ACTIVITAT R2

Catalina Antich Aguiló

Palma de Mallorca
Novembre 2023
 1

PREGUNTES REPTE 2.

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA.

Preguntes:

Mòdul 1
1) Quina relació es pot establir entre l’aprofitament de l’energia i els nivells tròfics?
Argumenta la teva resposta.
Els nivells tròfics són la classificació segons el tipus d'alimentació que té cada espècie. La relació
que observem entre l'aprofitament de l'energia i els nivells tròfics és que la quantitat d'energia
aprofitable disminueix a mesura que puguem en la cadena alimentària o piràmide tròfica, a causa de
la pèrdua d'energia en cada nivell. Dins cada nivell tròfic, l'energia passa d'un organisme a un altre a
través de l'aliment per mor dels processos metabòlics, com és la producció de calor i altres factors.
2) Consideres que els vents i els corrents han condicionat les relacions entre els pobles durant
la trajectòria històrica de la humanitat? Raona la teva resposta.
L'energia aportada pel sol, els vents i els corrents han sigut significatius en les relacions entre
pobles al llarg del temps. La humanitat s'ha aprofitat d'aquests fenòmens naturals per a la navegació
i el comerç i així facilitar la migració i l'expansió geogràfica. És indubtable que els dos fenòmens
van determinar les rutes de navegació, afavorint a la civilització establir una sèrie de rutes
comercials i a més explorar nous territoris que entre altres els van permetre trobar climes més
favorables. El resultat va ser un intercanvi cultural i econòmic crucial.
3) Quines han estat les conseqüències dels canvis climàtics al llarg de la història? Argumenta
la teva resposta.
Amb els canvis climàtics han tengut lloc efectes decisius per les societats humanes al llarg de la
història. Des de desplaçaments d'éssers humans i animals a invasions, canvis en la dieta i el
desenvolupament adaptatiu de l'humà al seu entorn. Els canvis en la temperatura van provocar la
reducció del nivell de la mar causada pel desglaç de l'Àrtic, obrint un corredor terrestre entre
Anglaterra i Irlanda facilitant l'expansió de grups humans. A l'Antàrtida, en un moment donat, la
falta de neu i pluja, va permetre el pas cap a Amèrica a través de l'estret de Bering. Els corrents
atmosfèrics també van influir en el desenvolupament de les comunitats nòmades, ja que en èpoques
plujoses aquestes prosperaven, però en moments de sequeres es van veure obligats a desplaçar-se
buscant nous assentaments, la qual cosa va donar lloc a migracions i invasions.
 2
4) El mapa com a font històrica: objectivitat i/o subjectivitat. Raona la teva resposta
relacionant-la amb aquesta entrada a El Blog de la BNE
La humanitat sempre han sentit atracció per explorar i aprendre sobre altres llocs i cultures. Els
mapes serveixen per a representar visualment la Terra, però la seva creació és complicada a causa
de la forma esfèrica del planeta i la necessitat de representar-lo en un pla. La cartografia hauria de
basar-se en dades científiques i en tècniques que permetin obtenir resultats objectius. No obstant
això, és important tenir en compte que a la interpretació de les dades i selecció de la informació pot
influir en un cert grau la subjectivitat del cartògraf, ja sigui en triar el tema, característiques, escala,
projecció utilitzada, etc. En general s'espera que la informació sigui objectiva i reflecteixi la realitat
geogràfica usant mètodes fiables, no obstant això, sempre hi ha espai per a la interpretació i/o
intencionalitat que subjectiva la representació i comunicació de la informació.

