UNITAT 3

PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ
D’ENERGIA ELÈCTRICA

TECNOLOGIA I ENGINYERIA
1r BATXILLERAT
 1. Centrals elèctriques productores d’energia
-Taula 3.2 pag. 47.

1.1. Producció, transport i consum d’energia

Producció → Generador elèctric o alternador

Transport → Xarxa elèctrica
Consum d’energia →

https://demanda.ree.es/visiona/peninsula/demanda/total
1.2. Tipus de centrals

§ Centrals de base o principals → Subministren energia elèctrica de forma contínua.

Centrals Nuclears, termoelèctriques i hidroelèctriques.

§ Centrals punta → Cobrir demanda en hores punta.

§ Centrals de reserva → Substitueixen les centrals base quan s’avarien o es mantenen.

§ Centrals de bombament → Són centrals hidroelèctriques:

- En hores valls bombegen aigua a l’embassament superior.
- En hores punta subministra energia elèctrica.
Activitats 1 - 4 pag. 48.
 2. Centrals hidroelèctriques
Les centrals hidroelèctriques aprofiten l’energia de l’aigua que transporten els rius per
convertir-la en energia elèctrica.

Energia
Energia Energia Energia
cinètica de
potencial cinètica elèctrica
rotació

Embassament Canonades Turbina Alternador

§ Centrals d’aigua fluent: L’energia hidràulica disponible s’utilitza directament

UTILITZACIÓ
per accionar les turbines.

§ Centrals d’aigua embassada: S’acumula l’aigua en un pantà o llac i s’utilitza en funció de les necessitats.

Dos tipus:

- Centrals en derivació (canal).

- Centrals d’acumulació (presa).

2.1. Components d’una central hidroelèctrica
§ La presa
Feta de formigó, és l’encarregada de retenir l’aigua per tal d’elevar-ne el nivell i formar un embassament.

- Presa de gravetat: Força de l’aigua, contrarestada pel propi pes de la presa.

Variant presa de
gravetat

Fig. 3.4. Perfil d’una presa de gravetat. Fig. 3.5. Perfil d’una presa de contraforts.

- Presa de volta o d’arc senzill: La planta de la presa forma un arc que ha d’estar fortament ancorat a les
parets laterals del riu.

Fig. 3.8. Presa de Susqueda sobre el riu Ter (la Selva),

Fig. 3.7. Perfil d’una presa de volta.
exemple de presa de volta.
§ Els conductes d’aigua
Per alimentar les turbines la presa té unes comportes per regular el cabal que arriba a aquesta.
Com que la presa també regula el cabal del riu, hi ha unes altres comportes que fan aquesta funció sense
passar per la turbina.

§ La sala de màquines (turbina)

Turbina de Peltron:
En salts de gran altura i cabal
regular.

Turbina de Francis:
Fig. 3.10. Esquema de turbina Pelton. En salts mitjans i cabal
Fig. 3.9. Turbina Pelton.
variable.

Fig. 3.11. Turbina Francis. Fig. 3.13. Esquema de la turbina Francis i el seu rotor.
 Turbina de Kaplan:
En salts de poca altura i cabal
molt variable.

Fig. 3.12. Turbina Kaplan.

Fig. 3.14. Esquema de la turbina Kaplan i el seu rotor.

§ Transformador i parc de distribució
Tensió obtinguda =< 20KV.

Per evitar pèrdues, la tensió s'eleva.

Augmenta el Voltatge Disminueix la intensitat.

P=V·I Es manté la mateixa potència!!

Parc de distribució connecta a la xarxa totes les centrals.

Per poder-ho fer han d'estar sincronitzades.

Que vol dir sincronitzades?
2.2. Funcionament d’una central hidroelèctrica

2.- Degut a la presa que forma embassament.

1.- Aigua augmenta de nivell.
3.- Comportes i reixat deixen
passar l'aigua.

10.- Aquesta corrent va als

Transformadors.

9.-La xarxa de transport ho

distribueix.

8.-El generador de corrent

continu produeix un camp
magnètic al rotor i indueix una
corrent altern a l’estator de
l’alternador.

