TEMA 6: ELS CONFLICTES RELIGIOSOS EN EL SEGLE XVI:

LES GUERRES DE RELIGIÓ A FRANÇA (1562-1598)

HUGONOTS
ENRIC II (1519-1547-1559) FRANCESC II (1544-1559-1560)

CARLES IX (1550-1560-1574) ENRIC III (1551-1574-1589)

 CONTEXT
Debilitat del poder reial i contestació a l'estat modern

Agitació nobiliària i desunió religiosa  moviment

combinat de gran poder >< problemes per a la monarquia +
guerra civil

Noblesa descontenta: marginada en les seues funcions

d'assessorament a la Corona  revolució “legal” 
convergència amb la desunió religiosa

Religió= base d'una societat ordenada (Michel de l’Hôpital:

une foi, une loi, un roi)  uniformitat religiosa
 CARACTERÍSTIQUES (I)

- Religió= substrat ideològic per al canvi

- Calvinisme= engloba tots els grups socials  moltes

conversions nobles (Borbó…)

- 1559: molts nobles es fan hugonots  el moviment va

adquirir d’un colp una xarxa de connexions familiars i una
direcció política (Condé, Coligny)

- Trencament de l’equilibri polític dos blocs nobiliaris

enfrontats i units per la seua respectiva fe (catòlics>
<hugonots) transformació de les confessions en partits
(jerarquies + oligarquies municipals + xarxes clientelars)
 De 1460 a 1562 Enfortiment de la monarquia

De 1562 a 1598 Crisi profunda

Llarg període de guerra civil (36 anys: 1562-1598):

lluita cruel pel poder
gran fenomen revolucionari, diferent d'altres
revoltes importants
 CARACTERÍSTIQUES (II)

-Ampla participació social

-Espai geogràfic i polític superior al d'altres revolucions:

tot el regne

Reacció al progrés de la construcció de l'estat monàrquic

Presenten el més elevat grau d'organització conegut

Guerres acompanyades d'un notable desenvolupament

ideològic: teòrics polítics (Hotman, Du Plessis-Mornay,
Bodin)

Cronologia: 1562-1598, cert ritme, es signen paus o

edictes de fràgil durada
Una guerra, encara que amb 8 episodis o "guerres”

La monarquia mai es va veure qüestionada, però va perdre

el control de la situació i va ser incapaç de posar fi a la
lluita de partits

Esforços inútils dels dos últims Valois (Carles IX, 1560-

1574; Enric III, 1574-1589) i la seua mare Caterina de Médici
per a preservar el poder reial

A més de guerra civil va ser una revolució

CARLES IX CATERINA DE MÉDICI ENRIC III

GG. RR. A FRANÇA = CONFLICTE CIVIL + REVOLUCIÓ

TRIPLE ORIGEN:

A) la politització de l'església reformada

B) la formació i organització d'un partit hugonot dirigit

per la casa de Borbó i altres membres de la noblesa

C) la pugna pel poder entre la casa de Guisa-Lorena

(catolicisme intransigent) i la de Borbó (calvinistes)
Hugonots: dirigits per Lluís, príncep de Condé, germà
d‘Antoni de Borbó, rei de Navarra
Membres importants: Gaspar de Coligny (almirall de
França), Joana d‘Albret (reina de Navarra i vídua d‘Antoni),
Rochefoucault, Rohan (grans de França)

Catòlics: dirigits per Francesc, duc de Guisa, i el seu germà

el cardenal Carles de Lorena.
Després de l'assassinat del primer en 1563 el seu fill
Enric passarà a encapçalar el partit catòlic

Gran importància de la impremta: el pamflet.

