Unitat 3 Pap

Nucli
forma,u 3
Conducta i modificació de conducta
La conducta
La conducta és el model estable de comportament d’una persona en els
diferents àmbits de la seva vida.
! Es pot considerar la manifestació observable de la personalitat de
cada subjecte.
! La seva anàlisi és complexa, perquè està influïda per molts factors:
genèCca, creences, context, altres persones, experiència.
Els termes conducta i comportament no

són estrictament el mateix:
• La conducta es refereix a uns patrons
de comportament estables.
• El comportament és la conducta en un
espai i temps determinats.
3
La conducta
Es>muls i conducta
! Des del conduc,sme, la conducta s’ha entès com la
manera de reaccionar davant:
! Els es>muls externs. L’ac,vitat del subjecte
és inseparable dels
! Els es>muls interns.
esdeveniments del
! També podem diferenciar: medi amb els quals es
! Els es>muls fisiològics. relaciona.
! Els es>muls psicològics.
! La conducta està influïda per la interacció amb el medi.
! El comportament ha de ser valorat en funció:
! De la resposta o acCvitat de la persona.
! Del context mediambiental en què es produeix.
4
La conducta
Els components de la conducta
! Analitzarem una conducta globalment a parCr de

cada component:
! Component conductual. És la resposta
motora de l’individu.
! Component fisiològic. És la resposta interna
de l’organisme.
! Component cogni,u. És el pensament que
desencadena un esMmul o situació.
5
Tipus de conducta
! Segons l’estudi de les conductes des de l’àmbit de

la intervenció social, les analitzarem:
! Segons les conseqüències que impliquen.
! Segons l’elaboració de la resposta.
! Segons la seva manifestació.
6
Tipus de conducta
Conductes segons les conseqüències que impliquen
! Segons les conseqüències que es deriven

de les conductes, es classifiquen en:
! Conductes adequades.
! Conductes inadequades.
! L’objec,u de les tècniques de modificació
de conducta serà:
! Aconseguir conductes adequades.
! Disminuir o eliminar les inadequades.
7
Tipus de conducta
Conductes segons l’elaboració de la resposta
! Segons el procés d’elaboració de les respostes,

classifiquem les conductes en:
! Conductes estereo,pades.
! Conductes apreses. Localitzar l’origen de l’es>mul i saber
! Conductes complexes. analitzar-‐lo ajudarà a predir la
resposta i prendre les decisions
adequades en la intervenció.
8
Tipus de conducta
Conductes segons la seva manifestació
! Segons la manifestació d’una conducta,

les categoritzem en tres grups:
! Conductes agressives.
! Conductes passives o inhibides.
! Conductes asser,ves.
9
Les tècniques de modificació de conducta
Les tècniques de modificació de conducta inclouen les estratègies i
procediments desCnats:
• A l’augment de la freqüència o perfeccionament d’una conducta que
ja es té.
• A l’adquisició d’una conducta nova o la reducció o eliminació d’una
que es pretén evitar.
! Segons els objec,us perseguits, les classifiquem en quatre grups:
! Tècniques per al perfeccionament o increment de conductes.
! Tècniques per a l’adquisició de noves conductes.
! Tècniques per a la reducció o eliminació de conductes.
! Tècniques per al control de conductes.
è
10
Les tècniques de modificació de conducta
11
Tècniques per incrementar o perfeccionar conductes
! Les tècniques fonamentals per augmentar la freqüència

de conductes i el seu perfeccionament són:
! El reforç posi8u.
! El reforç nega8u.
! El control d’es;muls.
12
El reforç posi,u
El reforç posi,u és una estratègia que proporciona una conseqüència

agradable després de la realització d’una conducta desitjada.
! Serveix:
! Per millorar la freqüència d’una conducta.
! Per perfeccionar una conducta.
! Com a estratègia complementària en la
majoria de tècniques d’aprenentatge.
13
El reforç posi,u
Tipus de reforços posi,us
! Segons el seu con,ngut, els reforços

