Dret Civil

Dret civil Laia Remolà
TEMA 1. EL DRET CIVIL
Distinció entre dret públic i dret privat
Finalitat:
● Dret públic → busca satisfer interessos col·lectius
● Dret privat → satisfacer intereses individuales, de particulares
Caràcter:
● Dret públic → es fonamenta en normas imperativas (ius cogens), normes d’obligat
compliment
● Dret privat → es fonamenta amb normes dispositives (llibertat d’actuació amb
excepcions)
Subjectes:
● Dret públic → un, o tots dos, seran entitats jurídiques públiques
● Dret públic → regula les realciones particulars.
El dret públic és, fonamentalment, aquell que organitza jurídicament la comunitat

política (dret constitucional, dret fiscal o tributari, dret penal, dret administratiu).
Allò que busca és organitzar els interessos d'una comunitat política i satisfer
interessos col·lectius.
El dret privat, la seva base és el dret civil (dret privat general), però dins d'aquest dret
privat general també hi trobem drets especials com el dret laboral i el dret mercantil.
Dret civil com a dret privat general

Dins el dret privat hi trobem:
● Dret civil → Es dirigeix als particulars en general. Actua com a dret supletori. Per exemple, en
el cas d'un contracte de lloguer entre particulars, es dirigeix a tots els particulars en general.
● Drets especials → neixen en funció de circumstàncies especials que afecten als destinataris
de les seves normes. Per exemple, el dret laboral actua entre les empreses i els treballadors.
Tenen aplicació preferent davant el dret civil; en cas que aquest dret especial no reguli
alguna situació, s'aplicarà el dret civil general. Si tenim una relació entre un empresari i un
treballador, no s'aplicarà el Codi Civil sinó les normes laborals, ja que en funció de les
característiques de les persones que estan duent a terme aquella relació, actua una
normativa específica. Si tenim una situació que aquest dret especial no regula, anem al dret
civil general, ja que aquest actua com a supletori.
Les matèries del dret civil

El dret civil se centra en el dret de la persona i en aquelles institucions de dret privat relacionades
amb aquesta (aquella sèrie de relacions que puguin estar vinculades amb aquesta persona):
● Dret de família
● Dret patrimonial (dret avaluables econòmicament com dret de propietat, drets reals,
obligacions i contractes, etc.)
● Dret succesori (destí del patrimoni d’una persona després de la seva mort).
Estructura de l’ordenament jurídic espanyol

Dins el territori espanyol hi coexisteixen diferents ordenaments jurídics. El motiu és la permanència
per motius històrics de drets civils propis en diferents llocs de l'estat, anomenats drets forals. Els
drets forals existents dins el territori de l'estat espanyol són:
● Catalunya
● Aragó
● Navarra
● País Basc
● Balears
● València
● Galícia
ART 149.1.8 CE
L’Estat té competència exclusiva en legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i
desenvolupament per les CCAA dels drets civils forals allà on existeixen.
Seran competència exclusiva de l’Estat en matèria civil:

● Regles sobre aplicació i eficàcia de les normes jurídiques.
● Formes de matrimoni.
● Ordenació de Registres Públics.
● Bases de les obligacions contractuals.
● Normes per resoldre conflictes de lleis (àmbit intern i internacional).
● Determinació de les fonts del dret, d’acord amb les normes de dret foral.
DRET CIVIL
CC → 1889, no engloba tota la normativa civil, coexisteixen lleis especials com la LAU (Llei
d'Arrendaments Urbans), LAP (Llei d’Autonomia del Pacient)
CCCat → s'estructura en sis llibres

● Llibre primer: Disposicions generals (Llei 29/2002).
● Llibre segon: Persona i Família (Llei 25/2010).
● Llibre Tercer: Persones Jurídiques (Llei 4/2008).
● Llibre Quart: Successions (Llei 10/2008)
● Llibre Cinquè: Drets Reals (Llei 5/2006).
● Llibre Sisè: Obligacions i Contractes (futur, està suspès)
TEMA 2. LES FONTS DEL DRET
Títol Preliminar del codi civil

El dret civil és el que regula entre PARTICULARS. D'on traiem les normes? De l'ordenament jurídic,
ensenyen d'on saber buscar les normes. (Quines són les fonts del dret? → Les quals poden tenir
diferents significats, origen filosòfic, concepte…)
LES FONTS DEL DRET

Títol preliminar del Codi Civil (CC), on recull regles i criteris que hem de tenir en compte perquè no
totes les normes estan escrites i les hem d'aplicar igual.
Tenim normes de:

● Dret natural: Normes no escrites (però aplicables) que es dedueixen de la pròpia naturalesa
humana i consciència, i que ens serveixen per valorar el dret positiu.
● Dret Positiu: Normes imposades, dictades per qui en té les facultats.
Art 149.1.8 CE (Competència exclusiva de l'Estat, són les regles relatives a l'aplicació i eficàcia de les
normes)
Les fonts del dret son el conjunt d’actes productors del dret d’un determinat ordenament jurídics.
Tipus de fonts formals:
● La llei (Legalitat, publicitat, entrada en vigor i vigencia).
● El costum (usos o pràctiques socials)
● Els principis generals del dret
Les fonts complementàries no són estricament fon del dret: jurisprudencia i doctrina.
Art. 149.1.8: L'Estat espanyol té competència en legislació civil, sens perjudici de la conservació,
modificació i desenvolupament per les CCAA dels drets civils, forals o especials allà on existeixin. En
tot cas, les regles relatives a l'aplicació i eficàcia de les normes judicials, relacions jurídiques civils
relatives a les formes de matrimoni, ordenament dels registres i instruments públics, bases de les
obligacions contractuals, només per a resoldre conflictes de lleis i determinació de les fonts del dret,
amb respecte, en aquest últim cas, a les normes del dret especial o foral.
LA LLEI :
Parlem com a anorma escrita (en general, aprobada per poderes polítics). Perquè pugui ser validada
(osigui font dret a de tenir uns requisits interns i externs.
● INTERNS - LEGALITAT: Una llei ha de ser creada d’acord amb el procediment establert i per
l’òrgan competent (lleis, decrets, ordres…). Legalitat i legitimitat, neixen del poder que en té
facultats.
● EXTERNS
○ Solemnitat: Sotmesa a un procediment de creació
○ Publicitat: Publicada una vegada aprovada al "Diario Oficial de la Generalitat de
Catalunya" (DOGC) i al "Boletín Oficial del Estado" (BOE), per tal de ser coneguda i
assolir eficàcia.
Només les lleis catalanes, no les estatals, seran font de l'ordenament jurídic català. Les lleis
autonòmiques tenen el mateix rang que les estatals, i per tant, no estan subordinades a aquestes
(excepte quan una llei és impugnada davant el TC i aquesta llei autonòmica actua amb suspensió).
Aplicabilitat de la llei va lligada al concepte de vigència, sense ser conceptes coincidents:

● Tota norma vigent és aplicable per si mateixa
● No tota norma aplicable és vigent (caldrà una norma instrumental que ho disposi així, norma
de dret transitori o de conflicte).
La vigència temporal de la llei va de l’entrada en vigor fins la seva derogació o pèrdua de vigència.
La regla general és que si no es diu el contrari, les lleis entren en vigor als vint dies de la seva
completa publicació al BOE o al Diari Oficial de la Comunitat Autònoma en qüestió (lleis catalanes
termini a partir de la publicació al DOGC).
Quan es publica una llei, a la part final hi trobem: disposicions transitòries, aquestes són les que ens
vindran a dir què passa amb aquelles normes que són aplicables però que no estan vigents.
Exemple d’entrada en vigor: Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi Civil de Catalunya
relatiu a les successions. Estableix a la seva disposició final quarta: aquesta llei entra en vigor l’1 de
gener de 2009, llevat de la disposició final tercera que entra en vigor l’endemà de la publicació
d’aquesta llei al DOGC.
Derogació o pèrdua de vigència

