Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 4

38

NO S’APOSTROFA
LA
- Davant de i o u àtones: la universitat, la història...
- En casos de confusió: la ira (diferent de lira); la Haia (diferent de Laia).
- Criteris de convenció: la una (hora del dia); la host.
- Davant de paraules que comencen pel prefix negatiu a-: la anormal, la asimetria...
EL / DE / LA
Unitat 3. Determinants I: l’article - Davant els noms de lletra: la ema, la ena, la efa...
- Davant de i o u consonàntiques: el iogurt, la hiena...
3.1 Tipus d’article - Davant de h aspirada: el hall...

Hi ha tres tipus d’article:


RECORDEU
• Definit: determina el substantiu que acompanya i ens indica que és conegut.
Vegeu les formes que té: el, la, els i les. Recordeu que haurà de concordar amb 1. Casos excepcionals d’apostrofació
gènere i nombre amb el substantiu que determina. Exemple: Porta’m la a) No s’apostrofen les sigles que es lletregen, però sí, i seguint les regles generals,
jaqueta que hi ha al costat de la butaca. aquelles que es lligen com qualsevol altra paraula. Per exemple: la EGB, l’ONU,
l’OTAN, la UNESCO...
• Indefinit: no determina amb precisió el substantiu i, a més, indica que no és
conegut. Té les formes següents: un, una, uns i unes. També hauran de b) Els estrangerismes que comencen per h aspirada perden aquest so quan s’adapten a la
concordar amb gènere i nombre amb el substantiu que acompanya. Exemple: nostra llengua; per tant, l’article i la preposició segueixen les regles generals
Joan, agafa un barret per a anar a la platja! d’apostrofació. Per saber si estan adaptats heu de consultar el diccionari.

• Personal: és el que apareix amb els noms de persona. Exemple: L’Anna vol 2. Usos de l’article
comprar-se un cotxe.
a) Davant de les xifres dels anys és recomanable fer servir l’article el i no la
preposició en o a. També podem usar l’expressió l’any seguida de la xifra.
Exemples: L’any 1999 vaig acabar la carrera o El 1973 va nàixer el fill de Josep.
3.2 L’apostrofació
b) Els dies de la setmana portaran article excepte quan facen referència a un dia de la
setmana immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no va precedit
S’apostrofaran els articles el i la, la preposició de i els pronoms febles5 davant de vocal o h d’un adjectiu com pròxim o passat. Exemple: Dimarts tinc cita amb la mare de
muda per indicar l’elisió d’una vocal (a, e). Joana però El 27 de març me n’aniré a Suïssa.
Així: c) Cal suprimir l’article davant dels infinitius amb valor verbal, no obstant això el
mantindrem davant d’infinitius amb valor de substantiu. Exemple: Saber que
vindries no em va alegrar gaire, però El sopar és l’àpat del dia que més m’agrada.
d) També cal elidir l’article davant la conjunció que. Exemple: Que compres tant és
S’APOSTROFA
un disbarat.
EL / DE LA e) Hi ha expressions que eliminen l’article, a diferència del castellà, i que moltes
Davant vocal o h muda vegades introduïm erròniament per influència d’aquesta llengua com ara:
L’àguila No badar boca, parar taula, llevar taula, seure a taula, tots sants, a cura
L’alegria de, etc.
Davant les xifres que comencen per vocal No obstant això, cal col·locar l’article en expressions com:
L’1 d’agost Constar en l’acta, amb l’ajuda, a les bones, a les palpentes, a les fosques,
L’11 de setembre alçar el cap, segons l’opinió, anar tots a l’una, anar pel bon camí, pasta
de les dents, l’un i l’altre, com l’anell al dit, etc.
5
Els estudiarem en un altre tema d’una manera més detallada. f) Les parts del dia poden anar encapçalades de dues maneres diferents: preposició a +
article: al migdia, a la nit... o amb la preposició de: Ens veurem de matí.
37
Unitat 3. Determinants I: l’article 39 40

3.3 La contracció 3. Ompliu els espais buits d’aquest text amb les formes de l’article en singular, la
preposició de o les contraccions corresponents:
La contracció té lloc quan l’article masculí singular i plural (el, els) entra en contacte amb les
preposicions a, de, per o la partícula ca (contracció de casa). Així: Rellotges de sol: ombres del passat

EL ELS EN/NA Diu ___ especialista alemany que ___temps és la durada i la successió ___activitats
subjectes a mudança, i que es mesura per fenòmens successius esdevinguts a intervals
A al als irregulars, com el cicle solar, el lunar, etc. I, efectivament, des ___antiguitat, el decurs
DE del dels del temps s’ha associat ___alteració regular dels astres sobre el firmament. Així, les
PER pel pels unitats de mesura temporals en ___actualitat són bàsicament les mateixes que ja usaven
CA cal cals can les primitives civilitzacions: el segle, ___any, el mes, la setmana, ___hora, el dia, el
minut, etc.

