Transcendint Mites:

Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

2
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

ÍNDEX

PART TEÒRICA.......................................................................................................................4
1. Introducció....................................................................................................................4
1.1 Objectius de la investigació............................................................................. 4
1.2 Context històric i cultural de la mitologia grega................................................ 5
2. La posició de les dones a la mitologia grega............................................................ 6
2.1 Dones més conegudes a la mitologia grega.................................................... 6
2.1.1 Atenea..................................................................................................... 6
2.1.2 Afrodita.................................................................................................... 7
2.1.3 Artemisa.................................................................................................. 8
2.1.4 Calipso.....................................................................................................9
2.2 Dones menys conegudes a la mitologia grega...............................................11
2.2.1 Atë..........................................................................................................11
2.2.2 Iris.......................................................................................................... 12
2.2.3 Harmonía............................................................................................... 13
2.3 Anàlisi de la seva posició i influència en la societat grega antiga.................. 14
3. El masclisme dins de la mitologia grega................................................................. 15
3.1 Representació del masclisme en els mites i llegendes.................................. 15
3.2 Anàlisi de com el masclisme ha influït en la percepció de les dones a la
mitologia grega..................................................................................................... 15
4. Històries de deeses i heroïnes víctimes de masclismes........................................16
4.1 Narració de les històries de deeses i heroïnes que han patit discriminació i
violència de gènere.............................................................................................. 16
4.2 Reflexió sobre com aquestes històries encara són rellevants avui dia.......... 16
5. L'empoderament de les deesses i heroïnes de la mitologia grega....................... 17
5.1 Anàlisi de les deesses i heroïnes que han superat els estereotips i han
aconseguit l'empoderament................................................................................. 17
5.2 Exemples de com les dones de la mitologia grega serveixen com a models
d'empoderament per a les dones actuals.............................................................17
6. Rituals i festivals en honor a les dones de la mitologia grega.............................. 18
6.1 Cerimònies dedicades a deesses importants.................................................18
6.2 Celebracions en honor a heroïnes destacades.............................................. 18
6.3 Rituals en honor a dones menys conegudes................................................. 18
7. PART PRÀCTICA.............................................................................................................. 19
8. Conclusió.................................................................................................................... 20
8.1 Recapitulació dels principals punts tractats en el treball................................ 20
8.2 Reflexió sobre la importància de reivindicar l'honor i l'empoderament de les
dones a través de la mitologia grega....................................................................20
9. Bibliografia..................................................................................................................21

3
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

PART TEÒRICA

1. Introducció

La mitologia grega és una de les tradicions més fascinants i enigmàtiques de la història. Els seus
déus i deesses, herois i heroïnes, han captivat la imaginació de generacions senceres. No obstant
això, a mesura que aprofundeix-ho en aquest vast univers, m'adono que les dones en la mitologia
grega han estat relegades a rols secundaris i, en molts casos desgraciadament, han estat objecte de
violència i opressió.

És per això que he decidit fer aquest treball sobre la relació entre la mitologia grega i el feminisme. El
meu objectiu principal és honrar la dignitat de les deesses i heroïnes de la mitologia grega, rescatant
la seva importància i destacant la seva vàlua en un context històric en el qual la seva veu i poder van
ser silenciats. A través d'aquest treball, espero llançar llum sobre les injustícies que han sofert
aquestes dones i ressaltar el seu paper crucial en la mitologia grega.

Personalment, sento una profunda connexió amb aquestes històries i personatges. M'indigna veure
com les dones són constantment subestimades i desvalorades, fins i tot en els relats mitològics. Crec
fermament que és necessari reconèixer i celebrar la força i la saviesa de les dones en tots els àmbits
de la vida, incloent-hi la mitologia. Aquest treball no sols busca analitzar la representació de les
dones en la mitologia grega, sinó també reflexionar sobre com aquestes històries han influït en la
nostra societat actual i com podem aprendre d'elles per a promoure la igualtat de gènere i
l'apoderament de les dones.

En resum, aquest treball sobre la mitologia grega i la seva relació amb el feminisme té com a objectiu
principal honrar la dignitat de les deesses i heroïnes, rescatant la seva importància històrica i
destacant la seva vàlua. A través d'aquesta anàlisi, espero contribuir a la lluita per la igualtat de
gènere i el reconeixement de la veu i el poder de les dones en la nostra societat.

1.1 Objectius de la investigació

Com a alumna de batxillerat que ha de realitzar un treball sobre la mitologia des d'una perspectiva
feminista, els meus objectius de la investigació i motivacions són clars. Vull examinar com la
mitologia ha tractat a la dona al llarg del temps, com aquest tractament ha influït en la percepció i el
rol de la dona a la societat. A més a més, voldria desmuntar els estereotips de gènere que han estat
perpetuats durant segles a través dels mites i llegendes que han contribuït a la subordinació de la
dona en la societat, ja que crec fermament en la igualtat de gènere i en la necessitat de desafiar els
estereotips de gènere .