Mòdul 2
1) Existeix alguna relació entre l’agricultura i la ramaderia respecte el volum de la població al
llarg del segles XIX i XX? Argumenta la teva resposta.
L'agricultura, la ramaderia i el volum d’habitants durant segles XIX i XX comparteixen un evident
vincle que va lligada a la Revolució Industrial i la Revolució Verda. Ja en el segle XIX, la
Revolució Industrial va portar avanços tecnològics importants com l'arada de vapor i millores en la
cria del bestiar. Aquests progressos van permetre ampliar la producció d'aliments, la qual cosa es va
reflectir en un creixement de la població. Ja en el segle XX, la Revolució Verda va portar avanços
en la tecnologia agrícola i ramadera (ex.: introducció de noves varietats de cultius i races de bestiar,
fertilitzants i pesticides, etc.). Aquests van permetre augmentar la producció d'aliments, obtenint-se
un creixement encara major de la població. Però és rellevant assenyalar que aquests avanços també
han tingut impactes ambientals significatius i a vegades negatius com el canvi climàtic.
2) Podem afirmar que l’Església ha exercit un fort control social sobre la natalitat al llarg de
la història? Raona la teva resposta.
L'Església ha exercit un fort control social sobre el creixement demogràfic al llarg de la història.
Aquest control s'ha manifestat sistemàticament mitjançant: 1) a través de la promoció de valors
familiars que inclouen el matrimoni i la procreació, encoratjant la gent a tenir fills sempre dins del
matrimoni. 2) l'oposició a l'anticoncepció i l'avortament, vistes com a pràctiques que interfereixen
amb la procreació. 3) ha exercit també una influència considerable en les polítiques governamentals
relacionades amb la natalitat. Per exemple, en alguns països amb una forta presència de l'Església,
tal és el cas d’Espanya, les lleis sobre l'anticoncepció i l'avortament han estat influenciades per les
seves ensenyances.
3) Quins factors consideres que van condicionar més la mortalitat ordinària a les àrees
urbanes a l’època moderna? Raona la teva resposta.
Les ciutats de l'època moderna, solien patir de condicions d'higiene insuficients. La manca d'aigua
potable i d'instal·lacions sanitàries podia provocar la transmissió de malalties contagioses. Aquesta
situació es veu agreujada per l'alta densitat de població a les zones urbanes, facilitant així la
propagació de malalties. La manca d'una alimentació adequada podia conduir a la desnutrició, que
augmentant així la vulnerabilitat a les malalties. A més, els tractaments mèdics disponibles sovint
 3
eren ineficaços. També es donava el fet que les persones pertanyents a classes socials més baixes
solien viure en condicions més precàries i al mateix temps molts treballadors es veien obligats a
treballar en condicions perilloses o insalubres, augmentant així el risc de malaltia i mort.
4) Quin tipus de mortalitat ha estat més determinant en l’evolució històrica de la població: la
mortalitat ordinària o l’extraordinària? Argumenta la teva resposta i relaciona-la amb el
següent video.
Al llarg de la història la població s'ha vist influenciada per dos tipus de mortalitat la mortalitat
ordinària i la mortalitat extraordinària, malgrat que han tingut un resultat diferent però igual
d'important en la població al llarg del temps. La mortalitat ordinària es refereix a les morts que
esdevenen en una població a causa de factors com les malalties comunes i la vellesa. Aquest tipus
de mortalitat va unit al desenvolupament evolutiu de la vida de l'ésser humà. La mortalitat
extraordinària és conseqüència directa de les morts que succeeixen per mor de fets ho habituals com
a guerres, epidèmies, etc. El seu impacte és enorme en la població, però només en un curt espai de
temps, ja que no són constants com la mortalitat ordinària. De fet, hi ha hagut una sèrie de
pandèmies que han posat en reg la supervivència humana, tal és el cas de la pesta negra, la verola, la
grip espanyola, la sida o actualment el SARS-CoV-2.