Autèntica batalla per a guanyar-se l'opinió pública. Arsenal
ideològic. Gran producció: mes de 1.000 impresos a París
entre 1585-1594
 L’ORGANITZACIÓ HUGONOT

Defensa d'una monarquia “moderada” i de la constitució

antiga del regne, drets dels Borbó, llibertat de religió,
lleialtat a la corona malgrat la seua insurrecció

Bases socials: nobles, oficials, magistrats urbans i

notables, burgesos i capes socials inferiors. Ciutats

Estructura eclesial: organitzada a partir de:

- consistoris (església local)
- col·loquis (reunió de diversos consistoris)
- sínodes (provincials i un nacional)
 L’ORGANITZACIÓ HUGONOT

Estructura militar: superposada a l'eclesial  xarxa molt

cohesionada. Nobles protectors; quadres militars

proporcionats per la noblesa (clientelisme)

-Participació de mercenaris calvinistes del Palatinat,

Holanda…

Assemblea política: funcions polítiques, administratives i

financeres. També de govern. Representació corporativa de

les comunitats (=assemblea estamental)

1ª assemblea política: Languedoc -Nîmes, 1562-

Durant les GG. RR. es van convocar més de 40 assemblees

Després de la fi de la guerra les assemblees van tenir curta

vida i amb escassa autonomia

- Enric IV les va vigilar d'aprop: presidència d'un delegat

reial, amb funcions retallades

- Lluís XIII va acabar en 1629 (edicte

d‘Alès) amb l'autonomia hugonot
 PRELIMINARS

- Peticions inicials dels hugonots:

- Llibertat de culte
- Garanties polítiques (Assemblea)
- Des de meitat del s. XVI s’anuncia l’enfrontament entre
catòlics i hugonots pels:
- ràpids progressos del calvinisme a França

- l’organització de les esglèsies reformades

- Poc abans de la mort d’Enric II (1559) inici persecucions

- Francesc II, dirigit pels Guisa, continua la política de

repressió
- Conjuració d’Amboise pels hugonots: fracàs
- La mort de Francesc II (1560) deixa el tron a un menor -
Carles IX-: regència de Caterina de Médici
- Divisió religiosa entre l’alta noblesa: Guisa, Borbó,
Montmorency...
- Regència de Caterina de Médici intenta evitar conflictes:
-Acaba amb les persecucions
-Alliberament de presos
-Aposta por la tolerància per a evitar l’afebliment de la
monarquia (canceller Michel de l’Hôpital)
-Pèrdua influència dels Guisa
-Antoni de Borbó assumeix la lloctinència general del
Regne
-Coloqui de Poissy (juliol 1561) intenta apropar
posicions religioses: fracàs
-Edicte de Saint Germain (gener 1562): llibertat de
culte privat als hugonots a les ciutats i públic als
ravals
-Rebuig pels catòlics: matança de Vassy (març 1562)
DE L’EDICTE DE 1562 A LA MATANÇA DE SANT BARTOMEU

-1ª Guerra: abril 1562 a març 1563 (Pacificació d’ Amboise)

-2ª Guerra: 1567-68 (Pau de Longjumeau)

-3ª Guerra: 1568-70 (Pau de Saint Germain)

1ª Guerra: abril 1562 a març 1563 (Pacificació d’
Amboise)

-Setges de ciutats (Rouan, Orleans, Tours…)

-Mort dels líders

-Antoni de Borbó, per les ferides (XI-1562)

-F. Guisa, assassinat per un fanàtic (III-1563); es

responsabilitza a Coligny
Edicte d’ Amboise: reconeix llibertat de conciència,
però distinció entre:

-Nobles: absoluta llibertat de culte

-Resta d’hugonots: culte limitat a una ciutat per

batlia
2ª Guerra: estiu 1567 a març 1568 (Pau de Lonjumeau)
-Condé intenta capturar a Caterina i Carles IX
-Caterina renuncia a política de reconciliació
-Influència del cardenal de Lorena: Carles obliga a
dimitir al canceller L’Hôpital (moderat)
-Els Guisa recuperen el poder
3ª Guerra: setembre 1568 a agost 1570 (Pau de Saint
Germain)
-Derrota dels hugonots en Jarnac (mor Lluís de
Condé i la direcció passa a Coligny)
-Pau St. Germain favorable als hugonots (Caterina
torna a la via moderada)
La influència de Coligny en Carles IX:
-participació en PP.BB. a favor insurgents
Estiu de 1572: casament d’Enric de Navarra i Margarida
Valois  símbol de reconciliació
22 d'agost= atemptat contra Coligny  protesta
hugonot  por
Matança de la nit de Sant Bartomeu (23/24 agost):
massacre a París  Coligny i bona part dels caps
hugonots assassinats
Executors: Duc de Guisa + milícies burgeses: 3.000
morts en una setmana
A Rouen, Orleans, Bordeus, Toulouse: 10/15.000
hugonots assassinats
 Conseqüències:

Nova guerra civil: 4ª guerra (1572-73): edicte de Boulogne

Rearmament i consolidació hugonot en el Llenguadoc
Aproximació cap a la facció moderada catòlica (politiques)

Després de Sant Bartomeu: nova i audaç posició

ideològica. Gran explosió propagandística: defensa del
dret de rebel·lió contra reis tirans; subordinació política
basada en pactes, consens i institucions representatives =
doctrina obertament revolucionària
LA RADICALITZACIÓ DE LES DOCTRINES POLÍTIQUES HUGONOTS

Hugonots: en principi no revolucionaris, ni rebels

Acceptació de l'ordre existent

1559: s’abandona la resistència passiva resistència activa

bel·ligerància: demanda de llibertat de culte i salvaguardes polítiques

Dècada ‘60: passen dels arguments conservadors a configurar

doctrines obertament revolucionàries

FET CLAU: 3ª GUERRA DE RELIGIÓ (SETEMBRE 1568-AGOST 1570).

Edicte de St. Germain favorable als hugonots al renunciar a posicions
ultracatóliques Carles IX i Caterina Médici  reconciliació amb els
hugonots, tornen a la cort, Coligny incorporat al consell del rei
(influència sobre aquest)
 Principals escrits:

-Franco-gallia, de François Hotman (1573):

L'autoritat descansa en els estats (assemblees
estamentals), no en el rei.

-Du droit des magistrats sur les sujets, de Teodor

Beza (1574): límits del poder monàrquic. Conveni amb el
poble; si el rei es converteix en tirà era deure dels
magistrats deposar-lo.

-Vindiciae contra tyranos (1579): atribuït a Philippe

du Plessis-Mornay. Política i religió estan íntimament
unides  el dret a la resistència es pot donar en ambdues
esferes. Correspon als magistrats autoritzar la resistència
FRANÇOIS HOTMAN
T. BEZA Ph. DU PLESSIS-MORNAY
 TESIS DELS TRATADISTES HUGONOTS:

- Sobirania “popular” com a base d’autoritat

(assemblees d’estats) i monarquia electiva, en
un primer moment
- Origen del poder polític radica en un
contracte, acord, consens

- Dret del “poble” a resistir i destituir al rei tirà

- El paper de les Assemblees estamentals:

garantir la llibertat i evitar la tirania
Revitalització EE.GG. durant GG.RR.:

Convocatòries en 1484, 1560, 1561, 1576, 1588,

1593, 1614, 1789.

 LA DEFENSA DE L’ ABSOLUTISME REGI: JEAN BODIN

Sis llibres de la república (1576): formulació per J. Bodin

de la “política ideal” en una societat justa.
La seua teoria pretenia una “república ben ordenada”
Defensa de l’absolutisme regi: el poder del rei està en la
pròpia definició d’Estat  no necessària la consulta
Teoria sorgida de la por a la anarquia i a les GG.RR.
 LA LLIGA CATÒLICA

1574: mort de Carles IX  Enric III, germà i rei de Polònia,

torna a França
Consolidació tercera força: els “politiques”  catòlics
moderats, contraris a Guisa, solució tolerant, aliança amb
hugonots. Líder: Francesc d‘Alençon o Anjou, germà del
rei
Edicte de Beaulieu (maig, 1576): fi de la 5ª guerra (1574-76)
 gran èxit hugonot:
-condemna de la matança de Sant Bartomeu
-llibertat de culte en tota França, excepte París
-8 places de seguretat
-la meitat dels escons en els parlaments provincials
-promesa de convocar Estats Generals
 Gran malestar en els catòlics: creació de la Lliga
catòlica (1576): líder Enric de Guisa
(1576)
 LA LLIGA CATÒLICA