La mitologia és un terreny ric i divers on es poden identificar múltiples narratives que reflecteixen les
relacions de poder entre homes i dones.Vull demostrar que la mitologia no només ha reflectit, sinó
que ha contribuït a la subordinació de la dona, reforçant la idea de la seva inferioritat i la seva
dependència de l'home,un de l'objectiu fonamental és posar en valor les dones de la mitologia que
han estat silenciades o menystingudes per la història dominant. Vull donar veu a les deesses,

4
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

heroïnes i figures femenines que han estat ignorades o reduïdes a un paper secundari en els mites
tradicionals. Aquesta investigació em permetrà rescatar les seves històries, les seves proeses i la
seva importància en la construcció de la cultura i la identitat

La meva motivació rau en la necessitat de desmuntar els patrons patriarcals i la discriminació de

gènere que encara persisteixen en la nostra societat. A través d'aquest treball, vull contribuir a la
conscienciació i a la transformació social, posant de manifest la importància de la igualtat de gènere i
la necessitat de reescriure la història des d'una perspectiva més inclusiva i equitativa. Finalment, el
meu objectiu és contribuir a la construcció d'una nova narrativa mitològica que posi les dones al
centre, que les reconegui com a subjectes actives i poderoses, i que ofereixi models alternatius de
femininitat i masculinitat. Vull treballar en la creació de nous mites que reflecteixin la diversitat de les
experiències de les dones i que promoguin la igualtat de gènere.

Finalment, m'interessa explorar com les dones han reinterpretat i resignificat la mitologia per a la
seva pròpia emancipació i empoderament. els meus objectius d'investigació i motivació per aquest
treball sobre la mitologia des d'una perspectiva feminista són comprendre i analitzar com les dones
han estat representades en els mites, desafiar els estereotips de gènere, posar en valor el poder de
les dones i contribuir a la transformació social cap a una societat més igualitària i justa. Fomentant
així, a la reflexió i la conscienciació sobre la importància de la igualtat de gènere i la necessitat de
reescriure la història des d'una perspectiva més inclusiva i equitativa.

1.2 Context històric i cultural de la mitologia grega

La mitologia grega és un conjunt de creences i llegendes que van sorgir a l'antiga Grècia i que van
tenir una gran influència a la seva cultura i societat. Aquestes històries eren transmeses oralment de
generació en generació i posteriorment van ser recopilades i escrites per poetes i filòsofs. La
mitologia grega va jugar un paper fonamental a la cultura grega i va tenir una gran influència en la
literatura, l'art i la religió de l'època. Es va desenvolupar en un context històric i cultural específic,
l'antiga Grècia era una civilització que s'estenia per la península dels Balcans i les illes del mar Egeu,
durant un període de segles, des de l'Edat del Bronze fins a l'època clàssica de Grècia ,
aproximadament entre els segles VIII a.C. i VI a.C. Durant aquest període, les ciutats-estat gregues,
com Atenes i Esparta, van assolir un alt nivell de desenvolupament polític, social i cultural.

Durant aquest temps, els grecs van crear una àmplia varietat d'històries i personatges mitològics que
explicaven l'origen del món, els fenòmens naturals, els esdeveniments històrics i les característiques
humanes. La mitologia grega estava estretament vinculada a la religió grega, ja que els déus i herois
dels mites eren adorats i se'ls rendia culte en temples i santuaris. Els déus grecs eren
antropomòrfics, és a dir, tenien forma humana però posseïen poders i habilitats sobrenaturals.
Aquests déus eren considerats immortals i es creia que intervenien a la vida dels humans, tant en els
aspectes quotidians com en els esdeveniments importants.

La mitologia grega també incloïa una sèrie d'herois i semidéus, que eren éssers mortals amb
habilitats sobrehumanes. Aquests herois protagonitzaven diverses aventures i enfrontaven monstres i
criatures mitològiques, i eren considerats com a models a seguir per la seva valentia i virtuts
aquestes històries mitològiques tenien un propòsit més enllà de l'entreteniment. Els grecs les feien
servir per explicar fenòmens naturals, com els canvis estacionals, i per transmetre valors morals i

5
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

socials i els mites grecs també tenien un fort component moral i educatiu. A través dels relats, es
transmetien valors com l'honor, la justícia, la valentia i el respecte als déus

A més, la mitologia grega també es feia servir com una forma de legitimar el poder polític i justificar
les accions dels governants. La mitologia grega ha tingut una influència duradora a la cultura
occidental. Les seves històries i personatges han estat objecte de nombroses representacions
artístiques, com escultures, pintures i obres de teatre dels grans poetes i dramaturgs grecs, com
Homer, Hesíode i Eurípides. A més, molts termes i conceptes de la mitologia grega s'han incorporat
al llenguatge i la literatura occidentals, i continuen sent utilitzats avui dia com a “narcisisme” o “la
caixa de Pandora”.

