TEMA 8.

L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE 2006: ESTRUCTURA,

CONTINGUT ESSENCIAL I PRINCIPIS FONAMENTALS.
CONTINGUT DEL TÍTOL PRELIMINAR. COMPETÈNCIES DE
LA GENERALITAT DE CATALUNYA: EXCLUSIVES,
COMPARTIDES I EXECUTIVES

I. Estructura, contingut i principis fonamentals

a) Estructura
b) Contingut essencial i principis fonamentals.

II. Contingut del títol preliminar

III. Competències de la generalitat de Catalunya: exclusives, compartides i

executives.
a) Introducció.
b) T ip o lo g ia de le s c o m p etè nc ie s.

IV. La Reforma de l’Estatut.

a) L a reform a dels títo ls q u e n o afecte n le s rela cio ns am b l’E stat.
b) L a reform a de la re sta d els títo ls.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 1 de 26

 TEMA 8.
L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE 2006: ESTRUCTURA,
CONTINGUT ESSENCIAL I PRINCIPIS FONAMENTALS.
CONTINGUT DEL TÍTOL PRELIMINAR.
COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT DE
CATALUNYA: EXCLUSIVES, COMPARTIDES I
EXECUTIVES

I. Estructura, contingut i principis fonamentals

a) Estructura
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de
Catalunya. El procediment de reforma i aprovació va ser l’estipulat per l’Estatut
de 1979. Així, la proposta d’Estatut va sortir del Parlament de Catalunya, essent
aprovada el 30 de setembre de 2005. Aquesta proposta va ser modificada i
aprovada per les Corts Generals. L’últim pas fet va ser la seva ratificació
mitjançant referèndum del poble català. Aquest itinerari resta recollit al
preàmbul de l’Estatut: “...els parlamentaris catalans proposen, la Comissió
Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el
poble de Catalunya ratifica...”

L’Estatut aprovat en referèndum el 18 de juny de 2006 consta de 223 articles Comentari [D1]:
Aprovat per Llei Orgànica
distribuïts de la següent manera; 6/2006 de 19 de juliol.
- Un preàmbul.
- Un preliminar. Comentari [D2]:
Articles 1-14
- Títol I. Drets, deures i principis rectors.
Comentari [D3]:
- Capítol I. Drets i deures de l’àmbit civil i social. Articles 15-54.
- Capítol II. Drets en l’àmbit polític i de l’Administració.
- Capítol III. Drets i deures lingüístics.
- Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris.
- Capítol V. Principis rectors.
- Títol II. De les institucions. Comentari [D4]:
Articles 55-94
- Capítol I. El Parlament.
- Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat.
- Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat:
- Secció 1ª. El Govern.
- Secció 2ª. L’Administració de la Generalitat.
- Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern.
- Capítol V. Altres institucions de la Generalitat:
- Secció 1ª. El Consell de Garanties Estatutàries.
- Secció 2ª. El Síndic de Greuges.
- Secció 3ª. La Sindicatura de Comptes.
- Secció 4ª. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
- Capítol VI. El Govern local.
- Secció 1ª. Organització territorial local.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 2 de 26

 - Secció 2ª. El municipi.
- Secció 3ª. La vegueria.
- Secció 4ª. La comarca i els altres ens locals supramunicipals.
- Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran.

- Títol III. Del poder judicial a Catalunya. Comentari [D5]:

Articles 95-109.
- Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior
de Catalunya.
- Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya.
- Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració de
Justícia.
- Títol IV. De les competències. Comentari [D6]:
Articles 110-173.
- Capítol I. Tipologia de les competències.
- Capítol II. Les matèries de les competències.
- Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat . Comentari [D7]:
Articles 174-200.
- Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres
comunitats autònomes.
- Secció 1ª. Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats
autònomes.
- Secció 2ª. Participació en institucions i en procediments de presa
de decisions estatals.
- Secció 3ª. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat.
- Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea.
- Capítol III. Acció exterior de la Generalitat.
- Títol VI. Del finançament de la Generalitat. Comentari [D8]:
Articles 201-221.
- Capítol I. Les finances de la Generalitat.
- Capítol II. El pressupost de la Generalitat.
- Capítol III. Les finances dels governs locals.
- Títol VII. De la reforma de l’Estatut. Comentari [D9]:
Articles 222-223.
- 15 disposicions addicionals.
- 2 disposicions transitòries.
- 1 disposició derogatòria.
- 4 disposicions finals.