posiCus poden ser de diversos Cpus:
! Reforços socials.
! Reforços materials.
! Reforços basats en ac,vitats.
! Reforços bescanviables.
14
El reforç posi,u
Consideracions per a l’aplicació de reforços posi,us
! Triar els reforços adequats.
! Aplicar el reforç al més aviat possible després de la conducta meta.
! Decidir la freqüència d’aplicació del programa. Hi ha dos models:
! El reforç con,nu. Pot implicar inconvenients:
! Perill de sadollament.
! Dificultat en la generalització.
! Desaparició de la resposta desitjada en no oferir-‐se el reforç.
! El reforç intermitent.
! Després d’aprendre’s la conducta, cal re,rar progressivament els reforços.
El sadollament es dóna quan se sobreapliquen reforços
ú,ls, i es converteixen en ineficaços o desmo,vadors.
15
El reforç posi,u
Consideracions per a l’aplicació de reforços posi,us
• Iden,fica amb precisió la conducta que vols reforçar.

• Selecciona el reforç adequat.
• Determina el nivell òp,m de freqüència en administrar reforços.
• Recorda que al principi els reforços han de ser més potents i
freqüents i cal anar reduint-‐los progressivament.
• Defuig la sobreaplicació de reforços, especialment materials, per
evitar el sadollament.
16
El reforç nega,u
El reforç nega,u és una tècnica que consisteix a reCrar una situació
molesta o desagradable quan la persona execuC una certa conducta.
! En eliminar la conseqüència aversiva, es
produeix la sensació plaent.
! Són reforços negaCus: Tant el reforç
posi,u com el
! Objectes o coses que resulCn
nega,u tenen
desagradables. conseqüències
! Circumstàncies o accions que no ve de agradables per a
gust fer. la persona.
! Dolors _sics o circumstàncies molestes
que dificulten el benestar.
17
El reforç nega,u
Consideracions per a l’aplicació de reforços nega,us
! El reforç nega,u serà més eficaç si s’ofereix al més aviat possible
després d’executar la conducta desitjada.
! La seva aplicació també podrà ser conMnua o intermitent.
! En tots dos casos, els reforços cal:
! Oferir-‐los de manera conMnua al principi.
! Després aplicar-‐los intermitentment fins a reCrar-‐los del tot.
Per aconseguir la resposta desitjada

s’ha de seleccionar el reforç adequat
en el moment oportú.
18
El control d’es>muls
El control d’es>muls prepara el medi –amb es;muls discrimina8us– per
augmentar la probabilitat que es doni la conducta que cal incrementar.
! El procediment és el següent:
! Es reforçarà la resposta quan es doni amb l’esMmul discriminaCu.
! No es reforçarà quan es produeixi en presència d’altres esMmuls.
! Hem de tenir en compte uns quants aspectes recomanables:
! IdenCfiqueu les relacions entre esMmuls antecedents i conductes
que no s’han d’incrementar.
! IdenCfiqueu els esMmuls que provoquen la conducta inadequada i
elimineu-‐los.
! Ressalteu més els esMmuls que inciten a respondre apropiadament.
19
Tècniques per a l’adquisició de conductes noves
! Les tècniques més indicades per facilitar

l’adquisició de noves conductes són:
! El modelatge.
! L’emmotllament.
! L’encadenament.
20
Tècniques per a l’adquisició de noves conductes
El modelatge
El modelatge es basa en l’observació d’un model amb la conducta,
pensaments o acCtuds adequats.
! Consisteix a exposar al subjecte un model que exhibeixi la
conducta o habilitat que volem que adopC.
! El model es pot mostrar de forma presencial o diferida.
! Aquesta tècnica forma part de la majoria de programes
d’entrenament de les diferents HAPS.
El modelatge és una tècnica derivada

