Apte+ Proves C2

Apte+
Pro ves
C2
Sonia Sellés Soler

Teresa Ferrando Serra
Vicent Satorres Calabuig
Valencia, 2018
Col·lecció Aptes
l. Apte+ Cl
2. Apte+ C2
3. Apte+ Proves C 1
4. Apte+ Proves C2
Queden rigorosament prohibides sense l'autorització escrita deis titulars del copyright, sota les sancions
establides en les lleis, la reproducció parcial o total d'esta obra per qualsevol mitja o procediment, compresos
la reproducció o el tractament informatic, i també la distribució d'exemplars mitjans:ant lloguer o pr éstec
públic.
Si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer copies digitals d'algun fragment de la present obra, dirigiu-vos a
CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprografics, www.cedro.org).
©Sonia Sellés Soler, Teresa Ferrando Serra i Vicent Satorres Calabuig .
©de l'edició: Árbena
ISBN: 978-84-94701 6-7-2

Depósit legal: V-2328-201 8
lmprés en Byprint.
- --
1 Índex
Presentació 7
Prova 1, model EOI 9
Prova 2, model JQCV 21
Prova 3, model EOI 31
Prova S, model CIEACOVA 53
Annex 1: Exercicis de lexic, moñologia i sintaxi 121
Annex 11: Recomanaclons per a l'expressió escrita 145
Solucionari 149
Presentació
«Hi ha molts tipus diferents d'avaluació i estos assumptes tenen a veure amb ells. És
un error suposar que un enfocament (per exemple, un examen públic) és
necessariament superior en els seus efectes educatius que, per exemple, l'avaluació
que realitza el professor. Efectivament, constitulx un avantatge important el fet que
una serie de nivells comuns -com són els nivells comuns de referencia del Marc
possibiliten la relació entre si de formes diferents d'avaluació.»
Marc europeu comú de referencia pera les llengües:aprendre, ensenyar,avaluar.
(Consell d'Europa)
En !'editorial Arbena vam iniciar l'any 2017 una nova col·lecció de !libres per a aprendre valencia,
per a practicar els continguts i els objectius que necessita qualsevol persona que vullga superar els
nivells de coneixements del More europeu comú de referencia pero les 1/engües: aprendre, ensenyar,
academic. Llibres dividits en dotze unitats on cada una de les unitats conté diferents tipus de textos i
avaluar. En esta línia vam optar per traure manuals complets per a un curs de durada d'un any
activitats. Un conjunt de tasques per a aprendre !lengua, per a aprendre cultura valenciana i per a
adquirir les destreses lingüístiques que ens demana la societat del segle XXI.
En el mes d'abril, per a preparar la prova del mes de juny, vam publicar un !libre amb deu proves
basades en els models que hi havia a l'abast en aquells moments. És evident que el material s'havia
preparat a finals de 2017 i a principis de 2018 i encara no s'havia fet cap prova de nivell C1 per part de
la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencia.
El llibre de proves que teniu ara en les mans, igual com !'anterior, ha estat fet tenint en compte els
diversos models de prova de coneixements de valencia que hi ha en estos moments i que es preveu
que en el futur seran generals. Les escoles oficials d'idiomes ja tenen una certa tradició de proves de
característiques similars a les que presentem ací. És a dir, textos de comprensió oral i escrita fets a
partir de textos que podem trobar hui en Internet sobre els quals es fa una explotació didactica que
permet avaluar els coneixements adquirits en cursos de formació o de preparació per a les proves.
Pel que respecta a les universitats valencianes, CIEACOVA, pode u trobar diverses proves deis últims
anys en el lloc web on hi ha tota la informació. Allí trobareu la distribució de les parts i proves reals
amb les plantilles de correcció. Una de les proves que hem fet seguix este model, tot i que han anat
variant alguns exercicis en les darreres proves.
Pera les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencia no disposem encara d'una
prova real de nivel! C2. Podeu trobar també en Internet quin percentatge suposa cada area i quin tipus
7
d'exercicis hi haura en les proves. La majoria de les deu proves seguixen més o menys !'estructura
prevista en la prova. No obstant aixo, totes les practiques que es facen sobre les proves han d'ajudar
perque les persones aspirants aconseguisquen els objectius del nivel! a que es presenten.
Al final de les proves hem afegit dos annexos: un primer annex amb exercicis de lexic, morfologia,
sintaxi i ortografia de resposta múltiple (o, b, e) amb les explicacions de l'opció correcta i els errors més
habituals deis aprenents de valencia. L'últim annex són unes recomanacions per a l'elaboració deis
textos escrits.
És evident que les proves que presentem han de servir per a fer una primera valoració, les de les
organitzacions avaluadores poden divergir i buscar continguts que no hem tingut en compte en estes
deu. Estes s'han de fer com el que són, exercicis autocorrectius que servixen pera ampliar, aprendre,
o consolidar coneixements o destreses lingüístiques que han de ser treballades en un curs de formació
del nivell de !lengua que es pretén acreditar.
Una part molt important de les proves és l'area d'expressió escrita. Vos proposem ací una bona
mostra de textos de diferents ti pus. Abans d'anar a la prova és molt important que els hageu fet tots i
si podeu trobar alguna persona que vos els corregisca, millor. Una altra cosa similar ocorre amb l'area
d'expressió i interacció orals, seria bo que trobareu alguna persona amb qui practicar i que vos ajudara
a corregir defectes i pronunciacions erronies. Seria molt bo que poguéreu practicar molt abans estes
dos arees.
Editorial Arbena
8
¡!' Prava 1
[ COMPRENSIÓ ESCRITA
l
Exercici 1. Llegiu el text següent i trieu l'opció correcta.
Noves rutes per a l'estalvi de les famílies
Sotragades molt fortes ha sofert !'economía familiar del 2008 en�a, amb l'estalvi de les llars
transitant amb penes i trebalJs per la crisi, determinant una reducció significativa deis seus passiu
i una evident afecció pels fons d'inversió i eljoc de borsa, amb la qüestió de fons que aquí s'estalvia
molt menys que a qualsevol estat europeu: la nostra taxa d'estalvi sobre la renda disponible se situa
en un escadusser 6,1 %, mentre que la mitjana europea és el doble, el 12,1 %, i estats com Alemanya
arriben al17%.
En temps d'austeritat, mana el desendeutament, i, segons ha recollit un estudi d'Inverco, els passius
financers han passat en aquest període de 960.360 milions d'euros a 776.000 milions. Pero aixo no
vol dir que a Catalunya i Espanya s'hagi corregit la tradicional baixa taxa d'estalvi sobre PIB, que
és d'un escadusser 188% sobre Pffi, molt allunyada del Regne Unit o Belgica, que depassen el 300 %,
i notablement per sota de la mitjana de la UE, que se situa en el 239%.
Coro assenyala Rafael Sambola, professor de finances d'Eada, aquesta dada s'explica «per la qüestió
del salari, amb unes rendes que es reben per aquesta vía per sota d'Europa». Al seu parer, a la
proliferació de contractes precaris, cal sumar molta feina remunerada en diner negre, «cosa que
fa difícil estalviar, perque cal gastar-lo». Segons dades de l'INE, les llars han vist com la seva renda
no assolia guanys amb el pas de tots aquests anys: si el 2008 estava en 32.561 euros, el 2016 havia
retrocedit un 3,75%, fins a 31.339 euros. En aquest retrocés de la renda de les fam(iies hi ha un
factor decisiu com és la mala evolució deis salaris: segons Eurostat, la renda salarial a l'Estat
espanyol s'ha redu"it 9.500 milions d'euros del2008 en�a, la qua! cosa suposa una caiguda de gairebé
el 2%. Amb Grecia, és l'únic estat de la UE que encara no ha recuperat el nivell de renda salarial
que tenia abans de la crisi.
Rafael Sambola també assenyala, com una altra raó de fons per explicar la dificultat d'estalviar, que
molta gent ha de dedicar recursos a la dependencia, així que trobem «molts pensionistes que han
de desestalviar per tenir cura del conjuge, i aixo anira a més>>.
Per a Jesús Palau, professor de finances d'Esade, el tret característic de l'estalvi de les nostres
famílies segueix sent el fet que «el 80% dels 5,5 bilions d'euros que representa l'estalvi de les
famílies estigui en l'immobiliari [sic], cosa que vol dir que gran part de l'estalvi esta retingut en
hipoteques». Estem parlant d'un 540% sobre el PIB. Aixo és així «pel poc desenvolupament del
sistema financer, que aquí no va tenir lloc fins all986». Com explica, «als pa"isos anglosaxons té
més pes el finan�ament vi a mercat de capitals que bancari, i aquí és dels llocs on hi ha més pes deis
diposits, mentre arreu hom prefereix tenir altres actius financers».
9
------
,\ te+ l'nl\ es e�
Pero al llarg deis darrers deu anys s'ha palesat un canvi de tendencia, i si els diposits han guanyat
62.095 milions d'euros del2008 al201 7, les Institucions d'Inversió Col·lectiva (ICC) s'han més que
doblat, dels1 49.338 milions als 313.000 milions. Per al professor Palau, aquest increment «és degut
a la baixada deis tipus d'interes, que ha fet que la gent amb diners anés a fons d'inversió. El que
han cedit els diposits ha anat a les ICC».
En la interpretació d'aquestes dades, Rafael Sambola hi vessa algun interrogant, a banda

d'entendre que és clar que amb el poc que dona el banc per diposits i efectiu, ha d'haver-hi
transvasament de capital cap als fons d'inversió: «Aquest creixement de les IIC, no deu ser pas per
la revaloració deis valors al mercat borsari? I quina part de la població ha invertit en fons, potser
només les rendes més altes?». Una possible explicació es pot trabar en el creixement espectacular
de les IIC estrangeres i SICAV, que han passat deis 9.747 milions el2007 als 94.837 milions el2017.
En tot cas, pel que fa als fons d'inversió, i tal com s'assenyala a l'estudi, Espanya, amb un 12,6% de
quota d'aquest tipus d'actiu, depassa la mitjana de la UE (11 2
, %).
Revalorar
Pel que fa a la inversió directa, en renda fixa o renda variable, si bé és cert que hi ha un increment
remarcable en el període estudiat, de fins a117.711 milions d'euros, des deis 434.289 milions als
552.000, caldria fer avinent que aquesta progressió es podría deure en bona part a la revaloració
deis valors en borsa, sobretot a partir del2012, data a partir de la qual la borsa va remuntar després
d'anys de certes reculades. A l'estudi d'Inverco, les famílies espanyoles destinarien un 7,4% de la
seva capacitat d 'estal vi a accions cotitzades, per sota de la mítjana europea, que es traba en el1 3%.
De les dades recollides per Inverco també brilla amb llum propia l'auge de l'asseguranc;a, que passa
deis 1 71.2
6 1 milions el 2008 als 238.000 milions. «És un increment desorbitat que sens dubte es
beneficia també de la perdua d'atractiu del diposit, pero també perque els que s'han hipotecat han
hagut de contractar una asseguranc;a de vida».
L'actiu financer que segueíx sense arrencar, dins de les diverses categories de l'estalví familiar, és
el deis fons de pensions, que durant el període consignat han tingut uns guanys de només29.989
milions, tot passant de 90.011 milions a 120.000 milions, de manera que ha esdevingut l'actiu de
menys aportació. És ciar, per al professor Sambola, que «els fons de pensions tenen mala premsa,
per la seva fiscalitat i escassa rendibilitat. Per aixo no han crescut tant com s'esperava, tot tenint
en compte que seran necessaris en un futur per compensar les baixes pensions de jubilació». Rafael
Sambola troba especialment estranya la irrellevancia que en el nostre entorn financer tenen els
fans de pensions coHectius: «caldria que rebessin deduccions interessants, si realment hom vol
que creixin els plans de pensions».
D'opinió semblant és Jesús Palau, per a qui «a banda de la poca tradició que tenen en el nostre
entorn, tenen una rendibilitat que fa plorar. A més, aixo que no es puguin tocar, que no es puguin
fer líquids quan convingui, no fa gracia a la gent».
Realment, el contrast és gran: a l'Estat espanyol només un1 5,9% deis actius financers corresponen
als fons de pensions i assegurances, mentre que a Europa la mitjana és del 40%, tot i que cal fer
avinent l'heterogene'itat que hi ha entre els estats diversos: hi ha estats, com els Pa'isos Baixos, en
que aquest tipus d'actiu representa el 73,2% de l'estalvi de les famflies, pero a Franc;a, en canvi, és
el27,5%.
10
Esfor� notable en despalanquejament
Amb uns diposits que assoleixen el 2017 un volum de 851.000 milions, contra un passiu de 776.000
milions, es pot afirmar, com ho fa el professor Jesús Palau, que les famílies espanyoles «estan en
una posició segura, tenen més del que deuen». L'esfor� de despalanquejament realitzat per les
famílies espanyoles ha estat evident en deu anys: el 2008 uns passius financers de 960.360 milions
suposaven un 60% de tot el volum d'actius (1.684.516 milions), mentre que el2017 aquests 776.000
milions només suposen un 30% dels 2.116.000 milions en actius financers. Així dones, «un ter� és
prou raonable». En termes d'endeutament de les llars respecte de la renda bruta disponible, el2017
estava gairebé a la ratlla del100%, en un sender de convergencia amb la mitjana europea (93 %), a
uns nivells com els de Portugal (104%) o Belgica (103%), i encara lluny d'estats amb nivells baixos
de deute de les famílies, com Alemanya (83%) o Italia (61%). Fa deu anys, les famílies espanyoles
s'acostaven a un1 40% sobre la renda bruta disponible.
]ordi Garriga Riu, «Noves rutes per a l'estalví de les fanu1ies», L'economíc, 8-4-2018. [Text revisat].
O. ¿Quan va comenc;ar la crisi?
b) En 2011.
a) En 2008.
e) En 2010.
1. ¿Que ha passat en les famílies des del principi de la crisi?
a) Les famflies han intentat estalviar, han redu"it completament els seus passius i s'han
b) Les famflies no han pogut estalviar, han reduTt els passius i els deutes, i s'han aficionat
interessat pels fans d'inversió i per la borsa.
als fans d'inversió i a la borsa.

e) Les famílies han estalviat com han pogut, han intentat reduir els seus deutes i s'han
interessat pels fans d'inversió i per la borsa.
2. ¿Eis espanyols estalvien molt?
a) No, Espanya és l'estat de tot el món en que menys estalvia.
b) No, s'estalvia la mitat que a Europa.
e) No, s'estalvia la mitat que a Alemanya.
3. ¿Per que la taxa d'estalvi espanyola sobre el PIS és baixa respecte a la del Regne Unit, per
exemple?
a) Perque els sous a Espanya són més baixos i perque les faenes pagades en diners negres
dificulten l'estalvi.
b) Perque els jornals a Espanya són molt baixos i perque les remuneracions en diners
e) Perque Regne Unit és un estat més ric i amb més oportunitats laborals i millors
negres afavorixen que es gasten pocs diners.
condicions pel que fa a la faena.

4. ¿Per que els fons d'inversió han doblat els seus ingressos?
a) Perque hem eixit de la crisi i la gent té més diners pera invertir.
e) En realitat, els dipósits han guanyat molt més que els fons.
b) Perque hi ha hagut una baixada en els ti pus d'interés i la gent ha decidit invertir en fons.
S. Espanya ...
a) ultrapassa la mitjana europea pel que fa als fons d'inversió.
e) és un estat amb poca inversió en general.

b) té poca inversió de SICAV.
11
A tl·-t l'ro H � C2
6. Segons les dades de la lnverco ...

a) a Espanya s'invertix en borsa per baix de la mitjana europea i hi ha més assegurances.
b) les assegurances han augmentat perque les cotitzacions en borsa han baixat.
e) els fans de pensions són una altra de les categories d'estalvi familiar que han millorat
els seus guanys.
7. ¿Per que pot ser que els fans de pensions tinguen poc d'exit entre la població?
b) Perque els interessos són baixos i la gent té por de perdre els seus ingressos.
a) Perque no són fans segurs, encara que són rendibles.
e) Perque no són rendibles i perque no es poden traure els diners quan hom vol.
Pregunta o 1 2 3 4 S 6 7
Resposta a
/
1
Correcció
Exercici 2. Llegiu els deu fragments següents sobre la contaminació i relacioneu-los amb una de les dotze
frases de la graella. Cada fragment es pot triar més d'una volta, pero cada frase correspon només a un
text. La (O) és un exemple.
Aquests petits aparells voladors accedeixen a tot arreu i enregistren el que hi passa, com
A un Gran Germa teledirigit.
Nereida Carrillo, «Amagueu-vos, que venen els drons!», Diari Ara, 21-11-2017.
Si bé la finalitat d'aquests ginys no és espiar, sinó innovar i millorar activitats com

!'agricultura, el control d'incendis forestals o el rescat de persones, s'ha constatat que
B
es poden produir situacions indesitjades [sic], com aquest estiu a Portocolom, a
Mallorca. Unes noies que feien topless a la coberta d'un llaüt van denunciar que un dron
d'un vaixell que hi havia a prop les gravava.
L'ús d'un avió no tripulat com a hobby o com a vol recreatiu no necessita habilitació
N ereida Carrillo, «Amagueu-vos, que venen els d rons!» , Diari Ara, 21-11-2017.
e
d'AESA, pero ha de complir unes normes de seguretat. Per a qualsevol altre ús d'un dron
sí que cal acudir a AESA.
[http://www. a1 boraya. org/ca/web/segu rid ad-ciud adana/dron es-hobby)
Víctor Fernández, de l'area d'lnnovació de Vodafone, explica quins són els avantatges.
«Som capa�os de localitzar de forma molt precisa un dron sense necessitat de GPS. El
o
GPS és facil de hackejar, el drons comercials són molt petits per ser localitzats per un
radar i amb aquesta tecnología no fa falta GPS i podem saber en tot moment on es traba
un dron.»
[www.ccma.cat, 28-2-2018).
«Utilitzar-lo requereix certa experiencia previa, no pots comprar-lo i fer-Io volar el

primer dia, són mo lt peril losos . »
E
Uvic, Els drons han aterrat a la societat per quedar-se, E/9 nou, 9-3-2018.
12
(,
- -, Pmm 1
Els drons també comencen a sobrevolar els camps i juguen un paper molt important en
el que es coneix com a agricultura de precisió. La teledetecció aeria agrícola permet
obtenir informació deis cultius (hídrica, nitrats, fertilitzants, plagues, vigor del cultiu ...) i
aconseguir fer-ne una gestió més efic ient. D'aquesta manera, s'aprofiten millar els
r
recursos i augmenta la productivitat de les explotacions. Jordi Santacana explica que
certes aplicacions agrícoles són encara experimentals, pero no dubta que els drons
tenen un futur prometedor dins de l'ambit de !'agricultura de precisió.
Lorena Farras, «Les mili una aplicacions deis drons», Fulls deis enginyers, 6-11-2017.
Garriga creu que al nostre país no s'esta quedant enrere en aquesta tecnología. «S'ha
G canviat fins i tot la normativa perqué evolucioni encara més», afegeix.
Uvic, «Eis drons han aterrat a la societat per quedar-se», E/9 nou, 9-3-2018.
La investigació, que es va dur a terme a I'Estany d'lvars i Vila-Sana, ha permes identificar

quins factors afecten la formació de colonies de gavines rialleres i millorar, dones, les
mesures de conservació de !'especie. S'ha fet mitjan�ant u n dron de menys de 2 kg de
H pes, aparell que no interfereix en el comportament de les aus ni en els seus habitats, i
que facilita així que els resultats siguin fiables.
Els drons permeten estudiar elcomportament de les aus, Creaf el blog, 9-11-2017.
[Text revisat].
Els vols d'aquests aparells estan permesos en espais tancats amb autorització del titular,
en espais oberts no habitats i en llocs especialitzats com els aerodroms. «La legislació és
1
molt estricta. Frena el desenvolupament de la indústria», critica Daniel Marco, director
de !'estrategia SmartCAT, on s'integra Catalonia Smart Orones, un clúster de la indústria
catalana deis drons.
Nereida Carrilo l dronsl», Diari Ara, 21-11-2017.

l , «Amagueu-vos, que venen e s
L'any que ve, les clavegueres de la ciutat de Barcelona seran inspeccionades per una flota
de drons. L'objectiu és evitar riscos laborals als operaris que duen a terme aquests
treballs, millorar la precisió de les inspeccions i reduir el cost de neteja de la xarxa de
clavegueram. Segons la directora de la Unitat de Robótica d'Eurecat, Pepa Sedó, «un
J
dron pot inspeccionar 300 metres en 10 minuts». Per tant, es calcula que u n equip dotat
amb un dron sera capa� d'inspeccionar 2,4 quilometres al día, el que implica «una
reducció drastica de riscos i inconvenients».
Lorena Farras, «Les mili una aplicacions deis dro ns», Fu/ls deis enginyers, 6-11-2017.
Els preus van de 34 € a gairebé els 10.000 € de penen de les característiques del dron.
També es poden comprar per peces i per internet com fa Garriga. «El preu de la Xina és
K molt més assequible que comprar a les botigues d'aquí i encara més si ho compres per
peces».
Uvic, «Eis drons han aterrat a la societat per quedar-se», El9 nou, 9-3-2018.
13
A ltc+ l'rO\ es C2
Frases Text Correcció
O. Els drons són com el Gran Ge rma. A
1. La legislació frena que la indústria vaja avant.
2. El s drons poden fer faenes relativament perilloses i evitar ri scos .
3. Feta la llei, feta la trampa. És facil que un dron grave on no deu gravar.
4. Hi ha dro ns que pesen poquíssim, menys de dos quilas.
5. Els drons es poden comprar prefabricats o fer-los tu mateix .
6. L'Agencia Estatal de Seguretat Aeria ha de donar determinats permisos.
7. Espanya no esta quedant-se arrere.
8. Els drons ja són molt importants per a !'agricultura.
9. Cal tindre experiencia pera usar-los.
10. Hi ha drons molt assequibles.
11. Hi ha drons que no necessiten una tecnología GPS.
12. No es poden fer volar drons e n qualsevol lloc.
":xcrcici 3.Llegiu el text literari següent i escri viu en la graella les paraules que en completen els buits.
Només es pot escriure una paraula en cada buit. El buit (O) és un exemple.
-Pero com és __ o _ ? -Em sortí un fil de __ 1__ .
Abelamar, somrient, em contesta:

-És u n dels trucs més innocents de la nostra professió.
Uns cops de batuta m'obligaren a tornar al meu lloc. Estúpidament em vaig portar la flauta als
2 __i em sortiren unes guantes notes insulses. Qui sap on tenia el cap!
El director comenc;:a la classe amb unes generalitzacions sobre la _ . Ens feu notar la
importancia de !'harmonía i que,ja que havia quedat demostrada la utilitat de posar nom a cada cosa
(per servir-nos- 4 millor), no era estrany que, les notes que utilitzem per a representar
uns sons, dividirles en octaves o series, les haguéssim batejades amb els noms de do, re, mi,fa, sol,la i
__
__ 5 __ . Ens feu observar la delicada gracia d'aquests noms.Jo vaig trobar que no n'hi havia per
tant, i em vingué a la memoria una conversa que, fa anys,havia sostingut amb un amic poeta. Aquest
amic, a través de la vocació, tractava d'embellir la denominació de tota cosa; per exemple, tenia un
fill que es deia Silesi Boi,amb la mateixa irreflexió amb que un cosí meu es diu Josep Maria. Una
vegada, el poeta em digué que se sentía molest per la breu eixutesa de la nomenclatura musical i que
proposava de canviar els noms de les notes pels següents: Rosamunda, Senorina, Fruitosa, Febronia,
Melitina, Llogaia i Gliceria.
Ni valia la pena discutir-hi, i per no quedar, vaig dir-li distretament que la cosa seria útil,
__ 6 __ , en el cas que una partitura nacional caigués en mans d'una potencia estrangera.
14
C2 l'ml'll 1
Tot aixo, ho pensava comen un malson, barrejant la imatge de l'amic absent amb la cara de l'Abelamar
i sentint com desgranava la veu, paternal i docte, el professor Anserik Stein.
De tant en tant, el senyor Ferri em mirava i jo li tornava la compunci6 del 7 amb u n lleu
arronsament d'espatlles.
__ __
Pere Calders (2009), Ronda naval sota la boira, Barcelona: La Magrana, p. 120-121.
:-·
Paraula Correcció
'-
Buit
o possible ./
f--
1
¡--
2
4
-
[ COMPRENSIÓ ORAL
l
Exercici 4. Escolteu dos voltes !'entrevista a Roger Mas que li van fer en el programa «Ánima». Pera
escoltar-la, escriviu en YouTube «TV3 Anima Roger Mas». També el trobareu en la llista de reproducció
d'Arbena Apte+ Proves C2. Després escriviu en la graella l'opció correcta. Heu de tindre en compte que
només hi ha una resposta correcta en cada pregunta. El (O) és un exemple.
o. Roger Mas viu a ...

a) Solsona
b) Sardenya
e) Vie
l. Pel que fa a les xarxes socials...
a) és contundent i afirma que només gasta lnstagram.

b) diu que les utilitza, pero riu ironicament quan comenta que no hi esta enganxadíssim.
e) les utilitza massa, és un addicte a les xarxes i ho diu clarament.
2. La festa major...
a) és molt important per a Roger Mas perque fa un concert en el poble.
15
b) és molt important pera Roger Mas perque la seua faena és una faena on la rutina sempre
esta present i les festes li servixen pera desconnectar.
e) és molt important per a Roger Mas perque les litúrgies i tota la resta d'actes el fan viure
una rutina que no té en la seua faena.
3. En Les eam;ons tef.lúriques hi ha ...
a) el «Ball de Cabuts de Solsona» i els «Recontragoigs de la Mare de Déu», entre altres peces.
b) moltes canr;ons que parlen de Solsona, pero la més important és el «Ball de Gegants de
Solsona».
e) el «Ball de Gegants Solsona» i els «Goigs de la Mare de Déu del Claustre», entre altres
canr;ons.
4. ¿Quina va ser la seua primera actuació en públic?
a) Quan el seu amic Luis Paniagua li va preparar un concert en el poble després d'escoltar una
canr;ó seua que li va agradar molt.
b) Quan per fi va guanyar un premi amb la can�ó «Liums de colors», la qual ja havia passat
per molts concursos sense cap exit.
e) Quan va guanyar el seu primer concurs amb una canr;ó que fins aleshores havia escoltat
només una persona.
S. La vida del músic ...

a) no és sempre exitosa, pero es pot viure de la música sense cap tipus de problema.
b) és pa i mantega, encara que la major part de les vegades hi ha també xampany.
e) es basa a intentar sobreviure fent el que t'agrada.
6. ¿Quan eixira el nou disc de Roger Mas?
a) En 2010.
b} En 2011.
e) En 2012.
7. El nou disc...
a) té moltes línies i encara li falten lletres.

b) sera un disc de Verdaguer.
e) sera un disc de sons brasilers.
Resposta a
Correcció ../
16
(·1 Prom 1
Exercici '5. Escolteu dos vegades la noticia de Canal 9 que trobareu si escriviu en YouTube <<I'Oratge
Noticies 9- 10 agost 2009». També el trobareu en la llista de reproducció d'Arbena Apte+ Proves C2.
Després, ordeneu la ínformacíó següent segons la seua aparició en la notícia.
a) L'oratge és inestable.
b) Dema hi haura probabilitat de tronades a la mitat sud.
e) A Orihuela hi ha vent de llevant.
d} A Massamagrell els rellamps van durar més d'una hora.
e) Ha plogut en tot el territori valencia, i les pluges encara poden augmentar.
f) S'han rebut moltes fotos de tronades.
g) la mar esta marejada mar a dins.
Fragment
--
o 1 2
1 3 4
-
S 6
,__
Resposta
-
-, a
Correcció
lv-
Exercici 6 Escolteu dos vegades el fragment teatral següent i després escriviu en la graella la resposta
correcta a cada pregunta. El {O) és un exemple. Per a veure el vídeo escriviu en YouTube: «Teatre Apolo
Els Sopar deis ldiotes». També el trobareu en la llista de reproducció d'Arbena Apte+ Proves C2.
O. ¿De que parla la parella?
a) D'un sopar.
b) D'una entrevista de treball.
e) D'una visita que han de rebre.
1. ¿Per que la dona no vol anar al sopar?

a) Perque no li agrada que es burlen de la gent, li pareix sinistre que ho facen.
b) Perque els amics que hi van no li agraden gens i a més li recorda tot el que no li agrada del
marit.
e) Perque creu que conviden gent que no és prou interessant per a anar-hi.
2. ¿Per que li demana la dona que no vaja al sopar?

a) Perque esta malalt.
b) Perque és important que passen la nit junts perque vol ajudar-lo en la faena.
e) Perque fa temps que no estan bé i ella el necessita.
3. ¿Per que explica l'home al convidat que han d'ajornar el sopar?

a) Perque la dona li ha demanat que es quede amb ella eixa nit, ja que fa dies que no estan
bé.
b} Perque té dolor lumbar i a penes pot moure's.
e) Perque té lumbalgia i ha d'anar al metge.
17
-
------ -- ---- - --
.\ !le+ Prm C\ C2
4. ¿Quina data li va bé al convidat pera fer el nou sopar?
a) El 23 i el 24.
b) El 25.
e) Tots els dies que li diu.
S. ¿A que es dedica el convidat de l'home?
a) Fa dibuixos damunt de paper d'estrassa.

b) És escriptor.
e) Fa maquetes.
6. ¿A qui tira de casa Pinyol?

a) Tira la dona del protagonista.
b) Tira !'amiga del protagonista.
e) Tira una xica histerica que esperava el protagonista.
7. ¿Amb qui podem deduir que parla Pinyol per telefon?
a) Amb un inspector d'Hisenda.

b) Amb el suposat amant de la dona del protagonista.
e) Amb un amic de la dona del protagonista.
�u o 1 2 3 4 5 6 7
-
Resposta a
1 Correcció /
18
C1 !'ro1·u 1
[ EXPRESSIÓ ESCRITA
1
Exercici 7. Trieu una de les opcions i redacteu un text que tinga entre 240 i 270 paraules.
Opció A: Sou voluntari en una ONG i heu fet un viatge a un país empobrit amb el qual coopera la
vostra ONG. Escriviu un article pera un diari en el qual conteu la vostra experiencia.
En la redacció haureu d'incloure:
País al qual heu anat de voluntari.
Activitats que heu fet durant el voluntariat.
Valoració de !'experiencia.
Opció B: És un fet que els jóvens comencen a beure cada vegada abans. Vos han demanat que escriviu
un article d'opinió sobre el tema arran d'un ingrés en !'hospital de la vostra ciutat d'una
menor de 12 anys amb coma etílic.
Problemes de !'alcohol.
¿Per que comencen a beure tan prompte els xiquets?
Mesures a prendre pera combatre este problema.
Exercici 8. Voleu llogar una habitació de casa vostra i decidiu posar un anunci en una pagina web
especialitzada. L'anunci ha de tindre entre 160 i 180 paraules i ha de contindre, com a mínim, la informació
següent:
Tarifa.
Servicis inclosos en la tarifa.
lnformació sobre la zona: botigues, transport...
19
,\ te+ l'ro\ e' C2
[ EXPRESSIÓ ORAL
l
F:xercici 9. Monóleg.
Fa poc va u canviar de casa i va u llagar una empresa perque vos fera la mudan<;a. Expliqueu quins
servicis vau contractar, quin tracte vau rebre i com valoreu !'experiencia.
Excrcici 10. Dialeg. Els comer<;os.
Persona A: Últimament hi ha un debat sobre si és millar comprar en grans superfícies o en comer<;os

xicotets. Sou partidari de comprar en comer<;os xicotets.
Idees:
- Crea llocs de faena en l'entorn próxim.
- Manté vius els barris, els pobles, les ciutats...
- Tracte próxim.
- S'ajuda els emprenedors.
Persona B: Últimament hi ha un debat sobre si és millar comprar en grans superficies o en comer¡;os
xicotets. Sou partidari de comprar en grans superfícies.
Idees:
- Hi ha una gran quantitat d'activitats a fer: botigues, restaurants, cines ...
- Els horaris són menys restringits.
- Els preus són més assequibles.
- Hi ha parquing.
20
�· Prava 2
f ÁREA DE COMPRENSIÓ ESCRITA
1
Exercici 1 Llegiu el text següent i trieu, en cada cas, l'opció correcta.
«Es pot construir en terreny cremat?»: una pregunta erronia
No falla: després de cada incendi amb un elevat impacte social -com ha estat el cas deis que s'han
produ'it aquest estiu-, tornen a circular per les xarxes socials aquelles notícies relatives a la
possibilitat de construir, de nou, als terrenys que tot just acaben de ser devorats pel foc. Més encara
si es tracta de zones on l'especulació urbanística ha estat la norma i no l'excepció, com en el dolorós
cas deis incendis de la Marina. Fins i tot hem pogut veure imatges que no corresponien als focs
valencians, o fotografíes trucades amb anuncis d'immobiliaries enmig de la cendra. Per que?
Hi ha, d'aixo no en tinc cap dubte, una percepció social que !liga els interessos crematístics amb
el foc. Des de les pastures d'antuvi fins a la rajola de fa no tants anys, les flames han estat tan sois la
ferramenta amb la qual una xicoteta porció de valencians -i estrangers- s'han enriquit amb certs
episodis de negror forestal. ¿Com no sentir una certa i molt tangible prevenció davant d'esdmdols
com el de Terra Mítica, un pare megaloman i en fallida permanent que es va bastir amb la sutja i la
pedra ennegrida deis volts de Benidorm? Política calcinada. És esperable i, fins i tot, raonable que siga
així, pero ara ja no hi ha motiu.
Durant anys hem viscut al País Valencia amb lleis clivellades; potser convindria estudiar la nostra
arquitectura legislativa des d'aquesta perspectiva, la d'una planícia esquarterada, soleada per
escletxes superficials i també altres de més pregones. En la construcció sobre el terreny cremat,
afortunadament, només trobavem una d'aquelles cicatrius poc profundes, on a penes es podía encabir
mig dit. El perill, pero, és que !'obertura és sempre la possibilitat d'engrandir l'escletxa, i que
constitueix una porta de darrere per on poden escolar-se modificacions legals que, a poc a poc,
erosionen la fisonomía de J'argila i l'eixamplen, !'excaven. Les esquerdes legislatives que tenia la llei
que s'aplica al País Valencia sobre qüestions de si es podía edificar en terreny cremat eren minses,
poc menys que garlandes formals, pero deixaven oberta una minúscula finestra per on podien
esmenar-se, any rere any, els suposits en els quals es podría asfaltar la cendra. Encara no s'havia
produ'it el cas, pero... i si es prodtiira? 1 si aquell «interés general» que apareixia en el DOCV,
amenas:ant, acabava transformant-se en realitat?
Canviar l'ús del sol d'un solar pie de trenes cremats a una instaHació d'interés general pot paréixer
una ruptura clau amb !'ecosistema, i de fet ho és. Pero el queja suscita menys suspicacies és canviar
els murs d'un alberg -suposem- pels de deu xalets al bell mig del forest. Per que si no hi havia tantes
urbanitzacions projectades amb camps de golf? No per un sobtat interés per l'esport, sinó perque
després era molt més facil reconvertir la gespa en ciment que fer-ho des del comens:ament.
No, després deis incendis de Benitatxell i la Granadella ningú hauria pogut construir una replica
de Marina d'Or alla. Aixo que quede dar: la immensa majoria deis incendis no es produeixen per a
21
urbanitzar després, ja no. Senzillament, no hi ha incentius: és més facil requalificar una zona no
tenim del valor del medí natural. Ha estat una modificaci6 q u asi ad hoc per a !'alarma que s'ha creat.
cremada. Ara, pero, el que s'ha refon;:at per la via legal per part del nou Consell és la percepció que
El que caldra és plasmar-he en la realitat, entre fusta i rebrots, entre fulles tendres de margalló i
l'argelaga oportunista, amb la vista posada en el que passara d'ací a vint anys.
La consciencia ambiental d'una societat no es regula mitjans;ant la normativa legal, pero és

l'instrument més important de que disposem per tal que es reforce quan defallisca. Ara que gracies
als nous responsables polítics el mur és inexpugnable, que aguantara qualsevol embat i que hem
tancat eixa clivella en la plan ícia de l'ordenament jurídic ambiental, és el temps de deixar-nos
d'excuses, d'apunts recurrents i poc rigorosos de Facebook i Twitte r i de posar nos a treballar pel
futur del nostre territori. No ens val amb un tancat de paper i tinta que, qui sap, algu n día algú podr a
-
esborrar. El País Valencia es mereix molt més que aixo.
Andreu Escriva, «"Es pot construir en terreny cremat?": una pregunta erronia», Saó, núm. 419, octubre 2016.
[Text revisat).
https://revistasao.cat/construir-en-terreny-cremat/
1. ¿Per que e n les xarxes socials apareixen fotos, notícies i muntatges cada vegada que hi ha
un incendi?
a) Perque la gent creu que l'incendi ha estat provocat amb finalitats economiques.
b) Perque la gent creu que s'ha provocat l'incendi perque s'hi pot construir i aixo dona
molta faena.
e) Perque la gent creu que amb les xarxes socials es canvien les consciencies.
2. La pregunta del títol és erronia perque...

a) mai s'ha pogut, en general, construir en les zones cremades.
b) les lleis són molt laxes pel que fa a este tema.
e) ara només s'hi podra construir si també es replanta la zona cremada.
3. Els interessos crematístics deis incendis impliquen ...
b) que hi haja gent que es puga enriquir gracies a estos.

a) cremar sense cap tipus de mirament les serres.
e) tornar a replantar tot el terreny cremat.
4. Les lleis que fan referencia a construir sobre el terreny cremat que s'aplicaven fins fa poc a
la Comunitat Valenciana ...
a) permetien les co nstruccions e n qua lsevol ca s .
b) no eren lleis perfectament hermetiques, pero no hi havia quasi perill pel que fa a
permetre la construcció en terrenys cremats.
e) afavorien els incendis perque facilitaven la construcció en determinats casos.
5. ¿Eis incendis es produ'ixen per a construir en els terrenys cremats?
a) No, ja que només s'hi poden construir camps de golf.

b) Sí, ja que s'hi pot construir el que hom vulga.
e) No, ja que és més difícil requalificar un terreny arrasat pel foc.
22
CZ l'rm·u _
Pregunta 1 2 3 4 5
Resposta
Correcció
[ ÁREA D'ESTRUCTURES LINGOíSTIQUES

l
Exercici 2. Llegiu el text següent i trieu, en cada cas, l'opció correcta.
NOTA DE L'ARXIVER:
Aquella bomba al banc va posar un __ 1

__ a l'última frase de l'últim capítol de
la__ 2 __ deis Packard a Twin Peaks. Al capdavall, en Thomas Bokhardt va ser qui
va jugar l'última carta de la partida. Les autoritats mai no van identificar públicament la
utercera víctima" que va morir al banc, de manera que l'Andrew Packard va sortir de
__ 3 __ només per ser-hi enviat rapidament de no u per una segona 4 __ . __
Tenint en compte que en Cooper havia descobert tot aixo, i que li va passar la informació
a en Truman, segurament es va decidir en algun dels . del poder que algunes
G
__ __
veritats eren simplement massa molestes per __ -les.

__
Aquesta vegada l'Andrew sí que es va morir. El motiu de l'explosió es vajustificar com

el tragic resultat d'una_ 7 de gas d'una caldera antiga que malauradament va
__
trobar una espuma. La Serradora Packard i totes les propietats de la família van passar a
ser __ 8__ exclusiva de la Catherine Martell, la germana , i __ 9 __
l'_ 10 __ era real, d'aixo no 11_ tinguin cap dubte. Els supervivents
__
suporten el pes de la tragedia, especialment quan han ajudat a crear-la.
Ara era __ 12 __resident a la finca de Blue Fine Lodge, i sense cap hereu ni cap
parent viu, la Catherine es va convertir en una dona solitaria. Mai no va parlar ni va
escriure res sobre el que va passar, de manera que encara queda una pregunta sense
resposta: per qui estava de dol, exactament? __ 13__ per tots; pel seu germa
Andrew, sens dubte; pel seu marit Pete, malgrat els seus defectes- __ 14__ als
seus ulls-, __ 15 __ ; potser fins i tot per la ]osie, la digna oponent que
__ 16__ posat a prova com cap altra.
__ 17 __ la seva amoralitat i el 18
__ per l' altra gent, és difícil veure
__
la Catherine Packard com una persona simpatica: 19 __ , era tragica segons la

__
tradició del drama grec, una mena de dona nascuda noble i amb molts talents que acaba
sent víctima de la seva __ 20 __ arrogancia.
Mark Frost (20 16), La historia secreta de Twin Peales, Barcelona: Columna, p. 225.
23
AHe+ Prm e' C:!
a b e
1 punt i final punt final punt-final
2 prominencia prominencia prominencía
t-
3 la tumba el taút la tomba
4 explossió explossio explosió
S passadisos pasadissos passadissos
6 rebeHar rebelar revelar
7 fuita fu'ita fuíta
8 possessió posesi6 possesió
9 afliggida aflijida afligida
10 afligement aflicció aflició
11 Hi Ho en
12 la única !'única l'unica
13 Potser Pot ser Pot-ser
14 almenys almenx al menys
15 provablement probablement provablemen
16 l'havia n'havia la havia
17 Atesa Donada A partir de
18 menys preu menyspreu menyspreci
19
1 Tanmateix Tammateix Tantmateix
20
l propia
1 mateixa varia
24
C:! l'rtJI'II-
Exercici 3. Llegiu les oracions següents i trieu, en cada cas, l'opció correcta.
1. Hui m'he menjat un bon plat d' amb penques i bledes.
a) arras
b} arrós
e) arra�
2. Parlen del que faran dema de matí. parlen.
a) Hi
b} El
e) En
3. El ens va demanar que, per favor, acudírem al seu despatx.
a) cansul
b) consol
e) cónsul
4. Ja saps com em pose quan contra proves poc contundents.
a) argüisc
b) arguTsc
e) argüixc
S. El metge li va dir que peral mal de cama s'havia de prendre
a) antinflamatoris
b) antiinflamatoris
e) antrinflamatoris
6. Parla del sense cap mirament.
a) proisme
b) pro"isme
e) proisme
7. El barco que els policies va aparéixer pel
a) buscaven 1 nord-oest
b) buscaben 1 noroest
e) buscaven 1 nordoest
8. fa mal al i a molts altres organs.
a) Fumar 1 fetge
b) El fumar 1 fetge
e) Fumar 1 fedge
25
\ >ll't- l'ro\ e� C2
9. Vam participar
la Universitat.
___ _ ponents en ____ XI Seminari d'Historia de
a) com 1 el
b) com a 1 1'
____
e) com 1 la
10. Li vaig demanar per favor que em comprara la
a) pasta dentrificia
b) pasta dentrífica
____
e) pasta dentífrica
11. Ja m'han arribat els correus electronics ____ em conteu
voleu que fem al llarg del curs.
a) en els quals 1 que

b) en els que 1 que
e) en que 1 que
12. El supervisor em va dir que _____ arribar a les 12 del matí.
a) tenia que
b) tenía d'
e) havia d'
13. Van tots els treballadors en cinc minuts.
a) evaquar
b) evaqüar
e) evacuar
14. El doctorat el vaig fer en uoc.
a) 1'
b) la
e) el
15. Ja he vist el vídeo i no vull que parles.
a) m'hi
b) me'n
e)
____
me n'hi parles
16. Anem totes les setmanes a la piscina i al xiquet li encanta
a) cabussar-se
b) capbusar-se
e) escabuc;ar-se
26
CZ Prol'a -
17. Encara no havia vist que davant del teu hort hi ha un ____
a) reg
b) rec
e) réc
18.
molt ____
El teu sogre diu que als vint anys ja tenia una ____ notable d'una forma
a) calbície 1 ampulosa
b) calvície 1 ampulosa
e) calvície 1 ampuJ . Iosa
19. Eixa faena la faig jo
a) en una patada
b) amb una arrapada
e) amb dos patades
20. Em fa de mal la panxa, no sé si dema aniré a
universitat.
a) tan 1 la
b} tant 1 la
e) tant 1 1'
S
1
.
Pregunta 1 2 3 4 6 7 8 9 10
Resposta
1
Pregunta
i 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Resposta
I r T 'l' l
[ ÁREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA
1
Exercici 4. Heu rebut un correu electronic d'una revista de viatges en el qual vos demanen que
escriviu un article d'opinió sobre si cal promoure el turisme rural a la Comunitat Valenciana. La
redacció ha de tindre entre 210 i 230 paraules.
Idees:
No només existix el turisme de mar i platja.

Al turisme de mar i platja no li cal promoció.
Ara el que és moda és el turisme gastronomic.
Cada dia hi ha més ofertes de turisme rural: cases rurals, restaurants,
excursions, activitats en la natura lesa .. .
Hi ha pobles d'interior molt bonics i que oferixen moltes activitats per a famílies.
27
A lit'+ Pro\ e� C2
Excrcici 5. Llegiu el text següent i feu-ne un resum en valencia que tinga entre 200 i 220 paraules.
Las mujeres trans indígenas que han encontrado un refugio en las plantaciones de
café de Colombia
En las profundidades de las exuberantes montañas verdes del Eje Cafetero, la región occidental de
Colombia llena de plantaciones de café, un singular grupo de mujeres trabaja en los campos.
Cuando estas trabajadoras indígenas emberá acaban sujornada, vuelven a sus residencias. Allí, se
maquillan, se ponen joyas y ropa tradicionalmente de mujer que coinciden con su verdadera
identidad de género.
Como estas mujeres son transgénero, no son aceptadas en sus propias comunidades. Suelen ser
castigadas o las obligan a abandonar sus aldeas, aunque tengan familia e hijos. Pero en estas
plantaciones de café, las mujeres dicen sentirse reconocidas por quienes son.
Un periódico colombiano contactó con Lena Mucha, fotógrafa de Berlín que también ha estudiado
antropología social, con la idea de hacer una historia sobre las mujeres.
«Ya había trabajado antes con comunidades indígenas, pero nunca había oído hablar de este tema
y me pareció muy interesante», afirma Mucha.
Cuando investigó a las mujeres trans de Colombia, encontró muy poca información -apenas un
par de artículos cortos escritos sobre ellas- y no había ninguna organización sin ánimo de lucro u
organización internacional que las defendiera.
«Es algo totalmente nuevo hasta para las organizaciones que trabajan con comunidades
indígenas», afirma.
Se dispuso a encontrar a estas mujeres y a contar sus historias, y recorrió la región en moto
mientras las buscaba. Al principio fue difícil, por su relativo aislamiento y su tendencia a ir de
plantación en plantación, buscando trabajo donde pudieran encontrarlo.
«Sé que ser transgénero en Colombia es bastante duro», afirma Mucha. «Es un país muy
conservador. La [concienciación] LGBTQ es algo que va apareciendo poco a poco y en las grandes
ciudades como Bogotá. En las aldeas y comunidades indígenas lo ven como una enfermedad
procedente del hombre blanco. No entienden cómo puede pasar esto ni que es algo normal».
Las plantaciones de café son una vía de escape para estas mujeres trans indígenas. Trabajan en los
campos durante el día y pueden vestirse como quieran en su tiempo libre sin castigos ni acoso. Mucha
explica que los agricultores dicen que les gusta contratar a las mujeres porque no se quejan. Son
fuertes, trabajadoras y contratarlas no es caro, ya que la mayoría gana unos 100.000 pesos
colombianos a la semana, equivalentes a unos 30 euros.
La mayoría de estas mujeres procede de regiones directamente circundantes a las plantaciones o

de departamentos vecinos. Este trabajo suele ser el único que pueden encontrar y en las plantaciones
tienen residencias básicas y comida.
28
C2 Pro1·a -
«En sus comunidades no pueden vivir sus identidades [de género], por lo que buscan una forma
de salir de allí», explica Mucha.
Angélica, una de las mujeres a las que conoció Mucha durante su estancia en la plantación, dice
que no puede volver a su comunidad.
«Aquí por fin puedo ser yo misma y vivir mi identidad», contó Angélica a Mucha.
Son muy reservadas y guardan las distancias de otros trabajadores indígenas de las plantaciones.
Muchas de ellas no hablan español y son socialmente reservadas por los prejuicios a los que se han
enfrentado, por eso Mucha dice que fue difícil conocerlas.
«Pasé un par de días en una plantación», afirma. «Era una de las plantaciones [de café] más
grandes. Fui el primer día, saqué algunas fotos, las imprimí y se las llevé. Esto abrió la relación que
teníamos e hizo que confiaran en mí».
Un sábado, acompañó a algunas de las mujeres a Santuario, una aldea cercana donde suelen gastar
parte de su dinero ganado con esfuerzo en cosas como maquillaje y joyas. Allí vio de primera mano el
acoso que sufren las mujeres por parte de las personas de sus propias comunidades.
«Se produjo una situación en la que otros indígenas empezaron a hablarles, mofándose y
burlándose de ellas, diciéndoles "¿qué hacéis aquí?"», cuenta Mucha. «Pude ver cómo las habían
tratado en sus aldeaS)).
Durante su tiempo libre, cuando las agricultoras hacen la transición para adoptar aspecto de
mujeres,Mucha dice que se transforman por completo.
«Son mujeres fuertes», afirma. «Creo que están disfrutando de su vida aquí. Para ellas, es libertad,
es poder expresarse. Nadie las molesta».
Heather Brady, «Las mujeres trans indígenas que han encontrado un refugio en las plantaciones de café de
Colombia», National Geographic, 13.04.2018.
[ ÁREA D'EXPRESSIÓ 1 INTERACCIÓ ORALS

)
.
Exercici 6. Feu un monoleg sobre el tema que vos proposem a continuació. Hi afegim1 a més1 una
serie de preguntes perque els examinadors les formulen als examinands en cas de ser necessa ri
Ecopobles: es tracta de pobles que basen el seu estil de vida en I/eficiencia energetica1 el respecte
1
al medi ambient1 1 estalvi d1energia1 la sostenibilitat1 el desenvolupament huma i la generació
alternativa d/energia. Entre altres coses, en els ecopobles produ"ixen de forma ecologica els aliments
que consumixen. Hi ha qui pensa que els ecopobles són un bon plantejament de vida i hi ha qui creu
que viure així és una utopía, ¿que en penseu vosaltres?
Podeu parlar de:
Quines activitats S1 hi fan.

