FORA LES QUINTES!

Hugo Vázquez Rodríguez

1. Explica en què consistia el sistema de quintes i sintetitza les condicions dels

quintos en incorporar-se a files.
El sistema de quintes es va utilitzar històricament a Espanya al segle XIX, durant la
primera meitat i fins a mitjans de segle. Espanya va utilitzar el sistema de quintes com
a mètode de reclutament militar, per a reclutar soldats de manera obligatòria,
especialment durant períodes de conflicte militar. Aquest sistema consistia a dividir la
població en grups anomenats "quintes" segons l'edat. Estava repartida segons la
població de cada provincia. Sintetitzant, les condicions dels quintos en incorporar-se a
les files eren les següents:

- Classificació per edats: Les autoritats dividien la població masculina en grups

anomenats "quintes" segons els seus anys de naixement.
- Sorteig: Dins de cada quinta, els homes eren seleccionats mitjançant un
sorteig o mitjà similar per determinar qui seria cridat al servei militar.
- Servei militar obligatori i durada: Els homes seleccionats estaven obligats a
incorporar-se al servei militar obligatori durant un període fixat, que podia
variar en funció de les necessitats militars del moment. Alguns serveis podien
durar fins a vuit anys.
- Excepcions i redempcions: Algunes persones podien ser exemptes del servei
militar per motius com la salut, condicions socials, substitució o pagament
d'una redempció, que era una quantitat de diners que es podia pagar per evitar
el servei militar.
Aquest sistema va ser utilitzat com a forma de mantenir un exèrcit actiu i preparat.

1
 FORA LES QUINTES!
Hugo Vázquez Rodríguez

2. Observa el gravat i analitza'n la situació. Quan van començar a Catalunya les

protestes contra les quintes?
Observant el gravat, veiem una situació on les classes populars que estan obligades a
anar a les quintes sense cap redempció, s'estan acomiadant dels seus familiars amb la
possibilitat de no tornar a veurel’s. També es pot apreciar la tristesa a les mares dels
joves destinats.

A Catalunya, les protestes contra les quintes van tenir el seu inici a mitjans segle XIX.
La convocatòria de la quinta del 1845 va desencadenar una revolta significativa que
va esclatar a Sant Andreu de Palomar i es va estendre per tot Catalunya. Les autoritats
van respondre a aquesta protesta amb la intervenció militar, imposició de multes,
detencions, entre altres mesures, fins a aconseguir la realització del sorteig. Durant
aquest període, hi va haver una notable quantitat de desercions i persones que es van
convertir en pròfugs com a resposta a aquest sistema de conscripció.

3. Què era la redempció? Qui s'hi podia acollir? Quina realitat social reflecteixen
tots dos textos? Quines conseqüències econòmiques tenia la redempció per a les
classes altes, mitjanes i baixes?
La redempció de les quintes era un sistema que es va implementar a Espanya al segle
XIX en el marc del servei militar obligatori. Aquest sistema permetia als individus
evitar el servei militar obligatori pagant una determinada quantitat de diners a les
autoritats. Es tractava d'una forma de "comprar-se" la llibertat militar, i la quantitat de
la redempció podia variar segons les circumstàncies i les lleis establertes en diferents
períodes. D'aquesta manera, les persones que tenien els mitjans econòmics podien
acollir-se i evitar l'obligació del servei militar mitjançant el pagament de la
redempció, encara que, gran part de la població no s’ho podia permetre i fins i tot,
susbstituien les altres classes socials per guanyar una paga duent a terme el seu servei
militar.. Aquest sistema va ser part dels mecanismes establerts per intentar alleujar les
tensions i les queixes associades al servei militar obligatori.

2
 FORA LES QUINTES!
Hugo Vázquez Rodríguez

Els dos textos sobre la redempció reflecteixen una realitat social en què les
desigualtats eren evidents, on s’esmenta que les classes socials altes no tenien cap
problema en lliurar el seu fill del servei, mentre que, el fill del pobre ha de passar un
nombre d'anys considerable, els millors de la seva joventut, a l'exèrcit, oblidant l'ofici,
perdent l'afició a treballar i contraient hàbits que amb dificultat deixarà durant la vida.