Derogació expressa → per mandat exprés del legislador. La llei posterior té un contingut
expressament derogatori.
Derogació tàcita → una llei posterior, sense establir expressament la derogació, regula la mateixa
matèria que l'anterior de manera absolutament incompatible.
NORMA DE TRANSICIÓ → Qualsevol canvi de llei planteja el problema de l'aplicació de la llei als
actes nascuts sota la primera llei, però amb efectes en el període de la nova llei. La norma de
transició és una norma formal que resol el conflicte intertemporal (disposicions transitòries).
En principi, les lleis no són retroactives (principi constitucional art. 9.3 CE): irretroactivitat deles
normes sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.
COSTUM: (Norma no escrita, si esta escrita es una llei)

Es la conducta generalitzada, repetida i uniforme, en determinant el ambit territorial o social, per
ajustar-se a una norma jurídica (ex, contracte de compra-venta). Però no esta escrit, i no s'utilitza
moltissim, en oficis, agraris, també gremis. Característiques:
● Dret no escrit (majoritàriament).
● Origen: pràctica d’una determinada per part dels particulars (origen no procedent del poder
públic).
● Font de caràcter secundari. Es troba subordinada a la llei i només regeix en defecte de llei
aplicable.
● No pot ser contrari a l’efectivitat dels valors i principis constitucionals (opinio iuris).
S’utilitza residualment
Clases de costum en funció de la seva relació amb la llei:

● Extra o praeter legem → regula situacions no regulades per cap llei. Compleix una funció de
caràcter supletori.
● Contra legem → regula una situació de manera diferent i en contradicció amb el que
estableix una llei. No s’admet per part del nostre ordenament jurídic.
● Secundum legem o propter legem → es limita a interpretar d’una forma determinada una
disposició legal. No s’admet però pot acceptar-se com a forma interpretativa no vinculant.
El costum és un ús que es repeteix i en deriva la consciència de la seva obligatorietat (element

material i opinio iuris). Té un problema, s’ha d’aprovar la seva existencia, vigencia i aplicabilitat.
Regla general: qui al·lega el costum davant els Tribunals ha de provar la seva
existència,vigència i aplicabilitat al cas concret per falta de llei aplicable.
Art. 236-18 CCCat. Representació legal:

1. L'exercici de la potestat sobre els fills comporta la representació legal d'aquests.
2. S'exclouen de la representació legal dels fills els actes següents:
a. Els relatius a béns o serveis propis de l'edat dels fills, d'acord amb els usos socials, i,
en cas de potestat prorrogada o rehabilitada, els que pugui fer el fill d'acord amb la
seva capacitat natural.
ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET
Llacuna legal, manca de disposició legal aplicable a un fet concret → decidir d'acord amb criteris no
legislatius o consuetudinaris (criteris abstractes).
Art. 111-1.1 CCCat → atribueix als principis generals del dret la funció de ser la tercera font del dret
propi. A falta de llei i de costum, tenim els principis generals del dret que informen l'ordenament
jurídic (bases de la inspiració de l'ordenament jurídic).
Els principis generals procedeixen (s'extreuen) de les normes generals: per tant, de les lleis i no del
costum. La seva naturalesa és:
● Bàsica i fonamental en l'organització social.
● Espontània: manifestació de creences i conviccions (la seva justificació és la totalitat de la
comunitat que crea aquestes normes).
● La Constitució Espanyola és la font informadora de les normes jurídiques (Tribunal
Constitucional).
Tipus:
● Dret natural: reconeguts, vigents i vàlids (escrits)
● Principis socials i tradicionals: creats per la societat i l'autoritat deriva del mateix
reconeixement de [...]
● Principis Polítics
Les seves funcions són:
● Funció informadora → com a fonament (directius) de l'ordenament jurídic. La llei i el costum
s'han de interpretar de conformitat amb els principis generals en la seva aplicació.
● Funció integradora → l'art. 111-2 CCCat els atorga la funció d'autointegració del dret civil de
Catalunya, per evitar l'heterointegració mitjançant l'aplicació del dret supletori.
● Font del dret → són font secundària, per la primacia de la llei; i subsidiària, perquè
s'apliquen només a falta de llei i costum.
Les fonts del dret

● Llei → fonamentada en l’autoritat de l’estat
● Costum → fonamentat en els usos o pràctiques de determinades forces o grupos socials
● Principis generals del dret → fonaments o extrets de les normes generals
JURISPRUDÈNCIA:
Criteris d'interpretació i aplicació de les normes jurídiques, establerts pels tribunals de justícia, en la
mesura que decideixen aspectes jurídics controvertits.
És la doctrina que es dedueix de les sentències del TSJC i el Tribunal de Cassació de Catalunya (TS a
l'estat espanyol), sempre que no hagi estat modificada pel legislador. Requisits:
● Que la doctrina sigui reiterada. Que es repeteixi almenys dues vegades (dos sentències) en
una seqüència temporal. Doctrina consolidada.
● Que constitueixi la ratio decidendi de la sentència: només els arguments jurídics que
fonamenten la part dispositiva o decisió ("fallo") de la sentència poden arribar a ser
jurisprudència (arguments referents a qüestions marginals - obiter dictum).
La jurisprudència no és font del dret. Funció dins l'ordenament jurídic català:
● Interpretar el dret civil català.
● Ser invocada com doctrina jurisprudencial a efectes del recurs de cassació.
TEMA 3. LA PERSONA I LA PERSONALITAT CIVIL

1. La persona i l’ordenament jurídic
● La personalitat és la condició que atribueix l'ordenament jurídic a la persona perquè sigui
considerada subjecte de drets i, per tant, titular de drets i deures jurídics, de relacions
jurídiques.
● Es coneix l'aptitud de tota persona per ser subjecte de drets i obligacions (de relacions
jurídiques), aptitud per realitzar actes jurídics vàlids.
LA PERSONALITAT
La personalitat constitueix la qualitat jurídica que permet a les persones ser considerades subjectes
de dret. Característiques:
Aquí tienes el texto corregido en catalán:
● Uniforme → això vol dir que és constant.

● Idèntica i general per a tots els qui l'ostenten (no admet matisos).
● Es reconeix a l'ésser humà pel sol fet de ser-ho.
2. Reconeixement legal de la personalitat (intel·ligència i voluntat lliure)

Dos exemples serien l’art. 6 DUDH i art. 10 CE.
Preàmbul Llibre II CCCat (la persona)

El capítol 1 del Títol 1, relatiu a la personalitat civil i a la capacitat, col·loca la persona física en l'eix
central de l'ordenament civil.
Als efectes del dret català, la personalitat civil s'adquireix pel naixement (art. 211-1), en la línia del
que disposa l'art. 7 de la convenció sobre els drets de l'infant, adoptada per l'Assemblea General de
les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, i ratificada per l'Estat espanyol el 30 de novembre de
1990.
3. Classes de persones
● Persona física → ésser humà amb aptitud per ser titular de drets i obligacions (personalitat
jurídica).
● Persona jurídica → entitats o organitzacions socials que són reconegudes per l'ordenament
jurídic com a titulars de drets i obligacions (atribució de personalitat jurídica) atès que
compleixen determinats requisits. Per exemple, fundacions, associacions, societats, etc.
Als efectes del dret català la personalitat civil s'adquireix pel naixement.
4. Tipus de Capacitat
● Capacitat jurídica → aptitud o idoneïtat per ser titular de drets i obligacions (reflex de la
dignitat de les persones).
○ Es té des del mateix moment del naixement.
○ No és graduable (igual per a tots).
● Capacitat d'obrar → aptitud o idoneïtat per exercitar drets i assumir obligacions (es
fonamenta en la capacitat natural).
○ Depèn de la maduresa intel·lectual de la persona: varia en funció de les
circumstàncies particulars de cada persona.
○ És graduable.
○ Capacitat d'obrar plena s'adquireix als 18 anys.
○ Capacitat d’obrar limitada: menors d’edat, incapacitats = adopció de
mecanismes de protecció (potestat dels pares, tutors, curadors, etc.). MODIFICACIÓ:
NOMÉS PER LA CAPACITAT DELS MENORS
Preàmbul Llibre II CCCat (capacitat de la persona)