Com s'hi repartixen les faenes.
29
\ Jtr+ Prons C2
Com es pot estalviar energía i com es pot usar de forma més eficient.
Si coneixeu algun ecopoble, ecobarri. ..
Preguntes que poden fer els examinadors:
¿Que vos pareix que per a fer les construccions s'utilitzen materials naturals, que
es tenen a ma i que no són tóxics?
¿Que penseu del treball organitzat de manera horitzontal; és a dir, un treball en
el qual participen tots igual?
¿Com penseu que es resoldria un conflicte en un ecopoble?
Exercici 7. Heu de fer un dialeg amb un company. Llegiu el tema i les idees que heu de defensar. Al
final podeu arribar a un acord.
Persona A: l'ajuntament del vostre poble ha decidit construir en el vostre barrí una zona
recreativa pera jóvens. la zona funcionara de día de diumenge a dijous i de dia i de
nit els divendres i els dissabtes, de manera que els jóvens hi podran anar a passar les
vesprades, a participar en tallers i assistir a xarrades, i també a fer alguna festa. Hi
esteu totalment en contra.
Idees:
- El barrí estara més brut.
- Hi haura menys tranquil·litat, sobretot si fan festes.
- Seria millor utilitzar eixe espai per a construir una llar deis jubilats.
Persona 8: l'ajuntament del vostre poble ha decidit construir en el vostre barrí una zona
recreativa per a jóvens. la zona funcionara de dia de diumenge a dijous i de dia i de
nit els divendres i els dissabtes, de manera que els jóvens hi podran anar a passar les
vesprades, a participar en tallers i assistir a xarrades, i també a fer alguna festa. Esteu
d'acord amb esta decisió.
Idees:
- Els jóvens tenen dret a tindre llocs destinats exclusivament a ells.
- Els comers;os de la zona se'n beneficiaran.
- Hi haura tallers i xarrades que ajudaran els jóvens a formar-se.
30
1 Prava 3
]
F ercici l. Uegiu el text següent i, després, escriviu en la graella la resposta correcta a cada pregunta.
Heu de tindre en compte que només hi ha una resposta correcta en cada pregunta. El (O) és un exemple.
Juny a la Mediterrama: l'altra cara de l'Aquarius
L'Aquarius i els vaixells de la marina italiana que l'acompanyaven van entrar ahir als molls de
Valencia enmig de !'expectativa global. Més de sis-cents periodistes esperaven !'arribada deis sis-cents
trenta rescatats en alta mar que el govern d'extrema dreta italia havia refusat de permetre'ls !'entrada a
cap port.
Tot i aixo, la Mediterrania té dos milions i mig de quilometres quadrats. I mentre l'Aquarius
concentrava tota l'atenci6, centenars de persones més, milers, lluitaven per saltar de l'Africa a Europa,
generalment en embarcacions sense condicions i sotmeses a la violencia de les mafies, dels estats o dels
grups incontrolats. Només aquest mes de juny les organitzacions humanitaries que intenten fer el
seguiment de la gent que salpa al mar intentant arribar a la riba nord calculen que hi han perdut la vida
més de tres mil i que els rescats han crescut exponencialment, també perque la climatología ajuda a
provar de fer la ruta en millors condicions.
Segurament per aquest motiu el 10 de juny van desembarcar catorze dones a les Chafarinas, un
minúscul territori de sobirania espanyola al davant mateix de les costes del Marroc. O'elles, quatre eren
menors i dues tenien problemes de salut evidents. Els havien promes que arribarien a Melilla pero passant
per davant els illots les hi van fer desembarcar. S'hi van estar un día sencer abans que militars espanyols
no les van portar a Melilla per mar.
El mateix día, diumenge, a les1 0.20 del matí, es va descobrir una embarcaci6 lleugera amb motor que
transportava 27 persones, entre elles dues dones. Havia eixit de Nador, al Marroc, i intentava arribar a
Europa. Dues hores després era interceptada per la policía espanyola i duta a port. En canvi, dos dies
abans havia estat la policía reial marroquina qui havia interceptat una barca que havia eixit del Cap
Spartel a les deu del matí amb onze ocupants que va retornar al Marroc.
De fet, aquest cap és un lloc habitual d'eixida d'embarcacions: precisament el 4 de juny van ser
captades dues barques amb dotze i onze persones cadascuna. Una fou interceptada per la policía
marroquina i una altra per l'espanyola. Sens dubte, aquest desenlla� fou més agradable que el dels nou
tripulants d'una barca que dos dies abans, el dissabte2 de juny a les1 7.1 0, va emetre un senyal telefOnic
de socors. Havien salpat del Marroc i l'embarcaci6 estava en males condicions. Finalment set van morir,
un va desapareixer i només un va ser rescatat.
31
A 1tc+ ProHs C2
Aquest cap de setmana, mentre Valencia estava pendent de la flota de l'Aquarius, 933 persones eren
rescatades de seixanta-vuit embarcacions en el mar d'Albora i l'estret de Gibraltar. Quatre d'elles eren
mortes.
A l'altra punta de la mar, est enlla, els guardacostes turcs van trobar el 3 de juny una embarcació amb
sis xiquets i nou morts. Cinc més encara eren vius en el moment de ser rescatats pero un va morir poc
després.
Dels grans passatges que es fan servir per a arribar a Europa, la ruta de l'Egeu actualment té molt
menys transit que en el passat, perque la policía turca, arran de l'acord amb la Unió Europea, vigila
fortament els indrets deis quals salpaven les barques. Pero encara hi ha qui aconsegueix fer la travessa.
El dia 8 a primera hora de la matinada un grup de vint persones va aconseguir desembarcar a l'illa grega
de Kos, on els va detenir la policía grega.
Malgrat tot, és la ruta que ens manca, la central, entre la costa de Líbia í Sícíli a, la que concentra la
maxima quantitat de rescats i de morts. La duresa amb que les autoritats italianes impedeixen el
desembarcament de persones rescatades al seu país i la prohibició a organitzacions de salvament perque
puguin treballar-hi ho va convertint rapidament en un polvorí.
Dissabte, segons la guardia costera italiana, varen haver-hi quatre-cents cinquanta rescataments en
les aigües que separen Líbia i Italia. U n vaixell de carrega de Singapur, el Viking Amber, va salvar-les. Hi
havia una criatura acabada de néixer i la mare, que segons sembla havia parit en alta mar. Tetes dues
estaven en molt males condicions físiques.
Davant tetes aquestes desgracies, la pregunta, tanmateix, és quanta gent més s'hi mor i s'ha mort
sense que ningú no en sapiga res. Les notícies de rescat de barques de qualsevol mena fan referencia a
casos en els quals s'ha sabut de !'existencia d'una embarcació i s'ha pogut prendre-hi contacte. Pero
quantes salpen i s'enfonsen sense que no ho sapiga ningú?
Claudia Lodesano, presidenta de la secció italiana de Metges Sense Fronteres era ahir a Valencia per
a rebre l'Aquarius i va dir que ell calcula que la darrera setmana mil dues-centes persones, com a mínim,
s'han mort a la Mediterrania intentant arribar a les costes d'Europa. Aproximadament el doble dels qui
navegaven en l'Aquarius, aquest vaixell que ha protagonitzat una epopeia de nou dies al mar, que ha
derrotat la indiferencia i la indecencia de les autoritats italianes i europees pero que no pot amagar, ni
vol, aquesta crua realitat que fa massa anys que dura.
Vicent Parta!, <<]uny a la Mediterrania: l'altra cara de I'Aquarius», Vilaweb, 17-06-2018. [Text revisat].
O. En el context de la notícia, ¿que és un moll?
a) Una plataforma a la vora del mar pera carrega i descarrega.
e) Una plataforma elevada de dmega i desdmega de passatgers o mercaderies.

b) Una andana en un port de passatgers.
1. ¿Que és 1'Aquarius?
a) Una pastera que duia immigrants.
e) Una embarcació que va fugir d'ltalia.

b) Un barco amb immigrants rescatats en el mar.
32
2. ¿L'Aquarius és el tema d'esta notícia o és el pretext per a escriure-la?
a) L'Aquarius és el pretext per a parlar de les organitzacions humanitaries.

b) L'Aquarius és el tema central del text i un pretext per a parlar de les policies que
e) L'Aquarius és el pretext pera parlar de la resta de gent que fuig pera buscar una vida
intervenen en el rescat deis immigrants.
millar.
3. ¿Quina ruta ha deixat de tindre transit pera arribar a Europa?
a) La ruta de I'Egeu.
b} La ruta central, entre Libia i Sicília.
e) La ruta de l'estret de Gibraltar.
4. ¿On es comptabilitzen més rescats?
a) En la costa d'Espanya.
e) En la costa entre Libia i Sicília.

b} En la costa de Marroc.
S. ¿Per que hi ha tants morts davant de la costa italiana?
a) Perque hi intenten arribar moltes embarcacions.

b) Perque no es permet que els rescatats baixen a Italia.
e) Perque els equips de salvament hi treballen incansablement.
6. Segons Claudia Lodesano...
a) en una setmana han mort vora 1.200 persones en la Mediterri:mia mentres intentaven
arribar a Italia.
b) en una setmana han mort molt més del doble de persones que viatjaven en 1'Aquarius.
e) en una setmana han mort unes 1.200 persones en el Mediterrani mentres intentaven
arribar a costes europees.
7. ¿Quin és el tema de la notícia?
a) La realitat de les persones que fugen deis seus pa'isos en busca d'una vida millor i que
moltes vegades moren davant de la mirada deis pa'isos als quals volen entrar.
b) la crua realitat d'organitzacions que no poden ajudar els immigrants que busquen una
vida millor.
e) El comportament de les autoritats italianes davant de persones que fugen deis seus
pa'isos en busca d'una vida millor.
Resposta:
Buit o 1 2 3 4 S 6 7
Paragraf
--
-1 a
Correcció �
33
A te:-- Prm es C2
Exercici 2. Llegiu els fragments següents sobre les energies renovables i relacioneu-los amb les frases
de la graella. Cada fragment es pot triar més d'una volta, pero cada frase correspon només a un text. La
(O) és un exemple.
Els serveis energetics tenen un profund efecte en la productivitat, en la salut, en l'educació i en

la seguretat hídrica. Vulguem o no, l'energia mou el nostre món en tots els aspectes.
A
«Energía sostenible pera tots», Revista Espores. La veu del Botanic, 14-12-2012.
[http:/1espores.org/conservacio/energia-sosteni ble-per-a-tots. html]
La idea de sostenibilitat associada als despla�aments urbans és un element comú des de ja fa

temps a gairebé totes les propostes i models de planificació pública. A dia d'avui sembla
B impossible pensar i dissenyar el paisatge de les nostres ciutats sense considerar la promoció
d'habits de despla�ament més sostenibles, sans i segurs.
[https:f/www.ecoserveis.net/fes2018/] [Text revisat]
El consum energetic, sobretot el provinent de fonts convencionals, comporta un consum de

e recursos i una contaminació que ha esdevingut un deis elements ambientals claus del s. XXI.
[https//www.diba.cat/web/entorn-urba-i-salut/energia-renovable]
Algun cop hem vist com persones que no poden fer front al pagament de factures donen de baixa
el subministrament de gas i comencen a utilitzar buta. És cert que amb l'ús de bombones de buta
t'estalvies les despeses fixes associades a u n contracte de gas canalitzat, pero el buta no sempre
resulta una bona opció ja que, a banda de la qüestió economica, que ara analitzarem, l'ús del
D
buta implica un increment d'humitat a l'ambient que porta a tenir més sensació de fred, la qual
cosa fa que pera aconseguir una sensació de confort termic s'hagi de cremar més buta i, per tant,
la despesa associada sigui més alta.
[https ://www.ecoservei s. net/propa-gas-natura 1-o-buta-qui n-es-mes-economie/]
[Les energies renovables] No són fonts de producció d'energia contínua ja que depenen de les
condicions atmosferiques o deis fenomens naturals.
[http://valencia.es/ayunta mien to/Energias. nsf/vDocumentosTitu loAux/E nerg%C3%ADas%20Renova b1 es?
E
opendocument&lang=2&nivel=3]
Es consideren energies renovables totes aquelles que es generen a partir de recursos amb cicles
F curts de renovació, de manera que la utilització no en redueix la disponibilitat futura.
[http://mediambient.vic.cat/medi-a mbient/energia-i-canvi-climatic/energies-renovables)
Les energies renovables produeixen una energía neta i inesgotable i són !'alternativa logica i
ecologica als combustibles fossils i contaminants que dominen en l'actualitat el panorama
energetic. El seu potencial és enorme, i el seu desenvolupament fonamental pera cobrir de forma
G folgada les necessitats energetiques de tota la humanitat. Entre les anomenades renovables, les
que més importancia tenen en l'actualitat són els biocombustibles i la biomassa.
«Energía sostenible pera tots», Revista Espores. La veu del Botanic, 14-12-2012.
[http://espores.org/conservacio/energia-sostenible-per-a-tots.html]
34
C! Pmra 3
La diversitat geografica deis recursos és també significativa. Alguns pa·isos i regions disposen de
recursos sensiblement millors que d'altres, en particular en el sector de l'energia renovable.
Alguns pa'isos disposen de recursos importants a prop deis centres principals d'habitatges on la
H demanda d'electricitat és important. La utilització de tals recursos a gran escala necessita,
tanmateix, inversions considerables a les xarxes de transformació i distribució, així com a la
propia producció.
[http://www.tarraconovesenergies.com/ca/ventajas-e-inconvenientes-de-la-energia-renovable)
Als EUA i la Xina, els pa'isos que consumeixen més energía, es va instal·lant energía renovable a
un ritme mai no vist. ParaHelament, 1'Acord de París del desembre del 2015 sembla haver alertat
1 definitivament de la gravetat del canvi climatic i de la urgencia de prendre accions decisives abans
no sigui irreversible. La tecnología hi és, només cal inversió económica.
[https://www.vilaweb.cat/noticies/poden-els-paisos-catalans-utilitzar-nomes-energia-renovable/)
Un inconvenient evident de les energies renovables és el seu impacte visual en l'ambient local.
Algunes persones odien l'estetica deis generadors eolics i esmenten la conservació de la
naturalesa quan parlen de les grans instaHacions solars electriques tora de les ciutats. Tanmateix,
J
tot el món traba encant en la vista deis «vells molins de vent» que, en el seu temps, eren una
mostra ben visible de la técnica disponible.
[http ://www.ta rraconovesenergies. com/ca/ventajas-e-inconvenientes-de-la-energia-renovabl e)
En primer lloc, contractar companyies que ofereixen electricitat cent per cent renovable:
K
PepeEnergy, Lucera, Hola Luz o Som Energía són les més conegudes. El canvi es pot fer
comodament per internet i sense arriscar-se a cap tall en el subministrament.
Marc Belzunces, «El país pot subsistir només amb energia renovable?», Vilaweb, 26-10-2016.
[https://www.vilaweb.catfnoticies/poden-els-paisos-catalans-utilitzar-nomes-energia-renovable/)
Frases Text Correcció
o. L'energia és essencial. A ../

l. El buta no sempre és més barat.
2. Les energies renovables són suficient per a cobrir les necessitats

d'energia de tot el món.
3. S'ha de treballar per a aconseguir un despla¡;:ament sostenible.
4. El repartiment de les fonts renovables no és el mateix en tots els

llocs.
S. Hi ha companyies que no oferixen energies tradicionals.
6. On hi ha més consum energetic s'esta instal·lant energía

renovable.
7. Les fonts tradicionals contaminen molt.
8. Hi ha qui creu que els generadors d'energies renovables no són

agradables a la vista.
35
Allc+ Prtl\ l'' C2
9. Les energies renovables no s'aca ben mai i es renoven en un
[
període de temps molt curt.
10. Com més humitat hi ha, més sensació de fred es té.
11. L'ús deis recursos d'energia re novable en grans proporcions

requerix grans inversions.
12. L'energia renovable no és bruta ni s'aca ba mai.
Exer�ic' 3. Llegiu el text literari següent i escriviu en la graella les paraules que en completen els buits.
Només es pot escriure una paraula en cada buit. El buit (O) és un exemple.
11 d'abril. - El meu pare,que em veu donar voltes a l'entorn dels o

__ __ de text, m'invita
a pujar a les golfes de la casa.
-Hi estaras bé -em diu-. Si vols treballar una estona, ningú no t'amoYnara...
I així, a la tarda, després de ronsejar una mica per tota la casa, he pujat a dalt de tot. _1__ ,
amb els llibres sota el bra�. vaig enfilant els graons,em sorpren la llum dol�a. blana, suau, que baixa
de l'ull del teulat. Una delícia.
Les golfes formen una gran habitaci6, de sostre baix, amb els cairats visibles, plena d'andromines
perfectament ordenades i ben pósades. A la casa, la presencia de la meva mare és visible a tot arreu.
Sospito que si pogués ordenaría fins i tot els sentiments. Les finestres s'obren davant d'un terrat
acarat a migdia. Des d'aquest terrat es domina el meravellós paisatge deis voltants de la vila i al fons,
dins de les corbes que fan els pujols,es veu una mica de mar. Aquest terrat és una de les millors coses
de la casa. Així i tot, feia anys que no hi havia fet__ 2 de presencia.
petit,a dir _
Com moltes persones de família catolica i de casa més o menys bona del meu temps,he jugat,de
3 __ i a fer de capella. Aquests jocs es produ'ien en aquestes golfes mateixes, els
dies de pluja, concretament. Recordo que un petit company que va venir a jugar amb nosaltres tenia
una certa tra�a tallant casulles amb les amples planes de «Las Noticias». Cerco, entre els fotils tan
ben estibats sota teulada, si hi ha algun rastre dels jocs antics, i no trobo res. ¿Que es deu haver fet
un altaret de fusta, daurat, amb uns filets blancs, que un any ens portaren els Reís? Tot esta, cert,
molt ben posat,pero sí ara pretengués trobar alguna cosa concreta és segur que el fracas seria total.
L'ordre té aixo de dolent: paralitza, admira, invita a no tocar res. Deixar una cosa per a dema és
deixar-la per sempre __ ...�- ·
Les golfes boniques -penso- són aquelles que tenen un aspecte de cafarnaüm caotic i
desordenat, plenes d'andromines malmenades, d'una esbravada malenconia. Aquestes golfes de casa
són massa fredes.
No recordo pas si aquells vells jocs __ - __ ens agradaven o no ens agradaven. Feien, en
tot cas, un cert efecte a determinats esperits, i un dia vaig sentir una criada de casa dir a una seva
amiga:
-A aquests nens, els donen tots els gustos: volen un taba], tenen un taba!; volen una trompeta,
tenen una trompeta; volen dir missa, diuen missa...
He passat la tarda pensant en aquestes coses. una altra tarda perduda irremeiablement.
Llegint Víctor Catala m'he preguntat moltes vegades si a pages hi ha la profusi6 de drames que
l'escriptora hi suposa i hi veu. Hi ha un drama enorme en aquest món -els diners-, pero em sembla
36
C:Z Prol'a _)
que no és pas exclusiu de la ruralia. És molt general. A muntanya, no sé pas si hi ha tants de drames.
L
Al p la, segurament, no tants. No conec pas la muntanya. Víctor Catala la coneix més, és clar. Coneix
moltes muntanyes i el Montgrí -un Montgrí potser massa escenografic, efectista i maeterlinck i�
La gran impressió que fa aquesta escriptora prové 6

__ del fet que, llegint-la, hom sent
__
que, si es despullés la seva obra d'escenografia, costumisme, naturalisme i sociología artístico

recreativa [sic], resultaría una creadora de _ 7 policíaques considerable.
_
josep Pla (ed. 2003), El quadem gris (p. 126-128}, Barcelona: Edícions Destino.
Buit Parau la Correcció
o ! libres ../
-
1
7
'-----
COMPRENSIÓ ORAL
)
Exercici 4.
«Entrevista a Empar Marco, directora general d'A Punt». També la trobareu en la llista de reproducció
Escolteu dos voltes !'entrevista a Empar Marco que trobareu si escriviu en YouTube
d'Arbena Apte+ Proves C2. Després escrivíu en la graella l'opció correcta. Heu de tindre en compte que
només hí ha una resposta correcta en cada pregunta. El (O) és un exemple.
O. ¿Que va posar en marxa les Corts?

a) La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.
b) La Corporació Valenciana de Mitjans Audiovisuals.
e) La Corporació Valenciana de Televisions Comarcals.
1. ¿Qui és Empar Marco?
a) La directora de la nova televisió provincial valenciana.

b) La directora de Canal 9 i A Punt.
e) La directora de la nova televisió autonomica valenciana.
2. ¿Que ha fet la Unió de Periodistes?

a) Ha demanat que tots els aspirants tinguen els mateixos drets.
37
1te+ Prm es C:!
b) Ha dut als tribunals el procés de selecció.

e} Ha denunciat la posada en marxa de la televisió.
3. Empar Marco...
a) pensa que el consens que hi ha pel que fa a !'obertura de la nova televisió és suficient
per a tindre un bon acolliment.
b} creu que el consens que han rebut a !'hora de posar en marxa la televisió ha sigut poc,
pero li pareix suficient.
e) diu que li haguera agradat que hi haguera hagut més consens pel que fa a la nova
televisió.
4. ¿Per que recorre la Unió de Periodistes?
a) Per la baremació deis antics treballadors de Radio Televisió Valenciana.

b) Perque la llei esta mal formulada des del primer día.
e) Per la diferencia de punts que hi ha entre la gent que ha treballat en RTVV i la que ha
treballat en altres mitjans de comunicació.
5. ¿Quan esta previst que comencen les emissions de la nova televisió?
a) En la tardor.
b) En l'estiu.
e) En la primavera.
6. Empar Marco explica que intentaran que els continguts siguen ...
a) igual que els que feien en l'antiga RTVV: primaran els programes instructius i els
d'entreteniment.
b) de proximitat, que arriben a tota la ciutadania, que siguen entretinguts i que siguen
rebuts com a propis.
e) de proximitat, pero sempre primant els continguts formatius i entretinguts, encara que
es veja com una cosa aliena.
7. ¿Per que creu Empar Marco que hi ha expectació pel que fa a 1'obertura d'A Punt?
a) Perque la gent els escriu emocionada pel nou projecte.

b) Perque en les manifestacions en contra del tancament de l'antiga RTVV hi havia molta
gent.
e) Perque veu que la gent s'emociona quan sent música en valencia en la radio.
Pregunta o 1 2 3 4 5 6 7
Resposta a
Correcció ../
38
( :! Pral'a 3
K�ercici 5. Escolteu dos vegades el fragment de la presentació del llibre Pren lo porou/o, de Josep lacre u,
que trobareu si escriviu en YouTube «Arbena Pren la paraula». També el trobareu en la llista de
reproducció d'Arbena Apte+ Proves C2. Després, ordeneu la informació següent segons la seua aparició
en la notícia.
o) La paraula «carinyo» pot ser un castellanisme.
b) Oespenalitzar els usos habituals deis parlants fara que recuperen la confian�a en la propia llengua.
e) Espera que els ensenyants sobretot aprofiten el que escriu en el blog i que ara ha editat !'editorial
Arbena.
d) És necessari despenalitzar els usos habituals deis parlants.
e) Amb els seus articles intenta justificar el context i les necessitats.
f) És nefast per a la vitalitat de la llengua que els parlants pensen que habitualment parlen
malament.
g) El problema és que la gent creu que no sap parlar la llengua, encara que la parlen perfectament.
1 Fragment o 1 2 3 4 5 6 7
�esposta
- -
a
Correcció �
. ercici 6. Escolteu dos vegades !'entrevista següent a Sergi López sobre la seua obra de teatre Non
Solum i després escriviu en la graella la resposta correcta a cada pregunta. El (O) és un exemple. Per a
veure el vídeo escriviu en YouTube: «lV3 - Els matins - Sergi López torna amb Non Solum». També el
trobareu en la llista de reproducció d'Arbena Apte+ Proves C2.
O. Quantes vegades ha dut Sergi López l'obra Non Solum a Barcelona?
o) Tres.
b) Quatre.
e) Dos.
l. ¿La primera vegada va tindre molt d'exit?
o) Sí, moltíssim, va ser la volta que més gent va anar a veure !'obra al teatre.
b) No, hi va acudir poca gent, ja que van fer !'obra en agost.
e) Van haver de suspendre !'obra perque estava malalt.
2. Non Solum és...
o) una obra de teatre amb molts protagonistes.

b) un monoleg amb un únic protagonista.
e) una exhibició d'actors.
3. ¿Qui ha escrit l'obra?

o) Sergi lópez.
39
- - - -------
.-\ >le+ Pro\·{·� C2
b) Sergi López i Josep Cuní.

e) Sergi López i Jorge Picó.
4. ¿De que esta més content Sergi López?

a) Deis companys de l'obra.
b) De la seua actuació.
e) De l'escriptura de l'obra.
S. Peral presentador del programa ...
a) la millar part és la primera i per aixo cal polir-la més.

b) la millar part és la segona, ja que la primera part no esta ben desenvolupada.
e) la millar part és la tercera, l'única que no esta escap�ada.
6. Pera Sergi López, el teatre de creació ...
a) convida a seure i observar, sense necessitat de fer res més.

b) implica que el públic tinga un paper actiu.
e) ajuda a no haver-se de preguntar res.
7. Segons Sergi López, la primera part de l'espectacle...

a) és la millar.
b) és ortodoxa.
e) és poliedrica.
o 1 2 3
1 4 5 6 7
Resposta 1 1 a
Correcció
�
f EXPRESSJÓ ESCRITA
l
Exercici 'l. Trieu una de les dos opcions i redacteu un text que tinga entre 240 i 270 paraules.
Opció A: El vostre fill té una al·lergia alimentaria i escriviu un correu electronic a la directora de l'escola
en que li expliqueu que el menú del menjador ha d'estar exempt de l'al·lergen en qüestió.
Quina al · lergia té.

Quines precaucions cal prendre.
El perill de les al-lergies alimentaries.
40
cz 1'1'01'(1 3
Opció B: Este últim mes hi ha hagut molts robatoris en la teua ciutat i la policía ha convocat una roda
de premsa per a intentar tranquil-litzar la població. Sou l'encarregat de redactar el text que
llegira el comissari.
Que ha passat exactament.

Que ha fet la policia davant deis robatoris.
Quines hipotesis tenen
Exercici 8. Un deis vostres companys de treball i mentor canvia de ciutat i deixa !'empresa. Escriviu-li
una nota d'agra'iment. El text ha de tindre entre 160 i 180 paraules i ha de contindre, com a mínim, la
informació següent:
Agra'iments per tota l'ajuda que vos ha donat.

Que penseu d'ell.
Bons desitjos per a la nova vida.
[ EXPRESSIÓ ORAL
1
Exercici 9. Monoleg.
Heu patit assetjament escolar i vos han convidat a participar en una taula redona perque conteu la
vostra experiencia.
Exercici 10. Dialeg.
Persona A: Participeu en un debat sobre l'ús deis animals amb finalitats mediques. Esteu d'acord amb
esta practica.
Idees:
Molts deis avanc;os medies i científics són el resultat d'esta experimentació.

És preferible que les proves siguen amb animals i no amb humans.
Els animals mostren el funcionament del sistema en conjunt.
No en tots els casos les alternatives són valides.
Persona B: Participeu en un debat sobre l'ús deis animals amb finalitats mediques. No esteu d'acord
amb esta practica.
Idees:
El tracte que reben els animals.

les proves i els resultats no són concloents.
Ja hi ha pa·isos que ho han prohibit.
Hi ha alternatives.
41
Prova 4
[ ÁREA DE COMPRENSIÓ ESCRITA
]
Discutir davant les criatures
És un fet innegable, quasi científic: les parelles discuteixen. La gran majoria; totes potser. Amb més o
menys freqüEmcia o intensitat, un dia o cada dia, molt o poc, discuteixen -discutim-. Faules a banda, a la vida
real dues persones que comparteixen llit, fílls, hipoteca, penes i alegries comparteixen, també, alguna disputa
de tant en tant. És ben normal, natural, inevitable i, segurament, saludable. Qui tingui parella i no s'hi hagi
barallat mai -ni un sol cop, ni una mica-, que tiri la primera pedra. El sentit comú recomana als progenitors
que minimitzin l'exercici de la polemica en presencia de la canalla, pero aquesta intu'ició, com totes, cal
validar-la i matisar-la.
«Discutir de manera assertiva, respectant i sent respectat, és l'opció ideal, encara que, si partim del fet
que una gran part de la població no ha observat aquest tipus de comunicació en la seva i.nfancia n i l'ha apres
en l'edat adulta, són habituals les discussions amb un elevat nivell d'estres», apunta Antonio Angulo,
neuropsicoleg clínic, psicopatoleg, master en psicología infantil i juvenil i postgraduat en psicología forense,
que recomana: «La cosa interessant és transmetre als fills un aprenentatge en comunicació assertiva; aixo
creara un camí per facilitar que, en un futur, tinguin facilitat per expressar les seves necessitats de forma
adequada, i n'afavorira el desenvolupament personal». Discutir pot ser bo: «Les discussions són un signe que
estem buscant satisfer les propies necessitats i les dels sistemes dels quals formem part», revela la psicóloga
sanitaria Queralt jorba, membre, com Angulo, del CoHegi Oficial de Psicología de Catalunya, i assegura: «Es
pot aprendre a discutir de forma que ens resulti més constructiu i útil i que no ens desestabilitzi cada vegada
com si es tractés d'un terratremol».
DISCUSSIONS CORDIAL$
Contrastes d'opinions apassionats davant la mainada, sí, pero sempre que siguin cordials, civilitzats; si
aconseguim debatre com persones adultes, no els ho amaguem: «En la majoria de famílies -sosté jorba
l'enfocament no ha d'anar tant a protegir els infants, com a voler tenir unes relacions més nutritives, plaents.
Treballar per a l'entesa, l'apreciació», insisteix. «Disfrutar del que m'aporten aquestes relacions i connectar
amb la motivació de canviar. La vida -defensa- és expansió i és contracció; si poses l'accent a sobreprotegir,
estas creant uns infants menys resilients, menys capac;os». Tot i que ho fem amb la millor intenció,
sobreprotegir-los els desprotegeix: «Volem crear un contenidor segur, que hi hagi confianc;:a, que sigui positiu
per al creixement deis infants i, també, per als adults. Hi ha situacions que els podem estalviar -admet- pero,
si estas amagant tot el día el que fas o deixes de fer... , quina penal Estem transmetent un missatge incongruent
als nostres fills».
Gestionar l'estres que genera la crian�a
Una criatura tensa una relació. Antonio Angulo revela: «Diversos motius incideixen en l'augment de les
discussions: l'absencia d'una comunicació efectiva previa, l'increment de responsabilitats, la percepció
desequilibrada del temps dedicat als fills, l'estres diari...» La tensi6 afegida, pero, es pot detectar í canalitzar:
43
\ llc+ PrO\ es C2
«Durant aquestes discussions, si es produeixen en presencia deis nostres fills, és important observar-los,
perque poden apareixer emocions negatives. Si no podem generar discussions assertives, cal que estipulem
temps concrets per parlar, respectant la mirada i la necessitat de l'altre. Cal comunicar els pactes als menors
quan els afectin, tot integrant-los de mica en mica, segons l'edat, en la dinamica familiar de presa de
decisions». Queraltjorba afegeix: «Cal cuidar-nos, escoltar l'altre amb apreciació, fer neteja dels malentesos
que anem acumulant». Les discrepancies sobre crians;a i logística -assenyala-se sumen a la fatiga i les presses:
«El cervell reptilia, implicat en les conductes de defensa, esta més activat, i és més probable que ens enredem
en una discussió».
LÍNIES VERMELLES
Si es creua la línia vermella, pero, se'n ressenten. Antonio Angulo adverteix: «Sempre que no compartim
una discussió assertiva estarem afavorint la integració de conductes anomales en els nostres fills, amb els
riscos que aixo comporta. Una manera d'evitar-ho -suggereix- és treballar la relació de parella des de la
maduresa i el respecte mutu, tot generant un nou aprenentatge de relació. En moments de control escas,
intenteu pactar d'ajornar la discussió», proposa, i convida a reflexionar: «Per als nostres fills, som els «pilars
sobre els quals estan creixent». Si la discussió no aporta una mica de valor al seu desenvolupament, hem de
plantejar-nos: «¿Crear contínuament inseguretats, malestar, pors és necessari, convenient?» Les parelles
-explica- poden assumir certs canvis tot i ser negatius; per contra, un menor no disposa deis mecanismes ni
dels aprenentatges per afrontar-los ni gestionar-los».
¿Quin efecte té en l'infant, el fet d'haver presenciat una picabaralla lletja, o més d'una? Queralt ]orba:
«Sabem que el cervell i el sistema nerviós es desenvolupen a través de les dinamiques interactives amb les
relacions externes. El seu sistema nerviós és tendre, esta en desenvolupament. És important aprendre a
modular les propies emocions. Les discussions mostren sistemes nerviosos sobrecarregats. Estem exposant
els infants a una tensió que ni el mateix adult és capas; de sostenir». A un risc: «Com a pares -remarca Angulo
som el referent deis nostres fills; les nostres conductes poden arribar a ser reprodu'ides per ells de forma
automatica en un futur. Les discussions fora del context assertiu solen deixar un camí devastador: por de la
separació deis progenitors, inseguretats, retrocessos evolutius... A llarg termini, observem deficits en
habilitats socials, dificultats per mantenir relacions estables i diversos tipus de trastorns».
DEMANEM PERDÓ QUAN CALGUI
Si acabem de discutir acaloradament davant el fill, ¿encara tenim marge per solucionar-he? ¿Podem mirar
d'arreglar-ho? ]orba n'és partidaria: «Reparar és molt important. Demanar disculpes. No amb un «Ho he fet
malament>>, perque ho has fet tan bé com podies en aquell moment, pero sí connectant amb el que t'hauria
agradat fer diferent i amb el que anheles per a tu i la teva família».
Angulo destaca que, segons l'edat, la canalla descodificara els fets millor o pitjor: «Durant els primers
mesos de vida perceben i absorbeixen la irrítabilitat deis progenitors mitjans;ant el tracte rebut, crits i
desatenció cap a ells. Posteriorment, el sistema visual madura, integrant de mica en mica el llenguatge no
verbal, i gestos, cops contra objectes i veus són integrats com a nocius i descompensadors. Quan la maduració
del cervell permet integrar la complexitat de l'enteniment emergeixen les pors: perdua, separació.
Emocionalment, els nens no solen expressar-ho, i aquesta por els genera tanta preocupació que, a poc a poc,
s'entristeixen cada vegada més».
El psicoleg aconsella que es faci entendre a la quitxalla que ha passat entre els pares: «Si no es fa -avisa
s'afavoreix que aporti aquesta informació a través de les seves pors; probablement, distorsionant la realitat.
No explicar les situacions viscudes, tant a curt com a llarg termini, incrementa la inseguretat i inestabilitat
44
C2 Prora 4
emocional del menor. És convenient fer les paus davant els menors, que observin que és real i que tot torna
a la normalitat». Parlem-hi. No mosseguen.
Per prevenir, pero, psicologa Queralt Jorba recomana negociar, escoltar i, també i sobretot, parar
la
maquines: «Quan deixes anar la teva responsabilitat i culpes l'altre; quan estas bolcant en l'altre les teves
frustracions, el teu malestar». 1 agafar el toro per les banyes: «La nostra responsabilitat és crear un clima i
establir les bases perque el fill t'escolti, cooperi. I buscar recursos, estrategies per canviar les coses que no
funcionen en la dinamica familiar».
La violencia de genere maltracta els infants
Encara que les agressions domestiques es produeixin entre adults -i no afectin els nanos en carn propia-,
el sol fet d'haver-ne presenciat episodis pot produir seqüeles en els nens. «Durant la gestació i la infancia es
produeix el neurodesenvolupament del cervell huma; sabem que l'estres provoca certes alteracions durant
aquests processos», subratlla Angulo, també postgraduat en maltractaments i violencia de genere, amb
experiencia en atenció de víctimes. En aquest sentit concreta: «Certes hormones segregades durant l'estres
perjudiquen l'equilibri homeostatic, i provoquen canvis en algunes estructures. Diverses conductes anomales
que observem, posteriorment poden tenir una relació directa amb aquests canvis estructurals produ!ts per
l'estres, l'ansietat...». Pero aclareix: «No tots els nens reaccionen igual: alguns, per la seva propia resililmcia,
superaran la situació traumatica». 1 recorda: «Davant de situacions anomales s'ha d'actuar, sempre, avisant
els professionals i les autoritats competents».
Marc Serrano i Ossul, «Discutir davant les criatures», Ara, 14-04-2018.
1. Les discussions davant deis ftlls. ..
b} no són un problema si són assertives i respectuoses.

a) són totalment sobreres si són respectuoses.
e) són imprescindibles per a ensenyar-los que discutir és normal.

2. ¿Per que és important ensenyar els ftlls a comunicar-se de manera assertiva?
b) Perque els ajudara a no discutir i a no parlar malament a les seues parelles.

a) Perque els ajudara a expressar-se i a desenvolupar-se com a persones.
e) Perque els ajudara a comunicar-se entre ells.

3. La sobreprotecció en els xiquets. ..
a) és contraprod uent perque els fa confiar més en ells mateixos.

b) és contraproduent perque els impedix que puguen fer front a situacions negatives o
e) és contraproduent perque es creen xiquets que no responen a cap estímul.

traumatiques.
4. ¿Quins efectes poden generar en els xiquets les discussions no assertives?

a) Deftcits en habilitats socials, problemes pera tindre relacions, diversos trastorns .
b) Deficits en habilitats socials i relacions familiars, problemes per a mantindre una relació
e) Deficits en habilitats socials, problemes per a mantindre relacions estables, diversos tipus
estable, trastorns determinats.
de trastorns.
S. ¿Que es desprén del text?
a) Que hem de tractar els xiquets com a éssers inferiors.
e) Que hem de tractar els xiquets com a iguals i explicar-los les coses sense amagar-los la
b) Que hem de tractar els xiquets com si no entengueren les coses i amagar-los alguns fets .
realitat.
45
Pregunta 1 2 3 4 5
Resposta
Correcció
1 ÁREA D'ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

l
No em sap greu de confessar que he passat alguns __ 1

__ de la meva vida recios en aquesta mena
d'establiments anomenats cases de salut. El meu estat mental ho exigía, a judici de les persones sensates i
dels professionals, i no seré pas jo qui digui el contrari. __ 2__ , em reservo la meva opinió, una mica
més fonamentada, __ 3__ , que la d'aquells per als quals aquest estat de la ment o, més bé, aquesta
diversitat d'estats de la ment qualificats de follia és motiu d'horror i no de comprensió, d'escandol i no
d'estudi. Per a 4 de profans, si se'm permet l'expressió lleugerament s , em prenc ara
6
__ __ __ __
la molestia de fixar per escrit un episodi colpidor __ __ vaig ésser testimoni i, fins a cert punt,
protagonista.
Entre les meves entrades i sortides d'aquests establiments, he conegut tota mena d'individus i de manies,
un nombre d'obsessíons i de desequilibris suficient per a intentar un estudí anecdotic de la __ 7 __.
__ 8__ algun día ho faré, tot í que, __ 9 __ , el món dels folls no és pas gaíre dívertít í cada dia
resulta menys pintoresc. Així, per exemple, de cesars i napoleons, que abans, diuen, __ 10__ molts, no
n'hi he conegut gairebé cap. En canvi, hi he trobat fon;:a pretesos artistes de cinema, futbolistes, boxadors,
etc. Ara, fins i tot la follia perd dignitat i es massifica seguint l'orbita de la humanitat en pes. Pero entre tants
folls mancats d'interes i de personalitat, encara n'hi ha __ 11 __ que es distingeix prou per escapar de
la mesura comuna.
Un d'aquests era Artur Deform, un xicot jove, si fa no fa de la meva edat, que sempre es passejava sol i
callat pels jardins de la clínica. No era pas l'únic que procedía així, __ 12 __ , pero en la seva persona hi
havia quelcom que em va atreure de seguida. Tenia la cara iHuminada com per un foc interior i els seus ulls
brillaven, no pas amb aquest esclat anormal que dona un aire de família a la majoria de dements,
__ 13 __ amb una resplendor continguda a la qual escauria el qualificatiu d'alegre. Dintre
__ 14 __ circumdant, era encara un anormal. Jo n'era un altre, si bé d'un caient distint. Després d'un
període més aviat violent pero inofensiu, car en mi tot es perdía en paraules, havia entrat en un estadi
d'extraordinaria lucidesa que, mancada d'altres objectius, i també per propia inclinació del meu esperit,
s'exercia sobre els meus obligats companys. Artur era el més notable de tots. Tenia __ 15__ de gegant.
No és que fos físicament remarcable, pero tampoc no em refereixo a unes dimensions exteriors, sinó a la seva
capacitat de pensament, de reflexió. De seguida es veía que era o un foil perillosíssim o un ésser terriblement
genial. Em vaig inclinar per aixo darrer abans que ell, amb les seves paraules, m'ho confirmés.
Tots dos pertanyíem a la categoría dels solitaris, o sia que les nostres relacions amb els companys de
reclusió eren practicament 16 . I potser va ser aixo que va fer que ell també es fixés 17 .
O qui sap si el meu esguard vagament absent i girat cap endintre, darrera el qua) s'endevinaven tot
__ __ __ __
d'estranyes intukions poetiques, segons un deis metges que m'havien tractat. El fet és que a tots dos ens
sembla la cosa més natural del món entrar en relació. Després d'uns quants dies de contemplació muda, vam
46
C� Prol'tl
anar l'un a l'encontre de l'altre amb el convenciment d'haver descobert un amic, una persona que pertany al
propi món. Les confidencies, __ 18 __ , no van ser gens facils. A mi, de fet, em faltava materia per lliurar
m'hi. No havia descobert ni inventat res, no havia escrit cap monstruosa confessió ni cap cosa que sortís de
la més estricta banalitat. Tot tenia lloc dintre meu, en una intimitat __ 19 __ , i hauria resultat fora de
les meves possibilitats reduir-ho a paraules, exterioritzar-ho. Ni ho intentava, dones. Ell, en canvi, disposava
d'un secret perfectament susceptible d'expressió verbal i, al seu dir, d'una importancia fora mesura, capital.
Perque s'hi va pensar molt abans de confiar-se'm. D'antuvi, amb una gran sagacitat, em va sotmetre a tot de
proves de confianc;:a tan subtils que, si en vaig sortir vencedor, fou per pura casualitat. El meu cervell no
estava a l'altura del seu, no em reca confessar- __ 20 __ .
Pero quan va creure arribat el moment, quan va pensar que adhuc el podía ajudar en la seva lluita contra
els prejudicis dels metges que ens tractaven, contra la seva propia família i contra la humanitat en general,
parla.
Manuel de Pedrolo (1973), fragment de «Transformació de la ciutat» (dins d'Históries ificcions, p. 77-
79), Barcelona: Edicions 62. (Text revisat).
a b e
1 periodes períodes periOdes
2 Senzillament Sencillament Sensillament
3 tanmateix tantmateix tammateix
4 il·lustració ilustració illustració
S pretenciosa pretenciósa pretensiosa
6 del que de que de que
7 qüestió questió cüestió
8 Pot ser Potsser Potser
9 pastat i fet fet i fet fet i dit
10 hi havia n'hi hava n'hi havia
11 algú algún algun
12 esdar és dar ésclar
13 si no sino sinó
14
f--
la anormalitat l'anormalitat la anormalitad
15 un front una front la front
16 nuHs nuHes nules
17 en mi amb mi per mi
18 pero dones així dones
19 delirant deHirant deliránt
20 hi ne ho
47
,\ te� Prm l'l' C2
l. M'agrada molt que ____ treballar perque si no ____ em preocuparía moltíssim

la situació.
a) pugues 1 pugueres
e) pugues 1 pogueres
b) pagues 1 pugueres
2. la pudor que sent és ____ peix podrit.
b) a
a) de
e) les dos opcions són correctes.

3. Mai he sabut com s'escriuen les paraules _____ _____
a) mileni 1 mil·lenari
e) mil·lenni 1 mil·lenari
b) mil·leni 1 miHenari
4. ----...J la pel·lícula no ens va agradar gens.

a) A fi de comptes
e) Comptat i debatut
b) En resumits comptes
S. ____ més plovia, més ____ creava aquell bassal tan gran de la pla�a del poble.
a) quant 1 espectació
b) quan 1 espectació
e) com 1 expectació
6. ¡ cada u de la vostra botella! ¡vos he dit que no ____ de la botella d'una
altra persona!
b) Begueu 1 begueu
a) Beveu 1 begueu
e) Begueu 1 beveu
7. ¿Quina oració esta ben escrita?
a) Va deixar de parlar per a que l'escoltarem.
e) Va deixar de parlar perque l'escoltarem.

b) Va deixar de parlar per que l'escoltarem.
8. Porta el vestit ben bonic. ____ porta.
b) le'n
a) l'hi
e) l'en
9. El telefon ____ va ser el principi de la fi de les relacions ____
a) fix 1 epistolars
e) fixe 1 epistol·lars
b) fixe 1 epistolars
10. Va tornar ____ sen se cap resposta, blanc ____

b) !'examen 1 impol·lut
a) !'examen 1 impolut
e) el examen 1 impol·lut
48
C1 l'mru
11. La nostra ve"ina posava la música altíssima de bon matf, ____ vam haver d'anar a parlar
amb ella.
a) fet pel que
b) perla qual cosa
e) pel que
12. És un fet ____ que la ____ és necessaria.
a) palmari 1 reforestació
b) paf . lés 1 resforestació
e) evident 1 resforestació
13. No heu de pensar només en el que vam parlar ahir, sinó també ____ millorar la vostra
situació.
a) a
b) en
___ ____
e) amb
14. A Maria no li ha agradat mai ei ___J ella preferix la
b) ketxup 1 maionesa
a) ketxup 1 maonesa
e) quetxup 1 maionesa
15. Ens va contar que l'havien ____ perque havia ____ a una banda de ____
b) detingut 1 pertanygut 1 lladrons

a) detingut 1 pertangut 1 liad res
e) detés 1 pertanyut 1 liad res

16. En esta finca ____ tots els ve"ins.
a) ens coneguem
b} mos coneguem
____
e) ens coneixem
17. Era ____ tot el que ens estava
a) reprobable 1 diguent
b) reprovable 1 dient
____
e) reprovable 1 diguent
18. El teu cosí sempre ha sigut molt
a) pusilanim 1 sigif . lós
b) pusif .lanim 1 sigilós
e) pusil·lanime 1 sigif. lós
19. ____ ens va enviar una carta, ____ hi havia un error en la declaració.
a) Hisenda 1 ja que
b) Hasienda 1 dones
e) Hisenda 1 donat que
20. ¿Quina oració esta ben escrita?
a) Ta mare va ca ure un bac ahir i es va trencar una cama.
b) Ta mare va caure un bac ahir, trencant-se una cama.
e) Les dos estan ben escrites.
49
A 1tc+ ProHs C2
Pregunta 1 2 3 4 S 6 7 8 9 10
Resposta
Pregunta 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Resposta
f ÁREA D'EXPRESSIÓ 1 INTERACCIÓ ESCRITES

l
Exercici 4. Sou el director d'una escola i heu decidit canviar els !libres de text per tauletes tactils, ja que els
membres del consell escolar penseu que és la millor opció per a estudiar a partir d'ara perque té molts
avantatges. Ara bé, aixo no vol dir que els alumnes deixen de tindre contacte amb la realitat, ja que seguiran
fent activitats de manipulació. La carta explicativa que enviarem als pares ha de tindre entre 210 i 230
paraules.
Idees:
Els professors poden crear material.
El !libre digital s'adapta als alumnes.
Les correccions són més rapides i directes.
Hi haura també activitats en les quals no hagen d'usar la tauleta: biblioteca, hort, pintura,
música ...
Exercici 5. Fes una traducció literaria del fragment de novel·la següent.
Cuando salí de la sala y me dirigí al baño, maldije mi tendencia a la dramatización,

que me había llevado a esperarla en la penumbra buscando la positiva influencia de un
escenario teóricamente más adecuado. Ella había cerrado la puerta. Desde el otro lado
oía sus sonidos íntimos y con cada uno de ellos podía imaginar los gestos a los que
correspondían y que para mí se habían convertido ya en secretos. Sabía que tendría
puesta en la cabeza la cinta amarilla de felpa, para no mojarse el pelo al extender la
crema limpiadora. Se daría aceite de jengibre en las cejas, de un pequeño frasco, y luego
cubriría todo su cuerpo de leche hidratante. Primero se limpiaba los dientes. Con
frecuencia empezaba a darse crema en el cuerpo con el cepillo de dientes todavía en la
boca, sobre todo en las piernas, apoyando para ello un pie en el borde de la bañera. Era
algo que hacía con delectación, lentamente, con toda seguridad porque estaba orgullosa
de la suavidad de su piel y, en ocasiones, me tendía el frasco de leche y me pedía que
se la extendiera por la espalda, para que yo dijera que tenía la piel muy suave.
Ramón Saizarbitoria ( 1 999), Amor y guerra (p. 94-95), Madrid: Espasa.
so
CZ Prm•a

l
Exercici 6. Heu de fer un monoleg sobre l'educació diferenciada. Este tipus d'educació es basa a separar
els alumnes en classes o edificis diferents segons el sexe; és a dir, separar els alumnes en xics i xiques. La
finalitat d'esta segregació és atendre els ritmes diferents de xiquets i xiquetes.
Idees:
¿Penseu que este ti pus d'educa ció en realitat és bona, és indiferent o és contraproduent
pel que fa al rendiment academic deis alumnes? ¿Per que?
¿Han de rebre subvencions per part de I'Estat les escales que segreguen per sexe?
Com pot influir este tipus d'educació en el futur deis alumnes: estereotips, sexisme, rols ...

¿Que penseu que determina el rendiment academic d'un estudiant?
¿Coneixeu alguna escota en la qual segreguen per sexe?
¿Que passaria si una escola decidira segregar per nacionalitat o per !lengua?
Exercici 7. Heu de fer un dialeg amb un company. Llegiu el tema i les idees que heu de defensar. Al final
podeu arribar a un acord.
Persona A: Teniu un bebé i heu pensat a contractar un mainader anglés perque estiga amb el l. Vos han
contat que aixo afavorira que el xiquet aprenga anglés i fara que siga bilingüe. Vos pareix
una idea magnífica.
Idees:
- Fara que el bebé siga més autonom.
- Desenrotllament cognitiu.
- Importancia d'aprendre llengües quan s'és menut.
Persona B: Teniu un bebé i heu pensat a contractar un mainader anglés perque estiga amb ell. Vos han
contat que aixo afavorira que el xiquet aprenga anglés i fara que siga bilingüe. No vos pareix
una bona idea.
Idees:
- La relació amb el vostre fill pot veure's alterada.
- Perill i inseguretat.
- Perdua d'intimitat.
51
P rava S
( COMPRENSIÓ ORAL 1 EXPRESSIÓ ESCRITA

1
r�crcici l. Tot seguit escoltareu un audio sobre un programa de convivencia intergeneracional. L'audio
l'heu d'escoltar dos vegades. Cal que recolliu la informació necessaria per a elaborar un text de 140 a 160
paraules. L'audio amb el nom "intergeneracional" el trobareu en el YouTube d'Arbena, en la llista de
reproducció Apte+ Proves C2.
1
Exercici 2. Trieu una de les dos opcions i redacteu un text que continga entre 330 i 370 paraules.
A Des de fa uns quants anys, treballes en un institut de Valencia. Allí col·labores en una revista que
tracta de diversos temes: salut, actualitat, novetats literaries, dates i llocs de conferencies i
congressos, etc. Este mes has de donar uns consells per a deixar de fumar, ja que moltes persones
ho intenten, pero no ho aconseguixen. A partir de la infografia, redacta un article en que exposes
eixos motius.
1 egar. salut +egarsot1Wl"#'a •••••.•
Consells per deixar de fumar
lo decisió de deixar de fumar.
�
Dedcl.oc �lo data., quo
clobca.Q, d.lo..nar. Feo públic el teu ob¡ediu el teu ootom,
tctalrnont do cop (no MMOÍX "fumor men)ll"l

Aq...
sta dato ..m inom<Mille, i debcara& el toboc Jo"""" i amlu, por robre ol MU wpori
i ajudor-to en aqoeol paL
Eb dies previs o deixor de fumar·
Nv """'f'ri6... -·detoboc r
0
c.-. "'voi>pesd.luaocr, eopo«> 1.2 ......
... que E"""'-"....._ poro no""-·
hoc;afonoAilmlclolmeti el paquelonteriot.
No coonpÑclooP"'''*'_.... d. reopia pool.
oodcroer.t...:.;.. -..gocle. l '*'"' &1
la •aloixa- jpro<\1<0 .,.,.,.,., _.._loo_
�quo ro¡¡oadn -.yo. U..:a 1tt Qgcr-.codo wgodo mót largue.
(Mony. coo.d.s)
...,.
•
e""""' el.hobm i rutlno& d. la'-condueloroloáonot&omboltaboc el•dles
obona d. doixor de fumar
F..•ordcl•reaporalon& de..Joxcd& lnlf'lro prolvndom""' 1 deOO:a onar paco poc
1'00. polo pulmon&, duronttot ol dio.
N.lo¡o lo.�. esaneo& 011 ligui& � l..._.�le• del'olor de 10boc.

08o d.fumc.011OCJIOil> llocL
53
A tr+ Prm rs C�
B Treballes en una empresa que es dedica a fer publicitat sobre quines pautes s'han de seguir per a
tindre una bona alimentació. En esta ocasió, has de fer una xarrada per a 1' Associació d'Ames de
Casa del teu poble. A partir de la infografia, prepara't eixes recomanacions a fi d'orientar els
assistents.
• • • .. ...,.J..
Les dos infografies es troben en infermeravirtual.com
[ CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LEXICS

1
Fwrcici 3. A continuació hi ha dotze parelles d'oracions. Completeu adequadament, en el quadern de
respostes, la segona oració de cada parella tot mantenint el sentit de la primera. Fixeu-vos en l'exemple
(número O).
O. Maria ha d'acostumar-se a llegir un poc cada dia.

Maria ha d'acostumar-s'hi un poc cada dia.
1. De camí al supermercat ens creuarem; tu a naves a la carnisseria i jo ja venia d'allí.
De camí al supermercat ens creuarem; ______
2. Si t'abandones al joc, no aconseguiras res.
______________J no aconseguiras res.
54
C2 Pml'tl .'
3. Han de posar fi a eixa situació que tant els preocupa.
------ que tant els preocupa.
4. La fabrica on treballava es trobava molt lluny de sa casa.