7.- L'eix de la turbina mou el

Fig. 3.16. Elements funcionals d’una central hidroelèctrica. rotor de l’alternador.
6.-Comença a girar la turbina amb l'eix de la turbina.
5.- L'aigua arriba a la turbina que mou el turboalimentador.
4.- Per la canonada forçada que augmenta la velocitat.
2.3. Centrals de bombament o reversibles

Les centrals de bombament són instal·lacions que consumeixen els excedents existents durant
hores vall i subministra energia durant les hores punta.

Consten de grups motobomba – grups turbina-alternador.

Centrals de bombament pur: embassament superior sols rep aigua de l'inferior.

Fig. 3.18. Esquema d’una central de bombament pur.

Centrals de bombament mixt: embassament superior també és alimentat per riu.

Fig. 3.17. Esquema d’una central de bombament mixt.

2.4. Minicentrals hidroelèctriques

Proporcionen potència entre 250-10000 kW.

Antigament subministraven a petits nuclis rurals o fàbriques al costat del riu.

Any 2016: A l'Estat espanyol aporten 2000 MW.

2.5. Les centrals hidroelèctriques i el medi ambient

Avantatges:

- No emeten contaminants a l'atmosfera:

1KWh evita : 1 kg diòxid de carboni (CO2).
7 g d’òxid de sofre (SOX).
3 g d’òxid de nitrogen (NOX).
- Efecte regulador del cabal evita inundacions i assegura cabal mínim.

Inconvenients:
- Pèrdua de terrenys fèrtils i poblacions cobertes per H2O.
- Alteració del cabal i erosió.
- Modifica flora i fauna.
- Acumulació de matèria orgànica per vessaments d'aigües residuals.

- Grans embassaments pot variar el clima: modificació de l'ecosistema.

Activitats 5 - 12 pag. 55.

3. Centrals termoelèctriques convencionals
Les centrals termoelèctriques convencionals generen energia elèctrica a partir de l’energia
tèrmica produïda per la combustió de carbó, fuel o gas natural.

S’anomenen convencionals per diferenciar-les d’altres que generen electricitat amb

turbines de vapor però emprant una font energètica diferent.

Centrals nuclears.
Altres centrals (utilitzen turbines de vapor)
Termoelèctriques.
Motor dièsel.
Centrals de poca potència per accionar
(màquines de combustió interna)
Turbines de gas.
Transformacions d'energia en una central tèrmica.

Energia Energia Energia

química Tèrmica Cinètica

Combustible Caldera Vapor

Energia
Cinètica
Rotació

Turbina

Energia
Elèctrica

Alternador

UTILITZACIÓ
Segons el combustible que utilitzen les centrals es situen:

Carbó no importat: prop de les mines.

Carbó importat: prop dels ports i lluny de la població.

Fuel: prop de la costa i refineries.

 3.1. Components d’una central termoelèctrica

Els elements característics d’una central termoelèctrica són: el magatzem de combustible,

la caldera, les turbines, el condensador, la torre de refrigeració, la xemeneia, l’equip
elèctric principal i les sales de tractament de l’aigua d’alimentació.

Carbó: s’emmagatzema en dipòsits, molí (pols fina) als cremadors

amb corrents d'aire pre escalfats.

Segons com arriba Fuel: s’emmagatzema en grans dipòsits (reserva 2 mesos), fuel
el combustible preescalfat (fluidifica) s'injecta als cremadors.

Gas natural: per gasoductes ( a alta pressió) estació

reductora de pressió a cremadors.

Les centrals termoelèctriques mixtes estan preparades per utilitzar diferents combustibles, per
exemple carbó i gas natural.
A. Caldera.

B. Turbines. D. Torre de refrigeració.

F. Equip elèctric principal.

E. Xemeneia.
C. Condensador. G. Tractament de l'aigua.
Fig. 3.23. Components d’una central tèrmica.
Fig. 3.23. Components d’una central tèrmica.
 A. Caldera

Més utilitzades les de radiació.

Cremador: Aspira l'aire i el barreja amb el combustible.