Mòdul 3
1) Com podem interpretar les conseqüències inicials que va tenir la introducció de
l’agricultura al Neolític? Raona la teva resposta.
Durant el Neolític, l'agricultura i la ramaderia seran els principals mitjans de subsistència fomentats
un estil de vida sedentari que va permetre garantir el subministrament d'aliments i sorgiment dels
primers assentaments humans. Per l'evolució humana va ser un gran pas atès que es va passar d'una
economia de caçadors-recol·lectors a una economia de producció. A l'agricultura, resultarà
fonamental el conreu de cereals, ja que se possibilitarà una major varietat d'aliments. A més, cal
sumar la domesticació de plantes i animals mitjançant un procés de tria artificial. Del trànsit cap un
estil de vida agrícola i ramader com a mitjà de subsistència va resultar l'assentament humà i
l'establiment de les primeres poblacions estables. Aquestes amb el temps van evolucionar cap a
ciutats i van donar lloc a les primeres civilitzacions.
2) Podem establir alguna relació entre la ramaderia i l’agricultura a l’època medieval?
Argumenta la teva resposta.
L’agricultura i ramaderia juntes van ser el motor decisiu pel desenvolupament de l'agricultura
europea a la segona revolució agrícola. Aquest model va haver d'adaptar-se als sòls i el clima dels
boscos de les regions del nord d'Europa. La tala massiva d’aquests boscos per a rompre la terra va
convertir a la ramaderia en imprescindible. En augmentar la necessitat de bestiar també augmentava
l'adob natural i la qualitat en els cultius de cereals, permetent majors rendiments agrícoles. En
especial, bous i cavalls van ser una font important de força de tracció, essencial per a les labors
agrícoles. Aquesta unió també va ajudar al desenvolupament de nous mecanismes de sembra com
l'arrio de tir i les ferradures. Això explicaria per què Europa va superar a altres cultures que, sent
tecnològicament més avançades, van veure limitat el seu creixement per culpa de la seva
dependència de la producció vegetal.
 4
3) Quins elements i per què van determinar la diferència competitiva entre els territoris
d’ultramar i els territoris europeus industrialitzats a finals del segle XIX?
La Revolució Industrial a Europa va ajudar a produir béns a gran escala i a un preu més baix. Això
li va donar avantatge sobre els territoris d'ultramar, que majoritàriament continuaven practicant
l’agricultura i depenien de la mà d'obra. Però cap a 1880, la industrialització de l'agricultura va
arribar als països ultramarins permetent l'organització de grans explotacions mecanitzades,
especialment les fàbriques de cereals. La maquinària va possibilitar conrear de manera extensiva
amb un mínim cost de treball humà. La navegació en grans vaixells de vapor va abaratir el preu de
transport dels cereals a través de l'Atlàntic. En termes de productivitat (kg per hora de treball
humà), els països ultramarins van superar a molts països europeus. Per exemple, l'alta productivitat i
els baixos costos de producció i transport, van permetre que el blat nord-americà es vengués a
Espanya a un preu molt inferior comparat amb el local.
4) Què és el landgrabbing i quines conseqüències ha generat en l’etapa de la història
contemporània? Raona la teva resposta relacionant-la amb aquest vídeo
L'acaparament de terres, també anomenat "landgrabbing", és la pràctica d'empreses estrangeres,
governs o inversors que compren grans extensions de terra als països en desenvolupament. Aquest
abassegament va resultar negatiu per les comunitats locals i el medi ambient. Sobretot a per els
agricultors d’Àfrica, Cambodja i Amèrica Llatina, que han perdut les seves terres, els seus llocs de
treball i aliments, violant-se els drets humans, ja que el saqueig generalitzat ha provocat una
distribució desigual de la riquesa. Tot plegat, ha comportat una severa destrucció del sòl, tenint
importants conseqüències negatives per a la població local i el medi ambient i, arribant a afectar a
totes les parts del planeta. Tanmateix, a llarg del temps la producció agrícola a petita escala ha
demostrat ser més operativa per garantir la seguretat alimentària, que els tots models especulatius i
industrials existents.