La fabrica ______ treballava es trobava molt lluny de sa casa.
S. Dilluns passat van vindre a classe aproximadament vint+cinc alumnes.
Dilluns passat van vindre a classe ______ vint-i-cinc alumnes.
6. Durant tota la vesprada el gat va estar davall la taula del menjador.
Durant tota la vesprada el gat va estar ______ la taula del menjador.
7. Quan acabem la reunió, anirem a la conferencia.
--------' anirem a la conferencia.
8. De tant en tant, passegen pel pare amb els ve·ins de l'edifici.
____________ _, passegen pel pare amb els veins de l'edifici.
9. Alumnes, si voleu obtindre un bon resultat heu de repassar tots els temes del !libre.
Alumnes, si voleu obtindre un bon resultat, ------ tots els temes del
!libre.
10. Com que no has comprat l'arros, no podem fer la paella.
______ que no has comprat l'arros, no podem fer la paella.
11. Si et compres un xandall i unes sabatilles, anirem a la muntanya.
______ compres un xandall i unes sabatilles, anirem a la muntanya.
12. La nomenaran presidenta de l'associació hui, probablement.
------ presidenta hui, probablement.
Exercici 4. Llegiu el text següent i, per a cada espai buit, marqueu en el quadern de respostes l'opció
adequada al context. Fixeu-vos en l'exemple (número 0).
Milers de meduses veler envaeixen les platges de Barcelona
Fa __o__ dies van causar sorpresa a la Costa Brava, __13__ milers de

meduses veler, d'un blau intens, __ 14__ a __ 15__ platges. Seguint els
corrents marins, aquests hidrozous, que no s'havien vist mai en __16__ tan grans
al litoral catala, van arribar tímidament a alguns trams de les platges barcelonines la
setmana passada. Pero ha sigut aquest cap de setmana quan han __17__ grans
trams de platja per a sorpresa de banyistes i passejants. L'Ajuntament no ha tallat els
accessos a la zona ni al bany perque !'especie no és urticant ni perillosa, segons destaquen.
55
A Hl'1- PrO\ l'� C2
Desenes de milers d'exemplars cobrien la sorra i el primer tram d'aigua de la platja

__ 18__ ahir dissabte a la tarda. A la Barceloneta era impactant. L'escena s'ha
repetit avui diumenge, pero el consistori no ha activat cap operatiu especial. Fonts
municipals han precisat que els animals morts estan __ ....9 __ retirats en 1'operació
habitual de neteja nocturna del litoral local.
A la Costa Brava tampoc es van prendre mesures especials perque ni piquen ni són
contaminants. la seva inesperada arribada es va atribuir al vent de component sud i garbí,
acompanyat pels corrents. A la Mar Bella, com a mínim, __LO__ van poder veure
alguns exemplars el cap de setmana passat.
Inofensius per als humans
El color i la forma que tenen resulta xocant per a molts banyistes a Catalunya, ja que
és una especie habitual de la costa oest dels Estats Units. Es coneix com a Velella velella o
Medusa veler per la seua forma. Aquests cnidaris fan en general uns set centímetres de
llargada i es _ 21_ per una petita vela __ 22. _ aixeca el vent i les impulsa
sobre la superficie del mar. Segons bufe el vent, queden encallades a les platges. Són
carnívors, pero inofensius per als humans.
Patricia Castán, «Milers de meduses veler envaeixen les platges de Barcelona>>, El Periódico,
30-04-2018
r--
a b e
o1 quinze quintze quinse
13 1 quant quan
--
quand
·-
14 s'amuntegaven s'amuntegaven s'amontonaven

-- ·-
15 varíes varíes diverses
16 colonies col-lonies colonies
17 inva'it enva"it envait

--
1 18 des de desde des d'
L!_: sent seient seguent
20 s'en se'n en
r
--
21 1 distingueixen distingeixen distingu"ixen
�1
-- --
que la que que
56
(.2 l'rom )
Exercici 5. Esmeneu els 14 errors gramaticals que hi ha en el text següent. Corregiu només el que siga
incorrecte. Les formes correctes corregides descompten en la puntuació final. Fixeu-vos en l'exemple
(número O).
Arriba el gimnas del futur a Barcelona
Apesar deque els consumidors han canvíat molt, els gimnasos han segut practicament immutables
des de fa 35 anys. La majoria de centres de fitness es dibuixen als nostres caps com espais enormes i
impersonals plens d'objectes pesats, peses i estoretes. Per trencar amb tot aixo, arriba a Barcelona Trib3,
un nou concepte de fitness basat amb entrenaments en grups reduits i en un ambient frese i animat.
El director de Trib3 a Espanya, Rod Hill, assegura que el model tradicional deis gimnasos no s'adequa
al mode de vida dels miHennistes. Els nous consumidors no estan disposats a pagar pel qual no utilitzen,
així que Hill considera que el model de quota mensual esta desfasat per als qui no van al gimnas de
manera gaire regular. Per aixo, a Trib3 el client no més paga per les sessions a les que va.
I aquestes sessions són diferents de les tradicionals. Els entrenaments, sempre en un grup redu"it,
duren 45 minuts, durant els que es realitza un circuit estructurat en tres blocs: un de resistencia, un
cardiovascular i un últim basat en la intensitat. Tot l'entrenament, dirigit per un monitor, esta
acompanyat de música i llums, en un espectacle concebit per especialistes en la materia. Aquests
especialistes s'encarreguen,a més, de fer rutines variades.
El principal valor afegit d'aquest sistema, assegura Rod Híll, és la motivació que poden trobar els
clients. A Trib3 no només ofereixen un entrenament, si no un espai on hi divertir-se i crear comunitat.
L'exercici en grup, continua Hill, potencia les relacions, per a la qual cosa a més cada club tindra un espai
social i un bar de batuts. El preu per formar part d'aquesta comunitat estadt entorn als 11€ per sessió,
una cosa que Hill considera que no espantara als miHennistes, que «prefereixen pagar per un bon servei».
El grup Trib3 obrira a Barcelona el seu primer gimnas al nostre país. L'obertura sera el dia 21 de maig
al carrerAribau amb Diagonal, un enclavament «al centre neuralgic de la ciutab>. Hill, queja va comandar
l'expansió d'Anytime Fitness a Espanya, espera que Trib3 tinga «1.000 gimnasos oberts a tot el món en
un període de 6 o 7 anys», deis quals hi hauria 57 a Espanya entre franquícies i clubs propis. Pel que fa als
franquiciats, Hill calcula que tindran que desemborsar uns 400.000 euros per cada centre. El negoci de les
boutiques de fitness,sosté l'empresari, "és rendible".
Míquel Muñoz, «Arriba el gimnas del fitness a Barcelona», El Periódico, 30-04-2018

[Text revisat].
57
\ ltl'+ Pnl\ l'' C2
o 1 A pesar que / Malgrat que
23
24
25
26
-
27
l
28
1 29
30
31
32
-
33
34
35
L__ l
36
Exercici 6. Llegiu el text següent i per a cada espai buit escriviu un únic mot adequat al context, segons
el que hi ha escrit entre paremtesis. Fixeu-vos en l'exemple (número 0).
Uns investigadors valencians dissenyen un dispositiu que permet controlar a distancia

la glucosa dels xiquets diabetics
La vida d'una família d'un xíquet diabetic no sempre és o (Ol'� ES F\ '1

I-J1(, QU� '.¡ <.0::> o CE .., f 1 D O J'OB.... '�nor Les pujades í
__ __
::>'1\CO �" ' " \MB PO<..
baixades de sucre arriben per sorpresa i el que es tarda a reaccionar pot marcar l a diferencia.
Els moments més complicats arriben durant la nit. Molts pares s'han de despertar __ 37 __
tALGUN::>, DII LRENTS. Ut-.S QuANTS. UN CLRT NOMBI\L DI) vegades per a __ 38
(COMPARAR, UNA QUANTITAI O UNA MAGNirUD fÍSICA. Al\-!3 U'\'\ 1\L"l u: LA MATEIXA
__
ESPECIE QUE ES PREN COM A UNITAT O PATR') la __ 39__ (MONOSACARID DE COLOR
58
C2 /'fiJI'/1 -'
BLANC I SABOR DOL<;, CRISTAL·LITZABLE, QUE fS TROBA Et..J I.A SANG, EN MOLTS FRUITS 1 EN
ALTRES PARTS DE MOLTS VEGETAL$) dels més menuts i evitar-se __ 40__ (ESGLAI,
SOBRESALT). Juan Simó un enginyer valencia va conéixer el dia a día de les famílies amb fills
diabetics a través d'una amiga propera i va comen�ar una _ 41 __ (ACCIÓ DE RECERCAR)
que va derivar en la creació d'una nova tecnología dissenyada per a __ 42__-los (FER MÉS
LLEUGER, A ALGÚ O ALGUNA C05A, LLEVAR PES O CARREGA) la tasca.
Actualment existeixen uns __ 43 __ (DISPOSITIU O SISTEMA SENSIBlE A

DETLRMINATS ESIÍMULS, QUE ELS TRANSMI:IEN COM A SENYAL A UN ALTRE DISPOSJTIU O
SISTEMA, EL QUAl ELS UTILITZA COM A INFORMACIÓ) que es coHoquen en els bra�os dels
infants i que mesuren els nivells de sucre. Per a llegir-los, cal un dispositiu amb tecnología NFC
que se'ls passa per damunt i informa de la quantitat de glucosa en sang. ]a fa un any i mig que
Simó va crear una app per als mobils, amb la qual els pares deis xiquets que porten el sensor
poden conéixer l'estat deis seus fills sense necessitat de despertar-los durant la nit per a
punxar-los.
L'app, malgrat el seu exit, amb mes de 3.000 desdrregues en tot el món, no evitava que els
pares s'hagueren d' alc;ar del llit i, a més, obligava la persona diabetica a portar el mobil
enganxat al brac; amb un __ 4..__ (TIRA DE TELA QUE CENYIX EL BRA<;: MÉS AMUNT DEL
COLZE, UTILITZADA COM A DISTINTIU). «Especialment per als xiquets és molt incomode portar
el mobil penjant constantment», assegura el creador. Per aixo, Simó i els seus socis van voler
anar més __45__ (CAP A UN TEMPS FUTUR, DES DEL MOMENT ACTUAL O UN MOMENT
DE fUTUR) i crear un __46__ (SISTEMA O CONJUNT DE SISTEMES MECANICS, ELECTRICS
O ELECTRONICS, QUE SERVIX PER A EFECTUAR AlGUNA OPERACIÓ O QUE DU A TERME
DETERMINADES FUNCIONS) que substitui'ra el telefon i creara una __ 47_ (AVÍS O
SENYAL QUE ES FA EN CAS DE PFRILL) que envíe un missatge al mobil de l'usuari o deis pares
de l'usuari quan el nivell de glucosa siga més alt o més baix del que seria convenient.
Es tracta d'un dispositiu més xicotet i discret que un telefon mobil i que els diabetics
portaran baix de la roba, al qual s'ha de vincular un correu electronic o un telefon mobil. A
més, «quasi ni es veu», explica Simó. Els creadors han fet una gran __ 48__ (ACCIÓ O
EFECTE D'INVERTIRJ economica per a portar a terme el seu __49__ (AlLO QUE ES PFNSA
PORTAR A TERME), pero necessiten més diners per a acabar el dispositiu. Per aixo han obert
un crowfunding amb l'objectiu d'aconseguir 46.000 euros. «Amb aquesta quantitat no cobrim ni
la quarta part del que necessítem per a comenc;ar la fabricació», pero és suficient per a donar-li
al projecte «la primera __so__ (IMPULS) », afirmen els creadors.
xiquets diabetics», Diari la Veu, 29-04-2018 [Text revisat]

A. B., «Uns investigadors valencians dissenyen un dispositiu que permet controlar a distancia la glucosa deis
¡a
1
37
racil
59
-\ lll+ Prll\ e' C2
38 1
1
39
40
l�41
.___
4,__ 2
4L 3
44
4� 5
46
48
�9 so
�------�
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS

1
Excrcici 7. Monoleg.
TEXT l
Eres una de les propietaries d'uns grans magatzems i necessites fer una reunió en que informaras de tates
les novetats que hi ha hagut al llarg d'estos mesos. Per tant, hauras de preparar la teua intervenció. Els
punts que vols tractar-hi són els següents:
- Salutació als assistents.
- Presentació deis nous treballadors.
- Repassar els objectius de !'empresa.
- Canvis en l'horari d'obertura per a l'estiu.
- Explicació deis nous productes que es posaran a la venda per petició deis clients.
- Lectura de les conclusions a partir de les enquestes.
- Ampliació de dos departaments a causa de la gran demanda.
60
C2 Prm·u -'
- Suggeriments deis oients.
- Agra'iments als assistents.
- Comiat.
TEXT 2
Dos amigues i tu heu decidit encarregar-vos d'organitzar les testes del vostre barrí, ja que voleu augmentar
el nombre d'actes i fer-los per a tot tipus de públic, a fi que qualsevol veí puga gaudir d'eixos dies.
Aleshores, heu decidit convocar una reunió i comunicar als ve'ins les novetats que heu pensat.
- Presentació de cada una de les organitzadores.
- Explicació deis motius de la reunió.
- Desenvolupament del programa d'actes amb els corresponents llocs i horaris.
- Activitats per als més menuts, concerts per als més jóvens i espectacles per a la gent gran.
- Castell de focs artificials i les actuacions de dos cantants ben famosos.
- Adornar els carrers i posar-hi un enllumenat especial eixos dies.
- Sopar de germanor.
- Informar sobre les despeses que hi haura.
- Suggeriments i opinions deis oients.
- Agra'iments als assistents.
- Comiat.
Exercici 8. Situació comunicativa amb una altra persona.
Llegiu el text i, a continuació, tracteu de convéncer el vostre company o companya segons els arguments
que vos donem.
TEXT l
La nova dieta miracle: menja el que vullgues una vegada al dia
La de la pinya, la de les 1.200 calories, détox, sense carbohidrats... dietes n'hi ha milions i
la veritat és que cada any ixen i ixen noves opcions per a llevar-se eixos quilos de més de
després de l'estiu, i els de abans, i els de durant ... Perque el de les dietes és negoci assegurat
tots els dies de l'any i habitualment hi ha noves tend?mcies en el món d'aprimar-se i limitar
els aliments.
Així, u n metge de les universitats de Harvard i Oxford ha topat amb la dieta del dejuni.
Segons Xand Van Tulleken, este n�gim alimentari té grans beneficis a l'hora d'aprimar i sol ser
comode a !'hora de dur-ho a terme, encara que pot ser que no agrade a molts. I és que la seua
61
\ Jtc+ PrO\ l'S C2
dieta es basa principalment en el dejuni, a excepció d'una vegada al día, que sera quan
s'ingerisquen alíments, els que un vullga.
Perque, segons ]'especialista, el dejuni de qualsevol tipus provoca un xicotet estrés en
l'organisme i este implica aprimament. Perfecte per als que vullguen aprimar molts quilas de
colp, ja que produ·ix resultats molt rapids i sense haver de patir la molestia de fer menjars
especials, batuts, compres que es passen de preu ... Encara que la veritat és que des de les
associacions de dietetics de Gran Bretanya recalquen que tots els que facen esta dieta passaran
fam, a més que realitzar esta practica només en una menjada pot deixar la persona que la fa<;a
sense alguns nutrients fonamentals.
http://val.levante-emv.com/vida-y-estilo/salud/20 1 7 / 1 0/13/nueva-dieta-mi lagro-como
quieras/l 627482.html
[Text revisat]
Opció A
Creus que les dietes miracle sí que existixen. De fet, en coneixes moltes i a més, les recomanes sempre
que en tens ocasió, ja que has comprovat que donen bons resultats. També ajuden la persona a sa ber que
ha de menjar i que no, per tal de tindre una alimentació sana i saludable.
Opció B
Creus que les dietes miracle no existixen. Consideres que són un engany i, a més, atempten contra la
salut de les persones. Per tant, la millar opció és anar a un nutricionista, a fi que et fa�a una dieta adaptada
a les necessitats del teu cos; és a dir, vitamines , proteYnes, minerals, etc., ja que tindre salut és el més
important de la vida .
TEXT 2
La Xina pren represalies per dubtar de la qualitat de les seves joguines
La rutina que succeeix els escandols causats per exportacions xineses es va repetir
ahir. Pequín va defensar la seguretat del conjunt deis seus productes, va prometre
investigacions i va trabar una companyia nord-americana a la qual sancionar: Sopes
Campbell. La multinacional Mattel va retirar dimarts més de 18 milions d'unitats
perilloses que havien sortit de les seves plantes del país asiatic. Nou milions van arribar
als Estats Units, i mig milió, a Espanya.
«L'amplia majoria dels productes que exporta la Xina als Estats Units segueixen els
estandards nord-americans», assegurava ahir una nota de I'Administració General de
Supervisió de Qualitat, Inspecció i Quarantena (AQS!Q), que defensava l'eficacia deis
mecanismes de control de les seves exportacions. L'organització assegurava que el Govern
62
C� Proa·a -'
"vigilava de prop" la segona retirada de joguines de Mattel. Fa10 dies, ja n'havia tret del
mercat u n mi lió i mig d'unitats.
Pequín sol acusar Washington de magnificar els esdmdols per travar les seves
exportacions. De fet, dos senadors van propasar el mes passat prohibir els articles xinesos
per a nens. El ministre de Comer<;, Bo Xilai, va prometre fa unes setmanes que el 99 % de
les exportacions xineses són "bones i segures", i va anunciar contramesures si
Washington complia les amenaces.
Adrián Foncillas, «La Xina pren represalíes per dubtar de la qualitat de les seuesjoguines», El
Perí6díco, 16-08-2009
Opció A
Creus que comprar en un basar xinés no és perillós, ja que tu ho fas i no has tingut mai cap problema
amb els productes adquirits, tant joguets com q ualsevol altre tipus d'article. A més, el preu és més
assequible i també pots fer devolucions o canvis.
Opció B
Creus que comprar en un basar xinés és molt perillós ja que molts deis productes que venen no són
,
legals. Per exemple: els llums de Nadal que posem en els arbres, joguets per als xiquets que poden ser
ingerits, etc A més, cal dir que el material no és adequat i pot tindre conseqüencies d'aJ. Iergies o altres
.
tipus d'alteracions en la pell.
63
Prava 6

]
Exercici l. Llegiu el text següent i trieu, en cada cas, l'opció correcta.
Sembrar un hort a casa
La preocupació pels canvis que sorgeíxen com a conseqüencia de l'activitat i desenvolupament huma
és un tema que la revista Metode va tractar en 2001 amb un monografic de títol ben suggeridor: Existeíx la
La tematica de l'horta també es va abordar en la revista l'any 1999, amb el monografic Hortes valencianes.
ciutat somiada? En aquest número es reflexionava sobre que han sigut les ciutats i en que s'han convertit.
La fi d'un mite?, que recollia les inquíetuds per la desaparició d'aquest paisatge i proposava com hauria de
recuperar-se aquest valuós patrimoni cultural i vegetal que tant aporta a la vida de les persones. El
paisatge familiar deis nostres entorns proxims, des de les petites hortes de particulars a les grans
extensions de cultiu, no sols el forma l'espai per on ens desplacem, sinó també les olors peculiars i
estacionals d'aquest entorn: epoca de cebes, epoca de femar, epoca de crema de la palla... Cada moment
ens fa respirar una olor diferent.
Vegetació i olors són les arrels que configuren el nostre paisatge particular, i una manera de recuperar
aquestes sensacions ha estat la moda dels horts urbans i domestics. Per aixo hem pensat a fer un breu
manual per a ajudar a aconseguir, a partir de les llavors, una varietat de plantes hortícoles i comestibles
i gaudir-ne amb els cinc sentits. Hem elegit aquesta activitat per a Metode com a resposta a les persones
que llegeixen la revista o venen al]ardí Botanic i es mostren cada vegada més interessades a tenir el seu
propi hort. Aquest petit hort pot ser estacional: no és necessari embarcar-nos en una producció anual,ja
que l'avantatge dels cultius és que podem elegir !'epoca i buscar les condicions adequades perque
germinen i donen fruits.
Abans de res, hem d'elegir i seleccionar les llavors d'aquelles plantes que més ens interessen.
Actualment es poden obtenir llavors de moltes plantes hortícoles en una infinitat de botigues, i de bona
qualitat. Hi ha llavors tan diminutes que sembla inexplicable que puguen transformar-se en una planta
tan productiva com una tomaquera plena de tomaques.
Aconseguir una plantula a partir d'una llavor a vegades pot ser complicat si no es realitza de la manera
adequada. Un cop fet el planter, cal trasplantar les plantes i passar-les al sol de taules de cultiu (en cas
d'horts urbans) o a cossiols. Per a dur a bon terme aquest procés, hem de seguir unes passes que
explicarem tot seguit.
Tipus de substrat
Cal obtenir un substrat adequat per a les llavors,ja que és la base on aquestes germinaran. Hem de fer
una mescla amb els nutrients necessaris per a preparar un bressol o cau adequat per a llavors. Les
65
plantules són fragils i tenen poca for�a per a travessar la terra; per tant, és bo posar una mescla de terra
lleugera que no siga massa compacta. Per a obtenir un substrat adequat, podeu recórrer al següent
manual de mescles:
l. Substrat universal: una mescla formada a base de torba. És el que trobem a les botigues de
jardinería. Té baixa aireació i mitjana retenció d'aigua; l'aportació de nutrients també és baixa i
per aixo es recomana femar-lo abans de cultivar-hi res (sobretot en cas d'hortalisses,ja que tenen
més necessitats nutritives que les flors).
2. Fibra de coco: mescla elaborada amb restes de coco. Té bastant capacitat d'aireació i retenció
d'aigua. És lleugera i aporta pocs nutrients, per la qua! cosa sempre la barregem amb compost o
vermicompost.
3. Torba: té gran capacitat de retenció d'aigua i nutrients, a més de bona aireació, pero conté un pH
excessivament acid i aporta pocs nutrients.
4. Compost: és el resultat del procés de descomposició de la materia organica a inorganíca; té una

correcta aireació i reten ció d'aigua. Aporta nutrients i per tant es pot emprar per femar la mescla.
5. Arenes, perlita o vermiculita: són terres molt soltes que afavoreixen la ventilació i la
permeabilitat, sempre que !'arena siga de riu i no continga argila. La vermiculita esta formada
per migues i feldespats, que no retenen aigua.
Procediment:
l. En primer lloc, per a preparar el planter, agafarem una safata i li farem uns quants forats perque
s'escórrega l'excés d'aigua. L'omplirem amb la mescla de substrat que hem preparat (per
exemple, una barreja de substrat universal amb fibra de coco o vermiculita, i també un poc de
compost per a femar) i allisarem la superfície, aplanant-la un poc pero sense deixar endurir el
substrat.
2. En segon lloc, escampem les llavors per la safata de manera superficial: si s'afonen massa potser
no eixiran a la superfície. Aleshores, les arruixem (millor amb un polvoritzador perque no es
remoga el substrat, s'enfonsen massa les llavors i els coste d'eixir a la superfície).
3. Una vegada apareguen les plantules, es poden deixar a la safata de sembra fins que tinguen una
grandaria adequada. Quan arribe el moment, les trasplantarem a un recipient, com un test o una
taula de cultiu, o bé directament a terra.
4. Hem de mantindre el planter sempre humit -sense entollar-lo- perque si s'assequen les
pl�mtules, moriran. Els primers dies és millor mantenir-les a l'ombra, fins i tot a l'obscuritat. Una
vegada apareguen les plimtules, hem de proporcionar-los llum del sol pero mai de manera
directa,ja que les podria assecar.
5. Sort i que tingueu una bona collita!
Gabinet de Didactica deljardí Botanic, «Sembrar un hort a casa», Metode, 30-12-2017.
66
C2 Prm•tt {¡
1. ¿Que és important en l'entorn?

a) Els cultius, siguen del tipus que siguen, i els llauradors.
b) El patrimoni cultural i vegetal.
e) Les olors.
2. Els horts...
a) han de ser necessariament de cultiu anual, ja que han de donar fruit durant tot l'any.
b) poden ser tant de cultiu anual com estacional.
e) són llocs en els quals les olors són predominants.
3. Per a tindre el nostre hort el primer que cal ter és...

a) comprar les llavors, pero només en vivers especialitzats.
b) comprar les llavors i preparar el planter.
e) comprar les plantes i trasplantar-les.
4. Del text es desprén que el substrat és...
a) un material salid que s'utilitza en els conreus en contenidor per a suportar una planta.
b) una substancia que conté elements químics necessaris peral creixement deis vegetals
i que s'afig a la terra conreable.
e) un embrió de la llavor en els primers estadis de creixement.
S. El procediment per a fer un hort és el següent:
a) preparem el planter, hi posem el substrat i hi estaquem les llavors ben fondes, deixem
que les plantes cresquen. Després les trasplantarem.
b) preparem les llavors en testos, els posem en planters, hi afegim el substrat i escampem
les llavors, ho arruixem i deixem que les plantes vagen creixent en el planter. Després
les trasplantarem.
e) preparem el planter, hi posem el substrat i escampem les llavors no massa fondes, ho
arruixem i deixem que les plantes vagen creixent en el planter. Després les
trasplantarem.
1
Pregunta 1 2 3 4 S
Resposta
Correcció
67
[ ÁREA D'ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
l
Exercici 2 Llegiu el text següent i trieu, en cada cas, l'opció correcta.
El s pri m ers mesos de l a vi d a del s Karí n a Parí s van ser tranqui l s.
__ establir-se, i els diners van comen<;:ar a escassejar.
, quan el peti t Andrei
]avaanysfeitornar de Bretanya, vaencalesfumat
dre pensar_ __ 1__
a. temps
1 després?que Als' h
g avi
uns russos havi l e
e s
n úl t
oberti m es
2
joi e s.
restaurants, Queda l ova
calun
s peti
de ni tt capi
o petital
t ,
esque
boti podí
g ues. a durar
Els Karí dos, n, tres
com
els altres, ambalelgsunsúlticobertors
..
ms diners,antivanccomprar s que s' h i

aviarregl
e n ar
pogut una boti g
emportar, a, al fons
l e s d'
puntesu n pati
i l e ,s i ial
c la
ones. van Decomen<;:
pri m a
er, r
nia Ningú<;:a.noL'avairecomprar
__ 3
de París res.
l i Al '
provocavaoctubre, cri vas i cal
s d' do re
fec.pagar
Van ell lo
pensar guer.a_ Després, van ha
de ver d'
casa. envi
El s a r
oferi __
e n, 4__
prop de
lestreta
a Portacomde Versal un armari le s, .un
On pi
havis menys
e n d'a lcar
o tjari més
l a veldar,
la pero
Tati ana? només
No la teni
podi a
S__
e dues
n fer habi
pujar t aci o ns i una cuil a n
sias tan
ena
planta, ambles carnes
Les minyones se n' a navenmal a l!t
'ues
nacom
rere
teni l' aalt._
ra, 7 __
no , cada
podi efi
n n al de mes
acostumar-se era més
a aquel di f líc
6
si
__
l que
estrangers!'a nteri o
que r.
dormi e n de di a,
vaixella bruta, fins a l'endema.i , a l a ni t , menj aven i bevi e n i
perque
dei x aven escampada damunt els mobl e s de l a sal a i l a
vellTati esjaanona teniJvanovna
en for<;:vaa perintentar aixecarferelals pesants
gunes petimataltesafssoseines,franceses bugades,elperos l en<;:s'eostava
i ls mulafebl lats.int i les mans
Els nois, que. Hoaraenredes estaventot. Ho_8trenques tot».
__ fatigatsEllai irritats, la maltsense ractaven, di r l
res.a f e
D' ie
a n
lt fora:
ra «Dei
banda, x a-ho.
sembl a
queels genol
__
ni_ls, mirant l'eelspais sentíde afi.tS'aestafit.vaEstava

9
__
horesencorbada,
senceres imgaimobirebél,
___....__
leens mans creuades sobre

morta,
1 __
amb venesa prémer blaves,encara inflades,mésalalasevacomipetissurata boca de leencl

s parpel
_ _ __
les.NoSoviestava
__
2
dos, la
nt, quansorda,la cripero.daven,Cadanovegada
13__ pel l, bl a nca,
responiquea.
S'unacontentava
nom del seu paí s, ni que fos pronunci a t _ o tada.
de la família, s'estremia, i deia de cop i volta ambla veu feblveue i tranqui __ baixa, al·penesla: sospirat, s'escapava d'algú
-Sí. . el dia de Pasqua, quan el campanar de Temnaia es va cremar, __ 15__ ..
0:
plegat..-El pavel ló . . ja, quan us en va u anar, el vent va fer petar el s vi d res . . e m pregunto com de u estar tot
Tornava a callar i mirava la finestra, les parets blanques i el cel per damunt de les teulades.
-Quan
glUsa<;:recordeu, arri b ara, l' h iv
. .Ja és benNilkaolrga,ai Allaexandroviern? -dei
tardor, aquí.tx, quana -. Ai , Déu
. A Karitenínovka, meu, quant
segurament de temps f a que
que jtoto ljaavors no hem
esta erajove, vi
ben blanc,la vostras t ni el fred ni el
el riu, gldiaf<;:untaat..
mare dei a: «Tati a na, es veu ben bé que ets e
del u tres
nord, o quatre
fil a
l mevaanys,
. . Amb l a pri m era neu,
i
et tornes una
insensata. .». Usen recordeu?. .
-No -murmurava Nikolai Alexandrovitx amb aspecte cansat.
-]o sí que me'n recordo, i ben aviat -remugava-jo seré !'única que me'n faré recordar..
68
Cl l'mt•u 6
i
El s Karí n no responi e n. Tots en teni
les seves tristeses. Un día, Nikolai Alexandrovitx va dir: e n prou amb els seus propí s records, ambl e s seves __ 16__
-Els hiverns d'aquí no s'assemblen als nostres.

Tatiana es va estremir.
-Com pot ser, aixo, Nikolai Alexandrovitx?
-]a ho veuras tu mateixa ben aviat -va murmurar ell.
La dona el va
va sorprendre per primera vegada.mi r ar fix ament i va cal la r. L'expressi ó estranya, desconfi ada i esverada del s seus ul l s el
-Que tens, iaiona? -va preguntar suaument.
Ella no va respondre res. De que hauria servit?
estona Cada el dí a
cantel , Tatil a
denale smi r
teulavaa el
des, cal e
pero ndari
l a neu, que marcava
encara no el
quei comen�ament
a . 17__
d' octubre,
veí a escrutava
fosques, pl u una
ja, le s bona
ful l es
de tardortremoloses i seques. __
Ara passava sol a tot el dí a. Ni k ol a i Al e xandrovi t x recorrí

i dejoies pera la seva petita botiga; van aconseguir vendre algunes antigalles i 18 d'altres. a tota la ci u tat a l a recerca d' o bjectes anti cs
Temps enrere, Ni kol a i Ale xandrovi t x havi a posse'i t coHecci o ns de porcel l anes preci o ses i safates
__ __
civegades
sellades.oblAra,idavaquanquetornava no havi aa casa
trebal pella st Camps-El
per a casaysées,
seva, al capvespre,
per a el l mateiamb x . un
Cami paquet
nava sota el bra�, de ,
respi r ava
pau trista. !' o l o r de Parí s, mi r ant en el crepuscl e le s l u ms que bri l a ven, gai rebé fel ic;
i: amb el
__
cor pl
19__
e d' u na
Lul ú havi a obti
s'queorganiduranttzava.unaTornaven ngut a una
casa fei
tard,n a de
cansats, mani
i q uí
portavenen una
del casa
carrer, de
de costura.
la seva fei I
n n sensi
a, unab le
mena ment, d' e la
xci tvi
acid a
ó
muda el s gl a �ava estona
de mi es
c a prodi
en mig a
c va
a. encara
Sopaven en
a riu res, en paraul , e
es s,
fipero
caven l'h abi
all l t
i atge
t i fose
dormi ein,l a dona
sense anci
somni a nas,
esgotats per la durajornada. __ 20__
Irene Némirovsky (20 1 1 ), Les mosques de tardor (p. 61-64), Barcelona: La magrana.
a b e
1 A tardor A la tardor tardor

La
2 en establir-se amb establir-se a establir-se

venguent venén venent
t
3
4 Andrei aAndrei elAndrei

S cambiar camviar canviar
6 fins fins a Les dos són correctes
1
7 Mentres Mentrestant Les dos són correctes
69
i\ llc+ l'rm e' C2
8 perpetuamen t perpétuament perpetuament
9 Vés-t en
' Ves-te'n Vés-te'n
10 se'n anava s'en anava se n'anava
t---
11 tan sols tant sols tansols
12 en amb am
13 doblegada doblada Les dos són correctes
14 en amb am
15 m'en recordo m'enrecordo me'n recordo
16 apreensions aprehensions haprensions
17 Només No més Nomes
18 comprar-ne comprar comprar-hi
19 depressa de pressa de presa
20 corre cuita correcuita corre cu ita

-
1. Este és el districte el rei exercia la seua autoritat.
a) sobre on
b) sobre el qual
e) sobre el que
2. Va la visita pera l'endema.
a) anul·lar 1 concertant-la
b) anular 1 i la va concertar
e) anul·lar 1 i la va concertar
3. ¿Quin conjunt de verbs és correcte?
a) sestejar, grifolejar, locionar, desvalisar

b) solbatar, trisecar, gelatinitzar, desarca'itzar
e) sol·licitar, trampetjar, !luir, engalvanir
4. El títol ha de dur el del rector.
a) vistiplau
b) vist-i-pla u
e) vistiplau
70
C2 f'ml'ft f1
S. Ens han enviat un text molt complicat perque l'analitzem. Ara bé, les pautes que ens
han donat la comprensió.
a) faciliten
b) hi faciliten
e) en faciliten
6. En veure la va ______ de la por.
a) rabosa 1 empalidir
b) rabosa 1 empaHidir
e) rabossa 1 paHidir
7. del partit va ser ______ en ------ reunió.
a) El finan�ament 1 qüestionat 1 l'última

b} La financiació 1 qüestionada 1 l'última
e) El finan�ament 1 cuestionat 1 la última
8. Van jugar contra el Llevant i van perdre. Em va buscar perque volia ______
a) dir-m'heu
b) dir-m'ho
e) dir-meu
9. En el quedaven moltes revistes; tot aixo, deien que la

______ del producte era inqüestionable.
a) almacén 1 rendibilitat
b) magatzem 1 rentabilitat
e) magatzem 1 rendibilitat
10. Es va comprar una loció

per a combatre la ___ _ _ _
------ perque li ho va recomanar el seu perruquer
a) capil·lar 1 soriasi
b) capiHar 1 psoriasi
e) capiHar 1 soriasis
11. recomana la lactancia materna exclusiva sis mesos.

a) L'OMS 1 fins als
b) La OMS 1 fins a els
e) L'OMS 1 fins els
12. A mi no m'importa el que fet.

a) hageu
b) hajeu
e) hagueu
71
\ lll+ Prm '-'' C2
13. Va parlar director del centre i va dir que volia

1' academica.
a) com 1 abastar 1 excel·lencia
b) com a 1 conseguir 1 excelencia
e) com a 1 assolir 1 excel·lencia
14. ¿Quina oració esta ben formulada?

a) Jo plegue la roba. Mentres, tu fes el sopar.
b) Jo plegue la roba. Mentrestant, tu fes el sopar.
e) Jo plegue la roba. Mentre, tu fes el sopar.
15. del bar la van fer el dissabte
a) L'apertura 1 deneu
b) L'obertura 1 dinou
e) L'obertura 1 déneu

a) El Govern ha aprovat una llei regulant la sanitat.
b) El Gobern ha aprovat una llei que regula la sanitat.
e) El Govern ha aprovat una llei que regula la sanitat.
17. Per fi pot dir que ha acabat treball.
a) amb eixe
b) eixe
e) Les dos són correctes.
18. ¿ que et vaig dir que hui havíem d'anar ?
a) T'enrecordes 1 a cal metge

b) Te'n recordes 1 al metge
e) T'en recordes 1 a ca'l metge
19. Com han fet el treball --------' 1' ______ ha sigut negativa.
a) corrents 1 avaluació
b) corrent 1 evaluació
e) corrent 1 avaluació
20. ¿Ja estas el viatge? Júlia va dir que encara no havíeu trobat la
destinació
a) pensant amb 1 idónia

b) pcnsant amb 1 idonia
e) pensant en 1 idonia
72
( '7 Prm•tt (¡
1
1 1
�
Pregunta 1 2 3 4 S 6 7 8 9 10
-
-
__.__
Resposta
Pregunta 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
1 Resposta
l 1 1
l
Exercici 4. Després de llegir !'editorial del diari Ara que parla de les guarderies, escriviu un text pera la
secció de cartes al director del diari en el qual expresseu que no esteu d'acord amb el que es diu en
!'editorial. El vostre text ha de tindre entre 210 i 230 paraules.
Escoles bressol: una realitat preocupant
Com expliquem avui al diari, esta comprovat estadísticament que, amb un nivell socioeconomic
identic, els infants que han passat per l'escola bressol treuen molt més bona nota a les proves PISA quan
són més grans que els que s'han quedat a casa de petits. En realitat, des de Maria Montessori i el
moviment de renovació pedagogica de fa més d'un segle, del qual ella va ser un pilar, sabem que l'atenció
als més petits és crucial per al seu futur desenvolupament, tant des del punt de vista emocional com en
el de les habilitats intel-lectuals o artístiques. Paradoxalment, aquest ensenyament abans de
l'ensenyament reglat és clau per al futur deis joves. Si en aquesta edat tan tendra reben els estímuls
adequats en un entorn de socialització, tindran el camí de la seva formació molt més ben tra�at. En
realitat, dones, els mestres de les escoles bressol haurien de tenir formació de primer nivell i un
reconeixement social molt superior del que reben. 1 les famílies i l'administració haurien de
preocupar-se'n i dedicar a aquest moment inicial de l'escolarització, com a mínim, tanta atenció, esfor�os
i recursos com a les etapes posteriors. Per desgracia, no és el cas.
la situació és preocupant. Des del curs 2010-2011, els preus de les escoles bressol públiques s'han
disparat per la reducció deis recursos aportats pel Govern. Si el 2009-2010 la Generalitat finan�ava amb
1.875 euros cada pla�a, cosa que representava un ter� del total (els altres dos ter�os se'ls repartien
ajuntaments i famílies), en el curs 2012-2013 l'aportació governamental ja només era de 875 euros (és a
dir, una quarta part del total; una altra quarta part a nava a carrec de l'administració municipal i els pares
es feien carrec del 50 % del preu). Naturalment, aquelles famílies que no tenen pla�a en un centre públic
paguen encara més. Pero el més greu és que cada cop menys infants catalans tenen l'oportunitat, clau
peral seu futur, d'anar a l'escola bressol: el curs 2012-2013 va caure un 9 % la demanda de places, quan
la baixada demografica va ser del 3 %. D'aquí uns anys veurem com indefectiblement baixa el nivel!
educatiu. És urgent prendre mesures per corregir un pas enrere tan rellevant com aquest.
«Escoles bressol: una realitat important», Ara, 19-09-2014.
Exercici S. Escriviu en YouTube: «Al cotxe - Quim Monzó: la solitud és l'estat ideal de la vida» i escolteu
!'entrevista a l'escriptor Quim Monzó dos vegades. Després, feu una !lista que tinga entre 200 i 220
paraules amb la informació més rellevant del que diu en !'entrevista. També podeu accedir al vídeo en la
llista de reproducció del canal Arbena Apte+ Proves C2,
73
'\ lte+ Prm es C2
ÁREA D'EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS

1
Exercici 6. l'altre dia vau quedar amb un amic que vos va explicar que als Estats Units no hi ha un
ministeri dedicat a la cultura. Oesprés de parlar amb ell vau buscar informació i va u arribar a la conclusió
que, en realitat, no és necessari un ministeri de cultura. Expliqueu per que.
Idees:
- Afavorix el mercantílisme.
- l'expressió cultural ha de ser lliure i independent.
- Funciona molt l'amiguisme.
- ¿Penseu que I'Estat espanyol esta preparat per a sostindre la cultura sense les ajudes
institucionals?
- ¿Potser seria més adequat, en lloc d'eliminar el Ministeri de Cultura, descentralitzar-ne el
suport?
- ¿Que passaria amb les institucions o els projectes culturals impulsats pel Ministeri o amb els
seus fons?
Excrcici 7. Heu de fer un dialeg amb un company. llegiu el tema i les idees que heu de defensar. Al final
podeu arribar a un acord.
Persona A: Esteu plantejant-vos ser pare/mare en solitari i formar una família monoparental. Ho
conteu a la vostra família, pero el vostre pare/mare no esta d'acord amb la vostra
decisió. lntenteu convéncer-lo que és una bona idea.
Idees:
- L'important és la crian�a, no el nombre de membres de la família.
- Tindre fills és una elecció personal.
- Una família monoparental pot oferir el mateix, o més, que una família nuclear.
Persona B: El vostre fill/filla vol ser pare/mare en solitari i vos ho ha contat. No esteu d'acord amb
esta decisió perque penseu que no és una bona idea.
Idees:
- Un fill necessita molta atenció.
- Calen dos models a seguir.
- En la vida no cal tindre fills per a ser feli�.
74
r Prava 7
l
Micropimes a la recerca d'antibiotics
personesLa resi as tenci

tot a
el al
móns anti b io ti ca s és
tot una
l'E greu
stat) amenas;
perque a
el s per
media l
c a sal
aments u t mundi
s' h an a l, cada
tornat any
menys moren
efecti u s
700.000
per
eld'eimntrar
inarenelsl'epatogensra postanti resi
(2.500
b is
o tents.
ti c , en Hil a ha
qual di f erents
tornarí e i
m n formes
als anys queen parl
que e
una n que
si m si
pl e no
i n es
fecci f a
ó res
seri hi
a molha tel
di ri
fícsc
i l
si no impossible de ser tractada.
sobreutiHi ha li quatre
tzaci ó moti
del s u s
anti fobnamental
io tic s, tant s queen expl
cl í ni iq
c uen
a com
humana hem
com arri
en b at fí
ramaderin s aquest
a . La
punt:
segona la pri
és m
que era és
aquests una
mirapicroorgani
d es per s
dimes
agnostique c s'h
ar an
quan fet resi
no s
s' tents
h an s'
de h an
prescri di s semi
u re n at pertot
aquests arre
farmacs, u; la
i ltercera
a quarta és que
és que no noteni hi m ha pro ves
nous
anti b
hanoranta io ti
anat lredui c s. Ai x
n í que
t-se mentre
drasti c es
ament va in
el crementant
nombre d' e la i n
mpreses cid enci
quea del
fan nombre
recerca de demi c
nousroorgani
anti b s
iomes
tic s. resi
Al ss tents
anys
es grans farmace. u ti q ues van dei x ar de fer recerca en aquests farmacs van despl a s:a r l e s seves
dipriaobetiritatss o d'lainhiversi ó capó.a d'altres malalties, com els tractaments oncologics i malalties croniques com la i
pertensi
Seri
d'inaverti a de poc
questr engreuantiprobl senti e t
ma comúgl o caure
bal , al en
cap lai demagogi
a la fi són a d' a cusar
empreses le s
que companyi
han de e s de
garanti serr lresponsabl
a seva sosteni es úni
b il q
it ues
at i
fantiarmaceuti q ues b i
vano ti c s
dedies cva
ar converti
in versi o r
ns en mi
un
l io pou
nari sense
e1s fons.
tots els «Entre
recursos el s anys
humans sei x
di anta
sponi i noranta,
b le s a buscar le s grans
nous
general b i o ti c
d' s,
u pero
na de tots
le s el
poquess esforc;: o
companyis van eresul
s de t ar
l' E i n
stat sufi
que c ie nts»,
fan expl
recerca ic a
en Domi
nous n go
anti Gargal
b i o ti c l
s o -Vi
i queo la ,
va di r ector
formar
part
exempl de l 'e qui p de recerca en anti b io ti c s a l a mul t in aci o nal GSK. De fet, aquesta gran fa rmaceuti c a, per
nfeccioeses, vat desenvol
iaconsegui i eldestiresulnartuatparvamésestar
100 investidegzero
que
adorstrobal
una famí
durantles. Noanysva sera !l'aúnirecerca
l ia
7
nova i un anti b io c
tica.
. AEn l a
d'sudarrers
el
vi s
n nou farmacanys,perel sector
ta d' a ix o,55
a parti r dei
a malnoaltihaes
s noranta
ld'esalgrans
tres. companyi e s f a rmaceuti q ues van bai x ar del tren de l a recerca de nous anti b io tic s i van marxar a
fenomen El dir ector
economi del c Pare
, que Ci
ése ntí
conegutfi c de Barcel
coma fao lna,
a da Ig nasi
de Bel
merca d
t.a,
Sónexpl ic
aquel a que
le s sient aquesta
uaci o ns reti
economi r ada q i
uesn tervé
i soci un
a ls
on,farmaceuti
tot i haver-hi c a di s una
senya necessi
un anti tat,
b io cap
ti c empresa
mol t efecti nou , hi vol
només apostar
es prescri perque
u ra enno casés rendi
de vi db aleo atendre-l
mort; és aa .
di «Si
r , una
com
mil or sigui el farmac menys mercat tindra, i per tant les empreses farmaceutiques, igual que els bancs,
75
A te+ PrO\ es C2
les petrolieres o les de joguines, el seu objectiu és ser rendibles i renuncien a aquest retorn tan baix»,
explica Belda.
900 milions
No es pot obviar que ens trobem en una area economica amb unes exigencies d'inversió gegantines.
Treure al mercat un nou farmac té un cost d'aproximadament 900 milions d'euros i es pot trigar 10 anys
a comen<;:ar a comercialitzar-lo, abans han de passar per diferents fases clíniques i certificacions de
l'administració molt farragoses per garantir-ne la seguretat.
Així que davant aquest buit, les petites empreses han agafat el guant per a un gran repte en salut:
trobar nous antibiotics. Un objectiu indispensable si es vol guanyar la batalla als bacteris multiresistents.
«En aquests moments la recerca en aquest camp esta concentrada en petites empreses perque es tracta
d'organitzacions amb unes despeses fixes baixes i inversions més eficients per a les quals no necessiten
tan gran retorn», explica Gargallo-Viola.
Les petites empreses formades per equips reduüs focalitzats en un objectiu es complementen amb
coHaboracions externes mentre a les grans organitzacions es generen unes despeses fixes molt elevades
per a les quals necessiten uns ingressos sostinguts.
Així que les noves protagonistes en la recerca de nous farmacs a més de ser petites encara en són molt
peques (mireu exemples a la pagina 7). De fet, a l'Estat espanyol sobren dits d'una ma per comptar-les i
les que hi són estan en estat embrionari. Com a mostra, l'alian<;:a BEAM, formada per 50 petites empreses
europees que tenen com a focus lluitar contra seques multiresistents (no només desenvolupadors
d'antibiotics, també dispositius i altres), la catalana Abac Therapeutics és !'única empresa de l'Estat que
en forma part i la sevillana Medina hi és com a empresa associada. Hi ha d'altres firmes, també implicades
a posar el seu gra de sorra al problema de la resistencia als antibiotics, que han optat per optimitzar les
famílies antigues d'antibiotics. La farmaceutica catalana ReigJofre n'és un exemple. Aixf que en aquesta
cursa hi entren en joc dos nivells de recerca. Ara com ara, hi ha més pes de les companyies a intentar
optimitzar les famílies existents que a descobrir-ne de noves. Els experts adverteixen que poc a poc
hauria d'anar invertint-se la posició.
El director general del Pare Cientffic de Barcelona explica que el primer pas era prendre consciencia
de la dimensió del problema. «Durant anys els científics estaven advertint dels greus riscos que
comportava aquest fenomen sense que se'ls escoltés. No va estar fins a l'últim mandat de Barack Obama
quan es va posar a !'agenda política i van comen<;:ar a saltar les alarmes al terreny públic», explica Belda.
Els experts consultats creuen que el següent pas és el de destinar més recursos públics a la recerca de
nous antibiotics. Ara com ara no hi ha una estructura clara i coordinada (veieu entrevista de la pagina
següent). Així mateix, en allo que tothom coincideix és que per fer front a un problema global que esta
en mans de microempreses i petits consorcis publicoprivats calen accions que van més enlla del
finan<;ament. Per assolir-ho s'haura d'aplanar el camí i posar facilitats per a un nou paradigma en el
complex i costós món del desenvolupament de nous farmacs. Gargallo-Viola creu que hi ha tres temes
clau que cal redefinir. Un és superar el risc tecnic, no és facil aconseguir nous antibiotics com es va fer en
!'epoca daurada. Fins ara tots els esfor<;:os estaven centrats en els antibiotics d'ampli espectre, productes
que són actius per a tot tipus de bacteris. Aquest model s'ha demostrat caduc perque els bacteris són
tremendament diferents «La solució ara és buscar productes específics. Faré un comparatiu bel-lic, és com
76
( -� l'rm·u
apostar per dissenyar bales per a cada bacteri i no una que aspiri a exterminar-los tots», diu el director
general d'Abac Therapeutics. En part, és seguir la mateixa estrategia que a oncología, que han dissenyat
tractaments específics per a cada tumor.
El segon punt i molt vinculat a aquesta especialització és la necessitat de replantejar el retorn

economic . 1 aquest punt esta en mans dels governs.
Retom
Actualment un tractament d'antibiotics vell per a una infecció greu costa només 84 euros, en dmcer
les agencies públiques de salut destinen 100.000 euros al tractament, o als d'hepatitis e, 45.000 euros.
L'antibiotic té, a més, la particularitat que un cost baix no es pot compensar en un retorn basat a vendre
molts antibiotics, perque és un farmac que no es prescriu si no és en casos molt puntuals. Així que la
proposta d'alguns actors del sector és que hauria de ser un preu raonable per aconseguir transformar un
negoci basat en volum de vendes a basar-lo en valor. Caldra, dones, que els estats es preguntín quant ha
de costar un producte que salva vides d'una manera eficient i n\pida.
Per últim, el tercer pilar clau per a un canvi de paradigma és fer-li una volta als processos regulatoris.
Per poder comercialitzar un farmac s'ha d'aprovar per les diferents agencies reguladores. Tant des de
!'agencia europea com la dels EUA estanja prenent mesures i han aprovat nous mecanismes per poder
aprovar productes d'una manera més rapida i amb inversions més petites sense comprometre la
rigorositat i la seguretat.
Ens trobem, dones, en un moment crític per facilitar que les petites empreses puguin ser capaces
d'assumir-ne el risc. Ara bé, en aquest repte global no es pot prescindir totalment deis gegants
farmaceutics. «Perque per a la comercialització dels farmacs es necessita una estructura adequada i
múscul financer, justament el que no tenen els petits», explica Jordi Vila, cap del departament de
Microbiología de !'Hospital Clínic de Barcelona i impulsor d'una spin offorientada al desenvolupament de
nous antibiotics.
Si posem el focus a casa nostra, Catalunya en aquest repte ha agafat el lideratge. A més que és on es
concentra la iniciativa privada, és on són els experts de referencia i grans hospitals com el Clfnic de
Barcelona o Vall d'Hebron que han destacat per anar més enlla de l'assistencia medica. En el cas del
primer, s'ha convertit en l'únic hospital que treballa en la recerca de nous antibiotics. 1 no és casualitat
que síguin dos catalans el president i vocal de la recentment creada associació espanyola pel
descobriment de nous antibiotics.
Anna Pinter, «Micropimes a la recerca d'antibiotics», L'economic, 14-01-2018. [Text revisat].
1. Cada vegada hi ha més morts...
a) perq ue la salut mundial es veu afectada per uns medicaments molt resistents als patógens.
b) perque els antibiotics s'usen massa i perque són cada vegada menys útils per a combatre
determinats patógens degut a la resistencia a estos farmacs.
e) perque no es fan antibiotics nous i aixo repercutix directament en la quantitat de
medicaments que es pren la gent.
77
- -- -- ------�
,\ He+ Prm e' C2
2. Buscar antibiotics nous ...
a) és facil pero car i per aixo les farmaceutiques no se'n fan carrec.
b) és una tasca no només de les farmaceutiques, sinó també i sobretot de I'Estat.
e) és complicat perque les farmaceutiques volen tindre beneficis i els bons medicaments no
en donen quasi i tanta faena no els ix a compte.
3. ¿Qui esta investigant per a traure nous antibiotics actualment?
a) Empreses xicotetes amb uns gastos fixos baixos.

b) Empreses xicotetes amb molt de personal i gastos baixos.
e) Empreses xicotetes amb una plantilla gran en col·laboració amb altres entitats.
4. ¿Que creu que s'ha de redefinir Gargallo-Viola?
a) Creu que s'ha de superar el risc tecnic i descobrir nous farmacs a partir de buscar
1'especificitat en el medicament, que els preus siguen més alts i els governs aporten més
per als tractaments, i que siga més facil regular els antibiotics.
b) Creu que s'ha de fer front al risc tecnic i fer antibiOtics generals, que servisquen per a tot,
de manera que siguen més barats i més assequibles. També cal regular els farmacs amb
més facilitat.
e) Que els farmacs siguen específics en lloc de generals, que els preus siguen més baixos i que
els governs s'hi impliquen.
S. Per a Jordi Vila...

a) no importa que les grans farmaceutiques estiguen presents en les busques de nous
antibiotics.
b) és molt important que les grans farmaceutiques estiguen, d'alguna manera, implicades en
els nous descobriments, ja que són necessaries per a la seua comercialització.
e) és important que les grans farmaceutiques ajuden economicament les xicotetes empreses
que investiguen i que les ajuden a comercialitzar els descobriments.
Pregunta 1 2 3 4 S
Resposta
L
Correcció

La Rosario vivía sola __ __ el seu fill es va matar a la muntanya i la seva filia havia an at a
casar-se a l'illa de Man I encara es trobava més sola des que es va enfadar amb els ve'ins de dalt, amb la
.
María i en Lucas (sobretot amb la María), feia ja __2 anys. Ara bé, sabia en tot moment
_
3 cosa que fessin en Lucas i la María. V a saber que havien anat a !'hospital i per que, va saber
que la María va caure a l'escala, va saber que s'havien ficat u n trinxeraire a casa. l, __4__
__
sabia
S
,
també que aquella nít de Cap d'Any teníen una convidada. Una noia __ _ , la filla del dentista.
78
C! Prm·11 1
1 __ 6__ sopava un tall de llucy que duia 117 dies al congelador, la Rosario va sentir paraules
suaus al pis de dalt, i un parell de rialles; després va sentir una conversa de tons blaus i grisos, rialles, crits
amb bufanda, més rialles. 1 quan la Rosario estava mastegant el segon massapa, es va sentir una guitarra,
i cancyons. Canc;:ons tolerables al principi, més vives després, i aviat cancyons impures, de mal gust,
__ __. 7
La Rosario, aleshores, amb tota la potencia dels seus pulmons de 8 __ anys i amb mig quilo
__
de massapa a la boca, va comenc;:ar a fer crits mirant cap als seus ve'ins de dalt: que quin escando! era
aquell, que callessin d'una vegada. Com si no la deixessin dormir, com si tingués intenció d'anar a dormir.
Els primers set crits van passar desapercebuts a dalt. El vuite, __ 9__, va ser un crit més
corrosiu, i la María va demanar als altres que callessin un moment. __ 10_ el nove i el dese crits.
La María va omplir una copa, de cava, i va sortir al vent sud del balcó. Va comenc;:ar a parlar a la Rosario.
La Rosario va obrir una mica el balcó quan va sentir la veu de la María.
-Rosario -va fer la María, suau.
La Rosario va comenc;:ar a caminar per la sala, tres o quatre passes, per tornar __ll__ a la porta
del balcó. No va respondre.
-Rosario -la María de nou-, vine a prendre una copa, dona.
La Rosario no reaccionava. La María va pensar que estava fent un bon esforc;:, i li va saber greu que la
Rosario no respongués.
-Al purgatori... -va dir la María, pero va comenc;:ar a __12__ i li va agafar un __13__
com de gat. No sabia com acabar la frase-... no hi ha ni soras.
La María va pensar que havia dit una cosa estranya. I tenint com tenia __ 14__ de despistar-se
quan comenc;:ava a pensar en alguna cosa, se li va escapar la copa de la ma i va anar a _15__ als
Va fer cinc voltes i mitja al saló abans __ 16

testas de la Rosario. Aquesta va tancar rapidament la porta del balcó i es va sentir els nervis a les mans.
__ davant el telefon.
I va trucar a
la policía. Que els ve'ins de dalt estaven vinga cridar, que no la deixaven dormir, que no
paraven de blasfemar, contra ella mateixa i contra algun mossen i contra algun rector, i que
__ 17__ havien tirat una ampolla de cava. El policía li va dir que sí, que tenia uns ve'ins que eren el
Mal personificat, pero que en aquell moment hi havia molta feina a la __18 i que no podrien
. I va continuar dient-li que, si volia, l'ajudaria amb molt de gust a preparar el
__
19
20_
__ __
__ , que per aixo estaven. Li va aconsellar que fes el mateix i que tirés una copa als ve'ins, pero
que, en comptes de cava, l'omplís de licor de color vermell, perque els esquitxos de color vermell sempre
queden d'allo més vistosos en els fets d'armes d'aquestes característiques.
Unai Elorriaga (2003), Un tramvia a SP, Barcelona: Proa, p. 73-75.
1 a b e
�2
1 des de que des que des que
vuit vuít hu'it
1 3 qualssevol qualssevulla qualsevol
79
A te+ Pro\ l'' C2
4 ésclar és dar esdar
S pel-roja peliroja pelroja
6 m entre mentrestant mentrementre
7 anti-clericals anti clericals anticlericals
8 sentanta-vuit sentatavuit setanta vuit

'
9 pero també així mateix
10 Se'n van sentir Es van sentir Es va sentir
11 enseguida deseguida de seguida
12 tosir tossir tussir
13 xinglot hip singlot
14 una lleuger costu m una lleugera costum un lleuger costum
15 estavellar-se estabellar se- astavellar-se
16 d ' asseure de seure's de seure
17 l' li la
18 com isaría comissaria com isaria
19 anar-ne anar-li anar-hi
20 contraatac contra atac contra atac

-
l. Em va ensenyar unes cadires _______ i em va dir que eren les que havia
comprat en el asiatic.
a) qualsevol 1 sudest
b) qualsevulla 1 surest
e) qualssevol 1 sud-est
2. Martí va guanyar un premi _______ l'any passat.
a) cientifictecnic
b} cientificotecnic
e) científic i tecnic
3. Els han telefonat de !'empresa i els han donat pressa, _______ implica que
hauran de crear més grups de treball si volen entregar l'encarrec a temps.
a) fet que
80
C2 Prm·u '
b) la qual cosa
e) el que
4. L'altre dia ens va amb un concert d'_

a) delectar 1 arpa
______ _____
b) deleitar 1 arpa
e) del·leitar 1 harpa
S.
La teua amiga era una _______J no va voler dir mai que tenia por
______ les mosques.
a) covarda 1 de
b) covard 1 de
e) covard 1 a
6. voldria que vingueres a la boda.

a) A ser possible
_______,
b) De ser possible
e) Si és possible
7. L'actitud de !'alcalde va ser ______ tot i estar ------
a) maquiavelica 1 amb l'aigua al coll

b) maquiaveHica 1 en l'aigua al coll
e) maquiavel-lica 1 amb l'aigua fins al coll

a) És impressionant com parla de bé.
b} És impressionant que bé que parla.
e) És impressionant el bé que parla.
9. Escriure és, _______, una forma d'expressar el que hom sent.
a) en certa manera
b) en certa mesura
e) en determinada mesura
10. Em va telefonar ------ anara a sa casa a veure el futbol.

a) per a que
b) perque
e) per que
11. El vestit que es va posar per a 1' no li bé.

a) event 1 sentava
______ ______
b) esdeveniment 1 a nava
e) aconteixement 1 a nava
81
¡\ Jtc+ Prm es C2

a) Li vaig enviar una carta que contenía tota la informació que m'havia demanat per
teleton.
b) Li vaig enviar una carta contenint tota la informació que m'havia demanat per telefon.
e) Li vaig enviar una carta continguent tota la informació que m'havia demanat per
teleton.
13. Este any les _______ estan carregadíssimes de -------

a) reselles 1 poi· len
b) rosselles 1 polen
e) reselles 1 pol·len
14. Vam veure una pel·lícula

a) consevol
b) qualssevol
e) qualsevulla

a) Espere que m'ho hauras contat tot.
b) Espere m'ho hages contat tot.
e) Les dos estan ben formulades.
16. _______ informa que la _______ estara tan cada esta setmana.
a) tratic 1 circumval·lació
b) transit 1 circumvalació
e) transit 1 circumval·lació
17. Les _______ són _______ causades pel virus del _______
huma.
a) verrugues 1 excresencies 1 papil·loma
b) berrugues 1 excrecencies 1 papiloma
e) berrugues 1 excrescencies 1 papil·loma
18. L' ------- no només és musical, també pot ser, per exemple,
a) armonía 1 vocalica
b) harmonía 1 vocalica
e) harmonía 1 vocal·lica
19. Havia estudiat poc; -------' va suspendre l'examen.

a) conseqüentment
b) consegüentment
e) consecuentment
82
20. ¿Quin conjunt de verbs és correcte?
a) assa"inar, brunzir, covar, revaccinar.
b) acobardir, bollar, capitular, sotsarrendar.
e) apologizar, blaürar, collton;ar, sufumigar.
1 1 1
�
Pregunta 1 2 3 5 6 7 8 9 10
Resposta
Pregunta 11 12 13
-
14 15 16 17 18
-
19
1! 20
Resposta
1 1
1
Fxercici 4. Sou !'alcalde d'una ciutat i heu de fer el discurs inaugural de la fira de la vostra ciutat. Es
tracta d'una fira de renom internacional que reunix moltes activitats de diferent classe, com ara la fira del
motor o la fira d'artesania. Heu de tindre en compte que a la inauguració acudiran polítics importants i
altres autoritats, a més del públic general. La redacció ha de tindre entre 210 i 230 paraules.
Excrcici 5. Entreu en la pagina web de TV3 i poseu en el buscador: «Qui era Ismael Smith?», mireu el
vídeo dos vegades i expliqueu qui és Ismael Smith en una redacció que tinga entre 200 i 220 paraules.
També podeu veure el vídeo si copieu en el navegador l'enlla� següent:
http://www.cerna .cat/tv3/a laca rta/programa/qui-era-ismael-sm ith/video/5675226/
[ EXPRESSIÓ 1 INTERACCJÓ ORALS

1
Rurcici 6. Monoleg.
Cada dia hi ha més locals, sobretot hotels i restaurants, on no admeten menors. Segons els amos
d'estos locals, els menors molesten la resta de clients. ¿Que vos pareix que es vete !'entrada deis xiquets
a estos llocs pel simple fet de ser xiquets i comportar-se com es comporten els xiquets?
Idees:
¿És una decisió ben argumentada o respon a la fobia als xiquets deis amos deis locals?
¿És discriminatori o el dret d'admissió permet prendre este tipus de determinacions?
Experiencies personals amb xiquets, siga com a pares o siga com a altres clients.
Ni tots els adults ni tots els menors es comporten igual. No tots els menors criden i corren
i no tots els adults parlen baixet i fan bona olor, per exemple.
¿Que passaria si en lloc de vetar !'entrada als xiquets es vetara !'entrada a qualsevol altre
coHectiu: dones, homes, homosexuals, persones primes ... ?
¿Aniríeu a menjar a un local que no admeta menors?
¿Sabeu que existixen locals kidsfriendly? ¿Que en penseu?
83
A lte+ PrO\ es C2
Exercici 7. Heu de fer un dialeg amb un company. Llegiu el tema i les idees que heu de defensar. Al
final podeu arribar a un acord.
Persona A: Este últim mes el Govern ha tancat dos revistes satíriques perqué van publicar una vinyeta
i un acudit sobre una mesura presa per la institució amb un to que el Govern va considerar
inadequat i irreverent. Esteu d'acord amb esta mesura.
Idees:
- No es poden permetre les ofenses.
- S'han de respectar les institucions públiques.
- La intervenció és necessaria pera evitar problemes socials.