Encara que per a les classes altes no hi havia una greu conseqüència econòmica, per a
les classes mitjanes i baixes, podem posar el següent exemple: Un pare que tingui dos
fills i 5000 rals de propietat, és segur que els donarà abans de deixar anar els fills al
servei d'armes, i els ha donat molts cops. Ara bé, aquest pare queda moribund, queda
sense terra, sense animals per llaurar, malvèn tots els seus cereals.

4. Raona per què es qualificava el sistema de quintes com la "contribució de sang"

dels pobres.
El sistema de quintes es coneixia com la "contribució de sang" dels pobres per
diverses raons. Primer, tenia un impacte econòmic negatiu, ja que el servei militar
privava les famílies de classe treballadora de mà d'obra, generant dificultats
financeres. A més, el risc per la vida era alt, ja que els conscrits eren enviats a zones
de combat, posant-los en perill de ferides o mort. Aquest sistema era vist com una
obligació militar que recaïa principalment sobre les classes més desafavorides,
percebut com un sacrifici en nom de la defensa del país, mentre que les classes més
acomodades sovint esquivaven aquesta responsabilitat.

5. Analitza el comunicat de l'alcalde de Jerez: com s'enfronta al motí? Com

reflecteix l'oposició a les quintes?
Penso que s’enfronta al motí de manera directa i sense por, encara que, ho fa
mitjançant l'ús de la força de la policia militar de Jerez, Cadis i Sevilla i deixant clar
que hi va haver-hi ferits i morts. Afirma l'empresonament de més de 600 persones i
els principals caps de la revolta en la que segons ells, les quintes només són un
pretext.

3
 FORA LES QUINTES!
Hugo Vázquez Rodríguez

6. Descriu el contingut del gravat i raona el protagonisme de les dones en la revolta.

Al gravat podem veure com enmig de la revolta, hi ha un foc gegant i els manifestants
estan destruint gran part del que sembla un edifici oficial de l’Estat. El paper de les
dones roman en que la crema de papers oficials dels seus fills, afecta directament a
que si no hi apareixen al registre civil, no consten com a ciutadans, per tant, aquests
no poden ser cridats a les quintes.

7. Imagina't que ets un jove quintat i no tens possibilitat de redempció. Fes una
narració en què expliquis com seria la teva incorporació i servei a files. Redacta
una proclama explicant per què el sistema et sembla injust i quina alternativa hi
proposes.
Era una tranquila matinada quan, amb un pam de papers entre les mans, vaig rebre la
crida de la quinta. La notícia no va trigar a arribar a totes les cases del barri, i amb
cada toc de timbre, hi havia un altre jove destinat a ser part de les fileres militars. Jo,
sense possibilitat de redempció degut a la meva classe social, em trobava ara en la
dura trajectòria cap al servei militar.

Amb una barreja d'ansietat i indignació, vaig decidir compartir les meves
preocupacions amb els altres joves del barri. Convocant una reunió clandestina, vam
debatre els aspectes injustos del sistema de quintes. Vam redactar una proclama que
expressava el nostre rebuig a aquesta "contribució de sang" imposada, especialment a
les classes treballadores. La proclama explicava les raons per les quals veiem aquest
sistema excessiu i injust, posant un pes desproporcionat sobre les espatlles dels joves
com nosaltres.

En la nostra proclama, suggeríem una alternativa més equitativa: un sistema de servei

nacional voluntari. Creiem que aquest enfocament permetria la participació ciutadana
sense imposicions. Proposàvem que la gent tingués l'oportunitat de servir al país de
maneres diverses, ja sigui en serveis comunitaris, projectes d'infraestructures, o altres
formes de contribució que no posessin en risc la vida dels joves.

4
 FORA LES QUINTES!
Hugo Vázquez Rodríguez

A mesura que distribuíem la proclama pel barri, la resposta va ser una barreja de
suport i temor. Sabíem que les nostres paraules podrien portar conseqüències, però la
convicció de la nostra causa ens impulsava. Amb la incertesa que el futur ens
reservava, ens vam unir com a comunitat per cridar a una reforma justa i demanar un
canvi en el sistema de conscripció.