ae EDICIO Agusti Estévez Andreu » Juan Enciso Pizarro REDUCCIO DEL TEMPS D’ESTUDI SUPORT EXCEL-LENT PER A EXAMENS GUIA RAPIDA DE TEORIA 200 PROBLEMES RESOLTS, TOTALMENT EXPLICATSPp eLoc 1 Aritmética i algebra Nombres reals i complexos Continguts basics Classificacié dels nombres — Nombres naturals: Sén els nombres 1, 2, 3,4, 5... _— Nombres enters: Inclouen tots els nombres naturals MACUBALEN els negatius i el 0. ° | afegim el 0 i els negatius ENTERS Z afegim els nombres decimals exactes i periddics pursi mixtos Nombres racionals: Inclouen tots els nombres en- ters i els fraccionaris (decimals exactes, decimals pe- riddics mixtos i periddics purs). Nombres irracionals: Inclouen els nombres que RACIONALS Q s‘expressen mitjancant una série de decimals iHlimi- tats no periddics. Per exemple: V2, 1, . NCZCQCR Nombres reals: Conjunt de nombres que inclou els nombres racionals i els nombres irracionals. REALS R IRRACIONALS Nombres complexos: S6n els nombres represen- COMPLEXOS C tats mitjancant l'expressié a + bi, on a, b © Ri RCC Operacions amb els nombres reals — Poténcies Una poténcia és una forma abreviada de representar el ae producte d'un nombre per si mateix diverses vegades Be ge = gt tRe| eee a? Representem una poténcia amb l’expressié a¥, on a és la base i k, Pexponent. Al quadre dela dreta hiha resumides | (gtyp=at'e | (a-b)k=ak-bk les propietats més importants. — Radicals Un radical és Poperacié inversa d’una potén- cia. El representem mitjancant el simbol ‘Va, (Va)? = Var W i ona és el radicand in, lindex de Parrel. La re- lacié entre un radical i una potencia és la se- ~ giient: b=Va-Nb a Va-b=Va-¥ q bE b= Yak > b= ak VV ia ="*Vae Al quadre de la dreta tenim resumides les pro- pietats de les arrels.tar radicals, hi Perqué puguem sumar tr an de ser semblants, és a dir, han de tenir el mateix radi erqué puguem suma jel mateix index. Racionalitzar radicals és una op que utilitzem depen de cada cas, eracio que efectuem per eliminar arrels del denominador, La pero Vobjectiu és sempre eliminar Parrel del denominaden. Renica Nombres complexos — Defini Els nombres complexos s6n els nombres que tenen la forma ex s=atbisona,b€ Rii=\—1 ésla unitat imaginaria. imaginari — Representacié grafica ® Per representar els nombres complexos utilitzem un sistema de referéncia cartesia. A l’eix d’abscisses hi representem la part. © —— real a ial d’ordenades, la part imaginaria b. — Forma polar d’un nombre complex Un nombre complex z = a + bi el podem representar de forma polar com az raVFR i amar a Per passar un nombre complex de forma polar 2 = a=r-cosa i b=r-sina a @ forma bindmica, utilitzem les expressions: — Complexos conjugats Dos nombres complexos conjugats sén aquells que tenen la mateixa part real perd la part i i oposada, és a dir, de signe contrari. El conjugat de z= a + bies representa per Tig ulate =a~bi, — Operacions amb nombres complexos Per estudiar les operacions amb nombres com i sracions plexos partim de dos nombres complexos nem: 2) = a + byi= ry i 2) = a) + byi = 5p. 7 Sse Suma (sempre en forma binomial) 2= 2 + = (a, + bi) + (az + byi) = (a + a) + (b, + bi Producte Forma binomial Forma polar 2= 2,72) = (a, + bi) (ay + byi) | 2=2-m= Quocient Forma binomial Forma polar a a thi Birt r [== zest =(— Potancia Forma binomial Forma polar = , 3 zk= (a + bik 2k = (rq)k = rk- (cos ka + isin ka) Radicaci6 Forma polar YE= "T= spons= Yr i p= STE n GyCom es resol un problema de...? Per resoldre un Problema has de seguir una stie de pasion 1 Legeix detalladament lenunciat del problema, 2 Anota les dades i apunta qué demana lenunciat, 3 Busca paraules clau per condixer la relacio algebraica que has d’aplicar 4 Recorda les propietats basiques de les Potncies, de les arrels, i també dels nombres complexos, 5 Simplifica els resultats tant com puguis, 6 Interpreta el resultat, és.a dir, comprova que Sajusta a allo que et demana Penunciat. _____Compte, no falleu! Hiha alguns errors que s6n molt freqients en la resolucié actvitats de nombres reals complexos. En un examen final de bataillerat és dificil trobar un problema que tracti només els nombres realei complexos, perd en la resolucié de qualsevol dels problemes que treb; de b allarem a les unitats segtients haurem d’aplicar sempre propitats basiques de les operacions amb nombres reals, Per aixd, et recordem els errors més abituals: © Per multiplicar i dividir potencies xa base, sumem i restem els exponents respectivament (només en aquest cas), © Has d’anar amb compte de no suma quan tenen el mateix index i el mateix que no siguin semblants. Dos radicals s6n semblants © Per poder extreure factors d’unaarrel, el r ha de ser un nombre o un producte, el terme que en Pots extreure ha de ser una poténcia ’exponer de la qual ha de ser un multiple de l’index de Parrel. © Per racionalitzar fraccions eh qué hi ha u arrel, has de multiplicar per una fraccié q el conjugat del denominador de la fracci6 qui del segon terme. Jos termes al denominador, un dels quals és una numeradoriel denominador igual, i han de ser s racionalitzar. Obtens el conjugat canviant el signe © Quan representes graficament un nombre complex, no has de confondre els eixos. A V'eix Pabscises, hi has de representar la part real ia Peix d’ordenades, la part imaginaria. © Per representar un nombre complex en forma polar, has de tenir en compte el quadrant on seria el nombre per no fallar en l'angle, que prenem com a referencia partint de Peix d'abscisses positiu o en el sentit antihorari. © Atencié ales poténcies de i. Les més habituals son i? = —15 (INAritmética i algebra Successions numériques Continguts basics Successié numérica Es un conjunt de nombres reals ordenats segons un criteri que depen de la posicié que ocupa cada ele- ment. Representem els elements, anomenats termes, amb una lletra i un subindex que n'indica la posici6, per exemple a), dp, as, etc, Representem la successié mitjangant {a,}, {aj}, 0 (a,),,0n n & N. Terme general d’una successié Es una formula que permet obtenir qualsevol terme de la successié. El representem amb la mateixa lletra que els termes amb subindex n, per exemple a,,. No sempre és possible trobar el terme general a partir dels termes de la successié. Successi6 per recurréncia Definim una successié per recurréncia quan podem calcular el terme segient a partir @alguns termes coneguts; per exemple, b, = 2°b, , + 3-b, —2.No hem de confondre amb el terme general, a que en el terme general no ens cal coneixer termes anteriors per calcular els posteriors, Progressions Sén successions en que cada terme s’obté de 'anterior mitjangant Poperacié amb un nombre real de- terminat, sempre el mateix. En aquests tipus de successions, fins i tot podem calcular, valent-nos d’una formula, la suma dels n primers termes, que representem amb la letra S,: OPERACIO ‘TERME GENERAL Aritmetiques Cada terme s’obté de Panterior sumant-li un nombre d Aquest nombre s'anomena diferencia Geométriques Cada terme s'obté de l'anterior multiplicant-lo per un nombre r. Aquest nombre s’anomena "= 41°7"~! Sn a6. Caracteristiques de les successions PROGRESSIONS SUCCESSIONSENGENERAL = is Geomdiriguar” Mondtona — Creixent Qy 41> Gy peraqualevollnEN d>0 r>1 Decreixent ay 41 0 —— Inferiormen ~ — Téuna cota su M,iunaaltra No és possible, WI me rls iif (cimplement acotada) Limit d’una successid os Ja successi6 quan 1 pren valors prou grans, Sioy; lor al ual s'aproximen els termes de 1 104 ac, Si tana i eden rb ste E SR Sil limit d'una successio existeix, és a dir, 6 un nombre real la success &s convergent En cng, 66 , Si e| limit és +e, la success és divergent. pride es