Persona 8: Este últim mes el Govern ha tancat dos revistes satíriques perqué van publicar una vinyeta
i un acudit sobre una mesura presa per la institució amb un to que el Govern va considerar
inadequat i irreverent. No esteu d'acord amb esta mesura.
Idees:
- La llibertat d'expressió és basica.
- La intervenció és excessiva.
- L'humor i la satira no es poden condemnar.
84
Prava 8
1
La Ruta deis Monestirs
La Ruta dels Monestirs és un itinerari turístic que unix els monestirs de la Murta, a Alzira, el d'Aigües
Vives, a Carcaixent, el de Santa Maria de la Valldigna, a Simat, el de Santjeroni de Cotalba, a Alfauir, i el
de Corpus Christi, a Llutxent; tots situats en les comarques centrals de la província de Valencia. En este
recorregut trobem dues rutes diferenciades. La primera per carretera, destinada a accedir als monestirs
amb vehicle, i la segona condicionada per a la practica del senderisme: el GR-236 (de més de 90 km de
longitud). El tra�at discorre per antigues sendes historíques d'origen medieval, com el Pas del Pobre, per
vies pecuaries, sendes de muntanya, camins rurals i per antigues vies de ferrocarril. S'inicia a l'estació de
tren de Gandia i finalitza a la d'Alzira, per a connectar amb el transport públic.
Monestir de Santjeroni de Cotalba
Va ser fundat l'any 1388, pel duc de Gandia Alfons el Vell, per a arreplegar els monjas jeronims que
fugien del monestir de Xabia pels atacs constants dels pirates barbarescos. Deis recíntes constru'íts destaca
i el nom del fundador-, el doble claustre renaixentista superposat, l'escala de caragol gotica de la sala
la Torre de les Campanes -a on es pot trabar una copia de la inscripció en valencia que en recorda la data
capitular, l'església, el jardí romanic i l'aqüeducte gotic. És recomanable la visita als seus voltants,
practicar senderisme per les muntanyes que rodegen el riu Vernissa, pel circ de la Safor (un fantastic
hemicicle format per penya-segats amb una altitud de més de 1.000 metres), o visitar poblacions com
Rotova, Vilallonga o la important ciutat de Gandia, amb tot el seu patrimoni historie. Gandia disposa [sic]
d'una ubicació privilegiada, entre el mar i les muntanyes. En el seu ambient es respira una rica herencia
histórica que impregna els seus monuments i l'esperit de la seua gent. Este és un deis aHicients més
destacats d'esta ciutat, que disposa [sic] d'una oferta turística capas; de satisfer, per infraestructures i per
varietat, els visitants més exigents. També hi podrem disfrutar de les seues exceHents i extenses platges,
premiades amb els prestigiosos guardons de les banderes blaves dels mars d'Europa o la Q de qualitat.
Maria (segle XN), l'església modernista de Sant Nicolau, el convent de Santa Clara, el port esportiu, pesquer
Visita obligada mereixen el Palau Ducal (casa natalícia de Sant Francesc de Borja), la coHegiata de Santa
i comercial, l'antiga universitat, el convent de Sant Roe i l'edifici de l'ajuntament.
Monestir del Corpus Christi
El monestir del Corpus Christi comen<yaren a construir-lo els dominics l'any 1422, i va acollir la primera
universitat valenciana, edifici que seguix el concepte de bellesa austera i funcional d'este arde, tal com es
pot observar en la fa�ana. L'edifici principal gira al voltant del claustre quadrat. La part més antiga és el
85
refectori gotic; també cal destacar la sala capitular i diverses dependencies deis novicis. Al costat del
monestir tenim l'església del Corpus Christi, d'estil gotic mediterrani, declarada monument nacional l'any
1982.
En la població de Llutxent no deixarem de visitar el seu castell palau medieval, que conserva merlets i
teginats originals, o !'ermita barroca de la Consolació, com també les restes del castell d'origen musulma
de Xiu. Molt prop es troba la població d'Albaida, amb un importantíssim llegat historie i amb importants
monuments per a visitar, en especial el Museu de Titelles o el palau deis senyors d'Albaida.
Monestir de Santa Maria de la Valldigna (Sirnat de la Valldigna)
lmpressionat per la bellesa d'esta vall,Jaume II el]ust en va concedir les terres, el lS de mar<,: de 1298,
a l'abat de les Santes Creus per a una nova fundació cistercenca. L'arquitectura del monestir conté, en la
seua construcció, la implantació gotica del segle XIV i les dependencies barraques deis segle XVII i xvm,
amb el temple actual i la capella de la Mare de Déu de Gracia. L'any 1991, la Generalitat Valenciana adquirí
el monestir i comen<,:aren les actuacions per a recuperar-lo i l'any 1998 es va obrir al públic.
A més de fer una visita detallada al monestir de la Valldigna, és molt interessant acostar-nos fins a
l'antiga mesquita de la Xara (actual ermita de Santa Anna), que encara conserva ares i elements de
l'arquitectura musulmana, únics a la Comunitat Valenciana. Prop el monestir hi ha la Font Gran, les aigües
de la qual reguen bona part de l'horta de la Valldigna, i en la seua contornada es pot disfrutar d'una area
d'esplai. En les proximitats de Simat hi ha dues zones d'estiueig en contacte amb la naturalesa: el Pla de
Pujant per esta última carretera, l'aqüeducte dit de les Arcades (segle xvm), que feia possible que l'aigua
Corrals (en la carretera de Xativa) i les Foies (a les quals accedim a [sic] la mateixa carretera que du a Barx).
arribara des de la Font del Cirer fins a les portes mateixes del monestir.
Monestir d'Aigües Vives (Carcaixent)
Va ser fundat per Gon<;al García de la Massa i el seu fill, amb donació als frares ermitans agustins de
!'alquería d'Aigües Vives. Les obres primitives daten del segle XIII, pero l'edifici actual comen<,:a a bastir-se
al segle xv; hi destaquen el claustre i la decoració interior, d'estil barroc. Té una capella de planta regular
amb una sola nau, volta de canó cilíndrica i capelles laterals.
Carcaixent és un municipi turístic que posse"ix un deis pocs exemples d'esglésies de la Reconquista:
!'ermita de Sant Roe de Ternils (s. xm), declarada Monument d'Interés Nacional. La població fou un nucli
seder de reconegut prestigi entre els segles XVI i XIX. Esta població esta considerada el bressol de la taronja,
ja que va ser en el seu terme municipal a on es va plantar el primer taronger destinat a la comercialització
gracies a la iniciativa del capella Monzó a la fi del segle XIX. La visió de futur d'este home va permetre que
la Comunitat Valenciana duguera a terme una de les activitats economiques que ha sigut fonamental per
a la seua riquesa i el seu desenrotllament fins als nostres dies: la taronja.
Monestir de Santa Maria de la Murta (Alzira)
Naix de l'agrupament d'algunes ermites de la vall. La seua fundació jeronima cal situar-la entre els
segles XJV-XV. La construcció dona prioritat a l'església i situa la resta de les dependencies al voltant
d'un claustre central. Cal destacar la Torre deis Coloms, robusta construcció d'arquitectura militar que
86
C2 Prm•a ,
li dona un aspecte defensiu, i el portal renaixentista, presidit per l'escut de la família Vich. L'any 1989
l'Ajuntament d'Alzira va adquirir el paratge i el 1995 s'inicia la recuperació de !'historie monestir,
declarat Bé d'Interés Cultural (BIC).
En la població d'Alzira podem mirar la Creu Coberta; l'edifici de l'ajuntament, del segle XVI, que
ocupa un palau d'estil gotie civil, típic de les mansions valencianes; l'església arxiprestal de Santa
Caterina, del segle xm, constru'ida sobre la mesquita major; els casallcis del pont de Sant Bernat; o l'antic
pont de Sant Agustí, del segle xm. La Vila és el barrí més antic i correspon a l'antiga vila, rodejada
totalment per la muralla fins a la segona meitat del segle xx. Actualment es conserven a la Vila:
l'arxiprestal de Santa Caterina, la casa Consistorial i unes quantes cases i palauets histories, com la casa
de l'Obstinació (museu de la ciutat).
Que es pot fer en esta zona? Senderisme per la vall de la Casella, PR-V303; esta senda té una longitud
total de 23 km i el seu tra�at discorre practicament en paraHel al barranc de la Casella. Punts d'interés
són el conjunt historicoartístic de la Vila d'Alzira, les obres de defensa contra les inundacions del
Xúquer, el cultiu del taronger i les belles panoramiques de les serres de les Agulles i del Cavall. El pie de
la Ratlla, PR-V304; esta senda té una longitud de 7 km, incloent les seues derivacions; partix de la casa
forestal de la Casella, a on enlla�a amb e l PR-303, ens condu'ix pel cim de la Ratlla, punt culminant de la
serra, i finalitza en el puntal de Massalari; com a cosa més destacable d'este itinerari hi ha les vistes
aeries de la serra i del mar Mediterrani.
El Pas del Pobre és el tram final de la Ruta deis Monestirs i un dels més emblematics de tot el
recorregut. Ací podrem disfrutar d'unes vistes fenomenals de les valls d'Aigües Vives, la Casella i la
Murta abans d'arribar al final de la ruta. El motiu de la seua existencia va ser la proximitat de tres
ceno bis: el monestir de la Valldigna, el convent d'Aigües Vives i el monestir de la Murta. A l'edat mitjana
l'home concebía la seua estada en la terra com un pelegrinatge cap a l'eternitat, de manera que el
costum de visitar llocs sagrats era freqüent. Els monestirs també eren uns llocs b ons per a menjar o
pernoctar i els transeünts es procuraven l'atenció de les seues hostatgeries, ben regentades pels monjes.
Així, al llarg de l'any, acudien per esta senda multitud de pobres per a demanar la caritat i l'atenció deis
beneits frares; d'ací prové el nom de Pas del Pobre. Esta senda historica ha sigut recuperada, i s'ha
revalorat així la importancia natural i cultural de la Ruta dels
Monestirs.https://www.valenciaturisme.org/que-hacer/ruta-de-los-monasterios/ [Text revisat].
1. ¿Quantes rutes trobem en este recorregut anomenat «Ruta deis Monestirs>>?

a) Una per a poder accedir als monestirs per se nderisme.
b) Tres: una per carretera, una altra per les muntanyes i una tercera que es tracta d'un tra�at
que discorre per unes sendes antigues d'origen medieval.
e) Dos: una per carretera i una altra per muntanya.
2. ¿Quin monestir té al seu voltant unes muntanyes que rodegen el riu Vernissa?
a) El monestir de Santa Maria de la Valldigna.
b} El monestir de Sant Jeroni de CotaIba
e) El monestir de Santa Maria de la Murta.
.
87
A ltl'+ PrO\ l'' C:!
3. ¿Quin monestir va ser adquirit per la Comunitat Valenciana l'any 1991?
a) El monestir de Sant Jeroni de CotaIba.

b) El monestir del Corpus Christi.
e) El monestir de Santa Maria de la Valldigna.
4. ¿Quin deis monestirs esta declarat Bé d'lnterés Cultural ( BIC)?

a) El monestir de Simat de la Valldigna.
b) El monestir de Carcaixent
e) El monestir d'Alzira
5. ¿Per que va aparéixer la Ruta deis Mo nestirs?
a) Perque antigament es visitaven els llocs sagrats.

b) Per la proximitat de tres monestirs.
e) Perque eren bons llocs pera menjar.
Pregunta 1 2 3 4 S
Resposta
1
Correcció
[ ÁREA D'ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
Excrcici 2. Llegiu el text següent i trieu, en cada cas, l'opció correcta.
Otos: el poble on el sol marca les hores
Més de trenta rellotges de sol creats per artistes com Andreu Alfaro, Antoni Miró, Manuel
Boix i Artur Heras marquen l'hora a Otos, un xicotet municipi agrícola de la Vall d'Albaida
que un dia va decidir recuperar la tradició ancestral de guiar-se per la posíció solar.
Rellotges de sol pero també de Huna elaborats amb fang, marbre, acer o ceramica que
marquen l'hora solar, i també de vegades la babilonica (quantes hores fa que ha eixit l'astre
del día), la italica (quant falta per a la seua posada) o la 1 __ omplin els earrers
__ ,
d'aquest poble que amb prou feines suma 450 habitants.
2 _ té el seu propí nom, historia i singularitat, i es poden conéixer els

diumenges __3__ la Ruta dels rellotges de sol, a través_ 4
__
es visiten els més

emblematics de la ma de guíes locals i __5__ en el Palau del marqués d'Otos, que acull
desenes d'obres de !'artista alcoia Antoni Miró.
Un d'aquests guies és Tino Pla, exregidor de Cultura d'Otos, que explica que tot va sorgir
__ 6 __deis anys 90, quan els ve"ins van comen<;ar a recuperar en les seues fa<;anes la
tradició deis rellotges de sol que sempre havien ocupat punts estrategics del poble.
88
C2 Prol'a S
L'any 2000 es van convocar ajudes europees per a turisme rural d'interior i es va decidir
optar-hi amb un projecte que __7__, alhora, __8_ amb rellotges i amb obres d'art
d'artistes «de primera línia». Per a a�o necessitaven un artista que servira de reclam per a
9__ d'altres i poder conformar així la Ruta dels rellotges de sol, i el van trabar en la
persona Andreu Alfara -Premi Nacional d'Arts Plastiques en 1981-, que es va iHusionar amb la
iniciativa i fins i tot va regalar el seu rellotge al poble, atés que no el podien pagar.
El rellotge d'Alfaro, situat a la pla�a del poble en 2004, és l'obra «més emblematica» que va
donar inici a un projecte que va apadrinar Joan Olivares, matematic aficionat a l'astronomia que
s'ocupa deis calculs previs per a col·locar tots els rellotges.
Alfaro _ 10 __ «que si aquesta obra estiguera en la Gran Manzana de Nova York la gent
no es fixaria en ella; en aquest xicotet poble és la xiqueta bonica [sic]», assenyala Pla, que explica
que a l'inici del projecte es van col·locar dos senyals de _ 11__ al costat del rellotge per a
.12 __ com a rotonda i finalment aconseguir que es llevaren, i van complir el títol de
l'obra La norma no és u n dogma.
__
Un altre artista destacat és Antoni Miró, autor del Rellotge bicicleta que, __13 __ la
forma d'un velocípede de finals del segle XJX que marca !'hora pels dos costats, reivindica un
vehicle que no contamina i s'uneix a la coHecció de quadres de gran format, gravats i maquetes
seues que acull Otos.
La ruta inclou també un atfpic rellotge, una escultura elaborada perTino Pla a manera de tres
xiprers __ .4__ es pot passejar, situada a !'entrada del poble __ 15 __ símbol
d'hospitalitat, o un rellotge de fang amb el perfil __ 16_ de la zona, obra d'Arcadi Blasco.
Els visitants poden contemplar també rellotges que _17 dates simboliques, que
homenatgen tradicions com la Muixeranga d'Algemesí, un poema de Vicent Andrés Estellés o la
dona treballadora, o que recorden vei'ns com 'Gatet d'Otos', un bandoler de finals del segle XIX
molt «temut i benvolgut».
També __18__ rellotges «atrevits», com el d'Artur Heras, amb forma de tallada de
meló d'Alger, _ 19__ l'ombra conforma la pell i crea així una tercera dimensió, i obres
que, en definitiva, recorden al caminant que -�20__ el temps i viure la vida.
EFE, «Otos: el poble on el sol marca les hores», Diari La Veu, l -5-2018. [Text revisat].
a b e
1 canonica cannonica canonnica
2 Cadascú Cadascun Cada u

-
3 recorrent recorreguent recorrint
4 de la que de que de la qual
S conclueix conclou conclu'ix
6 al fi a la fi al fin
----�---
7 permetera permitira permitisca
89
1\ llc+ l'r uHs Cl
8 contar comtar comptar

1
9 atraure atraure 'n atra ure'ls
t-
10 déia de ia de"ia
f-
11 transit trafic trafec
12 assenyalitzar-ho senyalitzar-lo sen yalitzar-ho
13 baix sota abaix
1
t--
14 per la que per la gual per que
--
15 com a com on
r- -
16 horografic orografic orografic
17 conmemoren commemóren commemoren

-
18 n 'hi ha hi ha n'hi han
19 en el que en el qual en que

-
20 cal aprofitar hi ha que aprofitar Té que aprofitar

1 -'- -
Exercici J. Llegiu les oracions següents i trieu, en cada cas, l'opció correcta.
1. M'alegra molt que ____ vindre a casa perque si no ____ em sentiría sola.
b) pegues 1 pugueres
a) pugues 1 pugueres
e) pugues 1 pogueres
2. L'altre dia va comprar de la botiga un rellotge i una prestatgeria ____
b) xicotets
a) xicotet
e) xicotetes
3. L' la i la ____ passejaven per la pla�a cada vesprada.
b) emperatriu 1 marquesa 1 duquessa

a) emperadriu 1 marquesa 1 duquessa
e) emperadriu 1 marquessa 1 duquesa
4. No sabia no constava en
b) perque 1 l'acta
a) per que 1 acta
e) per que 1 l'acta
90
CZ Prm•u Jí
5. ___ fa uns quants anys, patia una ____
a) Des de 1 pneumonia
e) Des de 1 pneumonia
b} Desde 1 pneumonia
6. Li feren un de ____ el cap de setmana passat.

a) trasplantament 1 medula
e) trasplantament 1 medul·la
b) transplantament 1 medul·la
7. Durant tot el día el ha ----

sense embussos.
a) trimsit 1 fluit
e) transit 1 flu"it
b) trafic 1 flu"it
8. Recorda que has de donar el ____ als convidats ___ vagen entrant a la sala.
a) tiquet 1 segons
e) tíquet 1 segons
b) tiquet 1 a mesura que
9. Esta trist ___ la mort de son pare _ va afectar molt.

a) perque 1 el
e) per que 1 li
b) perque 1 li
10. Estan ___ en una casa ___ han trobat unes deixalles.
a) visquent 1 en la qual
e) vivint 1 en la que
b) vivint 1 en que
11. Mentres ___ a nava menjant i __ _
a) condu·ia 1 bevent
e) condula 1 beguent
b) conduía 1 bevent
12. Si vols que ___ el teu llibre, hauras de portar-__ a casa.

a) llitga 1 -me'l
e) llija 1 -me-lo
b) llija 1 -me'l
13. ___ va assistir a la ____ d'aquell ___
a) Hermini 1 subhasta 1 orfenat
e) Ermini 1 subhasta 1 orfenat

b} Ermini 1 subasta 1 horfenat
14. ___ dissabte anarem al teatre i ___ dimarts anirem al cinema.

a) El 1 el
b) El 1 (1)
e) (1) 1 0
91
------ --
A llc+ Prm l'S C2
15. No podras viatjar ___ guanyes més diners.
b) si no
a) sinó
e) sino
16. Tinc ____ caramels, pero no ___ per a tots els assistents a l'aniversari.
b) bastant 1 prous
a) bastants 1 prou
e) bastant 1 prou
17. Confía __ aprovar totes les assignatures este ___
b) a 1 quadrimestre
a) en 1 quadrimestre
e) en 1 quatrimestre
18. Cree que no ____ xocolate en el rebost. Els teus am ics ___ menjat tot.
b) n'hi havia 1 se l'han

a) hi havia 1 se'l han
e) hi havia 1 se l'han
19. ____ deis passatgers portava el seu equipatge.
b) Cadascun
a) Cadascú
e) Cada u
20. Amena�a ___ que vindria a sa casa.
b) en
a) amb
e) 0
-
r Pregunt
r--
a 1 2 3 4 S 6 7 8 9 10
JRespost a
r-
-
'-
r-
Pregunt a
-
11 12 13 14 15 16 17 18 1 19 20
Respost a
1 1
L_
1 1
-
1 1
92
( ·2 l'rm·a ,

1
Exercici 4. Trieu una de les dos opcions que trobareu a continuació i escriviu un text d'opinió, amb una
extensió entre 210 i 230 paraules, en que valoreu críticament l'argument que es desprén de l'enunciat. Per
a fer-ho, exposeu la vostra opinió amb arguments solids i exemples rellevants.
Opció A: «En concret, cada valencia va reciclar una mitjana de 16,7 quilograms de vidre, quantitat que
equival a 64 envasos per persona.»
https://www.diarilaveu.com/noticia/81169/ecovidrio-reciclatge-vidre-hostaleria
Idees:
- ¿Sabeu exactament que és el reciclatge?
- ¿Recicleu o penseu que no val la pena fer-Io?
- ¿Hi ha consciencia en la gent de la importancia del reciclatge peral medi ambient?
Opció B: «En realitat el canvi climatic és un fenomen ambiental de profundes conseqüencies

economiques i socials que afecta principalment els pa"isos del sud, situats en zones menys
preparades estructuralment per suportar aquests fenomens materials.»
https://mansunides.org/ca/definicio-·canvi-climatic
Idees:
- ¿sabeu que és el canvi climatic?
- ¿Penseu queja esta produint-se este fenomen?
- ¿Quines solucions proposaríeu davant del canvi climatic?
Exercici S. Este matí heu vist en el periodic un gratic de barres que mostrava clarament els incendis
produ'its des de l'any 1986 fi ns al 2017. Heu pogut comprovar que han disminu'it, cosa que vos ha alegrat
moltíssim, ja que sou un apassionat de la muntanya i sempre que podeu aneu cap allí a fi de gaudir de la
natura, deis paisatges i, per descomptat, de la t ra nquil · litat. Per tant, decidiu escriure una carta a la direcció
del periodic, amb una extensió entre 200 i 220 paraules, on exposeu mesures per tal de previndre els
incendis i, a més, com és d'important conservar i mantind re les muntanyes en bon estat.
�:.a inCendis foresub en 13 Comurutat Va

enc;l.lna
1986 2017
1 000
1 000
10000
o
l t-r . . f
�--�
..
-
..
....;¡
� .. . .. . . ..
.. .. .. .
lj¡\
.
. . . .
20000
- · -
http://www.agroambient.gva.es/ca/web/prevencion-de-incendios/estadistica-de-incendios-forestales
93
A Jtl·+ l'rm l'S C2

1
_xercici 6. En els últíms anys, és moda fer rutes de senderísme. Molts jóvens es comboien i decidixen, en
els dies de bon oratge, anar a la muntanya a fi de veure racons í llocs emblematics o característics de la
zona. Fins í tot hi ha grups í clubs ja ben consolídats en alguns pobles, com per exemple: el Grup Senderísme
de Valencia, Centre Excursioniste de Tavernes de la Valldigna, Xatíva, Bocaírent, etc.
Heu de fer un monoleg sobre esta modalitat de fer excursíons per la natura.
- ¿Practíqueu senderisme?
- ¿Pertanyeu a algun grup ja consolídat?
- ¿En coneixeu algun?
- ¿Vos agradaría fer senderísme?
- ¿Penseu que és una bona manera pera desconnectar de la rutina?
- Podeu fotografiar els paísatges.
Exercici 7. Dialeg. Com que l'estiu esta a prop, decidí u propasar als vostres amics anar de víatge a algun
lloc de platja per tal de gaudír del mar í del bon oratge.
Persona A: Sou partídarí d'ajuntar-vos pera aclarír els punts que comporten un viatge llarg, ja que no
vos agrada improvisar í voleu tíndre-ho tot preparat í organítzat abans d'eíxír de casa.
Idees:
- Proposeu anar a una agencia a fí d'ínformar-vos de llocs, preus í horarís que vos poden
ínteressar.
- A més, heu de concretar quants en sereu finalment per tal de fer la reserva en !'hotel.
- Cada setmana vos reuniu dos vegades í aíxí aneu aclarínt aspectes.
- Voleu contractar un guía perque vos mostre els !loes més ímportants de la cíutat.
Persona B: Sou partídari d'ajuntar-vos només per a concretar el dia í l'hora d'eixída í de tornada, ja
que creíeu que no heu de parlar res més. No vos agraden els víatges organitzats, sinó tot
el contrarí.
Idees:
- Voleu anar al vostre ritme, és a dír, anar on vullgueu. Per tant, no cal anar a una agencia
de viatges a fi de rebre ínformació.
- Tampoc vos fa falta un guía, ja que voleu elegir els !loes que preferiu visitar.
- Com que no heu fet cap reserva en !'hotel, es pot afegir en l'últím moment qualsevol
company.
- No teniu por de les despeses, ja que sempre buscareu llocs per a menjar i dormir amb
preus assequibles.
94
: P rava 9
1
1

1
Exercici l. Llegiu el text següent i trieu, en cada cas, l'opció correcta:
josep Lozano: «La Festa Estellés té, sobretot, un caracter cultural i identitari»
(Sromera, Premi Andromina, 1979) o Ri bera (Bromera, Premi Ciutat d'Alzira, 1990), Ofidi (Edicions 62, Premi
L'escriptor d'Alginet, josep Lozano, és ]'iniciador de la Festa Estellés. L'autor de Cri m de Germanía
Prudenci Bertrana), El M u t de la Campana (Bromera, 2003) o ?de llibres de narrativa com Hist ories margi nals
(Ed. 3i4, 1982) i de poemaris com Poemes Home-Terra (L'Eixam, 1971), configuren ]'obra d'un home reflexiu
que un dia volgué emprendre !'ardua feina de "cohesionar" la gent i fer-la participar en un acte cultural i
festiu. Lozano no defuig de recordar el seu París per a parlar de la seua terra i de com aquesta, encara a
hores d'ara, es mostra anormal davant un fet tan huma com fer un acte festiu. Per aquesta raó, el futur de
la Festa podría tindre dificultats que només els valencians hem de ser capa�os de resoldre, exigint-nos la
perseveran�a adient.
-¿Com naix la idea de fer una Festa Estellés amb un sopar?
-Al voltant de l'any 2008-2009 estava preocupat per com crear una festa que cohesionara la gent de la
nostra cultura comuna, els de parla catalana, els qui parlero l a mateixa llengua. Pensí que calia buscar algun
element que ens cohesionara, que ens unira. Fins que un dia vaig veure una festa que feien a Escocia, la
Bums Supper, en escoces Bums Nicht, dedicada a Robert Burns, un poeta del segle XVIII, nascut el 25 de gener
de 1754, molt popular i venerat, segurament el més important en llengua escocesa. Els escoceses celebren
el seu naixement cada any, a Irlanda del Nord també, encara que no sé per que, i també se celebra en aquells
llocs d'arreu del món on viuen escoceses. Per tant, aixo era una festa, un esdeveníment identitari, cultural
i cohesionador, i busquí un poeta, entre els nostres, que poguera exercir aqueixa funció. Al País Valencia
hi ha dos grandíssims poetes: Ausias March i Vicent Andrés Estellés. Ausías March, per la distancia, el lexic
i !'epoca quedava un poc distant del nostre present. Per tant, l'elecció era ben clara: el poeta havia de ser
Vicent Andrés Estellés, pel seu llenguatge, per la seua tematica i la seua proximitat en el temps.
Per altra banda, organitze també una Trabada d'Escriptors de la Ribera. El 2017 sera a Alginet la 13a edició.
A la de Castelló de la Ribera, el 2010, ho vaig propasar als escriptors i escriptores que hi assistien i els va
semblar bé la idea. Aleshores, vaig buscar tres pobles on comen�ar la Festa Estellés, que van ser Alginet,
Benimodo i Manuel. En acabant, vaig escriure una carta de convit, publicada a lnfomi gjorn, en la qual
explicava tot a�o i animava els pobles a fer-Ia.
-Has explicat que buscaves un element cohesionador entre els territoris de parla catalana. ¿Per
que no Fuster en compte d'Estellés?
-No discutiré la qualitat poetica dejoan Fuster, pero, evidentment, per la seua difusió, per la seua tematica
i per la seua accessibilitat vaig elegir Estellés. La qualitat poetica de joan Fuster és més que evident, pero
l'escriptor de Sueca destaca, sobretot, com a assagista.
95
A te+ Prm l'" C2
-¿Potser també s'haurien trobat més reticencies per expandir la Festa?
-No, aixo no ho vaig pensar. No vaig pensar mai que fora Fuster.
-Amb dades de 2015 es comptabilitzen fins a 72 Festes Estellés.
-Sí, a finals del 2015 vaig enviar una carta on informava deis actes celebrats: 70. Pero després
m'escrigueren perque n'afegira dos més, el celebrat a Real (Vall deis Alcalans) i el de la Font d'en Carros.
-¿Quina és la Festa Estellés que més lluny s'ha celebrat?
-L'any passat es va celebrar a Santiago de Xile í a BrusseHes i, l'any anterior, el 2014, a Bolívia i a Irlanda.
Enguany s'ha celebrat també a BrusseHes. Ara per ara, ja tinc registrats 20 llocs on s'ha fet o es fara la
Festa Estellés el 2016. Entre els llocs més singulars, destaquen la que tingué lloc a la Torrassa del Palau
deis Borja a Canals, la que s'ha fet al Pare Natural del Montseny, a Sant Esteve de Palautordera, i la que se
celebrara al Molí Vell de Benifaió el día 24 de setembre.
-¿Cal seguir reivindicant Estellés a hores d'ara?
-No cal reivindicar-lo. Estellés és un gran poeta i punt. Indiscutible. Quant més el llegeixes o aprofundeixes
en la seua obra més t'adones de la gran qualitat i diversitat deis seus versos.
-Pensant en un gruix de societat més ample, més enlla deis nuclis o cercles cultes, d'inteHectuals
o de conven�uts, davant un país amb 6 milions de persones, ¿cal reivindicar-lo perque siga
reconegut més amplament?
-Cal tindre en compte que vivim en una societat anormal i que, per a fer moltes coses, has de comptar
amb una gran quantitat de voluntarisme. Res no esta resolt encara. Estellés és un element important més
de la nostra cultura. jo no reivindique res més. Les festes estellesianes són, a més a més, un element
cohesionador de la gent i difusor de l'obra d'Estellés i d'altres poetes també. Des de fa uns quants anys, es
dedica una part a altres poetes de qualsevol epoca i de la nostra cultura si pot ser. També es tradueixen
poemes del nostre poeta, encara que no només al castella. Quan es va fer el 2014 la Festa Estellés a La Paz
(Bolívia), un arquitecte de Catadau que es trobava allí va llegir Els amants en quítxua, que havia estat
tradu'it per una amiga seua, i aquesta va llegir el text en la nostra llengua.
-Tot i que cal salvar les distancies, el temps i les situacions personals de cadascun deis exemples
que li plantege, entre els valencians, ¿Estellés gaudeix del mateix grau de reconeixement que Lorca
o Machado?
-Estem en un país que no és normal i que té els mitjans de comunicació que té, com ara que no té ni
televisió, ni radio en la nostra llengua. Comptem amb mitjans de comunicació com La Veu del País Valencia
i publicacions locals. Ens falten vies de difusió per a la nostra cultura i, per tant, de !'obra de l'Estellés
com ho han estat l'escola, la premsa, la televisió o els cantautors, en els casos de Machado o de Lorca; dos
grans poetes. Tanmateix, hi ha casos en que es dona massa color al drap. Segurament, i des de la meua
apreciació personal, sí que es qüestionable Bécquer, poeta que la cultura espanyola que s'ha mitificat com
a exceHent, bohemi i rebel; quan era un protegit de González Bravo, fundador la Guardia Civil. Respecte
d'Estellés, sí que hi ha un cert reconeixement. Pero primer caldria una premsa normal, una televisió
normal i una ese ola normal, que el difongueren i que en parlaren. El problema és que la nostra cultura no
compta amb els mitjans adients i, a més, se la menysté, se la insulta i se la margina. Com aquella diputada
de les Corts Valencianes, per a mi indigna de representar-nos, que la va adjectivar com a "aldeana".
-Per altra banda, l'escola en valencia funcjona des de fa 20 [sic]. Ara sí que hi ha gent de quinze-vint anys
que llegeix i recita Estellés. Aixo abans era impensable i no perque fora desconegut, sinó perque ni tan
sois hi havia la més mínima difusió. Tal com esta la situació, !'Estellés no pot tindre tanta incidencia. A
96
C2 PJ'/JI'/1 1
més, per exemple, Serrat difon Machado per la televisió, per la radio... Durant la meua estada a París,
(Lozano es llicencUt a la Universitat de París Vlll) vai g estar en un concert de Raimon i altre del Llach a
l'Olympia. L'endema vaig parlar amb un estudíant brasiler, amb una solida cultura musical, que havia
assistit als dos concerts i en parlava entusiasmat.
Sixto Ferrero, «)osep Lozano: 'La Festa Estellés, sobretot un car.kter cultural i identitari'», Díari La Veu, 18-09-2016.
[Text revisat].
1. ¿Quin llistat d'obres pertany a l'escriptor Josep Lozano?

a) Crim de Germanio, Ribera, Ofici, El Mut de la Campana, Histories Marginals i Poema Home
Terra.
b) Crims de Germanio, Ribera, Ofidi, El Mut de la Campana, Histories Marginals i Poemes
e) Crim de Germanio, Ribera, Ofidi, El Mut de la Campana, Histories Marginals i Poemes Home
Homes-Terra.
Terra.
2. ¿Quina festa el va inspirar per a després fer la Festa Estellés?
a) Ninguna.
b) Quan va veure la festa Burns Supper, dedicada a Robert Burns.
e) Li van contar que hi havia una festa anomenada Burns Supper, dedicada a Robert Burns.
3. ¿En quins dos poetes va pensar per a fer una festa?
a) Estellés i Fuster.
b) Fuster i Ausias March.
e) Estellés i Ausias March.
4. ¿Per que no va elegir Joan Fuster?
a) Per la gran difusió queja té.

b) Per la tematica de les seues obres.
e) Perque és més conegut com a assagista.
S. ¿com defineix l'autor la Festa Estellés?
a) Com un element cohesionador de la gent i difusor de l'obra d'Estellés.

b) Com un element cohesionador de la gent i difusor de l'obra d'Estellés i d'altres poetes
també.
e) Com un element coherent de la gent i difusor d'alguns autors.
Pregunta 1 2 3 4 S
Resposta
Correcció
97
1 ÁREA »'ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
l
Excrcici 2. Llegiu el text següent i trieu/ en cada casi l1opció correcta.
Quin és l'idioma més racil d'aprendre per als hispanoparlants?
Aprendre un nou idioma és una porta a noves idees, vivencies i sensacions. Conéixer la llengua d'un
altre poble ens permetra, per exemple, visitar eixe país, moure'ns per allí amb una relativa __ ! __ i
cobrir les nostres necessitats -d'allojament,
t d'aliment, de socialitzar- sense dificultat. Compartir una
conversa amb un 2__, permetra que empatitzem amb ell i compartim punts de vista, opinions i
__
coneixements refrescants.Ja ho deia Fellini: cada idioma és una forma diferent de veure la vida.
Ara bé, quin idioma triar? Per a decidir-ho, alguns es fixen en el país que més els atrau per la seua
cultura o pel seu clima. Uns altres voldran aprendre !'idioma __ 3 _ va ser escrit el seu llibre favorit.
Hi haura qui vulga poder xampurrejar la llengua que parlava aquella persona que va conéixer un estiu, o
simplement es pot ser practic i decantar-se per aquel! idioma que li siga més senzill aprendre. Sera
aleshores inevitable pensar en les llengües que, com la nostra, provenen del llatí.
Les llengües roman�
A Espanya parlem un idioma d'origen llatí, o el que és el mateix, una llengua roman�. Per aixo, el més
senzill per a nosaltres sera aprendre altres idiomes que provinguen del !latí. Aixo fara que moltes de les
paraules __4
similars, si no iguals, fins i tot.
_ amb les espanyoles la mateixa arre! etimologica i que hagen derivat en vocables
L'italia, el francés, el portugués, el romanés i, dar, l'espanyol, provenen tots del llatí. Els diferents
dialectes que 5 __ d'ells posse'ix -en la península, sense anar molt lluny, trobem el gallee, els
diferents tipus de catala i l'astur-lleonés i les seues variants- també van sorgir a partir d'eixa llengua
morta. L'aprenentatge de qualsevol sera bufar i fer ampolles comparat amb el xinés o l'inuit, per citar-ne
uns altres de diferent origen.
Per orde de menor a major dificultat per a un hispanoparlant, es poden llistar els idiomes neollatins de
la següent manera:
1. El portugués: la similitud lexica entre el portugués i l'espanyol és del 89 %. A�o ho convertix en

!'idioma més paregut a !'hispa, i per aixo el més senzill d'entendre i d'assimilar. Les diferencies amb
la nostra llengua residixen principalment en el fet que el portugués manca de !'herencia arabiga
que nosaltres sí que tenim.
2. El catala i el gallee: estos dos dialectes s'assemblen tant, tant a l'espanyol, que quan un
hispanoparlant els escolta, pot entendre la major part. Aprendre catala pot servir, a més,
__ 6 pont per a aprendre francés o ítalia.
3. L'italia: les similituds salten a la vista. Les seues desin€mcies verbals són quasi iguals a les de
l'espanyol (-ar, -er, -anar es transformen en -1/aure, -ere i -ire) i les oracions es __7 _
de la mateixa manera. A més, la influencia italiana en la gastronomía o l'art fara que moltes paraules
ens sonen d'abans.
4. El francés: encara que l'origen del francés és el llatí, la seua evolució ha sigut molt diferent i ha
portat -- --- tinguen molts més sons vocalics -uns 11, mentre en espanyol solament n'hi
98
C� Prm•u 1
ha s-, que es representen amb diferents combinacions de lletres. Estes vocals, sumades als sons
nasals i guturals, són la principal diferencia del francés parlat amb l'espanyol. __ 9__
d'escriure, dominar com situar els tres tipus d'accents que hi ha portara el seu temps.
Estudiar un idioma llatí no esta exempt de dificultat perque les similituds ens jugaran _10__
mala passada. Primer, perque és molt __11__ que en ocasions 12__ per inercia en errors,
__
en pensar que certes oracions tindran la mateixa estructura que en espanyol, o que un verb derivara igual.
Cada idioma té les seues particularitats; no són poques i arribar a conéixer-les totes requerira ficar
__ 13__ hores í, sobretot, molta practica.
En segon lloc, i relacionat amb !'anterior, esta una figura que li sonara a tot aquell que haja estudiat
anglés: el 'false friend'. El fals amic és una paraula que, per la seua semblans:a a l'hora d'escriure-la o
pronunciar-la, incita a pensar que significa una cosa que no té res __14 __ veure amb el que en
realitat vol dir. Uns exemples: 'aceta' en italia no significa 'olí', sinó vinagre -olí es diu 'olio'-; 'enfermer'
en francés no vol dir emmalaltir, sinó tancar, perque emmalaltir es dira 'tomber malade'; 'acomiadament'
en portugués significa 'nu' i no 'acomiadament' (de destitució), que es dira 'despedimento' o 'demissao'.
Com estos hi ha centenars de casos més. No és un fenomen que es dona exclusivament amb les llengües
roman<;, pero sí que sera amb estes __15 _ més habitualment succe'isca.
«Saber un altre idioma és tindre una segona anima»

Carlomagno
Més enlla dels idiomes d'origen llatí
Les llengües neollatines són una ínfima part de tates les que existixen sobre la fas: de la Terra, al voltant
de 7.000. I entre estes, encara que són rara avis, també se'n pot trabar alguna senzilla d'aprendre amb un
poc de cura.
__
L'anglés és la més accessible. Si ha arribat a ser !'idioma més parlat per persones no natives a tot el
món, per alguna cosa sera. Amb la gran influencia que tenen els 16 anglosaxons a nivell
__
planetari en la cultura i l'economia, és complicat trobar a algú que en no xampurrege alguna palabreja. I
encara que la pronunciació puga paréixer complicada a voltes, gramaticalment és un idioma molt basic.
El maneig deis verbs és d'allo més simple. Els temps verbals en són solament tres. En present, tots els
verbs són iguals excepte per una -s que caldra afegir quan es referisca a ell o ella. En el passat, la majoria
deis verbs -els anomenat regulars- solament requerixen que se'ls agregue -ed al final. 1 els 'phrasal
verbs', és a dir, els verbs compostos amb preposicions o adverbis, possibiliten que amb el 'to do', el 'to be'
o el 'to go' puguem significar un munt de coses diferents.
A manera de curiosítat, altres idíomes senzills encara que no ho parega són l'afrikaans sud-africa i el
suahili. L'afrikaans, a pesar de ser una mescla d'holandés, bantú, khoisan, portugués í malai, no conjuga ni
genere, ni verbs, ni pronoms. Funciona per la logica. El suahíli el parlen més de 45 __17__ de
persones a África, í en mancar de conjugacions verbals simplifica prou la tasca d'aprendre'l.
99
A llc+ PrO\ e� C2
«El llenguatge ens ajuda a capturar el món: com

menys llenguatge tinguem, menys món capturem>>.
Fernando Lázaro Carreter
Com millor parlero l'espanyol, millor
Ara bé, que estos idíomes siguen pareguts al castella o de gramatica amable és un bon comenr;ament,
pero no __18__ és tot. La llengua cervantina és riquíssima en vocabulari i complexa en les seues
declinacions verbals. Ar;o és una sort, com va posar en evidencia Orwell amb la 'neolengua' que va idear en
la seua novel·la '1984': com més riquesa en el diccionarí, més idees es podran transmetre, més tonalitats i
matisos es podran __19 __ i sentir. El llenguatge possibilita el pensament, les idees, els valors.
Per ací és per on comenr;a tot. És basic per a parlar un altre dialecte tindre un domini el més
perfeccionat possible de la llengua materna. A l'hora d'expressar-se en un altre idioma, tal vegada no es
trobe la paraula que signifique exactament el que es vol dir. Pero si es pensa en un sinonim en castella,
__20 __ que eíxa paraula sí que tinga un vocable similar en aquella altra llengua.
https://val.levante-emv.com/sociedad/2017/02/17/idioma-facil-aprender-hispanohablantes/1530212.html
a b e
1 desenvoltura desinvoltura desimboltura

---
1 2 extranger estranger
--
estranjer
�
en el que en que en el qual
-- -- -- -
4 compartixquen compartisguen compartisquen

-- -- --
1 S cadascun cadasquun cadascú
�
1
com coma com

--
7 construe'ixen construixen constru'ixen

-- -- -
8 a que al fet que a que

-
9
:----
Al hora Al hora A !'hora
-- -- --
10 alguna que altra alguna alguna que altra

- -
11 probable provable probable
12 caiguem ca'igam caiem

--
13 0 -li -los
� que en a
15 amb les quals amb les que amb que

--
16 pa'issos pa'isos paísos
100
C2 l'rol'a (
17 millons miHions milions
18 1'
f.--
hi ho
19 percibir pers:ibir percebre
1 20 pot ser potser posiblement
1. Després que el meu amic el secret als assistents a la reunió, es va
a) revelara 1 rebelar
b) rebelara 1 rebeHar
e) revelara 1 rebel·lar
2. Ella és 1' d'aquella propietat ------

ha de rebre la ------
a) heredera 1 de la que 1 legítima

b) hereva 1 de que 1 legitima
e) hereva 1 de que 1 Ilegítima
3. El projecte del _______ posa en perill la seua ______ que _______ estima.
a) tramvia 1 vila 1 tant

b) tranvia /vil·la 1 tan
e) tramvia 1 vil·la 1 tant
4. L'estiu passat visitarem ______ on comprarem ______ de Pinotxo per al nostre

nebot.
a) Penylscola 1 una titella

b) Peníscola 1 un titella
e) Peníscola 1 una titella
S. Per a dinar vam prendre arras ______ brou. ¡ ______ que estava!
a) amb 1 Que saborós
b) amb 1 Que sabrós
e) en 1 Que sabrós
6. La nova de !'empresa anava, ------

les normes
establides des de l'any 2016.
a) representant 1 paulatinament 1 aprenent

b) representant 1 a poc a poc 1 aprenent
e) representanta 1 a poc a poc 1 aprenguent
101
\1t�+ l'rrn �� C2
7. _____ de mes, _____ d'excursió a la ____
a) A primers 1 hem d'anar 1 Font d'En Carros

b) Al principi 1 hem d'anar 1 Font d'en Carros
e) A primers 1 tenim que anar 1 Font d'En Carros
8. No ____ que em tornes hui els llibres, torna ____ dema ____
a) és necessari 1 -me'ls 1 mateix

b) és necessari 1 -me-los 1 mateixa
e) és precís 1 -me'is 1 mateixa
9. El llibre que tens a les no és ____ interessant, idiu ____
a) mans 1 gens 1 cada cosa

b) mans 1 res 1 unes coses
e) mans 1 gens 1 unes coses
10. Em vaig a una revista _J és a dir, que apareix dos vegades al mes
i costa 5 euros i
____
____
a) suscriure 1 bimestral 1 escaig

b) subscriure 1 bimensual 1 escaig
e) subscriure 1 bimestral 1 pico
11. Les dades que em va ____ eren d'una importancia ____
a) subministrar 1 cabdal
b) subministrar 1 cabal
e) sumministrar 1 cabdal
12. El ____ va vendre les propietats, els beneficis ____ van destinats a una
ONG.
a) vescomte 1 deis quals

b) vescomte 1 de les quals
e) vesconte 1 de les quals
13. Van ____ el carrer abans ____ que vinguera ____ cotxe.
a) creuar 1 de 1 algun
b) encreuar 1 (IS 1 algun que altre
e) creuar 1 (IS 1 algun
14. ____ UPV ha organitzat uns partits ____ handbol i ____ hoquei
pera la setmana que ve.
a) L' 1 de 1 de
b) La 1 d' 1 de
e) La 1 d' 1 d'
102
C2 Prm·a e
15. tens res ter, vine a ma casa t'explique els pronoms

febles.
a} Si no 1 a 1 perque
b} Si no 1 que 1 per a que
e} Sinó 1 a 1 per a que
16. No enviar-ho per corre u, millor fer-ho

calma.
a} hi ha que 1 corrents 1 sinó 1 amb

b} cal 1 corrents 1 sinó 1 amb
e} cal 1 corrent 1 sinó 1 en
17. matí tots treballavem, i ¿vosaltres que ?
a} Pel 1 mentrestant 1 féieu

b) De 1 mentrestant 1 feieu
e) De 1 mentrestant 1 féieu
18. ¿Han comparegut els testimonis? comparegut alguns.
a} N' han
b) Hi han
e) Han
19. El nostres ve'ins tenien un cotxe vell, pero també ____ tenien un ____ nou.
a} en 1 de
b} en 1 0
e} 0 / 0
20. la lluna ____ amb ____ que impressiona.
a} lluix 1 una resplendor

b} llue·ix 1 un resplendor
e} lluu 1 una resplendor
---,
�� 1 ��
Pregunta 1 2 3 6 10
Resposta
Pregunta 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Resposta
103
-\ lll' t l'rm e� C2
.

1
Exercici 4. Trieu una de les dos opcions i redacteu un text que tinga entre 210 i 230 paraules.
Opció A: Actualment, és moda posar en les cases la instal·lació domotica, aixo és un conjunt d'aparells
electronics que es comuniquen entre si i realitzen algunes funcions. A més, són capac;os de
comunicar-se amb les persones a qui servixen. Un amic vostre té este tipus d'instal·lació en
casa i heu pogut veure com des del seu telefon mobil pot saber qui toca a la seua porta, si els
cristalls estan tancats, si els llums estan apagats, etc. Per tant, heu de fer un escrit en que
expresseu la vostra opinió sobre esta nova modalitat en la tecnología de la llar, també
anomenada casa intel·ligent. Comentareu:
- ¿Coneixeu la domotica?
- ¿Teniu algun amic o familiar que la utilitze?
- ¿Creieu que millora la qualitat de vida?
- ¿Si tinguéreu ocasió, vos la instal·laríeu?
- Té un preu entre 160 i 600 €. ¿Penseu que val la pena?
Opció B: Hi ha una nova moda de calefacció: sostre i terra radiant. Cada vegada són més les persones
que la utilitzen, ja que diuen que és el sistema més eficient que podem trobar hui en dia en el
mercat. Esta nova modalitat envia l'energia a través d'ones infraroges que només es
convertixen en calor quan xoquen amb un cos solid; és a dir, quan entren en contacte amb els
nostres cossos, mobles, objectes, amb les parets, etc. Aquest tipus d'ones no són perjudicials
pera l'ésser huma, i són molt similars a les que emet el sol.
Un amic vostre té este tipus de calefacció en casa, vau anar-hi i vau comprovar que funcionava
perfectament i no ressecava l'ambient. A més, vau veure que no ocupava espai,ja que s'oculta
dins deis sostres i sois i, per tant, no limita a l'hora de col·locar mobles en casa. També és molt
més eficient que un sistema convencional perque necessita menys energía. Aleshores, hi haura
un estalvi economic.
Així dones, heu de fer un escrit en que expresseu la vostra opinió sobre esta nova modalitat de
calefacció en les cases.
Comentareu:
- ¿Coneixeu la calefacció de sostre i terra radiant?
- ¿Teniu algun amic o familiar que la utilitze?
- ¿Creieu que és més saludable per a les persones esta nova modalitat que la
convencional?
- Després d'assabentar-vos deis seus avantatges, ¿heu pensat d'instal·lar-vos-la?
T.' .. .•
.... · 5.
A partir de les gratiques d'evolució de la població que tens a continuació redacta un informe
que explique la situació de la població de l'area metropolitana de Valencia, de I'Horta i de l'area urbana i
quines perspectives de població es preveuen per als proxims vint anys.
- (ETCV) Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana.