Pel que fa a la capacitat de la persona, el llibre segon posa l'accent en la capacitat natural, com a
criteri que fonamenta l'atribució de la capacitat d'obrar, d'acord amb el que disposa el Codi Civil, de
manera que, combinada amb l'edat, permet fer-ne una valoració gradual, no estrictament
seccionada en etapes al llarg de la vida de la persona.
Capacitat d’obrar
- Plena → capacita a la persona per a tots els actes de la vida civil (es presumeix plena:
persona major d'edat).
- Limitada (no plena) → la persona en qüestió no pot realitzar eficaçment per si mateixa un
determinat acte o negoci jurídic, i en el seu lloc haurà d'actuar una altra persona que la
representi (establerta expressament per llei, interpretació restrictiva).
- Limitacions → les limitacions a la capacitat d'obrar es justifiquen en la falta de capacitat
natural d'entendre i voler, en la falta de consciència sobre la transcendència d'un determinat
acte jurídic.
- Limitacions legals → caldrà instruments de protecció: minoria d'edat i incapacitació
total o parcial.
5. Capacitat d’obrar i majoria d’edat

Art. 211-3 CCC. Capacitat d’obrar
- La capacitat d’obrar de la persona es fonamenta en la seva capacitat natural, d’acord el que
estableix aquest codi.
- La capacitat d’obrar plena s’assoleix amb la majoria d’edat.
- Les limitacions a la capacitat d’obrar s’han d’interpretar d’una manera restrictiva, atenent la
capacitat natural.
→ El punt tres vol dir que presumirem per defecte que la capacitat d’obrar d’una persona està
limitada.
Art 211-4 CCC. Majoria d’edat.
- La majoria d’edat s'assoleix als divuit anys
- El dia del naixement es considerar sencer per al cómputo de l’edat.
→ Capacitat d’obrar, no és el mateix que Capacitat o poder de Disposición. Perque tenim limits.
6. Capacitat d’obrar i minoria d’edat

Art 211-5 CCC. Minoria d’edat
El menor pot fer per si mateix, segons la seva edat i capacitat natural, els actes següents:
- Els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin estableixen una altra
cosa.
- Els relatius o béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els usos socials.
- Els altres actes que la llei li permet.
7. Capacitat Especials
Capacitats especials: L’especial naturalesa d’algun acte o negoci jurídic pot exigir determinades
condicions d’aptitud.
- Art 66.1 CC (14 anys per atorgar testaments), art 235-30 CCCat (25 anys per adoptar).
8. Prohibiciones legals
Prohibicions expresses a certes persones, en motiu d’una determinada situació o circumstàncies, i
malgrat tenir capacitat plena.
- (Art 145.9.1 CC) El tutor no pot comprar bens propietat de l’incapaç
- (Art 44 CC) Prohibición de contraure matrimoni entre parents en línea recta per
consanguinitat.
Tema 4. Començament i fi de la Personaliat
Personalitat Civil (Art 211.1 CCCat)

1. La personalitat civil és inherent a la persona física del naixement.
2. El concebut té la consideració de persona als efectes que li siguin favorables, siempre que
arribi néixer
3. La personalitat civil s'extingeix amb la mort.
→ Art 30 CC : La personalidad se adquiere en el momento del nacimiento con vida, una vez producido
el entero desprendimiento del seno materno.
La prova el naixement,
- Inscripció al Registre Civil (RC): mitjançant la declaració de la persona obligada a efectuar-la,
d’acord amb la LRC.
- La inscripció dona fe del fet, data, hora i lloc del naixement, del sexe i de la filiació de l’escrit
- Termini per la inscripció al RC= entre les 24 hores i els 8 dies següents al neixmanet.
- Possibilitat fins als 30 dies si existeix causa justificada, que consta a la inscripció
- Passats 30 dies caldrà expedient governatiu
- Excepcionalment, abans de les 24 hores, però caldrà acreditar la supervivència a aquest
termini.
- Art. 17 LRC. Eficàcia probatòria de la inscripció:
1. La inscripció al RC constitueix prova plena dels fets inscrits.
2. Només en els casos de falta d'inscripció, o en els que no fos possible
certificar del assentament, s'admetran altres mitjans de prova.
El concebut (nasciturus)
→ Art 211-1.2 CCC: Personalitat jurídica
El concebut té la consideració de persona, als efectes que li siguin favorables, sempre que arribi a
néixer.
La protecció jurídica del nasciturus

a) El concebut no nascut (nasciturus) i la seva protecció: la problemàtica (constitucionalment
protegit).
b) Conseqüències jurídiques d'aquesta regulació:
i) El concebut no té personalitat jurídica fins al moment del naixement.
ii) Però la seva existència no és indiferent al dret, ja que li atribueix conseqüències
jurídiques.
→ Pregunta examen : NASCITURUS, TE PERSONALITAT JURÍDICA? NO, perque nomes la tindrà al
moment del naixement.
L'article 235-4 "Període legal de concepció. → El període legal de concepció comprèn els primers
cent vint dies del període de gestació, que es presumeix de com a màxim tres-cents dies, llevat que
proves concluents demostren que el període de gestació ha durat més de tres-cents dies."
Supòsits específics de protecció del nasciturus:

1. La donació feta al nasciturus: art 627 CC i art 255.21 CCCat
a. "Serà vàlida i podrà ser acceptada per les persones que el representarien si s'hagués
verificat el naixement."
2. L’herència deferida al nasciturus: arts. 959, 960 i ss. CC, art. 464.2 CCCat
a. Es suspèn la divisió de l'herència que queda sotmesa a administració mentre es
verifica el naixement.
3. Altres supòsits (jurisprudència o DGRN):
a. Adquisició de la nacionalitat espanyola quan la mare és espanyola en el moment de
la concepció, però l'ha perdut abans del naixement.
b. Indemnització per causa de mort.
c. Assegurances de vida en què el fill és beneficiari.
La protecció juridica dels no conbebuts (concepturi)
El CC permet reservar drets a persones que encara no estan concebudes (concepturi) amb límits:
1. Les substitucions fideïcomissàries: art. 781 CC; art. 426-10 CCCat (límit de dues generacions).
2. La donació amb clàusula de reversió dels béns donats (art. 641 CC; art. 531-19 CCCat): la
remissió als límits de les substitucions fideïcomissàries
Fi/Extinció de la personalitat
Art. 211-13 CCCat: La personalitat civil s’extingeix amb la mort.
- Tutela post mortem de la personalitat: defensa dels drets d’honor, propietat intel·lectual, etc.
Prova de la mort: inscripció al RC (data, hora i lloc).
- Com a mínim 24 hores després de la mort de la persona s’expedeix la llicència.
Declaració de mort
Resolució judicial en virtut del que al el jutjat delara la mort d’una persona absent o desapareguda.
(Per quan no tenim cap manera de representar i justificar la mort d'algú en el registre civil)
a) Situació de desaparició durant 10 anys o 5 anys si + 75 anys
b) 2 anys si desaparició naufragis o sinistres
c) 1 any si desaparició naufragis o sinistres amb violencia
d) 2 anys des dels tractat de pau en militars de conflictes bèl·lics
e) 3 mesos immersió al mar o buc de pesca o aeronaus
f) 8 dies si sinistre mar, aeronau.
Commoriència i premoriència
Premoriència: es que per adquirir el dret de una persona que mort, le de sobreviure. He de morir
després d’ella. Si el designat com hereu mor abans que el pare, no te aquest dret, demanant la
premoriencia. “Un mort abans que l’altre”
Art 211-2 CCC. Commoriència: la crida a una successió o la transmissió de drets a favor d’una
persona que depenen del fet que hagi sobreviscut a l'altre, només tenen lloc si aquella ha viscut
almenys 72 hores més que la persona qui havia de sobreviure. + Art 33 CC. “Moren al mateix
moment”
TEMA 5. L’ESTAT CIVIL I EL REGISTRE CIVIL
Definició d’estat civil

