacárregui
Organització d’expedicions militars carlines que

1835-1837
fracassen davant el poc suport popular
Gran ofensiva isabelina amb Espartero al capdavant.

1837-1839 Divisió dels carlins i signatura del Conveni de Vergara
(1839)
Resistència del general Cabrera a la zona del Manteniment dels furs a les
1839-1840 províncies basques i navarreses,
Maestrat fins a la seua derrota el 1840 i integració dels carlins en
l’exèrcit reial

Conseqüències
de la guerra
DEMOGRÀFIQUES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES
150/200.000 morts. Va incrementar el deute

Divisió del liberalisme en
Crueltat, repressió, terror estatal
en la població moderats i progressistes
Va restar objectius
Protagonisme dels militars a la desamortització
en la política
(Pronunciaments) Va dificultar el
desenvolupament industrial

2. El procés de la revolució liberal (1833-1843)

El règim de l’Estatut Reial La liberalització
del sistema econòmic
L’accés dels progressistes La tornada al poder

al poder dels moderats
El desmantellament La regència d’Espartero

de l’Antic Règim (1840-1843)

Va dificultar el El règim de l’Estatut Divisió entre liberals

desenvolupament industrial Reial moderats i progressistes
Govern de Cea Bermúdez Manteniment de Divisió provincial de Javier

1833 l’absolutisme amb xicotetes
(absolutista) de Burgos (49 províncies)
reformes
Corts estamentals de dues

cambres sense poder.
Govern de Martínez de Es promulga l’Estatut Reial
Només caràcter consultiu
1834
la Rosa (liberal moderat) (carta atorgada)
Sufragi molt restringit
(0,15 % població)
Malestar social i crítiques

al govern

L’accés dels
progressistes al poder Incendi de la fàbrica
Bonaplata a Barcelona
Formació de juntes revolucionàries

Revoltes ciutadanes Protestes, motins i crema
progressistes que reclamen un
l’estiu del 1835 de convents programa de reformes
o
1836
b MILITAR Derrotar el carlisme. Lleva de quintes
j
Nou govern progressista e Creació d’un Estat liberal: reforma
c POLÍTIC de l’Estatut Reial
liderat per Mendizábal t
i Desamortització de les terres
ECONÒMIC eclesiàstiques
u
s
Maria Cristina accepta la

Destitució dels progressistes. Motins i formació de juntes que Motí dels sergents Constitució del 1812 i els
Temor a les seues mesures reclamen la Constitució del 1812 de la Granja (1836) progressistes en el poder


Durant els governs
El desmantellament
progressistes de Mendizábal
i Calatrava de l’Antic Règim
Implantació d’un règim

liberal i constitucional.
Monarquia parlamentària
LLEI D’IMPREMTA (1837)
Control sobre els diaris CONSTITUCIÓ DEL 1837
LLEI ELECTORAL (1837) Àmplia declaració

Sobirania nacional
de drets humans
Sufragi restringit a majors de 25
anys amb renda superior
Corts bicamerals amb Senat Amplis poders
de designació reial per a la Corona
Elecció lliure dels
Ajuntaments
Confessionalitat catòlica
Participació ciutadana i finançament del seu culte
en la Milícia Nacional

Abolició dels delmes

REFORMA La liberalització
Abolició dels privilegis de la Mesta i els gremis
AGRÀRIA del sistema econòmic Eliminació de les duanes interiors
O Obtenir recursos per proveir

B l’exèrcit liberal
Venda de béns en J
Dissolució d’ordes
subhasta pública, E
DESAMORTITZACIÓ religiosos i Reduir el dèficit de la Hisenda
adquirits amb C
DELS BÉNS DEL CLERGAT confiscació de Pública
diners o títols de T
béns per a l’Estat
deute públic I
U Crear una classe de propietaris afí
S al liberalisme
DESVINCULACIÓ Permetrà la venda de terres a la noblesa, pràctica

DELS MAYORAZGOS fins aleshores prohibida
Eliminació de la jurisdicció senyorial.

