RESUM HISTÒRIA: 1899-1931 LA CRISI DE LA

RESTAURACIÓ

POLÍTICA:

CONTEXT:
Desgast polític i falta de líders perquè:
- Desastre de cuba (1898)
- Mort de Cánovas (1897)
- Mort Sagasta (1903)

GOVERN CONSERVADOR DE SILVELA → 1898

- suport empresaris catalans
- intent regeneracionista (influència J. Costa) – implica
renovar/millorar/modernitzar el país
- problema econòmic (hisenda pública molt endeutada a causa de la guerra)
com que necessiten diners pugen impostos (Villaverde, ministre d’hisenda)

TANCAMENT DE CAIXES → 1899

Els catalans estan en desacord amb l’augment d’impostos de Villaverde i es neguen
a pagar.
Resposta: l’Estat espanyol amenaça amb embargar béns si no es paguen
impostos.
Conseqüències::
→ comencen a pagar impostos
→ dimissió de Bartomeu Robert
→ crisi de descrèdit.

LA LLIGA REGIONALISTA → 1901:

La crisi de descrèdit causa molta cohesió entre els comerciants, empresaris i
burgesia catalana.

Context:
1892 → les bases de Manresa (Unió catalanista)
- A. Guimerà (cultural)
- E. Prat de la Riba (política): funda el Centre Nacionalista Català (1899)

Unió regionalista + Centre Nacionalista Català = LLIGA REGIONALISTA

→ Gran partit de la burgesia catalana
→ Conservador: busca ordre i estabilitat
→ Partit hegemònic fins el 1931
→ Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba
 FETS DEL “CU-CUT” - 1905:

Acudit que ridiculitza l’exèrcit pels seus fracassos militars publicat a la revista del
¡Cu-cut!, un grup de militars enfadats assalta la redacció del cucut i del diari la veu
de catalunya en plena celebració de la burgesia de les eleccions del 1904.

Llei de jurisdiccions: defensa els militars. Diu que qualsevol ultratge als símbols
de l’Estat serà jutjada per un tribunal militar.

Solidaritat Catalana 1906: coalició catalanista en resposta als fets del Cu-Cut. Tots
els catalanistes menys Lerroux.
- Programa del Tívoli: programa electoral unitari, declaració d’intencions.
- èxit a les eleccions del 1907: 41/44 escons

Solidaritat Obrera 1907: anarquistes en resposta a la Solidaritat Catalana burgesa.

- Primer lluita de classes, després nacionalisme.
- CNT 1910

SETMANA TRÀGICA

CONFERÈNCIA D’ALGESIRES - 1906:

Tractat internacional entre França i Alemanya en que Espanya entra a la Guerra del
Marroc.
- Guerra del Marroc: estem en ple repartiment colonial. França i Rússia s’han
repartit àfrica. Alemanya i França pacten que França ha de cedit la zona del
Riff (zona complicada ja que és un territori muntanyós, amb guerrilles
dirigides per Abd-el-Krim, molt bon líder)
A Espanya li interessa entrar-hi per recuperar el prestigi colonial i
reconeixement internacional. A més, hi ha interessos econòmics d’empresaris
com Romanones.

1909- Barranco del Lobo: gran derrota militar → Maura mobilitza els reservistes (els
burgesos se’n salven perquè pots pagar per no anar a la guerra)

SETMANA TRÀGICA - 1909

Tret d’inici: Manifestació de dones al port de Barcelona +anarquistes
→ Vaga General
→ Discurs anticlerical inspirat en Lerroux: crema d’esglésies, donen suport al govern,
tenen poder sobre les institucions.

Arriba l’exèrcit i comença la repressió que acaba amb la revolució:

- Empresonament obrers i condemnes a mort → Francesc Ferrer i Guàrdia
Conseqüències:
- Repressió → protesta general → dimissió de Maura: Maura no!
El partit radical s’uneix a la campanya i es trenca amb el Pacte del Prado.
Alfons XIII fa fora Maura i proclama Canalejas president.
- Descrèdit de Larroux → tira la pedra i amaga la mà
- Desconfiança en els polítics → reforç anarquistes → 1910 CNT
- Dissolució Solidaritat Catalana: sector burgès que defensa la repressió i
sector repressaliat.