Mòdul 4
1) Podem afirmar que la moneda va tenir un paper clau en la construcció del mercat europeu
a l’època moderna? Raona la teva resposta relacionant-la amb aquest document
La moneda va jugar un paper fonamental en la configuració dels mercats europeus moderns. Abans
de la seva existència, el comerç es realitzava mitjançant barata, un sistema ineficient que limitava
l'expansió del comerç. La moneda facilita el comerç en proporcionar un mitjà comú d'intercanvi.
Això va permetre l'expansió del comerç i els intercanvis a gran escala i es va convertir en un factor
important en la formació dels mercats europeus. Va permetre establir preus i, per tant, facilitar les
transaccions comercials. Per exemple els agricultors van començar a acceptar pagaments en efectiu
en lloc d'intercanviar béns o serveis, etc. En resum, els diners va ser un factor clau en la formació de
mercats a l'Europa moderna perquè va facilitar el comerç, va permetre determinar els preus, va
servir com a dipòsit de valor, va facilitar l'especialització i la divisió del treball i va estimular el
creixement econòmic.
 5
2) Per què podem afirmar que, al llarg dels segles, al continent africà s’ha donat una situació
de dependència comercial que ha perdurat fins a l’actualitat?
Des de sempre Àfrica ha tingut el problema de la falta d'animals de càrrega i les característiques
geogràfiques han dificultat els intercanvis terrestres, afectant la seva economia. En el segle XVII, es
va convertir en una font d'esclaus per a les plantacions americanes, rebent a canvi productes que no
van aconseguir impulsar el seu desenvolupament econòmic. Amb el colonialisme (s. XIX), els
productes africans eren enviats a Europa, mentre que Àfrica importava béns manufacturats
europeus. Les potències europees van establir economies d'exportació en les seves colònies
africanes, provocant la dependència als mercats europeus. Durant el postcolonialisme, molts països
africans van continuar depenent de l'exportació d'alguns productes primaris, fent-los vulnerables a
la variabilitat dels preus internacionals. La falta de desenvolupament industrial els va fer dependre
d'importacions de béns manufacturats. Tot junt ha ajudat a perpetuar la seva dependència.
3) A partir del següent video, explica perquè va ser tan important el comerç triangular i
quines van ser les seves conseqüències a l’època moderna. Argumenta la teva resposta.
El comerç triangular es va donar en els segles XVI i XIX a l'Atlàntic, entre Europa, Àfrica i
Amèrica, impulsant el creixement econòmic, sobretot dels qui tenien colònies a Amèrica; i va
ampliar el mercat per als productes europeus, que es venien a Àfrica. Un dels aspectes més atroços
va ser el comerç d'esclaus africans venuts per a treballar en les plantacions americanes. Els països
europeus es van enriquir a costa de l'explotació d'Àfrica i Amèrica accentuant la desigualtat
econòmica. La pràctica de l'esclavitud va reforçar les actituds racistes encara persistents. Va
contribuir positivament a la diversitat cultural de països americans, perquè els esclaus africans van
portar amb si la seva cultura. En l'era moderna, les repercussions encara són evidents, perquè alguns
productes que es comerciaven continuen sent importants. I les rutes comercials establertes van
ajudar a formar les xarxes comercials d'avui en dia.
4) Què va ser la revolució del consum i quins elements consideres que van ser claus perquè
aquesta tingués lloc? Argumenta la teva resposta.
La «revolució del consum» va suposar una revolució en el sistema de compra i utilització dels
productes, essent provocada per factors econòmics, socials i tecnològics que feren que els productes
fossin més accessibles per a un públic més ampli. Principalment, sorgí com resposta a uns sistemes
polítics estables i a institucions garantistes. Tot plegat va estimular el comerç intern i va generar una
major demanda. Jean De Vries la diu «revolució industriosa» perquè es tracta de comprar per desig i
no per necessitat. Serà possible adquirir coses que semblaven inassolibles, prevalent el disseny
sobre la qualitat. La moda femenina és un exemple d'aquesta mena de comerç, ja que la roba es va
fer accessible en augmentar la producció i perdre en qualitat. La publicitat va ajudar a això. La gran
demanda va portar una mecanització de la producció i un desenvolupament tecnològic. També van