Recordem que l’Estatut de 1979 tenia només 57 articles amb un preàmbul, un

títol preliminar, quatre títols, 7 disposicions addicionals i 8 disposicions
transitòries.

Part dogmàtica. Comprèn les disposicions generals que han de regir

l’organització política, així com els drets i llibertats reconeguts als ciutadans. La
part dogmàtica inclou el;
- Títol preliminar.
- Títol primer. Drets, deures i principis rectors.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 3 de 26

Part orgànica. Es regulen els principals òrgans i institucions de Catalunya,
competències, relacions institucionals, finançament i reforma de l’Estatut. La
part orgànica inclou el;
- Títol II. De les institucions.
- Títol III. Del poder judicial a Catalunya.
- Títol IV. De les competències.
- Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat .
- Títol VI. Del finançament de la Generalitat.
- Títol VII. De la reforma de l’Estatut

b) Contingut essencial i principis fonamentals.

La Constitució espanyola estableix, a l’article 147 el contingut mínim dels
Estatuts d’Autonomia que ha de ser;
- Denominació de la comunitat.
- Delimitació del territori.
- Denominació.
- Organització i seu de les institucions autonòmiques i competències.

L’Estatut de Catalunya de 2006, a l’igual que el del 79 és una llei orgànica amb
un procediment especial d’aprovació i modificació; que inclou la celebració d’un
referèndum, a diferència de la resta de lleis orgàniques.

El present Estatut ha significat un salt qualitatiu respecte l’anterior i conté una

millor elaboració amb majors continguts també en el camp dels principis i del
seu contingut essencial.

En el preàmbul es reconeix que “el Parlament de Catalunya, recollint el

sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a
nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en
l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat”

Els valors superiors en la vida col·lectiva del poble català són la llibertat, la
justícia i la igualtat i l’Estatut assumeix la diversitat, la dignitat, la importància
de la llengua i la cultura catalana, la cohesió social, el desenvolupament
sostenible i la igualtat de drets, especialment, la igualtat entre dones i homes.

D’altra banda, l’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i

també en els drets històrics del poble català. Aquesta menció és una de les
novetats significatives d’aquest Estatut.

Per últim, els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la
ciutadania, amb respecte pel principi de subsidiarietat..

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 4 de 26

II. contingut del títol preliminar

A rticle 1. Catalunya.
C a ta lu n y a , c o m a n a c io n a lita t, e x e rc e ix e l se u a u to g o v e rn c o n stitu ïd a e n
c o m u n ita t a u tò n o m a d ’a c o rd a m b la C o n s titu c ió i a m b a q u e st E sta tu t,
q u e é s la se v a n o rm a in stitu c io n a l b à sic a .

A rticle 2. La G eneralitat.
1. L a G en eralitat és el siste m a in stitu cio n al en qu è s’o rg an itza
p olíticam en t l’au to g o v ern d e C atalu n y a.
2. L a G en eralitat és in tegrad a p el P arlam en t, la P resid èn cia d e la
G en eralitat, el G o v ern i les altres in stitu cio n s q u e estab leix el cap íto l V d el
títo l II. Comentari [D10]:
Títol II. De les institucions.
3. E ls m unicipis, les vegu eries, les com arques i els a ltre s en s lo c a ls q u e le s Capítol V. Altres institucions
lle is d e te rm in in in te g re n ta m b é e l siste m a in stitu c io n a l d e la G en eralitat, de la Generalitat:
-Secció 1ª. El Consell de
co m a en s en els q u als aq u esta s’o rg an itz a te rrito ria lm e n t, se n s p e rju d ici d e Garanties Estatutàries.
-Secció 2ª. El Síndic de
llu r au to n o m ia. Greuges.
4. E ls p o d e rs d e la G e n eralitat e m an en d el p o b le d e C atalu n y a i -Secció 3ª. La Sindicatura de
Comptes.
s’ex erceix en d ’aco rd am b el que estableixen aquest E statut i la C onstitució. -Secció 4ª. El Consell de
l’Audiovisual de Catalunya.

A rticle 3. M arc polític.