REFORMISME DINÀSTIC:

1902 → Alfons XIII rei, s’implica en el joc polític i proposa els presidents del govern (es
posicionarà a favor de la dictadura de Primo de Rivera)

ELS PARTITS DINS EL SISTEMA

Conservador - Antonio Maura:
1903-1904 / 1906-1909
- Regeneracionista → revitalitzar l’economia, normalitzar vida política i modernitzar
l’administració.
- Nova Llei Electoral → 1907
- Projecte de reforma de l’administració local
- Manteniment de l’Ordre Públic i Autoritarisme La revolución des de arriba

Liberal - José Canalejas

1910-1912
- Reformisme → apropament sectors populars, major reformisme social i limitació del
poder de l’Església.
- Llei del candau
- Llei de Lleves
- Impost progressiu sobre les rendes → eliminació impost de consum.
- Llei de mancomunitats → avantprojecte de Mancomunitat
- Llei de millores laborals
Assassinat per un anarquista el 1912.

FORCES D’OPOSICIÓ ALS PARTITS DINÀSTICS

Carlins: 1919 → Partit Tradicionalista

Republicans: principal força d’oposició. Dividits en dos:

- El vell republicanisme, representat per la Unió Republicana, de Salmerón
(1903)
- Partit Republicà Radical, d’Alejandro Lerroux (1908). Reivindicava
l’anticlericalisme i l’anticatalanisme
Regionalistes: Partit Nacionalista Basc (PNB) va experimentar un creixement.

Socialisme: Suport predominant de l’obrerisme.

- 1910: PSOE primer diputat, Pablo Iglesias.
- UGT: un quart de milió d’afiliats.
- 1912 PCE: radicals del PSOE i simpatitzant del bolxevisme soviètic
(influència URSS)

Anarquisme: suport predominant de l’obrerisme. Oposició sindical, no volien

política. Això els allunyava dels partits de l’esquerra socialista, i de la UGT.
- Solidaritat Obrera (1907)
- CNT (1910)
- Defensen una Vaga General que acabi amb tot.

Catalanisme d’esquerres: divisió

- Centre Nacional Republicà (1906)
- Unió Federal Nacionalista Republicana, UFNR (1910 - 1916)

LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

Primer ens administratiu des del 1714

→ No és una autonomia política, és la unificació de les diputacions provincials
(representació del govern central d’ajut directe als municipis) busca modernitzar i
cohesionar Catalunya.
→ Organismes de la mancomunitat:
- Assemblea General: parlament.
- Consell Permanent: govern
→ No capacitat legislativa
→ Dominada per la Lliga Regionalista
- E. Prat de la Riba (1914 - 1917)
- J. Puig i Cadafalch (1917- 1923)
- Carlos Lossada (1923 - 1924) i Alfons Sala (1924-1925 - imposats, poc
importants

OBRA DE GOVERN:

Infraestructures:
- Pla de modernització agrària → escoles de capacitació
- Millora xarxa ferroviària i telefònica i construcció de carreteres i camins.
- Millores en l’àmbit científic (observatori fabra…)
- Creació Escola d'administració pública

Ensenyament i cultura:
- Creació IEC → unificació ortogràfica de Pompeu Fabra
 - Biblioteca de Catalunya i xarxa de biblioteques populars
- Protecció i divulgació patrimoni cultural i monumental → Junta de museus
- Impuls renovació i modernització pedagògica: Escoles de Treball (formació
professional), ensenyaments artístics, Escoles de mestres (Estudis Normals)

TRIPLE CRISI DEL 1917

CONTEXT:

Primera Guerra Mundial:

Espanya es manté neutral → estímul per l’economia → pujada de preus → enfadu

Revolució Russa i els tractats de pau:

Inspira la classe obrera a desconfiar dels empresaris.
Doctrina Wilson → dret d’autodeterminació de les nacions → Catalunya més inepe → Estat
Català de Francesc Macià.

LA TRIPLE CRISI:

Crisi militar:
S’organitzen en Juntes de Defensa per aconseguir millores salarials posant de
manifest l’autonomia de l’exèrcit respecte el poder civil i el protagonisme que
haurien de tenir els militars.

