Exàmens, buscar exemples de l’espau.

Inicis de la filosofia
Els primers filòsofs investigaven això.
ἀρχή → arkhé → principi, origen, allò que regeix (governa) (decideix que és cada cosa), tot
el que és, el que hi ha, el real
phúsis → “la naturalesa” (plantes animals, planetes), però no és del tot perquè inclou
- intel·ligència humana.
- Yoús → noús → intel·ligència
- déus (els éssers vius immortals) →naturalesa és divina, tot és ple de deus
- Dúsis → tot el que hi ha, tot el que té presència
Logo → raó, llenguatge, relació. Pot referir-se al llenguatge humà, raó humana
- Allò que ordena totes les coses i les fa comprensibles
Σοφια → sophia → saviesa. (els savis són els déus. Home diví). Els humans per definició
(si no es diu el contrari) no som savis.
Si hi ha un home mortal savi és triat pels déus, per tant, es converteix en home divi.
- Els animals → no saben que no saben (són ignorants i no ho saben). Feliços
- Deus → saben que saben. Feliços
- Humans → saben que no saben. No som feliços. Nosaltres sabem que som
animals i que som ignorants.
- El filòsof és un enamorat de la saviesa
polis → ciutat + estat
Filosofia → amor per estimar la saviesa
Filien → estimar
Filia → amor, simpatia
Sofia → saviesa

Introducció
homer es l’escola dels grecs.
si vols entendre el funcionament dels déus i com son els grecs els hi preguntaven als
poetes.
Els poetes estan relacionats amb els sofistes perquè els uns son savis (els poetes) i
després estan els que es dediquen a ser savis (sofistes, que la paraula ve de sophia)
Socrates està dins els sofistes:
Els sofistes ofereixen els seus coneixements a canvi de diners, només ho podia comprar la
gent amb diners,
els sofistes ensenyen a parlar bé, a defensar qualsevol posició com la contraria, a rebatre
qualsevol posició. Resum: ensenyen a convencer que ells tenen la raó.
Sòcrates
● no va escriure res. En contes anava pel carrer parlant i dialogant amb les persones.
Es coneix que va fer sòcrates gràcies els seus deixebles i les persones que el
coneixien, però no se sap que pensava realment.
● Sòcrates no cobrava diners per poder parlar amb la gent, ja que no sap res i per tant
no ensenya. Ell intentava aprendre. “Jo només sé que no sé res”.
● Sòcrates feia quedar a la gent com a idiota perquè demostrava que les persones
amb les que parlava en llocs públics, a base de dialogar, son incapaços de
demostrar el que ells saben, i no es sosté els seus pensament. sòcrates al ser
molest, i començar a corrompre costums, i el jutgen acusat de
○ Asebeia: no respectar els déus de la ciutat o crear-ne de nous
○ corrompre la joventut → perquè els joves anaven amb ell i veien com deixava
en ridícul a les persones amb autoritat.
● A l'hora de ser jutjat, no se li donen bé els discurussu llargs i no pot convencer al
jutjat, per això és condemnat a mort a veure un got de cicuta i morir.
Les polis, son diferents, ja que no tenen un líder i fan assemblea per prendre les decisions
que faria un líder. aquesta isonomia es desenvolupa més en algunes polis que en altre.
● Democratia: La democracia directa,
es reuneixen en ekklesia (assemblees), i
tots tenen dret a poder parlar i aportar
coses. i després es podria fer una votació .
Per poder tenir un càrrec es fa un sorteig,
perquè així tothom pugui tenir oportunitat
de participar.
● La dikasteria son els jutjats i no son
professionals no hi ha jutges ni advocats,
aquí participa també tots els ciutadans. Ells
mateixos son qui acusa a qui, i tu mateix et
defenses si ets l’acusat i tenen 3 hores
seguides per poder intentar convencer.
Això en un judici públic.
● Els sofistes son importants perquè ensenyaven a poder convencer a altres
persones, per tan a l’hora de ser jutjat tenies més possibilitats de sortir guanyant.
 Tema 1
Plató i dualisme ontològic - teoria de les idees.