- (IVE) lnstitut Valencia d'Estadística.
104
CZ l'ml'tl 1
- LPIVE i CPIVE, metodologies de I'IVE.

- (INE) lnstitut Nacional d'Estadística).
1 000.000
1 800.000
1 .700000
I.SJO .OOO
1 .�0.000
, tOO 0()(1
1 300 000
1 200.000
1 . 100.000
1 000000
Evolució de la població de l'Area Metropolitana de Valencia (hab.). Font: Subdirecció General d'Estadística.
Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comers: i Treball.
ETCV 80UZII 7�
tua a nua = O 19
- tasa e o
CAVE tasa anua = -O �6

LPIVE
INE
, ;xm
-
1 . 59 1 .465
1 .399. 1 07
s o.m
Perspectives demografíques de L'Horta. Font: INE, Subdirecció General d'Estadística. Conselleria d'Economia
Sostenible, Sectors Productius, Comers; i Treball
lOS
.\ lll'+ Pro\ e" C2
: .!l: ))� ETCV tasa anu al 0.�0

==
LPIVE tasa anúa = 0.2�

-
::o: :m CPIVE tasa anual = -0.�-E
l�lE :asa anual =

O 3€ 1 � � f2e
�;,:;------
-
-
1 6:1J 772
Perspectives demografiques de l'area urbana de Valencia. Font: INE, Subdirecció General d'Estadística.
Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comer� i Treball.
«Esborrany del Pla de Mobilitat Metropolita de Valencia», Conselleria d'Habitatge, Obres Públ iques i Vertebració
del Territori.

1
Exercici 6. Monóleg.
Tema: Heu de fer un monóleg sobre una nova modalitat d'aprendre idiomes.
Els dies 13 i 14 de maig es va celebrar a Valencia la la edició del Festival Internacional deis ldiomes en la
ciutat de Valencia. Fou organitzada per 1'Associació Valencia Language Exchange, la qual considera que el
metode més efica� per aprendre un idioma és imitar el procediment amb el qual cada persona ha aprés la
seua propia !lengua de manera natural, a través de les interaccions socials. Música, conferencies,
gastronomía i formació foren els protagonistes en un espai únic dedicat a l'intercanvi lingüístic i cultural. El
festival es va dur a terme en el Pare de I'Umbracle de la Ciutat de les Arts i les Ciencies de Valencia. A més,
van haver-hi activitats per als xiquets i informació sobre estudis lingüístics, concerts i teatre en diferents
idiomes.
Idees:
- ¿Que opineu sobre la realització de la la edició del Festival Internacional d'ldiomes?

- ¿Coneixeu este festival? ¿T'agradaria anar-hi?
- ¿Creus que ajuda a l'aprenentatge deis idiomes?
- ¿Consideres que haurien de fer més edicions d'este festival?
106
rz ,m 1'11 (
Exercici 7. Feu un dialeg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra
persona. Un assumira la situació comunicativa de la persona A i l'altre la de la persona B. Primerament llegiu
la introducció del tema i les idees que cal defendre tot respectant el paper que vos atorga la proposta. Cal
mostrar-se participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual.
Persona A: L'altre di a en el periodic vau llegir una enquesta que mostrava que les vendes en els xicotets
comer�os havien augmentat de manera considerable, mentres que en les grans superfícies
era tot el contrari, cosa que vos va alegrar moltíssim. Viviu en una ciutat on per a fer
qualsevol tipus de compra aneu als supermercats o botigues d'allí. A més a més, vosaltres
sempre heu considerat que la millor opció és comprar en els xicotets comer�os pels
següents motius:
Idees:
No heu d'agafar el cotxe, ja que teniu les botigues i establiments prop de casa.
El tracte amb el venedor és de molta confian�a, ja que vos coneixeu des de fa molts anys.
Com que h i ha eixe tracte tan amistós, si necessiteu alguna cosa no teniu cap problema
pera demanar-li-ho.
Voleu ajudar i contribuir a augmentar la clientela de la vostra ciutat i així donar-li difusió i
aconseguir incrementar les vendes.
Persona B: L'altre dia vau llegir en el periodic una enquesta que mostrava que les vendes en les grans
superfícies havien augmentat d'una manera considerable, mentres que en els xicotets
comer�os era tot el contrari, cosa que vos va alegrar moltíssim, ja que viviu en una ciutat
que té molt prop la zona comercial i en sou un client fix. A més a més, vosaltres sempre heu
considerat que la millor opció és comprar en les grans superfícies pels següents motius:
Idees:
No és difícil accedir-hi, ja que agafes el cotxe, actualment la gran majoria de persones en
tenen, i en pocs minuts estas allí.
El tracte amb els venedors és amistós, ja que el fet d'anar-hi contínuament fa que hi haja
molta confian�a entre ell i el que compra.
Hi ha molta més varietat en tots els ambits: roba, complements, sabates, decoració, etc.
Penseu que anar a grans superfícies es pot convertir en una activitat entretinguda i
divertida per a tota la familia.
107
------
-----�
1 P rova 1 0
( ÁREA DE COMPRENSIÓ ESCRITA
)
Historia dol�a de l'estiu
Una espessa fumera s'enlaíra en un camp d'Alboraia, alla on els carrers de Valencia deixen pas a un
paisatge de camps i cultius que s'estenen com catifes amb una estricta perfecci6 lineal. N'hi ha una més
enlla, just després d'aquella séquia feta amb escaire i cartab6, ja en el terme de Tavernes Blanques. I
encara una altra, més lluny, a Meliana, darrere de la qual es difumina la llum del sol, que a aquestes hores
ja és calida i suau.
Som a l'Horta de Valencia, concretament a l'Horta Nord, i encara falten uns quants mesos per a l'estiu.
És novembre i els dies s6n curts. Els vespres es tenyeixen de roig. Els camps de xufa, que sumen més de
tres-centes hectarees en que és [sic] una de les cinc hortes periurbanes que queden a Europa, són
consumits per les flames dia rere dia. Res ni ningú no ho atura. Vicent, Enrie o Miquel el Roig de Ceba s6n
alguns deis llauradors que aquests dies s'afanyen a cremar -fins a una hectarea en només mitja hora
les inacabables línies d'herba que, ja seca, jau sobre uns cavallons perfectament paraHels. Sota la terra
que quedara al descobert després de la crema s'hi amaga allo que estem buscant: un petit tubercle d'uns
vuit miHfmetres de diametre de mitjana que fara les delícies de l'estiu. La xufa, base de l'orxata més
famosa, segurament.
Del sernbrat a la crema
Tot comenlja nou mesos abans, al marlj. És llavors quan se sembren els camps. L'Horta, que és un
paisatge multicolor tot l'any, en aquestes dates és una catifa de cols, cebes, enciams, carxofes, patates...
.
Tot ben delimitat per un entramat de séquies, camins, carreteres petites, el carril bici conegut com la vía
xurra .. Al juny, després d'uns mesos de regar-los, els camps ja estan coberts d'una espessa mata verda,
que dura fins a quinze regs abans de comenljar a fer-los passar set i deixar-los assecar, cap al mes
d'octubre. És llavors quan, amb !'arribada del fred, comenlja la crema. Un sistema més dtpid i efectiu que
la tradicional sega a ma que s'havia fet fins als anys cinquanta del segle passat, quan la palla tenía altres
usos per al bestiar.
Mentrestant, la xufa de la collita anterior s'ha anat assecant a la part alta de les cases o els espais
coneguts com a secadors. S6n senzilles construccions de fins a tres plantes amb grans finestrals on el
tubercle reposa a terra i es remou periodicament perque vaja perdent fins al 50 % del seu pes en aigua, en
un procés lent i natural.
De la collita a la tria
Va ser Enrique el Parrús, un ferrer d'Alboraia, qui va inventar, als anys setanta, el que probablement
una lamina de mantega, talla els cavallons just per sota d'on esta enterrat el tubercle. Després, tot plegat
va salvar el cultiu de la xufa. I de rebot, l'orxata. Es tracta d'una maquina que, com un ganivet que s'endú
109
--- ------
-- --
·\ 1tc+ PnJ\ es C2
es porta cap al rentador. N'hi ha tres en tota l'Horta (tot i que fins fa un parell d'anys n'hi havia quatre):
dos a Alboraia i l'altre a Poblenou. El desaparegut, el que feia quatre, era a Tavernes. Després de fer passar
els tubercles per un sistema de rentat amb aigua, es posen de nou al remole i cap al secador, on es
guardaran durant els tres mesos següents.
Arribada la primavera i amb l'estiu a tocar, les orxateríes es preparen per rebre el genere. Un procés
de tria amb tecnología óptica d'última generació, a un ritme de mil quiJos de xufa per hora, rematat a
l'antiga: a ma i sota la rapida i precisa mirada deis triadors. Després,ja a l'orxateria, té lloc l'elaboració de
la beguda. Un procés de trituració de la xufa i rehidratació posterior a base d'una maceració en aigua,
dues passades pe! tamís i sucre, molt sucre. Tot barrejat i refredat dipidament a temperatures que
voregen els 0°C.
Tot aquest procés, malgrat la mecanització i el gris metaHic deis materials, s'ha mantingut tal com es
feia tradicionalment en moltes alqueries i barraques de l'Horta.
Degustar l'orxata
Si bé arreu del país tenim orxateries on podem degustar )'elixir, fer-ho alla on la terra fa olor de xufa
és l'avinguda de l'Orxata. Fins i tot es pot trobar una orxatería en un antic secador de xufa enmig de
és una cosa que s'ha de fer un cop a la vida. No debacles el carrer principal d'Alboraia venint de Valencia
camps, com passa amb el Sequer lo Blanch. Anem on anem, que !'oferta és variada també a
Valencia --sobretot en barris com Benimaclet, propers a l'horta-, hem d'acompanyar l'orxata amb uns
fartons per acabar de fer la festa grossa.
Que és l'Horta de Valencia
L'Horta de Valencia és una franja d'entre deu i quinze quilometres que envolta (menys pel mar) la
ciutat. Una superfície d'aproximadament deu mil cínc-centes hectarees regades per les séquies, nou en
total, procedents del riu Túria. Tota una xarxa de séquies que va ser constru'ida durant el període
musulma (entre els segles vm i xm), abans de l'arribada de ]aume l. Dividida en dues comarques, l'Horta
Nord i la Sud, s'hi cultiven quatre tipus de conreus: tarongers, hortalisses i arros, al sud, i xufa, al nord.
El nom
El terme orxata ve de ordi en llatí. Orxata seria la "llet vegetal", per aixo sempre s'especifica "de xufa",
ja que en altres contrades n'hi ha d'altres tipus, com l'orxata d'ametlla, per exemple. Tot i aixó, conta la
llegenda que quan]aume I va entrar a Valencia unajove li va oferir una beguda blanca i dol�a. Quan li va
preguntar que era, ella va respondre: «És llet de xufa». A la qual cosa el reí va replicar: «Aixo no és llet, és
or, ¡xata!». El que ja no li devia dir és que és una beguda rica en propietats. Prevé malalties
cardiovasculars, és bona per al sistema immunitari, té propietats antibacterianes i prebiótiques i, per
rematar-ho, estimula el sistema digestiu.
També ecologica
Productors com Terra i Xufa elaboren tot tipus d'orxata: ecológica, concentrada (perque cadascú se
la prepari a casa) o en brics, per als més mandrosos. Fins i tot, bojos com són de la xufa, n'han fet una
cervesa artesana, l'Antara, farina i oli. Al Principat els trobarem en botigues de productes ecológics i
gurmets. Altres productes que es deriven de la xufa són la gamma de cremes i olis que produeix una petita
empresa d'Almassera, Vanhorts.
110
Cl """ " 11
'
Retom al passat, present ben viu
En un antic escorxador, a Almassera, es fa un repas a la forma de vida de l'Horta. Amb aquest objectiu,
s'hi reprodueixen tres espais basics: la casa, la cuina i el camp. És el Museu de l'Horta. Encara ara, pero,
molts racons de l'Horta s6n un museu ben viu, en que la manera de treballar i viure no han variat gaire.
Oriol Clavera, «Historia dol�a de l'estiu», Ara, 24-06-2018. [Text revisat].
l. ¿Quantes hartes periurbanes queden a Europa?
a) Quatre.
b) Cinc.
e) Sis.
2. ¿Quin és el sistema que s'havia fet fins als anys cinquanta del segle passat?
a) Cremada.
b) Maquina de segar.
e) Segar a ma.
3. ¿Quina de les 3 afirmacions següents és verdadera?
a) Després de fer passar els tubercles per un sistema de rentat amb aigua, es posen de nou
al remole i cap al secador, on es guardaran durant els tres mesos següents.
b) Després de fer passar els tubercles per un sistema de rentat amb aigua, es posen de nou
en el remole i cap al secador, on es guardaran durant els sis mesos següents.
e) Després de fer passar ets tubercles per un sistema de rentat, es posen de nou en el
remole i cap al secador, on es guardaran durant els cinc mesos següents.
4. ¿Com és el procés d'elaboració de l'orxata?
a) És un procés de rehidratació anterior a base d'una maceració amb aigua, dues passades
pel tamís i sucre, molt de sucre. Tot barrejat i refredat rapidament a temperatures que
voregen els zero graus.
b} És un procés de rehidratació posterior a base d'una maceració amb aigua, dues passades
pel tamís i un poc de sucre. Tot barrejat i refredat rapidament a temperatures que
voregen els zero graus.
e) És un procés de trituració de la xufa i rehidratació posterior a base d'una maceració amb
aigua, dues passades pel tamís i sucre, molt de sucre. Tot barrejat i refredat rapidament
a temperatures que voregen els zero graus.
S. ¿Per que és bona l'orxata?

a) Perque prevé malalties cardiovasculars, és bona per al sistema immunitari, té moltes
propietats antibacterianes i antibiotiques i, per a rematar-ha estimula el sistema
digestiu.
b) Perque prevé malalties cardiovasculars, és bona per al sistema immunitari, té propietats
antibacterianes i prebiotiques i, per a rematar-ha estimula el sistema digestiu.
e) Perque prevé malalties cardiovasculars, és bona per al sistema immunitari, té propietats
bacterianes i prebiotiques i, pera rematar-ha estimula el sistema digestiu.
111
Pregunta 1 2 3 4 S
Resposta
Correcció
ÁREA D'ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

1
correcte í adequat. Sí penseu que no heu de posar-hi res, marqueu-ho amb el símbol (2).
Fxercici 2. Llegíu el text següent í omplíu els espaís buíts amb una o més paraules perque el text siga
El bus de la llengua fa parada a la platja de Sant Joan entre xiquets enjogassats i

banyistes encuriosits
El bus de la llengua, el vehicle per al foment del valencia 'noliejat' per la Direcció General de Política
Lingüística, es va acomiadar aquest dissabte de la platja de Sant]oan d'Alacant després d'estar quatre dies
aturat a l'avinguda de Ni�a. Alla va ser testimoni deis primers banys de l'estiu, de passejades i de curses,
pero també objecte de la curiositat de les persones que __1__ trobaven mentre feien un passeig o
quan entraven o eixien de la platja. "Sempre teua?", llegeix en veu alta un grup que acaba d'aparcar el
cotxe i es dirigeix cap a !'arena.
Tot i que l'objectiu principal del bus de la !lengua és dur el valencia a les comarques i fomentar
__ 2__ l'ús amb jocs i tallers, els monitors que viatgen en aquest gran vehicle descapotable
expliquen que, en aquesta ocasió, han sigut més habituals els casos de gent que ha acostat
a preguntar, a informar-se i, fins i tot, a donar la seua opinió sobre la situació de la llengua.
En un moment determinat coincideixen un runner catala i una dona estrangera que passeja amb un
gos i un carret. Ell, conversant amb un deis monitors, valora molt positivament la iniciativa i remarca que
«una llengua, si no la cuides, es perd». Ella, que s'expressa en castella amb dificultat, pregunta si !'autobús
és «para que hablemos valenciano». Afegeix que no en sap, «pero me gustaría mucho».
Pero també hi ha qui no _ 4__ s'informa sobre el que es fa a !'autobús, _5__ que fins
i tot s'anima a participar en les activitats que es propasen. Durant aquest dissabte, per exemple, vanjugar
una parella formada per una catalana i un madrileny, una castellonenca i un saragossa i un valencia i una
serbia. Aquest últim cas, a més, amb un resultat inesperat: va guanyar ella.
Cinc tallers per a tots els públics
El valencia és bona llengua per a jugar i emportar-se premis. Aquest és el gran atractiu que ofereix
!'autobús, que al seu interior guarda cinc jocs o tallers: Una de quatre, L'alfaruleta, A la moda, El conte
volador i Paraules esteses. Una de quatre és un concurs per equips sobre geografía, literatura, cultura i
llengua del nostre territori i esta adre�at a l'alumnat d'ESO, batxillerat i al públic en general. Així, els
concursants s'enfronten a preguntes com «Quin és el dol� típic de Xativa?», «Quin és el gentilici de
Morella?», «De qui és el vers 'No hi havia a Valencia dos amants com nosaltres?'», «On esta el
Penyagolosa?», «Quin és !'origen de les festes de la Magdalena?», «Per que se celebren les fogueres
d'Alacant?» o «Com i quan celebrem els valencians !'amor?».
112
CZ l'ml'll H
En L'alfaruleta, un altre concurs per equips, un dau determina una categoría i una ruleta alfabetica,
una lletra. Els participants han de trobar, per exemple, noms d'animals que comencen per la lletra b.
L'equip que done més respostes en menys temps sera el guanyador.
El tercer, A la moda, és un taller creatiu adre�at a l'alumnat d'ESO, batxillerat i universitat «amb anima
de creadors, dissenyadors, dibuixants i que volen crear la seua propia moda». El taller els dona
l'oportunitat de crear «un eslogan divertit i atractiu» per a animar __6__ la gent a comprar en
valencia. Aquest missatge, __7__ d'__8 __ "sentiments positius", s'estampa en una
samarreta o en una bossa de tela.
El conte volador és un taller creatiu d'escriptura adrec;at també a l'alumnat d'ESO, batxillerat i
universitat. A partir de l'inici d'un conte, s'ha de redactar la resta de la historia, per equips. Per exemple,
una vegada redactat el nus, es fa un avió amb el paper i es llanc;a a un altre equip, que __9__
d'escriure la historiaja encetada.
El cinqué taller és el més indicat per als xicotets de casa. Paraules esteses consisteix __10 __
retallar lletres i decorar-les. Després, amb aquestes lletres, es construeixen paraules «que apel·len a
sentiments positius». Finalment, amb aquestes paraules es construeixen frases que acaben __ 11 __
esteses en un cordell.
__12__ anecdota, els monitors del bus expliquen que en un grup de xiquets __13 un __
d'alemany que no tenia coneixements de valencia. En el seu cas, jugava en castella i, després, li ho
__14__ __15__ __16 __ algunes paraules.
Més de 100 pobles connectats per la llengua
El bus de la llengua va encendre el motor el passat 9 de mar<; quan es va presentar aquesta campanya
per a incentivar l'ús del valencia. L'endema va fer parada a Castelló de la Plana, coincidint amb les festes
de la Magdalena. Un dels proposits clars des del principi és que aquest vehicle tinga una presencia
destacada en les principals festes tradicionals valencianes. Per aixo, després de la Magdalena, va arribar
el torn de les Falles, a Valencia, i el de les Fogueres d'Alacant, del 20 al 23 de juny. Els dies 11, 13 i 14
d'agost, el bus de la llengua fara parada a Elx.
El viatge es pot seguir a la web del projecte (www.sempreteua.gva.es), on també hi figuren les
proximes parades del bus i un quadern de bitacola. __17 va comenc;ar a rodar fins a marc; de
__
2019, un any després, el vehicle arribara a 106 municipis. Aquesta setmana va comen�ar a Almussafes, va
seguir a Benifaió i va fer parada durant quatre dies a la platja més extensa de la ciutat d'Alacant,
__18__ es va acomiadar aquest dissabte. Aquest dilluns i fins dimecres, estara __19 __ 10 h
__20__ 17 h a la Casa de la Cultura de Santjoan d'Alacant.
l. L., «El bus de la !lengua fa parada a la platja de Sant joan entre xiquets enjogassats i banyistes encuriosits»
Diari La Veu, 24-06-2018.
1 a b e
1 se'l el s'el
1 2 0 -ne hi
113
-----
r
3 s'ha s'hi se n'ha
,
4 no mes només nemes
S si no sino sinó
6 0 a en
7 que te que ha que ha
8 apelar apeHar apellar
9 tindra que hi haura que haura d'
1 10 en a 0
11 seguent sent siguent
1 12 Com a Com Cóm
13 hi havia n'hi havia havia
1 14
15
traduíen
per a que
'
traduien
per que
tradu ien
perque
'
f
-
16 aprenguera aprenera aprengues
17 des de que desde que des que

-
18 de la que de la qua! de que
19 de desdé desde
20 fins a fins a
l. L' i la són les seues
a) honestitat 1 claretat 1 virtuts

b) honestitat 1 claredat 1 virtuds
e) honestedat 1 claredat 1 virtuts
2. Va omplir amb la peral curs de cuina.
a) exactitut 1 sol·licitut
b) exactitud 1 sol·licitud
e) excatitut 1 sol·licitud
3. miraven de el
a) lsa'ies 1 Elo'isa 1 reüll 1 tra'idor
114
C2 Jlrol'u Jf
b) lsaTes 1 Elo"isa 1 reull 1 traidor

e) lsaies 1 Eloisa 1 reüll 1 tra'idor
4. El teu amic ____ té un problema d' ___ en la cara.
a) políglot 1 acné
b) políglot 1 acne
e) poliglot 1 acne
S. Va m estar allí ___ dies i no p()gué donar-me ___
a) varios 1 alguna resposta

b) uns quants 1 alguna resposta
e) uns quants 1 cap resposta
6. Davant de l'enemic es va i el va
a) envalentonar 1 atemoritzar
b) envalentir 1 atemorir
e) envalentonar 1 aterrar
7. No vam torrar la carn en la muntanya ___ hi havia en 1'entrada el següent cartell:

No foc al bosc.
a) dones 1 encengueu
b) perque 1 enceneu
e) perque 1 encengueu
8. Si no et trabes bé, anar a cal metge i que et fa�a __ analisi de sang.
a) has d' 1 una

b) deus d' 1 una
e) deus 1 un
9. aprendre ___ idiomes per tal __ que aconseguisques un bon treball.

a) Hi ha que 1 diversos 1 de
b) Hi ha que 1 varios 1 �
e) Cal 1 uns quants 1 �
10. No cree que aprove el curs ___ m'he descuidat els deures últimament.
a) dones 1 �
b) perque 1 deis
e) perque 1 �
11. Va ____ les paraules del ____
a) ressaltar 1 sotssecretari
b) ressaltar 1 sotsecretari
e) resalta r / sotssecretari
115
\ 1te+ Pron·s C2
12. Cada matí dos taronges i després la roba.
a) esprimia 1 estenia
b) exprimía / estenía
e) espremia 1 estenia
13. La ploma vas escriure el document s'ha trencat.
a) amb la que
b) amb que
e) amb que
14. !libre més interessant! ¿Qui ?

a) Que 1 és !'autor del mateix
b) Quin 1 n'és !'autor
e) Qué 1 és !'autor d'ell
15. Afanya't fer les maletes !'autobús eixira dos hores.
a) en 1 perque 1 dins de
b) en 1 dones 1 d'ací a
e) a 1 perque 1 d'ací a
16. No t'oblides que dema matí anirem a ca la teua germana.
a) de / de
b) 0 / pel
e) 0 / de
17. i Maria, compra les camisetes a les xiquetes! ;Maria, compra
a) -los-les
b) -les-els
e) '!s-les
18. Arrancava els de i després se'ls menjava.
a) esclatasangs 1 soca-arrel
b) esclata-sangs 1 soca-rel
e) esclata-sangs 1 socarre!
19. la mentre escoltava la
a) Bordava 1 brusa 1 pregaria

b) Brodava 1 brusa 1 plegaria
e) Brodava 1 brusa 1 pregaria
20. Estava content que li tremolava la veu.
a) tan 1 gairebé
b) tant 1 gaire bé
e) tan 1 gaire bé
116
C2 l'rol'll 1 �
•
1 Pregunta 1 2 3 4 S 6 7
!
8 9 10
Resposta
-
1----
Pregunta 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
--
Resposta
_r-
Exercici 4. Trieu una de les dos opcions i redacteu un text que tinga entre 210 i 230 paraules.
Opció A: El proxim mes de setembre se celebrara a Valencia, concretament a la Marina, la 11 edició de

la regata Cuina a Bord. Nautica i gastronomía s'unixen en un mateix repte: cuinar el millar
plat a bord a partir d'un ingredient secret, durant una sessió de tres milles de navegació.
El plat sera valorat per un jurat format per reconeguts xefs deis restaurants de la Marina de
Valencia. Els 3 millors plats seran guardonats.
Pera poder participar en la regata és necessari disposar d'una embarcació i certes habilitats
culinaries.
Comentareu:
- ¿Que opineu sobre este tipus de competició?
- ¿Coneixeu algú que hi participe?
- ¿Creieu que és una bona manera de mostrar els coneixements culinaris?
- ¿Vos agrada cuinar?
Opció 8: Els celíacs, a més de veure incrementada la despesa en la cistella de la compra en una miqueta
més de 1.000 euros a l'any, es troben amb barreres en la seua vida quotidiana, i en
instaf . lacions tan importants com en les universitats, on és molt complicat trabar productes
adequats a la seua dieta.
Voten que es corregisca la gran diferencia que hi ha en la cistella de la compra pel que fa a la
de les persones que no tenen celiaquia i, encara que cada any es redu'ix, ho fa de forma lenta
i escassa.
També este cof .lectiu té altres reclamacions perque el seu dia a dia estiga cada vegada més
normalitzat. Es queixen que si bé la llei de seguretat alimentaria establix l'obligatorietat que
els centres escolars oferisquen menús sense gluten per a alumnes celíacs, la normativa no fa
menció als d'estudis superiors, com les universitats.
La solució és la carmanyola, portaviandes o taper. A més, «no pots llegir en les etiquetes deis
productes de les maquines expenedores els ingredients que els componen, fet pel qual, en
moltes ocasions, acabes comprant alguna cosa que no et pots menjar», assegura un malalt
de celiaquia.
A pesar deis obstacles, hi ha avan<;os importants, i és que hui en dia és molt més facil trabar
el diagnostic de la patología que fa uns quants anys enrere.
Comentareu:
- ¿Sabeu que significa ser una persona celíaca?
- ¿Coneixeu algú que patisca esta malaltia?
117
-- ----
-\ ll' ' Prows C2
- ¿Que opíneu sobre la cístella de la compra d'estes persones? ¿Penseu que ha de

ser així?
- ¿Quines solucíons donaríeu per tal de disminuir les despeses?
Exercici "· Amb les dades de les dos imatges que hi ha a continuació has d'elaborar un article de 200-
220 paraules. Has d'explicar com afecten els models de producció energética, els efectes que tenen les
emissions de gasas en l'efecte d'hivernacle i l'alteració de l'equilibri de la temperatura de la Terra.
Figu ra 2. Canvis observats en l a temperatura mitjana, mitjana del nivell del mar i cobertura de neu de
l'hemisferi nord (Font: IPPC 2007).
IPPC: Grup lntergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climatic (conegut per l'acronim en anglés IPCC).
118
(� 11rfll'll /f

]
Exercici 6. Feu un monoleg sobre el tema que vos proposem. Llegiu la introducció i trieu les idees que
considereu; i, si voleu, afegiu-ne de propies.
Tema:
Cada 26 de maig es realitza a Benidorm, concretament al Gran Hotel Bali, la mítica pujada vertical.
Esta considerada una de les proves més emocionants i originals del Mediterrani en Viu.
Has de pujar 924 escalons deis 52 pisos de l'hotel més alt d'Europa, tot un classic. És una competició
emmarcada en el Circuit Mundial Towerrunning World Association, en la qual es pugen alguns deis edificis
més importants del planeta, com I'Empire State de Nova York, la Torre Eiffel de París, el World Trade
Center de Hong Kong o respectacular Torre Taipei 101 de 508 metres d'altura i altres situats a Canada,
Austria, Alemanya, Polonia, Australia, Anglaterra, Su'íssa, Mexic o Brasil.
Es tracta d'una prova tipus cronoescalada amb eixida individual cada 15 segons. En sonar el tret
d'eixida, solament tens un rival: la teua propia forc;:a i la rapidesa de les teues carnes. A més, l'escala és
suficientment ampla per a realitzar avanc;:aments. Pots agarrar-te de la barana les vegades que ho
necessites.
Idees:
- ¿coneixíeu este tipus de competició?
- ¿Creieu que hauria de continuar realitzant-se?
- ¿Participaríeu en alguna d'estes pujades?
- ¿Coneixeu algú que hi participe?
- ¿Considereu que abans de participar-hi s'ha de rebre una adequada preparació fisica?
Excrcici 7 Feu un dialeg a partir de la situació comunicativa que vos proposem amb l'ajuda d'una altra
persona. Un assumira la situació comunicativa de la persona A i l'altre la de la persona B. Primerament,
llegiu la introducció del tema i les idees que cal defendre tot respectant el paper que vos atorga la
proposta. Cal mostrar-se participatiu, com si es tractara d'una conversa habitual.
El mes passat van publicar en el periodic una notícia anomenada «lnteJ . Iigencia artificial: així afectara
les nostres vides», la qual tractava de !'arribada de robots que cada vegada facen més tasques
domestiques quotidianes, com per exemple cuidar xiquets, arreplegar paquets, avisar el servici
d'emergencies si algú cau a terra, reconéixer si parla amb una persona adulta o amb un xiquet i adaptar
se a la situació.
A més, contava que evidentment molts llocs de treball es destruiran pero es crearan d'altres, com per
exemple els taxistes, treballs de neteja, cuina, etc.
Estos canvis també afectaran el camp de la medicina, per tal d'aconseguir allargar la vida, i el de la
tecnología, ja que, segons experts, en el 2050 els robots podran fer-nos companyia, ser amics nostres, etc.
119
AJte..- Pro\ l''i C2
Persona A
Idees:
Penseu que és un avanc; important en la tecnología.
Considereu que tot seran avantatges i que, sens dubte, millorareu la qualitat de
vida.
A més, vos adaptareu facilment, ja que a poc a poc esteu adaptant-vos a tots els
canvis tecnologics, com per exemple WhatsApp, Facebook, etc.
Teniu curiositat per veure com seran eixos robots i de quina manera s'introduiran
en les nostres vides quotidianes.
Persona B
Idees:
Penseu que és un avanc; que no tindra exit en el futur.
Considere u que no té cap avantatge, ja que les persones ens hem acostumat a vi u re
sense els robots.
A més, no vos adaptareu facilment, ja que hi ha una gran diferencia entre adaptar
vos a xarxes socials o a WhatsApp i els robots que conviuran amb vosaltres cada
di a.
No teniu cap interés a veure com seran i com funcionaran en la vostra vida
quotidiana.
120
Annex 1
( EXERCICIS DE MORFOLOGIA 1 SINTAXI
)
Excrcici t. Completeu els espais buits amb l'opció correcta a, b o e de les que vos indiquem més
avall.
El barco de l'esperan�a
L'arribada de la flotilla Aquari us al port de Valencia ha suscitat sentiments encontrats: d'esperan11a

per a uns, que ansiaven poder eíxir de la propia miseria, í de temor per a uns altres, que creuen que
el gest solidari pot convertir-se en un efecte crida a noves onades migratories difícils d'assimilar. I
exactament igual -salvant les diferencies, ben obvies- passa en el seu moment amb la paraula barco,
en que conflu'iren, d'una banda, l'esperanlj:a d'aconseguir una llengua més proxima als parlants i,
d'una altra, el temor que l'acceptació d'un __1__ important de castellanismes poguera
desfigurar el valencia més genuí.
La veritat és que poques paraules com barco encarnen de manera tan emblematica les polemiques
que tingueren lloc en els anys huitanta entre els partidaris d'obrir la llengua per a atendre les
necessitats expressives dels mitjans de comunicació emergents i els defensors __2__ de la
__ __ __
tradició normativa fixada per Pompeu Fabra. Curiosament, els partidaris d'una posició i de l'altra
foren batejats amb els 3 /ight i heavy, que, tot i ser de 4 més que dubtosa, han
s
___
entrat __ __ als nostres diccionaris sense especials problemes. Este fet ja ens hauria d'alertar
que les polemiques lingüístiques molt sovint estan revestirles d'una carrega emocional que
distorsiona la realitat del que aparentment s'esta debatent. Amb tot, més enlla de banderes i
emocions, __ 6__ algunes dades sobre la historia d'estes dos paraules per a intentar que la
filología prevalga sobre la ideología.
Amb este proposit, seguint un rigorós orde cronologic, cal constatar en primer lloc que l'aparició
de la paraula vaíxell en la nostra llengua es remunta al segle XIII. Procedía del llatí vascellum, diminutiu
de vas, 'recipient'. Antoni Canals, un frare dominic que visqué entre 1352 i 1419, en la seua obra
Raonament fet entre Sci pi ó e An{bal (que en realitat era una adaptació lliure del llibre septim d'Africa, de
Francesco Petrarca), feia una __7__ comparació servint-se d'esta paraula en el sentit primitiu:
«lo foc prova lo acer, e la miseria, los homens forts; la fornal prova los vexells del oller»; és a dir: 'el
forn servix per a provar el valor deis atifells de terrissa que fa el canterer'. L'alternan11a de les vocals
a i e -com es pot constatar- és molt habitual en la representació grafica d'esta paraula. D'aquell
significat originari de 'recipient diminut', la paraula vai xell passa a designar un 'recipient gran de fusta
destinat a contindre lfquids, especialment vi'. 1, finalment, en un nou salt semantic, passa a usar-se
per analogía amb el significat de 'embarcació'. Es tracta d'un procés evolutiu __8__ els
diversos significats van superposant-se i, a vegades, els nous sentits desplacen els vells. Les paraules
tenen la seua propia vida: naixen, creíxen i moltes vegades, quan els parlants deixen d'usar-les,
desapareixen. Antoni Maria Alcover certifica la defuncíó de vaíxel1 en el Di ccionari catala-valencia-balear
121
dient que «És mot arcaic», si bé tot seguit informa dels intents de recuperar-lo i donar-li nova vida:
«s'ha reintrodu'it dins la !lengua literaria per substituir el castellanisme barco».
És possible que, tal com sosté mossén Alcover, la forma barco fora, efectivament, un castellanisme;
de la mateixa manera -val a dir-ho- que la paraula castellana bajel és un catalanisme creat per
adaptació de vaixell. La transferencia de paraules d'una llengua a una altra era un fet del tot normal
antigament. Pero, en qualsevol cas, l'origen castella de la paraula barco és dubtós. Joan Coromines
sosté que barco és una creaci6 __9__ que es transferí prompte al catala. Tenint en compte que
ja disposavem d'una gran quantitat de paraules de la mateixa família (com ara barca, barcassa, barcatge;
embarcar, desembarcar, __.tO _ ; embarcaci6, embarcament, embarcador...), és normal que la
paraula barco s'expandira rapidament pertot arreu.
L' .11 __ de barco era general a tot arreu. No sols la feien servir els_12__ parlants;
també els filolegs i literats la usaven sense prevencions. josep Maria Cabrera ja consigna la forma
barco en el seu Vocabulario valenciano-castellano, que data de 1868. També apareix molt usada en !'obra
de tots els autors renaixentistes. Teodor Llorente, per posar només un exemple del considerat
patriarca de les lletres valencianes, escriu en un poema de 1911: «el xich del barco, ple d'alegria, / la
d'escriptors del nord enlla- escrivia en Bella terra, bellagent, obra publicada en 1918: «una blancor de
despedida li dona al port». Per la seua banda, el cultfssimjosep Carner -per posar també un exemple
cases i una blancor de barquets». Estes citacions -pero sobretot les que omet per no fer-ho llarg
posen de manifest que ni tan sois els escriptors més __ �3 __ de la Renaixen<;a percebien com
a estranya la paraula barco.
Així i tot, Fabra, en el seu proposit de depurar el catala de castellanismes (del que ell creía que
eren castellanismes, és dar), opta per no incorporar barco al seu diccionari i intentar recuperar
l'arcaisme vaixell. Molts escriptors l'han seguit amb el mateix anhel. Pero la creació de nous mitjans
de comunicació en la nostra llengua -especialment de caracter audiovisual- feu que es qüestionaren
alguns dels esquemes de puresa lingüística predominants fins al moment pera intentar fer prevaldre
publica un llibre titulat precisament El barco fantasma, que arreplegava un conjunt de propostes
la comunicabilitat. Amb este objectiu, un grup de lingüistes vinculats als mitjans de comunicació
sorgides de les necessitats comunicatives apreciades en el seu treball diari. L'antiga televisió
valenciana, en comuni6 amb estos postulats, establía també en el seu llibre d'estil que «convé
alguns (o per tots) els diccionaris, pero legitimades per l'ús o per significats lingüistes i/o mitjans de
introduir i considerar ben valides certes formes lingüístiques sovint considerades castellanismes per
comunicació». I a continuació transcrivia una llarga !lista de paraules encap<;alades per barco...
La llengua és una convenció dialectica _14 __ amb espentes i retraccions. 1 l'acció de voler
admetre barco fou seguida de reaccions __ 1� -- en contra d'aquella iniciativa. Amb el pas del
temps, una gran part d'aquells mots ja han sigut acceptats per tots els diccionaris actuals: caldo, clero,
divo, gamberro, guapo, manco, misto, nano, trasto .. Pero barco, al convertir-se en un mot bandera, ha
.
comptat amb més resistencia. Encara que, al final, tot seguix el seu curs. El primer diccíonari
contemporani a admetre barco fou el Gran Larousse catala; en l'ambit valencia, el Diccionari practic d'ús
del valencia, d'Edicions Bromera, publicat en 1998, seguía este mateix rumb. 1, a poc a poc, el barco ha
anat _ __
...6 les aígües fins a atracar en el Diccionari normatiu valencia, de !'Academia
Valenciana de la Llengua. Ara, per tant, __ 17__ entre els valencians,ja és un mot plenament
Tota pedra fa paret. I cal deixar constancia que en este __18__ molts escriptors han
normatiu.
contribu'it decisivament a superar vells __ • :>

__ respecte a barco i a dignificar esta paraula
122
C2 1uuex 1
lited1riament. Ni que siga amb un valor purament testimonial, és un acte de justícia citarjosep Piera,
que en Un bellíssim cadaver barroc escrivia que «ni m'he adonat que aquest barcot enorme s'havia posat
en marxa»; o Toni Cucarella, en Heretaras la terra: <<Batiste Rosselló [...] va carregar-se una cadira a
1'esquena per al viatge en barco»; o joan Pla, en El secret del collar de diamants: «l vaig carregar taronja
per als barcos que hi atracaven»; o Urba Lozano, en La trampa del desig: «Quina iHusió pujar en
barco»; o ]uli Alandes, en Cronica negra: «L'estibador estava descarregant un barco aquella nit» ... El
trajecte no ha sigut una bassa d'oli. Pero el camí recorregut és_ 20
La voluntat de comunicar hauria de continuar sent l'eix fonamental per a on hauria de discórrer
el llenguatge funcional, especialment el deis mitjans de comunicació. Des d'estos plantejaments i amb
eixe objectiu, no s'hauria d'oblidar que dir el que diuen la immensa majoria de parlants és fer vía pel
camí de la normalitat.
L'Aquariussalpa del port de Val€mcia el dia 20 dejuny amb rumb desconegut.Ja és historia. Pero
el rescat de paraules comunes continua d'actualitat permanentment: «Salvini demana a Malta que
obri els seus ports al barco amb 224 immigrants», informava El Periódico a penes uns dies després.
josep Lacreu, «El barco de l'esperan<;a», Pren la paraula, 25-06-2018.
a b e
1 contingent continent continjent
! 2
3
1---
a ultransa
anglicanismes
amb mesura
anglicismes
a ultranc;a
anglosaxons
4
1 genu'initat genuin'itat genuinitat
1
+---
S sigilosament sigil·losament sigiHosament
6 desbrosarem desbrossarem emmalesarem
1 7 punyent �untiagut punteagut
8
19 -
en el que en que en que
lusocastellana luso-castellana lussocastellana
10 rembarcar reembarcar reenbarcar
11 arrelament arraigament arreigament
12 adoctes exdoctes indoctes
13 primmirats primirats descuidats
14 fargada farjada forjada
15 foribundes furivundes furibundes
16 sorcant solcant surcant
17 si més no sinó més si no més
18 périple periple per-i-ple
123
-------
-\ lll't l'rm'l'!\ C2
prejuicis prejuís prejuins

irreversible ireversible reversible
Exercic 2. Completeu els espais buits amb l'opció correcta a, b o e de les que vos indiquem més
aval l.
¿Avui és millor que hui?
Així és com m'han formulat la pregunta. Tal qual. I hauríem de poder donar respostes senzilles als
dubtes que assalten els ciutadans que aspiren a parlar correctament el valencia. La !lengua,
certament, és un codi molt complex, i no tots els dubtes poden ser contestats amb un simple sí o amb
un no rotund. Pero, amb els matisos pertinents, hem de ser capac;:os de respondre amb claredat
meridiana al que ens pregunten. 1 per a aixo és necessari saber exactament que ens estan preguntant
i, sobretot, per que ens ho pregunten. Els dubtes no sorgixen perque sí: sempre __1 un __
context social en que s'emmarca qualsevol acte comunicatiu. Aíxí que permeten-me que fac;:a primer
que res una semblanc;:a de la persona que m'ha fet la consulta i del context __ 2 __ s'inscriu la
seua pregunta.
el seu entorn familiar, tant amb els seus pares com amb els seus fills. 1 ha sigut concretament un deis
El dubte me l'ha plantejat un valencia d'un poble de la comarca de l'Horta, que parla valencia en
fills, que va a l'institut, qui li ha dit que avui és millor que hui. Aixo és el que sembla que li ha dit la
professora. 1 el meu amic m'ho ha consultat. Pareixia una miqueta desconcertat, pero he de confessar
que tampoc m'ha fet la impressió que mantinguera una actitud de rebuig. Inclús al contrari: m'ha
semblat que ja havia assumit que devia ser així. Inicialment, segons em digué, s'havia resistit a
admetre-ho. En el fons, el seu fill li estava __ 3__ que no parlava bé. I no és que ell tinguera
pretensions d'__4__ en model de ben parlar. Al contrari: com tants altres valencianoparlants,
creu que parla malament, i ho reconeix obertament. Ha rebut molts missatges que, d'una manera o
altra, Ji han fet creure que el seu parlar esta molt castellanitzat... 1 damunt parla apitxat. La veritat és
que no sap exactament que és aixo d'apitxat; pero, pel que ha sentit ad i alla, i sobretot pel
__!> amb que li ho han dit, s'ha fet la idea que __ un valencia especialment
degradat, __7__ de castellanismes. Pero, així i tot, el! sempre ha dit hui, i així és com ho ha
sentit dir als seus pares i als seus iaios. Ningú del seu entorn immediat diu una altra cosa més que hui.
En la seua humil i reconeguda ignorancia, li pareix que és una forma molt valenciana. Pero, en fi...Ja
no sap res. Després d'eixa primera reacció a la defensiva d'orgull ferit, pensa que segurament el seu
fill tenia ra6...
Davant del magma d'idees confuses que em trasllada en un moment, li vaig prometre que escriuria
un article per a intentar explicar-li-ho de manera comprensible. I en aixo estic. Em fa la impressió
que la consulta que em planteja el meu amic transcendix !'esfera privada. El seu perfil correspon al
de _ 8 de valencians que se senten desconcertats per moltes qüestions lingüístiques. I, en
__
concret, respecte a la forma d'expressar el dia en que estem, no són pocs els valencians que han
ínteriorítzat queavui és millor que hui. Aixo és 9
_ el que es desprén de sentir parlar algunes
persones que, especialment quan s'esforcen per expressar-se bé -el que ells entenen per parlar bé, és
ciar-, fan un __ 10 _ indescriptible amb paraules d'ací i d'alla. I no ho die com una crítica.
Tots som fruit de les nostres circumstancies. I diem el que diem perque hem anat rebent informació
124
(1 lnn�t l
a través de diversos canals que, a poc a poc, de manera inconscient, ha conformat els nostres habits
expressius. Pero, per a entendre que ha passat exactament amb hui i avui, és necessari que anem a
pams.
Remuntant-nos als orígens, cal apuntar en primer lloc que la forma hui procedix del !latí classic
hOdie, reducció de hOc de,i 'en este dia', que passa a ser oie en Batí vulgar, i després es transforma en
hui en el conjunt de la llengua. Sí, efectivament, en un principi es deia hui a tot arreu. En les Homilies
de Tortosa, per exemple, redactades entre els segles XI i xm, ja es diu que «hui can portam la candela»;
en La Questa del Sant Grasa� una traducció d'un text francés conclosa en 1380 per Guillem Rexach,
s'afirma que «en lo yorn de hui comanséran las evanturas e les grans marevales al Sant Grasa!». No
val la pena reportar més citacions per a justificar obvietats.
Per a comprendre l'evolució posterior d'esta forma adverbial, és important fer constar que el grup
vocalic ui dona lloc des del primer moment a una pronunciació __11 __ : bé com a diftong
creixent [wí], fent recaure la vocal tonica sobre la i, o bé com a diftong decreixent [új], amb la vocal
tonica sobre la u. Esta última pronunciació obliga a inserir una consonant de suport en posició inicial
absoluta per a poder articular-la, i així és com es crea la forma vui, que encara es manté viva en algunes
comarques castellonenques. No seria fins a tres segles més tard, a finals del segle XVI, que, per analogía
amb altres adverbis com ahir o aviat, es crea la forma avui. El resultat d'este procés evolutiu és que la
forma hui s'ha mantingut ben viva en la major part del territori valencia, mentre que avui s'ha
consolidat a Catalunya, les Illes Balears i algunes comarques castellonenques.
A partir d'esta realitat dialectal, Pompeu Fabra opta per registrar exclusivament la forma avui en
el seu Diccionari general de la llengua catalana, publicat en 1932. Degué pensar que amb esta forma
2__ havia prou per a satisfer les necessitats comunicatives de la llengua literaria que
estava conformant-se. Pero cal dir també, per a evitar retrets injustificats amb caracter retroactiu,
que tingué la suficient obertura de mires per a reconéixer que el seu diccionari contenía només una
selecció de variants-un canemas en deia ell- i convidava els escriptors d'altres territoris a usar les
variants que cregueren necessaries per a elevar-les al rang de forma literaria i integrar-les d'eixa
manera en el patrimoni global de la llengua. Així fou com Manuel Sanchis Guarner, el primer valencia
nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans -en 1961, concretament-, promogué que
s'incloguera la forma hui en el diccionari de l'IEC. Tot i que s'accepta la seua proposta, inicialment es
marca com a dialectal. L'epoca i les circumstancies possiblement no donaven més de si. I aixo explica
també les __ 13__ d'alguns escriptors valencians a usar la forma hui. No volien ser
__14__ de dialectals.
Pero, transcorreguts més de cinquanta anys des d'aquella incorporació, encara __15_
creu que hui és una forma dialectal, menys bona per tant que avui, i propaguen eixa idea des de les
aules com un eco difús. Són recialles d'altres temps. La realitat és que fa temps que les coses han
canviat. El Diccionari valencia de la Generalitat Valenciana i l'tnstitut Interuniversitari de Filología
Valenciana, editat l'any 1995 per Edicions Bromera,ja atorgava a hui la condició de forma principal. I
el mateix ha fet !'Academia Valenciana de la Llengua en el seu Díccionari normatiu valencia. Són també
molts els escriptors valencians contemporanis que, superant aquells vells __ 16 __ , fan servir
la forma hui en les seues obres amb total normalitat. Ni que siga amb un valor purament testimonial,
deixem constancia d'este ús per part d'escriptors com ]osep Lozano, Manel Joan i Arinyó, Ferran
Torrent, Toni Cucarella, Josep Palomero, Carme Miguel, Eduard Mira, joan Pla, josep Millo, Vicent
Borras, Enrie Lluch, AJan Greus,joan Olivares, Francesc Viadel, Raquel Ricart, Francesc Mompó ... La
nomina d'autors és tan extensa que resulta del tot impossible citar-los a tots. No cal tampoc, és dar.
125
-\ te+ Prm es C2
Simplement cal retindre que hui és una variant plenament assumida en l'expressió literaria
contemporania.
l ara podem recuperar la pregunta inicial que formulavem en el títol d'este article i respondre-\a
sense __17__: ¿avui és millor que hui? No, evidentment. Avui no és millor que hui. No hi ha cap
raó perque els valencians que usen hui deixen d'utilitzar esta variant pensant-se que es tracta d'una
forma vulgar. I, dit aixo, per a evitar suspicacies o malentesos, cal dir igualment que no hi ha tampoc
cap motiu perque els castellonencs que diuen espontaniament avui creguen que esta forma és pitjor
que hui. Les __ _ lingüístiques no són ni millors ni pitjors en abstracte. Són, en tot cas, més
o menys adequades en cada context concret segons la capacitat que ens brinden d'establir un dialeg
fructífer amb els nostres interlocutors. La resta, ¡bluf!, __19__ vanes i pretensions
__20 __.
josep Lacreu, «¿Avui és millor que hui?», Pren la paraula, 25-05-2018.
a b e
�--
----
� �----
1 sobr�au subgau subja":.u�
.: ----1
2 +-
�-- ------- en el que ;- en
� que
� -
-r-
--
en q ue
--
-- --
-- --
---- --
3 t rasmetent trametent transmetent

�--4--------- ------;-----+-
4 erigir-se eritgir-se rerigir-se
S 1----
desdén
---�--
desdeny estima
-- -+------ --------r--
6 sera deu de ser deu ser
7 farcit farsit enllardat
8 miHenars milers miHers
________
_; .¡--
_; -------r-
9 si no més sinó més si més no
-
-r -
--- b_
a_
ti_u_
b_l �---
-- bat ib u ll
_ guiriga i
__
__
1
10 �------
�� _
_ __ _
__ _
_ _
--------+-
11 1 vacil-lant vacilant bacilant
--------�--
12 hi n' n'hi
-------+--
�13 _; -----reticiencies
____+- -------r--
reticencies reticiences
-----t----
14 tildats t itlats til·lats
+------ -------�r-
15 hi ha qui n'hi ha qui hi ha que
--+----
16 prejuicis pre-judicis prejuís
'----
-�- ¡--
---
1
�17--j- am batges circumHoquis ambages
_ ______
--------t-
18 variants varietats variables
19 ínfu l· les ínfules infules
�20
� � evanecents
---�� evanescents
-----�--- --------�--
evaniscents
126
<· z .l/1111!.\' 1
Exercici 3. Completeu els espais buits amb l'opció correcta a, b o e de les que vos indiquem més
aval l.
El nom de les lletres
Hi ha algunes lletres de l'alfabet que han tingut un nom variable al llarg del temps, i encara hui,
segons les gramatiques o els diccíonarís que es consulten, podem trobar que són designades de
manera distinta. No pretenc ara fer una descripció __ __ 1 de les diferents denominacions que
ha rebut cada lletra; només voldria centrar-me en aquells casos que encara actualment plantegen
dubtes als usuaris. I, naturalment, explicar el perque de cada nom. Concretament, les __ 2
__
nominals es limiten a les lletres f, l, m, n, r i s. En algunes obres gramaticals apareixen com a efa, ela,
ema, ena, erra i essa, i en altres com a efe, ele, eme, ene, erre i esse.
__3 __ , la primera denominació historica que reberen estes lletres no és ni l'una ni l'altra,
__ 4__ ef, el, em, en, er i es. Així es pot constatar, per exemple, en un llibret del notari valencia
Caries Ros anomenat Breve esplicacion de las cartillas valencianas, publicat en 1750, que conté un divertit
romane; __ S_ l'aprenentatge del valencia:
Son semivocals aquelles
que tenen so semejant
al de les vocals, y en una
s'articulen, d'aquest modo

antipassada vocal
que asl senyalades van:

ef, el, em, en, er, ex,
coro aixl ho tinch declarat.
Efectivament, __ b __ declarat en altres obres queja havia publicat anteriorment el mateix
Caries Ros, i així va continuar proclamant-se durant molt de temps després. En 1887, Constantí
Llombart, en !'ortografía _ 7 _ que incorpora en els preliminars de la seua ampliació del
Diccionario valenciano-castellano, de Josep Escrig, consignava igualment estes denominacions
8__ dels noms de les lletres, si bé contradictoriament en el cos del diccionari feia constar
les formes bisiWtbiques eme i erre. Curiosament, la resta de lletres no figuren en el diccionari. Esta
contradicció __ 9 __ al fet que, de ben segur, ja es __ 10 __ habitualment les formes
bisiHabiques efe, ele, etc., pero les fonts tradicionals en que va beure Llombart per a redactar la seua
ortografía tenien consignades les formes monosiHabiques ef, el, etc. De fet, estes són les
denominacions que apareixen també en moltes gramatiques antigues d'altres territoris del domíni
lingüístic, com les deis catalans}osep Ullastra,Josep Pau Ballot i]oan Petit, o la del mallorquíAntoni
Febrer.
El primer gramatic __11 __ les grafies amb -a final (efa, ela, etc.) fou Pompeu Fabra. Amb
esperit modernitzador, rebutja la temptació de restaurar les formes arca'itzants monosiHabiques, que
ja no es deien enlloc, i es decanta per grafiar el nom de les lletres amb -a final per a evitar la
pronunciació amb [e], __ 12 __ , amb raó, una pronúncia acastellanada per al catala oriental;
pero, per als valencians i la resta de parlants del catala occidental, la solució natural era
pronunciar-les amb -e final. Com en castella, sí; pero també com en italia (effe, elle, emme, enne, erre,
esse) o com en portugués (efe, ele, eme, ene, erre, esse), i
__ 13 __ com en francés (effe/efe, eUe/ele,
emme/eme, enne/ene, erre/ere, esse), per més que en esta llengua la -e final és muda.
És cert que, en un primer moment, __ 14 __ hi havia una ignorancia generalitzada de les
convencions ortografiques, l'escriptura amb -a facilitava la pronunciació correcta del nom de les
lletres als parlants del catala oriental amb la vocal neutra; pero per als valencians era una
pronunciació estranya. Tan estranya que fins i tot el disciplinat Caries Salvador o el lexicograf
127
Altt+ PrO\e' C:!
Francesc Ferrer Pastor donen amb -e final els noms d'estes lletres en les seues respectives gramatíques
valencianes. L'Academia Valenciana de la Llengua, _ 15 __ tots estos antecedents, ha optat
també per donar com a formes principals d'estes lletres els noms efe, ele, eme, ene, erre i esse,
__16 __ accepta igualment, amb voluntat integradora, _ 17 secundaries, tant les
formes arcaigues ef, el, etc., com efa, ela, etc., en reconeixement a la gran implantació que han tingut
en el sistema educatiu en els últims guaranta anys. Segurament, per a evitar esta inflació de formes,
la millor solució seria adoptar de manera general les formes amb -e final. La tradició escrita
_18 __ en contra, és cert; pero ja n'hi ha precedents. Aixo mateix es va fer amb paraules com
recó o darrera, per exemple, que es canviaren per racó i darrere. L'escriptura amb -e final del nom de
les lletres és !'única opció plenament satisfactoria per a tots els parlants, __19__ que els
__ 20 __ les pronuncien amb [a] i la resta amb [e]. Mai hauria de ser massa tard per a rectificar
els errors.
]osep Lacreu, «El nom de les lletres» (dins de Pren laparaula, p. 55), Valencia: Arbena.
1
a b e
1 prolixa prolicsa prolix