Crisi política:
Republicans, socialistes i catalanistes exigeixen la reforma constitucional →
govern Dato suspèn garanties constitucionals i tanca les Corts.
Lliga Regionalista convoca l'Assemblea de Parlamentaris a Barcelona → govern la
prohibeix i tanca diaris republicans i catalanistes.

Clima de tensió → parlamentaris es reuneixen i en una reunió a Madrid aproven una reforma
d’Estat i un govern que convoqui eleccions per a corts constituents.

Dimissió govern Dato → Alfons XIII proposa govern de concentració format per:
→ liberals
→ conservadors
→ regionalistes
→ Lliga Regionalista = traïció republicans i socialistes = fi Assemblea de
Parlamentaris.

Crisi social:
Descontentament classes populars → pujada preus

Mobilitzacions CNT, UGT → primera vaga general (1916)

1917: vaga de ferroviaris s'estén a tots els sectors → reprimida per exèrcit
Comitè de vaga condemnats a cadena perpètua

EL COP D’ESTAT DE PRIMO DE RIVERA

CAUSES:

CONFLICTIVITAT SOCIAL:
El pistolerisme (1917/18-1923)
Grups anarquistes com Los Solidarios atempten en nom de la CNT autoritats,
patrons… (Assassinen Dato el 1921)

Sindicats Lliures (1919) violència patronal contra els anarquistes.

- Llei de fugues: per afavorir les patronals → la poli podia disparar contra
detinguts en cas de fugida

Vaga de la Canadenca 1919

Una de les màximes fites assolides pel moviment obrer. Barcelona Light Power era
una empresa de capital canadenc que subministrava electricitat a Barcelona. Els
treballadors proclamen una vaga per aconseguir millores laborals i com que les
empreses amb electricitat subministrada per aquesta empresa deixen de poder
funcionar també es proclamen en vaga.
Això atura l'activitat a la ciutat i finalment s'assoleix la jornada laboral de 8h.

EL DESASTRE D’ANNUAL I LA GUERRA DEL MARROC

Derrota humiliant d’Espanya contra l’exèrcit marroquí on moren 15000 soldats aprox
i a més perden gran part del que havien guanyat.

El govern dimiteix i es crea una comissió trobar responsables (a càrrec de Juan

picasso)
Es va filtrar la corrupció al darrere de la derrota → rei molta responsabilitat
El dia que havia de sortir a la llum l’informe esdevé el cop d’estat del Primo.

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA:

COP D’ESTAT - 13 de setembre de 1923:

Els successius governs no podien fer front als problemes, per tant, el monarca,
l’exèrcit, la burgesia i els conservadors donaven suport al cop d’Estat.

Primo de Rivera és anomenat president del govern per Alfons XIII i construeix un
govern format per generals: Directori Militar.
- Diputacions i ajuntaments dissolts.
- 1924: nova força política, la Unión Patriótica.
LA POLÍTICA DE LA DICTADURA I LA FI DE LA GUERRA DEL MARROC
Política anticatalana:
- 1925 dissolució de la Mancomunitat.
- Clausura de cent cinquanta entitats catalanistes.
- Molts diaris suspesos.
- Prohibició de la bandera catalana i la sardana.
- Prohibició de l’ensenyament del català i l’ús públic.
- Prohibició dels jocs florals.
- Suspensió durant sis mesos de les activitats del Barça.

Política de dirigisme econòmic:

Intervencionisme i monoposime (telefonica, campsa i iberia).
Construcció d’obres públiques: hisdràuliques, ferrocarril, noves escoles i sobretot
carreteres i camins.

Política social:
Es busca controlar i evitar les vagues mitjançant la repressió moviment obrer
(comunistes i anarquistes menys la UGT, dirigida pel cap d’Estat Francisco Largo
Caballero) i paternalisme social.
- Es promulguen les lleis del descans dominical.
- La regularització del treball a domicili.
- El codi de treball.

Prioritat per la fi de la Guerra del Marroc:

Desembarcament d’Alhucemas 1925 → gran operació naval amb suport aeri que amb
la col·laboració de l’exèrcit francès va derrotar les forces d’Abd el-Krim.
L’èxit d’aquesta operació va permetre nomenar el Directori Civil, format per
ministres de la Unión Patriótica.