● Qué es una idea per plató

● Plató anomenava eidos a las idees. Totes les coses formen part del mon sensible
(coses que percebem amb els nostres sentits)
○ Una idea universal, per a tot, tot i que dins d'aquestes hi ha diferències. Pero
tenen en comú ser aquesta idea universal
■ Exemple: 3 gossos particulars, difereixen en color, mida, pes, etc.
però no en el grup de ser gos.
○ Una idea és simple/senzilla, però en la realitat no trobem mai res que sigui
exactament aquesta idea
■ Exemple: una línia de 4,5 cm, és una idea simple, però impossible de
trobar-la realitzada perfectament.
○ La idea no es forma a partir de l'experiència, comparant diferents objectes i
veient que tenen en comú, sinó que jo ja tenia la idea fins i tot per poder
identificar un dels objectes. No es formemes les idees a partir de l'experiència
(coses sensibles), sense les idees no és possible l'experiència, sense tenir
prèviament aquestes idees jo no puc reconèixer la realitat
■ Exemple: Jo ja tenia la idea d’arbre per poder reconèixer que tal cosa
és un arbre
○ Una idea, no és una imatge mental, no és un objecte de la imaginació.
Perquè la idea no és res sensible, sinó intel·ligible, es capta amb la
intel·ligència la raó, es pensa,
■ Exemple: el concepte de triangle no és una imatge mental, sinó la
○ Encara que ja no existeix cap cosa sensible, que correspongui a la idea, tot i
que encara no hagi existit cap exemplar sensible de la idea, la idea d’aquesta
cosa, ser aquesta cosa segueix existeix, la idea d’això està igualment
determinada i existeix igualment
La idea no té un principi ni desapareix, la idea es eterna sempre identica, a
ella mateixa
■ Exemple: El teorema de pitàgores ningú no ho ha pensat de manera
sensible, però quan es descobreix el teorema, es descobreix una
veritat que sempre ha estat. Un cop les persones ja la tenen a la ment
es donen compte que sempre ha estat.
○ La idea esta separada, és a part (més enllà de: les coses sensibles que hi
corresponen com de les representacions mentals que ens fem a la idea)
■ la idea de gos no es ni un gos particular ni res que tinguem en les
mon de les idees, si no esta en un altre lloc on estan totes les idees
de totes les persones.
 ● Quan em pregunto què és això. La resposta és una idea.
○ Que es aixo? Això és un gos

● Si pregunto què és “sobre una idea”. La resposta és una definició

○ Que es un huma ? Un huma es un animal (genere), racional (diferencia)
○ Arriba un moment que ja no hi ha més diferenties i es crea una idea
individual

RESUM
Hi ha un mon sensible → es una copia/imitació imperfecta una ombre de :
un mon supersensible → un mon intel·ligible → mon de les idees (ES EL MODEL
ORIGINAL

La república (sobre la justicia)

llibre I:
Parlen sobre que es la justícia.
Primer hi ha unes discussions i sabem en què Sòcrates diu: és millor patir injustícia que
cometre injustícia i millor castigat que impune
Trasímac: diu que són millors les injustícies, el just no beneficia justament no que beneficia
al poderós perquè és injust. L’injust és més feliç, el just no actua en benefici propi sinó de
l’altre
Sòcrates: dialogant i pregunten a què trazima es contradiu “accepti” que la seva posició no
se sosté

llibre II:
Glaucó: i Adminat:
Són dues persones que no estan d'acord amb trazima sinó amb Sòcrates, però ara et
plantegem un repte demostra'ns que és més feliç el just que injust fins i tot si no hi ha cap
mena de conseqüència pràctica (ningú ho veu), si no hi ha ningú que ho vegi i reconeix els
teus actes.
Sòcrates: buscar que és la justícia en ella mateixa que fa en la persona independentment
dels beneficis dels seus efectes públics.
Pregunta: És més feliç una persona justa?
Com que no sabem que és la justícia i costa veure si la persona és més feliç o no, ja que
una persona és molt complex, intentem veure que és la justícia en un estat i quan hagin
descobert, aplicar tot a un individu haver si és una persona justa/ si és millor ser just o injust.
Després per poder fer això construïran una ciutat ideal, que serà una polis justa.

llibre II i III
Construcció de la ciutat del II
En una societat esta el remat i els pastors i gossos
● Remat = artesans, camperols i comerciants → es la classe social productiva, aquí
cadascú s'especialitza en fer bé una cosa.
○ Exemple: El sabater → fa sabates.
● Gossos = No treballen perquè el ramat els hi dóna tot, son sostinguts→ classe
protectora (Guardians), protegeixen aquest estat. Son els governants
Es divideixen en 2 grups
○ Auxiliars → no passen tantes proves
○ Governants els millors → de tot el grup son els que acaben governant
○ Els Guardians Han de ser:
■ Valents per poder protegir l’estat d’atacs.
■ Amables amb el remat per cuidar-lo i protegrilo, i intentar que l’estat
no canviï.
○ Segons sòcrates, aquest grup tenen tot en comú, no hi ha propietat privada,
son iguals homes i dones, fan vida en comú (menjar, habitació, etc.)
○ Els fills son comuns, no hi ha familia.

● Com ha de ser l'educació dels guardians?

