Les solucions isotòniques, hipotòniques i hipertòniques són importants en la pràctica mèdica

perquè s'utilitzen en diversos contextos clínics per a tractar afeccions, reposar líquids,
administrar medicaments i mantenir l'equilibri osmòtic en el cos. Cada tipus de solució té
propietats específiques que són adequades per a diferents situacions mèdiques.

1. Solució Isotònica: Les solucions isotòniques tenen una concentració de soluts similar a la del
plasma sanguini, cosa que significa que no causen canvis significatius en la pressió osmòtica de
les cèl·lules. Això les fa ideals per a reposar líquids i electròlits en situacions en les quals es
necessita una hidratació ràpida i eficient sense alterar l'equilibri osmòtic cel·lular.

S'usen comunament per a tractar la deshidratació, restablir l'equilibri d'electròlits, diluir i

administrar medicaments intravenosos, i en situacions preoperatòries.

2. Solució Hipotònica tenen una concentració de soluts (osmolaritat) menor que la del plasma
sanguini, la qual cosa fa que l'aigua flueixi cap a l'interior de les cèl·lules per a equilibrar la
pressió osmòtica. S'usen per a rehidratar les cèl·lules i tractar la hipernatrèmia (alta
concentració de sodi en sang).

S'usen per a tractar la deshidratació cel·lular, administrar nutrients intravenosos i diluir uns
certs medicaments.

3. Solució Hipertònica: Les solucions hipertòniques tenen una concentració de soluts major que
la del plasma sanguini, la qual cosa fa que l'aigua es mogui fos de les cèl·lules i cap al torrent
sanguini. S'usen per a reduir l'edema cerebral, tractar la hiponatrèmia (baixa concentració de
sodi en sang) i augmentar la pressió osmòtica en situacions específiques.

S’usen en situacions d'emergència, com el tractament de l'edema cerebral en traumatismes

cranials, per a reduir la pressió intracranial i millorar el flux sanguini cerebral.

En resum, les solucions isotòniques, hipotòniques i hipertòniques són eines fonamentals en la

pràctica mèdica per a mantenir l'equilibri de líquids i electròlits en el cos, tractar desequilibris i
afeccions específiques, i administrar medicaments de manera segura. L'elecció de la solució
adequada depèn de la situació clínica i les necessitats del pacient.