dels principis de les teories de
l’aprenentatge social d’A. Bandura.
21
El modelatge
L’elecció del model
! És clau per a l’eficàcia de la tècnica.
! Pot exercir aquest paper:
! Qualsevol persona que represenC els aprenentatges desitjats
amb una execució perfecta i gran claredat.
! Persones de referència, professionals o persones que hagin Cngut
un problema o viscut una situació semblant a la de la persona.
! L’eficiència de la tècnica millorarà:
! Com més semblança hi hagi entre model i persona usuària.
! Com més importància Cngui el model per a la persona.
! Pot facilitar l’aprenentatge de conductes desadaptaCves.
22
El modelatge
L’aplicació de la tècnica
! Es valora si la persona pot executar la conducta.
! S’explica en què consisteix la conducta que es vol assolir i què
s’aconseguirà amb ella.
! En exhibir el model, es destaquen els aspectes rellevants de
la seva conducta i se’n ressalten els aspectes clau.
! Després d’observar el model, la persona l’imita.
! Es pot reforçar l’acció de la persona uClitzant insCgadors.
! Després de l’execució s’uClitzen reforços posiCus.
! Es consolida la conducta desitjada i es van traient els suports.
23
L’emmotllament
El emmotllament reforça, de manera selecCva, les conductes més
aproximades a la que es vol instaurar, a fi que la persona aconsegueixi
realitzar la conducta desitjada per aproximacions successives.
! Està desCnat a adoptar conductes que no figuren en el

repertori del subjecte i que són di_cils d’adquirir.
! S’uClitza molt en programes de rehabilitació de
funcions motores i de la parla, i en educació especial.
! Es pot complementar amb l’ús dels reforços, el
modelatge, insCgadors o guia _sica.
24
L’emmotllament
Consideracions sobre l’aplicació de l’emmotllament
! És important que no hi hagi dubte sobre les conductes que
s’han de reforçar i les que no.
! Al principi del programa, el reforç serà més freqüent, i el
nivell d’exigència, menor.
! Aquesta seqüència s’anirà inverCnt a mesura que s’avanci en
l’aprenentatge.
! Una vegada adquirida la conducta desitjada, caldrà:
! Disminuir els reforços conCnus.
! Passar a un reforç intermitent de la conducta definiCva.
25
L’encadenament
L’encadenament consisteix en la formació d’una conducta complexa a
parCr d’altres de més senzilles que la persona ja posseeix.
! Diverses de les conductes que s’hauran d’aprendre estan
compostes per altres de més senzilles que:
! Moltes de les persones ateses ja adopten.
! No solen enllaçar-‐les o coordinar-‐les.
! Aquesta tècnica s’uClitza en desenvolupar habilitats d’autocura
i domèsCques, ja que en aquests casos la persona pot:
! Conèixer alguns dels passos de la conducta final.
! No ser capaç de coordinar-‐los per completar-‐la.
26
L’encadenament
Consideracions sobre l’aplicació de l’encadenament
! Especifiqueu la conducta defini,va que es vol aconseguir,

amb totes les subconductes necessàries.
! Seqüencieu les instruccions amb detall per a cadascuna de
les subconductes, en funció de la capacitat de la persona.
! Entreneu cada subconducta per executar-‐la correctament.
! Encadeneu seqüenciadament, en ordre d’execució,
començant per la primera, les subconductes.
27
L’encadenament
L’ús de tècniques complementàries
! L’encadenament se sol completar amb:
! El modelatge, per mostrar com cal executar
les conductes que es pretén ensenyar.
! L’ús d’ins,gadors per incitar la resposta.
! L’ocupació de reforços.
! La combinació amb l’emmotllament.
L’emmotllament i l’encadenament
són tècniques molt ú,ls per entrenar
les habilitats de la vida diària.
28
Tècniques per a la reducció o eliminació de conductes
! Algunes de les tècniques més uClitzades amb