En resum, la mitologia grega va ser part fonamental de la cultura de l'antiga Grècia i va tenir una gran
influència en diferents aspectes de la societat. Les seves històries i personatges continuen sent
estudiats i admirats en l'actualitat, i formen part del llegat cultural de la civilització grega. la cultura
occidental. Els mites i els personatges grecs han estat adaptats i reinterpretats en nombroses obres
d'art, literatura i cinema, i continuen sent una font d'inspiració per a artistes i escriptors
contemporanis.

2. La posició de les dones a la mitologia grega

A la mitologia grega, la posició de les dones era generalment subordinada als homes i ocupaven
principalment rols secundaris i subordinats respecte als homes. Eren sovint retratades com a
temptadores o víctimes de la luxúria masculina. Les dones eren considerades com a propietat dels
homes i tenien poques oportunitats per exercir el poder o influència política. Les dones eren sovint
representades com a temptadores o manipuladores, i sovint la seva principal funció en els mites era
servir com a objectes de desig. Inclòs les deesses més poderoses com Atena, Afrodita i Hera,
estaven sotmeses als homes, especialment a Zeus, el rei dels déus.

Hi ha algunes excepcions a aquesta subordinació, com ara les amazones, un grup de dones
guerreres que es creia que vivien en una societat matriarcal. No obstant això, també hi ha dones que
són castigades o víctimes de la violència, com Medusa, que és transformada en una gorgona per la
seva bellesa, o Pandora, que obre una caixa que allibera tots els mals al món. La representació de
les dones com a temptadores o manipuladores pot ser interpretada com una prova de la seva
suposada naturalesa malèfica o enganyadora. Aquest punt de vista pot reforçar els rols de gènere
tradicionals i justificar la dominació masculina com a inherent i necessària.

La posició de les dones a la mitologia grega seria considerada com a opressiva i discriminatòria. Els
mites reflecteixen una cultura misògina que perpetua estereotips i rols de gènere restrictius per a les
dones. Les dones són objectivades, sotmeses i sovint castigades per la seva sexualitat o per desafiar
les normes de gènere. Des d'aquest punt de vista, la mitologia grega és una prova de com les dones
han estat històricament oprimides i com s'ha perpetuat la desigualtat de gènere.

En general, la posició de les dones a la mitologia grega reflecteix les normes i les expectatives de la
societat de l'època. Les dones tenien menys poder i estaven sotmeses als homes, però també hi
havia exemples de dones fortes i poderoses que desafiaven aquestes normes.

6
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

2.1 Dones més conegudes a la mitologia grega

2.1.1 Atenea

Segons la mitologia, Atenea és filla de Zeus, el rei dels déus, i de Metis, una titànida. No obstant això,
Zeus temia que el seu fill fos més poderós que ell, per la qual cosa va devorar Metis quan estava
embarassada d'Atenea. Temps després, Zeus va començar a sentir un fort mal de cap i, per
alleujar-lo, va demanar a Hefest que li obrís el cap amb una destral. D'aquesta manera, Atenea va
néixer completament armada i adulta del cap del seu pare. És considerada la deessa de la saviesa,
l'estratègia militar, la justícia, les arts i l'artesania.

A la mitologia grega, Atenea és representada com una deessa verge, d'aspecte imponent i serè. Se
la sol representar amb una corona de llorer, una llança en una mà i un escut a l'altra. També se li
atribueix el mussol i per una serp, que representa la saviesa i la protecció com a símbol. És la
protectora dels herois i de les ciutats. de la ciutat. Tots dos déus volien ser els patrons de la ciutat i
Zeus va decidir que el déu que donés el regal més valuós seria l'escollit. Posidó va colpejar el terra
amb el seu trident i va crear una font d'aigua salada, però Atenea va plantar una olivera, símbol de
pau i prosperitat. Zeus va triar el regal d'Atenea i la ciutat va ser nomenada en honor seu.

També és coneguda pel seu paper a la guerra de Troia. Va recolzar els grecs en la seva lluita contra
els troians i va ajudar Ulisses en el seu retorn a Ítaca després de la guerra. A la mitologia grega,
Atenea és una de les deesses més venerades i respectades. Se li van construir nombrosos temples i
estàtues en honor seu, i se li oferien sacrificis i oracions, El Partenó a Atenes, construït en honor seu,
és un dels monuments més famosos de l'antiga Grècia. La seva influència es va estendre més enllà
de Grècia i se la considera una de les deesses més importants de l'antiguitat.

En resum, Atenea és una deessa poderosa i sàvia a la mitologia grega. És la deessa de la saviesa,
l'estratègia militar, la justícia, les arts i l'artesania. És coneguda pel seu paper a la guerra de Troia i
com la patrona d'Atenes. La seva saviesa i valentia la converteixen en una figura important a la
mitologia ia la cultura grega.

