Riscos ergonòmics

Luca Rebenaque, Daniela Hernández, Maria Mejías i Nuria Perez

Tenir la pantalla a poca distància i acabar amb

problemes de vista

Introducció
Un dels riscos que trobem treballant com integradors socials és tenir problemes de visió a
causa de tenir la pantalla a poca distància, per l’elaboració de plans d’actuació, programes ,
projectes, informes… tantes hores.

Determinació de possibles danys a la salut dels treballadors/es

Causen problemes de comoditat i de vista que sorgeixen com : fatiga ocular, dolor de cap,
visió borrosa, sequedat ocular , miopia, hipermetropia i astigmatisme. La probabilitat que hi
ha per a que es produeixen totes les seqüències és moderada.

Avaluació dels riscos laborals identificats

El valor és de 9 per tant el grau de perillositat de risc és baix pero cal corregir-lo el més aviat
possible. Les mesures preventives que s’han de tenir son :
- l’empresa ha de donar les formacions i les eines necessàries per evitar els riscos.
- tenir la pantalla de l'ordinador i el teclat a una bona distancia.
- sentar-se a la cadira recte.
- ulleres amb protecció Blue Safe, per reduir la cantidad de llum blava de les pantalles
- establir pautes de descans cada hora.
- utilitzar gotes hidratants pels ulls
Traslladar a un nen amb problemes de mobilitat o
paràlisi corporal
Problemes de salud que poden derivar de fer mobilitzacions i/o trasllats a un nen amb
problemes de mobilitat:
- Hèrnies discals
- Lumbàlgies
- Dolor d’esquena
Aquestes són les possibles conseqüències de fer trasllats i/o mobilitzacions a un infant amb
problemes de mobilitat o paràlisi corporal en el context d’una escola que no és exclusiva
d’educació especial, però que té alumnes amb les necessitats explicades anteriorment.
Mesures preventives:
- L’empresa a de facilitar una bona formació sobre com realitzar els moviments.
- L’empresa hauria de facilitar eines per a que el treballador no carregui el pès ell.
- Mantenir l’esquena recte
- Separar els peus i flexionar les cames
- Procurar realitzar l’esforç amb cuixes i cames
- Realitzar presses conscients
- Mantenir la càrrega tan a prop del cos com sigui possible
- Evitar girs d’esquena
- Utilitzar el cos de contrapés
- Utilitzar recolzaments
- Demanar ajuda
Per a prevenir hèrnies discals, lumbàlgies o dolor d’esquena, en aquest cas, seguirem els
passos i/o recomanacions anomenades anteriorment per a intentar no patir cap tipus de
lesió a la feina i si en patim alguna que no sigui a causa de que nosaltres no em realitzat la
nostra feina de manera segura.
Valoració del grau de perillositat dels riscos no evitables:
- Probabilitat que es produeixi tota la seqüència de l’accident: 4 (alta: és probable
que es produeixi en un període de temps curt) ja que si no coneixes els moviments
correctes que has de fer, pots començar a patir-ne les conseqüències a curt termini i
que aquestes es vagin agreujant amb el temps.
- Gravetat de les conseqüències: 4 (alta: pot causar lesions importants invalidants)
ja que en el cas de les hèrnies discals, sovint s’han d’operar i si no surt bé o no es
tracten a temps la persona pot acabar en cadira de rodes.
- Probabilitat: 20 (alt: cal corregir-lo immediatament).
Postura a l’hora de sentar-se

Introducció
Una integradora social que treballa a un centre educatiu ha de redactar els informes dels
alumnes amb qui treballa i asesorar i ajudar a aquests alumnes, disposa del seu despatx
per realitzar aquestes tasques, hi ha jornades on passa moltes hores al despatx.

Determinació de possibles danys a la salut dels treballadors/es

- Risc derivat de l’exposició a postures forçades o desviació articular originat per la
postura de treball. Romandre molt de temps assegut en una postura estàtica fa que
s’adoptin postures forçades sobretot del tronc, coll i extremitats superiors.Tot això
provoca el desgast de la columna vertebral, fent-la més fràgil i amb tendència a
lesions. Desalinea el sistema musculoesquelètic i disminueix la flexibilitat. També
provoca dolors d’esquena

- La improvisació del lloc de treball en una oficina externa, en un mitjà de transport

(avió, tren, autobús), a l’hotel, etc. pot dificultar l’adopció de postures de treball
còmodes o correctes.
Avaluació dels riscos laborals identificats

Realitzar aquest tipos de postura en excés , pot causa diferents riscos com el lumbago,
molèsties cervicals, abdominals, trastorns en la zona lumbar de l'esquena i alteracions del
sistema circulatori i nerviós que afecten, principalment, a les cames.
La probabilitat que es produeixi tota la seqüència de l’accident es baixa i pot causar petites
lesions amb baixa. El valor es de 6,per tant, el grau de perillositat de risc és baix, i cal
corretgir-lo al més aviat possible.