aquesta finalitat són:
! El cost de la resposta.
! El càs8g posi8u.
! L’ex8nció.
! El reforç de conductes incompa8bles.
! La sobrecorrecció.
! L’aïllament o temps fora.
29
El càs,g nega,u o cost de resposta
El cost de resposta o càs,g nega,u reCra un reforç posiCu o alguna cosa
agradable després de l’execució d’una conducta no desitjada.
! Alguns dels càsCgs negaCus més uClitzats són:
! Eliminació d’elogis, somriures, gestos d’aprovació o
paraules afectuoses.
! Supressió de capritxos que agradin a la persona.
! Privació d’acCvitats grates.
! Supressió de la relació amb persones i ambients amens.
! Com en qualsevol tècnica aversiva, és imprescindible:
! Que la persona sàpiga el moCu pel qual s’ha aplicat.
! Que pugui adoptar conductes alternaCves adequades.
30
El càs,g posi,u
El càs,g posi,u aplica una conseqüència aversiva just després de la
realització d’una conducta indesitjada.
! S’aplica només en situacions molt concretes en què la
gravetat de la situació ho faci imprescindible.
El càs,g
! Pot ser contraproduent a llarg termini, perquè: posi,u pot
ser una
! No porta implícit cap component educa,u.
recriminació
! Crea aversió envers la persona que les aplica i verbal,
l’entorn terapèuCc. gestual o fins
i tot Vsica.
! El seu ús prolongat pot provocar l’habituació.
! Quan es pugui s’usaran altres tècniques menys agressives.
31
L’ex,nció
L’ex,nció ignora una conducta indesitjada quan es dóna, per aconseguir
que vagi desapareixent en no rebre cap reforç que la manCngui.
! És molt fàcil d’aplicar i de gran efec,vitat, sobretot per
eliminar conductes inadaptades i que han estat reforçades.
! Ha de ser aplicada sempre que es produeixi la conducta i
de forma con>nua.
! Funcionarà millor si es combina amb el reforç d’altres
conductes alterna,ves a la que es vol evitar.
32
El reforç de conductes incompa,bles
El reforç de conductes incompa,bles consisteix a:

• Administrar recompenses de manera conCnuada a les conductes
incompaCbles amb la que es vol eliminar.
• No aplicar cap reforç a la que es pretén eliminar (ex8nció).
! L’augment de la conducta alternaCva comportarà

la disminució de la no desitjada.
! A l’hora d’aplicar-‐la i respecte als objecCus, és
una tècnica similar i complementària a l’exCnció.
33
La sobrecorrecció
La sobrecorrecció consisteix en la res8tució dels efectes de la conducta
indesitjada i la pràc8ca posi8va amb la repeCció de la conducta que es vol
aconseguir.
! Els dos procediments que componen aquesta tècnica són:

! La res,tució. Consisteix a corregir els efectes de la
conducta inadequada.
! La pràc,ca posi,va. Es tracta d’efectuar repeCdament
la conducta alternaCva desitjada.
! És especialment eficaç en actes agressius, enrabiades,
pràcCques voluntàries d’inconCnència, etc.
34
Aïllament o temps fora
El temps fos o aïllament reCra un reforç o hi impedeix l’accés en
resposta a una conducta inadequada.
! Suposa treure la persona d’una situació plaent si
manifesta un comportament desadaptat.
! Segons el reforç que es reCra, es pot diferenciar entre:
! Temps fora d’ac,vitat.
! Temps fora de lloc.
! L’ac,vitat o el lloc del qual es treu la persona usuària
han de ser valuosos per a ella.
! La re,rada del reforç ha de ser breu.
35
Tècniques per al control de conductes
Les tècniques de control de conductes són procediments basats en un
acord, entre el/la professional i la persona usuària, sobre el programa de
modificació de conducta que es durà a terme.
! A diferència de les tècniques anteriors, estableixen una