7
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

2.1.2 Afrodita

Afrodita, la deessa de l'amor, la bellesa i la passió en la mitologia grega, és una figura icònica al
panteó de deïtats gregues. El seu origen es troba a la llegenda del seu naixement, que varia segons
les versions, però la més reconeguda relata que va emergir del mar en una petxina després que el
seu pare Urà fos castrat per Cronos, alliberant així la seva
essència divina.

La genealogia d'Afrodita varia en diferents tradicions. En

algunes versions, se la presenta com a filla de Zeus i Dione,
cosa que la col·loca com una deessa olímpica. En altres,
simplement se li atribueix un naixement diví des del mar.
Aquesta ambigüitat contribueix a la seva misteriosa aura i la
seva singularitat entre els déus grecs.

Pel que fa a la seva personalitat, Afrodita és descrita com a

apassionada i capritxosa, influenciant els sentiments d'amor i
desig entre déus i mortals. De vegades és benvolent, atorgant
amor i felicitat, i altres vegades venjativa, provocant conflictes
mitològics.

Malgrat el seu matrimoni amb Hefesto, el déu coix del foc i la

metal·lúrgia, Afrodita va mantenir nombroses relacions
amoroses amb altres déus i mortals, cosa que sovint va
causar discòrdia a la Muntanya Olimp. Dos episodis notables
en la seva història inclouen la seva relació amb el bell Adonis,

8
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

la mort del qual va donar origen a les anemones vermelles, i la seva participació en el judici de París,
on va oferir Helena com a premi al príncep troià a canvi de ser elegida com la dona més bella del
món.

Afrodita era àmpliament adorada a tot Grècia, amb nombrosos temples i festivals en honor seu, com
el Temple d'Afrodita a l'illa de Xipre. La seva influència perdura a la cultura occidental, on se
l'identifica amb la deessa romana Venus. A l'art, la literatura i la psicologia, el seu paper en la
comprensió de l'amor i la bellesa continua sent rellevant actualment. Afrodita és, sens dubte, una de
les deïtats més emblemàtiques i fascinants de la mitologia clàssica.

Afrodita es caracteritza per la seva extraordinària bellesa i sensualitat. El seu símbol més icònic és la
conquilla marina, que representa el seu naixement al mar. A més, s'associa amb animals com el
cigne, el dofí i el paó, així com amb plantes com la rosa i la murta.

La figura d'Afrodita ha deixat una petjada perdurable a la cultura occidental al llarg dels segles. A la
mitologia romana, s'identifica amb la deessa Venus. La seva influència s'aprecia en l'art, la literatura i
la psicologia, on el seu paper en la comprensió de l'amor i la bellesa continua sent rellevant
actualment.

En resum, Afrodita és una de les deïtats més icòniques i seductores de la mitologia grega. El seu
paper com a deessa de l'amor i la bellesa la converteix en una figura emblemàtica i atemporal la
influència del qual perdura en la cultura contemporània. La seva història rica i variada continua
inspirant i captivant al llarg dels segles.

2.1.3 Artemisa

Artemisa, la deessa grega de la caça, la naturalesa i la protecció de dones i nens, és una figura
destacada al panteó de deïtats gregues. El seu origen es troba en el seu naixement com a filla de
Zeus i Leto a la illa de Delos, sent germana bessona d'Apolo. Aquesta deessa és àmpliament
coneguda per la seva independència i el seu enfocament a la virginitat.

La seva representació la mostra armada amb un arc i fletxes, símbols de la seva destresa com a
caçadora, i de vegades amb una lira, ressaltant la seva connexió amb la música i l'art. La figura
d'Artemisa es caracteritza per la independència i la ferotge personalitat. Valora la virginitat, tant la
pròpia com la de les seves seguidores, i castiga severament aquells que gosen ofendre-la o fer
malbé la naturalesa que protegeix.

Un dels aspectes més destacats del seu culte és el Temple d'Artemisa a Efes, una de les Set
Meravelles del Món Antic, que testificava la devoció i l'impacte de la deessa a l'antiga Grècia.
Artemisa també es destaca en diversos mites, com la seva participació a la caça de perillosos
animals com el porc senglar de Calidònia i el lleó de Nemea. Al conegut mite d'Acteó, un caçador que
la va sorprendre mentre es banyava, la ira d'Artemisa el va transformar en un cérvol, i va ser caçat
pels seus gossos. A més, va intervenir a la Guerra de Troia, donant suport a les Amazones.

9
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

La influència d'Artemisa perdura a la cultura occidental al llarg dels segles, influint en la literatura, l'art
i la representació de la feminitat forta i valenta. La seva història rica i els seus mites continuen
inspirant i captivant actualment, convertint-la en una de les deïtats més notables i complexes de la
mitologia grega.