La Lliga = intransigència catòlica  rebutja fer

concessions als calvinistes,
La Lliga va ser igualment perillosa per a l'autoritat de la
monarquia; era organització popular i aristocràtica
 reconeixement dels drets:
- Estats Generals
- Estats Provincials

Aproximació del rei Enric III a la Lliga  anul·lació de

l'edicte de Beaulieu i desactivació momentània de la Lliga
 reactivació de la guerra i proclamació d‘Enric III com a
cap de la Lliga (EE. GG. de Blois, 1576)
 LA LLIGA CATÒLICA

6ª Guerra (1576-77): Pau de Bergerac (restriccions del culte

hugonot)

7ª guerra (1579-80): Pau de Fleix (privilegis en places

fortes hugonots)
 LA LLIGA CATÒLICA

Enric III no va tenir descendència  corona per al seu

germà Francesc però aquest va morir en 1584.
Problema: la corona havia de passar a Enric de Navarra,
cosí d‘Enric III, cap de la casa de Borbó i líder hugonot.
Reaparició de la Lliga: evitar un successor heretge, i cercar-
ne un catòlic per part dels Guisa
- acord en 1584 amb Felip II: suport a la Lliga amb homes i
diners  interferència espanyola en els assumptes
francesos
- Enric III dicta l'edicte de Nemours (1585): abolició del culte
reformat i tots els edictes anteriors + priva a Enric de Navarra
dels drets al tron
-Candidat cardenal de Borbó  Carles X, però mor en 1590
-Felip II: candidata la seua filla Isabel Clara Eugenia, filla
d’Isabel de Valois
Isabel Clara Eugenia
 LA LLIGA A PARÍS: ELS SETZE

-Facció radical de la Lliga

-Societat secreta: jurament
-Composició: oficials públics, advocats, burgesos,
comerciants, clergues

- La Lliga= organització aristocràtica i popular  gran

influència sobre les masses: explotació del sentiment
social i religiós

- París= obertament hostil a Enric III, ambient calfat pels

predicadors, crida a la insurrecció

- Ruptura amb els moderats o “politiques”

- Suport del Papa i Felip II

Els setze s’organitzaven mitjançant
-Un xicotet Consell al capdavant
-Representants dels 16 barris de París

Apareixen organitzacions semblants en altres ciutats

(catòlics intransigents)
 8ª GUERRA DE RELIGIÓ (1585-1598): LA GUERRA DELS TRES ENRICS

La més sagnant

Incapacitat d‘Enric III per a maniobrar, i des de 1584

aproximació a Enric de Navarra

Enric de Guisa: triomf sobre els hugonots popularitat

Creixement catòlic i enfrontament amb Enric III:

- maig de 1588: entrada d‘Enric de Guisa en París
convidat pels “Setze”  aixecament popular contra el rei:
Jornada de les barricades (12-5-1588)  fugida d’Enric III
 - París dominat pels Setze:
-magistrats deposats  nou ajuntament de la Lliga
-control de l'opinió i l'ordre públic
-control de les armes (milícia urbana)

Creació Consell General de la Unió de Catòlics –relació

amb províncies-

 Transformació de la Lliga en un partit rival de la Corona;

revolucionari en els seus plantejaments
 ESDEVENIMENTS CLAU:

- Convocatòria EE.GG. a Blois (1588): Assassinat d‘Enric

de Guisa, i cardenal, per ordre del rei (desembre 1588) 
dictadura dels Setze a París

- Enric III va declarar la Lliga fora de la llei, i cercà el

suport d‘Enric de Navarra per a assetjar París

- Assassinat del rei (1-8-1589) per un monjo dominic J.