Serpentí d'aigua: entra l'aigua freda i surt calenta (vapor).

Cambra de combustió: On es crema la mescla i escalfa els tubs amb l'aigua.

Els reescalfadors: parts de la caldera que eliminen les petites gotes d’aigua que
acompanyen el vapor per convertir-lo en vapor sec.

Els economitzadors i els preescalfadors aprofiten la calor residual dels gasos emesos per
fer un escalfament previ a l’aigua que alimenta la caldera, al combustible quan és necessari i
a l’aire utilitzat en la combustió.
B. Turbines

Màquines motrius que aprofiten l'energia cinètica del vapor d'aigua i la transformen
en energia cinètica de rotació.

Formades per tres cossos:

Alta pressió: els àleps són petits.

Mitjana pressió.
Baixa pressió: els àleps grans.

Turbina de vapor
C. Condensador

Per tancar el circuit, l'aigua per vaporitzar ha d'entrar a la caldera en estat líquid per
millorar el rendiment (es podrà impulsar amb una bomba). En el condensador, el
vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera.
 D. Torre de refrigeració

Serveix per refredar l’aigua refrigerant del condensador.

Els circuits de refrigeració poden ser oberts o tancats, en funció de les disponibilitats
de l’aigua.

Als circuits tancats és imprescindible refredar l’aigua per

tornar-la a utilitzar.

Als circuits oberts, que utilitzen aigua d’un riu, és necessari,

per no afectar la fauna, que es retorni al riu amb la
temperatura més semblant possible a la seva.

Funcionament: es provoca una pluja molt fina de l’aigua

per refrigerar-la i oferir una bona superfície de contacte amb
l’aire que circula en sentit contrari.
 E. Xemeneia

Crea una depressió dins la caldera perquè circulin

els gasos alliberats en la combustió i es puguin
evacuar a l'atmosfera.

Poden ser:

- Tiratge natural: circulació dels gasos és provocada per la geometria de la mateixa xemeneia.

- Tiratge forçat: hi ha impulsors mecànics que ajuden la circulació.

Les xemeneies acostumen a disposar de filtres.

F. Equip elèctric principal

Format per : alternador + transformadors + parc de distribució.

G. Sala de tractament de l'aigua d'alimentació

Aigua normalment de riu que té sals minerals i gasos dissolts. Les sals precipiten formant
fangs i incrustacions als tubs.

Per evitar-ho s'afegeixen substàncies químiques que els canvia el PH.

3.2. Funcionament d’una central termoelèctrica

1.-Combustible crema en caldera.

2.-Entra aigua freda i surt vapor d'aigua a pressió.

3.- Vapor acciona la turbina.

4.- La turbina acciona l'alternador.

5.- El vapor passa a líquid al condensador.
Fig. 3.24. Elements funcionals d’una central termoelèctrica convencional.
 1.- El carbó en cinta transportadora.
4.- Pols + aire als cremadors.
5.- La calor escalfa l'aigua i produeix vapor.
El vapor s'expandeix movent la turbina i
l'alternador donant energia cinètica.
En moure's l'alternador produeix
electricitat.
19.- L'aigua es preescalfa en diferents fases.
9.- Els gasos de combustió s'aprofiten per
escalfar l'aire de combustió de la caldera.
10.- Els precipitadors electrostàtics retenen les partícules.
2.- Alimenta tremuja (embut).
3.- Molí tritura el carbó en pols.
6.- El sobreescalfador elimina la humitat
calentat a molt alta temperatura.
7.- Vapor entra a la turbina de pressió alta i
pressió mitjana amb reescalfament previ.
16. El vapor passa al condensador que es
refreda i es condensa.
8.- S’introdueix a la caldera a traves de
l’economitzador a pressió i temperatura
adient per augmenta el rendiment.
18.- Les torres de refrigeració extreuen
la calor del condensador a l'atmosfera.
12.- Finalment surt per
la xemeneia.
3.3. Les central termoelèctriques i el medi ambient

Combustió.

L'impacte més gran es produeix en Emmagatzematge i transport (combustible).

