T.14 Educació per la convivència i per la pau.

L’educació i el desenvolupament
d’actituds cooperatives, democràtiques i cíviques.

1. Introducció

Viure en societat comporta comunicació, diversitat d’opinions, punts de vista diferents i

experiències vitals diverses. Per això la convivència pot comportar conflicte i ser font de
violència, guerra, maltractaments i agressions. Però el conflicte pot donar pas a un enriquiment
de la convivència i fins i tot enfortir-la quan es dóna la possibilitat de diàleg, negociació,
intercanvi, enriquiment i millora.

L'escola és el reflex de la societat i, alhora, és un espai privilegiat on tots els ciutadans i

ciutadanes adquireixen uns coneixements i uns hàbits de socialització i de relació amb els
altres. Un dels seus objectius bàsics ha de ser ensenyar i aprendre a viure i conviure; ha de
fomentar i liderar la convivència, tant a l’interior del centre educatiu com al seu entorn
immediat.

Aquest tema el dedicarem a recollir com la societat i l’escola eduquen en valors com la
convivència i la pau, ajudant als alumnes a desenvolupar actituds cooperatives, democràtiques
i cíviques.

Prendrem com a referent a Dukheim, 2002, a l’afirmar que l’escola és com un petit laboratori
de la societat.

Educar no consisteix només en transmetre certs continguts o informacions, sinó també en

aprofundir en un seguit de valors i desenvolupar certes actituds per aprendre a conviure i
habitar el món.

Seran claus, doncs, les definicions de conceptes com pau, conflicte, violència i les
intervencions i orientacions educatives que portarem a terme.

A tall d’introducció afirmarem que l’educació s’ha d’implicar en qüestions com els conflictes
bèl·lics, les desigualtats socials, la discriminació, el consumisme, les guerres, entre d’altres, i
ha d’afavorir que l’alumne entengui com, perquè i qui causa aquests problemes per tal que
pugui desenvolupar una actitud crítica i reflexiva davant aquestos, consolidant valors
humanístics i ecològics.

Els objectius de l’educació per la convivència i per la pau, doncs, són:

- Promoure i desenvolupar coneixements, valors i actituds de la cultura de la pau entre

les persones tant dins com fora de la comunitat educativa.
- Educar contra el conformisme i per una consciència crítica i transformadora. En aquest
sentit cal educar en i per al conflicte. Cal, doncs, una perspectiva positiva del conflicte
ja que aquest és inherent a l’ésser humà, i calen estratègies per afrontar-lo de forma no
violenta.
- Impulsar actituds cooperatives, democràtiques i cíviques, amb pràctiques educatives
connectades amb la realitat que ens envolta.

Els valors que implica són: Pluralitat, participació democràtica, inclusió social, igualtat
d’oportunitats, respecte a la diferència, gestió positiva de conflictes, cultura de la pau,
cooperació.
Si parlem d’educació per la convivència i per la Pau hem de parlar de violència també.

Hi ha 4 tipus de violència:

- Violència física: És visible i directa, la forma més fàcilment reconeixible de violència

en forma d’agressió física, produïnt cops, lesions i fins i tot en els casos greus, la mort.
- La violència psicològica no és, de vegades, tan visible però existeix, i pot ser molt
cruel... Va minant la personalitat de les persones que la pateixen. Exemples durs poden
ser els que poden tenir lloc en contextos familiars (maltractaments entre la parella i/o en
relació amb els fills o la gent gran, insults, declaracions de menyspreu, de perjudicar
l’autoestima, etc.), en contextos escolars (entre professorat i alumnat, entre iguals, etc.)
i en contextos laborals o institucionals (mobbing o assetjament moral, etc.).
- La violència cultural es dóna quan col·lectivament un grup cultural (social) es creu
superior a un altre i reivindica la seva cultura com la millor i la “natural”. Aquesta
postura s’identifica amb l’etnocentrisme i es basa en situacions també de quotidianitat,
perquè en estar tan habituats a una sèrie de normes, valors, hàbits que ens serveixen
en la nostra relació amb el medi (físic i humà), en la nostra existència vital, podem
acabar pensant que és “natural” i que el que fan altres grups és estrany i gairebé no pot
ser natural. El fet que directament o indirecta s’estipulin relacions de superioritat d’uns
grups culturals sobre uns altres pot provocar una baixa autoestima col·lectiva, si no la
desaparició cultural, abandonament o renúncia a la pròpia cultura, produir situacions
d’assimilació cultural, no d’integració, que són clarament fruit de la violència cultural
exercida de manera més o menys manifesta.
- Per últim, també podem parlar d’una violència estructural, més o menys directa o
indirecta, que té molt a veure amb situacions d’injustícia social, de desigualtat
d’oportunitats. Quan una persona o un col·lectiu està marginat o exclòs de la societat,
quan no compta amb una igualtat d’oportunitats en relació amb altres persones o
col·lectius membres d’aquesta societat, pot provocar situacions que tard o d’hora poden
acabar manifestant-se com a tal violència, que per ser més visible, no amaga la que
s’ha anat larvant i la que ha estat també existint exercida per uns col·lectius
“privilegiats” sobre uns altres, en una relació de poder asimètrica i injusta, entre rics i
pobres. La justícia social és un molt bon antídot contra la violència, i ho és perquè
assegura la convivència en termes d’igualtat.