Clément: reconeixement d‘Enric de Navarra com el seu
legítim successor
 Descomposició de la Lliga en 3 faccions:
- Els “setze”: ultres, recolzats per Roma,
només acceptaven un rei catòlic

- Els "polítics": moderats, conciliadors i

galicans, que reclutaven partidaris entre la burgesia

- El “partit Mayenne” (mayennistes): agrupava

a la noblesa catòlica  confusa: odiava a Enric de
Navarra per ser heretge relapse, però tenia por de la
demagògia dels setze.
 ÚLTIMA FASE DE LES GUERRES DE RELIGIÓ:

La lluita pel tron i la reconquesta del regne:

Hugonots = legitimistes  unió amb els politiques

reclamant el dret hereditari d‘Enric de Borbó, l'autoritat
reial i la necessitat d'obediència

La Lliga  apel·lava al dret a la resistència i a la sobirania

popular (com abans els hugonots)  ideologia i programa
A)EL JUST REPUDI D'ENRIC III (1589), de Jean Boucher,
teòleg de la Sorbonne i membre de la Lliga:
- El dret a remoure els reis és del poble i l'església
- El poble és el que crea reis. L'elecció és superior a
l'herència.
- La monarquia es basa en un contracte (=hugonots)

B) LA JUSTA AUTORITAT D'UNA REPÚBLICA CRISTIANA

SOBRE REIS HERÉTICS I IMPÍUS (1590), ANÒNIM:
- Major nivell intel·lectual que l'anterior
- Contra Enric de Navarra
- Defensa de la sobirania popular
- El poble és superior al rei  dret a deposar-ho
C) DIÀLEG ENTRE EL CIUTADÀ I EL CORTESÀ (1593):
El més radical, crítica duríssima, sense comparació
amb els escrits hugonots
Ciutadà= parisenc, de la Lliga, catòlic radical,
critica a nobles i magistrats i a qui ha acabat amb
l'organització a París (Mayenne)
Cortesà= realista i politique, favorable a Enric IV
 FI DE LES GUERRES I EDICTE DE NANTES

1593: reunió dels Estats Generals a París

Sense acord per a trobar candidat estranger catòlic al tron francés

Enric de Navarra abjura del calvinisme = catòlic

Coronat rei de França en Chartres (febrer 1594)  entrada a París el

22-3-1594

Submissió gradual de ciutats de la Lliga i reconeixement d‘Enric com a

rei

Pràctica d'una política de concessions: la família Guisa i altres

dissidents de l'alta noblesa catòlica van rebre grans sumes de diners i
governs provincials

1595: declaració de guerra a Espanya. Pau de Vervins (1598)

 EDICTE DE NANTES (1598)

Preocupació i tensions entre els hugonots després

d'abraçar el catolicisme Enric IV  Edicte de Nantes (abril
1598):
-Estructura dualista a França = estat catòlic i
protestant  excepcionalitat a l’Europa del moment
-llibertat de conciència, llibertat de culte
-restabliment del culte catòlic on s´haguera prohibit
(Bearn, La Rochelle, Nîmes)
-prohibició del calvinisme a París
- hugonots= drets públics i privats (chambre de
l’edit)
-Organitzats com a partit polític, manteniment de
sínodes, 151 places de seguretat i refugi
 EDICTE DE NANTES (1598)

-Edicte  calvinisme= cos polític privilegiat + cos

religiós delimitat

-Rebutjat per: papa Clement VIII + església catòlica

francesa

-La pau de Vervins amb Espanya (1598) es va signar a les

dues setmanes de la promulgació de l'edicte de Nantes
 Paradoxa
- Pau de Catéau-Cambrésis (1559): una França pròspera i
unida havia sucumbit davant Espanya
- Pau de Vervins (1598): un país destrossat per la guerra
civil i amenaçat de caure sota la tutela estrangera, va
salvar la seua independència i va mantenir el seu territori =
èxit
 Balanç
1.- Llarga resistència a l'absolutisme (es a dir, a la
concentració de poder en mans del monarca)
2.- Hugonots i Lliga van crear moviments revolucionaris
d'oposició a la Corona. Les seues ideologies van justificar
el dret de resistència, Estats Generals, exaltació de la
sobirania del poble.
3.- El fanatisme i la idea del tiranicidi es van desenvolupar:
Enric III va ser assassinat, igual que Enric IV en 1610 per
un catòlic (Ravaillac).
4.- Malgrat la revolució, la monarquia i l'absolutisme van
eixir enfortits.
5.- Hereua de les GG. RR.  La revolució anglesa contra
Carles I: va prendre alguns dels seus principis,
especialment el dret de resistència.