2.1.4 Calipso

Calipso és una figura enigmàtica de la mitologia grega que desperta la curiositat i l'interès de tots
aquells qui explora les pàgines de l'Odissea, una epopeia clàssica atribuïda a Homer. Aquesta nimfa,
específicament una nàiade, resideix a l'illa misteriosa d'Ogigia, on pren vida la seva història. A
continuació, oferiré una descripció detallada de Calipso i el seu impacte en l'èpic viatge d'Ulisses:

Calipso és una de les nombroses nimfes marines que poblen el ric panteó de la mitologia grega. El
seu origen es remunta a les llegendes de les nimfes, éssers divins que personifiquen la bellesa i la
connexió amb la natura. Tot i que la seva presència en altres històries mitològiques és escassa, la
seva rellevància pren un gir significatiu en l'"Odisea".

La història més coneguda de Calipso se centra en el seu encontre amb l'heroi Ulisses. Després d'un
naufragi a l'illa d'Ogigia, Ulisses queda atrapat durant set anys en l'encís i l'encanteri de Calipso. La
deessa, amb la seva irresistible bellesa i els seus poders divins, reté Ulisses a l'illa contra la seva
voluntat. Li ofereix comoditats i plaers, fins i tot la promesa de la immortalitat si decideix quedar-se al

10
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

seu costat. Ulisses, tot i que anhela profundament la seva dona Penèlope i la seva llar a Ítaca, es veu
atrapat per la força i el desig de Calipso.

Calipso és retratada com una figura d'assombrosa bellesa i encant. El seu poder diví i el seu aspecte
seductor fan que Ulisses se senti irresistiblement atret cap a ella. Tot i que anhela profundament la
seva dona Penèlope i la seva llar a Ítaca, Ulisses es veu embolicat per l'encanteri i la voluntat de
Calipso. Aquest conflicte emocional constitueix un component crucial de la narrativa èpica, plantejant
preguntes sobre la naturalesa del desig i la lleialtat.

L'instant crucial de la història arriba quan la deessa Atenea, en el seu paper de protectora d'Ulisses,
intervé. Amb la seva persuasió, aconsegueix convèncer els déus olímpics perquè permetin la
lliberació d'Ulisses. Hermes, l'astut missatger dels déus, és enviat per Zeus per transmetre l'ordre diví
a Calipso: ha de deixar en llibertat Ulisses, permetent-li reprendre el seu viatge cap a Ítaca i la seva
dona.

Calipso accepta a contracor la voluntat dels déus i, tot i que dolorida per la partida d'Ulisses, li ofereix
la seva ajuda en la construcció d'una balsa per al seu trajecte. També li proveeix de consells i
provisions essencials per al viatge. L'adeu entre Calipso i Ulisses és commovedor, ja que, tot i els
plaers compartits a l'illa, s'han forjat vincles emocionals durant el temps que van passar junts.

El llegat de Calipso a l'Odissea transcendeix el seu paper com una simple entitat mítica. La seva
història fa llum sobre les temptacions i els desafiaments als quals s'enfronta Ulisses en el seu viatge
de retorn a casa, subratllant el poder del desig i la lluita de l'heroi per mantenir la seva identitat i la
seva llar en la seva ment i el seu cor. La figura de Calipso simbolitza les distraccions i temptacions
que poden desviar les persones dels seus objectius i responsabilitats a la vida.

En resum, Calipso, la captivadora nimfa de l'illa d'Ogigia, és una peça crucial de l'odissea d'Ulisses a
l'Odissea. La seva història ensenya valuosos ensenyaments sobre el desig, la temptació i la
perseverança en la recerca d'objectius personals i l'enyorança del retorn a la llar. Al llarg dels segles,
la figura de Calipso continua sent rellevant i evocadora en la literatura i la cultura, oferint una visió
única de les matèries de la naturalesa humana i els seus desitjos més profunds.

11
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

2.2 Dones menys conegudes a la mitologia grega

2.2.1 Atë

Atë, una figura intrigante de la mitología griega, despierta la curiosidad y el interés de

aquellos que exploran las complejidades de las deidades griegas. Atë personificaba la
imprudencia, la locura y la ruina, y su origen y papel en la mitología arrojan luz sobre
aspectos fascinantes de la tradición mitológica de la antigua Grecia.

Atë tenía un origen divino, siendo hija de Zeus, el poderoso rey de los dioses, y de Temis, la
diosa de la justicia y la ley. A pesar de su linaje divino, su personalidad y funciones eran
inusuales en comparación con otras deidades olímpicas. Su carácter se caracterizaba por
su imprudencia y caos, y era representada como una figura desgarbada y caótica con una
personalidad incontrolable y voluble. Sus acciones, impulsivas y temerarias, a menudo
desencadenaban consecuencias catastróficas.