incidir els nous tipus de transport, culminant amb l'aparició del ferrocarril.
 6
Mòdul 5
1) Existia alguna relació entre la producció urbana i la rural en la indústria europea abans de
la Revolució Industrial? Raona la teva resposta.
En un principi la indústria s'organitzava en urbana, controlada pels gremis i, la rural composta per
artesans independents. Dones i filles també contribuïen econòmicament filant i preparant les fibres
per a vendre als "paraires". Els "paraires" van ser una figura clau en la indústria perquè tenien els
diners per a comprar matèries primeres i muntar les instal·lacions necessàries. Així es van
transformar en empresaris, comprant llana, donant treball a filadors i teixidors i venent el producte a
les ciutats. Per tant, la indústria rural i la urbana eren complementàries, perquè existia un vincle
entre ambdues, els "paraires", que organitzaven la producció a escala global. El resultat era una
divisió del treball: el camp proporcionava el filat, les indústries locals el teixit, i la tenyida i acabat
es realitzaven en la ciutat.
2) Consideres que el capital va jugar un paper clau al llarg de les diverses fases en què podem
dividir la Revolució Industrial? Relaciona la teva resposta amb aquest vídeo
Indubtablement, el capital va jugar un paper determinant en el progrés de la Revolució Industrial,
actuant com a força impulsora financera per a les emergents tecnologies i les fàbriques que les
implementaven (principalment la màquina de vapor i els telers mecànics). Els inversors amb
suficient capital per a invertir van aconseguir enormes dividends econòmics. El capital va ser també
vital per a finançar el creixent expansiu de la indústria i per a establir xarxes de transport terrestre i
marítim (ferrocarrils i vaixells de vapor) que facilitaren una comunicació i transport de mercaderies
més operatives. Per resumir, el capital fou un element necessari per desenvolupar la Revolució
Industrial. No hauria sigut possible el fet de la revolució a la industria sense el capitalisme inversor
en innovació i expansió.
3) Va ser la Revolució Industrial un fenomen típicament anglès o va servir de model a altres
països com a via d’industrialització pròpia? Reflexiona sobre aquesta qüestió fent referència
al següent vídeo
La Revolució Industrial anglesa (s. XVIII) va ser un model per a altres països en termes
d'industrialització i desenvolupament econòmic, encara que cada país va transformar el model a les
seves particulars circumstàncies i necessitats. A França, Alemanya i els EUA es va iniciar anys més
tard, sent-los difícil lluitar en un mercat que ja estava ocupat, així van haver de servir-se dels seus
propis mercats interiors, veient-se obligats a fer grans inversions per a aconseguir un òptim nivell
competitiu. La Revolució Industrial Soviètica va tenir lloc en el s. XX. Fou un procés
d'industrialització forçada sota el règim comunista, basada en una planificació centralitzada i amb
l'estat controlant l'economia. Si les comparem veiem com la soviètica no es va servir del model
anglès, ja que mancava de noves tecnologies i lliure mercat i, per contra, la iniciativa es va donar
sota la planificació i control estatal de l'economia.
4) La globalització ha afavorit el ple desenvolupament mundial del capitalisme o, per contra,
ha posat de manifest els límits d’una economia mundial que es pogués fonamentar en la
justicia social i política universal? Argumenta la teva resposta.
El fet de la globalització es clau en el esdevenir del capitalisme i l'economia mundial , afavorint a
les empreses anar més enllà de les seves fronteres arribant a consumidors de tot el món. A través del
 7
trànsit de capital s’han conseguir inversió en nous mercats. Sempre recolzant la promoció i la
innovació juntament amb la competència entre empreses a nivell global. Però la globalització també
ha portat una sèrie d'aspectes negatius com per exemple portat a un creixement econòmic general
però distribuït de forma poc equitativa, provocant una progressiva desigualtat entre la població i
entre països. A vegades ha provocat l'explotació laboral en voler les empreses reduir despeses i
augmentar la productivitat afectant al mateix temps, de manera seriosa, el medi ambient. La
globalització ha impulsat el creixement del capitalisme, però alhora ha perdut justícia social.

