Professional Documents
Culture Documents
Apunts - Unitat 4.1 - Karl Marx - Relacions de Producció - Lluita de Classes - CLASSE SOCIAL I ESTRATIFICACIÓ (Recuperado Automáticamente)
Apunts - Unitat 4.1 - Karl Marx - Relacions de Producció - Lluita de Classes - CLASSE SOCIAL I ESTRATIFICACIÓ (Recuperado Automáticamente)
1. Models de producció:
Marx acaba parlant de producció per entendre com els individus satisfan les
seves necessitats, i se n’adona que: mentre uns no poden arribar a satisfer-les,
els altres en satisfan en excés.
Desenvolupa el concepte de modes de producció i analitza dos termes:
Forces productives usades per satisfer les necessitats.
Relacions de producció establertes per satisfer les necessitats.
- Les classes socials sorgeixen d’un determinat tipus de relacions de
producció tenen a veure amb com es satisfan les necessitats.
- Les classes socials són uns fenòmens històrics, no són inevitables i
depenent de la circumstància històrica poden ser abolides.
- Marx conclou que en una societat hi ha desigualtat quan existeixen
classes socials, i és igualitària si no hi ha classes socials.
Marx funda el materialisme històric té a veure amb com es satisfan les
necessitats (que poden ser materials o simbòliques).
◈ La condició necessària però no suficient per parlar de classes socials és
que en una societat es produeixi un excedent (l’excedent està totalment
lligat a la societat de classes. Quan l’excedent queda apropiat per una
minoria (que no és la productora) és el que provoca les societats classistes.
◈ Marx analitza molts tipus de societats per entendre i explicar el
funcionament de les societats pre-capitalistes.
◈ Hi ha molts períodes històrics on no hi ha hagut excedent (de mitjans per
satisfer les necessitats).
Això implica i genera dinàmiques particulars molt diverses. Pot passar que els
treballadors autònoms que tenen la seva producció propia pero que la venen en
condicions molt dolents, poden aliar-se amb sindicats de jornalers que no
troben feina i es poden posar d’acord per una certa acció política puntual. Si
vull analitzar moments històrics i particulars del capitalisme he de poder
identificar elements que modulen de que esta composada cada classe social.
Pot haver-hi conflicte d’interessos entre els assalariats i les assalariades.
Les fraccions de classe, Marx intent determinar criteris per veure que pot ser
font de conflicte intern a les classes. També introdueix la idea del model
concret de que també hi ha conflictes interns a les classes.
Hi ha alguns criteris que són més propis dels capitalistes i uns altres que tenen
més a veure amb la classe treballadora.
Degradats, lumpen, etc. De fet, les petites referències que fa al treball sexual
les fa en termes morals.
2) Les classes de Transició: Mode de producció i formació social.
- Un mode de producció es caracteritza per unes determinades relacions
de producció, en quant a classe es refereix, i quan ho analitzem a nivell
empíric significa reduir la amplitud de la variabilitat social a aquells
aspectes que caracteritzen el mode de producció.
- D’aquesta manera, parlaríem de les classes i les seves fraccions d’un
determinat mode de producció i no de tota una formació social, que
pugui incloure més d’un mode de producció i per tant, podem establir
més d’un esquema de classes.
- Dos tipus de classes:
Les classes de transmissió en formació Són les classes de
transmissió que s’estan formant dins d’una formació social
basada en un sistema de classes que s’està quedant antiquat. És
el cas, per exemple, de la ascensió de la burgesia i del proletariat
urbà lliure en el feudalisme.
Les classes de transmissió en dissolució Són les classes de
transmissió que, pel contrari, representen elements d’un conjunt
superat de relacions de producció que es prolonguen dintre d’una
nova forma de societat, per exemple en les societats capitalistes
de la Europa del S.XIX, les classes socials mantenen una difinida
importància dintre de l’estructura social (com l’aristocràcia i els
serfs de la gleba).
Lectura 10: “Los problemas de la pobreza” – Fundamentos del trabajo
social – Jane Addams
Aquesta lectura és molt literària, i simplement es poden extreure alguns detalls
teòrics aplicables a l’assignatura:
- La Hull House fou una espècie d’alberg creat per la Jane Addams, amb
la intenció d’acollir a persones pobres i amb pocs recursos per
reinsertar-les en la societat.
- Quan a una persona adulta, li treus les seves obligacions i tasques, i a
més, les seves petites posicions, acabes amb ella. Ja no troba el sentit
pel qual viure.
- Creuen que l’única manera de recuperar la seva dignitat és morint.
- La finalitat màxima de la Jane Addams era millorar la situació d’aquells
més necessitats, i totes les seves accions anaven per aquest camí.
- Vol ajudar a la població perquè mai més necessitin ajuda.
- Els pobres són molt generosos entre sí. I els funcionaris tenen vola
voluntat envers als pobres.