1. L es relacio n s d e la G en eralitat am b l’E stat es fo n am en ten en el
p rin cip i d e la lleialtat in stitu cio n al m ú tu a i e s re g e ix e n p el p rin cip i g en eral
seg o n s el q u al la G en e ralitat é s E stat, p el p rin cip i d ’autono m ia, p el de
bilateralitat i p el d e m u ltilateralitat.
2. C atalunya té en l’E stat espanyol i en la U nió E u ro p ea el seu esp ai p o lític i
g eo g ràfic d e referència i incorpora els valors, els principis i les oblig acio n s q u e
d eriv en d el fet d e fo rm a r-n e p art.

A rticle 4. D rets i principis rectors.

1. E ls p o d e rs p ú b lic s d e C ata lu n y a h a n d e p ro m o u re el p le ex ercici d e
le s llib e rtats i els d rets q u e re co n eix en a q u e st E statu t, la C o n stitució, la
U n ió E u rop ea, la D eclaració un iv ersal d e d rets h u m an s, el C o n v e n i eu ro p eu
p er a la p ro tecció d els d rets h u m an s i els altres tractats i co n v en is
in tern acio n als su b scrits p er E sp an y a q u e reco n eix en i g aran teix en els d rets i
les llib ertats fo n a m e n tals.
2. E ls p o d ers p ú b lic s d e C a talu n y a h an d e p ro m o u re les co n d icio n s
p erq u è la llib ertat i la ig ualtat de ls in d ivid u s i dels gru p s sig u in reals i
efectives; han de facilitar la participació de totes les perso nes en la vida
p olítica, eco n ò m ica, cultu ra l i so c ia l, i h a n d e re c o n è ix e r e l d re t d e ls p o b les
a co n serv ar i d esen v o lu p ar llu r id en titat.
3. E ls p o d e rs p ú b lic s d e C ata lu n y a h an d e p ro m o u re els v alo rs d e la
llib ertat, la d em o crà cia, la ig u altat, el pluralism e, la pa u, la justícia, la
so lid aritat, la co h esió so cial, l’eq u itat d e g èn ere i el d esen v o lu p am en t
so sten ib le.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 5 de 26