Una de las historias más destacadas que involucra a Atë

es su papel en la Guerra de Troya, uno de los episodios
más icónicos de la mitología griega. En un momento
crucial de la guerra, Atë sedujo a Zeus para que
favoreciera a los troyanos, provocando un conflicto divino
y la ira de la diosa Hera, quien apoyaba a los aqueos
(griegos). Este conflicto divino exacerbó el caos y la
destrucción en el campo de batalla, subrayando el
impacto negativo de la imprudencia y la irracionalidad en
situaciones críticas.

Debido a su naturaleza destructiva, Atë fue finalmente

desterrada del Olimpo por su propio padre, Zeus. Esta
expulsión fue un esfuerzo de los dioses olímpicos por
alejar la imprudencia y el desorden de su morada divina.
A partir de entonces, Atë se convirtió en una figura
errante en la Tierra, causando desastres y desgracias a los mortales, lo que destaca su
papel como una advertencia sobre las consecuencias de la imprudencia y las acciones
impulsivas.

La figura de Atë también tiene relevancia en la literatura griega. Autores como Hesíodo la
mencionan en obras como la "Ilíada" y la "Teogonía". Poetas y dramaturgos griegos solían
hacer alusiones a Atë en sus obras para enfatizar los peligros de la imprudencia y la
vanidad humanas.

12
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

A pesar de su naturaleza destructiva, Atë no estaba completamente desprovista de

restricciones. Los antiguos griegos creían en la existencia de su hija, Adrastea, quien
personificaba la inevitabilidad y la justicia divina. Esta creencia limitaba el alcance de la
imprudencia y el caos que Atë podía provocar.

En resumen, Atë era una deidad griega cuyo papel en la mitología giraba en torno a la
imprudencia, la locura y la ruina. Su participación en eventos mitológicos, como la Guerra
de Troya, resaltaba los riesgos de la irracionalidad y la precipitación en la toma de
decisiones. A través de su destierro del Olimpo, los dioses intentaban contener su influencia
caótica y enfatizar la importancia de la prudencia y la moderación en la vida humana. La
figura de Atë continúa siendo un símbolo de advertencia sobre las consecuencias de las
acciones impulsivas y temerarias.

2.2.2 Iris
Iris és una divinitat grega preolímpica que personifica l'arc de Sant Martí. Segons el Diccionari
Espasa de Mitologia Grega i Romana dirigit per René Martin, Iris baixa de la raça d'Oceà i és
germana de les harpies. Igual que l'arc de Sant Martí, ella estableix un contacte provisional entre el
cel i la terra, així com entre els déus i els homes.

És coneguda com la missatgera dels déus, especialment de Zeus i Hera, i transmet les seves ordres
a tot arreu, fins i tot fins als Inferns. En els poemes homèrics, Iris és descrita com "la dels peus ràpids
com el vent". Igual que Hermes, tot i que no es tan coneguda com ell encara que tinguin les mateixes
habilitats. Se la representa sovint amb sandàlies alades i un caduceu. Posseeix ales d'or i el seu vel,
que la cobreix de manera tènue, s'irisa al sol, adoptant tots els colors de l'arc de Sant Martí. A més, el
terme "iris" té diversos significats a la llengua. D'una banda, fa referència a la membrana que ocupa
el centre anterior de l'ull. També s'utilitza per designar una planta ornamental amb grans flors i un
insecte de les regions tropicals. Aquests usos del terme són calcs del nom grec de la deessa, iris,
que originalment designa a l'arc de Sant Martí. D'aquesta paraula grega també se'n deriva l'adjectiu
"irissat".

Pel que fa a representacions artístiques d'Iris, es poden esmentar

algunes obres com el retrat d'Iris realitzat per Guy Head al segle
XVIII, ubicat a la Galeria S. Luc a Roma, i l'escultura d'Iris creada
per Rodin en bronze al segle XIX, que és a París. Es pot afegir
que Iris també és esmentada en altres obres literàries de l'antiga
Grècia, com a la Ilíada i l'Odisea d'Homer. En aquestes, es
relaten algunes de les intervencions d'Iris com a missatgera dels
déus, així com la seva participació en esdeveniments importants
de la mitologia grega.

Una de les seves històries es, la creació de l'arc de Sant Martí.

Segons aquesta llegenda, Iris era l'encarregada de portar els
missatges dels déus als mortals i viceversa. En una ocasió, Zeus
va demanar a Iris que lliurés un missatge als Titans empresonats

13
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

al Tàrtar. Per complir amb la seva missió, Iris va baixar a l'inframón i va volar sobre el riu Styx, les
aigües del qual eren tan perilloses que cap ésser viu podia tocar-les sense patir greus
conseqüències. No obstant, Iris va aconseguir creuar el riu sense patir mal i va lliurar el missatge als
Titans. Com a recompensa per la seva valentia i lleialtat, Zeus va atorgar a Iris el poder de crear l'arc
de Sant Martí, un símbol d'esperança i connexió entre els déus i els homes.