Cal tenir en compte que quan l’article va en singular i el substantiu següent comença per Tot i admetent la capacitat exclusiva ___humanitat per a representar el decurs del
vocal, cal apostrofar i, per tant, cal seguir les regles d’apostrofació; és a dir, si podem temps, és a través dels rellotges que aquesta experiència pren forma física i esdevé una
apostrofar no fem contracció. Per exemple: eina amb un pes definitiu en ___evolució ___història social, cultural i científica. Per
això no sembla desgavellat afirmar que el rellotge és ___exemple més representatiu
APOSTROFACIÓ CONTRACCIÓ ___home.

Vaig a l’hort de Pere a collir pomes. Vaig al restaurant de Mercé. Joan Olivares (Mètode, núm. 26, 2000. Adaptació)

Vinc de l’hospital. Vinc del Secretariat de Promoció del Valencià. 4. Traduïu les frases següents:
Me’n vaig per l’antic camí de Santa Pola. Me’n vaig pel camí vell.
a) El cenar tan pronto no me permite ver la serie de TV que más me gusta.
La cita serà a ca l’Eliseu. La cita serà a cal fuster.

b) Los sábados me dedico a limpiar el comedor y la cocina.


3.3.1 Exercicis
1. Col·loqueu l’article en les paraules que hi ha a continuació. Recordeu que quan
c) En el 1998 la empresa de mi padre quebró, por lo cual los trabajadores se
pugueu, haureu d’apostrofar:
manifestaron ante la Conselleria.
1. ___ esternut 6. ___ institut 11. ___ illa 16. ___ host
2. ___ animal 7. ___ accent 12. ___ invitació 17. ___ hall d) El que trabajes tanto no te ayudará a recuperarte económicamente.
3. ___ essa 8. ___ història 13. ___ 11 18. ___ índex
4. ___ humor 9. ___ ombra 14. ___ hipocresia 19. ___ unió e) El lunes me voy a comprar el coche que anteayer te enseñé.
5. ___ ignorància 10. ___ stalinisme 15. ___ assumpte 20. ___ iode

f) Nos veremos en la fiesta que mañana por la noche organizan mis amigos de Ibiza.
2. Poseu la forma de l’article que hi correspon.

1. ___ esquaix 6. ___ EGB 11. ___ intel·ligència 16. ___ OMIC
g) Tu madre te ha dicho que pongas la mesa con ayuda de tu primo.
2. ___ UNESCO 7. ___ hobby 12. ___ 1 17. ___ ira
3. ___ estand 8. ___ universitat 13. ___ UCI 18. ___ urna
h) No me apetece nada el viajar durante todo el fin de semana por Francia.
4. ___ elit 9. ___ abreviació 14. ___ hàmster 19. ___ ESO
5. ___ hoquei 10. ___ stop 15. ___ anorèxia 20. ___ erra
Unitat 3. Determinants I: l’article 41 42

3.4 L'article neutre lo c) Modismes


A continuació hi ha una sèrie de modismes i frases fetes que cal fer servir per evitar
L’article definit en la nostra llengua té les formes següents: calcs innecessaris.