Qualitat de la persona que determina la seva posició davant el dret, amb eficàcia general (erga
omnes) i de naturalesa indisponible (això vol dir que la regulació dels estats civils és una qüestió
d’ordre públic).
- Els estats civils venen regulats per normes imperatives.
- Intervé el Ministeri Fiscal.
- Eficàcia general – inscripció al Registre Civil.
Estats civils
- Nacionalitat i veïnatge civil.
- Matrimoni.
- Filiació.
- Edat (minoria, emancipació i majoria d’edat).
- Incapacitació.
- Convivència estable en parella (parella de fet).
- Situacions de convivència d’ajuda mútua.
Títols d'estat civil

1. Títol d'atribució o adquisició → és la causa per la que es té un determinat estat civil.
- Transcurs del temps (edat).
- Acte jurídic de declaració de voluntat (matrimoni).
- Acte administratiu (nacionalitat).
- Sentència judicial (incapacitació).
2. Títol de legitimació → fet o situació que permet actuar com a titular d'un determinat estat
civil, sense necessitat d'haver de demostrar la causa.
- Inscripció al Registre civil → mitjà de prova, legal, principal i excloent, de l'estat civil
de les persones.
- Possessió d'estat → instrument de legitimació supletori. Consisteix en l'exercici
continuat, públic i pacífic, dels drets i facultats propis d'un estat civil.
Estat civil i registre civil
ESTAT CIVIL
Necessitat de publicitat erga omnes pel seu coneixement i constatació clara i unívoca (prova)
REGISTRE CIVIL
Instrument de publicitat (oficina/institució administrativa) de l’estat civil i altres dades i
circumstàncies personals amb transcendència jurídica.
Institució oficial de caràcter administratiu que garanteix l’autenticitat i la publicitat dels fets relatius a
la condició d’estat civil de les persones. El Registre Civil depèn del Ministeri de Justícia i dins d’aquest
directament de la Direcció General dels Registres i del Notarial (DGRN), les seves funcions són:
- Normativa → elabora circulars i instruccions per unificar l’actuació dels diferents Registres
Civils.
- Resolutiva → resol recursos en matèria registral.
- Executiva → s’encarrega de fer complir la legislació del Registre civil.
Normativa actual en matèria de registre civil:

● Llei de 8 de juny de 1957, sobre el Registre civil.
● Decret de 14 de novembre de 1958 que aprova el Reglament de la Llei del Registre civil.
● Llei 20/2011, de 21 de juliol de 2011, de Registre civil (entra en vigor el 22 de juliol de
2014).
● RDL 8/2014 d'aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència
(prorroga l'entrada en vigor de la Llei 20/2011 de 12 de juliol de 2015).
● Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària (prorroga l'entrada en vigor de la Llei
20/2011 fins al 30 de juny de 2017).
● Llei 4/2017, de 28 de juny, de modificació de la Llei 15/2015 (prorroga l'entrada en vigor de
la Llei 20/2011 fins al 30 de juny de 2018).
Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil

Disposició final desena → entrada en vigor.
La present Llei entrarà en vigor als tres anys de la seva publicació al BOE, excepte les disposicions
addicionals setena i vuitena i les disposicions finals tercera i sisena, que entraran en vigor al dia
següent al de la seva publicació al BOE.
Art. 5. Registre individual

1. Cada persona tindrà un registre individual en el qual constaran els fets i actes relatius a la
identitat, estat civil i altres circumstàncies en els termes de la present llei.
2. El registre individual s'obrirà a la inscripció del naixement o amb el primer assentament que
es practiqui.
3. En dit registre s'hi inscriuran o anotaran, de manera continuada, successiva i cronològica,
tots els fets i actes que tinguin accés al Registre Civil.
Art. 4. Fets i actes inscribibles

1. El naixement.
2. La filiació.
3. El nom i cognoms i els seus canvis.
4. El sexe i el canvi de sexe.
5. La nacionalitat i el veïnatge civil.
6. L’emancipació i el benefici de la major edat.
7. El matrimoni. La separació, nul·litat i divorci.
8. El règim econòmic matrimonial legal o pactat.
9. Les relacions paterno-filials i les seves modificacions.
10. La modificació judicial de la capacitat de les persones, així com la que derivi de la declaració de
concurs de les persones físiques.
11. La tutela, la curatela i altres representacions legals i les seves modificacions.
12. Els actes relatius a la constitució i règim del patrimoni protegit de les persones amb discapacitat.
13. L’autotutela i els apoderaments preventius.
14. Les declaracions d’absència i mort.
15. La defunció.
Tipología de Registres Civils:
1. Registres Municipals: A càrrec del jutge de primera instància o jutge de pau. S'encarreguen dels
registres civils a nivell local.
2. Registres Consulars: A càrrec dels cònsols a l'estranger, per a ciutadans espanyols residents fora
d'Espanya.
3. Registre Central: A càrrec del Ministeri de Justícia, específicament de la Direcció General del
Registre i Notariat. És un registre de caràcter central i abasta situacions en les quals cap altre registre
civil és competent.
Llei 1957. Seccions del Registre Civil:

- Primera: Naixements i registres generals.
- Segona: Matrimonis.
- Tercera: Defuncions.
- Quarta: Tuteles i representacions legals.
Regles de Competència:
- Els naixements, matrimonis i defuncions s'han d'inscriure en el registre municipal o consular
corresponent al lloc dels fets.
- Els organismes tutelars s'han d'inscriure en el registre del domicili de la persona subjecta a tutela en
el moment de la constitució.
- El Registre Central s'encarrega d'inscriure els fets quan cap altre registre civil sigui competent o
quan no es puguin inscriure a causa de circumstàncies com la guerra.
Preàmbul de la Llei 20/2011:

La Llei suprimeix el sistema tradicional de divisió del Registre civil en seccions – naixements,
matrimonis, defuncions, tuteles i representacions legals – i crea un registre individual per a cada
persona, a qui des de la primera inscripció que es practiqui se li assigna un codi personal.
Els assentaments del registre civil són:

- Inscripcions: Constitueixen prova plena dels fets inscrits. Per exemple, naixement,
matrimoni, defunció.
- Anotacions: Informació amb diferents efectes que pot ser desvirtuada. Per exemple, guarda
civil, guarda de fet.
- Cancel·lacions: Assentaments negatius pel que se n'extingeix un altre total o parcialment.
Per exemple, nul·litat de matrimoni.
Publicitat del Registre Civil:

El registre és públic per a aquells qui tinguin un interès legítim en conèixer els assentaments.
No obstant això, existeixen restriccions. En casos en què els assentaments puguin ser considerats
dignes de mantenir-se en la intimitat, no s'atorgarà publicitat sobre ells sense l'autorització d'un
tribunal, sempre que es pugui justificar un interès legítim i raonat.
Exemples de situacions amb restriccions de publicitat inclouen l'adopció de filiació, la correcció de
sexe o quan la filiació sigui desconeguda.
Mitjans de publicitat actuals del Registre Civil inclouen:
- Certificació: Una còpia literal de l'assentament autentificada pel notari.