ABOLICIÓ DELS SENYORIUS Terra en mans d’antics senyors com a propietat
privada


La tornada al poder Després de la victòria
dels moderats electoral el 1837
(1837-1840)
Suspendre el funcionament
de la Constitució Limitació de la llibertat
de premsa
Principis d’actuació Governs autoritaris a través de
decrets i restricció de llibertats
del liberalisme moderat Disminució del pes de
la Milícia Nacional
Fre a la desamortització
CENTRALITZACIÓ POLÍTICA
Nou cicle de revoltes progressistes que
LLEI D’AJUNTAMENTS (1840) conduiran Maria Cristina a l’exili i el liberal
Espartero a la Regència
Facultat de la Corona
de nomenar els alcaldes
dels Ajuntaments


La regència
d’Espartero
(1840-1843)
Principals mesures d’un Oposició dels militars

govern molt personalista moderats
Derogació de la Llei Fracàs d’un moviment militar dirigit

d’Ajuntaments per O’Donnell (1841)
Augment de la llibertat Exili d’Espartero i avançament

de premsa Alçament popular del 1843 de la majoria d’edat d’Isabel II
convertida en nova reina
Represa del procés
desamortitzador
Alçament a Barcelona
Política lliurecanvista (1842) de la indústria catalana
(burgesia i classes populars)
Bombardeig de la ciutat i proclamació

de l’Estat de guerra

3. La Dècada Moderada (1844-1854)

Les bases del règim
moderat
El desenvolupament de
l’estat liberal moderat
La crisi del
moderantisme

Les bases del règim Eleccions del 1844 Suport de l’oligarquia propietària
moderat Govern presidit per Narváez i els sectors financers
CONSTITUCIÓ DEL 1845 LLEI ELECTORAL DEL 1846 Sufragi molt restringit
Control a la llibertat
Sobirania compartida rei-Corts Reforçament del poder reial de premsa
Sistema bicameral amb Senat no Centralització administrativa

electiu i Congrés per sufragi censatari Concordat amb la Santa Seu
Confessionalitat catòlica.
Designació reial dels Ajuntaments
Manteniment del culte i clergat
Acceptació de la desamortització
a canvi del sosteniment estatal
Fragmentació dels drets de l’Església, control sobre
Supressió de la Milícia Nacional
i llibertats l’educació i catolicisme oficial


El desenvolupament de
l’estat liberal moderat
Centralitzar i jerarquitzar Sistema electoral basat Creació d’un ordenament

l’administració en districtes uninominals jurídic unitari
Lleis d’Administració local i provincial (1845) Codi Penal del 1848.

Sistema jeràrquic de control: governadors Control del vot rural.
Projecte de Codi Civil del 1851
civils, diputacions i Ajuntaments. Manipulació constant dels resultats electorals.
Llei de funcionaris
Reforma fiscal (LLEI Manteniment de l’ordre Establiment d’un sistema

MON-SANTILLÁN, 1845) públic nacional d’instrucció pública
Racionalitzar i augmentar els ingressos

Es va substituir la Milícia Nacional
de la Hisenda: Pla Pidal (1847)
per la Guàrdia Civil (1844)
centralització fiscal, instauració de l’impost Regulació dels diferents nivells d’ensenyament
Protecció i control sobre el medi rural
de consums

La crisi Governs moderats inestables.

del moderantisme 16 governs en 10 anys
Guerra dels matiners Desgast polític per casos

o segona guerra carlina Cicle revolucionari del 1848 de corrupció entre el 1852
(1847-1849) i el 1854
Reactivació del carlisme amb Desembocaran en un

Barricades en algunes ciutats
partides carlines al Pirineu pronunciament que conduirà els
amb dura repressió del govern
català en favor de Carles VI progressistes al poder
Creació del Partido Demócrata

(1849) favorable al sufragi
universal

4. El Bienni Progressista (1854-1856)

La revolució del 1854
La nova legislació
econòmica
Els problemes socials
La crisi del Bienni

Progressista

Pronunciament militar
La revolució del 1854
d’O’Donnell a Vicálvaro
Recollia demandes progressistes com

la reforma electoral, reducció dels
Manifest de Manzanares impostos i restauració de la Milícia
Nacional.
Suport de progressistes
i demòcrates.
Formació de Juntes
Reforma del sistema electoral, llibertat
Govern presidit per Espartero d’impremta, descentralització
i amb O’Donnell com a ministre i la democratització dels poders locals
i provincials.