○ Educació Gimnastica → Educació per ser valents
○ Educació musical → per ser amables

llibre IV:
La polis ja està feta.
Cadascú d’aquesta societat fa el que li toca: Perquè hi hagi justícia ha d’haver les 3 altres
virtuts (Savia, Coratjosa,Modera). (Així sabem que la societat és justa o no)
En aquesta societat que hem fet hi ha 3 classes socials.
● Guardians Governants:
○ Son els savis/prudents. (valents i moderats)
● Guardians Auxiliars :
○ Son els coratjosos i valents (moderats)
● Classe productiva:
○ Son els moderats/temperats. Perque la moderació fa que no estiguis dividit
en una banda i no tenen impolsos i necessitats diferents.
○ Si aquesta classe es moderada, tots ho son
○ Té desitjos, perquè està en contacte amb el mon sensible
La justicia es una virtud de segon nivell (més important), ja que inclou totes les altres
L’ànima te les mateixes parts que l’estat:
● L’individu s'aplica ja que l'ànima
○ És una font racional → Savis → ( L’auriga)
 ○ Part fogosa fogosa i irascible → Quan son Valents → (Cavall bo)
○ Part concupiscible, desitjos → Quan son Moderats → (Cavall de mala raça),t
● Una ànima justa quan té les 3 virtuts i cada fa la seva funció, i no la dels altres o en
excess.

LLibre V:
● Li pregunten si crear aquesta ciutat i societat és possible?
Sòcrates diu que només amb que no sigui impossible, podria passar.
Perquè això fos possible caldria que o
○ Que els governants filòsofin
○ O que els filòsofs governen
○ El filòsof ha de regnar

LLibre VI i LLibre VII (L’educació del filòsof

● És bona aquesta societat?
Com no sabem què es la idea de que és bo o no.
Per saber què és aquesta idea es fa el símil del sol.
○ En el mon sensible → el sol permet el creixement de l'ésser i la vista de tot
○ En el mon de les idees → el que permet créixer i veure-ho tot es la idea del
bé (idea suprema, que permet que les idees siguin el que son i cognocitat a
la intel·ligència)
● Com s'eleva el filòsof a la idea del bé?

Ciencia: tipus de coneixement que

correspon mon de les idees

Doxa: tipus de coneixement que

correspon al coneixement al mon
sensible

Coneixement menys clar Coneixement més clar

 ● Dues parts del món sensible:
○ És més sensible les coses sensibles com a tal que les imatges de les coses
sensibles
● Divisió del món inteligible:
○ La dianoia es un coneixement imperfecte, perquè no s’ha alliberat del tot del
mon sensible, perquè utilitza imatges tot i que no es refereix a les imatges,
sino a idees.
○ Programa d'estudis preparatori per poder arribar al coneixement definitiu (al
de les idees i ser filòsof)
Matemàtiques: (preparació pel coneixement filosòfic)
■ Geometria
■ Arithmetica
■ Astronomia
■ Musica
això és un coneixement fosc perquè parteix de uns supòsits pero aquests només els saben
els filòsofs (supòsit → suposicions)
● Dianoia: Partim d’uns supòsits com si fossin uns principis pero la dianoia no ens pot
explicar res d’aquest supòsits. principis els fan servir per fer demostracions sobre els
objectes matemàtics pero no pot dir res sobre els supòsits
○ Fem demostracions amb línies angles que son supòsits que representen que
sabem que és.
■ Ex: que es una línea, que es una angle etc.
● Per saber què són aquests principis/ supòsits necessitem la dialéctica que es la
única capaç de fer entendre això.
○ Dialéctica: son les idees, necessita anar fins la idea del bé perquè ilumina
totes les altres idees

EL LLIBRE VII
El mite de la caverna (Al·legoria de la caverna)
En una caverna hi havien uns presoners tancats, que no veien el final de la cova, nomes
veien unes ombres provocades per unes persones al foc.
Un dia una d’aquestes persones va desencadenar a un dels presoners i el va portar primer
al costat de la foguera.
Aquest va quedar enlluernat per que mai havia vist tanta font de llum, després va seguir
pujant i va veure el sol i el món real. Es va sentir confos perque va descobrir que el que ell
sabia (les ombres) no era el món real.

Explicació:
els presoners de dins la cova = a nosaltres
les ombres = sensacions i món sensible
les coses que provoquen les ombres = son idees
el sol = la llum mon intel·ligible ( idea del bé )
les persones que porten els de les cavernes a d’alat = son l'educació
el foc = es la font de llum del mon sensible (el sol)
Heraclit Pitagores Permènides PREGUNTA QUE SURT A EXAMEN
● Heraclit → la realitat està en un flux perpetut , la majoria viu en un somni no son
conscients de que
○ Plató si, veu el mon sensible com heraclit, però suposa uqe hi ha una altra
realitat que creu que no pasa això
● Parmènides → deia que la única cosa es l'ésser, per tan no hi ha coses particulars ni
diversitat ni moviment, només existeix una única cosa que es l'ésser.
○ Plató, l'única cosa que podem dir que existeix es el mon de les idees
● Pitàgores → l'essència de les coses son els números
○ Plató també per son una part del mon de le sidees, ja que aquest és
l'essència de tot