Emissions acústiques.

Diòxid de carboni (efecte hivernacle).

Vapor d'aigua (efecte hivernacle).

Contaminació atmosfèrica
(Combustibles fòssils) Òxids de sofre (pluja àcida).

Òxids de nitrogen (pluja àcida).

Hidrocarburs i partícules sòlides i metalls pesants

(Boires fotoquímiques).
 Contaminació tèrmica ↓ amb la utilització de torres de
refrigeració.
Contaminació de l'aigua
Contaminació química:
- Aigües utilitzades a la central per a la neteja dels
elements.
- Els efectes obtinguts a les plantes de tractament
d’aigua d’alimentació de la caldera.

Requereixen un sistema de depuració abans del seu

vessament.
Si el combustible és carbó, també s'ha de tractar
l'aigua de la pluja, ja que arrossega partícules
contamniants de carbó..

Contaminació acústica Ventiladors forçats, vàlvules de purga...

sobretot si hi ha poblacions properes.

S'aïllen els elements sorollosos o es construeixen

pantalles.
A. Noves tecnologies
Sistemes de dessulfuració dels combustibles.

Transforma els òxids de sofre en compostos solubles.

(fàcil eliminació)

Utilització del carbó

per minimitzar els Gasificació del carbó: permet l’explotació dels recursos,
efectes contaminats que amb la mineria tradicional no són rendibles o són
tècnicament inviables, a part d’obtenir gas, un combustible
molt menys contaminant.

Combustió en llit fluid: els contaminant es queden amb

els residus de la combustió.
Procés: Combustió del carbó a menys temperatura ja que
no es deixa que el llit es consumeixi i s'enviïn els
contaminants a l’atmosfera (llit de fragments de
combustible + cendres + corrent d'aire)

Centrals de cicle combinat (gas natural): rendiment 60%.

(central tèrmica convencional 35%)

També s’està experimentant amb la utilització de carbó gasificat.

B. Funcionament d’una central de cicle combinat
Funcionament: https://www.youtube.com/watch?v=XTzN9ivcYtg
Combustió (turbina de gas) Alternador

Gasos emesos en Escalfa caldera Gira turbina

la combustió que produeix vapor convencional

Fig. 3.25. Diagrama de funcionament de les centrals de cicle combinat.

Fig. 3.27. Esquema del funcionament d’una central de cicle combinat.
3.4. Centrals de cogeneració

Les centrals de cogeneració produeixen energia elèctrica i tèrmica en la mateixa instal·lació.

Energia elèctrica (amb combustible).

Produeixen

Energia tèrmica (aigua calenta, calefacció, vapor...) amb

la calor residual.

Cogeneració 90%.

Rendiment central Cicle combinat 60%.

Central termoelèctrica convencional 35%.

Primeres plantes de cogeneració dècada 80 amb expansió de xarxa gas natural.

Funcionament d'una central de cogeneració.

Vapor escalfa la caldera

Fig. 3.29. Esquema d’una central de cogeneració.

1.- Generador de vapor. Aigua calenta per a serveis

2 i 3.- Grup turbina-alternador. domèstics o processos
4.- Energia elèctrica. industrials.
5.- Caldera.
6.- Aigua calenta.
No hi ha condensador!!
 Tipus més utilitzat:
Turbines de gas: potències elevades
Mòduls de cogeneració 1MW a 10MW
(Màquina motriu + alternador)

Motors de cicle dièsel: potències baixes

70KW a 2MW

Treballen en paral·lel (permet flexibilitzar la producció en funció de les necessitats energètiques.

Els dos tipus es poden adequar per utilitzar gas natural, gasoil, biogàs o gas de residus

Més utilitzat

Activitats 13 - 23 pag. 64.

 4. Centrals nuclears
1942 l'equip del físic Enrico Fermi de la Universitat de Chicago va construir 1a central

Les centrals nuclears són centrals termoelèctriques en què la font d’energia tèrmica s’obté de la
fissió dels àtoms d’urani i de plutoni. Actuen com a centrals base.