2. Marc normatiu

L’educació per la convivència i la pau, a més a més de ser un dret i una finalitat educativa en sí
mateixa, pertany al conjunt dels eixos transversals, a través dels quals s’organitzen els
coneixements de l’ensenyament obligatori.

En el sistema educatiu català, el nou decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació

bàsica, 175/2022 de 27 de setembre, estableix que el currículum es fonamenti en 6 vectors
tranversals a totes les etapes escolars: Aprenentatges competencials, perspectiva de gènere,
universalitat del currículum, qüalitat de l’educació de les llengües, ciutadania democràtica i
consciència social i benestar emocional.

El vector de ciutadania democràtica i consciència global pretén formar persones compromeses

i capaces de promoure canvis i afrontar reptes. Persones capaces de mirar críticament i de
qüestionar la realitat com a habitants del món. Es treballa el respecte a les persones i al
planeta i per tant la convivència, també pretén potenciar actituds i comportaments ètics que
contemplin el present i el futur per assolir una societat més justa, democràtica i equitativa.

Hi ha dues lleis estatals que recullen la importància de l’educació per la convivència i per la
pau:

La LOE, Ley Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació i La LOMLOE, Llei Orgànica

d’Educació 3/2020, de 29 de desembre, que modifica la Ley Orgànica 2/2006, de 3 de maig,
contemplen aquestes finalitats en relació a l’educació per la convivència i per la pau::

● Educació en el respecte als drets i llibertats fonamentals, igualtat de drets i no discriminació.

● Educació en l’exercici de la tolerància i la llibertat dins dels principis democràtics de convivència i la

prevenció de conflictes i la seva resol.lució pacífica.

● Formació per la pau, respecte als drets humans, als éssers vius i al medi ambient.

● Preparació per l’exercici de la ciutadania i la participació activa en la vida econòmica, social i

cultural.

També la llei aprobada pel Parlament de Catalunya 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació té
com a principals principis la Inclusió escolar i la cohesió social amb l’objectiu d’assolir una
societat veritablement justa i respectuosa.

En aquest tema també cal tenir en conte la Resolució EDU/1753/2020, de 16 de juliol, per la
qual es modifica la Resolució ENS/585/2017, de 17 de març, per la qual s'estableix
l'elaboració i la implementació del Projecte de Convivència en els centres educatius
dins del marc del Projecte Educatiu de Centre
El Departament d'Educació planteja l'elaboració del Projecte de convivència com un instrument
on es reflecteixen les accions que el centre docent desenvolupa per capacitar els alumnes i la
resta de la comunitat educativa per a la convivència i la gestió positiva dels conflictes.

Els centres educatius han de tenir implementat el Projecte de convivència en el marc del seu
Projecte educatiu, i ha de reflectir les accions que el centre educatiu desenvolupi per capacitar
tots els alumnes i la resta de la comunitat escolar per a la convivència i la gestió positiva dels
conflictes. En aquest sentit, el Departament d'Ensenyament posa a l'abast de tots els centres
educatius una aplicació informàtica amb elements de diagnosi, orientacions i recursos
per elaborar-lo.

Les accions que s’hi proposen poden ser abordades des de tres nivells diferents:

● valors i actituds,
● resolució de conflictes i
● el marc organitzatiu.

Altra Normativa:

Decret 181/2008, de 9 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de segon cicle de

l’educació infantil.
Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària.
Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària
obligatòria.
Decret 102/2010, 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius

3. Principis d’intervenció educativa

Als centres educatius (primària, secundària...) es pot treballar la resolució de conflictes a dos
nivells:

- Ensenyar mètodes i tècniques per a la resolució de conflictes

- Avançar en el tractament (prevenció i resolució) dels conflictes que s'estan generant als
centres escolars (entre alumnes, pares, professors, alumnes-professors...) que de
vegades degeneren en violència i que no poden tenir com a resposta única i definitiva
la sanció: la prevenció i la gestió juguen un paper important al món de l'educació.