aracteritiques del sucess podem establi un crtr sobre existéncia dl iit ACOTADA SUPERIORMENT? Si No Si Mondtona —_Creixent Convergent —_Divergent(+2e) — Es periet = Convergent Divergeat(==y Operacions amb successions ‘Acontinuacid,indiquem les reles de calcul amb succession, i tame el limit de les operacions quan ks dues successions s6n convergent: OPERACIONS umiT s AMB aif) __NOTACIO —_OBSERVACIONS fa} — ail | Suma lath) — {oy + bel 9 a+b Diferéncia {aq ~ byh = {aq = by} > ab Multiplicacio {aq by} - {a,*by} > a-b Divisio {a,b} Es pot definir si b, # 0, per a qualsevol {a,:b,} > a:b n€N, excepte sib = 0 Poténcia abr} Es pot definir si, ib, nosénzeroperaun —_{a**} -> a mateix n € Ny, excepte sia = 0ib=0 El nombre e Sigui {ay} la successio defini i ae lefinida pel terme general a, = [1 + +) Es una successié convergent el limit de la qual és el nombre 2,71828,. i va Ue fePresenta mitjancant la letra e. Bs un nombre molt utitat eo 'a naturalesa. Lestudiarem en unitats posteriors. GR situacions que expliquen fend; >i Com es resol un problema de.. L__ 7 a problemes sabre scsessions basen prncpalment en busca terme genera ptr duns termes Per buscar el terme general: 1 Comprova si la successié é una 7 “ a taal Progressié, ja que les formules de les progressions les coneixem exac- 2 Sino és una progressié, intenta . tg Sas = Meat 3 Per acabar, si els passos anteriors no han estat efectius, intenta trobar la definicié per recurréncia, é a dir, obtenir cada terme mitjancant operacions amb els anteriors. Per al calcul de limits: 1 Tingues en compte la monotonia de la successi6, sien té 2 Descompon la successié en d’altres de convergents els limits de les quals siguin ficils de a ca les regles de calcul. quals siguin facils de calcular, i apli: 3 Enel bloc 2, «Analisi de funcions», estendrem el calcul de limits a aquelles successions que no es poden Gescompondre en d’altres de convergents. ~ _ Compie, no falleu! © Per trobar el terme general d’un @utilitzar dos dels termes. Per a que es compleixen tots els termes. partir duns termes donats, pot ser que només hagis n efecte, es tracta del terme general, cal que comprovis rou que prenguis n/€ N, essent n un nombre gran. it, comprova diyersos nombres abans de decidir-te. Per calcular el limit d’una successié No obstant aixd, per estar segur de quin’ © Hiha una certa tendéncia a prendre n com ja de 10. Aixd pot ser un problema en les suce sions oscillants, ja que Jes poténcieside 10 S6n nombres parells i ens poden donar un limit erroni. Per exemple, si a, = (—1)" i substituim n jes de 10, el resultat és sempre 1, per la qual cosa arribem a la conclusié que {a,} —> 1, pet el limit no existeix, perqué la successi6 oscibla entre —1 i 1. Per tant, has@’agafar nombres ) aleatorisstant parells com imparells. © Les regles de les operacians que permeten simplifieaelcAlcul de limits nomeés son valides quan les suc- cessions sén convergent, és a dir, no es poden aplicar-a les successions que tendeixen a te. ‘Tractarem aquests limits al bloc 2, «Analisi d@funcions».Aritmética i algebra Polinomis _Continguts basics Expressi6 algebraica Conjunt de nombres i simbols Ili igats entre si per les operacions algebraiques: iplicacie jun : suma, resta, multiplicacié idivisi6. Els simbols poden representar variables o uncions qualsevol, ae : = Un monomi és una expressié algebraica formada pel producte d'un coeficient numéric i una o diverses ; 2 ig lletres; per exemple, 5x y. Un binomi és una expressi6 algebraica formada per dos monomis separats pel signe + 0 ~ i per exemple, 3x + 2y. Un trinomi és una expressi6 algebraica formada per tres monomis separats pel signe + 0 —; per exemple, x? — 2x + 1. Un polinomi és una expressié algebraica formada exemple, 5x° — 4x4 + 9x3 — 6x2 42x — 1, per diversos monomis separats pel signe + 0 —; per Grau d’un polinomi Valor més gran que obtenim en sumar els exponents de les variables de cada monomi del polinomi. En el cas que el polinomi només tingui una variable, el grau correspon a l’exponent més gran d’aquesta variable. Per exemple, el grau del polinomi 6x y* + 2x? y? — x y + 9 és 7 iel grau del polinomi 5x3 — 4x! + + 9x3 — 6x? + 2x — 1655. Operacions amb polinomis Suma El resultat de la suma de polinomis és un polinomi de grau igual o menor que el major grau dels poli nomis que sumem. Només podem sumar termes que siguin semblants, és a dir, que tinguin les matei variables elevades al mateix exponent. s R(x) = P(x) + Q(x) Resta El resultat de la resta de polinomis és un polinomi de grau igual o menor que el major grau dels polinomis que restem, Per obtenir els termes d’aquest polinomi, sumem els termes del polinomi minuend als termes del polinomi subtrahend canviats de signe (el polinomi oposat). R(x) = P(x) — Q(x) = P(x) + [-Q()] Producte El producte de dos polinomis déna com a resultat un altre polinomi que té com a grau la suma dels graus, dels polinomis que hem multiplicat. Per obtenir els termes, multipliquem cada terme d'un dels polinomis per tots els termes de Valtre polinomi i sumem els resultats obtinguts. R(x) = P(x) Q(x) _@®Quocient Dividir un polinomi P(x), nomena dividend, entre un altre polino trobar dos polinomis Q(x), anomenat quocient i R(x), anomenat re qu oe i, col P(x) = D(x)- Q(x) + R(x) a Métode de Ruttini Algoritme per realtzar quocients d'un polinomi P(x) entre un binomi de la form laxta Teorema del residu El valor numéric d'un polinomi P(x) si substituim la variable per un valor concre a amb el resid de la divisié d’aquest polinomi entre x — a. en a coincide Arrels d’un polinomi Son els valors de la variable que fan que el valor numeric del polinomi sigui zero, i pleix que P(x) = 0, diem que a és una arrel de P(x). El nombre d’arrels reals Tan Pe eX aescom. igual que el grau d’aquest polinomi,Sitenim en compte les arrels complexes, el nombred' sete" amb el grau. ‘arrels coincdeiy Trobar les arrels d'un polinomi equival a resoldre Pequacié P(x) = 0. — Per a polinomis de grau 1, hem de resoldre Pequaci6 de primer grau, és adit, dex que anula el polinomi. em de tober dl valor — Per a polinomis de grau 2, hem de resoldre Pequacié de segon grau P(x) = ax? + br + ¢= P= fac au 2a aplicant la formula xy, — Per a polinomis de grau superior a 2, com que no es poden resoldre directament, hem dintentr reduir-los a un polinomi de grau 1 0 2. Factoritzacié d’un polinomi Factoritzar el polinomi P(x) = a,x" + a,x"! + d,—x"7? + uu + ay x + ag consisteix aexpresar aquest polinomi en forma de producte, tenint-ne en compte les arrels: P(x) = ay (x — x,) (x ~ Xp) ve (8 ~ ay), OM Xp Xp nn yy SOM les arts de P(x) Per trobar les arrels, seguim els passos segtients: — Sies tracta d’un polinomi de grau 1, resolem l’equacié que obtenim en igualar-lo azer0. — Sies tracta d’un polinomi de grau 2, resolem lequaci6 de segon grau que obtenim en igualar-loa zer0. — Siestracta dun polinomi de grau superior a 2, busquem les arrels aplicant el métode de Rui it en compte que les arrels enteres s6n divisors del terme independent del polinomi. Fraccions algebraiques aod ‘on P(x) i Q(x) s6n polinomis i Q(x) # 0. P(x) , R(x) Dues fraccions —— i Qlx) S(x) Son expressions del tipus sn equivalents ses complex que P(x) S(x) = Q(4) RO) 2Com es resol un problema de...? _——— Llegeix detalladament l'enunciat del problema, Tingues en compte les propietats de les operacions amb polinomis, el producte de potencies, i suma només els termes semblants. 