negociació entre ambdues parts en un suport tangible.
! Tenen eficàcia per:
! Incrementar, perfeccionar o instaurar conductes adequades.
! Disminuir les no adequades.
! Les dues més importants en aquest àmbit són:
! L’economia de fitxes.
! El contracte de conducta.
36
L’economia de fitxes
L’economia de fitxes és un sistema de reforç amb fitxes bescanviables
per recompenses per premiar les conductes que es vol establir.
! La seva eficàcia educaCva resideix en la combinació entre
el reforç posi8u i el càs8g nega8u.
! Suposa uns quants avantatges sobre altres procediments:
! El reforç immediat i tangible després de la conducta
augmenta el poder reforçador.
! La persona acumula i gesCona les seves fitxes i les
conserva fins a canviar-‐les pel premi.
Les recompenses poden ser materials,

d’ac,vitats o d’una altra mena.
37
Consideracions sobre l’aplicació de la tècnica
! A l’inici del programa, professional i persona usuària han de definir:
! Les conductes que fan guanyar fitxes i les que en fan perdre.
! El valor de cada fitxa i les recompenses en intercanviar-‐les.
! És important conservar les fitxes guanyades fins a intercanviar-‐les
per la recompensa.
! S’ha de portar la comptabilitat diària de fitxes guanyades, gastades,
perdudes i acumulades.
! En començar a aplicar el programa, la conducta desitjada s’ha de
reforçar de manera conMnua cada cop que es realitzi.
! Quan la conducta esCgui adquirida, aplicarem el reforç intermitent,
per mantenir-‐la.
è
38
Consideracions sobre l’aplicació de la tècnica
! Una vegada consolidada la conducta, es podran espaiar més els
reforços, combinant els procediments següents:
! Espaiar el temps entre conducta emesa i lliurament de fitxes.
! Reduir el nombre de fitxes guanyades en realitzar la conducta.
! Incrementar el nombre de punts i fitxes per aconseguir les
recompenses intercanviables.
! Augmentar els criteris per obtenir fitxes.
! Reemplaçar les fitxes per reforçadors socials.
! Cal ser més flexible en aplicar el càsCg, i usar avisos o targetes per
adverCr de l’emissió deficient de la conducta abans de reCrar fitxes.
39
El contracte de conducta
El contracte de conducta és un acord negociat entre professional i
persona usuària, per escrit, que estableix:
• Les actuacions que la persona es compromet a dur a terme.
• Les conseqüències del compliment o incompliment de l’acord.
! Ha de contenir sempre:
! Les conductes a implantar, perfeccionar o eliminar.
! Les conseqüències o reforços posi,us que s’obCndran.
! Les conseqüències o càs,gs nega,us en incomplir els acords.
! Els criteris i condicions de la valoració.
! Els límits de la durada del contracte.
! Es basa en el reforç recíproc.
! La dinàmica d’aplicació és similar a l’economia de fitxes.
40

Unitat 3 Pap

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Unitat 3 Pap

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Unitat 3 Pap

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Nucli

Els termes conducta i comportament no

! Analitzarem una conducta globalment a parCr de

! Segons l’estudi de les conductes des de l’àmbit de

! Segons les conseqüències que es deriven

! Segons el procés d’elaboració de les respostes,

! Segons la manifestació d’una conducta,

! Les tècniques fonamentals per augmentar la freqüència

El reforç posi,u és una estratègia que proporciona una conseqüència

! Segons el seu con,ngut, els reforços

• Iden,ﬁca amb precisió la conducta que vols reforçar.

Per aconseguir la resposta desitjada

! Les tècniques més indicades per facilitar

El modelatge és una tècnica derivada

! Està desCnat a adoptar conductes que no ﬁguren en el

! Especiﬁqueu la conducta deﬁni,va que es vol aconseguir,

! Algunes de les tècniques més uClitzades amb

El reforç de conductes incompa,bles consisteix a:

! L’augment de la conducta alternaCva comportarà

! Els dos procediments que componen aquesta tècnica són:

! A diferència de les tècniques anteriors, estableixen una

Les recompenses poden ser materials,

You might also like