SEGONA PART:
Redacteu cinc preguntes addicionals pròpies (una per mòdul), amb la seva corresponent resposta,
sobre algun aspecte històric (no de present) que us sembli especialment rellevant i que no hagi
estat tractat en la nostra sèrie de vint preguntes.

1) Explica quin va ser el motiu que va permetre a l'homo sapiens travessar l'estret de Bering.
L'Home Sàpiens, com a caçador i recol·lector que era, es va veure obligat a cercar noves rutes
darrere d'aliments i animals per caçar. Va coincidir en el fet que era la darrera glaciació i en aquell
moment grans masses d'aigua s'havien congelat generant un descens important en el nivell del mar.
Aquest fet, sumat a l'escassetat de pluja que provocà l'aridesa del sòl, va fer sorgir un passadís
temporal entre Àsia i Amèrica del Nord. Probablement, la necessitat i l'oportunitat van ser el motor
que els va portar fins allà.
2) Enumera les principals causes de la gran mortalitat infantil durant els segles XVIII i XIX.
La gran mortalitat infantil ordinària estava relacionada amb el naixement en sí per causes
esdevingudes anteriors al part. En aquests segles la taxa era extremadament elevada pels escassos
coneixements de metges i llevadores, a més de la falta d'higiene durant el part. Un 10% de les dones
moria per hemorràgia o per sèpsia puerperal. Un altre moment crític es donava en cas de ser
necessària una cesària, perquè en primer lloc l'Església estava en contra d'aquesta pràctica, obligant
a treure el bebè una vegada morta la mare. Moltes vegades morien tots dos. En segon lloc, la falta
de pràctica en aquesta mena d'operació era generalitzada. Un següent problema vènia a l'hora
d'alletar al nounat. En aquesta època, una vegada més, l'Església aconsellava que es fes a través de
nodrisses, preferint-ho també molts esposos. Això feia que la falta de cura a casa de les nodrisses
provocarà gran part de les defuncions.
3) Explica el creixement per extensió, intensificació i especialització.
Per extensió: resulta de la posada a disposició per al cultiu de noves terres. El rendiment depèn de si
es realitza en zones on ja s'havia practicat l'agricultura o si eren terres mai treballades. Evidentment
el resultat no era el mateix. En les primeres la qualitat era inferior i el rendiment menor; en les
segones ocorria el contrari.
 8
Per intensificació: s'aconsegueix a través de l'augment de l'efectivitat per l'ús dels recursos de què
disposa un sistema productiu. Aquests recursos poden ser des de fem a nous fertilitzants químics,
etc.
Per especialització: està supeditat de les condicions naturals del sòl. L’agricultor es veu obligat a
conrear el més convenient per al seu tipus de terres. Això l'ajudarà a l'intercanvi d'excedents per
altres productes indispensables que el no pot obtenir adequadament.
4) Quina va ser la importància de l'oceà Índic al comerç intercontinental?
La mar Mediterrània va ser molt important per al desenvolupament de la nostra civilització i
comerç. Però cal donar a l'Oceà Índic la seva importància, ja que va resultar fonamental en aquest
desenvolupament. La seva situació en el mapa terrestre li permet arribar fins les costes africanes i
asiàtiques, entrant a la mar Mediterrània a través del Mar Roig i cap al Golf Pèrsic. La regularitat
del vent monsó, va afavorir els viatges a vela, fins i tot en llargues distàncies. Per tant, no sorprèn
que apareguessin extenses xarxes comercials creadores d'un mercat mundial controlat per molts
pobles.
5) Quines van ser les condicions que van provocar l'auge econòmic europeu davant de la
recessió a la Xina?
No hi ha dubte que la indústria a la Xina i l'Índia va tenir un moment d'esplendor fins a mitjan segle
XVIII, superant a l'europeu, fins i tot el nivell de vida de la població era millor del que gaudien
molts països europeus. Però les circumstàncies canviaren en entrar la Gran Bretanya en un procés
d'industrialització a les fàbriques i que prendran com a model la resta de països europeus, juntament
amb els Estats Units i el Japó. Davant l'auge del capitalisme, la Xina es recolzarà en la
industrialització planificada i centralitzada per a poder competir, incloent en el procés el treball
forçat. Tot gira al voltant de l'Estat i aquest destina tots els recursos disponibles. El resultat va ser
catastròfic, portant al país a la ruïna econòmica i social.