1 Nn Per a la divisié de polinomis, recorda que quan el quocient és un binomi de Ja forma (x * a) pots aplicar el teorema de Ruffini. Per factoritzar un polinomi de grau 1 0 grau 2, resol Tequacié que obtenim en igualar el polinomi a zero. Quan el grau sigui superior a 2, aplica el métode de Ruffini tenint en compte que les arrels s6n. divisors del terme independent del polinomi. o > 5 simplifica sempre tant com puguis les fraccions algebraiques. 6 Interpreta el resultat i assegura’t de respondre a alld que et pregunten. _ Compte, no falleu! © En un producte i en un quocient, has de recordar la regla dels graus del polinomi resultant. En un producte, mai no pots obtenir un i el grau del qual sigui major que la suma dels graus dels polinomis que multipliques. t, el polinomi que obtens ha de ser de grau igual a la diferencia dels graus dels polino: i divisor. del terme independent del binomi, x + a, és a dir, el En aplicar la regla de Ruffini, cam signe de a. Sempre has de tenir presents les igualtat les, que s6n molt utils per factoritzar: P+ 2ab + Be —2ab+b =g@-B fe multiplicar la factoritzacié per a, coeficient del En factoritzar un polinomi, no has d’oblid. terme de major grau del polinomi. calcula’n el minim coms miitiple, Per evitar errors, convé que fac- ‘manera que sigui més senzill calcular el m.c.m. i portar © Per sumar fraccions algebraiques, toritzis els denominadors de les fraccions, de a terme la resta d’operacions. fraccié canvia el signe de tots els © En restar fraccions algebraiques, el signe negatiu (~) davant una 6 millor que treballis amb parén- termes del numerador, no només del primer. Per no equivocar-te, tesis,Aritmética i algebra Logaritmes Continguts basics Logaritme Domi nombre b & (0, +22), b # 1, definim el logaritme en base b d'un nombre a, a > 0, de la manera segaent: logya=c <> be=a Sib = e,en lloc d’escriure log, a, escrivim In a, i llegim logaritme neperia dea. Sib = 10, en lloc d’escriure log a, escrivim log a, llegim logaritme decimal de a. Propietats del calcul amb logaritmes producte | log, (b-c) = log, b + log, ¢ bc (0, +=) b quocient ve,(=) = log, b — logge b cE (0, +) Logaritme £ Fan/una | potencia | log, b¢ = c“logab CER DE (0, +=) aed arrel log, VB. 7 +log,b nEN,bE (0, +~) : bE, +=) ais itme aloseh = b Aquesta propietat mostra que l’operacié inversa oe de la potenciacié és el logaritme, i viceversa. Logaritme dela unitat Tog, 1 =0 = Logaritme dela base logaa=1 = logeb ‘ Cami de base log, b = = abcE(0,+~),aic#1 log a Equacions exponencials S6n aquelles equacions en qué la incognita es troba a exponent d’una poténcia. Exemple: 3* = 7. Equacions logaritmiques Sén aquelles equacions en qué la incognita es troba a argu Exemple: logx — log2 = 3. sent d’un logaritme.a {1 oS Com es resol un problema de. ee 1 El plantejament d m ids porta jament de problemes que descriuen creixements i 4H de 0 dec fe ions exponencials. Per resoldre aquestes equacions, no hi ha un tinie meted see 1d bl ra » Perd els podem agra; par en dos tipus: mitjangant calculs, es poden transformar en una i po ‘ fc una igualtat de potenci hi ha prou que resolguis ’'equacié que resulta Cigualar eee’ ae ments, — Equacions qu teixa base. En aquest cas, | — Equacions que no es poden resoldre igualant ex} perd que es poden transformar en prox vacions que ‘ponents, perd que es prodi tes i quocients de nombres, potencies o arrels. En aquest cas, has d’aplicar gions de level qualsevol base als dos costats de la igualtat, i utilitzar-ne les propietats per transformar lequacié en una al ‘una altra que no tingui la incdgnita a cap e 1. La propi ili euetae ao a cap exponen: propietat més utilitzada amb aquesta finalitat és la del 2 En la resolucié d’equacions lo; i i 1 res : ygaritmiques, transforma l’equacié en una igualtat de logarit mateixa base, sempre d’acord amb les propietats del calcul. A ntinuacio esa] Tequse en igualant els arguments dels dos logaritmes. En a Pequaci igualant els argume En aquest tipus d’equacions, cal que comprovi Gons amb Pequacid inicial, ja que aquest métode pot generar solucions peg mariablale _ Compte, no falleu! © No has de confondre la propietat del del producte és la suma de logacit Passa una cosa semblant amb la tucte i pensar que log, (b + c) = log, b- loga ¢ El logaritme el logaritme de la suma no és el producte de logaritmes. posar atenci6, doncs, a les propietats. El logaritme d’una suma no es pot desenvolupat, Pet © No és cert que log, (b + ©) Ia qual cosa hauras de deixar-lo indic © fs un error pensar que log,, 0 = 0. Es fal Jes en igualtats de logaritmes, perd no has © Has de resoldre les equacions logaritmique: deliminar els logaritmes abans de fer la tr b = log, ¢ + | log, (c*d) i,ales =c+d.Eiqueés Per exemple, si tens logg correcte és escriure log, © En operacions combinades, quan apliquem Ia propietat del logaritme d’una poténcia solem confondre la collocacié de l’exponent de la poténcia. ple, log3 + log 2 = log5 no és equivalent a x: (log3 + Jog2) = log5, sind que & 3 + xlog2 = logs. equive-Aritmetica i algebra Vectors Qué és un vector? Un vector és un segment orientat. Un vector es defineix mitjancant: _— Direccié: Recta sobre la qual s'aplica el vector recat o qualsevol recta paraHlela a aquesta. — Sentit: Determinat per la punta de la fletxa. LC LEY 7, pant — Modul: Longitud del segment. Representala ~~ d'aplicaci vectors intensitat de les magnituds vectorials. equipatients S & Dos vectors fixos no nuls que tenen el mateix médul, la mateixa direccié i el mateix sentit s’anomenen oHents. Components d’un vector Enel pla Podem representar un vector en el pla en funcié dels seus components: ¥ = (¥,, ¥2) Calculem el modul del vector mitjancant lexpressié: |v" = En ’espai Podem representar un vector en lespai en funcié dels seus components: weet Calculem el modul del vector mitjangant expressi6: [¥1 = En molts casos, ens interessa calcular,a partir de dos punts en lespai, els components del vector que té origen en un punt i extrem en Taltre. Aleshores, els components del vector s6n: AlApAnAs) B(ByBy Bs) AB = (By — AyB2 — AnBs ~ Ay) Base d’un espai vectorial Enel pla Els vectors 2, 2) s6n una base vectorial en el pla si s6n linealment independents. Podem representar qual- sevol vector com una combinaci lineal daquests dos vectors: A= Ay @) + Ae: . Quan treballem amb coordenades cartesianes, utilitzem la base ortonormal i 7= (1,0), 7 = 0,1) de manera que podem representar qualsevol vector com ad = Ai tAyyse vectorial en l’espai si s6n linealment independen 6 lineal d’aquests tres vectors: A=, Pendents, : Trt 4 Py 7, Q. 4 MQ En Vespai Els vectors @1» €2 © son una base ve na combinaci nes, utilitzem la base ortonormal i qualsevol vector com tar qualsevol vector mal i= (1,0,0), 3° q coma: A = A Fy = denades cartesia Quan treballem amb coor K= (0,0, 1) de manera que podem represent 2.0), Aap Operacions amb vectors suma =] ; 4} En sumar dos vectors A iB, obtenim unvector C = A + B, els components | son: , del qual son: geu+t a: beads +B) per calcular el modul del vector suma ICI, apliquem el teorema del cosinus: 5 > oo I@p =lAP + [Bl2 + 2 IAL IBI cose Producte d’un escalar per un vector | En multiplicar un escalar k per un vector R, obtenim un vector C = k-A. Els cong C ‘ i nel > 1Ponents de} 1 Z als obtenim multiplicant cada component del vector A per escalar k: C= (k-Ay,k-Ayk-Ay 1k Ay ke Producte escalar de dos vectors scalarment dos vectors, obtenim un nombre. El producte escalar el pte el mddul dels vectors i 'angle que formen: podem calc & >> R-B = IAl-IBl- cose En multiplicar ¢: dues maneres; tenint en com| 1s components cartesians de cada vector: 29 A = A, B, + Ar By + A3 Bs -m calcular Pangle que formen dos vectors: © tenint en compte él A partir de les dues expressions del producte escalar, pode ea Ay- By + Az" Bo + As" Bs = arccos ( A Var + Ar +A3 VBi + Bp +85 Producte vectorial de dos vectors t dos vectors, obtenim un vet 2 tL? En multiplicar vectorialment ctorC =A XB. Les caracteristiques d’aquest vector s6n: — La direccié és perpendicular al pla format pels dos vectors. is eta (vegeu la figura de fog j — El sentit el trobem aplicant la regla de la ma di la dreta). i ver trobar els components del vector producte escalar, calculem el deter” inant segient: yey 208 & wf c A, A, Az By By BsCom es resol un problema de...? Licgeix Venunciat amb atencid, Representa graficament la situacié que planteja el problema. En operacions amb vectors, recorda que: — Lasuma de dos vectors és un vector, — Elproducte d'un escalar per un vector é un vector, — Elproducte escalar de dos vectors és un escalar, — El producte vectorial de dos vectors és un vector, > Aplica les formules del producte escalar per trobar Pangle que formen els vectors a Interpreta el resultat obtingut. Compte, no falleu! © Podem expressar un vector de dues maneres: — En funcié de les coordenades: 5 A= (Aj, Ay As) — Coma combinacié lineal de| la base: 12) + Ane + Ae No és correcte barrejar les expressi mple: A = (Aye), Are Aye)) 0A = Ay + Ay + Ay © Per calcular les coordenades d'un vect dos punts A (AyyAp, As) i B (By, By Bs) has de restar les coordenades del primer punt a les @pordenades del segon, i el resultat sén les coordenades del 5 vector AB = (B, — Ay, By Ap, Bs — © Obtenim el modul d’un vector com l’arrel de la suma dels components del vector al quadrat. Per calcular el modul d’un vector entre j. en coneixem les coordenades, podem aplicar la mateixa formula que utilitzem per trobar entre aquests’dos punts. © Per calcular un vector unitari, dividim cadascun dels components del vector (coordenades) entre el modul del vector. © £ producte escalar aporta molta informaci6 sobre les direccions dels vectors que hem multiplicat El cas més interessant es produeix quan els vectors sn perpendicular, perqué aleshores el producte escalar és nul. © Per obtenir un producte vectorial, hem de fer un determinant. A la unitat sepilent expliquem com calcular-ne el valor.Aritmética i algebra Matrius i determinants Continguts basics Matriu numérica fs un conjunt d’elements (que poden ser nombres, funcions, etc.) ay an Fn distribuits en files i columnes. Les matrius es representen amb Iletres majiscules A, B, C, etc. ant 92 ay fis elements es representen amb la mateixa lletra que la matriu perd en mindscula, seguida de dos subindexs, el primer dels quals indica a Omi Oma Amn uina fila pertany element, i el segon, a quina columna, Per exemple, dis 6un element dela matriu A situat ala 2a filaiala Sa columna, Aix, podem definir una matriu de la segtent manera: A = (aj), on i = 1, 2s 0 m5 j més el nombre de files dela matriu in, el nombre de columnes. ee Podem veure una matriu com un conjunt de vectors formats per files, o bé per columnes. Dimensié d’una matriu Diem que la matriu A té dimensié m per n, i escrivim dim (A) = m X n, si els elements estan distribuits en m files i n columnes. Tipus de matrius ‘mipus DEFINICIO I OBSERVACIONS: 0) EXEMPLE Quadrada fs una matriu amb el mateix nombre de files que de columnes, ay és dir, de dimensi6 n X n, En lloc de parlar de dimensié, diem ay que una matriu A amb n files incolumnes és d’ordren iescrivim = A=| ord (A) =n. . Am Snr Gan Els elements de la forma aj, formen la diagonal principal. Laltra diagonal rep el nom de diagonal secundaria. Triangular Superior Tots els elements que hi ha per sota de la diagonal principal son zer0. Inferior Tots els elements que hi ha per sobre de a diagonal principal s6n ze10. Identitat Els elements de la diagonal principal sn 1, ila resta s6n zero. La representem amb la Iletra I.Operacions amb matrius OPERACIO A=(e,) B= (bg) DEFINIGIGINOTACIO Suma (mateix ordre) Sumem Ielement a, ambel by: A + B= (a, +b,) Producte per kE R Maltipiquem cada cement dele matriu perk: K-A = (k-a,) Producte ~ Flaombre de columnes de ha de coincidir amb el nombre de les cB - Lilement de fila ila columna jde A B él resultat de multiplicarexa- larment la fila ide la matriu A per la columna j dela matriu B. — Sidim(A) = m X n,idim(B) =n x r aleshores dim (A.B) = m xr, — No és una operacié commutativa: A-B # B-A — Téelement invers A~!: A-A“! = A-}-A =] Potencia (només quadrades) A"=A-\7-A.n EN Transposicié Obtenim la matriu transposada de A | intercanviant files per columnes. La S Tepresentem per mitja de A’,A 0 A’. Si A = (aj), aleshores ‘A = (a,,) Rang d’una matriu Es el nombre maxim de vectors linealment independents dels que formen la matriu, El representem per mitja de rang A. Determinant d’una matriu £sun nombre associat a una matriu quadrada A. El Tepresentem amb |A|. / Propietats dels determinants Les propietats més destacades s6n les segiients (on diu fila també hi pot dir columna): — Eldeterminant és zero si una fila és combinacié lineal d’una altra fila o d'unes altres files (ia l’inrevés). — La transposicié no fa variar el valor del determinant. — En intercanviar dues files, el determinant canvia de signe. 1 — El determinant de la matriu inversa és 'invers del determinant: |A~!| = a lal“ Calcul del determinant d’una matriu quadrada ' ay a — Gleulem el determinant d’ordre 2 de la manera segient; |!" = ayy" Ay — ayy" ay ay az — Per al determinant d’ordre 3 utilitzem la regla de Sarrus; THAHASHAl 0 — Pera determinants d’ordre 4 i més Srans, utilitzem el desenvolupament per una fila o columna, que j “l+ + + + consisteix a resoldre un determi ant d’ordi i i v = a scguitsbn sqooas inant d'ordre n a partir de n determinants d’ordre n — 1. Els Passos1, Escollim una fila o una columna per desenvolupar el determinant (Ia que tingui més zeros). 2, Pera cada element ai, de la fila 0 columna escollida, calculem el determinant que resulta d’eliminar Ia fila ila columna a que pertany aquest element. tote 3. Multipliquem el valor d'aquest determinant per l'element ay i per (—I)'*/. |= = + Podem determinar el canvi de signe a partir de la taula de la dreta, t$-+- 4, Finalment, sumem tots els determinants que hem obtingut. = *.-2% Menors d’una matriu Duna matriu de dimensié m X n,en podem extreure subma- ay, trius quadrades d’ordre k, k < max (m,n). Els determinants de les submatrius s'anomenen menors dordre k, Per formar les submatrius eliminem de la matriu les files i les columnes no \@mi = mn | desitjades, Adjunts d’una matriu Un menor complementari de l’element aj; d’una matriu $407) m= (-1+1M, FT H quadrada és un menor obtingut eliminant la fila i i la columna j El representem per M;. ore ain -} 32 Si, a més, multipliquem aquest valor per (~1)'*/, obte- nim (—1)' *3+ Mj que sanomena adjunt de l'element de |a posicié i. El representem per my. -»-[$ | wl my = 13 Per saber si hem de multiplicar Padjunt per 1 o per ~1, podem seguir la taula de signes mostrada en el caleul per desenvolupament. Matriu adjunta Donada una matriu quadrada A d’ordre n, podem obtenir la matriu formada pels adjunts de tots els ele- ments de A. Aquesta és la matriu adjunta de A. La representem per A* = (mj), amb mj; = (~1)!*+)+My. Aplicacions dels determinants a les matrius “APLICACIO DESCRIPCIO Rang fs ordre maxim de tots els menors no nuls de la matriu. El procés per fer aquest calcul rep el Guna matriu nom d'orlarel menor: 1, Escollim un element no nul de la matriu, 2. Acontinuaci6, busquem un menor d’ordre 2 no nul que contingui element anterior. Sino eltrobem, el rang de la matriu és 1. 