- Molts cops, els pares i mares marxaven a treballar i es deixaven els fills
a casa sols.
- Quan el pare moria o no es feia càrrec dels seus fills, la dona havia de
treballar per poder mantenir als nens i a més, havia d’exercir la figura de
mare i de pare de vegades és pensa que l’home solament serveix per
treballar i aportar diners a l’economia familiar.
- Es volen solidificar les bases d’una bona educació i formació del jovent.
Conclusió, aquells que estan amb desavantatja a la carrera de bens materials
en ocasions juguen amb la vida mateixa, no important-los saber si posseeixen
o no quelcom bàsic per a la seva existència.
Tal y como lo cuentan Davis y Moore, lo que ocurre es que hay posiciones que
tienen distintas características, las cuales tienen que ver con la centralidad
funcional dentro del sistema y que lo que hay que conseguir es que los
individuos que tengan más capacitación vayan a esas posiciones que sean las
más centrales. Sugieren que esto se puede conseguir a través de un sistema
de premios y recompensas basado en el esfuerzo personal, es decir, en la
inversión que cada individuo realiza en estudiar durante un determinado
período de tiempo, en las aspiraciones personales, etc. Dicen que las
posiciones esenciales de una funcionalidad mayor deben estar ocupadas por
los más capacitados.
Los funcionalistas consideran que las sociedades funcionan porque hay una
conexión sistémica donde cada parte sirve a la otra. De acuerdo con esto hay
una especie de racionalidad intrínseca en el propio proceso de estratificación
social. Dicen que hay ciertas posiciones que son funcionalmente más
importantes que otras y que requieren habilidades especiales, y ello es así,
porque es necesario para la supervivencia de la estructura social. Las
posiciones más centrales son las que tienen que conseguir atraer a las
personas que tengan una capacitación mayor y que tengan una entrega mayor
o un sentido del esfuerzo mayor. Tumin realizó una critica, años más tarde, a la
publicación del texto de Davis y Moore y argumentó que lo que plantean estos
autores no es verdad, porque la gente se encuentra en dichas posiciones
porque o bien los recursos son escasos o porque el mecanismo de distribución
de las personas en las posiciones no es exactamente el mérito o no hay
manera humana de calcular cuál es la importancia funcional de las posiciones
y, por tanto, su retribución o su valor social. Los funcionalistas consideran que
unas posiciones son más importantes que otras, debido a que unas son más
necesarias para la sociedad que otras.
Para volver sobre el significado de la juventud, el texto “Ariel” escrito por José
Enrique Rodó en el año 1900 es indispensable. El ensayo está directamente
dedicada “a la juventud de América” cuya esperanza, energía y fuerza son de
enorme importancia para América Latina.
Para Rodó, los pueblos de América tienen que levantarse contra el utilitarismo
(norteamericano) y “hace[n] quebrar toda forma que se quiere imponer como
realidad” (Rodó 1900: 317).
La reflexión sobre lo que es la propia identidad también se muestra en “Nuestra
América” de José Martí. El autor se dirige a la población latinoamericana.
Usando la metáfora de árboles que tienen que ponerse en fila (Martí 2005: 31),
les recuerda a los pueblos y naciones a la unidad necesaria. Sólo unidos
podrían enfrentar influencias y peligros y desarrollar la propia identidad.
Simmel no planteó un llamamiento de unidad, no obstante parece que también
quiere recordar a su generación de vivir sus propias vidas.
Así uno podría trazar una paralela entre el texto de Simmel y el rechazo de las
formas impuestas del pasado, y el texto de Martí, con el rechazo de las teorías
políticas y económicas influidas por EEUU y Europa.
Otra conexión apropiada puede realizarse con la Reina Mab del cuento “El velo
de la reina Mab” de Rubén Darío. El hada convierte los sueños de cuatro
artistas en realidad aunque sólo funcione en el ámbito de lo irreal; la vela azul
simboliza un ideal imposible. La imposibilidad del cumplimiento parece a la
contradicción de la vida que Simmel describe: “lo que es incondicionalmente la
realidad no requiere ser realizado [...]” (Simmel 2000: 318).
Para Simmel, la vida lucha contra las formas y de tal manera lucha contra si
misma; para Darío, los sueños de los artista sólo pueden realizarse lejos de la
realidad pero no obstante él mismo luchó por su sueño.
Posesión de poder
Según Weber, la capacidad de tener poder deriva de la capacidad del individuo
para controlar varios "recursos sociales". "El modo de distribución otorga al
propietario un monopolio sobre la posibilidad de transferir la propiedad de la
esfera de uso como 'riqueza' a la esfera del 'capital', es decir, da la función
empresarial y todas las posibilidades de compartir directamente o
indirectamente en el rendimiento del capital." 5 Estos recursos pueden ser
cualquier cosa y todo: pueden incluir tierra, capital, respeto social, fuerza física
y conocimiento intelectual.