c

El text/fragment va ser escrit per ______________ en _____________ l’any ___________

Podríem dir que un possible tema és:______________

Quant a les parts bàsiques, hem de esmentar en primer lloc l'estructura externa, que en este
cas és de ___________ paràgrafs. Pel que fa a l’estructura interna, està dividida en tres
parts clarament diferenciades:

1. Presentació: comprén de la línia 1 a la ____________. L’autor/autora explica l’inici

de la història (____________). Presenta els personatges (_____)
2. Nus: abraça de la línia _______ a la _________. Es desenvolupa la trama:
____________
3. Desenllaç: ocupa des de la línia ____________ fins a la fi del text. La historia
acaba: ______________. Es tracta d’un final obert/tancat.

Per tant l'estructura externa i interna del text no/ sí coincidixen.

RESUM:

● conectors: en primer lloc, aleshores, seguidament…

● NO PRIMERA PERSONA
● 1 paràgraf

TIPOLOGIA TEXTUAL:

Pel que fa a la tipologia textual, cal dir que es tracta de la narrativa, com ho demostren els
següents trets característics analitzats. En primer lloc, trobem la presència d’un narrador
que en este cas es protagonista/personatge/extern ja que parla en 1a/ 3a persona (3
exemples). A més, estan els personatges: els principals són: __________ dels quals sabem
________. Respecte als secundaris, són ___________. D’altra banda, tenim els passatges
descriptius com ara _______________. Per últim, hem de esmentar la típica estructura
tripartita dividida en presentació, nus i desenllaç com ja hem analitzat abans, on els verbs
estan majoritàriament en present/passat/futur ( 3 exemples)

VARIETAT GEOGRÀFICA:

Les varietats geogràfiques són les modalitats parlades en l’àmbit territorial d’una llengua.
Es caracteritzen pel fet de posseir alguns trets fonètics, morfològics, sintàctics o lèxics
diferencials, els quals poden donar-se o no de diferent manera en uns altres dialectes de la
mateixa llengua. En la llengua catalana, caracteritzada per una unitat no gaire freqüent en
altres llengües, la particiò dialectal es vertebra verticalment en dos grans blocs: l’occidental i
l’oriental.

1: VARIETAT OCCIDENTAL

En aquest cas, parlem de la varietat occidental, què comprén Andorra, la Franja de Ponent i
la major part del País Valencià. Trobem algunes marques lingüístiques que així ho
acrediten:

● Possessiu femení amb u

● Demostratiu este, eixe i aquell
● Léxic específic (xic, espill, granera, vesprada…)
● Pronoms febles complets davant del verb (vos diré)
● Present d'indicatiu acabat en e (mire)
● Imperfect subjuntiu acabat en ara (parlara)
● Present subjuntiu acabat en a/e (diga, parle)

2: VARIETAT ORIENTAL

En aquest cas, parlem de l’oriental, què comprén les Illes Balears, Catalunya i la ciutat
d’Alguer. Trobem algunes marques lingüístiques que així ho acrediten:

● Possessiu femení amb v

● Demostratius aquest, aqueix, aquell
● Léxic específic (noi, mirall, escombrera, tarda…)
● Pronoms febles no complets davant del verb (us mira)
● Present d'indicatiu amb o (miro)
● Imperfect de subjuntiu amb es (parlares)
● Present subjuntiu acabat en i (digui)

VEUS DEL DISCURS:

Pel que fa a les veus del discurs, cal analitzar-les des de dos nivells. En primer lloc, a nivell
extratextual, es a dir, la realitat externa, de la que cal dir que l’autor real es ___________ i el
lector real es él receptor del text, en aquest cas, nosaltres. D’una altra banda, l’autor model
és la imatge que el lector té de l’autor, un autor que gaudeix d'aquest tipus de literatura
(narrativa) i el lector model és el tipus de lector que l’autor pensa quan escribeix.

A més, pel que fa al nivell textual, es a dir, a la realitat discursiva, cal esmentar la presència
d’un narrador que en aquest cas està en 1a/2a/3a persona (exemples). També són
importants els enunciadors (persones que parlen) que parlen en estil directe/ indirecte/
indirecte lliure/ monòleg interior (exemples).