Proposta de mesures preventives que eliminin o atenuïn el

perill
- Ajustar l’alçada de la cadira de manera que permet mantenir els avant braços
flexionats fins a 90º i recolzats sobre la taula sense enlairar les espatlles i, si no hi ha
taula, recolzar l’ordinador sobre el maletí o objecte similar.
- Mantenir l’esquena recolzada, en posició assegut sobre els isquions. Les cames han
de formar un angle de 90º. Mantenir recolzats els peus i les cames de manera que
facilitem el recolzament lumbar al seient i evitem compressions a les cames.
- Fer descansos freqüents amb exercicis físics posturals. Resulten més eficaces les
pauses curtes (5-8 minuts) i freqüents (60-90 minuts) sempre acompanyades
d’estiraments, que llargues i espaiades
- Treballar amb els canells en posició neutra, utilitzar un reposacanells per eliminar
tensions musculars i evitar la flexió o extensió del canell.
- Seure en posició frontal respecte de la pantalla o llibre i, en les tasques que
requereixin alternar la visualització de la pantalla amb la lectura freqüent de
documents impresos, aquests documents han d’estar recolzats en un suport entre el
teclat i pantalla (faristol) o a la mateixa pantalla (pinça o grapa) que permeti
ubicar-los en els angles visuals
- Fer pauses sovint i canviar de postura, fer exercicis d’estiraments de la musculatura
fatigada i adoptar postures antagòniques a les mantingudes davant l’ordinador
portàtil.
- En trens cal utilitzar les taules comunes entre seients i evitar utilitzar les taules
adjuntes al darrera dels seients.
- A l’avió, seure davant la sortida d’emergència o en seients que tinguin barra recolza
peus; si és un cotxe, cal seure al seient del copilot sense fer ús d’un telèfon.
Moviment repetit reiteradament d’agafar objectes
del terra

Introducció
Una integradora social que treballa a un CRAE( Centre Residencial d’Acció Educativa) amb
infants d'entre 3 i 6 anys ha de recollir cada día les joguines que tenen al terra els nens,
aquesta acció la repeteix uns 2-3 cops al día durant tots els dies que treballa.

Determinació de possibles danys a la salut dels treballadors/es

Els hàbits posturals juguen un paper fonamental, un ús equilibrat en els moviments
quotidians poden ajudar-nos a prevenir lesions o malformacions futures. Petits gestos que
poden evitar danys irreparables:
- Ajupir-se per agafar objectes del terra i no fer-ho de la forma adequada pot produir
feblesa de la musculatura i de la columna. També es probable que apareguin dolors
lumbars (lumbàlgia) i fins i tot de compressió del nervi ciàtic.
- El vertigen postural causa episodis breus de marejos que poden ser lleus o intensos.
Sol desencadenar-se quan es produeixen canvis específics en la posició del cap,
també pot produir inestabilitat o desequilibri. Això pot ocórrer en inclinar el cap cap
amunt o cap avall, per això és important fer el moviment poc a poc.
 - La repetició d’aquest moviment també pot causar dolor en el coll, espatlles i
esquena.
- Altres causes de la lumbàlgia poden ser problemes crònics de la columna com a
hèrnia discal (que sol donar lloc a la ciàtica), artrosi lumbar, espondilolistesi.

Avaluació dels riscos laborals identificats

Segons la determinació de possibles danys a la salut dels treballadors/es s’observa que la
probabilitat que es produeixi la seqüència total de l’accident és baixa, és a dir, és probable
que s’arribi a produir a llarg termini, tenint així una valor de 2 en probabilitat.

D’altra banda, la gravetat de les conseqüències es pot considerar com a alta perquè crea
lesions que, molt a la llarga, pot arribar a ser invalidant prohibint així a l’afectat la possibilitat
de treballar, pel que agafa el valor de 4 segons l’escala de valoració del grau de perillositat
dels riscos no evitables.

Finalment, tenint en compte aquestes valoracions s’analitza mitjançant la taula que el grau
de perillositat del risc és baix i que cal corregir-lo al més aviat possible fent ús de les
mesures de prevenció que ha de proporcionar l’empresa.
Proposta de mesures preventives que eliminin o atenuïn el
perill
- La manera correcta de realitzar un aixecament de pes s'han de flexionar els genolls,
peus lleugerament separats i esquena recta.
- La càrrega ha de mantenir el més pròxima al cos possible.
- Hem d'aixecar-nos mantenint l'esquena recta i estenent els genolls
- També és aconsellable acudir al fisioterapeuta, fer exercici regularment, i practicar
yoga per exercitar tots el músculs del cos, sobretot de l’esquena.
- Agafar poc pes a la vegada
- Oferir als treballadors objectes com les pinces recollidores, per poder realitzar la
tasca de manera més còmode i efectiva.
- Facilitar armaris o mobles, que siguin baixos, per no haver d’agafar el pes, sino
traslladar-o o arrossegant´lo pel terra fins arribar a la zona de emagatzematje
Totes aquestes mesures les han de facilitar l’empresa, formar al treballador per evitar aquest
tipus de lesions i aprendre sobre higiene postural.