Transformacions d’energia realitzades en les centrals nuclears:

Energia
Energia Energia Energia
Cinètica
nuclear Tèrmica Cinètica
Rotació

Combustible Caldera Vapor Turbina

Energia
Elèctrica

Alternador

UTILITZACIÓ
 4.1. Reactor nuclear

El reactor nuclear és el sistema que permet produir i controlar reaccions en

cadena sostingudes, de manera que fa possible l’aprofitament de l’energia
tèrmica per a l'obtenció de vapor d'aigua.

Vas del reactor: recipient d'acer que conté una font

de neutrons i el combustible nuclear.

Moderador: redueix velocitat de neutrons per assegurar impacte.

(aigua, aigua pesant i grafit) Fig. 3.31. Reactor de fissió.

Parts del (Reactor ràpid no disposa de moderador, utilitza urani enriquit)

reactor

Barres de control: barres de bor, cadmi i hafni que absorbeixen

neutrons i es van introduint de forma progressiva.

Refrigerant: refrigera el reactor, el recorregut del refrigerant s’anomena

circuit primari.
(aigua, aigua pesant, sodi, potassi o gasos com diòxid de
carboni, heli, hidrogen i nitrogen)
 4.2. Tipus principals de centrals nuclears Combustible: Urani enriquit.
§ A. Centrals amb reactor d’aigua a pressió (PWR). Refrigerant: aigua.
Pressurized water reactor Moderador: aigua.
Edifici de contenció.
Circuit secundari: l'aigua convertida en vapor a l'intercanviador
passa al reescalfador on es treu la humitat.

>50% de centrals tenen

Circuit primari: aigua a alta pressió.
reactors PWR.
Pressionador: manté la pressió a 17,22MPa no ebullició.
Intercanviador/generador de vapor: generar vapor per transferir del circuit primari al secundari.
 Combustible: Urani enriquit.
§ B. Centrals amb reactor d’aigua en ebullició (BWR). Refrigerant: aigua.
Boiling water reactor Moderador: aigua.

2 recirculen l’aigua pel reactor.

Tres bombes recirculen
1 recircula per la turbina que condensa i torna
al reactor (vapor reactiu!!).
Un sol circuit de refrigeració.

Barres entren per sota.

Aprox. 25 % de centrals tenen reactors BWR.

§ C. Centrals amb reactors de neutrons ràpids.
Poques centrals en funcionament, tecnologia en expansió.
Combustible: U235 o Pu239 recobert de U238
que en absorbir neutrons es converteix en Pu239.
(reactors reproductors obtenen més combustible
del que gasten)
Refrigerant: sodi líquid (+ eficaç).
Moderador: no n'hi ha.
Circuit primari: sodi líquid.
Circuit secundari: sodi líquid.
Circuit terciari: vapor d'aigua.
4.3. Equipament d’una central nuclear

Edifici de contenció: Conté: reactor + elements circuit primari.

Composició: murs de formigó folrats d'acer.
Forma: cilíndrica i cúpula superior.
Resistència: pot suportar moviments sísmics.

Edifici de turbines: Conté: turbina-alternador, reescalfadors, condensadors i preescalfadors

Tipus BWR: protegit de possibles emissions.

Edifici del combustible: Conté: combustible nou i gastat en piscines.

Composició: murs de formigó folrats d'acer.

Edifici de control: Conté: sala de control on arriben totes les senyals de tots els aparells
de mesura procés automatitzat.

Edifici auxiliar: sistemes auxiliars i de seguretat, filtratge, tractament de residus.