- Nota simple informativa.
- Llibre de família.
TEMA 6. L’EDAT
LA MINORIA D’EDAT
La minoria d'edat imposa límits a l'actuació del representant legal en diversos casos, incloent:
1. Actes que afectin els drets de la personalitat, com drets d'autor i llibertat d'expressió.
2. Actes que el menor pot realitzar segons la llei (com atorgar un testament a partir dels 14 anys).
3. Actes que el menor pot fer en funció de la seva maduresa (comprar una entrada de cinema).
4. Quan hi ha un conflicte d'interessos entre el menor i el representant legal o quan hi ha un tema en
què no poden arribar a un acord.
5. Béns que estan exclosos de l'administració del representant legal (per exemple, el menor pot
atorgar un testament a favor seu sense que el seu representant legal en faci la gestió).
La regla general és que el menor té capacitat d'obrar per a tots els actes que no estiguin
expressament prohibits per la llei, i això s'interpreta de manera restrictiva quan hi ha limitacions en
la capacitat d'obrar dels menors.
Actes prohibits legalment als menors inclouen:
1. Ser representant de l'absent.

2. Ser tutor o curador.
3. Acceptar herències per si mateixos.
4. Ser testimoni en testaments.
5. Ser marmessor (persona que s'encarrega d'administrar una herència completa).
6. Demanar la divisió de l'herència.
7. Demanar la divisió de la cosa comuna.
8. Demanar la divisió d'una societat.
La llei permet expressament als menors realitzar certs actes, com:
1. Consentir en cas d'adopció si tenen més de 12 anys o ser escoltats si tenen menys de 12 anys però
es considera que tenen prou maduresa.
2. Sol·licitar l'emancipació judicial si tenen més de 16 anys.
3. Reconeixement de la filiació no matrimonial, a partir dels 14 anys amb l'aprovació judicial.
4. Sol·licitar mesures cautelars dirigides a assegurar-se la prestació d'aliments.
5. Atorgar un testament a partir dels 14 anys, llevat que sigui un testament hològraf.
6. Ser testimoni en judicis a partir dels 14 anys.
Els menors també tenen capacitat per realitzar certes accions de disposició, com adquirir la possessió
de béns, acceptar donacions que no siguin condicionals o oneroses, adquirir béns obtinguts amb el
seu treball o indústria i administrar béns que hagin adquirit amb el seu treball o indústria, si tenen
més de 16 anys. En general, tenen capacitat contractual per a tots els contractes pels quals tinguin
prou maduresa de judici (comprar material escolar, llibres, contractar transport públic, etc.).
L’emancipació del menor d’edat

Les causes d’emancipació (art. 211-8 CCCat):
1. Per concessió dels qui exerceixen la potestat parental o tutela.
2. Emancipació judicial.
L’emancipació és irrevocable i produeix efectes davant tercers a partir de la inscripció del RC.
L'autorització per part dels qui exerceixen la potestat parental o tutela perquè un fill menor de 16
anys pugui realitzar un acte determinat requereix els següents requisits:
1. Que el fill hagi complert 16 anys.
2. Que l'autorització sigui formalitzada de manera adequada a través dels següents mitjans:
- Escriptura pública davant d'un notari.
- Declaració dels pares davant el jutge encarregat del Registre Civil.
3. Que el fill menor de 16 anys consenteixi a l'acte en qüestió.
En cas de tutela, a més d'aquests requisits, també caldrà obtenir l'autorització judicial i un informe
favorable del Ministeri Fiscal.
L'emancipació per resolució judicial:

1. El menor ha de sol·licitar aquesta emancipació.
2. Cal que el menor sigui major d'edat, és a dir, hagi complert 16 anys.
3. Ha d'existir una causa que impossibiliti la convivència amb els seus progenitors o tutores, o
que dificulti greument l'exercici de la potestat parental o tutela.
4. Abans de la resolució judicial, s'ha de donar l'oportunitat de ser escoltats als progenitors o
tutor.
5. També cal un informe favorable del Ministeri Fiscal.
Vida indpenedent del menor (emancipació de fet):

Requisitos:
1. Menor de 16 años cumplidos.
2. Independencia personal y patrimonial, es decir, llevar una vida independiente.
3. Consentimiento expreso o tácito de los padres o tutores legales.
Diferencias con las "verdaderas" emancipaciones:

- Es revocable. El consentimiento puede ser revocado de manera no arbitraria.
- No requiere inscripción en el Registro Civil, ya que es una situación de hecho.
- No extingue la potestad parental ni la tutela.
Efectos de la emancipación:
- La capacidad de actuar del menor emancipado. La regla general es que la emancipación
capacita al menor para gestionar su persona y bienes como si fuera mayor de edad.
- Ambito personal: no se establecen limitaciones.
- Ámbito patrimonial: se necesita un complemento de capacidad para ciertos actos:
- Menor emancipado casado: debe contar con un cónyuge mayor de edad.
- Progenitor o curador en lugar de tutor.

- Actos que requieren un complemento de capacidad:
- Todos aquellos para los cuales los padres o tutores necesitaban autorización judicial
mientras el hijo era menor (art. 236-27 CCCat).. Por ejemplo, vender bienes
inmuebles, renunciar a herencias, entre otros.
- Aceptar cualquier cargo de administrador en una empresa.
- El complemento de capacidad no se otorga de manera general.
- En caso de desacuerdo, negativa injustificada o imposibilidad de proporcionar el
complemento de capacidad, el menor puede solicitar autorización judicial para actuar por sí
mismo.
La majoria d'edat
- Als 18 anys, s'assoleix la plena capacitat d'obrar, i qualsevol limitació a la capacitat d'obrar haurà de
ser establerta mitjançant una sentència.
- Aquesta edat marca l'extinció de la potestat parental dels pares, excepte en casos de pròrroga de la
potestat parental.
La potestat parental (article 236-1 del CCCat)

- La potestat parental és una funció inexcusable dels progenitors en relació als fills menors no
emancipats. S'exerceix personalment per part dels pares en l'interès dels seus fills.
- La privació de la titularitat de la potestat parental pot ocórrer en casos d'incompliment greu o
reiterat dels deures dels pares, com abusos sexuals, maltractaments físics o psíquics, o si els menors
són víctimes directes o indirectes de violència familiar. Aquesta privació sempre s'ha d'establir per
sentència ferma.
- La privació de la titularitat de la potestat parental no eximeix els progenitors de les seves
responsabilitats per assistir els seus fills i proporcionar-los aliments.
Exercici de la potestat parental

- La norma general és que l'exercici de la potestat parental sigui conjunt pels dos progenitors.
- Els progenitors poden acordar que un d'ells exerceixi la potestat parental amb el consentiment de
l'altre, o bé que els dos pares l'exerceixin amb una distribució de les funcions.
- En cas de desacord ocasional en l'exercici de la potestat parental, el jutge ha d'atribuir la facultat de
prendre decisions a un dels progenitors, després de rebre la sol·licitud d'aquests.
- Quan els pares o mares són menors d'edat, necessiten l'assistència dels seus progenitors o, si
aquests no hi són, del seu tutor per a l'exercici de la potestat parental, llevat d'excepcions com quan
el menor és casat amb una persona major d'edat en relació als seus fills comuns o quan el menor
està emancipat.
Contingut de la potestat parental

Segons l'article 236-17 del Codi Civil de Catalunya, la potestat parental inclou les següents
responsabilitats:
- Tenir cura dels fills.
- Proporcionar-los aliments en un sentit ampli.
- Conviure amb ells.
- Educar-los.
- Garantir-los una formació integral.
- Administrar el patrimoni dels fills i representar-los.
Institucions de protecció de les persones menors d’edat han d'incloure:

1. Potestat parental: La representació parental que tenen els pares, la filiació comporta l’assumpció
de responsabilitats envers els fills menors (excepcionalment dels fills majors - rehabilitació o pròrroga
de la potestat parental). És el conjunt de facultats que la llei reconeix amb la finalitat de fer possible
el compliment de les obligacions dels progenitors de criar i educar els seus fills. Això inclou la
rehabilitació de la potestat parental (quan una persona de 18 anys que adquireix l’autonomia torna
a estar sotmesa a la potestat parental) i la pròrroga de la potestat parental (en cas que el menor
tingui una discapacitat que no li permeti cuidar-se per ell sol, es pot demanar una extensió de la
potestat parental per protegir-lo durant més temps).
2. Representació legal: Potestat general i exclusiva.
3. Administració del patrimoni dels fills: Amb dues excepcions:
- Els béns adquirits per donació o títol successori si el donant ha determinat que els administri
un tercer, o si els titulars de la potestat parental han estat desheretats o exclosos de
l’herència. En aquests casos, els pares no podran administrar l’herència.
- També es consideren excepció els béns adquirits pel fill major de 16 anys a través de la seva
activitat laboral, que es consideren actes administratius ordinaris.
La titularitat i l'exercici
- Titularitat: Normalment, els dos progenitors són titulars (excepte en casos d'un únic titular o
privació).
- Exercici: La regla general és l'exercici conjunt, independentment de si els progenitors estan
casats o no, i de si viuen junts o separats.
No obstant això, es pot donar l'exercici individual de forma permanent en situacions d'acord mutuo
en cas de reiterats desacords entre els progenitors.
Suspensió i privació:
Existeixen dues situacions diferents en les quals la potestat parental pot veure's afectada.
- Suspensió: En aquest cas, un o tots dos progenitors són desposseïts de les seves facultats per
una resolució judicial o administrativa. Això significa que altres persones o una entitat
pública exerceixen les funcions tutelars. Malgrat això, els progenitors mantenen la titularitat
de la potestat parental i continuen obligats a proporcionar aliments i vetllar pel benestar dels
seus fills. Aquesta suspensió pot ser imposada ja sigui per un jutge o per l'administració
pública.
- Privació: La privació és una sanció civil aplicada quan els progenitors han incomplert de
manera greu o reiterada els seus deures. Només es pot decretar en l'interès dels fills i
sempre mitjançant un procés judicial. La privació comporta l'extinció permanent de la

potestat parental i només pot ser imposada per un jutge a través d'una resolució judicial.
1. Tutela:
- La tutela és aplicable a menors no emancipats que no es troben sota la potestat parental.
- Els menors desemparats són automàticament tutelats per l'entitat pública competent, però
s'ha d'iniciar un procés de tutela ordinària.
- Les persones que estan en condicions d'exercir la tutela estan obligades a promoure la
constitució de la tutela i són responsables dels danys i perjudicis causats si no ho fan.
- El nomenament del tutor sempre és necessari i pot ser realitzat pels titulars de la potestat
parental mitjançant escriptura pública, testament o segons el que disposa el Codi Civil. En cas
de desacord, prevaldrà l'última disposició o decidirà l'autoritat judicial.
1.1. Nomenament del Tutor:

- El tutor pot ser una persona física o jurídica, com entitats sense ànim de lucre
dedicades a la protecció de menors o persones amb discapacitat.
- El tutor no pot estar inhabilitat legalment per exercir la tutela.
1.2. DELACIÓ: nombrament del tutor
- Delació pels titulars de la potestat parental: Pot realitzar-se mitjançant escriptura
pública, testament o segons disposi el Codi Civil. Pot ser una decisió individual o
conjunta, i en cas de desacord, prevaldrà l'última disposició o decidirà l'autoritat
judicial.
- Delació judicial: Pot ser realitzada pel cònjuge o convivent, descendents, ascendents,
entre altres. Aquesta decisió pot alterar l'ordre establert i no és exclòsiva.
1.3. Àmbit Personal de la Tutela:

- El tutor té l'obligació de cuidar del tutelat.
- El domicili legal del tutelat és el del tutor, llevat que sigui una persona jurídica, en què cas
pot ser diferent.
- El tutor ha de proporcionar al tutelat aliments a la seva càrrec.
- El tutor té el deure d'educar al tutelat i proporcionar-li una formació integral.
- Quan el tutelat arriba als 18 anys, el tutor ha de fer un inventari i rendir comptes al jutge.
1.4. REMOCIÓ: (Revocació de la Tutela):

La revocació implica la privació del càrrec de tutor i pot succeir quan hi ha una causa
d'inhabilitació, incompliment de deures o negligència per part del tutor.
1.5. EXTINCIÓ de la Tutela:

La tutela s'extingeix quan el tutelat arriba als 18 anys o mor.
2. Curatela:
- La curatela s'aplica a menors emancipats, però només entre les edats de 16 i 18 anys.
- La curatela complementa la capacitat del menor emancipat en actes específics, però no el
representa.
3. Defensor Judicial:
- Es nomena un defensor judicial, que pot ser el mateix en el cas de menors o adults, quan no
s'ha establert tutela o curatela, o quan els tutors o curadors no exerceixen les seves funcions.
- S'utilitza en casos de conflictes d'interessos ocasionals entre el titular de la funció i la
persona protegida.
4. Guarda de Fet:
La guarda de fet és quan una persona física o jurídica cuida de menors sense un títol legal.
Això pot succeir en casos de menors desemparats, fins que un familiar o una altra entitat
assumeixi la tutela.
5. Protecció de Menors Desemparats:

La protecció de menors desemparats no està regulada en el Codi Civil Català, sinó en la
LDOIA (Llei de protecció dels infants i adolescents). Això inclou processos de privació de la
potestat parental i procediments d'acollida o adopció per a menors en situació de
desemparament.
Els tres últims son temporals, fins que hi hagi la tutela. La curatela només per els emancipats.
LLIÇO 8. L’EXERCICI DE LA CAPACITAT JURÍDICA DE LES PERSONES AMB

DISCAPACITAT.
1. El canvi del model impulsat per la Convenció de Nova York sobre els drets de les
persones amb discapacitat
- El model tradicional:
● Implicava la limitació de la capacitat (d'obrar) de la persona.
● Requereixia una sentència judicial, segons l'antic Art. 199 del Codi Civil.
● Es feia quan es donava alguna de les causes d'incapacitació previstes per la llei (antic Art. 200
CC).
● Aquestes causes impedien que la persona es pogués autogovernar (afectaven la seva
capacitat natural o de discerniment).
● Com a conseqüència, la persona amb la capacitat modificada judicialment quedava sotmesa
a determinades institucions de guarda:
● Tutor
● Cuidador
● Assistent (a Catalunya)
● Defensor judicial, entre d'altres.
● El nou model impulsat per la Convenció de Nova York de Nacions Unides sobre els drets de
les Persones amb Discapacitat (13 de desembre de 2006): Demana l'adaptació de les
legislacions internes dels Estats signataris de la Convenció.
● A nivell estatal: Ley 8/2021
● A nivell de Catalunya: Decret llei 19/2021
2. Règim transitori (Disposicions transitòries Primera i Segona del Decret llei català)
● Les institucions de protecció ja constituïdes abans de l'entrada en vigor del Decret llei es
mantenen en els termes en què van ser establertes per l'autoritat judicial competent fins que
siguin revisades.
● La sol·licitud de revisió pot ser presentada pels progenitors amb potestat rehabilitada o
prorrogada, els tutors, els curadors o els assistents.
● La revisió de les mesures ha de realitzar-se en un termini màxim d'un any des de la
presentació de la sol·licitud.
● Si no es presenta cap sol·licitud de revisió, l'autoritat judicial, o a instància del ministeri fiscal,
ha de dur-la a terme d'ofici en un termini màxim de tres anys des de l'entrada en vigor del
Decret llei (Disposició Transitòria Segona 4 del Decret llei).
3. Les principals característiques del nou model són les següents:
● Desaparició de la figura de la "persona incapacitada per sentència judicial" o "amb capacitat

modificada judicialment": Ja no és necessari limitar o modificar la capacitat de la persona
amb discapacitat mitjançant una sentència judicial quan concorren determinades causes
previstes per la llei (antics Arts. 199 i 200 del Codi Civil).
● Centració en "prestar suport" a la persona que ho necessiti a causa de la seva discapacitat,
sense requerir cap declaració administrativa o judicial.
● Canvi de l'antiga "actuació per substitució" (representació) del tutor o, en certs casos, del
curador, per la noció de "suport".
● Les mesures de suport tenen com a objectiu promoure l'autonomia privada i la llibertat de la
persona amb discapacitat. Aquestes mesures han de possibilitar que la persona pugui exercir
els seus propis drets, prendre les seves pròpies decisions i participar en la vida social,
econòmica i en el sistema judicial en condicions d'igualtat.
4. En el nou model, les institucions de suport (protecció) són les següents:

Actes personalíssims
El suport a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat en projecte tant en
l’àmbit personal com patrimonial.
Però hi ha actes que en absolut és possible actuar en el nom d’aquesta persona:
ELS ÀMBITS D’ACTUACIÓ PERSONALÍSSIMA, els ha de decidir única i excepcionalmente la persona
concernida, encara que hagi d’accedir a terceres persones per formar la voluntat. El representant no
pot dur a terme actes jurídics personalíssims en nom de les persones concernida: contraure
matrimoni, fer testament, reconeixement fills, dret, vot.
- Desaparició de les figures de la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o

rehabilitada.
- Les principals institucions de suport en el nou model són:
● Poder preventius, mandats de representació i acords de suport.
● Assistent: Institució formal que ha de ser designada per resolució judicial o en
escriptura pública notarial. Aquesta funció, en el marc del Codi Civil, equival a la del
curador.
○ Assistència Notarial:
■ Pot ser sol·licitada per una persona major d'edat que preveu una
necessitat de suport en el futur.
■ Aquesta assistència es formalitza a través d'una escriptura pública
davant d'un notari.
■ En aquesta escriptura pública, la persona que la sol·licita designa una
o més persones que actuaran com a assistents i accepten aquesta
funció.
■ La persona assistida té el dret de dissenyar el contingut del suport i
pot establir les mesures de control que consideri necessàries.
■ La designació d'assistents pot ser modificada o revocada

posteriorment per la persona assistida.
■ Aquesta informació es comunica al Registre Civil.
○ Assistència Judicial:
■ Es fa necessària quan la persona no té capacitat suficient per
designar assistents i determinar el contingut del suport de manera
independent.
■ Un jutge serà l'encarregat de determinar quines funcions han de ser
exercides per la persona que presti assistència, ja sigui en l'àmbit
patrimonial com personal.
■ De manera excepcional, amb una resolució judicial motivada,
l'autoritat judicial pot establir els actes concrets en els quals la
persona que presta assistència podrà assumir la representació de la
persona assistida.
■ Aquestes disposicions estan dissenyades per proporcionar suport a
aquelles persones que necessiten ajuda per a l'exercici de la seva
capacitat jurídica i assegurar que es respectin els seus drets i
preferències.
Procés judicial: (1) Instant per les persones amb discapacitat. Jutjat de
primera instància del lloc de residència de la persona que sol·licita
l’assitencia. (2) Instant per altres persones. Legitimació activa; no tenen LA:
cosins, nebots, guardadors. Ministeri fiscal sí.
→ (L'article 226-3 CCCat) Regula els assitents.

● Guardador de fet: Institució informal que no requereix designació judicial ni notarial.
● Defensor judicial: (a) Mentre no es designa una institució de suport formal,
voluntària o judicial; (b) en cas de conflicte d'interessos entre la institució de suport i
la persona amb discapacitat.
5. Cas especial de l'internament per raons d'urgència:

- Mesures cautelars: Quan el tribunal competent tingui coneixement de l'existència d'una persona en
situació de discapacitat que necessita mesures de suport, podrà adoptar-les de manera cautelar, ja
sigui d'ofici o a instància de part, per protegir la seva persona o el seu patrimoni (Article 762 de la Llei
d'Enjudiciament Civil).
- En particular, es tracta de l'internament no voluntari d'una persona amb discapacitat que no

estigui en condicions de decidir-ho per ella mateixa (Articles 763 de la LEC, Articles 212-4 i 212-6
del Codi Civil de Catalunya).
1) Si es requereix l'autorització judicial prèvia:

2) En cas d'urgència que faci necessària l'internament immediat i no sigui possible obtenir
l'autorització judicial prèvia, com ara quan hi ha un risc immediat i greu per a la salut de la
persona amb discapacitat o altres persones:
A) Es produeix l'internament urgent.
B) El director del centre comunica l'internament a l'autoritat judicial dins del termini de 24
hores.
C) L'autoritat judicial ha de resoldre sobre la procedència de l'internament en les 72 hores
següents.
6. Els poders preventius

A) Concepte: (Arts. 222-2 CCCat; Art. 1732.3.II CC): Una persona (poderdant) atorga a favor d’un
altra (apoderat) un poder (escriptura pública) perquè tingui cura dels seus interessos en cas que es
produeixi una pèrdua sobrevinguda de capacitat. L'atorgament d'un poder en escriptura pública per
part del poderdant en favor de l'apoderat, sense necessitat d'intervenció judicial. Aquest poder
reconeix l'autonomia del poderdant.
- No precisa cap intervenció judicial i el reconeixement de l’autonomia de la persona poderdant
és molt gran.
B) Dues modalitats:
1. Efectes immediats: El poder té efectes des del moment de l'atorgament i no s'extingeix amb
una eventual pèrdua de capacitat.
2. Efectes en un moment posterior: El poder no té efectes immediats, sinó que entra en vigor
només quan es constati la pèrdua sobrevinguda de la capacitat.
→ Assistència hi ha un control, l’assistent ha de rendir comptes, en canvi en els poders no.
C) Requisits:
1. El poderdant i l'apoderat han de tenir capacitat suficient per atorgar i exercir el poder.
Aquesta condició és verificada pel notari.
2. Forma: L'atorgament es realitza en una escriptura pública notarial i s'inscriu al Registre de
Nomenaments no Testamentals de Suports a la Capacitat Jurídica i al Registre Civil.
D) Contingut:
● Designació de la persona de suport/assistent i establiment de límits o mesures de control.
● En l'esfera personal, inclou l'atenció i cura del poderdant, assegurar-ne el benestar moral i
material, gestionar assumptes relacionats amb la seva salut i altres tràmits administratius.
● En l'esfera patrimonial, pot incloure actes d'administració ordinària per mantenir i extreure
els rendiments dels béns administrats, així com actes de disposició dels béns del poderdant
en el seu interès, com administrar els seus béns, demanar, concedir, acceptar, modificar
préstecs, deutes i altres actes similars.
7. L’assistència com a principal institució de suport

1) Concepte: L'assistent presta suport a la persona amb discapacitat en àmbits on ho necessita per
exercir la seva capacitat jurídica amb plena autonomia i llibertat.
2) Es pot establir mitjançant:

A) Atorgament d'una escriptura pública notarial per part de qualsevol persona major d'edat.
B) Decisió judicial a través del procediment de jurisdicció voluntària per a la provisió de
mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat (Arts. 226-1.1 i 2 CCCat) si no
s'ha establert mitjançant l'acord voluntari o mitjançant un poder preventiu.
3) Designació judicial:
● S'ha de tenir en compte la "voluntat, els desitjos i les preferències de la persona afectada".
● L'autoritat judicial pot establir mesures de control per assegurar el respecte dels drets, la
voluntat i les preferències de la persona, així com per evitar abusos, conflictes d'interessos i
influències indegudes (Art. 262-2.4 CCCat).
● Les mesures d'assistència s'han de revisar d'ofici cada 3 anys, encara que excepcionalment
l'autoritat judicial pot establir un termini de revisió de fins a 6 anys (Arts. 226-2.6 CCCat).
● Només en casos excepcionals, l'autoritat judicial pot concedir a la persona que presta
l'assistència funcions representatives, amb una resolució motivada que estableix els actes
concrets que pot realitzar (Arts. 226-4.3 CCCat).
8. La guarda de fet
La guarda de fet és una situació en què una persona té cura d'una altra que té una discapacitat i no
està sota una institució de suport o, si ho està, els titulars d'aquesta institució no estan exercint la
seva funció. Aquesta situació es caracteritza de la següent manera:
● La guarda de fet no es basa en cap títol legal o nomenament específic.
● El guardador de fet pot proporcionar cura personal a la persona amb discapacitat i, en
l'àmbit patrimonial, només pot realitzar actes d'administració ordinària (Art. 225-3 CCCat).
●
● En casos excepcionals, el guardador de fet pot sol·licitar autorització judicial per exercir
funcions representatives (Art. 264 Llei 8/2021).
● En qualsevol moment, l'autoritat judicial pot requerir al guardador de fet perquè informi de
la seva actuació (Art. 265 Llei 8/2021).
● El guardador de fet té dret a ser reemborsat de les despeses (Art. 225-4 CCCat).
EL DEFENSOR JUDICIAL
Cal nomenor un defensor judicial:
● Mentre no es constitueix l’assitenicia o quan l'assistent no exerceixi llurs de funcions (es
temporal)
● Quan hi hagi conflicte d’interessos, entre el titula de la funció i la persona protegida
○ Se li aplicaran les normes de l’assitencia segons correspongui
○ Un cop conclosa la gestió cal que reti comptes davant el jutge que el va nomenar.
L'internament involuntari de persones amb trastorns psíquics

Està regulat pel Codi Civil de Catalunya (Art. 212-4 CCCat). Les característiques importants
d'aquesta regulació inclouen:
● L'autorització judicial és necessària prèviament a l'internament, llevat que es doni una

situació d'urgència.
● El jutge competent per autoritzar l'internament és el del lloc de residència de la persona
afectada per l'internament, llevat que hi hagi una situació d'urgència, en què correspon al
tribunal del lloc on s'ha produït l'internament.
● L'internament de menors sempre ha de realitzar-se en un establiment de salut mental
adequat a la seva edat i requereix un informe previ dels serveis d'assistència del menor.
● Abans d'atorgar l'autorització o de ratificar l'internament, el tribunal ha d'escoltar a la
persona afectada, al Ministeri Fiscal i a qualsevol altra persona la compareixença de la qual
es consideri convenient o sigui sol·licitada per l'afectat.
● El tribunal ha de realitzar una avaluació personal de la persona afectada per la mesura i
escoltar el dictamen d'un professional de la salut designat pel tribunal.
● Els professionals de la salut tenen l'obligació d'informar periòdicament el tribunal sobre la
necessitat de mantenir la mesura d'internament.
● Quan els professionals de la salut que atenen la persona internada consideren que ja no és
necessari mantenir l'internament, han de donar l'alta al pacient i comunicar-ho
immediatament al tribunal competent.
L'internament urgent està regulat segons l'Art. 212-5.1 del Codi Civil de Catalunya (CCCat). Aquest
tipus d'internament es produeix en situacions d'urgència en què és necessari internar una persona
amb trastorns psíquics i no és possible obtenir l'autorització judicial prèvia. Aquest internament
s'efectua immediatament, però el director de l'establiment ha de comunicar l'internament a
l'autoritat judicial en un termini de 24 hores. L'autoritat judicial, en un termini de 72 hores, ha de
revisar la procedència de l'internament.
L'internament voluntari depèn de les circumstàncies que el motiven i està regulat a l'Art. 212-6 del
CCCat. Aquesta secció del codi inclou disposicions específiques per a l'internament voluntari i
estableix les circumstàncies que poden donar lloc a aquesta decisió.
La declaració de prodigalitat és un procediment que té lloc quan una persona realitza habitualment
actes que posen en risc injustificat el seu patrimoni, posant en perill el dret d'aliments de certs
familiars. El procediment està regulat segons l'Art. 234-4 del CCCat i inclou els següents punts:
● Requisits per a la declaració de prodigalitat.

● Qui pot presentar la sol·licitud de declaració de prodigalitat.
● El contingut de la sentència que declara la prodigalitat, incloent-hi la designació d'un curador
i els actes patrimonials que requereixen el consentiment del curador.
● L'obligació d'inscriure la sentència de prodigalitat al Registre Civil.

Dret Civil

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dret Civil

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Dret civil Laia Remolà

TEMA 1. EL DRET CIVIL

Distinció entre dret públic i dret privat

El dret públic és, fonamentalment, aquell que organitza jurídicament la comunitat

Dret civil com a dret privat general

Les matèries del dret civil

Estructura de l’ordenament jurídic espanyol

Seran competència exclusiva de l’Estat en matèria civil:

CCCat → s'estructura en sis llibres

TEMA 2. LES FONTS DEL DRET

Títol Preliminar del codi civil

LES FONTS DEL DRET

Tenim normes de:

Aplicabilitat de la llei va lligada al concepte de vigència, sense ser conceptes coincidents:

Derogació o pèrdua de vigència

COSTUM: (Norma no escrita, si esta escrita es una llei)

Clases de costum en funció de la seva relació amb la llei:

El costum és un ús que es repeteix i en deriva la consciència de la seva obligatorietat (element

Art. 236-18 CCCat. Representació legal:

ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET

Les fonts del dret

TEMA 3. LA PERSONA I LA PERSONALITAT CIVIL

Aquí tienes el texto corregido en catalán:

● Uniforme → això vol dir que és constant.

2. Reconeixement legal de la personalitat (intel·ligència i voluntat lliure)

Preàmbul Llibre II CCCat (la persona)

Preàmbul Llibre II CCCat (capacitat de la persona)

5. Capacitat d’obrar i majoria d’edat

6. Capacitat d’obrar i minoria d’edat

Tema 4. Començament i fi de la Personaliat

Personalitat Civil (Art 211.1 CCCat)

La protecció jurídica del nasciturus

Supòsits específics de protecció del nasciturus:

TEMA 5. L’ESTAT CIVIL I EL REGISTRE CIVIL

Definició d’estat civil

Títols d'estat civil

Estat civil i registre civil

Normativa actual en matèria de registre civil:

Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil

Art. 5. Registre individual

Art. 4. Fets i actes inscribibles

Tipología de Registres Civils:

Llei 1957. Seccions del Registre Civil:

Preàmbul de la Llei 20/2011:

Els assentaments del registre civil són:

Publicitat del Registre Civil:

Mitjans de publicitat actuals del Registre Civil inclouen:

- Certificació: Una còpia literal de l'assentament autentificada pel notari.

Actes prohibits legalment als menors inclouen:

1. Ser representant de l'absent.

La llei permet expressament als menors realitzar certs actes, com:

L’emancipació del menor d’edat

L'emancipació per resolució judicial:

Vida indpenedent del menor (emancipació de fet):

Diferencias con las "verdaderas" emancipaciones:

- Progenitor o curador en lugar de tutor.

La potestat parental (article 236-1 del CCCat)

Exercici de la potestat parental

Contingut de la potestat parental

Institucions de protecció de les persones menors d’edat han d'incloure:

sempre mitjançant un procés judicial. La privació comporta l'extinció permanent de la

1.1. Nomenament del Tutor:

1.3. Àmbit Personal de la Tutela:

1.4. REMOCIÓ: (Revocació de la Tutela):