Importants reformes que donaran
La nova legislació
lloc a una etapa de
econòmica desenvolupament i prosperitat
obra de Pascual Madoz
Llei de societats
Llei de desamortització Llei general de
bancàries i creditícies Altres iniciatives
civil i eclesiàstica (1855) ferrocarrils (1855)
(1856)
Funcionament del sistema

Va afectar la propietat Regulació de la Facilitar la inversió de telègraf
municipal d’ús col·lectiu construcció del ferrocarril ferroviària
Ampliació de la xarxa
S’obtenen recursos per de carreteres
a la Hisenda. Subvencions i avantatges fiscals
Es desenvolupa l’agricultura per a les empreses constructores
de mercat.
Desenvolupament
Es perjudica els llauradors que
perden les seues terres Va atraure inversors de la mineria
comunals. estrangers (britànics
i francesos)

Crisi de subsistència, augment

La crisi del Bienni
Els problemes socials de preus i elevada mortalitat
per epidèmia de còlera Progressista
Clima de conflictivitat Mesures repressives

social d’O’Donnell l’enfronten a
Espartero
Vagues i revoltes per La reina fa costat a O’Donnell
Primera vaga general a
Catalunya solucionades amb i el nomena president del
Catalunya (2 de juliol del 1855)
mètodes repressius durs Govern
Fi del govern Tancament de les Corts

Alçaments de llauradors
a Castella (1856)
del Bienni
Progressista
Supressió de la Milícia
Anul·lació de la llibertat
de premsa

5. La desintegració de la monarquia (1857-1868)
La reacció moderada
El govern unionista
d’O’Donnell (1858-1863)
La crisi final del sistema

(1863-1868)

La reacció moderada
Divisió de l’ensenyament
en tres graus (primària,
Nou govern de Narváez secundària i universitària)
(1857-58) després de LLEI MOYANO (1857)
les eleccions Inspecció educativa a càrrec
de l’Església
Mobilitzacions de l’oposició
davant les males collites.
Repressió de la Guàrdia Civil

Disminució del control sobre Augment de la inversió

la premsa en obres públiques
El govern unionista Nova llei electoral que ampliava el Nova expansió
d’O’Donnell (1858-1863) nombre d’electors del ferrocarril
Represa de la
Autonomia dels Ajuntaments
desamortització civil
Unión Liberal: partit que

unia sectors progressistes Activa política exterior
i moderats
Anys d’expansió Expedició a Cotxinxina Campanyes militars al Marroc

econòmica
Triomfs a Tetuan i Castillejos.
Pretenia establir un port per
Incorporació de l’Ifni i ampliació
enviar esclaus a Cuba
1858-63 1859-60 de Ceuta
Intervenció a Mèxic
Exigència del cobrament de
deutes endarrerits. Retirada
Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874) 1862 espanyola
La crisi final del

sistema (1863-1868)
Inestabilitat política per Progressistes, unionistes i

demòcrates van protagonitzar
la forta intervenció reial les protestes davant l’exclusió
i l’autoritarisme polític d’aquests del govern
Successos de la Nit de Revolta dels sergents de Pacte d’Oostende

Sant Daniel la caserna de San Gil
1865 1866 1866
Protestes universitàries a Madrid

Signat per progressistes i demòcrates.
que van patir una forta repressió
OBJECTIUS:
governamental Revolta popular a Madrid, ● Posar fi al regant d’Isabel II
durament reprimida ● Formar un govern provisional
● Convocar eleccions a Corts
Constituents per sufragi universal
Incorporació d’unionistes
des del 1867
6. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