Síndrome del canal carpià

Introducció
La síndrome del canal carpià, també anomenat SCC, es tracta d’una malaltia al canell per
culpa de la compressió del nervi mitjà en el canal carpià del canell, provoca danys
característics pels quals és fàcil identificar els símptomes i, per tant, la malaltia.

La seva etiologia dins l’àmbit de la integració social la podem trobar en diferents punts, com
per exemple, moviments repetitius de la mà i el canell (escriure informes), moviments
repetitius de pinça (recollir objectes del terra), postures forçades de la mà (sentar a algú en
una cadira de rodes) i un llarg etcètera que engloba esforços manuals.
En aquest factor de risc treballarem el cas d’una dona que treballa fent informes en un
centre d’educació especial i que està gairebé 7-8 hores diàries escrivint a l’ordinador
continuadament i sense prendre mesures de prevenció contra la síndrome del canal carpià.
S’ha de tenir en compte que com és una dona tindrà més probabilitats de patir la síndrome
degut a que tenen un menor tamany de la zona del canal carpià.

Determinació de possibles danys a la salut de les

treballadores.
Els possibles danys iniciaran mitjançant un lleu sentiment de formigueig i adormiment als
dits de la mà, concretament als dits polze, índex, llarg i meitat de l’anular, normalment
apareixen durant la nit i poden arribar a interrompre el somni, encara que desapareixen
sacsejant la mà i movent els dits.

A mesura que la síndrome evoluciona comença a fer-se notar també durant el dia i es
produeix una disminució de la sensibilitat i/o de força als dits de la mà, produint una limitació
o incapacitat de l’antepulsió del polze. També apareix una dificultat per agafar els objectes
amb les mans, fer el moviment de pinça o poder tancar el puny. Pot afectar a les dues
mans, però normalment els símptomes comencen en la mà dominant.

Si finalment la síndrome no es tracta s’aconsegueix debilitat i atròfia en alguns músculs de

la mà arribant a ser viable la incapacitat laboral per part de l’afectada.

Avaluació dels riscos laborals identificats.

A l’hora d’avaluar els riscos s’ha de tenir en compte l’augment de probabilitat de la dona
respecte als homes a causa de la seva fisonomia, així doncs, a la probabilitat de què
aparegui la síndrome se li assignarà un valor de 3 (probabilitat moderada) respecte a la
taula de valoració del grau de perillositat de riscos no evitables.

Tenint en compte la taula mencionada i els danys causats per la síndrome s’ha de valorar en
l’escala de gravetat de les conseqüències amb un 4 (gravetat alta), ja que pot causar lesions
importants invalidants.

Gràcies a aquests dos valors podem determinar la prioritat en l’actuació davant aquest risc,
agafant el tres de la probabilitat i el quatre de la gravetat ens surt que el valor final és de 12,
és a dir, grau de perillositat moderat. Davant aquesta situació el que s’ha de fer és
corregir-lo ràpidament i començar a prendre mesures de prevenció davant aquesta situació
si comences a patir algun símptoma.
Proposta de mesures preventives que eliminin o atenuïn el
perill.
L’èxit del tractament depèn de la seva aplicació a l’inici de la malaltia, per això és important
fer-ne un diagnòstic precoç, tot i això, cal tenir en compte la possibilitat de patir la síndrome i
prendre unes mesures preventives com les següents:

● No dormir sobre els propis canells

● Immobilització del canell afectat, especialment durant el descans.

● Mantenir els canells calents en la zona de treball, amb l'ús de guants per exemple.

● Reduir la força i relaxar l’agarro

● Descansos curts però freqüents

● Evitar doblegar el canell cap amunt o cap avall a l’hora de fer-lo servir.

● Canviar les eines de treball a unes més ergonòmiques (ratolí còmode, cadira, teclat
a l’alçada adequada per no doblegar el canell…)

● Exercicis d’estirament de canell en iniciar i finalitzar el treball.

● Prendre antiinflamatoris no esteroides

L’obligació de l’empresa és proporcionar totes aquestes mesures preventives, principalment

les que estan més relacionades amb la posició a l’hora d’escriure durant tota la jornada
laboral, així com proporcionant estris ergonòmics i realitzant alguna xerrada sobre la posició
a l’hora de treballar i les conseqüències que pot portar no fer-ho bé.

Aquestes mesures són efectives sempre que la síndrome no estigui molt avançada i encara
hi hagi temps de curar-se sense necessitat d’anar a més, d’altra banda, si no s’aconsegueix
diagnosticar a temps s’haurà de fer ús de la cirurgia per a poder sanar la síndrome.