Masculí Femení Castellà Català


Singular el la a lo grande a cor què vols
Plural els les a lo lejos a la llunyania
a lo loco a la babalà
Per tant, podem observar que l’estructura del nostre sistema lingüístic no coincideix amb la a lo mejor potser, probablement, tal volta, a la millor
del castellà ja que aquesta llengua té l’article neutre lo, que s’usa amb dues funcions a lo sumo a tot estirar, com a màxim
diferents: abstractiva o intensiva. Així doncs, cal evitar l’ús d’aquest article perquè és un calc de lo contrario altrament, si no
del sistema castellà. en lo referente a pel que fa a, quant a
en lo sucesivo en avant, més avant, d’ara endavant
a) Funció abstractiva es lo de menos (això) no té importància, (això) rai
es lo mismo tant fa, és el mateix
Aporta un valor abstracte o general a un adjectiu, participi, proposició adjectiva, etc. Les lo demás la resta
estructures que cal fer servir són les següents: por lo cual per això, per la qual cosa
por lo general generalment, en general
1) Els demostratius açò, això i allò: Allò que veus és el cim d’Aitana. por lo menos almenys, si més no
por lo pronto primerament, d’antuvi
2) Els substantius generalitzadors cosa, fet, etc.: El fet més curiós és que no hi va haver por lo tanto per tant, doncs
retencions quan passàvem per Alcoi. por lo visto segons sembla, pel que es veu
todo lo más a tot estirar, com a màxim
3) L’article el pot reforçar-se amb tot i, d’aquesta manera, s’eviten ambigüitats: El
sacerdot va explicar-nos (tot) el que ja sabíem. No és gaire recomanable usar aquesta
forma davant de participi o de la preposició de: *Marina ens conta l’afirmat pel 3.4.1 Exercicis
ministre en les conferències de premsa, és millor utilitzar: Marina ens conta les
afirmacions del ministre en les conferències de premsa. 1. Corregiu l’article neutre que apareix en les frases següents:
–Ja has mirat lo que et vaig portar?
4) Amb el femení es formen estructures més genuïnes: El vertader del cas (millor: la
veritat del cas) és que el testimoni va mentir perquè era amic dels familiars de l’acusat.
–Els veïns de dalt sempre pensen en lo seu. Mai no canviaran.
b) Funció intensiva
–A lo millor vaig al cinema amb Jordi. T’hi apuntes?
Les estructures amb funció intensiva es caracteritzen per la presència de partícules
comparatives, quantitatives, etc., per exemple com, molt, tant, si... Cal assenyalar que en –Pere sempre diu lo mateix.
aquesta funció és incorrecta la substitució de l’article lo per la forma el.
–Lo neta que sempre anava i ara sembla una miserable!
Arribar fins a Castelló és d’allò més fàcil (*és el més fàcil).
Lluís és d’allò més estúpid (*del més estúpid).
Diuen que se n’aniran a viure com més lluny millor (*el més lluny possible). –Lo més estrany de tot és que Teresa va venir sense cotxe.

–Lo que tu vols no és possible.


RECORDEU
Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant com a intensificador. –Enguany es portarà lo blanc i lo negre.
Exemple: Vosaltres no sabeu com vam patir durant la guerra (mai *quant vam patir durant
la guerra). –Lo divertit que és llegir i vosaltres sempre esteu mirant la televisió!
Unitat 3. Determinants I: l’article 43 44

–Lo cert és que els jutges sempre teniu raó. _________________________________________________________________________


3. Corregiu els errors que trobeu en les frases següents:
–Vine lo més prompte possible perquè hem d’anar-nos-en a Elx!
1. No sé de què et queixes si sempre fas lo que vols.
–Em dóna lo mateix que no vingues! La decisió és teua. _________________________________________________________________________
2. L’obra de teatre que vam veure despús-ahir no em va agradar lo més mínim.
–No vull que digues als meus pares ni lo més mínim sobre l’accident de trànsit. _________________________________________________________________________
3. No he vist aquesta pel·lícula de què parles, per lo qual no puc opinar.
–Sortosament, cada dia augmenta el consum de lo ecològic. _________________________________________________________________________
4. És difícil explicar què és lo que m’ha passat.
_________________________________________________________________________
5. Heu d’acabar açò ràpidament. Tot lo demés no corre tanta pressa.
2. Traduïu les frases següents amb les solucions genuïnes:
_________________________________________________________________________
6. Aquesta nit fan lo de sempre: futbol i més futbol.
–Los amigos de su vecina han celebrado la boda a lo grande.
_________________________________________________________________________
7. Ja sou lo suficientment grans com per a fer aquestes bajanades.
–El fontanero dice que tiene que cambiar el grifo, de lo contrario el problema persistirá.
_________________________________________________________________________
–El médico ha llamado y ha dicho que vayas lo más pronto posible a su consulta. 8. He d’anar-me’n de viatge, per lo qual no podré anar al sopar d’antics alumnes del col·legi.
_________________________________________________________________________
–Ese cantante es lo más del verano.

–En lo sucesivo tienes que llevar una dieta baja en calorías y grasas animales.

–El trabajo lo tendrás que hacer lo mejor que sepas ya que lo corregirá el coordinador.

–Lo que más me gusta de Isabel es su simpatía y amabilidad.

–Nunca hago las cosas a lo loco porque así me lo enseñaron mis padres.

–Mi marido no me quiere ni lo más mínimo.

–Mira lo grande que se ha hecho el sobrino de tu hermana.

–Por lo visto el examen se aplazará porque el presidente del tribunal ha caído enfermo.

–Lo bello que es vivir junto a tu familia en un pueblo del interior!

–Esta vez Cristina por lo menos saludó cuando nos vio.

–Aquella casa no es lo suficientemente grande para toda nuestra familia.

You might also like