4.4. Funcionament d'una central nuclear Figura pag. 70
4.5. Les centrals nuclears i el medi ambient. Sistemes de seguretat

Tèrmica i química → de les aigües de refrigeració i residuals

Contaminació: Acústica
Radioactiva → emissions i gestió de residus

Demografia (poblacions)
Vies de comunicació
Emplaçament: Proximitat a centres de consum
Característiques hidrològiques, climàtiques

Sistemes de control duplicats

Seguretat màxima 1a → Estructura ceràmica combustible
2a → Beines que el contenen
Barreres de protecció: 3a → Vas del reactor (pressió)
Sistemes de protecció del reactor i
circuit de refrigeració primari
4a → Edifici de contenció estanc

Seguretat passiva: reactors dissenyats amb sistemes de seguretat implícits als principis
físics i eviten errors humans o avaries mecàniques
(fase de desenvolupament)
 Personal altament qualificat i entrenat

Revisió anual exhaustiva

(s'aprofita la recàrrega)

Control dels equip i manteniment programat

Requeriments
de seguretat Control radioactiu de les emissions

Detecció i identificació d'anomalies

Si superen límits d'emissió activació d'alarma

Vigilància radiològica de la zona

Activitats 24 - 34 pag. 65
5. Distribució de l’energia elèctrica
En un principi la producció i distribució era en corrent contínua.

Això fa que les centrals han d'estar a prop dels centres de consum

A començament del segle XX es descobreix que CA hi ha menys pèrdues en transport

Transport a més llarga distància

Transport → Alta tensió (110 kV – 400 kV)

Dues xarxes de línies elèctriques

Distribució → Mitja i baixa tensió (25 kV – 400 V)

§ Càlcul per a justificar que la distribució es faci a V ↑ ↑
Potència perduda en la línia

V=R·I

𝑃 = 𝑉 · 𝐼 = 𝑅 · 𝐼 · 𝐼 = 𝑅 · 𝐼)

Si tenim tres línies (trifàsiques)

)
3ρ · L · I
p = 3 · R'· I) =
s
On:
p: potència perduda en els tres conductors per efecte joule en W
RL: resistència d'un conductor en la línia en Ohms
I: Intensitat de la línia en Ampers
L: longitud de la línia en metres
s: secció del conductor en mm2
ρ: resistivitat del conductor en Ω·m

Per a una llargada L, les pèrdues de potència són inversament proporcionals a la

secció i directament a la I2, per tant, el millor que podem fer és disminuir I
En línies trifàsiques tenim un desfasament de 120º:

La potència en una línia trifàsica vindrà donada per :

𝑃
P = 3 · V · I · cos j I=
3 · V · cos j

On:
P: potència que s'ha de transportar
3: coeficient de línia trifàsica Exemple pag. 72
V: tensió de la línia
cos j: factor de potència
La intensitat de la línia és inversament proporcional a la V (per evitar pèrdues aug V)
5.1. Línies elèctriques
Les línies elèctriques són el conjunt de conductors, aïlladors i accessoris destinats al transport i
a la distribució d’energia elèctrica.

Segons la seva construcció poden ser:

§ Línies aèries: es mantenen a certa alçada amb aïlladors i suports. Els conductors són nus, de Cu o Al
amb ànima d'acer. Més econòmiques, més fàcils d'instal·lar però més manteniment
§ Línies subterrànies: conductors enterrats directament o dins de canalitzacions i són de Cu i Al i aïllats.
Elevat cost, però més fiables i menys manteniment.
§ Línies de transport i distribució primàries: aèries
§ Línies de distribució secundària: subterrànies.

5.2. Subestacions elèctriques

Les subestacions són instal·lacions destinades a la transformació i/o distribució d’energia elèctrica.

Segons la seva funció poden ser:

§ Estacions transformadores primàries (ET I). Treballen a 110, 132, 220 i/o 400kV
§ Estacions d’interconnexió (EI). Asseguren la unió entre diferents línies de transport
§ Estacions receptores o estacions transformadores secundàries (ET II). Redueixen la tensió a valors
de 6kV i 66kV (mitja tensió) per alimentar línies de distribució primàries
§ Casetes transformadors o estacions transformadores terciàries (ET III) redueixen 400V (baixa tensió)
§ Estacions distribuïdores. No tenen transformadors interconnecten ET II
5.3. Estructura del sistema elèctric

LT: línies de transport.

LDP: línies de distribució primària.
LDS: línies de distribució secundària.

Centrals es connecten a LT per mitjà de ET I i aquestes interconnectades per EI

Activitats 35 - 36 pag. 74