La gloriosa revolució Les diferents concepcions
del 1868 republicanes
El Govern provisional L’intent de república

i la Constitució del 1869 democràtica i federal
La monarquia d’Amadeu Els problemes

de Savoia (1871-1873) de la República
La proclamació de la La liquidació
Primera República de la República


La gloriosa revolució S’inicia a Cadis amb el
comandament de Topete.
del 1868 “Manifest: Espanya amb honra”
Descrèdit de
CAUSES
la monarquia S’estén per les principals ciutats
amb la formació de juntes
Crisi política del règim revolucionàries
Profunda crisi econòmica
isabelí Demandes principals
Escassa rendibilitat de les inversions

CRISI FINANCERA ferroviàries. Sufragi universal, dret
Caiguda de la Borsa i pèrdues bancàries d’associació, eliminació de
consums i lleves, educació
Tancament d’empreses i augment de l’atur gratuïta…
CRISI INDUSTRIAL a causa de la caiguda de la demanda i la
pujada de preus de les matèries primeres
Junta Central de Madrid accepta el
CRISI DE Successió de males collites i pujada govern provisional encapçalat per
SUBSISTÈNCIA del preu del blat Prim (progressista) i Serrano
(unionista) com a regent

Isabel II marxarà a l’exili

El Govern provisional
i la Constitució del 1869
Reformes
Democratització Sufragi universal Ampliació de les Democratització

del règim liberal masculí llibertats bàsiques dels Ajuntaments
Liberalització Llei de bases

Reducció d’aranzels Creació de la pesseta
de l’economia sobre mines
Eliminació
dels consums
Ampli catàleg de drets

i llibertats
Constitució del 1869 Limitació dels poders del monarca.
Monarquia
Sobirania nacional.
democràtica Clara divisió de poders


Cerca d’un rei que encaixara
La monarquia d’Amadeu
en el nou règim.
de Savoia (1871-1873) L’escollit va ser Amadeu de Savoia
Amadeu va haver d’enfrontar-se

a greus problemes i dificultats
Conservadors, partidaris de la Insurreccions republicanes

tornada dels Borbons Assassinat del seu a Andalusia i el Llevant
principal valedor, Prim
Divisió de la coalició de govern entre Constitucionalistes Incipient moviment obrer a Andalusia
(Sagasta) i Radicals (Ruiz Zorrilla) i el Llevant
Conflicte colonial a Cuba Nou alçament carlí

des del 1868 (1872-1876)
Davant la falta de suports i els

nombrosos problemes, Amadeu
renuncia al tron el febrer del 1873

La proclamació de Corts monàrquiques van proclamar

la Primera República la República amb 258 vots a favor
Govern format per Ruiz

Zorrilla i el federal Figueras
Constitució del 69 vigent

sense els articles monàrquics
Les eleccions van donar

la victòria als republicans
de Figueras

Les diferents concepcions

republicanes
Defensaven una república unitària,

Radicals i republicans la continuació de la Constitució del 69
Ruiz Zorrilla i Castelar i posicions més conservadores en
unitaris
el tema social
Defensaven una república federal,

Pi i Margall ampliació de drets democràtics,
Republicans federals laïcisme, abolició de l’esclavitud i
reformes socials
“Benèvols” “Intransigents”
Accelerar els canvis per
Reformes graduals i
mitjà d’insurreccions i
respecte a la legalitat
pactes locals entre
constitucional
cantons
Federació des de dalt Federació des de baix

L’intent de república Govern de Pi i Margall

democràtica i federal (juny 73)
Nova divisió territorial amb

Elaboració d’una nova una federació de 17 Estats
Constitució Republicana Concepció federal de l’Estat
Federal (1873)
Poder descentralitzat
(municipal, regional i federal)
Projectes sobre reformes

socials
Repartiment de terres, llei sobre

Jurats Mixtos (regular relacions
entre treballadors i empresaris), Llei
Benot (protecció del treball infantil)