En tot cas, la resolució de conflictes té una funció pedagògica de transformació, de gestió del
conflicte (fins i tot com diria Galtung -1996: una transformació creativa del conflicte). Per això
parlem, en general, però amb més motiu en l'àmbit de l'educació, de gestió de conflictes per
buscar un punt d'harmonia en el futur (Burguet, 1998). Aquest punt ha d'estar basat en una
nova estratègia per afrontar els conflictes, basada en una renovada filosofia del "tu guanyes, jo
guanyo" (Cornelius i Faire, 1996) que superi la idea competitiva del "jo guanyo… i tu perds…”

La resolució cooperativa de conflictes implica una orientació positiva del problema, generar
alternatives per solucionar-lo, avaluar aquestes alternatives, aplicar la solució adoptada i
avaluar els resultats. En aquest sentit, l'educador pot actuar com a mediador o pot haver-hi
una mediació entre els mateixos alumnes. En aquesta línia, podem afirmar que des de fa uns
anys diverses escoles públiques impartreixen mediació escolar amb èxit arreu del món.

Algunes tècniques per resoldre conflictes a les aules són:

- La negociació escolar: procés de diàleg enfocat a l’entesa d’un conflicte entre les
parts implicades, sense la presència d’una 3ª persona. Tot el poder de resol.lució recau
en les parts implicades.
- La mediació escolar, ja comentada amb anterioritat, és un procés de diàleg que es
realitza entre les parts implicades, amb la presència d’una 3ª persona imparcial que
facilita l’entesa entre les parts, qan aquestes no poden arribar a acords per si soles,
però en cap cas aporta la solució al problema.
- La conciliació escolar: Procés de diàleg entre les parts implicades, amb la presència
d’una 3ª persona que suggereix propostes de solució que les parts poden acceptar o
no. La decisió recau en les parts.
 - Cercle restauratiu: Posa l’accent en la comunitat, en la reconstrucció de relacions, en
la responsabilitat i en la confiança per gestionar conflictes de manera conjunta,
dialogada i participativa. Sovint l’alumnat no preveu ni comprèn l’impacte real dels seus
actes en les altres persones. Una de les singularitats d’aquesta estratègia és que dóna
veu a tot l’alumnat, hagi estat directament implicat o bé s’hagi vist d’alguna manera
afectat. El fet d’implicar tant a les persones que han estat protagonistes del conflicte
com a aquelles que s’han vist afectades per la situació proporciona un escenari nou en
el qual es dialoga en pla d’igualtat, es comparteixen els punts de vista dels altres,
s’expressen motius i necessitats, de manera que cadascú pot assumir la seva
responsabilitat i fer propostes de millora que contribueixin a trobar acords, a restablir
les relacions i que tothom se senti millor. D’altra banda, en el cercle restauratiu
s’emfatitza que qui ha comès el dany assumeixi les seves responsabilitats i obligacions
per satisfer la persona o persones a les que han fet mal, i així reparar les relacions
deteriorades entre ells i en la resta de la comunitat.

No inclourem aquí l’aritratge ni la sanció, ja que aquestes dues metodologíes no empoderan a

l’alumnat per resoldre els seus conflictes ja que la decisió final en aquests casos ve donada
per la 3ª persona aliena al conflcite.

Accions preventives que promouen actituds cooperatives, democràtiques i cíviques en els

centres educatius:

- A títol preventiu cal entendre els centres educatius com comunitats democràtiques i per
tant la seva organització pot afavorir la cooperació de l’alumnat, equilibrant la
competitivitat tot creant un clima positiu a l'aula. La participació de la comunitat
educativa és clau per desenvolupar actituds cooperatives, democràtiques i cíviques.
Per potenciar la participació de l’alumnat hi ha diverses mesures, algunes d’elles
s’enmarquen dins del DUA: Assamblea de classe, tutoria entre iguals, consensuar les
normes de convivència, elecció de delegat/da, consum responsable i ecología,
potenciar la participació de les famílies a l’escola, treball cooperatiu, treball per
projectes, acollida d’alumnes nous, projectes compartits per tot el centre educatiu.
- Per incentivar un bon clima a l’aula i al centre educatiu es poden portar a terme
Dinàmiques de grup: qualsevol de les diverses tècniques que ajuden a enfortir i
cohesionar el grup, augmentant el grau de confiança entre els seus membres, milloren
les relacions i faciliten la contextualització dels conflictes en uns paràmetres menys
virulents i tensos. Entre els diferents jocs i tècniques que hi ha, podem destacar:
- Estudi d’un cas. Es tracta de presentar un cas real o fictici, desenvolupant al
màxim tota la informació que es tingui referent a aquest, i explicant
detingudament la situació conflictiva. S’estudia el cas i s’analitza grupalment,
cada persona dóna les seves opinions al respecte i argumenta els seus
posicionaments i punts de vista. Entre tots els membres del grup debaten la
situació i elaboren una sèrie d’alternatives que poc a poc han d’anar
consensuant fins arribar a un acord que permeti presentar una solució al
conflicte presentat. En aquesta línia, pot procedir-se posteriorment a abordar un
conflicte real propi, per tal que entre tots generin alternatives i puguin
consensuar solucions.
 - Jocs de rol o dramatitzacions. El joc de rol té com a objectiu que les persones
que hi intervenen puguin vivenciar el paper que juguen. És a dir, que es posin
en la pell de l’altre, que visquin allò que altres poden sentir, i així ajudar a la
comprensió de diferents postulats i posicionaments. El joc de rol ha d’estar ben
preparat, amb un nivell alt de conscienciació del paper que a cadascú li ha tocat
jugar, amb l’objectiu d’augmentar l’empatia i així comprendre punts de vista i
comportaments dels altres. En canvi, la dramatització és una tècnica orientada
al “públic” que així veu facilitada l’explicació del cas que s’ha d’analitzar. La
dramatització posa en escena els processos conflictuals, però no tant perquè
els “actors” tinguin la vivència del que interpreten, sinó per tal de presentar al
“públic” (la resta del grup) la situació conflictiva, d’una forma elaborada i que es
pot fer més palesa.
- Diversos jocs i activitats recreatives com activitats esportives, d’educació física,
de joc i recreació, en les quals es puguin compartir en grup moments lúdics i
gratificants, i s’enforteixin les relacions de tal manera que millori el clima per
tractar possibles conflictes. Es poden realitzar excursions, jocs tradicionals, etc.
que ajuden a millorar la cohesió, la confiança i les bones relacions grupals.

Altres eines a tenir en conte:

- Per analitzar el clima de l’aula es pot utilitzar un sociograma com el CESC (Conductes i
experiències socials a classe) que permet avaluar les relacions entre iguals.
- Programa #aquiproubullying de prevenció, detecció i intervenció enfront de
l'assetjament entre iguals (vigent desde el 2017). El programa posa a l’abast dels
centres la formació, estratègies i recursos necessaris per elaborar un projecte de
prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament amb la participació de tota la
comunitat escolar, especialment de l’alumnat qui actuarà com observador i agent actiu i
compromès en la lluita contra l’assetjament alhora que adquireix les actituds i els valors
propis de la competència social i ciutadana.
- Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l'assetjament i el ciberassetjament
entre iguals, l’objecte d’aquest protocol és definir les responsabilitats i el procediment
d’actuació per atendre les situacions d’assetjament escolar entre iguals, que es
produeixin entre alumnes.

4. Conclusions

Per a nosaltres com educadors, sembla difícil la tasca d’educar en la no violència ja que sovint
ens trobem donant arguments de com resoldre els problemes per la via del diàleg mentres que
al voltant dels nostres joves es donen episodis de violència constant i els mitjans de
comunicació, la política o les xarxes socials no reforcen les nostres actituds pacifistes.

Per desenvolupar accions positives vers la pau cal anar més enllà de l’àmbit educatiu i
reflexionar com a societat sobre on estem i cap a on volem anar.

Serà també necessari un enfocament participatiu i emocional de l’aprenentatge que fomenti el

pensament crític.
5. Bibliografia

La bibliografia emprada per desenvolupar aquest tema ha estat la següent:

Baudeet, J.M y Spapen,P: Por una educación para la paz en la escuela, Movimiento de
Objección de conciencia.

Mesa,M: Educación para el desarrollo y la paz, editorial Popular, Madrid, 1994.

Munné, M i Mac-Cragh, P: Els 10 principis de la cultura de mediació, Graó, Barcelona, 2006

La webgrafia que hem utilitzat en aquest tema ha estat la següent:

file:///Users/iCasa/Downloads/el_conflicte_com_a_factor_de_convivencia.pdf

https://educacio.gencat.cat/