RELACIONS ENTRE EL SIGNIFICANT I EL SIGNIFICAT

Les paraules poden classificar-se en funció de la relació que s'estableix entre el significant i el
significat. Podem distingir tres tipus de propietats o relacions: la monosèmia, la polisèmia i
l'homonímia.

1. LA MONOSÈMIA
Propietat per la qual un signe lingü ístic té un ú nic significat. Aquest fenomen no és gaire habitual en la
llengua comuna; en canvi, és una condició important en els llenguatges d'especialitat. El vocabulari
científic, per exemple, no admet l'ambigü itat ni els sentits figurats perquè restarien eficà cia a la
comunicació . La necessitat de precisió semàntica comporta l'ú s de termes, paraules que designen una
noció d'una manera unívoca; un terme equival a un concepte. É s el cas de mots com escoliosi
(“desviació lateral de la columna vertebral”) o polifosfat (“oxoanió del fò sfor”).

2. LA POLISÈMIA
Propietat per la qual un signe lingü ístic té diversos significats. Els diferents significats só n recollits en
una mateixa entrada de diccionari, perquè provenen d'un ú nic origen etimolò gic, i s'anomenen
accepcions.
La polisèmia és un fenomen habitual en les llengü es i, a més, un recurs d'economia lingü ística, ja que
permet incorporar nous conceptes sense crear nous significants.
Les diferents accepcions d'un mot sempre presenten un o altre vincle que les relaciona i vénen
determinades principalment per:

• ELS CANVIS SEMÀNTICS

METÀFORA Crea un nou significat per analogia o semblança entre dos conceptes. Per exemple, la
part inferior d'una muntanya rep el nom de peu per associació amb la part inferior
del cos humà . Les metà fores poden ser de dos tipus:
- Metà fores in praesentia o impures: hi apareix tant el terme real (A) com l'irreal o
imaginari o una part: La vida és un camí banal, els ulls de l'edifici...
- Metà fores in absentia o pures: el terme real es substituït pel terme irreal o
imaginari: les seves perles blanques (en referència a les seves dents)
METONÍMIA Crea nous significats per la relació de contigü itat, de proximitat entre dos conceptes,
per exemple, diem el coll de la camisa per la proximitat d'aquesta part de la camisa
amb el coll, parlem d'un miró per referir-nos al quadre i no pas a l'autor, ens bevem
un xerès referint-nos a la beguda i no al municipi del qual prové, etc.
SINESTÈSIA Consisteix a canviar la ubicació d'un mot d'un camp sensorial a un altre. Per
exemple,
la mú sica pot ser suau, malgrat que la suavitat és una qualitat del tacte, no del so; els
colors poden ser cridaners; les paraules, dolces...
EUFEMISMES Expressions que substitueixen mots considerats tabús per la comunitat, és a dir,
que resulten impropis de dir en pú blic, per motius religiosos o de sensibilitat social
i, per tant, cal evitar. Fan referència al sexe, la mort, la invalidesa, la malaltia... Per
exemple, descansar en pau o passar a millor vida só n eufemismes per referir-nos a la
mort; tenir relacions íntimes o fer l'amor só n eufemismes de les relacions sexuals. De
vegades, s'utilitzen per emmascarar una realitat políticament incorrecta: una guerra
és una intervenció preventiva, un acomiadament massiu és una reestructuració de
plantilla, etc.

• ELS CANVIS DE CATEGORIA i L'EL·LIPSIS

Un canvi de categoria gramatical genera nous significats; així hi ha noms que passen a designar
qualitats (color taronja, verd oliva), verbs que esdevenen noms (el dinar, el berenar).
L'el·lipsi és l'omissió d'una part del sintagma: un cafè tallat: un tallat.
3. L'HOMONÍMIA
É s la relació entre mots que s'esdevé de manera casual en les llengü es: es produeix quan dues paraules
que tenen orígens etimolò gics diferents arriben, per raons d'evolució fonètica, a coincidir en la forma,
és a dir, en el significant. Tenen entrades diferents en el diccionari. Distingim entre:

– Homòfons: mots que es pronuncien igual però s'escriuen diferent:

vena (vas sanguini) / bena (tira de teixit), acta (document) / acte (fet)
– Homògrafs: mots que s'escriuen igual:
deu (nú mero) / deu (verb deure), riu (corrent d'aigua) / riu (verb riure)

La paronímia és la semblança entre paraules que no comparteixen significats: Amèlia i Amà lia.

4. SINONÍMIA (hiponímia) I ANTONÍMIA

Diem que só n sinò nims dos mots de significat idèntic, per contra, si entre dos mots hi ha oposició
semà ntica, diem que só n antò nims.

Sovint, utilitzem com a sinò nims mots que tenen un significat més restringit o més ampli: els hipò nims
i hiperò nims. Així, cotxe, avió, tren... só n hipò nims del camp semà ntic “mitjà de transport”.