3. Continuem buscant un menor d’ordre 3 no nul que contingui el menor d’ordre 2 no nul anterior, Si no el trobem, el rang de la matriu és 2 4. Continuem aquest procés fins a Vordre de la matriu o fins que no trobem menors no nuls. Matriuinversa Obtenim la matriu inversa d'una matriu quadrada A per qualsevol d'aquests dos camins: 1 1 AIA (A ATA TOCA Ao At A) A TAD Per tant, la matriu inversa només existeix si |Al # 0.Com es resol un problema de. La major part de qiestions referents a matrius i determinants consisteixen a calcular el rang dun, ia trobar la matriu inversa, per l'aplicacié que tenen aquests calculs en la resolucié de sistemes d’ lineals, També podem trobar, perd menys sovint, qiiestions d’operacions amb matrius 0 ami ‘a Matriy equacions ib determi. nants. 1 Per calcular un determinant desenvolupant per una filo columna escll aquella que ting el majo nombre de zeros, ja que com que el ements d’aquesta fila columna mulpliquen el menor comet mentari, Pestalviaras el calcul de determinants. 2 Sivols calcular el rang d’una matriu no nulla, tingues en compte que: — Sila matriu només t€ dues files, n’hi ha prou que miris si s6n proporcionals. i ho sén, el rang | sino ho s6n, és 2. 7 — Sila matriu és quadrada ordre 3, calcula directament el determinant, en Iloc de seleccionar un menor d'ordre 2 no nul, ja que la regla de Sarrus permet calcular rapidament el determinant d'ung matriu com aquesta. Sila matriu té una dimensié superior a 3, orla menors no nuls. Per facilitar-te la feina, pots intentar trobar combinacions lineals entre files 0 columnes. Si alguna fila o columna és combinacié lineal ’unes altres, pots eliminar-la i continuar el calcul del rang amb la matriu simplificada, 3 Per calcular la matriu inversa, fes atencié als punts segtients: Abans de transposar o calcular la matriu adjunta, calcula el determinant, perque si és zero podris concloure que no és possible el calcul de la inversa. Abans de calcular la matriu adjunta, construeix la taula de signes que necessites per multiplicar cada menor complementari per + 1 0 —1. Compte, no falleu! © Quan indiquis la dimensié du riu columnes. posa primer el nombre de files i després, el nombre de © El producte de dues matrius no és roducte d’clements, com passa amb la suma ila resta. © El producte de matrius no és commutatiu, éa dir, no és el mateix A B que B-A. © Quan desenvolupis un determinant ve a © columna, has de multiplicar cada element per un signe (+) 0 (—), depenent de la posici6 q Ocupa. Es util fer la taula de signes de ordre del determi- nant abans de comengar el calcul, © En el calcul de la matriu inversa és bastai faleai ceases blidar transposar la matriu, oblit que genera Ut © Enla regla de Sarrus, al i inci ; Bn ase Sars al sults obtnguts de la diagonal principal n’has de restar els obtinguts d¢ 4 aquesta operacié i canviar-la per una suma. le d’orlar menors, perd tingues en compte que #08 el méetode no és efectiu. ainAritmética i algebra Sistemes d’equacions tinguts basics stemes d’equacions lineals tema d’equacions lineals est’ format t Per equacions de primer grau en totes les incdgnites i s'ha de pplir que totes les equacions que formen i i en el sistema es verifiquin a la vegada, mmenclatura amb qué representem un sistema és la segient: BUX Fay + yyy + a + aig hy = by Map XH ay Ky Fa Xs + a + yy Ky = by Ami X + Amz Xy + Ay X3 + oe + ay Xy = Vy, un sistema d’equacions, definim la matriu associada al incdgnites, ila matriu ampliada com la matriu form: pendent sistema com la matriu formada pels coeficients ada pels coeficients de les incdgnites i els termes ssificacié dels sistemes d’equacions jem classificar un sistema d’equacions lineals funcié de les solucions que té de la manera SISTEMES D’EQUACIONS LINEALS jent: Sistema compatible: sistema que tésoluci6.Se- rang M~= rang M* rang M # rang M* gons com siguin les solucions el classifiquem Tésolucs Note solu en determinat (té una solucié tinica) i indeter- minat (té infinites solucions). Cs . o COMPATIBLE INCOMPATIBLE Sistema incompatible: sistema que no té so- lucio. . rang M = nre. incdgnites rang M < nre. incdgnites ma de Rouché-Frobenius La solucié és nica. Té infinites solucions. et saber si un sistema d’equacions té solucié a ir de ’estudi del rang de la matriu associada al eT iNDETEN ENT fema i del rang de la matriu ampliada. ‘SISTEMA COMPATIBLE DETERMINAT rang M = rang M* = nre. incdgnites ‘SISTEMA COMPATIBLE INDETERMINAT rang M = rang M* < nre. incdgnites SISTEMA INCOMPATIBLE rang M # rang M* _@Sistemes equivalents Dos sistemes dequacions sin equivalents si tenen la mateixa solucié per a cadascuna de les incognites A partir d'un sistema d’equacions, en podem obtenir un altre d’equivalent fent una sdrie operacion sistema. Les operacions més habituals s6n: ns al — Multiplicar o dividir una equacié per un nombre. — Sumar o restar equacions del mateix sistema. Métodes de resolucié de sistemes d’equacions Métode de Gauss Aquest métode consisteix a eliminar incdgnites mitjangant la suma o la resta d’equacions i obtenir sis mes de dues equacions ami duesincbgnits a continuacseliminar una deles des incdgaite apie mateixmétode de redccio mitansantsumes i estes dequacions jis cal, mulplicant slgungesear un nombre. Per Esquematicament, podem representar aquest métode de la manera segiient: a uta" yxy tal x= bY, ta"n xy + a"nx =", a" =", 4X) + AX. + ay X3=b, (Ay A Ha" tax = 5, «+a! x + ayy x3 = by +a'y)% + a'33x5 = b's yy Xy + a9 Xp + y3X3 = + a33x3= bs 43) X, + a3 Els coeficients a’ ia’, s6n els coeficients que obtenim en multiplicar Pequacié per un nombre i sumar-la restar-la a una altra equacié del sistema. Resolucié matricial Podem representar matricialment un sistema d’equacions lineals de la manera segitent: ay ay ay) (xr) [by 4 an a3 |X | =| by 4 Ay a3) \x3] \by Podem representar aquesta equacié com a M- X = B, on M és la matriu associada al sistema, X és la ma- triu de les incdgnites i B és la matriu dels termes independents. A partir de l'equacié matricial, obtenim el valor de les incdgnites: X = M~- B, Per poder resoldre el siste- ma, la matriu M ha de tenir inversa, Métode de Cramer Un sistema d’equacions lineals és un sistema de Cramer si el determinant de la matriu de coeficients del sistema és diferent de zero. Per aplicar el métode de Cramer utilitzem dos determinants: — Determinant de la matriu del sistema |MI. — Determinant |4;l que obtenim en substituir, en la matriu del sistema, la columna de la incognita i (x,y 02) per la columna dels termes independents, Obtenim el valor de cada incognita de la manera segtient: Hasty lay ta IMI IMI IMICom es resol un problema de.. ix detalladament el problema, tracta d’un sistema d’equacions: Escriu el sistema d’equacions. [Aplica el teorema de Rouché-Frobenius per veure si té solucié. Resol el sistema aplicant el métode de Gauss o de Cramer. Interpreta el resultat tracta d'un problema que es resol amb un sistema d’equacions: ‘Anota les dades del problema, Assigna les incognites x, y, 2 les dades del problema. Planteja un sistema d’equacions, tenint en compte que cada equacié correspon a una condicié donada pel problema. Resol el sistema mitjangant el métode de Gauss 0 de Cramer. Interpreta el resultat. pte, no falleu! + aplicar el métode de Gauss, has de seguir aquests passos de manera ordenada: Primer has de reduir la segona equacié i les segiients amb la primera. Després has de reduir la ter, iles segitents amb la segona, i aixi successivament. is de com t’hem assenyalat, perqué obtindries resultats in- [\ Jno as de multiplicar tota la igualtat per aquest nombre (mol- Ja mateixa manera, si canvies de signe una igualtat, has igualat. jament, en la matriu del sistema, la columna dels ui segons la