OPOSICIÓ I CAIGUDA DEL RÈGIM:

- Intel·lectuals desterrats o exiliats (Miguel de Unamuno, Vicent Blasco
Ibañez…)
- Professors i universitaris → organitzacions crítiques (Federacion Universitaria
Escolar, FUE)
- Moviment obrer → enfortiment del sector radical partidari de la insurrecció armada i
violenta → FAI (Federación Anarquista Ibérica.
- Nacionalistes → radicalització → grup armat d’Estat Català intenta una insurrecció a
Prats de Molló en la que es desterra Francesc Macià.
FASES DE LA DICTADURA:
Directori Militar (1923-1925)
Forta repressió contra les llibertats, el moviment obrer i els nacionalismes.
- Acaba amb el règim democràtic
- Suspensió de la Constitució
- Dissolució del Parlament
- Prohibició dels partits polítics i els sindicats.
- Supressió de la Mancomunitat de Catalunya, posant de president Alfons Sala.

Directori Civil (1925-1930)

- Política: Unión Patriótica → partit únic
- Economia:
- Dirigisme econòmic caracteritzat per l’intervencionisme de l’Estat i el
monopolisme.
- Es fomenten les obres públiques, s’incrementa el deute estatal però es
fomenta el treball i el monopolisme de l’Estat.
- Augment de l’oposició.

FI DE LA DICTADURA - 28 de gener de 1930

Les causes de la dimissió:
- Distanciament entre Alfons XIII i Primo
- Desconfiança de l’exèrcit cap a Primo
- Empitjorament econòmic i crisi (fugida de capital a l’estranger…)
- Mala opinió pública, increment de les vagues…

Fi de la Monarquia:
Berenguer agafa el relleu d’Alfons XIII com a Cap d’Estat.
Dámaso Berenguer forma un govern provisional conegut com a Dictablanda.
 GLOSSARI I PERSONATGES
M. Duran i Bas → català, ministre de justícia

Polavieja → ministre de guerra, discurs regener. (tractament fiscat diferent x cat, concert
econòmic = navarra, P. basc

Bartomeu Robert → alcalde de Barcelona, dimiteix amb la resposta de l’Estat

Espanyol davant el Tancament de Caixes perquè està en contra dels
embargaments.

Tancament de caixes: Els catalans estan en desacord amb l’augment d’impostos

de Villaverde i es neguen a pagar.

Antonio Maura: líder del partit conservador. Aprova la nova llei electoral i fa altres
coses.

Jose Canalejas: líder del partit liberal. Governa del 1910-12, que mor assassinat
per un anarquista.

Llei del candau: promulguda per José Canalejas, prohibeix que s’estableixin noves
congregacions religioses. Busca frenar l’auge de l’anticlericalisme i reforçar el
laiquicisme. Posa en perill les relacions traçades amb el Concordar de Santa Seu.

Llei de lleves: pagant et pots lliurar d’anar a la guerra (mesura de Canalejas com a
prova que s’escolta el poble).

Llei de millores laborals: aprovada per Canalejas, protegeix als infants i prohibeix
a les dones treballar de nit (un feminisme curiós xd)

Llei de jurisdiccions: defensa els militars. Diu que qualsevol ultratge als símbols
de l’Estat serà jutjada per un tribunal militar. S’aprova amb els fets del Cu-Cut 1906

Francesc Ferrer i Guàrdia: Director de l’escola moderna de Barcelona, centre amb

una nova pedagogia en contra de les idees religioses. Home controversial al que
s’intenta relacional amb l’atemptat contra Alfons XIII, ja que el conserge de la seva
escola hi havia tingut a veure.

Sanjuanada 1926: cop d’estat militar contra la dictadura.

Solidaritat Catalana 1907: coalició catalanista en resposta als fets del Cu-Cut. Tots
els catalanistes menys Larroux. Guanya les eleccions amb 41 escons de 44.

Solidaritat Obrera 1907: anarquistes en resposta a la Solidaritat Catalana que

consideren burgesa. Antecedent a la CNT.