Professional Documents
Culture Documents
Anàlisi Aqüeducte de Les Ferreres
Anàlisi Aqüeducte de Les Ferreres
FITXA TÈCNICA
Per contrarrestar l’ofensiva del general cartaginès Hanníbal, Roma decidí intervenir
a Ibèroa i, sota el comandament de Gneu Escipió, desembarcaren tropes romanes a
Empúries. Per dur amb èxit aquesta invasió, Roma necessitava una base
d’operacions més al sud i Tarraco es convertí en la base principal de les campanyes
de la Segona Guerra Púnica. En el segle I a.C. en època de Juli Cèsar va elevar
Tarraco a la dignitat de colònia. Al 27 a.C. es va convertir en capital de la província
de la Hispània Citerior. A partir d’aquell moment s’inicià un ampli programa
urbanístic per dotar la capital de les infraestructures necessàries: fòrum, amfiteatre,
aqüeducte, etc. i elevarla a nivell de la categoria de ciutat.
ANÀLISI FORMAL
Alçat: elements estructurals: l’Aqüeducte de les Ferreres està construït amb pedra
calcària local (saldó), encara que originàriament estava recobert d’estuc per una
part. Està format per un mur de carreus regulars formant un mur d’aparell isòdom
anomenat opus quadratum, que consisteix en col∙locar blocs de pedra regulars
tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats, a excepció de les dovelles dels
arcs que són llises, i col·locats sense morter a les seves juntes. El canal que duia
l’aigua està construït amb opus signinum, que consisteix en col·locar un morter
impermeable per a poder transportar l’aigua sense que s’embrutés. Segueix un
sistema constructiu voltat, format per llindes i que està suportat per mur, arcs de mig
punt i pilars. Façana: espai exterior: la cara externa és llisa a nivell dels arcs i
presenta un encoixinat rústic als pilars i les impostes. Els pilars tenen una estructura
graonada, i cada filera de carreus presenta un reterocés de mig peu romà (15cm).
Els pilars inferiors de la part central tenen una forma troncopiramidal, més ample de
la base. L’especus, que és el canal per on corria l’aigua, té uns 80cm d’amplada,
està protegit per uns murs aixecats en reconstruccions modernes i presenta un
pendent molt suau, d’un 0’4%, per tal que l’aigua llisqués. El pont consta de dos
nivells d’arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell
superior. Els arcs tenen una amplada de 6’30m, una alçada de 5’70m i un gruix de
1’86m. La distància entre els arcs és de 8m. Les impostes formen dues línies
paral∙leles que junt amb les cornisses que separen els dos pisos, remarquen
l’horitzontalitat i equilibren la verticalitat dels grans suports quadrats. També
presenta un efecte de clarobscur, ja que juga amb la llum de les d'ovelles.
INTERPRETACIÓ
Aquest aqüeducte també és anomenat el Pont del Diable. Com la major part dels
aqüeductes d’arreu d’Europa, hi ha una llegenda d’origen medieval que relaciona la
seva construcció amb les arts del diable. Aquesta llegenda deia que un cop va estar
construït l’aqüeducte, les fortes ventades i les tempestes el van enderrocar. El
constructor de la infraestructura va anunciar tot desesperat que tan sols el mateix
dimoni podia construir un pont que durés mil anys. Llavors se li presentà Satanàs i li
digué que ell mateix construiria l’aqüeducte en una nit, però amb la condició que a
canvi d’aquell favor, ell s’emportaria l’ànima del primer que begués l’aigua que
passés pel pont. El tracte es va acceptar, i quan el pont va ser construït, el
constructor va ser més llest que el dimoni, va fer beure l’aigua a un ase i el dimoni,
resignat, va haver d’emportarse l’ànima de l’ase.