incdgnita que vulguis calcular. ai no has de reduir les equa yherents. En el métode de Cramer, no has de sub: termes independents en la columna que ‘un determinant. Si tens dubtes, Has d’anar amb compte quai calcules el rang d’una matriu o el valor d’ n aquests aspectes basics per consulta la unitat anterior. Es molt important que no cometis errors e poder resoldre correctament un sistema d’equacions. sistema d’equacions. El métode és molt 1 valor obtingut, de manera que s’ha de la resoluci6 és incorrecta i Es important que comprovis que has resolt correctament el senzill, consisteix a substituir en cada equacié la incdgnita pe n ir la igualtat per a totes les equacions. En el cas que no es compleixi, has de repassar-la.Analisi de funcions Funcions fs una relacio entre dues magnituds variables, tal que a cada valor de la primera, anomenada independent, Ii correspon un nic valor de la segona, anomenada dependent, Si anomenem f la funci6, x la variable independent i y la variable dependent, escrivim y = f(x) i legim ey esta en funcié de x» Podem expressar una funcié mitjangant un enunciat, una taula de valors, una grafica o una formula. Una funcié esta definida a trossos quan apliquem formules diferents depenent dels valors de x Models elementals de funcions MODEL FORMULA MODEL FORMULA Polinomica. f(x) =a,x"+a,_)x""!+..+ajx+aq Racional P(x) _ ax +. tay Bn Aq jy 8,09 Rn ENU {0} $0) = OG) Baxh # by Irracional fl) = Ve) Exponencial f(x)=a* a €(0,+%) ~ {1} Logaritmica f(x) =log,x a € (0, +) ~ {I} Successions f(n) =a, nEN Trigonomé- f(x) = sinx Valor fox si x0 aw — Exponencial = | kK a,<0 "0a ‘nserar Logaritmica aa j= 5 "pare "sonar 5 Irracional == sinx ~ =—= = aw o | 2 He coe Rn an tgx 2 ey =a o =e 3 2 2 Operacions amb funcions & OPERACIO NOTACIO. OPERACIO. = NOTACIO. wt Suma (f* 9%) = f(a) * g(x) Quocient f f(x) i diferencia (4) Da Producte (Cf 8)(x) = f(x) +g (x) Composicid —_( fog)(x) = f(g(x)) (k-f)(2) = ke fe) No és commutativa. Funci6 inversa La funcio inversa de f(x) s'escriu f~! (x) i compleix que (f° f-')(x) = (fle f)(x) = x. La funcié logarit mica és la inversa de''exponencial. Les inverses del sinus, el cosinus la tangent sén, respectivament, arcsinus (arcsin x), arccosinus (arccos x) i arctangent (arctg x), La funcié inversa permet calcular el recorregut d'una funcid, ja que R(f) = D(f-!), Limits d’una funcié Per esbrinar quins valors pren y = f(x), quan la variable x Pren valors cada cop més propers a x = Xo 8% E RU {#2}, calculem el limit de f(x) quan x tendeix a xp el simbolitin soy lim f(x). Per calcular limits substituim x per xo: lim f(x) = f(x). Aquest metode és valid fins i'tot quan xp = +%. LNLimit d’una funci6 en V'infinit Ellimit de f(x) en Vinfinit 6 el valor al qual tendeixen les imatges quan x pren valors positius molt grans o valors negatius molt petits. Si L~ é el limit en —= i L* és el limit en +, escrivim: jm fixy=L- i tim fiz)=L" LL ERU I=} Per estudiar el limit en Vinfinit de les funcions més frequents, observa'n les grafiques. Limits laterals d’una funcié en un punt El limit lateral per V'esquerra (0 per la dreta) de f(x) quan x tendeix a x, és el valor al qual s'aproximen les imatges de f (x) quan prenem valors a Pesquerra (0 a la dreta) de x, tan propers a x, com vulguem. siL- & el limit per 'esquerra i L* 6 el limit per la dreta, i L~ i L* s6n nombres reals o =, escrivim: lim f(x)=L- i tim f(x) =L* 5 se Existeix el limit de f(x) en x = xq si els limits laterals son iguals a L, i escrivim lim f(x) =L ms Calcul de limits — Operacions amb limits. Si lim f(x) = ah ] L hil, # fesouel,| fesu-t, | Lo Byaineo | f >a shso L, 1,40 ee (22) + (tx)=+2 | (+x)-(e2)= 42 | (ex)-(=x)=-= | ke (exy=2e k k te k-(+x)=22,k40 | <=22,k40 | S=okere | =e kere | 0 te k — Indeterminacions. Per calcular el limit superem la indeterminacié transformant la funcié. 0 #5 I: emles funcions racionalsaparex ene calcul del limit en un punt. Signfica que el numera- dor i el denominador tenen una arrel a en coma. Per tant, n’hi ha prou amb dividir-los per Ruffini entre (x ~ a) i recalcular el limit. Sila indeterminacio persisteix, hem de repetir el procés. + = + 1:en les funcions racionals, sigui n = grau del numerador i m = grau del denominador. Sin > m, el limit és +~; sin = m, el limit és a,/b,,, i sin < m, el limit és 0. © © — x # 0:en les funcions polindmiques, fixa't en la grafica. En la diferencia de funcions racionals, esta i recalcula el limit. En la diferencia de funcions irracionals d’index 2, multiplica iL conjugat. La indeterminacié es transforma en una altra del tipus =/=. * 0-% + 0: transforma la indeterminacié en una altra del tipus =/= : 1 Sif-+0,¢ = aleshoresf-g-9 0°. Com que f> 0, aleshores > Per tant fg = —racionals transforma Vexpressié per aplicar aquest Tesultat, ncions raciona 1 \sf gi) - lin 8) is [(- les fun elt t d’una funcié en un punt Estudi de la contin Evitable Continua = : ; jsteix el limit i coinci- Existeix el limit, perd no coin- Be cideix amb la imatge. deix amb la imatge- tim f(x) = f(%0) F (xo) # lim f() ER Asimptotica Els limits laterals s6n infi- nits. lim f(x), lim, f(x) = +0 rane aa De salt Els limits laterals s6n fi- nits, perd diferents. lim_ f(x) # lim, f(x) Totes les funcions elementals que hem descrit anteriorment s6n continues en el seu domini except: — Funcions racionals. Sén discontinues en els punts que no s6n del domini, és a dir, Fe ietenngact 4 ON Q(x) = 0, Les discontinuitats s6n asimptotiques 0 evitables, en cap cas poden ser de salt. — Funcions trigonométriques. La tangent presenta discontinuitats asimptotiques en els punts que no s6n del seu domini, — Funcions a trossos. Hem d’estudiar la continuitat de cada formula en el seu domini @aplicacié ils continuitat en el canvi d’una formula a una altra, on pot aparéixer la discontinuitat de salt, Altres caracteristiques de les funcions En aquesta unitat enumerem algunes caracteristiques, que tractarem a la unitat 4 d’aquest bloc: — Monotonia. Estudi del creixement, decreixement, maxims i minims. — Concavitat i convexitat. Si les rectes tangents en un punt estan per sota de la grafica, la funci6 é concava en aquell punt; si estan per sobre, és convexa. — Periodicitat. Les imatges de la funcié es repeteixen en intervals d’una certa longitud T. — Punts de tall amb els eixos. Abscisses > (a, 0), ordenades > (0, b). — Asimptotes. S6n rectes a les quals s'aproxima la grafica. Sn de tres tipus: © Verticals. Generades per les discontinuitats asimptotiques. © Horitzontals i obliqies. Analitzen el comportament de la funcié en Tinfinit. — Signe. Estudia el signe de les imatges de la funcié en el seu domini. re Teorema de Bolzano Permet trobar, de manera aproximada, zeros de funcions. El teorema diu que si f(x) és continua en T'in- terval [a, b] i f(a)- f(b) < 0, aleshores existeix un valor c € (a, b] tal que f(c) = 0. El métode per trobar ¢ consisteix a reduir interval (a, b] fins a assolir una certa precisi6.ee | Gom es resol un problema de.. | Llegeix detingudament ’enunciat. 2 > per trobar la formula de la funci _— Identifica la funci6, i també la variable o les variables independents. — Busca algunes imatges a partir de les dades i intenta trobar la relacié que tenen entre si, Es conve- nient repassar la unitat 2 del bloc 1, en qué es tracten les successions. — En ls exemples, sempre apareixen alguns valors constants i d’altres que canvien. Els segons s6n les variables de qué depen la funcié. Intenta reduir el nombre de variables fins a tenir-ne una de dependent i una altra d’independent per, aixi, obtenir la funcié. 