Els problemes Cap potència (excepte els EUA i Suïssa)
Aïllament internacional va reconéixer la Primera República perquè
de la República la veien com un règim revolucionari
Dimissió de Pi i Margall, que es va

Intensificació dels
Cantonalisme negar a emprar la força per a
conflictes preexistents reprimir el cantonalisme
Insurrecció popular que es va estendre

Substituït per Salmerón que va
Tercera guerra carlina pel Llevant i sud peninsular (Cartagena, donar un viratge conservador
Alcoi, València) a la República
Extensió per Catalunya,
províncies basques i el Maestrat Salmerón substituït per Castelar
fins al 1876 Proclamació de cantons federals, amb el setembre. República unitària
governs autònoms i legislació pròpia i autoritària
Insurrecció cubana Moviments republicans federals
Desitjos d’avançar en les reformes van provocar el colp d’estat del
Rebuig a les propostes socials i la República federal general Pavía
d’autonomia i abolició “des de baix.”
de l’esclavitud
Final de la Primera
República

La liquidació
de la República
Després del colp de Pavía,

instauració d’un règim autoritari
dirigit per Serrano
Dissolució de les Corts.

Suspensió de la Constitució.
Censura en la premsa.
Il·legalització de les federacions.
Suspensió d’ajuntaments i diputacions.
Colp d’estat del general Proclamació

Martínez Campos d’Alfons XII com
(desembre, 1874) a nou rei

Història d’Espanya
2n de Batxillerat
Entre moderats i progressistes (1833-1874)

Entre Moderats I Progressistes 3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Entre Moderats I Progressistes 3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Història d’Espanya

© EDITORIAL VICENS VIVES

Entre moderats i progressistes (1833-1874)

ÍNDEX * Qüestió clau: En quins aspectes l’organització política actual de l’Estat

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

1. La primera guerra carlina (1833-1840)

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

1. La primera guerra carlina (1833-1840)

Partidaris d’Isabel (filla de

Déu, Pàtria, Rei Reformistes

Zones rurals Zones urbanes

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

1. La primera guerra carlina (1833-1840)

Rússia, Prússia, Àustria Dimensió internacional

Potències Potències partidàries

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

1. La primera guerra carlina (1833-1840)

Organització d’expedicions militars carlines que

Gran ofensiva isabelina amb Espartero al capdavant.

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

1. La primera guerra carlina (1833-1840)

DEMOGRÀFIQUES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES

150/200.000 morts. Va incrementar el deute

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

2. El procés de la revolució liberal (1833-1843)

L’accés dels progressistes La tornada al poder

El desmantellament La regència d’Espartero

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

2. El procés de la revolució liberal (1833-1843)

Va dificultar el El règim de l’Estatut Divisió entre liberals

Govern de Cea Bermúdez Manteniment de Divisió provincial de Javier

Corts estamentals de dues

Malestar social i crítiques

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

2. El procés de la revolució liberal (1833-1843)

Formació de juntes revolucionàries

Maria Cristina accepta la

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

2. El procés de la revolució liberal (1833-1843)

Implantació d’un règim

Control sobre els diaris CONSTITUCIÓ DEL 1837

LLEI ELECTORAL (1837) Àmplia declaració

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

2. El procés de la revolució liberal (1833-1843)

Abolició dels delmes

O Obtenir recursos per proveir

DESVINCULACIÓ Permetrà la venda de terres a la noblesa, pràctica

Eliminació de la jurisdicció senyorial.

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

2. El procés de la revolució liberal (1833-1843)

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

2. El procés de la revolució liberal (1833-1843)

Principals mesures d’un Oposició dels militars

Derogació de la Llei Fracàs d’un moviment militar dirigit

Augment de la llibertat Exili d’Espartero i avançament

Bombardeig de la ciutat i proclamació

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

3. La Dècada Moderada (1844-1854)

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

3. La Dècada Moderada (1844-1854)

Sistema bicameral amb Senat no Centralització administrativa

Història d’Espanya – Entre moderats i progressistes (1833-1874)

3. La Dècada Moderada (1844-1854)