2 vacilacions vacil·lacions vacil·laciós
3 En tot Amb tot Altramen
4 sino si no sinó
S --
per facilitar-ne 1 per a facilitar per a facilitar-hi
6 així ho tenia 1 així el tenia així en tenia
7 llemosí-valencia llemosí valencia llemosinovalenciana
8 1 monosilabiques monosil·labiques monosil·labiques
9 és degut és deguda n'és deguda
10 devien dir devien de dir debien dir
11 amb introduir en introduiur a introduir
12 que ho semblava que li semblava que en semblava
13 adhuc indos fins i tot
14 en que en el que amb el qual
15 d'acord amb d'acord en d'acord a
16 en�a que si bé encara que
17
1 com a formes com formes en formes
18 ho juga en juga hi juga
19 dones permet ja que permet per q ue j>_ermet
20 catalans-orientals catalanorientals catalanoorientals
128
Cl 111111!.\·
avall.
Les paradoxes de la __ o__
En una simple __ 1__ de sons som capac;os de concentrar idees molt complexes, que
difícilment podríem transmetre si no disposarem d'un codi lingüístic molt elaborat. Gracies a les
paraules, podem traslladar als nostres interlocutors pensaments subtils plens de __2__. Pero
en ocasions també som capa�os d'estiregassar, comprimir o retorcer el sentit de les paraules per a
atribuir-los el significat que voldríem que tingueren i no el que tenen realment. I no deixa de ser una
paradoxa que aixo passe precisament en una paraula com coHoquial, forma derivada de col·loqui, que
prové del llatí coUoquium, constituida amb el prefix co-, que denota 'unió', i el verb loqui, que significa
'parlar'. Col-loqui és,
__ __3 , la unió de dos o més persones a través de les paraules. Parlant
s'entén la gent, diu una dita popular que ratifica aquell bondadós proposit que es desprén de l'etim
primitiu d'este vocable.
Pero si el substantiu col-loquí és molt antic, i ja se sap que amb el pas del temps el significat de les
paraules pot arribar a experimentar canvis profunds, l'adjectiu col-loquial, __4 __ , és un mot
lligat en gran part al desenvolupament de la pragmatica, que és una branca de la lingüística que
recent, sobretot en el sentit específic que ha adquirit en la terminología lingüística. El seu origen esta
centra l'objecte del seu estudi en __ __ s del llenguatge coHoquial i deis factors extralingüístics
que, a través del context, doten el missatge de sentit complet. En el nostre ambit lingüístic, Lluís
Payrató publica un treball pioner en 1988 sobre El catala col-loquial1 amb un subtítol molt __6 __ :
Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana. No és casual que este llibre es publicara en la Universitat
de Valencia. Com el __7__ Payrató explica en el preambul del llibre, el seu treball entronca,
entre altres, amb les investigacions realitzades previament per Lluís Vicent Aracil en el camp de la
__ 8 __ o per Vicent Salvador en el de la semiotica. La pragmatica en general, __9__
disciplina científica, i el llibre del professor Payrató en particular, representen un reenfocament de
la llengua que es fa servir en casa, en la faena, en el mercat, en el bar de la cantonada... Estudiar un
determinat aspecte del llenguatge no és només descriure'l; implícitament, significa també reconéixer
el seu valor i, en part, vindicar-lo.
Esta nova sensibilitat respecte al parlar quotidia ha tingut també, com és natural, el seu reflex en
la lexicografía. El Diccionari normatiu valencia de !'Academia Valenciana de la Llengua no sols ha
integrat la marca 'coHoquial' en el seu repertori d'abreviatures, sinó que __10__ ha incorporat
també moltes paraules d'ús habitual que abans simplement no existien. Bé, existir sí que existien,
__ 11__ ; pero no constaven en cap lloc. l, en la practica, per a molts usuaris si una paraula no
figura en els repertoris lexicografics és com si no existira. Encara que la diguen tots els valencians,
no es considera valenciana. Pera evitar en part este iHusionisme sobre la llengua real deis valencians,
en el DNV s'ha fet un esforc; considerable per recopilar un gran nombre de paraules usades pels
valencians en el dia a día. Concretament, n'hi ha 1.316 que, en alguna de les seues accepcions, tenen
un valor associat al registre coHoquial. Per donar una referencia de contrast que permeta ponderar
adequadament el valor d'esta xifra, podem apuntar que el Dicdonari de la !lengua catalana de l'Institut
d'Estudis Catalans només té 300 paraules amb la marca popular. L'ensenyanc;a més immediata que es
pot extraure d'esta comparativa és que la coHoquialitat és un valor en alc;a.
En realitat, tot és __12 __ del temps que ens ha tocat viure. Les necessitats expressives
sorgides amb l'esclat dels mitjans de comunicació -especialment els audiovisuals-, així com el
desenvolupament d'altres manifestacions culturals canalitzades a través de blogs, comics o
plataformes com Facebook o Twitter, obligaven a revisar el menysteniment tradicional que han
practicat els diccionaris sobre moltes paraules d'ús corrent. fentjustícia historica, cal reconéixer que
129
:\ 1te+ Prm l'' C2
este moviment arranca deis llibres d'estil deis mitjans de comunicació elaborats durant els anys
huitanta, que iniciaren una profunda revisió delllenguatge periodístic per a poder satisfer les seues
necessitats comunicatives. Els diccionaris -tots els diccionaris, amb més o menys receptivitat- han
anat a remole de les iniciatives adoptarles pels mitjans de comunicació.
En qualsevol cas, esta nova perspectiva del llenguatge representa una aposta per la normalitat. És
assumir, en definitiva, que el parlar de cada dia, el que fan servir els parlants en les seues relacions
quotidianes, no és una expressió degradada de la llengua culta. És una altra modalitat de llengua que
s'obri camí des de l'oralitat fins a la lletra __13 __ . Dir ai xi na, birra, boni co, bovo, cami nata,
cari nyo, farra, fri quí, gavinet , gíner, lampara, lítrona, mame/a, mi txelí, passó, q u e t , q u arto, rellonge i, com
estes, mil tres-centes paraules més de característiques semblants no atempta contra res ni contra
ningú. Cada paraula és un món, i no entre ara en detalls ni menys encara en justificacions. Pero val a
dir que el diccionari, acollint-les, no soJs constata que així és com les diuen molts parlants,
14 _ que avala la possibilitat d'usar-les a qui li vinga de gust.
__ 15 _ en compte estos antecedents, no deixa de ser sorprenent que en molts examens
acreditatius de coneixements de valencia es restringisca la validesa de les paraules marcades com a
col·loquials. Agraden més o agraden menys, totes les paraules que estan en el diccionari normatiu, per
definició, són normatives, i les margues de registre, exactament igual que les cronologigues, les
diatopiques o de qualsevol altre tipus, no invaliden en cap cas la seua condició de normatives. El fet
que en l'enunciat de certes preguntes d'examens es requerisca que les respostes siguen propies del
'registre formal' no significa que les paraules que tenen la marca col-loqui al hagen de ser considerarles
incorrectes.
La delimitació deis registres presenta uns contorns __16_ . No sempre és facil de saber
amb seguretat que és propi de cada situació comunicativa. I , en tot cas, el fet que en els 'Criteris d'ús'
del Di ccíonari normati u valenci a s'afirme que les paraules amb la marca col-loquial 'no són recomanables
en registres formals' no invalida que puguen ser usades en qualsevol registre. També s'hi diu, entre
altres coses, que les entrades principals són 'les més apropiarles i recomanables per als usos formals
valencians de caracter general i oficial'. Les recomanacions, totes les recomanacions -en un sentit o
en un altre-, no són més que orientacions per a un ús adequat de la llengua en cada context. Pero ni
prescriuen ni proscriuen. 1 menys que a ningú als cíutadans que fan proves per a acreditar els seus
coneixements de valencia. D'altra banda, no deíxa de ser paradoxal que es penalitze l'ús de variants
coHoquials a mers ciutadans que, com a tals, no tenen l'obligació estricta de seguir les recomanacions
de l'AVL, precisament per part d'administracions públiques que, estant obligades per llei a aplicar la
normativa de !'Academia, no seguixen la recomanacíó d'usar les formes principals del diccionari en
els seus escrits.
Les comparacions són odioses i, a vegades, poden donar peu a extraure conclusions __17__.
Pero, en este cas concret, és pertinent constatar que en els examens de !ajunta Permanent de Catala
que fa la Generalitat de Catalunya per a acreditar els coneixements de catala no hi ha cap aHusió als
registres formals. Ni tampoc en les proves d'altres llengües dissenyades d'acord amb les orientacions
del Marc Comú Europeu de Referencia per a les Llengües. ¿Era necessari posar estes restriccions
suplementaries en les proves de valencia? ¿És el resultat d'una concepció elitista de la llengua que
menysté les formes coHoquials? ¿Es tracta d'una simple resistencia al canvi lingüístic? ¿És una
estrategia tendent a __ 18 __ les innovacions de l'AVL?
La veritat és que, siguen quines siguen les motivacions que hagen impulsat a actuar abcí, al remat
tampoc importen massa. El que importa realment és que 9
__ , i no pocs, que tenen la
__
sensació que moltes de les coses que han aprés a dir espontaniament, si més no a efectes d'obtindre
un títol que acredite els seus coneixements lingüístics, es consideren falta. Alguns parlants arriben a
pensar que haver aprés el valencia en l'entorn familiar és un handicap per a ells, que, en compte
130
C2 lwre.r
d'ajudar-los, ha fet que assimilen molts vicis lingüístics que ara els resulten difícils __20__.
I aixo no és una paradoxa més. És l'efecte més punyent d'unes actuacions que, ignorant
desdenyosament el que ha aprovat la institució normativa, penalitzen l'expressió espontfmia dels
parlants. No pareix que aixf es contribu"isca a enfortir un sentiment de seguretat i afecte per la propia
llengua.
josep Lacreu, «Les paradoxes de la coHoquialitat», Pren la paraula, 08-06-2018.
j a b e
o col·loquialitat coloquialitat coloqialitat

1
2 1 successió
matisos
sucessió
mati�os
succesió
matissos
3 per tant per lo tant pel tant
!
4 pel contrari de lo contrari per contra
5 l'analisis el an a lisi l'an a lisi
6 suggestiu sugestiu sugeridor
7 mateix prop i matéix
8 1 socio lingüística socio-lingüística sociolingüística
9 en tant a com a com
10 (l} hi n'
11 ésclar esclar és dar
12 fruit fru"it fruít

13 impressa impresa imprimida
14 sino si no sinó
15 Tenint Tinguent Tinguén
16 difusos difosos difonguts
17 inadequades inadegüades inadecuades
18 contra-restar contrarestar contrarrestar
19
1 n'hi han valencians n'hi ha valencians hi ha valencians
20 -1 d'eradicar d'erradicar de eradicar
131
t\ te+ Pro' e� C2
aval l.
Interrogants
__o__ assalten permanentment en qüestions

La vida esta plena d'interrogants. Els dubtes
majúscules i minúscules. I, per molt que __1 defugir-ho, és difícil sostraure's als dilemes
__
que de manera punyent i punyetera se'ns presenten cada día. Pero, independentment de les angoixes
que ens genera la incertesa, el dubte és sempre un estímul a la reflexió, siga per a reafirmar-nos en el
que __2 __ previament o siga per a __3 __ -nos a rectificar. En qualsevol cas, benvinguts
siguen els dubtes si ens ajuden a remoure les idees ancorades en __ 4__ derivada de la simple
rutina de fer les coses d'una manera determinada per !'única raó que sempre s'han fet així.
Els signes d'interrogació són uns recursos grafics que servixen precisament per a expressar els
nostres dubtes en forma de pregunta. El seu origen és dubtós. Pero els indicis apunten que
comenqaren a utilitzar-se durant el segle vm. L'ús d'abreviatures era molt habitual en els manuscrits
medievals: era una manera d'economitzar esforc;:os. I així és com va sorgír qo, formada a partir de la
primera i !'última lletres de la paraula llatina quaestío, que a més de 'qüestíó' signifícava també
'pregunta'; després, estes dos lletres van passar a escriure's superposades, la q dalt de la o, i, finalment,
amb la logica sintetica de l'escríptura manuscrita, este gargot es transforma en el signe d'interrogació
final de la manera com el __ s__ actualment (?).
Inicialment, la practica general en tots els idiomes fou utilitzar exclusivament el signe
d'interrogació final per a indicar que l'oració precedent era una clausula interrogativa. L'abreviatura
primer i el signe corresponent després assenyalaven explícitament que es tractava d'una pregunta. I
així és com __6 __ imperterritament en la majoria dels idiomes. També en castella eixa fou la
practica habitual durant molts segles. La necessitat d'introduir un nou signe que indicara l'inici de les
oracions interrogatives es planteja per primera vegada en la septima edició de }'Ortografía de la lengua
castellana de la Real Academia Española, publicada en 1800. Bé, en realitat, per a ser més exactes, en
esta edició és quan es percebé la necessitat d'introduir una nova marca; pero la norma continuava
sent que el signe d'interrogació 'se debe poner despues de toda oracion, o cJáusula en que se pregunta;
v.g. Quien me escucha? Como es eso?', si bé ja s'advertia que en els __ 7__ llargs era convenient
indicar on comens:a el to interrogant 'para que se lean con su perfecto sentido'. A pesar d'esta
recomanació, l'ús sistematic dels signes d'interrogació i exclamació inicials no s'aplica en les obres
normatives de la RAE __8__ 1'onzena edició del seu diccionari, que data concretament de 1884.
En la historia de la llengua, fa quatre dies, com aquell qui diu.
(¿) i (¡) [.. ] és sols aconsellable quan

Pompeu Fabra, amb la voluntat de separar-se d'esta innovació del castella, establí que 'La practica
de marcar a la castellana l'entonació interrogativa, els signes .
aquesta és tan llarga que es corre el perill que el lector, no copsant amb la mirada el signe (?), comenci,
en absencia del signe (¿), a llegir-la com si fos una frase expositiva, c;:o és, no donant-li la deguda
entonació'. Cal remarcar, per tant, que no s'exclou l a possibilitat d'usar els signes d' entonació inicials;
simplement, se'n recomana un ús restringit. Pero, en el fons, com hem vist més amunt, no deixava de
ser una enorme paradoxa que per a separar-se del castella modern es recorreguera a les practiques
més imprecises del castella antic. Tot castella, __ 9__ .
Per la seua banda, Manuel Sanchis Guarner, en la seua Gramatíca valenciana, tot i que no se separa
d'esta doctrina ortografica, la reformula invertint els termes, i posa __10__ precisament en
l'excepcionalitat de la supressió deis signes inicials: 'Els signes d'entonació són dobles, posant-se
sempre al principi i al final de la frase, pero els signes inicials d'interrogació i d'admiració poden ser
suprimits quan l'oració comenc;:a amb un pronom o adverbi interrogatiu o amb una interjecció'. Els
matisos són importants.
132
C1 t1111ex
La Gramatica normativa valenciana de 1'Academia Valenciana de la Llengua establix de manera

explícita que 'els [signes] d'interrogació (¿?) i els d'admiració (¡!) poden utilitzar-se o bé
exclusivament al final del període, o bé al comenyament i al final, especialment en el cas que puga
generar-se alguna ambigüitat'. Val a dir, amb tot, que l'enunciat del text no resulta massa
__11 __ , pero també és veritat que difícilment es podía ser molt més dar. La tradicíó
consolidada marca en gran part la norma. Tot i aixo, val a dir que en els textos religiosos que ha
publicat la institució normativa (que són, __12 __ -ho present, textos escrits per a ser llegits en
veu alta) s'ha recorregut a l'ús dels signes dobles: '¿Que diuen les Escriptures, germans?' (Diumenge
primer de Quaresma); '¡Oh Déu!, / que uniu els cors deis fidels en un mateix anhel' (Celebració de la
missa).
Pero, més enlla d'este breu repas del tractament dels signes d'entonació en les nostres
gramatiques, cal destacar ineludiblement les aportacions de]oan Sola a este debat. Per a qui no sapia
qui és]oan Sola, cal apuntar que fou catedratic de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de
Barcelona i vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans. Pero, per damunt d'estos carrecs
institucionals, Sola fou un dels lingüistes més incisius del segle xx. Els seus dubtes i la seua reflexíó
sistematica el dugueren a qüestionar alguns aspectes de la doctrina tradicional de Fabra, i aixo li
reporta agres enfrontaments amb l'IEC -en este punt concret, els ho assegure, l'enfrontament fou
majúscul: puc __13__ fe personalment-, fins que accepta la proposta de formar-ne part i
treballar activament al si d'esta institució. Cal recordar també -perque és una anecdota molt
reveladora del seu 14__- queJoan Sola, lleidata militant, fou dels primers membres de l'IEC
que visitaren !'Academia Valenciana de la Llengua, amb una actitud oberta i dialogant. La seua mort,
__
quan encara estava ple d'energia creativa, en 2010, fou una lamentable perdua per a la nostra !lengua.
Pero, afortunadament, Sola escrigué incansablement en diaris i en moltes altres tribunes. I gran
part del seu pensament esta recopilat en llibres. Gracies a aixo, és possible recuperar les seues
aportacions i intentar revitalitzar-les. La proposta sobre els signes d'entonació data concretament de
1975. En la seua busca constant d'una ortografía racional, la primera constatació que fa és que la
majoria de llengües que mantenen els signes finals d'interrogació i exclamació tenen una sintaxí que
s'altera en les frases interrogatives i exclamatives; __15__, per tant, introduir cap marca al
comenc;ament de l'oració. 'Do you speak English?' és, evidentment, diferent de 'You speak English';
'Parlez-vous franc;ais?' és __16__ 'Vous parlez franc;ais', i 'Sprichst du Deutsch?' no és el
mateix que 'Du sprichst Deutsch'.
A banda del contrast amb els altres idiomes, sovint s'ha addu"it que l'ús deis signes d'interrogació
o d'exclama ció és superflu si la frase és curta. S'ha dit reiteradament que d'un colp de vista ja es veuen
els signes finals. Pero ¿que és curt? Determinar si una frase és curta o llarga és sempre una valoració
molt subjectiva. ¿Que és possible apreciar amb una simple ullada? ¿I el que nosaltres som capac;os
d'apreciar coincidira amb les apreciacions dels nostres lectors? ¿Una paraula, dos paraules, tres
paraules ... , sis, huit? 1 si, sent frases molt curtes, queden trencades en lfnies diferents, ¿en eixe cas
convé posar els signes d'interrogació o d'exclamació inicials? 1 en el cas que l'escrit original passe a
impremta, ¿deleguem en els correctors o en els típografs la decisió última de posar els signes inicials?
La casuística que planteja este dilema és __17 __ irresoluble.
La perspectiva __18 __ per a abordar els problemes ortografics no hauria de ser que fa el
castella, el francés o l'anglés: ni per a imitar-los servilment ni per a separar-se'n puerilment. Tampoc
sembla logic dirimir certes qüestions a partir de raons tan _ 19__ com la llargaria de les
oracions. És més raonable valorar que resulta més útil a la nostra llengua per a facilitar la lectura dels
seus usuaris -eixa, i no altra, és la funció de !'ortografía-. I després actuar en conseqüencia,
El magisteri de Joan Sola, afortunadament, no caigué en sac foradat. Almenys en esta qüestió,
foragitant els fantasmes que puHulen en l'ambient sembrant dubtes i confusions.
molts mitjans de comunicació han seguit les seues __20 _ ensenyances. Els proporcione tot
1 33
A 1<•+ Prm e' ('2
seguit una rafega de citacions recentíssimes de diaris catalans que permeten constatar el grau
simular que tots ens avenim? [ . ] Pero, ¿i els no independentistes? ¿Veiem la tele? ¿Ningú s'atreveix
d'implantació d'aquella proposta: '¿Per que no deixem de banda la teatralitat gairebé obscena de
. .
a dír ni piu? ¿Por?.. .', Xavier Sarda, 'Críts i murmuris del procés', El Periódico de Catalunya (16-07-2017);
'¿Com es menja, aquesta incongruencia?', Quim Monzó, 'Importancia de la tipografía que fas servir',
La Vanguardia (16-07-2017); '¿L'aposta definitiva per l'excepció refor�a o debilita l'independentisme?',
]osep Ramoneda, 'Excepció', Ara (16-07-2017).
Pero no creguen tampoc que tots els mitjans seguixen este mateix criteri: 'No el senten, Rajoy,
cada día parlant del procés, dient que el referendum no es fara i que ens cauran les deu plagues
d'Egipte damunt nostre?', escriu Xevi Xirgo en l'article 'Rajoy i el dia de la marmota', El Punt-Avui (16-
07-2017); 'Si la seguretat del ciutada és la primera de les obligacions de tot govern, no seria peremptori
distingir entre manifestants pacífics i activistes de la violencia de carrer?', escriu Valentí Puig en 'Els
dilemes de seguretat', El País (25-09-2017).
Per a intentar superar els dilemes que els he plantejat en l'article, els propose que intenten rellegir
les frases deis paragrafs anteriors en veu alta per a comprovar autonomament quin és el criteri que
més els facilita la lectura. O millor: si són docents, passen-les a llegir als seus alumnes per a veure en
quins casos fan l'entonació més adequada. O millor encara: no facen res i estalvien-se el ridícul de fer
cap pregunta. Preguntar, a vegades, és ofendre.
]osep Lacreu, «lnterrogants», Pren la paraula, 27-10-2017.
a b e
o ens m os nos
1 vollguem vullguem volguem

2 pensavem pensavem pensabem
3 indu'ir induír ind ui r
4 !'inercia l'incercia la inercia

S coneguem coneixem cone'ixem
6 s'ha mantés s'ha mantingut s'hi ha mantingut
7 períodes periodes periodes
8 a fins a fins
9 al cap i a la fi al fi i al cap al cap i al fi
10 l'enfasi l'emfasis l'emfasi
11 desambigüador desambiguador desanbiguador
12 tenim tinguem tinguém
13 donar-ne donar-hi donar
14 taran a taran na talant
15 no els hi fa falta no els en fa falta no els fa falta
134
Cl . ruuex 1
.....-
16 distint que distint d e diferent q ue

17 sencil l ame nt senzillament senc;:il la m e nt
18 adecuada adeqüada adequada
19 fútils futils futíls

1 20 sabies savies savies
Fxercici 6. Completeu els espais buits amb l'opció correcta a, b o e de les que vos indiquem més
aval l.
Ferramentes i eines
__ o __ que porten una contradicció intrínseca en la seua partida de naixement. Eixe és el

cas de la paraula ferramenta, plural neutre de ferramentum, __ 1__ és un derivat de ferrum,
'ferro', i que originariament s'usava per a referir-se globalment als estris elaborats amb este metal!
per a realitzar determinats treballs manuals, com aixades, pies, martells, cisalles, serres, tenalles... La
contradicció ve del fet que, amb el pas del temps, algunes d'estes ferramentesja no són de ferro. Ara
__2__ d'acer, de titani, de tungsté, de plastic, de ceramica... I no sabem que ens deparara el
futur. Pero, en qualsevol cas, és evident que el factor decisiu per a donar el nom de ferramentes al s
instruments referits no és el material __3__ estan constru"its sinó la fundó que desenvolupen.
Si fórem tan __4 __ , hauríem d'estar rebatejant constantment el nom de moltíssims objectes.
I qui diu objectes diu també professions, establiments ... La mateixa ferretería, per posar un exemple
de la mateixa familia semantica, és un establiment on actualment es comercialitzen múltiples
objectes que no tenen res __ s__ amb el ferro.
Partint d'estes consideracions, obvies del tot, convé apuntar també una altra qüestió pel que fa al
nom generic d'estos utensilis, per més que siga igualment obvia per a qualsevol valencia que no estiga
privat del sentit de l'o"ida: que la paraula ferramenta és actualment la forma general de tots els
valencians. Pero no sols ho és ara, __6 __ que ho ha sigut sempre. Per a acreditar-ha amb una
citació que __7 __ done fe, podem adduir, per exemple, un document recopilat per Ramon
Ferrer Navarro (actual president de !'Academia Valenciana de la Llengua) i Francisco Roca Traver,
datat en 1383, en que un tal Francesc Ballester, ferrer de professió, afirma haver comprat 'cabirons e
[
ferramenta ..] per a les portes del portal de la Vila appellat lo Portal de Borriana'.
1 amb aixo no vull dir, evidentment, que ferramenta
.
__8__ l'única forma que utilitzavem els

valencians per a referir-nos genericament als estris manuals. També __9__ servir ferrament,
en masculí, especialment pera referir-nos a algun utensili en concret. La paraula ferramenta, tal com
l'arreplega el Dicdonari catala-valenda-balear, tenia el valor de 'conjunt d'instruments de ferro, i en
general d'instruments de treball de menestral'. I encara s'usa aixf en alguns pobles valencians.
Per a completar el mapa de variants, cal donar compte també de la paraula aína, que s'usava amb
un sentit semblant. Este mot derivava del llatí agina, que significava 'activitat', i metonímicament,
prenent la causa per l'efecte, passa a utilitzar-se per a referir-se a qualsevol utensili emprat per a
realitzar alguna activitat professional. Cal consignar igualment que esta forma antigament s'emprava
a tot arreu del domini lingüfstic. El beat mallorquí Ramon Llull, per citar només un exemple, escrigué
en el Llibre de contemplaci6 en Déu, datat entre 1271 i 1274, que 'La art de fusteria esta en les aynes e en
la saviesa del fuster'. Pero, arran de la neutralització de les vocals a i e en posició atona propia del
catala oriental, !'ama es transforma en eina. És el mateix fenomen que dona lloc al canvi de faena per
feina.
135
.\ lll•+ PrO\ l'� C:!
I així és com s'han mantingut estes variants durant uns quants segles: en uns territoris ha
prevalgut ferramenta, i en uns altres, eina. Així ha sigut fins que, aproximadament a partir dels anys
seixanta del segle passat, la forma eina irrompé amb for�a en el panorama literari valencia. En part,
estos __10 _ de formes lingüístiques és una conseqüencia natural de la creació d'un espai
literari comú. Pero, en este cas concret, curiosament, la paraula eina no ha desplas:at la paraula
ferramenta, sinó que s'ha solapat en una imbricada distribució de significats. Ferramenta continua
usant-se majoritariament per a designar els utensilis manuals amb que es fan certes operacions
mecaniques, i eina, per contra, se sol reservar entre alguns valencians llegits per a certs sentits
figurats, en contextos com ara una eina de transformació social, les eines informatiques, etc.
Amb tot, cal fer constar que esta diferenciació semantica entre ferramenta i eina no apareix
consignada en cap diccionari. Ni en el de !'Academia Valenciana de la Llengua, ni en el de l'Institut
d'Estudis Catalans, ni en cap altre. Esta distinció no es fa tampoc, evidentment, en cap parlar de la
nostra !lengua. Ni tampoc es fa res de semblant en cap altra llengua del nostre entorn cultural. En
portugués, per exemple, s'utilitza ferramenta, exactament igual que nosaltres, tant per al sentit recte
com per als figurats; en castella sempre s'usa herramienta; en francés, outil; en anglés, tool...
Bé, 11 , mirant-ho des d'una perspectiva ampla, sí que és possible trobar algun
paraHelisme amb la situació descrita respecte a la distribució funcional de ferramentes i eines en certes
pagines web sud-americanes. En este ambit, val a dir-ho, sí que es pot trobar que a vegades es fa servir
la paraula anglesa tool en lloc de herramienta. Encara que puga paréixer una comparació grotesca, no
ho és. En el fons, els mecanismes que induixen a reemplas:ar certes formes habituals per unes altres
-diguem-ne- postisses seguixen uns patrons comuns. Els sud-americans que veuen escrita la
paraula too/ en els menús d'alguns programes informatics en anglés, i després la reprodu"ixen tal qual
en expressions com 'instalar las tools', 'descargar las tools' o altres expressions per l'estil, en el fons
ho fan _12__ creuen que és més cool. Al final, la tria d'unes formes o altres és una qüestió de
prestigi social. Cada u, evidentment, percep el prestigi des d'una optica molt subjectiva. I el que a
__ 13__ li pot paréixer prestigiós a un altre li pot resultar coent.
Pero, siga com siga, l'efecte final és que el contacte entre __ 14__ llengües -o entre
distintes modalitats d'una mateixa llengua- __15 lloc a l'expansió d'una determinada
variant i a la retracció __16 __ d'una altra. Unes formes desplacen les altres i ocupen el seu
espai significatiu. Les interferencies entre les diverses modalitats de la mateixa llengua sovint passen
més desapercebudes, pero no per aixo __17__ de ser interferencies. 1 amb esta consideració
no pretenc alc;ar barreres contra res, sinó situar els fenomens lingüístics en un context global, per a
comprendre'ls millor i poder dissenyar així les estrategies més adequades per a implementar més
eficac;ment l'ús social del valencia.
I el problema no és si eina o tool són una macula en el territori 8__ virginal d'una llengua
manifestament impura. El problema és el constrenyiment de les formes patrimonials propies en
reductes entranyablement coHoquials. I aixo és, en part, el que esta ocorrent amb la distribució
artificiosa de significats entre ferramenta i eina. La paraula ferramenta s'associa al món dels artesans i
menestrals, mentre que eina, com a vocable emergent recobert _9 modernitzadora, ha
passat a percebre's com un terme culte propi dels informatics i dels polítics. Tradició i modernitat es
contrapesen així a través de formes sinonimes seleccionades en contextos discursius diferents. Pero,
20 reforc;ar la confians:a dels parlants, seria bo superar estes dinamiques diglossiques que
devaluen el prestigi social dels recursos lexics tradicionals.
)osep Lacreu, «Ferramentes i eines», Pren la paraula, 10-11-2017.
136
e - 111111!.\' 1
[1_ a b e
o
Hi ha paraules N'hi ha paraules N'hi han paraules
l.
2 1 el que
n'hi ha
que
hi ha
que
hi han
p4 amb que
prinmirats
amb que
primmirats
amb el que
prim-mirats
67
-
5 res que veure res a veure res a vorer

sinó si no sino
0 hi en
8 fora
9
fora fóra
feem féiem fe'iem
1112
10 tra nsvassament
potser
transvasaments
pot ser
trasvassament
potsser
1314 perque
un
varíes
perque
ú
diverses
per a que
u
varis
1617
15 dona
conseqüent
deixen
dóna
consegüent
dixen
dona
consecuent
déixen
f-
19
18 pressumptament pre sumptament presumptament
l
d'una haura d'un aura d'una aura
20 a vista de en vista a amb vista a
Exercici 7. Co mpleteu els espais buits amb l'opció correcta a, b o e de les que vos indiquem més
aval l.
Ell no era ell
Per si __o__ es pensa una altra cosa, m'afanye a dir que no pretenc __1__ cap cas
de suplantació de personalitat. L'aparent contraposició de significats que conté el títol d'este article
per la doble presencia del pronom ell 2__ refutat per l'adverbi de negació no té una
explicació de caracter estrictament filologic. El que vull dir de manera generica és que a vegades les
_
paraules poden passar a significar una cosa completament diferent del sentit que tenien
originariament, i aixo és, en part, el que ha passat amb el pronom ell: que, tot i ser un pronom
personal, ha passat a usar-se en determinats contextos _ 3__ entitats no personals. 1 no és
137
A 1tc+ Prm·cs C2
tampoc una contradicció. O, si __4__ és, tan sols ho és en aparen�a. És un simple problema
d'etiquetatge. El nom de pronom personal ha quedat desbordat per les funcions que ha anat adquirint
al llarg del temps esta categoría gramatical. Si s'observa l'evoluci6 de les paraules amb una
perspectiva laxa, és facilment constatable que este procés de 5 gramatical, en realitat, és
Els adjectius es transformen en substantius amb __7__
__ __
un fenomen de gran __6 __.
facilitat; els participis, en adjectius; els infinitius, en substantius; moltes preposicions han passat a ser
que en __8__ de la vida- és la mar de normal. Pero, per a intentar saber

passat exactament amb el pronom ell, intentarem desbrossar el terreny dels voltants i __10__
__ __
adverbis; els verbs íntransítius han esdevíngut transitius... En fi, el transfuguisme en gramatica --igual
9 ha
a poc a poc.
En els pronoms de primera i segona persona,jo i tu (o en les formes de plural corresponents,
nosaltres i vosaltres), __11__ es fa una apeHació directa als participants directes en un acte
comunicatiu, resulta difícil que es puga produir una alteració del seu semantisme. jo soc jo i tu eres
tu, i difícilment podem ser una cosa __ 12
__ la que som. Els protagonistes de la interlocució
directa mantenen plenament vigent el seu caracter personal. Pero ell és un referent llunya, i la
distancia -ja se sap- aboca a l'oblit i desdibuixa el contorn de les entitats enunciades.
Primer es comen<;:a a designar els animals amb els pronoms personals. I no és estrany que
__13__ així. Els posem noms propis i tendim a establir amb ells (amb els animals, vull dir) una
relació que es pareix molt a la que mantením amb les persones. Els parlem amb el nostre llenguatge
i, a vegades, tenim la __ 14
__ que ens entenen igual (o __15__ millar) que certes
persones. És logic, per tant, que ens referím als animals amb el pronom personal de tercera persona.
Pero la cosa -i mai millar dit- ha anat a més. El pronom personal ell, en efecte, ha passat a usar-se
també en referencia a coses. Poden constatar-ha clarament en el text següent: '«Dema no vindré a
l'excursió, dones no em puc moure de casa», aquest dones és incorrecte: és incorrecte perque amb ell
[amb el pronom dones] introdu'im una proposició de causa'. Es tracta d'una conversa filologica de
Pompeu Fabra publicada el 23 de juny de 1928 en el diari La Publicitat, que, sens dubte, és un referent
de suficient autoritat per a dissipar les reticencies de __ 16
__ professor o corrector que tinga
la temptació de considerar incorrecte l'ús del pronom ell referít a entitats __17__. Si el fa
servir don Pompeu, ¿com punyetes s'ha de considerar falta si l'usa qualsevol pobre mortal que només
aspira a acreditar els seus coneixements de valencia? Pero, acceptant que en l'ambit de la llengua hi
ha persones amb la closca molt dura, que s'aferren a les seues idees preconcebudes com a llepasses, i
que són capaces de negar les evidencies més palmaries i recluir a anecdotes el que són categories,
__18__ és útil refor<;:ar aquella referencia amb altres fonts d'autoritats indiscutibles. Val la
fou publicat en este mateix diari l'any 1959: 'La frase resulta francament bonica [ . ] Amb ella [amb la
pena, per tant, recuperar un article de Joan Fuster referit a les falles titulat 'Quan el foc és joc', que
. .
frase] el vell "Xenius" va valer resumir la seua impressió definitiva de les falles'. I, per sí encara no
n'hi haguera prou, per a casos extrems de closca duríssima, puc afegir encara que en el mateix
Diccionari normatiu valencia, de !'Academia Valenciana de la Llengua, es pot llegir en !'entrada
anticorona la definició següent: 'Ombra aparent d'un observador situat en el cim d'una muntanya amb
el Sol darrere d'ell [... ]'. 1 no és un error. És només un simple exemple. Cal dir-ho perque sovint la
ignorancia es revestix de menyspreu. El Diccionari de la llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans,
també esta farcit d'exemples __19__ es fa ús del pronom ell en referencia a coses. Així,
aperistaltisme es definix com a 'Falta d'acció peristaltica en una part de l'intestí o en tot ell'. I, sense
valenciana es diu explícitament que 'Els [pronoms] de tercera persona [ ..] en certs casos es poden
necessitat d'adduir més exemples dispersos per a acreditar el que és evident, en la Gramatíca normativa
.
referir a entitats no animades'.

__20__ tot aixo, resulta sorprenent que encara hi haja examínadors que, per ignorancia,
per rutines mal apreses o per qui sap quins recondits i incomprensibles motius, s'obcequen a
138
(2 111/IL'.\'
considerar falta el que no ho és. Els examens són actuacions administratives que haurien d'estar
revestirles de les maximes garanties per al ciutada, evitant interpretacions arbitraries i fantasies
capritxoses de les normes gramaticals. La norma és la que és. I qualsevol decisió que hi vaja en contra
és recurrible, i fins i tot impugnable per vía legal. L'article 46 de l'Estatut d'Autonomía de la Comunitat
Valenciana establix que 'La normativa lingüística de !'Academia Valenciana de la Llengua és
d'aplicació obligatoria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana'.
Pero, al marge d'estes consideracions d'orde legal, és lamentable l'atracció morbosa que senten
alguns examinadors pel bolígraf de tinta roja com a totem anatematitzador. L'ansia per marcar faltes
té segurament un component patologic. Sembla com si alguns refors:aren el seu propi ego volent fer
creure als altres que són molt sabuts perque són capas:os de posar més faltes que ningú. Pero la realitat
és tota una altra. Assenyalar faltes que no ho són només posa de manifest la crassa ignorancia del
corrector. I aixo no és el pitjor. El pitjor de tot és que les seues actuacions en busca d'una llengua
prístina i alambinada, lluny d'ensenyar a parlar millor, el que produ"ixen realment és un efecte de
rebuig pel valencia.
josep Lacreu, «Ell no era ell», Pren la paraula, 02-02-2018.
_1 a b e
o algú algun algún

1 desvelar desvetllar desvetlar
com a subjecte i com a com a subjecte i com com subjecte i com
2
predicat predicat predicat
3 amb referencia amb en referencia a amb referencia en
4 n' hi ha
S trans-categorització trans categorització transcategorització
6 abast alean� avast
7 súmma summa suma
8 tans altres ardes tantes altres ardes tants altres ardes
9 la que que que
10 aproximar-nos aproximar-nos-hi aproximar-nos-en
r 11 en la mesura que en la mesura en la que en la mesura en que
12 diferent de diferent gue diferent que
13 fora fora fóra
14 impressió impresió impreció
15 indos inclós inclús
16 consevol qualssevol qualsevol
17 nopersonals no personals no-personals
139
,\ 1h.+ Pro\Cs C:2
18 pot ser potser potsser
19 en el que en que en q u e
20 amb vista a e n vistes de en vista d e
Exercici 8. Completeu e ls espais buits amb l'opció correcta a, b o e de les que vos indiquem més
aval l.
Un dau __ o __ trau un altre
Els consensos socials són necessaris per a assentar les bases de la convivencia. Pero no sempre
resulta facil __1 __. Cal voluntat i predisposició de les parts. Consensuar sempre implica fer
renúncies, i a vegades, quan les posicions respecte a un tema estan molt polaritzades, resulta difícil
trobar un espai comú de convergencia. És més comode recloure's en els propis plantejaments i pensar
que s'esta en possessió de la veritat. En alguns casos, és cert, no __ 2
__ adoptar un sincretic
terme mitja que permeta la confluencia de posicions divergents. Les coses són com són i no poden ser
pretés cientifisme, tendim a aferrar-nos al que hem assimilat al llarg de la nostra experiencia vital
d'una altra manera sense falsejar la realitat. Pero també és cert que, a vegades, escudant-nos en un
sense ni __3__ __4__ críticament les raons que ens aporten els altres. És un
mecanisme mental que ens __ s__ en les nostres posicions i ens fa sentir segurs refugiant-nos
en la complicitat solidaria de la tribu.
En qualsevol qüestió lingüística que genera debat, i per tant conflicte social, sovint se superposen
els plans filologic i ideologic. Potser per aixo hem obturat els canals de dialeg productiu, per no
destriar adequadament el que correspon a cada pla, í consegüentment no hem sabut generar una
cultura de consens. Les __ 6
__ en que ens hem vist __7__ en les últimes decades han
marcat profundament la nostra perspectiva i les nostres actituds; i, encara que el conflicte lingüístic
En part com a conseqüencia d'estes vivencies, tendim a interpretar qualsevol revisió del codi
ha amainat molt en intensitat, no hem aconseguit desprendre'ns de recels fortament __ 8
__.
lingüístic en clau ideologica. Com una desviació de la recta doctrina o com una perfida concessió als
altres: als antagonistes de __9__. Pero les coses són prou més complexes. Els usos formals de
la llengua han deixat d'estar reclosos en cenacles literaris. Afortunadament! I esta nova realitat ens
obliga a fer un esfon¡: coHectiu per a poder donar la resposta més adequada a les noves necessitats
comunicatives. Perque les emissions de radio i televisió resulten naturals; perque els dialegs de la
producció audiovisual propia o els doblatges de peHícules estrangeres resulten __10__;
perque els diaris comuniquen notícies eficas;ment; perque les administracions tinguen una relació
fluida amb els ciutadans; perque els comers;os utilitzen retols intel·ligibles per als consumidors;
perque la llengua que s'ensenye en les escoles siga traslladable al carrer sense solució de continu"ítat.
Per tots estos motius, s'han revisat moltes qüestions lingüístiques. Ací i a tot arreu. No és només cosa
deis valencians. És un __ l l__ global del dinamisme de la llengua i de la preocupació de molts
professionals per aportar reflexions, estudis i propostes per a poder afrontar satisfactoriament esta
nova situació. La normativa lingü ística, com és logic, també se n'ha fet resso. Certes qüestions que
abans es consideraven incorrectes ara han passat a considerar-se correctes. La llengua és un codi
dinamic en permanent estat d'adaptació.
Amb este esperit positiu d'intentar donar resposta a les noves necessitats plantejades, caldria
afrontar també la conveniencia de consolidar unes bases de consens social __12__ valencia.
El consens en refors:a l'ús; __13 el debilita. Si en l'article publicat la setmana passada en este
mateix blog, titulat 'El nom no fa la cosa', vaig fer referencia al consens institucional aconseguit pel
__
140
que fa al nom de la nostra llengua, cree que, en pro d'eixe mateix consens, també és necessari que el
conjunt d'administracions públiques, els mitjans de comunicaci6 social, les editorials valencianes i,
especialment, el sistema educatiu __ 14__ decisivament a configurar uns usos lingüístics
compartits que generen concordia entre els valencians. Encara que, val a dir-ho, usar el valencia amb
voluntat de consens no és només una qüestió de bona voluntat. És també, i 15 , el resultat
logic d'adaptar l'ús de la llengua a la fundó que ha __16_
__
__
en la nostra realitat social.

Així, amb racionalitat filologica i sentit comú, caldria assumir com un principi elemental que en
l'ambit valencia és natural usar les formeslingüístiques més comunes entre els valencians. Tan senzill
com aixo. No té cap fonament considerar que les variants lexiques d'altres territoris són més
adequades que les formes propies per als registres formals. Cal superar tics lingü.ístics arrossegats
d'altres epoques i evitar postergar determinarles paraules valencianes a registres coHoquials. No és
necessari posar-ne exemples.Ja n'he posat molts en altres articles d'este mateix blog. Pero, de totes
maneres, si algú .17 dubtes lingüístics, i és natural que se'n tinguen, pot consultar el
Diccionari normatiu valencül. Per a aixo estan els diccionaris: per a resoldre dubtes. I no __18__
sobre el significat, 19 __ també sobre l'ús més adequat de les paraules en cada context. En
els criteris d'ús del diccionari normatiu, s'informa que les entrades principals, aquelles que tenen una
definici6 on s'explica el significat de les paraules i no una simple remissi6 a una altra forma, són les
més apropiarles i recomanables per als usos formals valencians de cadtcter general i oficial. El nom i
el missatge: tot esta indissolublement lligat. El nom de la llengua facilita __20__ afectiva deis
valencians amb el seu parlar¡ les paraules són unitats de significació que faciliten la comunicació
les institucions haurien d'amerar-se
d'este esperit de concordia i implicar-se en la consecució d'un consens social al voltant de la llengua.
social. Un clau en trau un altre i es reforcen mútuament. Totes
josep Lacreu, «Un clau en trau un altre», (dins de Pren la paraula, p. 40), Valencia: A.rbena.
a b e
o en hi 0
1 d'abastir-los d'assolir-los de bastar-los
2 és possible és poden es tenen que
3 tant sois tan siq uiera tan sois
4 avaluar evaluar avaluar
S --
reaferma referma reafirma
�
6 pica baralles picabaralles pica-baralles
1 7 nmersos immersos in-mersos
8 arrelats arraigats arra'igats
9 1 cadascun cada u cada un
10 verossímils verosímils versemblants
11 reflex reflejo reflexe
12 al voltant del vora el prop del
13 L la disensió la dissenció el dissens
141
·\ lll'+ Prm l'' C2
14 contribuisquen c ontribu is q uen

' contribu'ixquen
5 s obre tot
1 sobre tot sobretot
-
16 d'acomplir d'acumplir de comp li r

17 1 hi té té en té
� 18 solsament
sinó
a identificasió
sois
sino
la identificació
nom e s
si no
l identificació
'
Exercici 9. Completeu els espaís buits amb l'opció correcta a, b o e de les que vos índiquem més
aval!.
Diccionaris d'ahir i de dema
Un diccíonari és una obra __o__ es recopilen les paraules d'una llengua ordenarles
alfabeticament; pero, alhora, un diccionari és molt més que aixo. Els diccionaris són radiografíes de
la llengua, que van confeccionant un mapa de la historia de la llengua al llarg del temps. Tot,
absolutament tot, queda __1__ en les paraules que usen els parlants per a comunicar-se entre
si.
Amb l'objectiu de parlar de diccionaris s'acaba de celebrar a Valencia el VIII Congrés Internacional
de Lexicografía Hisplmica, a on han participat figures molt rellevants del panorama lexicografic
espanyol. No és la meua intenció fer-_ '2 una cronica. Pero la impressió global posa de
manifest el dinamisme d'una activitat que, paradoxalment, vista des de fora, fa la impressió de ser
molt estable. Tots els diccionaris tenen, en aparen�a, una estructura semblant. 1, llevat de les paraules
noves que van sorgint i incorporant-_ 3 periodicament, ¿que hi ha de nou en la
lexicografía? La veritat és que, contd1riament al que pot paréixer, molt, moltíssim. Per a poder fer-se
__
una idea més __4 _ deis canvis que s'han anat produint en este camp, és necessari
__ S en l'evolució historica que han experimentat eixes obres que aspiren a recopilar les
__
paraules d'una llengua.