2.2.3 Harmonía

Harmonía, una figura destacada en la mitología griega, encarna la esencia de la belleza y la

reconciliación en el panteón de dioses griegos. Hija de Ares, el dios de la guerra, y Afrodita, la diosa
del amor y la belleza, su genealogía refleja una interesante interconexión entre dos aspectos
aparentemente opuestos de la existencia: la violencia y la pasión personificadas por su padre, y la
belleza y la armonía representadas por su madre. Este enlace entre fuerzas contrapuestas enfatiza la
importancia de encontrar equilibrio y armonía en la vida, incluso cuando se enfrentan a desafíos y
contradicciones.

En la mitología griega, Harmonía se retrata como una diosa de belleza armoniosa, personificando la
importancia de la estética y la concordia en la creación de una sociedad justa y equilibrada. Su
apariencia refleja la idea de que la belleza y la armonía son fundamentales para fomentar una
convivencia pacífica y exitosa entre los seres humanos.

Un aspecto intrigante de la historia de Harmonía es su matrimonio con Cadmo, el legendario

fundador de la ciudad de Tebas y el hombre que introdujo el alfabeto fenicio en Grecia. Esta unión
simboliza la reconciliación y la armonía que pueden existir entre conceptos en apariencia contrarios o
incompatibles, como la guerra personificada por Ares y el amor representado por Afrodita. La unión
de Harmonía y Cadmo es un recordatorio de cómo la reconciliación y la convergencia de opuestos
pueden conducir a la creación y el progreso.

La historia del "Peplo de Harmonía" es una de las narraciones más conocidas asociadas con esta
diosa. Se dice que esta joya mágica otorgaba belleza y armonía a quien la poseía. Sin embargo,
como en muchas historias mitológicas, esta joya pasó de mano en mano, llevando tanto bendiciones
como desdichas a sus propietarios. Esto resalta la idea de que la belleza y la armonía pueden ser
valiosas, pero también efímeras y esquivas, recordándonos la importancia de valorar estos
elementos cuando están presentes en nuestras vidas.

La descendencia de Harmonía y Cadmo incluye una serie de figuras mitológicas, como Polidoro,
Autónoe, Semele, Ino, Agave y Penteo. Las historias relacionadas con sus hijos están repletas de
eventos mitológicos y trágicos que involucran a diversas deidades griegas, agregando complejidad y
profundidad a la genealogía de Harmonía.

El legado de Harmonía se encuentra presente en la cultura artística y literaria. Su imagen se

representa en diversas obras de arte, especialmente en la cerámica y la escultura griegas. Su figura
sigue siendo un recordatorio perdurable de la importancia de la belleza, la armonía y la reconciliación
en la cultura griega, así como en nuestra búsqueda de una sociedad equilibrada. En resumen,
Harmonía es una deidad que personifica la reconciliación y el equilibrio en la mitología griega, y su

14
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

historia continúa inspirando y recordándonos la importancia de la belleza y la armonía en nuestra vida

cotidiana.

2.3 Anàlisi de la seva posició i influència en la societat grega antiga

3. El masclisme dins de la mitologia grega

La mitologia grega reflecteix el masclisme i la desigualtat de gènere que existia en aquesta època. A
les històries i llegendes gregues, es pot observar com els homes tenen un paper dominant i les dones
eren sovint relegades a un segon pla. Per exemple, al mite de Zeus, el rei dels déus, es mostra com
ell tenia múltiples amants i fills fora del seu matrimoni amb Hera. Hera, com a esposa de Zeus, havia
de conformar-se amb la infidelitat del seu marit i no tenia cap poder per canviar aquesta situació. A
més, Hera era representada sovint com una deessa gelosa i venjativa, com si aquestes
característiques fossin pròpies de les dones.

Un altre exemple és el mite de Medusa, una dona que va ser castigada per Atenea per haver estat
violada per Posidó. Medusa va ser transformada en un monstre amb serps al cap i qualsevol home
que la mires als ulls es convertia en pedra. Aquesta història posa de manifest com les dones eren
responsabilisades i castigades per les accions dels homes.

A més, a moltes llegendes gregues, les dones eren objecte de desig i possessió per part dels homes.
Per exemple, al mite d'Helena de Troia, la guerra de Troia es va desencadenar perquè Helena,
esposa de Menelau, va ser raptada per Paris, príncep de Troia. Aquesta història suggereix que les
dones eren considerades com a propietat dels homes i la seva voluntat no tenia importància.

No obstant això, també hi ha exemples de dones fortes i poderoses en la mitologia grega, com Atena,
la deessa de la saviesa i la guerra, o Artemisa, la deessa de la caça i la castedat. Aquestes deesses
eren venerades i respectades pels homes, però tot i així, eren una excepció a la norma i no
canviaven la visió general de la dona com a inferior.