3 Per estudiar la continuitat d’una funcié: — Busca el domini segons el tipus de funcié que sigui. Si és una funcié a trossos, busca punts per a cada formula tinicament en Pinterval de definicié que li correspon. — Per calcular limits laterals, tingues en compte que si només utilitzes una formula i el limit és finit, dls limits laterals coincideixen, per la qual cosa n’hi ha prou amb calcular-ne un dels dos. Sies trac- ta dels limits laterals en un canvi de formula d’una funcié a trossos o el limit és infinit, has de cal- cular obligatoriament tots dos limits, ja que els resultats poden diferir. _Compte, no falleu! © Una funcié pot tenir, com a maxim, una imatge per a cada valor, perd pot tenir diverses antiimatges. © En calcular la funcié inversa, intercanvia les variables x iy. k © Enel calcul de limits —, k # On determinacié, sin6 que has dassociar aquest quocient amb +, © Seguint amb >, k # 0, el signe de k no india im és +22 6 —c, Per saber quin signe és el correcte, jerra ia la dfeta de xo. has de calcular les imatges de valorsisituats a’ © En el cas de les indeterminacionsy‘no has onn= mai no has de fer, per 0 exemple: = 0, 6 1° = Lele. © Enestudiar la continuitat d’una funcid 4 trossos, a més del domini has d’estudiar els punts on canvia de formula, ja que hi poden haver discontinuitats de sat (0 d'un altre tipus). En aquest cas, calcula cada limit lateral amb una formula difetent. © La grafica d’una funcié pot tenis, com a maxim, un punt de tall amb I'eix d’ordenades. Amb el d’abs- cisses pot tenir-ne fins i tot un nombre infinit. © Siuna funci6 té asimptotes horitzontals, no en pot tenir d’obliques, i viceversa. Com que el calcul de les horitzontals és més senzill, és millor comengar per aquestes.Analisi de funcions Derivades Continguts basics Taxa mitjana de variacié Definim la taxa mitjana de variacié TMV d’una funcié f(x) en un interval (xo, x,) com a: TMV (ion) = LEDS) Saee ter ta Si considerem que x, = xo + fy podem expressar la TMV com a: __flG0+ Wi = flee) flee +H) flea) — TAN = Sekai ae Aquest valor també s'anomena quocient incremental. La taxa mitjana de variacié també es pot interpretar com el pendent de la recta AB de la figura segiient. Te) 10%q + h) — 1%) Taxa instantania de variacié Definim la taxa instantania de variacié com el limit de la taxa mitjana de variacié quan els intervals que Tem es fan cada vegada més petits, és a dir, tendeixen a zero. Aixi la taxa instantania de variaci6 en Un punt ve donada per Pexpressi_ Derivada d’una funcié en un punt Bs el valor de la taxa instantinia de variacié d’una funcié #(x) en un punt x = xp, Rep el nom de derivada de la fiun- cid F(X) en un punt X = Xqyi la representem per f(x). La cal culem mitiangant Pexpressio: 1x) F(xq + h) = flxo) F(x) = him Quan h» 0, pendent secant ~» pendent tangent Interpretacié geométrica de la derivada La derivada d’una funcié f(x) en un punt Xo és el pendent m de la recta tangent a la grafica de |g funcig en aquest punt. Al punt on calculem la derivada es compleix que: f'(%) = m= tga La funci6 derivada Si una funcié és derivable en el seu domini, podem definir una funcié que associa a cada nombre real del domini la derivada en aquest punt. Aquesta funcié rep el nom de funcié derivada. La representen per f'(x): f(x +h) h f(x) = jim, Funcié derivable Una funcié f(x) és derivable en un punt quan existeix la derivada en aquest punt. Si la funcié presenta qualsevol tipus de discontinuitat en aquest punt, no és derivable. Taula de funcions derivades . Funcié f(x) Funcié derivada f' (x) k (constant) 0 x kexk=t - e ax a*-Ina 1 1 logax Ina x Inx = x sin x cos x cost =sinxFuncié f(x) ae Funcié derivada f'(x) ing |. ; : cose | 88? arcsin x = Ti arccos x lee arctg x 1 1+x? Regles de derivacié —_ Operacié Funcié derivada f'(x) (fea fete) ene | keR Kf) (F-8)'®) F'(3)-g(x) + flx)-g'(x) (Le | Leese feretn & (go)? Derivada de la funciéd composta (regla de la cadena) (fog) @) =f'(g@)-2'@) Derivaci6 logaritmica Quan tenim una funci6 del tipus f(x) = (g(x))*, per obtenir-ne la derivada apliquem logaritmes als dos membres dela igualtat i efectuem la derivada de la igualtat respecte dela variable x Derivada de la funcié implicita Una funcié que esta expressada per una equacié on lay (variable dependent) no esta aillada en funcié de la variable independent, s’anomena funci implicita. Si una equacié y és una funci6 implicita diferenciable en * P per mitja del métode de derivacié implicita: 1. Derivem tots dos membres de l'equacié respecte de x. 2. Aillem y’ (derivada de y respecte de x) en Vequaci6 resultant. jodem trobar la derivada de y respecte de x Derivades successives i nda ( derivadaf"(3)) ‘la funcis : ; «cla funcié derivada de la derivada (segona derivada f(x), Sila func x drivable és possible obtenir a fanlé de AT) a aucessivament i si aquesta funcié també és derivable, podem—_—_S— ase _ = ‘Com e | 4 Llegeix detalladament el problema. er c Jar una derivada: / ciiteabace | 2 Percalcul ad’una funcio simple. En cas afirmativ, ap i: it alitza si es tract at wwe fancié composta,utiltza la regla de la cadena, ients de funcions, fes servir les relacions on hi ha productes 0 quocien : | tee terior perala Frivada del producte o del quocient de funcions. — siestracta d’una per derivar expression a apartat anterior fe tadesa Pap ana funcié d'una potbncia en que la variable esta la base i a Vexponent, ie ie derivacis logaritmica (aplica logaritmes a la igualtat i després deriva tota la igualtat), criteri implicita, deri i ili de derivacié dela funcié implicita, deriva tota la igualtat utilitzant les regles le ~ ia oar dl quocet, per obtenir la derivada dela funcié (y’ o f(x). Suma, 3 Per resoldre un problema de derivacié: _ Planteja una funcié amb les dades del problema. | — Per trobar un valor que maximitzi o minimitzi la funcié que has plantejat, calcula els valors que anullen la derivada. A ltiltima unitat d’aquest bloc, veurem exemples de com resoldre aquest tipus | de problemes. | i Ss eh | Compte, no falleu! © No has de confondre els conceptes segiients: derivada d’una funcid en un punt (que és un valor nume- ric) ifuncié derivada (que és una funci). Per calcular una derivada aplicant la Je derivada, has de jugar amb els canvis de variable i amb les propietats trigonometriques i lo; 's, amb la finalitat d’eliminar h del denominador i no obtenir un valor indeterminat del limit. Per derivar un quocient, has de recordar qi umerador hi ha un signe negatiu. Per derivar una funcié composta, has:d’anat amb compte quan apliques la regla de la cadena. Has de comengar a derivar a parti de Ja funcié — les altresi multiplicar les derivades. Per exemple, sigui la funcié f(x) = sin? (5 - — Primer derivem la poténcia: 28in (53.4.4), — Després derivem el sinus: cos (Sx? + 4). — Finalment derivem argument del sinus: 15.x?, La derivada és el producte d’aquestes derivades: f"(x) = 30x? sin (5x? + 4) cos (5x? + 4). aAnalisi de funcions Integrals continguts basics primitives d’una funcié La funci6 F(x) és una primitiva de la funcié es compleix que F(x! nomenclatura diferet f(x) si es compl : pleix fae ct tn dnd dg | mitjancant d F(x) = f(x) de. pressem aquesta condici6, en la sila funci6 F(x) és una primitiva de f(x) també és una primitiva de f(x). » €8 compleix sempre que F(x) + C (on C és un valor constant) Integral indefinida fs el conjunt de totes les primitives d’una funcié f(x). La representem mitjancant 'expressi6 io: Jf) dx = Fly + Coneixem el simbol | com a integral, mentre que f(x) dx rep el nom de integrand, F (x) és la primitiva i Césla constant de integracié. Primitives immediates Primitives immediates Jdx=x+e fsinxdx=—cosx + C ot Jardx = +C Joosxdx = sinx +C n+1 ax =Inixl +C Jat tgs) dx = ae nage + C dx =Inle 7 tag 1 J Se xt+C eos aes = = +C Jetdx=er+C Ween - ta dx = arctge + C fatdx =7—+C Tage ox = ats InaTacniques d’integracié - 6. Descomponem la funcié per conseguir la integral més sen — Integracié per descomposicis i te depres ing ‘alguns exemples de funcions que podem descompondre s6n; i. 1 = cos 2x 2, _ Lt ¢0s 2x sin? x = cost = Integracié per parts. Es basa en la regla de la derivacié del producte de funcions. La formula eeney ve donada per l’expressi6: {70)-2'@) dx =fls) -g@) ~ Je) f'@) ax itzem Pordre que marquen les sigles ALPES (funcions Arc, Logaritmiques, Poi ir f(x), utili ° . ae a ier Sinus totes ls fancions trigonométriques—). miques, Exponencials, Sint — Integracié per canvi de variable. Consisteix a canviar la variable x per una altra variable, amb jy finalitat d’obtenir una integral més senzilla: [fa ax se, ede a soar at # — Integracié de funcions racionals. Quan a integrand hi ha un quocient de polinomis: © Si grau (P(x)) > grau (Q(x)), expressem la fraccié en funcié del quocient C(x) i del residu de divisié R (x): f P(x) R(x) Q(x) Q(x) # Sigrau (P(x)) < grau (Q(x)), factoritzem el denominador Q (x), descomponem la fraccié en frac- cions simples i integrem: éx=owax+ | dx [22 a= |[ 4 , 3 “Ja ic Oey ot= = =| de on son arrels de Q(x). x— xy * nm Integral definida Donada una funcié f(x) continua en un interval (a, b], definim la integral definida de f(x) entre a i b com el nombre [? f(x) dx. Férmula de Barrow El valor de la integral definida d’una funcid, f(x) en un interval [a, 8] és igual al val imnit punt b menys el valor de la primitiva en el punt a: } és igual al valor de la primitva enel Jif) dx = Fb) = F(a) Teorema del valor mitja Si f(x) é continua en Vinterval (a,b, hi ha un valor ca Vinterior de Pinterval que compleix: fireds =6-0a” “LT Problemade 2 — I ,ix detalladament el problema, : 4 ese nt ee Fes , calcular una integral indefinida: ‘ > ; re Per P} re 7 analitza "integrand i comprova 6 una integral in : . __ sino és una integral immediata, intenta ‘#oldte lamb un dang 4g sino ho aconsegueixes, intentaesoldrea pee pais anv de variable, siesunafracci,segueix el métode exposats Pane a RE iy : Quan ja has calculat la primitiva, af la constant . r i Pree es tr interac Bbiae Calcula la primitiva com sino nndefinida aplicant els passos _Compte, no falleu! © No thas d’oblidar de la constant integracié quan calcules la primitiva una integral indefinida. © No has de confondre els limits integ ue pren la primitiva per al limit superi rior d’integracié, mai al contrari, mula de Barrow, Quan els i6 menys el valot de la pi © Enels canvis de variable, també has de canvial solandént la funcigf(x), és dir, [f(x) dx: aa © Quan integris per parts i apliquis la formal n 4 doblidar de derivar la funci6 seleccidtada f(x) lafunci6 g(x): [Discontinuitats Pm [De salt jm[Evitables ~« “ee[Asimptdtiques wt e{ Asimptotes Y Verticals x = a; I fla) = + a =| Horitzontals y= b; lim f(x) = b Si ceisiciceniiienemeeie poatde-en224 pon---------) Obliqies y Extrems relatius x= ai fa) =o Minim relat f*(a) > 0; Maxim relatiu *(a) <0 beg! y mn ti LO Jim (f(z) ~ mx) [3 Talls amb eixos [ P[Ordenades si0 € Dom (f) > (0.1) Be] Abscisses x = a; fa) = 0 Punts d'inflexié x = asi Pla) =0 Concava a convera "(a= h) > 0if'(a+ h) <0 xe]! Convexa a concava f"(a ~ h) <0if"(a +h) > 0 fee! xtn ' Taula de concavitat i convexitat Aplicacions de la integral Calcul d’arees — Entre la grafica d’una funcié i ’eix d’abscisses en Pinterval [a, b}: * Determinem els punts de tall de f(x) amb I’eix X que estan a (a,b, resolent Pequacié f(x) = 0. Determinem els punts de [a, b] on f(x) no sigui continua i/o derivable. © Dividim interval [a,b] amb els punts obtinguts i integrem cada subinterval. ¢ Sumem els valors absoluts de tots els resultats obtinguts en el pas anterior, — Entre les grafiques de (x) g(x) en interval [a,b], considerem lafunci6 h(x) = (f—g) (x) =fle) - #08) iapliquem els passos anteriors. En qualsevol cas, calclem expressions del ipus Sjaut= [['s00 dx + If" Flex) dx +n4[f! f(x) dx| Calcul de volums de cossos de revolucié Sigui f(x) una funcié continua en Vinterval (a,b). Si fem girar la grafica de f(x) al voltant de eix d’abscisses es genera un cos anomenat de revoluci6. En calculem el volum mitjancant V = f° a (f(x)? dx. Seroe:vom es reso! un problema de ? a cqla de LHopital per superar indeterminacions del ow | pra a testa regla amb la resta d’indeterminacions (ce Stu ti 0 wre Oho clu de iit, + 0+ cc, 00, ees aquest es i % o® S eterminacio del tipus % 0 */,, * 1*) transforma-tes abang 4 Em? funcions no cal calcular totes les dades de les 1 ‘quema de la pagin ie la anterior; polindmiques. A la unitat 1 d’aquest bloc, hem een funcions seyons el signe del terme dominant (as) gat Fm de la prifca d'aquet ala ls punts de tll amb els eixos de coordenades, el cement Polinomi (n). Has de < der Ole aor O — Posicié relativa entre dues circumferéncies de centres O, i Oy i radis ry ir essent d = d(O},0,) la distancia entre els dos centres: a? + bP 2, essent d = d(O, R) la 'é dues solucions, la rec- Exteriors Tangents exteriors Secants d>ntn re) d=ntn noncd rés exterior i sid (0, P) _ Ai Bon independents sip(A 1 B) = p(A)-p(B)sis6n dependents si p(A MB) = p(A)-p (BIA). Teorema de la probabilitat total Fem dos experiments simples tal que del primer en sabem que £2 = {Ayy Aye Ayy =» Aa} Sit! 5 tun succés del segon. Aleshores p(B) = p(A,): p (B/A,) + p(Az)-p(BJA2) + ~. + p(Ax)*P(B/A2)-ge Bayes o de la probabilitat a Posteriori a we pili stl cionada de A, sobre B, coneguda p(B), és p(4, 7p) = PA: p(BiA,) aecondi 1B) a= Re POA) p(B) ve aleatoria vari » gssigna un nombre a cada succés elemental, Si io Ae pai mostra del qual és 0 = {A,, ; recorregtt, R(X) és finit, la vi yal yeti ne jnomnen ui X una vari + vs alah as Yate aleatia asocada a (A,) = ‘v pink: aviable és dscreta isis un ipeered ae lovin de va. in interval és continua, ipucio de probabilitat pisti , ; ; ssigna una probabilitat a cada valor dela variable a jancio fgue assign una probabil la variable aleatoria, També rep el nom de 0 ia (pet a1 variables discrete) o de densa (pera es eon ee EP: wa Fi dela manera segitent: siX(A,) = x, fe FE ines de proba pilitat es 4 = pIX= xj) =p, € [0,1], guncid de distribucié 0 funcié de probabilitat acumulada Xuna variable aleatoria, la funcié de distribucié F es defineix com aP(x)= pIXSx},xER, «prtrdel funcid de distribucié es pot calcular la probabilitat ' que la variable aleatoria X nest interval (as b] CR: plas X= b] = FO) ~ F(a), atid una variable aleatdria continua es compleix que F"(x) = f(x), Parametres de la distribucié de probabilitat d’una variable aleatoria — Esperanga matematica de X o mitjana aritmética. Es representa per E(x) op. En una variable discreta es caleula: E(X) = 2 p, x; (x€ R(X) ip; = p[X = il). Enuna variable continua es calcula: E(X) = J*% x: f(x) dx, on f(x) és la funcié de densitat, ~ Nariicia i desviacio tipica de X: la variancia es representa per 0? (X) i la desviaci6 tipica per a(X) =o? (X). 0 = 3S py ; ~ E(X)? (variable discreta); 0? (X) = J*% (x — E(X))? f(x) dx (variable continua), Uistribucié binomial ‘una dstribuci6 d'una variable aleatoria discreta X amb les caracteristiques segitents: ~ Lexperiment aleatori es repeteix n vegades independentment ’una de Paltra. ~ Noméshi ha dos successos, contaris entre si: xt (A) fracs (A) amb probabiltas piq = 1 ~ p. ~ [a funci de probabiltat es defineix perp [X= kl = pe= (T)otar-sizao Empio=\n-p-g. Six f Xéuna Nariable aleatdria amb distribucié binomial escrivim X ~ B(1, p). _B