Per a comen�ar, permeten-me que fa�a un breu apunt sobre els orígens de la paraula diccionari.
Prové del llatí dictionarium, que deriva de dictio, és a dir, 'dicció', i amb este sentit és com la utilitza
per primera vegada l'anglésjohn of Garland, que confecciona en 1220 un llibre anomenat Dictionarius
per a ensenyar a pronunciar les paraules d'origen llatí als seus alumnes. També amb la intenció
d'ensenyar que «han de saber en !latí de les coses de casa», Onofre Pou publica en 1575 un dels primers
reculls lexics de la nostra llengua, que anomena Thesaurus puerilís, el 'tresor dels xiquets'. La
denominació de tresor ana escampant-se per tates les llengües per a designar este tipus d'obres. En
francés, per exemple, és el nom generic amb que s'anomena el primer gran diccionari elaborat en
eixa llengua: el Thresor de la languefran�oyse, publicat perjean Nicot en 1606. Sebastián de Covarrubias
també adopta esta mateixa nomenclatura per al seu Tesoro de la lengua castellana o española, publicat
en 1611. 1 exactament igual feu Bento Pereira en 1647 per a anomenar el Thesouro da lingoa portuguesa.
Pero els noms van i venen al llarg del temps, i al final el terme diccionari, a pesar del seu sentit
etimologic, ha acabat per imposar-se per a designar este tipus d'obres. Molt possiblement la tria de la
paraula dictionnaire per l'Académie Fran<;:aise per a anomenar la seua primera gran obra, publicada en
1694, influí decisivament en el prestigi de la paraula i la seua evolució posterior. La Real Academia
142
( .: 111/IL'.\"
Española, efectivament, també adopta este mateix nom per al seu primer Diccionario de la lengua
castellana, que comen�a a publicar en 1726; exactament igual feu Pompeu Fabra amb el Diccionari
general de la llengua catalana, en 1932; i també, recentíssimament,!'Academia Valenciana de la Llengua,
__
amb el seu Diccionari normatiu valencia, publicat digitalment en 2014.
Les coincidencies entre els diccionaris de les __6 llengües europees no es limiten al nom.
L'evolució d'estes obres discorre __7__ tant en la forma de presentar la informació com en
l'esperit. El seu objectiu inicial era recopilar el lexic propi de cada llengua i definir de manera precisa
el significat de cada mot. Pero l'enfocament dels diccionaris ha anat evolucionant al llarg del temps,
i de ser en el seu origen unes obres amb plantejaments basicament __ 8__ -establir que és
correcte en cada llengua- amb el temps han passat a ser cada vegada més obres de caracter
descriptiu.
Restringint la mirada a l'ambit hispanic, __ 9__ assenyalar com una fita de referencia en
l'evolució de la lexicografía el Diccionario de uso del español de María Moliner. La introducció de la
referencia a l'«ús» en el títol del diccionari és tota una declaració d'intencions. Tal com comenta
Manuel Seco, lexicograf i academic de la Real Academia Española, el diccionari de María Moliner «es
el intento renovador más ambicioso que se ha producido en nuestro siglo [...], pero no es una meta,
sino una etapa [...],y debe ser tomado como una incitación, como un poderoso reto por cuantos se
dedican a la lexicografía». 1 així és, certament, com s'ho prengué ell mateix. Amb un equip
d'entusiastes coHaboradors, Manuel Seco es dedica durant més de trenta anys a recopilar informació
sobre com s'usava realment l'espanyol per a poder redactar el Diccionario del español actual. Amb uns
plantejaments semblants, en el nostre ambit lingüístic mossén Alcover impulsa la redacció del
monumental Diccionari catala-valencia-balear, que continua sent una font inesgotable de coneixement
de la nostra llengua, i ara,completant-lo i enriguint-lo en molts aspectes, l'Institut d'Estudis Catalans
ha elaborat el magnífic Diccíonari descriptiu de la llengua catalana.
Totes estes obres han marcat un punt d'inflexió en la nostra lexicografía. La idea comuna que
__10__ __1 1_ és la necessitat de documentar rigorosament el que han escrit els
nostres escriptors i també el que diuen els parlants. El significat de les paraules ve determinat per l'ús
que __12__ fan els parlants. Amb esta nova perspectiva, els lexicografs han transformat
radicalment la seua fundó. Si se'm permet la metafora, és com si hagueren abandonat el paper de
generals que van marcant als parlants que poden dir i que no han de dir, i hagueren passat a ser
notaris de la llengua dedicats a registrar el que es diu realment.
D'esta nova concepció de la lexicografía deriva també una projecci6 a l'ensenyan�a de les llengües.
És hora de comens:ar a desprendre's de __13 sobre que esta bé i que esta malament. En
qüestions de paraules, esta bé el que ens funciona per al nostre proposit comunicatiu; esta malament
el que ens _ 14__, el que no ens permet comunicar-nos eficas;ment amb els nostres
interlocutors. Alguns s'escandalitzen perque els diccionaris normatius han incorporat recentment
certes veus coHoquials o alguns suposats barbarismes. Són __15 __ d'una idea purista de la
!lengua, cada vegada més anacronica. Els diccionaris van ja en una altra direcci6. 1 mal senyal sera si
continuem __16__ __17__ considerar preferibles els mots més rancis i menyspreant
les paraules més proximes com a vulgars. No creguem que, __18__ repetir vocables estranys
que no entén (quasi) ningú,al final resultaran normals per a tots. En alguns casos és possible que siga
aixi,i és cert que s'ha aconseguit popularitzar alguns mots d'origen culte. Pero tampoc ens enganyem:
són casos comptats. El camí més facil (i normal) és incorporar als diccionaris el que diuen els parlants.
Totes les llengües funcionen d'eixa manera. Anar en contra d'esta tendencia natural no sois fa que el
trajecte siga molt més pesat de recórrer. El risc, greu, de remar contracorrent és que fa�a
__19_ molts parlants en el seu proposit d'usar una llengua que cada vegada els resulta més
143
A te+ Prm es C2
distant. I total, ¿per a que? ¿Que guanyen els parlants substituint les paraules habituals per
__20__? Inclús fent una abstracció: ¿que guanya la llengua?
]osep Lacreu, «Diccionaris d'ahir i de demh, Pren la paraula, 23-07-2018
a b e
o en que en la que en que
1 reflejat reflectit reflexat
2 -hi (21 -ne
3 -s'hi -se -ne
4 cabdal cabal caudal
S pohuar apouar pouar
6 varies diverses varies
7 paralel·lament paralelament paral·lelament
8 prescriptius preescriptius pre-escriptius
9 hi ha que cal N'hi ha que
10 hi en (21
11 sutjau subgau subjau
12 (21 en hi
13 pre-juís prejuís prejuicis
14 carrisquetja carinna grinyola
15 vestigis vestitgis trases
16 desentestant-nos dessentestant-nos entestant-nos
17 en a amb
18 a base de a forc;a d e a copia d e
19 defalléixer defallir defalleixir
20 avivors antigüitats antigalles
144
¡Annex 1 1
i
RECOMANACIONS PER A L'EXPRESSIÓ ESCRITA

)
A l'hora de redactar els textos d'expressió escrita haureu de tindre en compte tota
!'experiencia acumulada en l'elaboració i la redacció de textos que hageu assolit en qualsevol
formació de llengües, bé siga en la propia, bé siga en qualsevol altra de les llengües que hageu
aprés. Qualsevol text que hageu de presentar ha de passar per tres fases que són:
- Planificació.
- Redacció.
- Revisió.
És molt convenient que tingueu en compte les tecniques apreses i sobretot aquelles que
vos resulten més útils. Comen�arem per la planificació del text, per a la qual cosa és bo que
anoteu en un esborrany totes les idees relacionades amb el tema proposat. No cal ni que
estiguen ordenades encara, de moment es tracta de buidar tot el que vos vinga a la ment i
apuntar-ho en el paper. Un mapa conceptual també vos pot ajudar a veure totes les idees
exposades. A continuació és convenient que vos formuleu les sis preguntes següents: ¿que?,
¿qui?, ¿com ?, ¿quan?, ¿per que? i ¿on? Una vegada vos les hageu formulades ja pode u passar
a tancar la fase de planificació posant en orde les idees anotades. Convé que tingueu en
compte quines són les idees principals i que les ordeneu per importancia, de més a menys. Si
es tracta d'un text que té una estructura fixa, com ara una carta, haureu de tindre en compte
que no podeu oblidar cap part d'esta estructura en la vostra redacció.
Ja teniu el full de ruta, el pla del text. Ara convé que tingueu en compte el destinatari del
text, el grau de formalitat, el proposit comunicatiu. No és el mateix escriure un text descriptiu,
un text instructiu, un text argumentatiu, un text narratiu o un text funcional. Recordeu que
en este nivell heu de ser capa�os d'escriure:
«textos complexos de manera clara i fluida, amb un estil apropiat i eficac; i una
estructura logica que ajude el destinatari a trobar-ne els punts importants. Que
podeu interactuar per escrit amb facilitat i habilitat, i sabeu captar els matisos
implícits de !'interlocutor i fer-hi aHusions.»
Així queja vos podeu posar a elaborar l'esborrany. Ací teniu unes recomanacions que vos
poden ajudar si les teniu en compte:
- Un paragraf per a cada idea i la informació important al principi.
145
•\ >te+ Proves C2
- Respecteu, sempre que pugueu, l'orde lógic de la frase (subjecte + verb +
complements).
- Utilitzeu els connectors que necessiteu per a cohesionar la informació.
- Utilitzeu tots els verbs que pugueu, així evitareu les construccions nominals.
- Feu servir el lexic adequat al registre i al grau de formalitat.
1 ara algunes de les coses que heu d'evitar:

- Tracteu de no repetir una idea en més d'un paragraf.
- Eviteu les frases !largues plenes d'incisos.
- Eviteu les frases negatives i en passiva.
- Eviteu les repeticions.
Redu'iu l'ús deis possessius als que siguen necessaris que aporten informació
rellevant.
Si pode u deixar 1'escrit i fer algun altre exercici, vos anira bé, així és probable que quan el
torneu a mirar el vegeu de manera diferent i sigueu capa<;os d'autoavaluar-vos i modificar-lo
per a millorar-lo. Normalment no se li dona massa importancia a la revisió deis textos i és la
part més important. Vos aconsellem que en feu més d'una lectura. La primera que cal fer és
per a veure si esta ben presentat, si hi heu distribu'it tots els elements com cal. Una carta, per
exemple, ha de portar la data, la salutació, el comiat i la firma. Comprovem que ho hem posat
tot. A continuació podem fer una segona lectura fixant-nos en el receptor, no siga cosa que
hagem comen<;at adre<;ant-nos de tu i ara hagem canviat a vostés o a vosaltres. Hem de tractar
el receptor de manera adequada al llarg de tot el text.
Atenció a la finalitat del text, convé rellegir més d'una vegada l'enunciat de la prova.
Comproveu que heu indos tota la informació que se'ns demana i que no ho heu omplit de
palla innecessaria.
En el nivel! C2 hem de demostrar que dominem el lexic, que tenim recursos lingüístics rics
i variats, que fem servir un lexic dar i precís. També anira bé fer servir locucions, frases fetes
i refranys que aporten més valor al text, sempre d'acord amb el tipus de text que estem
escrivint.
Heu de comprovar també que esteu utilitzant !'estructura correcta, que esta tot ordenat
de manera lógica, que les idees estan ben estructurades. Recordeu el que hem dit abans: cada
idea en un paragraf i que les frases seguisquen l'orde lógic de la frase.
Una bona puntuació, un bon ús deis connectors, de les preposicions, de les conjuncions,
de les pronominalitzacions, de les concordances i de la coherencia interna també sera ben
146
C2 1111/t!X 1
valorat pels correctors. Aleshores, convé que feu una lectura del text fixant-vos en les
concordances, la puntuació i la resta de recursos de cohesió.
L'última revisió proposada és la correcció, repasseu tots aquells errors que he u comés amb
anterioritat mentres féieu el curs. Tindreu una bona coHecció de textos corregits pel
professor o per la professora. És molt important que els tingueu en compte. Sempre solem
deixar-nos algun accent, algun apostrof o alguna contracció.
les propietats textuals
Les propietats basiques deis textos són:
- Adequació . Els textos s'han d'ajustar a la situació comun icativa concreta, han de
i
seguir unes regles convencionals segons el genere discursiu les possibilitats formals
compartides entre emissor i destinatari, el que coneixem com a registre lingüístic.
- Coherencia. El text ha de ser congruent amb el tema i la situació comunicativa que

se'ns propasen, aixo vol dir que la durega significativa ha de ser coherent des d'un
punt de vista sem�mtic.
- Co esió. Els textos no són simplement un conjunt de paraules juntes, han d'obeir
unes regles sintactiques que són les que donen als textos la imatge de la bona
construcció, tant en les relacions implícites com en les explícites.
Tindrem un text ben elaborat quan este siga adequat, coherent i estiga ben cohesionat.
147
1 S o l u ci o n a ri
[ PROVA 1
l
Exercici l.
Buit o 1 2 3 4 S 6 7
--
Paragraf a e b a b a a e
Exercici 2.
Text
�···O.
Els drons són com el Gran Germa. A
l. La legislació frena que la indústria vaja avant.

r--
1
2. Els drons poden fer faenes relativament perilloses i evitar riscos. J
3. Feta la llei, feta la trampa. És facil que un dron grave on no deu gravar. B
4. Hi ha drons que pesen poquíssim, menys de dos quilas. H

1
¡---
S. Els drons es poden comprar prefabricats o fer-los tu mateix. K
r-
6. L'Agencia Estatal de Seguretat Aeria ha de donar determinats permisos. e
1-
7. Espanya no esta quedant-se arrere. G
¡----
8. Els drons ja són molt importants pera !'agricultura. F
9. Cal tindre experiencia pera usar-los. E
10. Hi ha drons molt assequibles. K

o
-
11. Hi ha drons que no necessiten una tecnología GPS.
-
12. No es poden fer volar drons en qualsevol lloc. 1
Exercici 3.
Buit Parau la
o possible
1
-
veu
2 llavis
.__
3 música
4 en
-
S si
6 sobretot
7 gest
'--
149
A llc+ Pron•s C2
Excrcici 4.
Pregunta o 1 2 3 4 5 6 7
Resposta a b e e e e b a
Exercici 5.
Fragment 1 o 1 2 3 4 S 6
f
Resposta
1 a e e g b d
Exercici 6.
Resposta a a e b e e a b
Exercici 7. Resposta model.
OpcióA:
Acabe de tornar de Bolívia, on he cooperat durant quatre setmanes en dos pobles de la Guayara i
quatre de la Chiquitania com a especialista municipal voluntaria del Fons Valencia per la Solidaritat. Hi he
treballat conjuntament amb la contrapart local, Proceso Servicios Educativos, per tal de crear dinamiques
per a jóvens amb l'objectiu de previndre problematiques freqüents com ara els embarassos preco�os -des
deis 12 anys-, l'alcoholisme, la drogoaddicció o el maltractament.
Els jóvens no tenen massa coses a fer en el temps lliure, per la qual cosa calia aportar les ferramentes
perque s'hi programen una serie d'activitats esportives, xarrades informatives amb professionals sanitaris
o psicolegs, o de promoció de la propia cultura -a través de la gastronomía, la música o el ball- perque no
es perden i, alhora, ocupar part del seu temps.
Vam crear un grup de jóvens en cada municipi amb els quals ens comunicavem mitjan�ant una
plataforma, a més de reunir-nos de tant en tant a Santa Cruz de la Sierra, el punt més centric de la zona. 1
és que els municipis estan molt allunyats els uns deis altres, fins a cinc hores de distancia.
Va ser un mes molt intens que va passar molt rapid perque hi havia sis municipis a atendre. Després
del mes d'estada, he mantingut el contacte amb ells a través de WhatsApp i Skype. Reconec que la joventut
m'ha impactat molt perque és molt més lluitadora, res a veure amb la d'ací, on sembla que ho tenim tot
fet: lluiten pel que valen, pels seu drets, pel seu present i futur.
Opció B:
Este cap de setmana ha ingressat una xiqueta de 12 anys en !'hospital d'Alcoi a causa d'un coma etílic.
¡De 12 anys! A esta xiqueta no li ha passat res, pero hi ha menors que moren després de consumir una
gran quantitat d'alcohol. 1 és que !'alcohol no només crea addicció i afecta !'actitud de qui en pren (canvis
de comportament, actituds violentes... ), sinó que a més pot causar greus problemes de salut com ara
problemes de fetge, desnutrició o problemes de p�mcrees, entre d'altres.
És un fet que els jóvens cada vegada comencen a be ure, a fumar i a prendre drogues abans, i la nostra
tasca com a adults és buscar-ne els motius i veure si hi podem posar remei. De fet, com a adults tenim una
gran responsabilitat pel que fa als ha bits que inculquem als jóvens i en part és culpa nostra la situació, ja
150
C2 ,, ··. , 111
que l'hem normalitzada fins al punt d'assegurar que una cervesa o una copa de vi no només no són ro'ines
pera la salut, sinó que són bones. 1 aixo, a banda de ser fals, no deixa de crear una normalitat que afavorix
que els jóvens vegen !'alcohol com una cosa adequada. El mateix passa amb els anuncis de la televisió
(sobretot els anuncis de cervesa), els quals ens mostren que els consumidors d'alcohol són molt divertits i
s'ho passen molt bé; i, és ciar, els xiquets somien ser tan felh;os com ells.
Per tant, pera solucionar este problema primer cal que els adults ens conscienciem deis problemes de
!'alcohol i que en desnaturalitzem el consum.
Exercici 8. Resposta rnodel.
Es lloga una habitació en un atic del centre de Valencia. Situat al costat de la pla�a de la Reina, no
només s'hi pot fer turisme a peu, comprar en les botigues proximes o menjar en els restaurants de la zona,
sinó que hi ha transports públics (metro, trens i autobusos) a tocar que li permetran visitar tota la ciutat o
fins i tot altres pobles o ciutats.
El preu diari per l'habitació és de 40 € i incfou f'esmorzar, la neteja i l'accés a zones comunitaries com
ara el menjador, el saló, fa cuina i la terrassa. Té bany propi, televisió propia i pany. Ara bé, només es pot
fumar en la terrassa i no s'hi admeten animals de companyia.
En l'apartament hi ha els servicis següents: connexió a Internet, elements basics com ara tovalloles i
sabó, calefacció i aire condicionat. l'hora d'entrada sera a partir de les 16:00 hores i es deixara lliure
l'habitació abans de les 12:00 hores.
Exercici 9. Resposta lliure.
f PROVA 2
1
Exercici l.
Pregunta 1
1 Resposta a
Exercici 2.
a b e
--
-r
1 punt final
¡-- --
----� -------�
punt i final punt-final
2
1---
prominencia
--
� ----� ----------�
prominencia prominencía
3 1 la tumba el taút la tomba
4 explossió explossio explosió

-
� 6
passadisos
rebeHar
pasadissos
rebelar
passadissos
revelar
-------t
-
1 7 fuita fu"ita fuíta
151
A llc+ Pnncs . C2
. , . ,
8 possess10 posesió posses10
9 afliggida aflijida afligida
10 afl i gement aflieció aflició
11 Hi Ho en
12 la única l'úniea l'unica
13 Potser Pot ser Pot-ser
14 almenys almenx al menys
15 provablement probablement provablemen
16 l'havia n'havia la havia
17 Atesa Donada A partir de
18 menys preu menyspreu menys preci
19 Tanmateix Tammateix Tantmateix

.'
20 propia mateixa vana
Exercici 3.
Pregunta 1 2 3 4 S 6 7 8 9 10
Resposta a e b b b b a a b e
Pregunta 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Resposta a e e b b a b e b b
Exercici 4.
Pareix que a la Comunitat Valenciana només hi haja turisme de sol i platja, ja que tates les campanyes
importants que es fan per a promoure el turisme van adre<;ades a la gent interessada en la costa. Aixo
discrimina moltíssim la gent de !'interior i no és just. Si heu visitat els pobles de !'interior de la Comunitat
sabreu que tenim serres preciases, paisatges inoblidables, pobles amb una historia molt interessant i grans
propostes gastronomiques i vinícoles. A més, en molts llocs podem trabar una gran oferta d'activitats per
a fer en família o a l'aire lliure, com ara itineraris histories o fer muntanyisme o senderisme.
Sincerament, cree que al turisme de sol i platja no li cal promoció, pero, en canvi, al d'interior sí. Estem
desaprofitant les possibilitats que hi ha en pobles de comarques que no tenen platja pel simple fet de no
tindre platja i aixo, per a mi, és un disbarat. ¿Pero que sap l'ase que és el safra? Quan les persones
encarregades d'elaborar les campanyes turístiques només coneixen el sol i la platja, el resultat és el que
tenim ara mateix: pobles preciosos oblidats i sense el reconeixement que mereixen. La sort és que molts
ajuntaments ja treballen per a combatre esta iniquitat i fan campanyes turístiques deis seus pobles.
Exercici 5.
Ser transgenere a Colombia no és facil, ja que és un país molt conservador i en les a Idees encara pensen
que és una malaltia. 1 ser transgenere indígena és encara més difícil. De fet, no hi ha a penes informació
152
( z , , ,jJ¡, ,, ll!dl
sobre les dones transsexuals indígenes colombianes, ni tan sois les organitzacions que treballen amb
comunitats indígenes en tenen coneixement, és com un tema tabú. Pero les dones transgenere existixen
i, de fet, les dones indígenes transsexuals, rebutjades i arraconades en les seues propies comunitats, troben
refugi en les plantacions de café, on se senten reconegudes i no se senten marginades ni apartades pel
simple fet de no sentir-se identificades amb el sexe que biologicament els ha tocat. Com que en les seues
comunitats els és impossible viure les seues identitats com les senten, han de buscar una forma de fugir
del seu entorn, i les plantacions de café els oferixen el que busquen: faena, la llibertat de ser elles, una
casa i menjar. Quan acaben la jornada laboral, van a casa i es maquillen i es visten com volen, disfruten de
la seua identitat sexual amb més llibertat, un fet que seria impensable en les seues comunitats, on han
patit assetjament, insults, mofes i burles sense mirament.
Excrcici 7. Resposta lliure.
[ PROVA 3
l
1
Exercici l.
Buit o 1 2 3 4 S 6 7
Paragraf a e b a a
Exercici 2.
1 Frases Text
o. L'energia és essencial. A
l. El buta no sempre és més barat. o
2.
G
Les energies renovables són suficient per a cobrir les necessitats d'energia de tot el
món.
3. S'ha de treballar per a aconseguir un despla�ament sostenible. B
4. El repartiment de les fonts renovables no és el mateix en tots els llocs. H
S. K
r-
Hi ha companyies que no oferixen energies tradicionals.
6. On hi ha més consum energetic s'esta instaJ .Iant energía renovable. 1
7. Les fonts tradicionals contaminen molt. e
Hi ha qui creu que els generadors d'energies renovables no són agradables a

-
8. la vista. J
9. Les energies renovables no s'acaben mai i es renoven en un període de temps molt F
1
[11
curt.
10. Com més humitat hi ha, més sensació de fred es té. o
L'ús deis recursos d'energia renovable en grans proporcions requerix grans H
12. L'energia renovable no és bruta ni s'acaba mai. G
153
A ltl'+ Prun·� C2
Exercici 3.
Buit Paraula
o !libres
1 Mentre/Mentres
2 acte
3 missa
4 més
S clericals
6 potser
7 novel·les
Exercici 4.
Pregunta o 1 2 3 4 5 6 7
Resposta a e b e a e b e
Exercici 5.
Fragment o 1 2 3 4 S 6
Resposta a d g b f e e
Exercici 6.
Resposta a e b e e a b b
Exercici 7. Rcsposta model.
Opció A:
Benvolguda senyora Romeu,
Soc la mare de Laia Reig, alumna de primer de primaria, i li escric perque este curs apuntaré la meua
filia al menjador escolar i és multiaHergica alimentaria. Laia té al·lergia a l'ou, a la prote'ina de la llet de
vaca i a les gambes. També té reaccions quan consumix traces d'algun d'estos aliments.
Les reaccions que té quan toca o consumix estos al·lergens són cutanies en el primer cas i xoc anafilactic
en el segon cas. Com veu, la situació és delicada, ja que el fet que tinga reaccions quan toca estos al·lergens
implica que la resta d'alumnes tampoc podran consumir en el menjador eixos productes ni d'altres que els
continguen.
Sé que és una gran responsabilitat, pero confie que faran tot el que podran perque Laia no se senta
marginada ni exclosa en l'escola. És per aixo que li demane que parle amb els encarregats de fer el menjar
i que els diga que els plats no podran dur cap deis al·lergens anteriors ni tampoc traces d'estos. També
seria interessant fer una reunió per a explicar al personal de 1'escola com s'ha d'administrar !'adrenalina
en cas que caiga fer-ho.
154
C! Snluciolltll'l
Encara que no se'n parle molt, les al-lergies alímentaries són molt perilloses, ja que fins i tot poden
provocar la mort de la persona al-lergica en cas de xoc anafilactic, i és just per aixo que li escric este
missatge i li pregue que prenga les mesures adequades pera evitar possibles reaccions.
Espere la seua resposta. Atentament,
Mariana Llorca
Opció B:
Bona vesprada a tots i a totes i gracies per assistir a esta roda de premsa. L'hem convocada perque
volem tranquil·litzar la població arran de l'onada de robatoris que hi esta havent en la nostra ciutat. Com
ja saben, des de fa dos setmanes s'ha creat una alarma, no del tot injustificada, davant de les accions d'una
banda de !ladres professionals. Fins ara, en quinze dies, hem rebut 30 denúncies per este tema, i aixo vol
dir que diariament s'han comés dos robatoris. Sempre simultanis. De manera que estem parlant d'una
banda de !ladres amb molts membres, almenys una vintena, fet que els permet fer dos grups i actuar al
mateix temps.
Les zones escollides per a dur a terme els robatoris no seguixen un patró, pareix que estan triades a
l'atzar. 1 el que furten són béns menuts pero amb molt de valor, com ara joies o aparells electronics; aixo
els permet entrar i eixir de les cases rapidament i sense cridar l'atenció.
Nosaltres hem doblat els efectius que patrullen pels carrers amb la intenció de tindre la majoria de les
zones controlades i que no hi haja més robatoris. Ara bé, també els demanem que no deixen la casa buida
si no és estrictament necessari i que si ho fan avisen algun veí perque estiga alerta per si sent algun soroll
estrany en casa seua. Recorden, també, tancar bé portes i finestres. 1 no dubten a telefonar-nos si veuen
alguna cosa sospitosa.
De moment estem treballant en una hipotesi que esperem que ens dura a la banda de !ladres. Cada
día estem més a prop d'atrapar-los.
Estimat Mateu,
Moltes gracies per haver-me ajudat tant a millorar professionalment i, sobretot, moltes gracies per
haver-me ajudat a créixer com a persona. Sense tu no haguera aconseguit J'ascens que tant ansiava i que
tantes alegries m'ha donat. Has sigut el meu suport i has fet tot el que has pogut perque tot m'anara bé.
Eres, sens dubte, el millor company i amic que he tingut mai. Lleial, noble, amable, inteJ . Iigent, ironic,
treballador, perseverant, fort, sincer, dinamic, compromés, responsable, perfeccionista... La veritat és que
no conec ningú que et puga fer ombra.
Per tot aixo et torne a donar les gracies i et die que espere que en la teua nova vida trobaras tot el que
t'ha faltat en esta i que seras molt feli�, perque t'ho mereixes, perque eres una gran persona.
Una abra�ada,
Exercici 9. Rcsposta lliure.
Exercici 1 O. Resposta lliure.
155
A lfe+ Pro\ es C2
[�__PR_o__vA __
__ __4
________________________________
____ �]
Exercici l.
Pregunta 1 2 3 4 S
Resposta b a b e e
Exercici 2.
a b e
1 periodes períodes periodes
2 Senzillament Sencillament Sensillament
3 tanmateix tantmateix tammateix
4 iHustració ilustració illustració
5 pretenciosa pretenciósa pretensiosa
6 del que de que de que
7 qüestió euestió eüestió
8 Potser Potsser Potser
9 pastat i fet fet i fet fet i dit
10 hi havia n'hi hava n'hi havia
11 algú algún algun
12 esclar és dar ésclar
13 si no sino sinó
14 la anormalitat l'anormalitat la anormalitad
15 un front una front la front
16 nuHs nuHes nules
17 en mi amb mi per mi
18 pero dones així dones
19 delirant deHirant deliránt
20 hi ne ho
156
�
Exercici 3.
regunta
esposta
1
e
2
a
3
e
4
e
S
e
6
a
7
e
8
a
9
a
10
i
Pregunta 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
e e e
1 l
-
Resposta b a a a b a a

Benvolgut/Benvolguda,
En !'última reunió del consell escolar vam decidir que aprofitarem les subvencions del nou govern i
canviarem els !libres de text per tauletes tactils, ja que pensem que és la millor opció perque els alumnes
aprenguen al seu ritme.
Pensem, sincerament, que les tauletes tactils funcionaran millor que els llibres. Fins ara hem vist que
amb els !libres hi havia alumnes que no veien satisfetes les seues necessitats (bé perque no arribaven als
continguts, bé perque en necessitaven més) i aixo és un fet que hem de combatre perque tots els alumnes
mereixen les mateixes oportunitats. Amb les tauletes, els professors podran crear els seus propis materials
i adaptar-los si cal als estudiants, de manera que l'aprenentatge sera individualitzat.
És cert que normalment l'ús de les tauletes en classe implica que els alumnes deixen de tindre contacte
amb la realitat de forma manipulativa i se centren en l'aprenentatge digital, i som conscients que aixo pot
preocupar les famílies, per aixo hem decidit enviar esta circular. En el nostre cas no només continuarem
fent activitats de manipulació com fins ara (totes les classes tenen un hort en el pati, la biblioteca la visiten
peribdicament, pinten amb pinzells, toquen instruments... ), sinó que, a més, relacionarem el material
digital amb estes activitats.
Atentament,
lgnasi Agulló
El director

Quan vaig eixir de la sala i em vaig dirigir al bany, vaig maleir la meua tendencia a la dramatització, la
qual m'havia portat a esperar-la en la penombra buscant la influencia positiva d'un escenari teoricament
més adequat. Ella havia tancat la porta. Des de l'altre costat sentía els seus sons íntims i amb cada un podía
imaginar els gestos als quals corresponien i que per a mi havien esdevingut ja secrets. Sabia que duria en
el cap la cinta groga de pelta, pera no banyar-se els cabells en posar-se la crema netejadora. Es posaría oli
de gingebre en les celles, d'un pot xicotet, i després cobriria tot el seu cos amb llet hidratant. Primer es
netejava les dents. Freqüentment comen�ava a posar-se crema en el cos amb el raspall de dents encara
en la boca, sobretot en les carnes, mentres recolzava un peu en la vora de la banyera. Ho feia amb
delectació, lentament, amb seguretat perque estava orgullosa de la suavitat de la seua pell i, a vegades,
em passava el pot de llet i em demanava que li'n posara per l'esquena, perque jo diguera que tenia una
pell molt suau.
157
A 1te+ Pnn es C2
[ PROVA S
1
Excrcici t.
Torna el programa «Conviu»
La Regidoria de Persones Majors de 1'Ajuntament de Valencia aposta per la solidaritat entre les
generacions i ha posat en marxa el Programa intergeneracional i solidari <<Valencia-Conviu» per al proxim
curs universitari.
El programa promou que estudiants de les universitats de Valencia i persones majors visquen junts. Hi
poden participar majors de 60 anys que es puguen valdre i que visquen soles, així com jóvens menors de
35 anys no residents a Valencia i que no es poden permetre la despesa d'un allotjament.
«Valencia-Conviu» fomenta la convivencia, l'acostament intergeneracional i resol problemes de

soledat de persones majors. A més, proporciona una alternativa d'allotjament als jóvens.
Les persones majors interessades poden presentar la sol · licitud en !'Oficina Municipal de 1'Ajuntament
de Valencia. Els estudiants poden sol·licitar-lo en els diferents servicis universitaris. Les sol·licituds es poden
presentar durant l'any. En l'edició anterior se'n van presentar 28 i no tates eren d'Espanya, també n'hi
havia de pa"isos hispanoamericans.
Opció A
Adeu als cigarrets
En primer lloc, he de dir que tothom sap que fumar no és bo per a la salut i que la tasca de deixar-ho
és difícil. De fet, hi ha malta gent que després d'evitar uns quants mesas el tabac, torna a fumar.
En segon lloc, convé saber que hi ha moltes maneres de no fumar. Fins i tot hi ha farmacies i centres
que organitzen reunions informatives sobre els efectes perjudicials que té el tabac per a la salut. Moltes
persones no coneixen les conseqüencies tan negatives que pot produir en el cos huma. A més a més, cal
dir que també hi ha altres tipus de tractaments, com per exemple !'acupuntura o les pastilles que venen
en les farmacies. No podem generalitzar, ja que a cada u li pot funcionar un determinat metode.
Si mirem atentament la imatge, veurem els consells que hem de seguir. El primer fa referencia a fixar
una data de manera anticipada, metode poc fiable, ja que les persones salen modificar-la.
Pel que fa al segon consell, pense que en la vida el suport deis teus amics i familiars és fonamental per
tal d'anima r-te a continuar eixa lluita que de segur no és gens facil.
Respecte al següent, a més de guanyar salut, comprovaras com redu·lxes les despeses.
Els dos últims consells m' han agradat, sobretot el fet de canviar d'habits, ja que considere que en lloc
de fumar pots anar a córrer, passejar amb els amics, prendre algun refresc ... ; és a dir, practicar activitats
que sens dubte són més saludables per al cos huma.
Per tant, si tens este vici, has de deixar-lo perque no aporta cap benefici sinó tot el contrari, per
exemple, un simple refredat pot costar el triple de curar en un fumador. A més, l'aparell respiratori
millorara, fins i tot l'olfacte i el sabor.
158
l2 \ofuciml/11'1
Per acabar, cal dir que el primer pas pera deixar-ho és la voluntat de la persona, si no és així, tots els
esfort;os seran inútils; el segon pas és saber des del primer moment que no sera un camí facil, pero tampoc
difícil d'aconseguir l'objectiu: dir adeu al cigarret.
Opció B
Guia pera comprar
Cada dia veig en els mitjans de comunicació que augmenten de manera considerable els casos
d'obesitat a la Comunitat Valenciana. Sens dubte es tracta d'un problema que afecta malta gent i que
comen�;a prompte, entre els 12 i 13 anys.
El sedentarisme és un factor que influ"ix de manera negativa per al cos i no sois afecta les persones
majors sinó també els xiquets. Si mirem uns anys arrere la manera que tenien els més menuts de
divertir-se, de seguida veurem que no té res a veure amb el que fan actualment. Abans els jocs al carrer o
els partits de futbol eren una diversió, pero ara els protagonistes són els videojocs.
Per tant, una mala alimentació i poca activitat física contribu"ixen a un augment de pes. Aleshores, he m
de pensar com millorar la situació.
El primer pas i el més important és saber comprar, és a dir, he m de fer una bona elecció deis productes
que necessitem i sobretot aquells que siguen adequats peral nostre cos.
A continuació, si mirem la imatge podem observar una serie de punts que hem de seguir. El primer és
conegut des de fa uns quants anys: al supermercat cal anar amb l'estómac pie. El segon és un punt que jo
faig, ja que m'agrada veure quins productes són de temporada i consumir-los.
Respecte al tercer, cree que és un costum ben comú que sol fer la gent, ja que en moltes ocasions he
vist persones que porten una !lista feta previament en casa amb l'objectiu de no oblidar-se de res.
Un altre consell és la caducitat, cosa que hem de mirar sempre en qualsevol tipus de producte.
Normalment, els que estan a la venda mai estan caducats, pero alguna vegada pot passar.
Pel que fa als tres últims, pense que qualsevol persona guarda de manera immediata els aliments
després de comprar-los i els descongela com cal, si és necessari. A més, comprova que estiguen en bon
estat, és a dir, el color i l'olor són importants pera saber-ha.
Per a concloure, cal dir que si fem una bona compra aconseguirem una bona alimentació i ajudarem la
nostra economia a no malgastar els diners.
Fxercici 3.
O. Maria ha d'acostumar-se a llegir un poc cada dia.

Maria ha d'acostumar-s'hi un poc cada dia.
1. De ca mí al supermercat ens creuarem; tu anaves a la carnisseria i jo ja venia d'allí.
De camí al supermercat ens creuarem; tu hi anaves i jo ja en venia.
2. Si t'abandones al joc, no aconseguiras res.

Abandonant-te al joc, no aconseguiras res.
3. Han de posar fi a eixa situació que tant els preocupa.

Han d'acabar eixa situacló que tant els preocupa.
159
----------
¡\ 1tc+ Pro\ es C2
4. La fabrica on treballava es trobava molt lluny de sa casa.
La fabrica en que treballava es trobava molt lluny de sa casa.
S. Dilluns passat van vindre a classe aproximadament vint+cinc alumnes.
Dilluns passat van vindre a classe si fa no fa vint+cinc alumnes.
6. Durant tota la vesprada el gat va estar davall la taula del menjador.
Durant tota la vesprada el gat va estar sota la taula del menjador.
7. Quan acabem la reunió, anirem a la conferencia.
En acabar la reunió, anirem a la conferencia.
8. De tant en tant, passegen pel pare amb els ve·rns de l'edifici.
De tard en tard, passegen pel pare amb els ve·rns de l'edifici.
9. Alumnes, si voleu obtindre un bon resultat heu de repassar tots els temes del llibre.
Alumnes si voleu obtindre un bon resultat, cal que repasseu tots els temes del llibre.
10. Com que no has comprat l'arros, no podem fer la paella.
Atés q ue no has comprat l'arros, no podem fer la paella.
11. Si et compres un xandall i unes sabatilles, anirem a la muntanya.
Posat que et compres un xandall i unes sabatilles, anirem a la muntanya.
12. La nomenaran presidenta de l'associació hui, probablement.

La'n nomenaran presidenta hui, probablement.
Excrcici 4.
a b e
o quinze quintze quinse
13 quant quan quand
s amontonaven
14
1 s'amuntegaven s amu ntegaven
' '
15 varíes varíes diverses
16 colonies coHonies coloníes
17 inva"it enva'it envait
18 des de desde des d'

r-
19 sent seient seguent
�
20 s en
' se'n en
21 d istingueixen distingeixen distingu"ixen

-- -
22 que la que que
160
(2 Su/u, '/11//i/1"1
Exercici 5.
Arriba el gimnas del futur a Barcelona
Apesar deque els consumidors han canviat molt, els gimnasos han � practicament immutables
des de fa 35 anys. La majaría de centres de fitness es dibuixen als nostres caps com espais enormes i
impersonals plens d'objectes pesats, peses i estoretes. Per trencar amb tot aixo, arriba a Barcelona Trib3,
un nou concepte de fitness basat amb entrenaments en grups redu'its i en un ambient frese i animat.
El director de Trib3 a Espanya, Rod Hill, assegura que el model tradicional deis gimnasos no s'adequa
al mode de vida deis miHennistes. Els nous consumidors no estan disposats a pagar pelqual no utilitzen,
així que Hill considera que el model de quota mensual esta desfasat per als qui no van al gimnas de manera
gaire regular. Per aixo, a Trib3 el client no més paga per les sessions a lesque va.
I aquestes sessions són diferents de les tradicionals. Els entrenaments, sempre en un grup redu'it, duren
45 minuts, durant els que es realitza un circuit estructurat en tres blocs: un de resistencia, un
cardíovascular í un últim basat en la intensitat. Tot l'entrenament, dirigit per un monitor, esta
acompanyat de música i llums, en un espectacle concebit per especialistes en la materia. Aquests
especialistes s'encarreguen, a més, de fer rutínes varíades.
El principal valor afegit d'aquest sistema, assegura Rod Hill, és la motivació que poden trobar els
clients. A Trib3 no només ofereixen un entrenament, si no un espai on hi divertir-se i crear comunitat.
L'exercicí en grup, continua Hill, potencia les relacions, per a la qual cosa a més cada club tindra un espai
social i un bar de batuts. El preu per formar part d'aquesta comunitat estara entorn als 11€ per sessió,
una cosa que Hill considera que no espantara als mil·lennistes, que «prefereixen pagar per un bon
servei».
El grup Trib3 obrira a Barcelona el seu primer gimnas al nostre país. L'obertura sera el día 21 de maig
al carrer Aribau amb Diagonal, un enclavament «al centre neuralgic de la ciutat». Hill, queja va comandar
l'expansió d'Anytime Fitness a Espanya, espera que Trib3 tinga «1.000 gimnasos oberts a tot el món en un
període de 6 o 7 anys», deis quals hi hauria 57 a Espanya entre franquícies i clubs propis. Pel que fa als
franquiciats, Hill calcula que tindranque desemborsar uns 400.000 euros per cada centre. El negocí de
les boutiques de fitness, sosté l'empresari, "és rendible".
161
\ >ll'+ Pnn l'S C2
o Malgrat que / A pesar que

�----�-------------= --------�
23 sigut
24 basat en
�--
-- �--
----
----
--�-
25 pel que no utilitzen
26 1 només
27 a les quals va
28 durant els quals

�----�----
29 concebut
�--
-- �--
----
--� -- --------�
30 que hi poden trobar els clients
1
�
31 sinó un espai
32 on divertir-se
33 entorn deis
34 els mil·lennistes
35 n'hi hauria
36 hauran de
Excrcici 6
Uns investigadors valencians dissenyen un dispositiu que permet controlar a distancia la
glucosa dels xiquets diabetics
La vida d'una família d'un xiquet diabetic no sempre és facil (C'I'F f" c.,_ e ".• 11\JSFGU'X 6,N1P
'-8C ES ... cos-:-_, L �;'e Les pujades i baixades de sucre arriben per
diverses (\�L.JNS, DlflREN""!""�, U1JS ""I.J¡.JI . s, LN C.EI\T NOMBRF

sorpresa i el que es tarda a reaccionar pot marcar la diferencia. Els moments més complicats arriben durant
la nit. Molts pares s'han de despertar
DE) vegades per a mesurar (-:u l\,rAK...., .... .JA QUANTITAT O UNA. M �G�11TL1D FÍSICA, AMB UNA
ALTR • ') . .1AIbA.� :�:;:_:,L. QUE ES PREN COM A UNITAT O PATR la glucosa MONOSACARID
DE COLOR Bl.AN( 1 SABOR DOL\, CRJSTA 1 1 IT""' n:_L, ��'E ES •rpf'\Q A L• ::r. . t. � 40LTS fRUJTS 1
J:•
1 • Rr[" ')E r.,�,--,�ore¡ \lrrr-"T"\. '::J, deis més menuts i evitar-se ensurts {·.::e A' <:;r'BRES.�T'.
recerca (1-\lL10 DE RECSRL

Juan Simó, un enginyer valencia, va conéixer el dia a dia de les famílies amb fills diabetics a través d'una
amiga propera i va comenyar una que va derivar en la creació d'una
nova tecnología dissenyada per a alleugerar -los .R MÉS L.oV'-IL.H, ;_._..., '-' u-.Jv..A . .,
c�.n
..;..E·:..:: Fr-
•. la tasca.
Actualment existeixen uns sensors (DISPOSITIU O SISTEMA SENSIBLE A DETERMINATS
ESTÍMl LS. QUI: HS TRANSMlll� COM A. <;f""-lYAI \ UN AL"!PF m--- ¡-¡" O 51SrFMA EL QUAL fi S
·�·..,., _ T- (""" • •r-.:;CR�V' .\CI" que es col· loquen en els brayos deis infants i que mesuren els nivells de
sucre. Per a llegir-los, cal un dispositiu amb tecnología NFC que se'ls passa per damunt i informa de la
162
( '2 '\ultiCWfU/1'1
quantitat de glucosa en sang. Ja fa un any i mig que Simó va crear una app per als mobils, amb la qual els
pares deis xiquets que porten el sensor poden conéixer l'estat deis seus fills sense necessitat de despertar
los durant la nit per a punxar-los.
L'app, malgrat el seu exit, amb mes de 3.000 descarregues en tot el món, no evitava que els pares
s'hagueren d'alc;ar del llit i, a més, obligava la persona diabética a portar el mobil enganxat al brac; amb
un bra�alet (TIRA DE f__A QUE CENYIX t.L BRA<; MÉS AMUNT DEL COLlE, UTILITZADA COM A
DISTJNTIU). «Especialment per als xiquets és molt incomode portar el mobil penjant constantrnent>>,
assegura el creador. Per aixo, Simó i els seus socis van voler anar més eolia (CAP A UN TEMPS FUTUR,
DES DEL MOMENT ACTUAL O UN MOMENT DE FUTUR) i crear un aparell (SISTEMA O CONJUNT DE
SISTEMES MECÁNICS, Eli:CTRJCS O ELECTRONICS, QUE SFRVIX PER A EFECTUAR ALGUNA OPERACIÓ O
QUE DU A TERME DETERMINADES FUNCIONS) que substitu'jra el telefon i creara una alarma (AVÍS
O SFNYAL QUE ES FA EN CAS DE PERILL) que envíe un missatge al mobil de l'usuari o deis pares de
l' usuari quan el nivell de glucosa siga més alt o més baix del que seria convenient.
Es tracta d'un dispositiu més xicotet i discret que un telefon mobil i que els diabetics portaran baix de
la roba, al qual s'ha de vincular un correu electronic o un telefon mobil. A més, «quasi ni es veu», explica
Simó. Els creadors han fet una gran inversió (Aceró O EFECTE D'INVERTIR) economica per a portar a
projecte (ALLO QUE ES PENSA PORTAR A TERME),
acabar el dispositiu. Per aixo han obert un crowjunding amb l'objectiu d'aconseguir 46.000 euros. «Amb
terme el seu pero necessiten més diners per a
aquesta quantitat no cobrim ni la quarta part del que necessitem per a comenc;ar la fabricació», pero és
suficient per a donar-li al projecte «la primera espenta (IMPULS)», afirmen els creadors.
Exercici 8. Resposta lliurc.
[ PROVA 6
1
Exercici l.
lPregunta 1 2 4
:
Exercici 2.
Resposta e b
t __-'_
a
-____.
_ _ :__J
a b e
1 A tardor A la tardor La tardor
2 en establir-se amb establir-se a establir-se
3 vengu ent v enén venent
4 Andrei a Andrei el Andrei
S cambiar camviar eanviar
163
Ís fíns fins a
¡ Les dos són correctes
Mentrestant
t
7 M entres Les dos són correctes
8 perpetuament perpétuamen t perpetuame nt
9 Vés-t en
' Ves-te'n Vés-te'n
se n'anava
�
�11
10 se'n anava
tan sois
s'en anava
tant sois tansols
12 en amb am
13 dobl egada doblada Les dos són correctes
14 en amb am
f--
15 m'en recordo m enrecordo
' me'n recordo
aprehensions
'----
16 apreensions haprensions
17 Només Només Nomes

-
18 comprar-ne comprar comprar-hi
19 depressa de pressa de presa
20 corre cuita correcuita corre-cuita
Exercici 3.
S
egunta 1 2 3 4
1 6 7 8 9
b e e b b e
-
- -
sposta
--
a a
1 a
Pregunta 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Resposta _a
_ _L_
_a _
l_
e -'-
b _ _._
_ _
a __._
_ _
c _,__
_ b_ ..._
_ _
b [ a ...J...._ e_
_ _

Benvolgut director,
Amb referencia a !'editorial publicat el día 19 de setembre de 2014 en este diari, he de dir que
no estic gens d'acord amb el que s'hi diu. En primer lloc, estic en contra d'utilitzar eufemismes
com ara «escota bressol» o «llar d'infants» per a anomenar les guarderies, que són llocs on
<<guardar» els xiquets mentres els seus pares no poden atendre'ls. No hem de naturalitzar una
escolarització que no és necessaria. Si ho fora seria obligatoria, i l'escolarització a I'Estat espanyol
no ho és fins als sis anys. Justament per aixo no s'han de dedicar tants recursos a les guarderies
com a l'escolarització obligatoria.
D'altra banda, s'hi parla de Maria Montessori, pero no de la necessitat, per exemple, de tindre
un ambient preparat. Un ambient que dubte que es puga aconseguir en moltes guarderies. De
fet, és molt difícil trobar guarderies amb personal format en pedagogies alternatives com ara
164
Montessori, Waldorf o Pikler; en canvi, uns pares informats i amb voluntat poden introduir estes
pedagogies en 1' educació deis seus fills sense cap problema.
Finalment, els xiquets a eixes edats no socialitzen. Les guarderies no ajuden a socialitzar. Els
xiquets a eixes edats juguen al costat, pero no junts. Un xiquet no sera més extravertit ni més llest
ni més intel-ligent si va a una guardería, ho sera si rep els estímuls necessaris.
Carolina Dalmau, Xativa, 25-09-2014
És un home de rutines. Només trenca la rutina si ha d'anar al metge, a una entrevista ...
Explica que té el fetge fotut perque es bevia una botella de whisky cada dia i diu que la
vida sense alcohol és més avorrida (hem de tindre en compte que un deis trets
característics de Monzó és la ironia).
Va escriure un article d'un cantant italia que té una can�ó de com s'ha d'usar el subjuntiu
en italia. També va escriure un article de les entrevistes en el cotxe i creu que són millors
i més divertides perqué és tot més espontani, ja que no hi ha la pressió que hi ha en un
plató.
No ha contestat una carta en la qual li notificaven el Premi d'Honor perque qui li l'havia
de notificar esta en la presó i no li podia telefonar.
Té 66 anys pero no vol jubilar-se. A més, és autonom i les jubilacions deis autonoms solen
ser baixes.
Fa molt de temps que no publica, pero aixo no vol dir que no escriga literatura. Té
moltíssims !libres publicats: més de vint.
Quan era menut era introvertit, llegia molt...
Va participar en un programa de Catalunya Radio que es deia El lloro, e/ mico í el senyor
de Puerto Rico.
Exercici 6. Resposta l liure.

f PROVA 7
Exercici l.
1 -
1 Pregunta
--,
r---
1
,.----
2
Resposta e b
Exercici 2.
a b e
1 des de que des ue des ue
----
vuít hu'it ----�---�
2 vuit
165
A 1tc+ Pro\ es C2
3 qualssevol qualssevulla qualsevol
1 4 ésclar és dar esdar

pe líroja
1 5 pel-roja pel roja
1 6 mentre mentrestant mentrementre

7 anti-clericals anti clericals anticlericals
8 sentanta-vuit sentatavuit setanta vuit

9 pero també així mateix
10 Se'n van sentir Es van sentir Es va sentir
11 enseguida deseguida de seguida
12 tosir tossir tussir
13 xinglot hip singlot
14 una lleuger costum una lleugera costum un lleuger costum
15 estavellar-se estabellar-se astavellar-se

16 d'asseure de seure's de seure
17 l' li la
18 comisaría comissaria comisaria
19 anar-ne anar-li anar-hi
20 contraatac contra atac contra-atac
Exercici 3.
Pregunta 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Resposta e b b a a e e a a b
Pregunta 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Resposta b a a e a e e b b a
Excrcici 4. Resposta model.
Honorable Consellera d'Economia, Honorable President de la Diputació d'Alacant,

ll·lustríssima Alcaldessa d' Alcoi, autoritats, senyors i senyores,
Hui inaugurem la Fira de Tots Sants de Cocentaina d'enguany. Com ja sabeu, fa quasi 700 anys
que se celebra i cada any és un repte per a millorar-la i que arribe a més gent i que satisfac;a les
expectatives de tots els assistents. Enguany, a més, hem jugat amb les previsions de l'oratge en
contra i aixo ens ha obligat a buscar emplac;aments alternatius pera moltes actuacions i activitats.
Pero ho hem fet, perqué per a nosaltres és importantíssim que la Fira continue viva un altre any.
166
( Z \vluctnnan
En la Fira d'enguany hi haura artesans, ramaders, botiguers, cotxes i maquinaria de camp,

atraccions per als més menuts i per als jóvens, el ja tradicional soc arab, actuacions per a tots els
públics, concerts... i enguany també podreu assistir a representacions teatrals de les companyies
més reputades del país. Perqué nosaltres apostem per una fira no només gastronómica i
artesanal, sinó també cultural.
Una altra de les novetats d'enguany seran els llocs d'atenció al públic, en els quals trobareu
personal que vos atendra en set idiomes, ja que som conscients que la nostra fira té resso
internacional.
No vull allargar-me més, només vull demanar-vos que disfruteu de totes les activitats que he m
preparat per a vosaltres.
¡ Que tinguem una bona fira!
Ismael Smith és un artista poc conegut perqué se saltava totes les normes, estéticament era
poc conservador, practicava el nudisme i el van denunciar per escando! públic i és per aixo que va
acabar en un sanatori.
Fill d'una família burgesa d'origen irlandés, va naixer a Barcelona en l'any 1886 i va ser amic
d'Eugeni d'Ors, Pau Casals ... Va viure en l'época del noucentisme i no hi encaixava perqué tenia
un estil provocador que el va apartar del circuit artístic i cultural; de fet, va passar sense pena ni
gloria degut al seu caracter transgressor: va evolucionar cap a l'expressionisme, un
expressionisme que s'oposava a la línia noucentista. Va ser un artista multidisciplinari, molt
sarcastic, provocador, que jugava amb l'ambigüitat sexual i !'humor.
En els anys vint la seua família es va traslladar a Nova York i ell, a poc a poc, va patir un procés
de bogeria que va veure el clímax quan es va desmuntar el seu món i van morir sa mare i els seus
germans. Al final, el van internar en un manicomi.
Ara, el Museu Nacional de Catalunya prepara una exposició, «La bellesa i els monstres», de
l'obra d'lsmael Smith amb obra de diferents prestadors. En la mostra hi haura joies, gravats, ex
libris, dibuixos, pintures, escultures ...
167
\ ltl+ PrO\ es (2
[ PROVA 8
1
Exercici 1.
��
Pregunta 1 2 3 4
r Resposta e b e e
Excrcici 2.
a b e
1 canonica cannonica canonnica
2 Cadascú Cadascun Cada u
1 3
4 1 recorrent
de la que
recorreguent
de que
recorrint
de la qual
S conclueix conclou conclu·ix
1 6
7
al fi
permetera
a la fi
permitira
al fin
permitisca
l 8
10
1 contar
atraure
déia
comtar
atraure'n
deia
comptar
atraure'ls
de"ia
traJee
1
11 transit tra.fic
12 assenyalitzar-ho senyalitzar-lo senyalitzar-ho
1
baix sota abaix
t
13
14 per la que per la qual per que
15 com a com on
�
horografic orografic orografic
17 conmemoren commemóren commemoren
18 n'hi ha hi ha n'hi han
19 en el que en el qual en que
20 cal aprofitar hi ha que aprofitar Té que aprofitar
168
( ·z .\oluciou¡�r
Exercici 3.
Pregunta 1 2 3 4 S 6 7 8 9 10
Resposta e b a e a e e b a b
Pregunta 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Resposta a b e e b a b e b e
Exercici 4. Resposta model .

Opció A:
El reciclatge és una de les coses més importants per al medí ambient. Moltes persones no saben en
que consistix exactament el fet de reciclar, pero si mirem Internet de seguida ens assabentarem d'aquesta
tasca que mai hem d'oblidar dur-la a terme. Reciclar és sotmetre aquells materials usats o deixalles a un
procés de transformació o aprofitament perque puguen ser novament utilitzats. Personalment, vull dir que
jo sí que recicle perque considere que val la pena, ja que hem de fertots els possibles per millorar 1'entorn
en que vivim. Per tant, quan vaig a tirar el fem, mire on he de deixar cada cosa segons els contenidors que
hi haja. A més, cal dir que canee gent que no fa cas de tot a�o, ja que pensa que es tracta d'un engany o
d'una manera de fer-se publicitat algunes empreses. Pel que fa a la meua opinió, cree que poques persones
són realment conscients de com és de perjudicial no reciclar, és a dir, no saben les conseqüencies tan
negatives que pot tindre. Aleshores, sempre és bo fer en pobles i ciutats fullets, programes o espais de
radio a fi d'informar els lectors, espectadors i oients; i explicar-los que és el reciclatge i com s'ha de
realitzar.

Senyor director,
L'altre dia vaig veure en el seu periodic un gratic de barres que mostrava clarament els incendis
forestals produ.its des de l'any 1986 fins al 2017, cosa que em va alegrar moltíssim, ja que soc un apassionat
de la muntanya. Sempre que tinc vacances hi vaig i gaudisc del paisatge, faig algunes fotografíes i
desconnecte de les preocupacions i el treball, grades a la tranquil-litat que allí sempre hi ha.
Si mire atentament la infografia, veig que la línia de tendencia del nombre d'incendis ha disminu"it de
manera considerable respecte als anys anteriors, ja que en el gratic es veu que va de manera descendent.
.
Pel que fa a la meua opinió, pense que esta reducció és produida per la coHaboració de tothom. Per
aixo, m'agradaria que publicareu una serie de mesures, que tot seguit vos die, a fi de, d'una banda,
previndre els incendis que malauradament destru·ixen el nostre paisatge i, de l'altra, fer saber als lectors
que entre tots podem mantindre els nostres boscos en bon estat:
No llanceu puntetes de cigarret enceses ni perla finestra del cotxe ni caminant.
No llanceu coets, petards, focs d'artifici o altres artefactes que continguen foc en zones de perill.
No utilitzeu barbacoes que no estiguen autoritzades.
No deixeu escombraries ni deixalles en el bosc.
Tingueu a punt ferramentes basiques contra incendis i alguna reserva d'aigua.
Espere que li agradara la meua proposta.
Si vol posar-se en contacte amb mi, es pot dirigir a este correu electronic.
Atentament,
Manel
Gandia, 29 de juliol de 2018
169
.\)te+ Prm es C2
Exercici 7. Rcsposta lliure.
[ PROVA 9
l
Exercici l .
Exercici 2.
':::::::-:--�-1- : [ : 1 : 1 : ! : 1
a b e
1 desenvoltura desinvoltura desimboltura
G extranger estranger estranjer
en que en el qual
-------
3 en el que
4 compartixquen compartisguen compartisquen

-
5 cadascun cadasquun cadascú
6 com a
,
com com
- --
7 constru1xen
.._____...¡
construe·ixen construixen
8 a que al fet que a que
9 -
Alhora Al hora A l'hora
10 alguna que altra alguna alguna que altra

-
probable
-
11 probable provable
12 caiguem ca·igam caiem
13 "' -li -los
14 a
1---
que en
--
15 amb les quals

,_
amb les que amb que
palsos
�
pa·issos paísos
7 millons mil·lions milions
18 hi ho l'
percebre
� percibir perc;ibir
1 20 pot ser potser posiblement
170
C2 So/u, "''"' .
Exercici 3.
� 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
t Re� e e e b a b b a e
l b
Pregunta 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Resposta a b e e a b e a a
1 e
Exercici 4.
OpcióA:
La domotica és una nova modalitat que cada vegada esta més present en moltes cases.
Personalment, sí que conec esta moderna i innovadora instaHació, ja que un amic me u la utilitza. De fet,
un dia vaig anar a sa casa perque volia assabentar-me ben bé i comprovar els avantatges que té i que ell,
anteriorment tantes vegades m'havia comentat. Quan estava allí, va comen�ar a explicar-me que des
del seu teleton mobil podía controlar parts de la casa, com per exemple mirar si els llums estan apagats,
si s'ha quedat algun aparell electric connectat, etc. Sincerament, he de dir que em va agradar la idea, ja
que tot el que vaig veure tenia el mateix fi: millorar la qualitat de vida de les persones. A més a més, el
preu no és molt elevat sinó al contrari. No obstant aixo, malta gent pensa que no val la pena tindre este
tipus de casa intel · ligent, així és anome�ada també la domotica, fins i tot ho definixen com un capritx,
una cosa innecessaria. Pel que fa a la meua opinió, vull dir que és evident que cada u decidix com viure i
com gastar-se els diners, pero considere que no esta gens malament adaptar-nos a les noves tecnologies,
sempre que siga pera donar-nos facilitats en determinats aspectes.
Excrcici S.
Les dinamiques demografiques actuals, després d'un període de crisi economica, mostren una
situació a les grans arees urbanes espanyoles que es caracteritza per una atonía o per un decreixement
de població, que coincidix amb la finalitat de la forta pulsació immigratoria (nacional i estrangera).
l'Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV) preveu un increment moderat de població

per als proxims anys. Les previsions a 20 anys basades en les dades de l'lnstitut Valencia d'Estadística
(IVE), així com les de l'lnstitut Nacional d'Estadística (INE), estimen un decreixement en la comarca de
l'Horta d'una mica menys de 135.000 habitants. Per altra banda, I'ETCV mostra un escenari optimista
d'uns 250.000 habitants d'increment que situa la població de la comarca en quasi 1.800.000 habitants.
Si l'analisi demografica se centra en l'area urbana integrada de Valencia definida en I'ETCV, la

població a 1 de gener de 2015 era aproximadament d'1.700.000 habitants. Les metodologies de I'INE i
de I'IVE a curt termini estimen un decreixement de la població a l'entorn de 120.000 habitants per a
l'escenari més negatiu. Per part seua, I'ETCV augura un increment entorn de 290.000 habitants, que
aconseguiria una població proxima als dos milions d'habitants per a l'fuea urbana. Així dones, des d'un
punt de vista de creixement demografic, podem plantejar un escenari de maxims amb un increment
d'uns 300.000 habitants.
Excrcici 6. Resposta lliure.
171
A lll·+ J>rm es ,
C�
[ PROVA 10
1
Excrcici l .
Pregunta 1 3 4 S
Resposta b a e
Exercici 2.
--
a b e
e el s'el
21
1 l
hi
s '
--
0 -ne
1� s'ha se n'ha
--
només 1 s'hi
mes
1 4 11 només no
S si no sino
.
smo
,
1 1 a en
--
6 0
------1
l71 que te que ha que ha
8 apelar apel·lar apellar

¡- 9, tindra que
--
hi haura que haura d'
en
--
10 a 0
11 seguent sent siguent

12 Com a Com Cóm
1 13 hi havia havia
--
n'hi havia
traduíen traduien
-- --
14 tradu.len
15 pera que per que

--
perque
16 aprenguera aprenera aprengues

17 ¡ des de que desde que des que
de la que de que
--
l� 1 de
de la qual
des dé desde
f -;-19 --
fins a fins a
172
Exercici 3.
:::[1 : [ : 1 : ¡ : 1 : l : ¡ : 1
8 9 10
a e e
Pregunta 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Resposta
ra e b b e e e b e a

Opció A:
En primer lloc, vull dir que la primera vegada que vaig llegir la notícia em vaig quedar bocabadada
perque desconeixia este tipus de competició. De fet, no conec ningú que hi participe. No obstant aixo, tinc
un amic que l'encisa el món de la cuina i de vegades, sempre que ens reunim per a dinar o sopar, ens
prepara les postres. També, sempre que pot, mira els programes que fan en la televisió, per exemple el
d'Arguiñano que s'emet cada migdia. Per tant, després Ji parlaré d'esta competició tan interessant i
adequada pera ell. De segur que accepta anar-hi. Si vol que l'acompanye, pera mi sera un plaer veure en
primera persona esta 11 edició de la regata Cuina a Bord. En segon lloc, he de dir que considere que és una
bona manera de demostrar els coneixements culinaris que tinga una persona d'una manera original i
divertida. A més, al mateix temps poden gaudir de contemplar el mar i assabentar-se un poc del món de la
navegació que, és ciar, deu ser atractiu. Personalment, no em crida l'atenció cuinar, sois sé elaborar plats
basics, pero sé que algun dia hauré d'aprendre a fer més plats.
F.xercici 5. Resposta model.