En conclusió, la mitologia grega reflecteix el masclisme i la desigualtat de gènere que existían en

aquesta època. Les dones eren sovint objectes de desig i subordinades als homes, i els mites i les
llegendes gregues reforcen aquesta visió patriarcal de la societat. El masclisme és una forma de
discriminació i opressió cap a les dones que ha existit des de fa segles i encara avui persisteix a
moltes societats. La mitologia grega, amb tota la seva esplendor i riquesa, no és una excepció a
aquesta realitat. En aquesta redacció, explorarem com el masclisme es reflecteix a la mitologia
grega.

15
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

3.1 Representació del masclisme en els mites i llegendes

Al llarg de la mitologia grega, es poden identificar nombrosos exemples de personatges masculins

que exerceixen un poder desproporcionat sobre les dones, relegant-les a rols secundaris i
subordinats. Aquestes actituds masclistes s'evidencien en la manera com els déus i herois tracten les
dones, tant divines com mortals. En molts mites, les dones són representades com a objectes de
desig i possessió, sense veu ni autonomia pròpia. Són utilitzades com a moneda de canvi en aliances
polítiques o com a recompensa per als herois que han realitzat gestes heroiques. Aquestes són
algunes de les històries que ho evidencia

3.1.1 El rapte de Persèfone

A la mitologia grega, la història del rapte de Persèfone és un clar exemple del masclisme arrelat en
aquells temps. Persèfone, filla de Demèter i Zeus, era una jove bella i desitjada per molts déus i
mortals. No obstant això, la seva vida va canviar dràsticament quan Hades, déu de l'inframón, la va
segrestar i la va portar al seu regne fosc. Persèfone, en la seva posició de dona, no va tenir la
capacitat d'escollir la seva manera de viure ni amb qui compartir la seva vida. Va ser sotmesa a la
voluntat d'Hades, que la va convertir en la seva esposa i la reina de l'inframón. La seva veu i els seus
desitjos van ser silenciats, i la seva llibertat va ser arrabassada per complet. El mite reflecteix la
realitat d'una societat on les dones eren considerades propietat dels homes, sense poder decidir
sobre el seu propi destí.

Persèfone esdevingué un símbol de la submissió femenina i de la manca d'autonomia que les dones
tenien a l'antiga Grècia. Tot i això, la història també mostra la força i la determinació de Persèfone.
Tot i la seva situació, ella no es va resignar al seu destí i va trobar la manera d'exercir cert poder a
l'inframón. Es va convertir en la reina dels morts i va aprendre a manejar la seva nova posició amb
astúcia i saviesa. A més, Persèfone va trobar la manera de mantenir la seva connexió amb el món
dels vius. Cada any, durant la primavera, torna a la superfície i comporta la renovació i el floriment de
la natura. El seu retorn simbolitza l'esperança i la possibilitat de renéixer, fins i tot en situacions més
difícils.

Tot i que Persèfone no va poder triar la seva manera de viure ni amb qui compartir la seva vida, la
seva història ens convida a reflexionar sobre la importància de la llibertat i l'autonomia de les dones.
Ens mostra la necessitat de lluitar contra el masclisme i de garantir que totes les persones,
independentment del gènere, tinguin la capacitat de decidir sobre el seu propi destí i viure d'acord
amb els seus desitjos. És important destacar que, encara que aquesta història reflecteixi el
masclisme de la mitologia grega, també mostra com les dones trobaven formes de resistència i
empoderament al bell mig d'una societat patriarcal. Persèfone és un exemple de fortalesa i
determinació, i la seva història ens inspira lluitar per la igualtat de gènere i la llibertat d'elecció per a
totes les persones.

3.1.2
3.1.3 La Llegenda d'Ariadna i el Minotaure

16
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

3.2 Anàlisi de com el masclisme ha influït en la percepció de les dones a la mitologia grega

17
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

4. Històries de deeses i heroïnes víctimes de masclismes

4.1 Narració de les històries de deeses i heroïnes que han patit discriminació i violència de
gènere

4.1.1 Medusa

4.1.2 Pandora

4.2 Reflexió sobre com aquestes històries encara són rellevants avui dia

18
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

5. L'empoderament de les deesses i heroïnes de la mitologia grega

5.1 Anàlisi de les deesses i heroïnes que han superat els estereotips i han aconseguit
l'empoderament

5.1.1 atlanta
5.1.2 Les Amazones

5.2 Exemples de com les dones de la mitologia grega serveixen com a models
d'empoderament per a les dones actuals

19
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

6. Rituals i festivals en honor a les dones de la mitologia grega

6.1 Cerimònies dedicades a deesses importants

6.2 Celebracions en honor a heroïnes destacades

6.3 Rituals en honor a dones menys conegudes

20
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

7. PART PRÀCTICA

21
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

8. Conclusió
8.1 Recapitulació dels principals punts tractats en el treball

8.2 Reflexió sobre la importància de reivindicar l'honor i l'empoderament de les dones a

través de la mitologia grega

22
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

9. Bibliografia

23
 Transcendint Mites:
Empoderament, Divinitats i l'Honor Femení a la Mitologia Grega

24