EVIDÈNCIES

EVOLUCIÓ
NAYARA ROJAS
CONTINGUTS.

1. Proves Paleontològiques.
2. Proves Embrionàries.
3. Proves Anatòmiques.
4. Proves Biogeogràfiques.
5. Proves Bioquímiques.
PROVES PALEONTOLÒGIQUES.

Es basen en l'estudi dels fòssils, el registre fòssil es pot

observar de les èpoques més antigues a les més
modernes, un augment de diversitat i de complexitat.
Hi ha fòssils amb característiques intermèdies com
l’Archeoptèrix.
PROVES EMBRIONÀRIES.
S’han descobert similituds entre els embrions de diferents
tipus d’éssers vius, això s’explica millor acceptant que
tenen avantpassats comuns. Haeckel va dir que
l’ontogènia o desenvolupament embrionari és una
recapitulació curta de la filogènia o seqüència
d’espècies antecessores.
 Proves Anatòmiques.
Compara òrgans entre diferents
espècies. Aquests òrgans poden ser:

Òrgans homòlegs. Òrgans anàlegs. Òrgans vestigials.

Mateix origen embriològic i estructura
interna, amb una forma i funció que
poden ser diferents, per exemple aleta
d’una balena i extremitat anterior d’un
gos. Són òrgans que han sofert una
evolució divergent, indiquen un
parentiu evolutiu amb avantpassats
comuns.
Diferent un origen embriològic i
estructura interna però amb la
mateixa funció. Per exemple, les ales
d’un insecte i d’un ocell (la similitud
funcional és deguda a una evolució
convergent).
Són òrgans superflus, sense funció
específica i l’extirpació dels quals no
comporta una disminució d’aptitud en
l’individu.
PROVES BIOGEOGRÀFIQUES.
Les trobem repartides per tot el planeta, i consisteixen
en l’existència de grups d’espècies més o menys
semblants, emparentades, que habiten llocs relacionats
entre si per la seva proximitat, situació o
característiques, per exemple, un conjunt d’illes, on cada
espècie del grup s’ha adaptat a unes condicions
concretes.
La prova evolutiva apareix perquè totes aquestes
espècies pròximes provenen d’una única espècie
avantpassada que va originar a totes les altres a mesura
que petits grups d’individus s’adaptaven a les condicions
d’un lloc concret, que eren diferents a les d’altres llocs.
PROVES BIOQUÍMIQUES .
Es basen en l’estudi comparat de les molècules dels
diferents organismes. S’ha constatat que, com més
semblant morfològic hi ha entre dos organismes més
coincidència hi ha entre els tipus de molècules que els
constitueixen. Actualment els mètodes més utilitzats per
comparar organismes són les seqüències de nucleòtids
de l’ADN nuclear, de lADN mitocondrial i de la seqüència
d’aminoàcids de les proteïnes. també la universalitat de
molècules com ATP, NADH, ADN pot ser considerat una
prova bioquímica.
GRÀCIES