Per «canvi climatic» s'entén un canvi de clima atribu"it directament o indirectament a l'activitat humana
que altera la composició de l'atmosfera mundial, i que se suma a la variabilitat natural del clima observada
durant períodes de temps comparables. El model de producció i consum energetic que hem mantingut
durant decades ha provocat l'emissió excessiva a l'atmosfera de gasos d'efecte d'hivernacle (GEH). Estos
gasos poden absorbir i emetre la radiació infraroja procedent de l'energia solar absorbida perla superfície
terrestre, la qual cosa redunda en un calfament de la superfície terrestre i de la troposfera (figura 1).
L'emissió excessiva deis esmentats gasos ha alterat l'equilibri de les condicions climatiques de la biosfera.
En l'actualitat hi ha un consens científic quasi generalitzat. El Grup lntergovernamental d'Experts sobre
el Canvi Climatic (IPCC) alerta sobre el fet que !'actual alteració climatica global provocara impactes greus,
tant en els ecosistemes naturals com en els sistemes socioeconomics.
De fet, molts d'estos impactesja són tangibles: la temperatura en la superfície de la Terra ha augmentat
una mitjana de 0,76°C i el nivell del mar ha augmentat aproximadament 17 cm. Es pot esperar que el
calfament previst en el segle XXI siga major, especialment en les latituds més altes. Es preveu que durant
les proximes decades es produira un calfament de la Terra d'aproximadament 0,2°C per decenni.
Exercici 7. Resposta lliurc.
173
A lh+ Provcs C2
ANNEX 1: Exercicis de lexic, morfologia i sintaxi
Exercici l. Solucions comentades:
a b e
1 contingent continent continjent

2 a ultransa amb mesura a ultran�a
3 anglicanismes anglicismes anglosaxons

4 genu"initat genuin'itat genuinitat
5 sigilosament sigil-losament sigiHosament
6 desbrosarem desbrossarem emmalesarem
7 punyent puntiagut _eunteagut
8 en el que en que en que
9 lusocastellana luso-castellana lussocastellana

10 rembarcar reembarcar reenbarcar
11 arrelament arraigament arreigament
12 adoctes exdoctes indoctes
13 primmirats primirats descuidats

14 fargada tarjada forjada
15 foribundes furivundes furibundes
16 sorcant solcant surcant

17 si més no sinó més si no més
18 périple periple per- i- ple
19 prejuicis prejuís prejuins
20 irreversible ireversible reversible
contingent: en alguna cosa a la qual contribu'ixen molts, la part que cadascú ha

d'aportar.
1
Fixem-nos en la frase: «l'acceptació d'un contingent important de castellanismes»; és
a dir, que fa referencia a la quantitat de paraules aportades pel castella.
a ultran�a: extremadament, sense reparar en dificultats.
Antigament servia per a referir-se als combats a mort, fins a morir o matar el contrari.
La locució esta formada per la paraula 'ultra' que significa 'més enlla' més el
2
sufix --an�a, com 1/oan�a de /loar, esperan�a de esperar o ensenyan�a de ensenyar.
174
ang c s
li i me: element lingüístic procedent de l'anglés introdu"it en una altra llengua.
3 És evident que cap de les dos altres opcions és adequada, ja que en el context fa
referencia als termes light i heavy, que són dos anglicismes.
----�----
4
genuinitat:recordeu que s'escriu amb una ene i amb dieresi, per a remarcar la
pronúncia de la i respecte de la u anterior, ja que no formen diftong: ge-nu-·i-ni-tat.
r sigil-losament: recordeu que s'escriu amb ele geminada, prové del llatí sigillum, que
5 té dos resultats 'segell' i 'sigil', la segona forma ha adoptat el significat de guardar en
secret una cosa, amb segell o segellada.
desbrossarem: de desbrossar, amb dos esses. Ací té un sentit figurat diferent al que
trobarem en els diccionaris, ja que no es tracta d'arrancar la brossa. Més bé es referix
6
a depurar i deixar a la vista les dades que es volen explicar, com faríem en un terreny
L si arrancarem les brosses per veure'l millor.
-------
7 punyent: punxant, agut o penetrant.

en que: amb preposicions toniques només cap el pronom relatiu compost 'el qual, la
qual, els quals, les quals'. lncorreccions amb pronoms relatius: preposició + article +
que.
La construcció preposició + article + que és inadequada quan equival a preposició +
article + qua/ o preposició + que 1 preposició + qui.
8 Exemples inadequats *L'informatiu en el que els hem parlat de l'atemptat de hui acaba
ací. *La persona a la que telefonem cada matí és de Montblanc. *Eis guanyadors, als
que el president va adre<;ar unes paraules, no van valer recollir el premi. Exemples
adequats: L'informatiu en que (en el qua/) e/s hem parlat de l'atemptat de hui acaba
ací. La persona a qui (a la qua/) telefonem cada matí és de Montb/anc. Els guanyadors,
a qui (als quals) el president va adre<;ar unes paraules, no van valer recollir el premi.
lusocastellana: no porten guionet els adjectius coordinats del tipus: politicoeconómic,

9 francoalemany, historicogeografic, austrohongarés, audiovisual, hispanoamerica,
democraticosocial o araboisraelia.
10 reembarcar: amb dos e i eme davant de b.
arrelament: prové de arrelar i esta de arre/, del llatí radice que en castella amb la
11 preposició llatina ad dona arraigar i d'ací arraigo. No hem de confondre les formes
r---r---
castellanes amb les valencianes re/, arre/, arrelar i arrelament.
indocte: que té gens o poca ciencia o que no posse·ix coneixements en una materia
12 determinada.
--------�
Les altres opcions de mots derivades de docte no existixen en valencia.
es diu d'aquelles persones molt meticuloses o delicades en el tracte o
primmirat:
comportament.
175
Aptt•+ Pro\ es C2
Formada sobre mirar prim/ locució verbal que significa 'fixar-se en els detalls d'una
q üestió, ser escrupolós a l'hora d'executar o de jutjar una cosa'.
forjada: 1' origen

el trobem en la para u la forja, obrador on es treballaven els metalls.
En l'actualitat s'ha obert a noves accepcions i significats que ens permeten utilitzar-la
14
en paraules com /lengua; així, diem que 'la llengua esta forjada amb espentes i
retraccions'.
15 furibundes: plenes de fúria, amb ira profunda.
solcant: de solear; és a dir, de so/e que significa 'senyal longitudinal que deixa un
16
objecte en una superfície o una embarcació en el mar'.
si més no: locució que expressa que una acció, una cosa o una qualitat no complixen
17 plenament les expectatives plantejades, pero les satisfan parcialment. Sinonimes:
almenys i com a mínim.
periple: ací té el significat de viatge o recorregut llarg en que es torna al punt de

18 partida, primera accepció del DNV de 1'AVL. En el seu origen la para u la s'utilitzava per
als viatges de navegació deis voltants, de circumnavegació.
prejuís: del llatí judici tenim 'juí' i 'judici', amb el prefix pre- els valencians solem
19 utilitzar prejui'ns o prejuís, les quals hem d'escriure amb accent o amb dieresi. Si optem
per l'altra forma escriurem prejudicis.
20 irreversible: amb dos erres.
Excrcici 2. Solucions comentades:
a b e
1 sobrejau subgau subjau
2 en el que en que en que

3 trasmetent trametent transmetent
4 erigir-se eritgir-se rerigir-se

S desdén desdeny estima
6 sera deu de ser deu ser
7 farcit farsit enllardat

8 mil·lenars milers mil·lers
9 si no més sinó més si més no
10 guirigai batibul batibull
11 vacil·lant vacilant bacilant
176
\2 \ofu� '
" 111
1
12 hi n' n'hi
13 reticiencies reticimcies reticiences

14 tildats titlats til·lats
' 1615 1 hi ha qui
prejuicis
n'hi ha qui
pre-judicis
hi ha que
prejuís
1 17 1 ambatges circuml·loquis ambages
18 varietats variables
1
variants
19 fnfuHes rnfules infules

20 evanecents evanescents evaniscents
1 subjau: del verb subjaure, estar darrere o davall d'una cosa.

nq
en que: amb preposicions to i ues només cap el pronom relatiu compost 'el qual, la
que.
La construcció preposició + article + que és inadequada quan eq u iva l a preposició +
article + qua/ o preposició + que 1 prepos ició + qui.
2 Exemples inadequats: * L'informatiu en el que e/s hem parlat de l'atemptat de hui acaba
ací. *La persona a la que telefonem cada matí és de Montblanc. *Eis guanyadors, als
que el president va adre�ar unes paraules, no van valer reco/lir el premi. Exemples
adequats: L'informatiu en que (en el qua/) els hem parlat de l'atemptat de hui acaba ací.
La persona a qui (a la qua/) telefonem cada matí és de Montblanc. E/s guanyadors, a qui
----
(als quals) el president va adre�ar unes paraules, no van valer recollir el premi.
"'--- --;
transmetent: de transmetre, formada amb el prefix trans- i la forma metre, que dona
3 molts altres verbs com: emetre, prometre, cometre, admetre, remetre, malmetre,
L__ 1 sotmetre.
4 erigir-se: elevar a una certa condició.
5 desdeny: indiferencia o menyspreu amb que es tracta a algú o alguna cosa.

deu ser: deure + infinitiu s'usa amb valor de probabilitat, per a expressar una suposició
o una deducció no confirmada: Jo deuen haver arribat. Deuen tindre la música moltforta
perque no contesten al telefon. No els molestes que ara deuen estar sopant. A més, la
perífrasi «deure + infinitiu» pot tindre un valor d'obligació, sobretot en aquells casos en
que té una clara connotació moral: Sempre s'ha dit que els fills deuen obeir els pares. A
6
mi se'm deu atribuir tota la culpa.

Cal remarcar que la perífrasi amb deure no s'ha d'usar amb la preposició de entre el
verb auxiliar i el principal.
�-- --
----
----
----
----
----
----
----
----
----
----
---- �
177
Aptc+ Pro\ es C2
farcit: del verb farcir, omplir alguna cosa completament. En/lardar és sinonim de
7
ensaginar, que significa recobrir, pastar o untar alguna cosa amb sagí.
milers: s'escriu sen se ele geminada. Amb ele geminada mif·fenari,

s' escriuen:
mif·fenarisme, mil·fenarista, mif·fennal, mil·lenni, mil·lenniste, mif.lepora, mil·leporid,
8 mil·lerita, mil·lesim, mil·lesima, mil·liampere, mil·liamperímetre, mil·liar, mil·liari,
mif·fibar, mif·figram, mif.lilitre, mif·fimetrat, mif·límetre, mif·fimetric, mif·firem, mif·livolt,
mif. livoftímetre.
si més no: locució que expressa que una acció, una cosa o una qualitat no complixen
9 plenament les expectatives plantejades, pero les satisfan parcialment. Sinonimes:
a/menys i com a mínim.
batibull: desori, confusió, desorde, en que no hi ha manera d'entendre's, especialment

el que es produ'ix quan tot el món crida, escarota, plora o s'insulta.
10 guirigall: confusió que es produ'ix quan hi ha molts que parlen, criden o canten alhora o
Són quasi sinbnimes, pero si s'escriuen bé.

desordenadament.
vacil·lant: amb ele geminada, de vacil·far. Tetes les paraules derivades porten ele
11
geminada. Del llatí vacillare.
n'hi: el pronom en resulta redundant quan esta explícit el complement. En este cas ens
12 trobem que pot fer referencia a e/ements, per exemple. Així, seria correcte dir: hi havia
prou elements pera satisfer les necessitats, pero no ho seria si utilitzarem el pronom.
reticimcies: actitud de reserva o de desconfian�a. De vegades es pronuncia malament

13
esta paraula afegint una i que apareix en la para u la ciencia. Del llatí reticentia.
titlats: del verb titlar, que significa assenyalar (a algú) amb una nota desfavorable,
14
denigrant. Del llatí titülare, posar títol.
hi ha qui: seria correcte utilitzar el pronom feble en si diguérem 'n'hi ha que creuen'
15 perque el pronom feble substituiría 'persones'. En este cas el pronom utilitzat és qui
que es referix a una persona i per tant seria redundant.
prejuí: del llatí judici tenim 'juí' i 'judici', amb el prefix pre- els valencians solem utilitzar
16 prejui'ns o prejuís, les quals hem d'escriure amb accent o amb dieresi. Si optem per l'altra
forma escriurem prejudicis.
ambage: circumloqui, expressió per mitja de moltes para u les del que es podría dir d'una
17 manera més senzilla.
És l'única forma correcta, j a que les altres opcions contenen errors ortografics.
178
('� \n///t'ÍIJ//l/1"1
variant: f Expressió lingüística diferent d'una altra perla forma.

va rietat : f Conjunt de formes particulars que adopta una llengua en un espai geogratic,
18
en una epoca o entre un grup social determinat.
variable: f. Que admet flexió (una part de l'oració).
19 ínfules:f. pi. Presumpció, vanitat.
1 20 evanescent: adj. Que tendix a esvanir-se, que desapareix a poc a poc.
Exercici 3. Solucions comentades:
a b e
1 prolixa prolicsa prolix
�
2 vacilacions vacil-lacions vacil·laciós
3 En tot Amb tot Altramen
4 sino si no sinó
S per facilitar-ne per a facilitar per a facilitar-hi

1---
6 així ho tenia així el tenia així en tenia ·
-
7 llemosí-valencia llemosí valencia llemosinovalenciana
8 monosilabiques monosil·labiques monosiHabiques
9 és degut és deguda n'és deguda

10 devien dir devien de dir debien dir
f----
11 amb introduir en introduiur a introduir
12 que ho semblava que li semblava que en semblava
13 adhuc indos fins i tot
14 en que en el que amb el qual

15 d'acord amb d'acord en d'acord a
f---
16 en�a que si bé encara que
-
17 com a formes com formes en formes

18 ho juga en juga hi juga
-
19 dones permet ja que permet per que permet

20 catalans-orientals catalanorientals catalanoorientals
179
\ltc+ Prm e� C:?.
1 prolix -a: indegudament llarg o difús.
acció o efecte de vacil·lar, dubtar a l'hora de prendre una decisió

vacil-lacions: o de
mantindre una actitud. Del llatí vacillatione.
amb tot:locució conjuntiva equivalent a no obstant aixo. Cap de les altres dos opcions
3
poden ser correctes, altrament seria correcte si estiguera escrit amb -t final.
sinó: la paraula sinó és una conjunció adversativa, i com a tal expressa contraposició:
No ha vingut el conseller, sinó un representant seu. > Aixo no va passar a Valencia, sinó
4
a Alacant.
Mentres que l'expressió si no representa la conjunció condicional si més l'adverbi de
negació no: Si no estudies més, no aprovaras el curs. Has de fer el que t'han manat; si
no, et castigaran.
�
S
la frase continua amb l'aprenentatge del valencia, és a dir, que en cap
per a facilitar:
--------�
cas necessitem un pronom feble.
així ho tenia: només pot ser correcta esta forma, ja que fa referencia a la frase anterio
6
com aixi ho tinch declarat.
llemosinovalenciana: no porten guionet els adjectius coordinats del tipus:

7 politicoeconomic, francoalemany, historicogeografic, austrohongarés, audiovisual,
hispanoamerica, democraticosocial, lusocastellana o araboisraelia.
1-
monosil·labiques: totes les paraules derivades de síl·laba s'escriuen amb ele geminada,
8
del llatí syllaba.
9 és deguda: ha de ser en femení, ja que l'antecedent és contradicció.

devien dir: deureinfinitiu s'usa amb valor de probabilitat, per a expressar una
+
suposició o una deducció no confirmada: Ja deuen haver arribat. Deuen tindre la música
molt forta perque no contesten al telefon. No els molestes que ara deuen estar sopant.
10
A més, la perífrasi «deure + infinitiu» pot tindre un valor d'obligació, sobretot en aquells
casos en que té una clara connotació moral: Sempre s'ha dit que els fills deuen obeir els
pares. A mi se'm deu atribuir tota la culpa.
Cal remarcar que la perífrasi amb deure no s'ha d'usar amb la preposició de entre el
verb auxiliar i el principal i els derivats s'escriuen amb ve.
------
a introduir: les preposicions en o amb serien correctes si acompanyaren un sintagma

11 nominal, pero davant d'un infinitiu s'ha d'usar la preposició a o de. Observa este
exemple amb un sintagma nominal: El primer gramatic en la introducció.
12
que li semblava: no cap altra opció més que el pronom Ji, ja que es referix a Pompeu
Fabra i fa la funció de complement indirecte.
180
fins i tot: la forma fins, habitualment usada com a preposició, també s'usa
adverbialment per a indicar que una acció, una cosa o una qualitat es presenten
excepcionalment, per sorpresa. Sovint es refor�a amb la fórmula i tot, siga
immediatament, donant lloc a la locució fins i tot, o siga posposada al constituent a qué
es referix; amb un valor sinonim també es fan servir les formes inclús o adhuc (esta
13
última només en registres molt formals): Han vingutfins els nebots. Van acudir a lafesta
fins els companys d'institut i tot. Tots li reconeixen els seus merits, fins i tot els seus
adversaris. Tenen gats, gossos i inclús rates.
Fixeu-vos que en este cas la forma adhuc apareix sense accent i l'altra opció no és inclús,
sinó indos.
qual, els quals, les quals'. lncorreccions amb pronoms relatius: preposició + article + que.
la construcció preposició + article + que és inadequada quan equival a preposició +
Exemples inadequats *L'informatiu en el que e/s hem parlat de /'atemptat de hui acaba
14
ací. *La persona a la que telefonem cada matí és de Montblanc. *Eis guanyadors, a/s
que el president va adre�ar unes paraules, no van valer recollir el premi. Exemples
correctes: L'informatiu en que (en el qua/) els hem parlat de /'atemptat de hui acaba ací.
La persona a qui (a la qua/) telefonem cada matí és de Montblanc. Els guanyadors, a qui
d'acord amb: és una locució preposicional que indica que alguna cosa s'ajusta a unes
indicacions, a uns fets, a unes paraules ... les altres dos opcions no són valides en este
context.
si bé: esta conjunció té un valor concessiu, les altres dos opcions són incorrectes per
16 diverses raons. la locució adverbial encara que s'escriu sense accent. l'adverbi en�a
s'usa en la locució conjuntiva d'en�a que, que equival a la locució des que.
com a formes: la preposició com a té un valor predicatiu, equivalent a 'en qualitat de',
'pel fet de ser', 'en fundó de', 'amb el nom de': T'ho die com a amiga. També té un valor
comparatiu, equivalent a 'com si fora', 'a la manera de': Els supervivents es portien el
17 menjar com a bons germans. Quan el sintagma comparatiu va precedit de l'article,
definit o indefinit, la preposició com a es redu'ix a com: Els supervivents es portien el
menjar com uns bons germans. El tort abría un u/1 com un plat. Corría com un
desesperat. Tenia tanta fam que menjava com un 1/op.
hi juga: el verb jugar va acompanyat en este cas del pronom adverbial hi, el pronom en
18 només pot substituir els complements d'origen o procedencia, que no és el cas. El
_,
pronom neutre ho substitulx els complements directes o els atributs.
__
____
____
____
____
____
____
__
ja que permet: les locucions ja que, com que, vist que, atés que, per tal com, donat que,
puix que ten en un valor causal. En canvi, la conjunció dones té un valor' consecutiu. ¿Dius
19 que ha vingut? Dones que passe. la conjunció perque també té un valor causal, pero
fixeu-vos que ací apareix separat, és a dir, que es correspon amb la preposició per + el
pronom que, que pot ser interrogatiu o relatiu. --------�
181
Apt('+ Pru\ es C2
catalanoorientals: no porten guionet els adjectius coordinats del tipus:

politicoeconomic, francoalemany, historicogeografic, austrohongarés, audiovisual,
20
hispanoamerica, democraticosocial, lusocastellana o araboisraelia. No podem eliminar
la -o final de l'adjectiu cata/ano, és per aixo que duplica l a -o.
a b e
o col-loquialitat coloquialitat coloqialitat

1 successió sucessió succesió
2 matisos matic;os matissos
3 per tant per lo tant pel tant
4 pel contrari de lo contrari per contra
S l'analisis el analisi l'analisi
6 suggestiu sugestiu sugeridor
7 mateix pro pi matéix

8 socio lingüística socio-lingüística sociolingüística
9 en tant a com a com

10 0 hi n'
11 ésclar esclar és ciar
12 fruit fru·it fruít

13 impressa impresa imprimida
14 sino si no sinó
15 Tenint Tinguent Tinguén

16 difusos difosos difonguts
17 inadequades inadeqüades in adecuad es
18 contra-restar contra restar contrarrestar
19 n'hi han valencians n'hi ha valencians hi ha valencians
20 d'eradicar d'erradicar de eradicar
182
CZ 'w/¡,,·inllt/1'1
o
En valencia usualment s'escriuen amb ele geminada els mots que comencen per col-:
col·loquialment.
1 la forma correcta és successió, amb dos e i dos s.

matisos: com que en posició final les esses representen tant els sons sords com els
2 sonors, quan passem la para ula al plural hem de mantindre la grafía sorda o sonora. En
este cases tracta d'una esse sonora i no duplica la esse.
3 per tant: la forma adequada és per tan t. *Perlo tant és un cale del castella.
pel contrari: quan volem expressar una idea contraria al que s'ha enunciat
4 anteriorment, també podem usar la locució adverbial al contrari. iCompte!: *pe/
contrari o *de lo contrari són cales del castella.
les paraules acabades en -isi (analisi, dosi... ) presenten flexió pel que fa al
L'anillisi:
nombre, de manera que la forma singular no du esse al final i sí que en du la forma en
5
plural: analisi - analisís. D'altra banda, l'article davant de la paraula femenina analisi
s'apostrofa.
r--
6 la g es duplica en suggerir i para ules derivades.
l'adjectiu propi indica possessió (per exemple: Té el seu propi cotxe). Per aixo no és
7 adequat per a emfatitzar la identitat d'alguna persona; en este cas, com passa en
l'oració del text, la forma adequada és mateix.
Els compostos amb formes acabades en -o s'escriuen junts, sense guionets:
8
socio/ingüística.
t--
Com a significa 'en qualitat de', 'en concepte de'. En canvi, com significa 'de la mateixa
9
manera que', 'igual que'.
10 Cal posar el pronom adverbial hi perque substitui'x el complement 1en el seu repertori'.
11 la forma normativa és és ciar. Les altres dos formes no són normatives.
Fruit significa, en este context, 'profit o utilitat que produ'ix alguna cosa'. Frui't és el
participi del verb fruir: 'sentir un gran plaer o satisfacció'. 1 *fruít no existix.
12
13
El participi del verb imprimir és imprés; la forma femenina és impresa, amb esse sonora.
la forma *imprimida és un cale del castella.
la conjunció adversativa sinó indica oposició entre els elements relacionats: No vu/1 el
14 roig, sinó el negre. En canvi, si no són dos mots, la conjunció condicional si i l'adverbi de
negació no: Si no vols vindre, dis-ho.
15 la forma estandard del gerundi del verb tindre és tenint.
183
Altl'+ Pro\"c-. C2
16
Difússignifica 'poc ciar, imprecís'. Difós és el participi del verb difondre, que significa
'escampar, estendre en tates les direccions'. *Difongut no existix.
¡------
17 La forma inadequades, la qual deriva de la forma de participi del verb adequar, s' escriu
amb q (i no amb e) perque l'aplec ua forma un diftong creixent.
18
Els derivats amb prefix de paraules que comencen amb r- no doblen la erre encara que
el so siga vibrant: contrarestar.
pronom en resulta redundant, ja que esta explicitat el complement (valencians).

'altra banda, cal tindre en compte que en els registres formals es recomana no fer la
concordan�a (hi han) amb el complement del verb haver-hi, perque es considera
1�----+ 1-
impersonal. -------
1�
70 1
Encara que abans el mot erradicar s'escrivia amb una sola erre, des de !'última reforma
rtografica s'escriu amb dos erres.
1 a b e
o ens mos nos
1 1 vollguem vullguem volguem

2 pensavem pensavem pensabem
3 indu·ir induír induir
4 !'inercia l'incercia i r
la ne cia
coneguem cone·ixem
�
coneixem
-
s'ha mantés s'ha mantingut s'hi ha mantingut

7 períodes periodes periodes
8 a fins a fins
9 al cap i a la fi al fi i al cap al cap i al fi
10 l'enfasi l'emfasis l'emfasi
--
11 desambigüador -
desambiguador desanbiguador
�-
tenim tinguém
[4=
tinguem
3 don ar ne- donar-hi donar

14 taran a taranna talant
184
Soludo11ar,
C�
15 no els hi fa falta no els en fa falta no els fa falta

--
17 16 distint que distint de diferent que

-
-
sen�illament
l19
sencillament senzillament
18 adecuada adeqüada adequada
fútils futils futíls

--
20 sabies savies savies
1
El pronom personal feble de primera persona del plural quan va davant del verb només
o
admet la forma refor�ada ens.
r-
La primera persona del plural de present de subjuntiu del verb valer namés admet les
1
formes vullguem/vulguem i vul/gam/vulgam.
r---
La desinencia del preterit imperfet d'indicatiu deis verbs de la primera conjugació
s'escriu amb -v- (i no amb -b-, com en castella): cantava, cantaves, cantava, cantavem,
2
cantaveu, cantaven. A més, du accent grafic en la segona síl·laba perque és una para u la
plana que acaba en -m.
-
Encara que no hi haja diftong, en la terminació d'infinitiu deis verbs de la tercera

3
conjugació (-ir) no es posa dieresi. Per tant, el verb induir no du accent gratic.
L'article femení la manté la seua forma plena, sense apostrofar, quan va seguit d'una
4
�
paraula comen�ada per i o u atones (precedides o no de h).
S
La forma verbal adequada en este context és caneixem, present d'indicatiu. La forma
f---
coneguem pot ser tant present de subjuntiu com imperatiu.
6
El participi del verb mantindre és mantingut. D'altra banda, el pronom hi no cal perque
no hi ha cap sintagma elidit.
7
-
La paraula períade és una paraula esdrúixola i, per tant, s'accentua.

..__
1---
8 Davant d'articles s'utilitza la forma fins a.
Al cap i a la fi és una /acució adverbial que significa 'després de tot'. Al cap i a la fi el/ té
9
-
la culpa del que ha dit.
Els mots acabats en -isi fan la forma singular sense esse: emfasi. D'altra banda davant
1--
11
10 '
de la !letra efe escrivim m.

La forma adequada és amb m i sense dieresi. Amb m perque davant de b s'escr m·
iu ¡
sense dieresi perque és innecessaria, ja que la u es pronuncia davant de la !letra a.
'
La forma de primera persona del plural d'imperatiu del verb tindre és tinguem
12 . (o
trngam ). No du accent grafic perque és una paraula aguda acabada en m.
185
1 13 1 A la frase Ji cal un pronom feble per a substituir el complement que s'ha eliminat de
L-1 l'oració. En este cas, substitu'ix 'd'aixo' i la forma adequada és la del pronom en.
1 14 La forma adequada és taranna, amb dos enes. la forma *talant és un cale del castella.
15 En este cas, no cal afegir al verb cap pronom feble perque l'oració esta completa.
16
La forma adequada per a establir comparacions és distint de. També s'accepta amb la
preposició a: distinta.
17
1 L'adjectiu senzi/1 es pronuncia amb esse sonora, quan este so esta situat entre
consonant i vocal es representa amb la grafía z.
L'adjectiu adequada, derivat de la forma de participi del verb adequar, s'escriu amb q (i
1 18 1 no amb e) perqué l'aplec vocalic ua forma un diftong creixent.
19 La paraula fútils du accent grafic perqué és plana i acaba en consonant + esse.
1 Savies és elplural femení de savi, que significa 'propi de persones que tenen ciencia o
20 que tenen coneixement'. En canvi, sabies és la segona persona de l'imperfet d'indicatiu
del verb saber.
Exercici 6 Soluc ion s comentades:
e
1 1 a b
1 o N'hi ha paraules N'hi han paraules

1 1
Hi ha paraules
11 1 el que que que
1 2 hi han
-
n'hi ha hi ha
amb que amb el que
--
3 amb que
r
prim-mirats
1 4
prinmirats primmirats
1 5 res q ue veu re res a veure res a vorer

f__:____j_
6 sinó si no sino
J
¡-----t
1-
7 � hi en 1
fora
l 8 1 tora fóra
,...
féiem fe'iem
1 -
9 1 feem ----
1 10 trasvassament
1 ------.
transvassament transvasaments
pot ser potsser

11 1
1
potser
per a que
1 12 1 per que perqué
186
(2 So/ucüma1
13 un ú u
-
14 varíes diverses varis
15 dona dóna dona
�61
r---
conseqüent consegüent consecuent
17
¡..._ 1 deixen dixen déixen
18 pressumptament pre sumptament presumptament

-
·
19 d'una haura d'un aura d'una aura
20 a vista de en vista a amb vista a

-
pronom en resulta redundant, ja que esta explicita! el complement (paraules). D'altra

anda, cal tindre en compte que en els registres formals es recomana no fer la
oncordan�a (hi han) amb el complement del verb haver-hi, perque es considera
impersonal.
En este cas, ens trobem amb un que relatiu amb fundó de subjecte. No du accent grafic
1 perque el que sol amb accent grafic és un que interrogatiu. La forma el que no pot fer
esta funció en l'oració.
L'única forma possible és amb el pronom feble en, ja que s'ha de substituir el complement
2
'ferramentes'.
Quan el relatiu que s'utilitza precedit directament d'una preposició, s'escriu amb accent
3
gratic (que), quan s'escriu darrere de l'article definit o d'un demostratiu no porta accent
gratic. La preposició que correspon és amb, ja que el que introdu"ix designa l'instrument
o el mitja, en este cas 'el material'.
Primmirat és un compost; manté les dos emes originaries deis elements i estos elements
van junts, sense guionet.
S
1 La forma adequada és res a veure. La forma vorer no és adequada. D'altra banda, la forma
res que veure és un cale----
del castella. --
La conjunció adversativa sinó indica oposició entre els elements relacionats: No vu/1 el
negació no: Si no vols vindre, dis-ho.
��-------------------------------------------------------------�
7 1
Cal un pronom feble per a substituir el complement 'd'aixo' i és el pronom en.
Actualment, la forma/ora del verb serja no du accent diacrític. Els accents diacrítics s'han
8 redu"it únicament a 14 monosíl-labs: bé/be, déu/deu, és/es, ma/ma, més/mes, món/mon,
L.._
__ _
pel/pel, que/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos.
187
,\ 11c-r Prm e' C2
9 1 El verb fer, en el preterit imperfet d'indicatiu, ha incorporat una i antihiatica: jo feia, tu 1

_____..
r� n�
feies, el/feia, nasa/tres féiem, vosaltres féieu, ells feien.
lO La esse intervocálica sonora es fa palesa amb una esse en la paraula transvasame

--------�
rma sense ene (trasvasament) és una influencia del castella.
1 potser: és un adverbi que denota la possibilitat d'allo que es diu. Equival a 'tal vegada',
'probablement'. El verb va en indicatiu. Potser el veuré dema.
pot ser: és una construcció formada pel verb poder i l'infinitiu del verb ser. El verb va en
11 1 subjuntiu. No pot ser que no ho hoja vist.

Cal recordar que l'adverbi potser no admet el subjuntiu. Així, en comptes de Potser vinga,
cal dir Potser vindra o Potser ve. En canvi, si es fa servir el verb poder, sí que pot aparéixer
el subjuntiu, precedit sempre de la conjunció que. Per exemple: Pot ser que vinga, Pot ser
que siga massa tard.
_ __
_
perque: quan s'escriu tot junt es correspon amb la conjunció que introdu"ix una oració
subordinada en que s'indica el motiu o la causa de l'acció expressada en l'oració principal.
No ho potfer perque no té temps.
També introduix una oració subordinada en que s'indica la finalitat o l'objecte de l'acció
12 expressada en 1'oració principal. T'ho die perque Ji ho faces saber.
per que: quan s'escriu separat es correspon amb la preposició per més el relatiu que, que
a més porta sempre l'accent obert.
per a que: s'usa en contextos formals quan significa 'per a quina cosa', 'per a quina
finalitat'. ¿Per a que servix esta maquina?
La forma adequada és u, sense accent grafic. Vol dir 'una persona' i és invariable. D'altra
13 banda, un té el mateix significat pero va seguit de la preposició de i té genere: És una de
les que va vindre a la festa. -----
diversos: és un adjectiu que significa 'alguns', 'diferents', 'uns quants', 'un cert nombre
de'. Els fets van ser presenciats per diversos trebal/adors. Els diversos estils de l'art
14
contemporani.
varis: és un adjectiu que significa 'divers', 'diferent', 1Variat'. Li van aplicar remeis varis.
Actualment, les formes dona i dones del verb donar ja no duen accent diacrític. Els accents
15 diacrítics s'han redu"it únicament a 14 monosíl · labs: bé/be, déu/deu, és/es, ma/ma,
més/mes, món/mon, pel/pel, que/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vósfvos . -l
t--___J._ _ __
___
16 1 Consegüent significa 'que seguix o és conseqüencia d'una cosa'. D'altra banda,
conseqüent s'escriu amb q i no amb e i significa 'que té consistencia logica, que és
coherent'.----
17
La forma adequada és deixen, del verb deixar. En valencia no és adequat pronunciar ni
escriure com a i la vocal e quan esta en contacte amb una patatal o una esse.
Darrere del prefix pre- la esse es manté simple encara que es pronuncie com una esse
----11
18
sorda.
19
és una paraula femenina i, per tant, l'article hi ha de concordar en genere i en
Aura
..__
_ L._nombre.
188
Amb vista a significa 'pensant en, amb la intenció de'. La locució en vista de, en canvi,
significa 'considerant, atenent'. En vista a no és una locució adequada.
20
L1 a
�
b e
o algú algun algún
� --
desvelar
com a subjecte i com a

-
desvetllar
com a subjecte i com
desvetlar
com subjecte i com
·
-
2
predicat predicat predicat
�
3 amb referencia amb en referencia a amb referencia en

-
4 n' hi ho --
5 trans-categorització trans categorització transcategorització

- -- -- -
6 abast alean� avast

7 1 súmma summa suma
8 tans altres ordes tantes altres ordes tants altres ordes
t
-- -
9 lo que que que
10 aproximar-nos aproximar-nos-hi aproximar-nos-en

11 1 _ en la mesura que en la mesura en la que en la mesura en que
-
12 diferent de diferent que diferent que
13 1 fora -
tora fóra
4
1 impressió impresió impreció
15 indos inclós i ncl ús
1 16 consevol qualssevol qualsevol

·-
1 17 nopersonals no personals no-personals

18 pot ser potser potsser
19 en el que en que -
en que
20 1 amb vista a en vistes de en vista de
Algú és un pronom, és invariable i significa 'alguna persona'. Algun és un adjectiu, l

J
o
s'escriu sense accent, té genere i nombre i significa 'un nombre redu"it de persones'.
189
A ltc+ Prm es C2
Desvelar significa 'descobrir o revelar alguna cosa amagada'. Desvet/ar/desvetllar

1
significa 'llevar la son, perdre la son'.
Com a significa 'en qualitat de, en concepte de': T'ho die com a amiga. Com significa 'de
2
la mateixa manera que, igual que': Alt com un pi.
3 En referencia a significa 'pel que fa a'. La construcció amb referencia a és sinónima.
Cal un pronom feble per a substituir l'atribut 'una contradicció' i el pronom adequat és
4
ho.
5 Com a norma general, les paraules compostes s'escriuen juntes, sense guionet.
La forma adequada és abast, que significa 'capacitat d'aconseguir, entendre, tocar o
6
agafar una cosa'. D'altra banda, *alean� és un cale del castella.
7 La forma adequada és summa, amb dos emes i sense accent gratic
El substantiu arde, en valencia, és masculí quan té este sentit; pertant, les paraules que
l'acompanyen també han de ser masculines. D'altra banda, tants en este cas significa
8
'tal quantitat'; mentres que tan significa 'en tal quantitat, en tal grau': No sigues tan
bono persona.
que: pronom interrogatiu. ¿Que vals?

que: relatiu precedit de preposició. La casa de que et vaig parlar esta en venda.
9 que: relatiu sen se preposició. El xiquet que passa pe/ correr és amic meu.
que: conjunció. No vu/1 que tornes a fer-ho.
La forma *lo que no és adequada.
10
aproximar-nos-hi: 'per a aproximar-nos a que ha passat', ho substitu·im pel pronom
feble hi.
L'opció correcta és en la mesura que, que significa 'en la proporció que, tant com'.
11
D'altra banda, el que relatiu darrere de preposició ha de dur accent; i la combinació
preposició + article + que no és adequada, en estos casos només es poden usar els
pronoms que, qui o qua/.
12
La forma adequada per a establir comparacions és diferent de. També s'accepta amb la
preposició a: diferent a.
Actualment, la forma foro del verb ser ja no du accent diacrític. Els accents diacrítics
13 s'han redu'it únicament a 14 monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mó/ma, més/mes,
món/mon, pel/pel, quejque, sé/se, sí/si, són/son, té/te, úsjus, vósjvos.
14 Les paraules acabades en -pressió i -pressor duen doble esse: impressió, impressor.
15 lnclús significa 'fins i tot'. Indos, amb accent obert, significa 'contingut, comprés'.
qualsevol: és un indefinit que pot funcionar com a adjectiu o com a pronom quan
16 significa una d'entre diferents persones o coses, siga quina siga, no importa quina.
Adjectiu: Qualsevol dio etfaras mal. Pronom: La teua faena la fa qualsevol.
190
C! .\"o/uáonarJ
qualssevol: és la forma en plural i no qualsevols. Que vinguen tres xics qua/ssevo/.

Els dos tenen la mateixa pronúncia.
17 1 S'escriu separat i sense guionet perque no es tracta d'una expressió lexicalitzada, és una
expressió que amb el no significa el contrari del que significaría si no el tinguera: referit
a entitats personals és contrari a referit a entitats no personals.
r 18
potser: és un adverbí que denota la possibílítat d'allo que es díu. Equíval a 'tal vegada',
'probablement'. El verb va en índícatíu. Potser el veuré dema.
pot ser: és una construccíó formada pel verb poder í l'ínfínitíu del verb ser. El verb va en
subjuntiu. No pot ser que no ho haja vist.
Cal recordar que l'adverbi potser no admet el subjuntiu. Així, en comptes de Potser
vinga, cal dir Potser vindra o Potser ve. En canví, si es fa servir el verb poder, sí que pot
aparéixer el subjuntiu, precedit sempre de la conjunció que. Per exemple: Pot ser que
vinga, Pot ser que siga massa tard. - - --- - ---- ----_ _
__ ___ ___ _ _ _
Quan el relatiu que s'utilitza precedit directament d'una preposició, s'escriu amb accent
grafic (que), quan s'escriu darrere de l'article definit o d'un demostratiu no porta accent.
que que el�
que introdu"ix designa el lloc.
19
��
La- � - -
preposició � - - � -
correspon --é- �
s en, �
ja � -- ---- - - - - � - - - - -- --- �
20
En vista de significa 'considerant, atenent'. Amb vista a significa 'pensant en, amb la
intenció de'. En vistes de significa 'un punt des del qual es pot veure un lloc llunya'.
Exercici 8. Solucions comentarles:
L1 a b e
o en hi (2)
1
1 d'abastir-los d'assolir-los de bastar-los
2 és possible és poden es tenen que
3 tant sois tan siquiera tan sois
4 avaluar evaluar avaluar
S reaferma referma reafirma

6 pica baralles picabaralles
--
pica-ba ralles
7 1 inmersos immersos in-mersos
8 arrelats arraigats arra'igats
9 1 cadascun cada u cada un
10 1 verossímils verosímils versemblants
11 1
---
reflex reflejo reflexe

12 al voltant del vora el prop del
191
1 13L la disensió 1 la dissenció el dissens
1 14 1 contribuisquen contribu'isquen contribu·ixquen

15 sobre-tot sobre tot sobretot
,_
16 1 d'acomplir d'acumplir de complir
17 hi té té en té
18 --
solsament sois nomes
19 sinó sino si no
20 la identificasió la identificació 1' ide ntificació
o Cal posar el pronom adverbial en perque substitu·ix el complement (clau': Un clau trau
un altre clau � Un clau en trau un altre.
assolir: aconseguir.
abastir: subministrar provisions o articles de primera necessitat per al sosteniment.
bastir: construir, muntar. 1 Abastir.
La forma adequada és és possible. La forma es tenen que no és normativa i la forma és

2
poden és inadequada perque es és un pronom i no hauria de dur accent grafic.
3 Tan sois és la forma adequada. * Tan siquiera és un cale del castella.
L'opció adequada és avaluar, sense accent grafic. *Evaluar és un cale del castella.
l
4
5 refermar: fer més ferm, mantindre's ferm o recalzar.

reafirmar: tornar a afirmar.
6 Com a norma general, les paraules compostes s'escriuen juntes, sense guionet.
7 Davant de la lletra eme s'escriu m: immersos. Excepte en els compostos com ara enmig.
8 La forma correcta és arrelats. *Arraigats és un cale del castella.
La forma adequada és cada u, pronom invariable que significa 'cada persona'.
9
Cadascunfcada un són dos formes sinonimes, són adjectius que duen darrere la
preposició de, tenen forma per al masculí i per al femení, i signifiquen 'tota cosa o
r-
- ;---;
-
persona de les que formen part d'un grup'.
[ to L'opció adequada és versemblants. *Verosímil és un cale del castella.
11 La paraula reflex és un cultisme que substitu"ix el castellanisme reflejo. A vegades, per

analogía amb altres cultismes, s'afig erroniament una -e final.
192
C2 S nlrl< ' li ll• , .
11 Al voltant de significa, en este context, 'a proposit de': Vu/1 fer algunes indicacions al
12
voltant del tema. En canvi, cap de les altres dos opcions té este significat. Així, prop de i
vora signifiquen 'd'una quantitat aproximada': El /libre li va costar prop de/vora 30
euros.
13 L'opció adequada és el dissens. Dissensió és sinonim de dissens, pero si ens fixem en les
altres dos opcions donades, cap d'elles esta ben escrita.
La forma adequada és contribui'squen, amb esse i dieresi. En registres molt formals
14 també podem trobar la forma contribuesquen. En canvi, encara que hi ha una gran
tradíció oral a palatalitzar els grups -se- í -squ-, les formes amb x no són adequades.
sobretot: és un adverbi que significa 'per damunt de tot', 'principalment'. Ella és
sobretot una gran professional. 1, sobretot, sigues discret.
sobre tot: és una construccíó formada per la preposició sobre seguida de tot
(determinant o pronom). Un sobira tenia autoritat sobre tot i sobre tothom. L'aleta
dorsal s'origina a la nuca i s'estén sobre tot el cos.
_________,
_ _ __ ____
16 L' opció adequada és acomplir.__ ______
*Cumplir __un
és ____ __castella.
cale del __
17
En este cas no s'ha de substituir cap element i per aixo no és necessari posar cap pronom
feble.
18
La forma adequada és sois. Només (amb accent gratic) i solament són mots sinonims de
sois. En canvi, solsament no és una forma normativa.
La conjunció adversativa sinó indica oposició entre els elements relacionats: No vu/1 el
� o: Si no vols vindre, dis-ho.
7o1 Les para u les femenines _ q_
u..!.
e c_ m_e_n_c_
o..._ _ e_
n_a_
____________ ____
m b i_ ton es no s' a pos-
o u a- tr-fen a m-
o- b 1'-
art
- l--f
ic-e
1 la.
a b e
o en que en la que en que

1 1
1
reflejat reflectit reflexat
2 -hi � -ne
3 -s'hi -se -ne

4 cabdal c bal
a caudal
S pohuar apouar pouar
6 varíes diverses varíes

7 paralel-lament paralelament paraJ.Ielament
1 8 prescriptius preescriptius pre-escriptius
193
A He+ Prm es C2
9 hi ha que cal N'hi ha que

10 hi en 0
11 sutjau subgau subjau
12 !ZI en hi
13 pre-juís prejuís prejuicis
14 carrisquetja carinna grinyola
15 vestigis vestitgis trases

16 desentestant-nos dessentestant-nos entestant-nos
17 en a amb
18 a base de a for�a de a copia de
19 defalléixer defallir defalleixir
20 avivors antigüitats antigalles
que.
La construcció preposició + article + que és inadequada quan equival a preposició +
o Exemples inadequats *L'informatiu en el que els hem parlat de l'atemptat de hui acaba
ací. *La persona a la que te/efonem cada matí és de Montblanc. * Els guanyadors, als
que el president va adre�ar unes paraules, no van valer recollir el premi. Exemples
correctes: L'informatiu en que (en el qua/) els hem parlat de /'atemptat de hui acaba ací.
La persona a qui (a la qua/) telefonem cada matí és de Montblanc. Els guanyadors, a qui
1
reflectir:reproduir la imatge (d'una cosa) com fa un espill.
Les altres dos formes no són normatives ni adequades en registres formals.
El pronom que correspon és en, ja que el complement que substitu"ix és 'del congrés'.
2
La frase sense pronom seria: No és la meua intenció fer una crónica del congrés.
La combinació correcta és -s'hi, ja que es tracta d'una forma pronominal del verb
3
incorporar, més el pronom feble hi, que substituiría el complement 'als diccionaris'.
cabal: que té totes les qualitats requerides. Segons el context, és l'opció que correspon
4
en la frase, ja que es referix a la idea que ens podem fer.
cabdal: principal, primordial.
caudal: de la cua o que hi té relació.
S pouar o poar: inspirar-se, extraure (idees) d'algun lloc.
194
C2 \ofuciumm
és un adjectiu que significa 'algunes', 'diferents', 'unes quantes', 'un cert

diverses:
nombre de'. Els fets van ser presenciats per diverses treballadores. Les diverses modes
de rart contemporani.
6
varíes: és un adjectiu que significa 'divers', 'diferent', 'variat'. U van aplicar cures varíes.
7 La ele geminada va en la tercera síl·laba. La para u la paraf.lel prové del llatí parallelu.
prescriptius: que prescriu, de prescriure. Notem que ja és una paraula que prové del
8
llatí praescribere.
Per a expressar obligació o recomanació s'usen les construccions següents: haver + de
9 + infinitiu (haver-se + de + infinitiu), caldre + que+ oració en subjuntiu (caldre + infinitiu).
Cal evitar els castellanismes *tindre que, *haver-hi que...
El pronom que correspon és hi, ja que el complement que substitui'x és 'en totes estes
10
obres'. La frase sense pronom seria: La idea comuna que subjau en totes estes obres.
11 subjau: de subjaure, estar darrere d'alguna cosa. Del llatí subiacere

.....___
El pronom que correspon és en, ja que el complement que substitu'ix és 'de les paraules'.
12
La frase sense pronom seria: per /'ús queJan els parlants de les paraules.
prejuís: del llatí judici tenim 'juí' i 'judici', amb el prefix pre els valencians sol em utilitzar
13 prejui'ns o prejuís, les quals hem d' escriure amb accent o amb dieresi. Si optem per 1'altra
forma escriurem prejudicis.
grinyola: de grinyolar, fer sorolls estridents causats per la fricció d'alguna cosa. Ací té
14 un sentit figurat.
Les altres dos opcions no tenen entrada en cap diccionari.
15 vestigis: senyal que ha deixat una cosa destru'ida o extingida.
16 entestar-se: encabotar-se, obstinar-se.
17
a considerar: les preposicions en o amb serien correctes si acompanyaren un sintagma
nominal, pero davant d'un infinitiu s'ha d'usar la preposició a o de.
18 La locució correcta és a for�a de, que significa 'usant insistentment un mitja'.
19
defallir:perdre l'é:mim, el vigor o les forces, caure en debilitat.
Les altres dos opcions no tenen entrada en cap diccionari.
antigalla:cosa molt antiga.
20 antiguitat: s'escriu sense dieresi, qualitat d'antic.
vivor: qualitat de viu.
195

Apte+ Proves C2

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apte+ Proves C2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Apte+

Sonia Sellés Soler

©Sonia Sellés Soler, Teresa Ferrando Serra i Vicent Satorres Calabuig .

©de l'edició: Árbena

ISBN: 978-84-94701 6-7-2

Prova 1, model EOI 9

Prova 2, model JQCV 21

Prova 3, model EOI 31

Prova 4, model JQCV 43

Prova S, model CIEACOVA 53

Prova 6, model JQCV 65

Prova 7, model JQCV 75

Prova 8, model JQCV 85

Prova 9, model JQCV 95

Prova 10, model JQCV 109

Annex 1: Exercicis de lexic, moñologia i sintaxi 121

Annex 11: Recomanaclons per a l'expressió escrita 145

Marc europeu comú de referencia pera les llengües:aprendre, ensenyar,avaluar.

Noves rutes per a l'estalvi de les famílies

En la interpretació d'aquestes dades, Rafael Sambola hi vessa algun interrogant, a banda

O. ¿Quan va comenc;ar la crisi?

als fans d'inversió i a la borsa.

condicions pel que fa a la faena.

e) és un estat amb poca inversió en general.

6. Segons les dades de la lnverco ...

Si bé la finalitat d'aquests ginys no és espiar, sinó innovar i millorar activitats com

«Utilitzar-lo requereix certa experiencia previa, no pots comprar-lo i fer-Io volar el

La investigació, que es va dur a terme a I'Estany d'lvars i Vila-Sana, ha permes identificar

Nereida Carrilo l dronsl», Diari Ara, 21-11-2017.

Frases Text Correcció

O. Els drons són com el Gran Ge rma. A

1. La legislació frena que la indústria vaja avant.

2. El s drons poden fer faenes relativament perilloses i evitar ri scos .

4. Hi ha dro ns que pesen poquíssim, menys de dos quilas.

5. Els drons es poden comprar prefabricats o fer-los tu mateix .

6. L'Agencia Estatal de Seguretat Aeria ha de donar determinats permisos.

7. Espanya no esta quedant-se arrere.

8. Els drons ja són molt importants per a !'agricultura.

9. Cal tindre experiencia pera usar-los.

10. Hi ha drons molt assequibles.

11. Hi ha drons que no necessiten una tecnología GPS.

12. No es poden fer volar drons e n qualsevol lloc.

-Pero com és __ o _ ? -Em sortí un fil de __ 1__ .

Abelamar, somrient, em contesta:

o. Roger Mas viu a ...

l. Pel que fa a les xarxes socials...

a) és contundent i afirma que només gasta lnstagram.

a) és molt important per a Roger Mas perque fa un concert en el poble.

3. En Les eam;ons tef.lúriques hi ha ...

4. ¿Quina va ser la seua primera actuació en públic?

S. La vida del músic ...

6. ¿Quan eixira el nou disc de Roger Mas?

a) té moltes línies i encara li falten lletres.

e) A Orihuela hi ha vent de llevant.

d} A Massamagrell els rellamps van durar més d'una hora.

e) Ha plogut en tot el territori valencia, i les pluges encara poden augmentar.

f) S'han rebut moltes fotos de tronades.

g) la mar esta marejada mar a dins.

O. ¿De que parla la parella?

1. ¿Per que la dona no vol anar al sopar?

2. ¿Per que li demana la dona que no vaja al sopar?

3. ¿Per que explica l'home al convidat que han d'ajornar el sopar?

4. ¿Quina data li va bé al convidat pera fer el nou sopar?

S. ¿A que es dedica el convidat de l'home?

-Pero com és __ o _ ? -Em sortí un fil de 1 .