A rticle 5. Els drets històrics.
L’a u to g o v e rn d e C a ta lu n y a e s fo n a m e n ta tam b é en els d rets h istò rics d el
p o b le català, en le s se v e s in stitu c io n s se c u la rs i e n la tra d ic ió ju ríd ica
catalan a, q u e aq u e st E statu t in co rp o ra i actualitza a l’em para de l’article 2, la
disp o sició tran sitò ria seg o n a i altres p rece p tes d e la C o n stitu ció , d els q u als Comentari [D11]:
Article 2
d eriv a el reco n eix em en t d ’u n a p o sic ió sin g u la r d e la G e n e ra lita t a m b relació La Constitució es fonamenta en
al d ret civ il, la llen g u a, la cu ltu ra, la p ro jecció d’aquestes en l’àm bit educatiu, i la indissoluble unitat de la
Nació espanyola, pàtria
el sistem a in stitu cio n al en q u è s’o rg an itza la G en eralitat. comuna i indivisible de tots
els espanyols, i reconeix i
garanteix el dret a
A rticle 6. L a llengua pròpia i les llengües oficials. l’autonomia de les nacionalitats
i de les regions que la integren i
1. L a llen g u a p rò p ia d e C atalu n y a és el català. C o m a tal, el català és la la solidaritat entre totes elles.
Disposicions Transitòries
llen g u a d ’ú s n o rm al i p referen t d e les ad m in istracio n s p ú b liqu es i d e ls m itja n s Segona.
d e c o m u n ic a c ió p ú b lic s d e C a talu n y a, i és tam b é la llen g u a n o rm a lm en t Els territoris que en el
passat haguessin plebiscitat
em p rad a co m a v eh icu lar i d ’ap ren en tatg e en l’en sen y a m en t. afirmativament projecte
2. E l c a ta là é s la lle n g u a o fic ia l d e C a ta lu n y a . Ta m b é h o é s e l c a ste llà , d’Estatut d’Autonomia i en el
moment de promulgar aquesta
q u e é s la lle n g u a o fic ia l d e l’E sta t e s p a n y o l. To te s le s p e rso n es ten en el d ret Constitució comptin amb
règims provisionals
d ’u tilitzar les d u es llen g ü es o fic ia ls i e ls c iu ta d a n s d e C a ta lu n y a te n e n e l d’autonomia, podran procedir
d re t i e l d e u re d e c o n è ix e r-le s . E ls p o d e r s p ú b lic s d e C a talu n y a h an immediatament en la forma
prevista per l’apartat 2 de
d ’e stab lir le s m e su re s n e c e s sà rie s p e r a fa c ilita r l’e x e rc ic i d ’a q u e sts d re ts i l’article 148, sempre que ho
acordin així, per majoria
e l c o m p lim e n t d ’a q u e st d e u re . D ’a c o rd a m b e l q u e d isp o sa l’a rtic le 3 2 , n o absoluta, els òrgans
h i p o t h a v e r d isc rim in a c ió p e r l’ú s d e q u a lse v o l d e le s d u e s lle n g ü e s . preautonòmics col·legiats
superiors, els quals hauran
3. L a G e n e ra lita t i l’E s ta t h a n d ’e m p re n d re le s a c c io n s n e c e ssà rie s p e r de comunicar-ho al Govern. El
a l re c o n e ix e m e n t d e l’o fic ia lita t d e l c a ta là a la U n ió E u ro p e a i la p re sè n c ia projecte d’Estatut serà elaborat
d’acord amb allò que estableix
i la u tilitz a c ió d e l c a ta là en e ls o rg an ism e s in te rn a c io n a ls i en els tra c tats l’article 151, número 2, a
convocatòria de l’òrgan
in te rn ac io n als d e co n tin g u t cu ltu ra l o lin g ü ístic . col·legiat preautonòmic.
4. L a G en e ralitat h a d e p ro m o u re la co m u n icació i la co o p eració am b les Comentari [D12]:
altres co m u n itats i els altres territo ris q u e co m p arteix en p atrim o n i lin g ü ístic A rticle 32
D rets i deures de
a m b C a ta lu n y a . A a q u e sts efectes, la G e n eralitat i l’E stat, seg o n s q u e co r- coneixem ent i ús de les
llengües.
resp o n g u i, p o d en su b scriu re co n v en is, tractats i altre s m e c a n ism e s d e Totes les persones tenen
co l·lab o ra c ió p e r a la p ro m o ció i la d ifu sió ex terio r d el català. dret a no ésser discrim inades
per raons lingüístiques. Els
5. L a llen g u a o ccitan a, d en o m in ad a aran ès a l’A ran , és la llen g u a p rò p ia actes jurídics fets en
d ’aq u est territo ri i és o ficial a C atalu n y a, d ’aco rd am b el q u e estab leix en qualsevol de les dues
llengües oficials tenen, pel
aq u est E statu t i les lleis d e n o rm a lització lin g üística. que fa a la llengua, validesa
i eficàcia plenes.

A rticle 7. L a condició política de catalans.

1. G au d eix en d e la co n d ició p o lítica d e cata la n s o ciu ta d an s d e C a talu n y a
els ciu tad a n s e sp a n y o ls q u e te n en v eïn a tg e ad m in istra tiu a C a ta lu n y a .
L lu rs d re ts p o lític s s’e x e rc e ix e n d ’aco rd am b aq u est E statu t i les lleis.
2. G au d eix en , co m a catalan s, d els d rets p o lítics d efin its p er aq u est E statu t
els esp an y o ls re sid e n ts a l’e stra n g e r q u e h a n tin g u t a C a talu n y a el d arrer
v eïn atg e ad m in istratiu, i tam b é llu rs d escen d en ts q u e m an te n en aq u esta
ciu ta da nia, si així h o so l·licite n, e n la form a q u e de- term in i la llei.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 6 de 26

A rticle 8. Sím bols de C ataluny a.
1. C atalu n y a, d efin id a co m a n acio n alitat en l’article 1, té com a sím bols
nacionals la bandera, la festa i l’him ne.
2. L a b an d era d e C atalu n y a és la trad icio n al d e q u a tre b a rre s v e rm e lle s
e n fo n s g ro c i h a d’é sser prese nt als e dificis p ú b lic s i e n els acte s oficials q u e
tin g u in lloc a C atalu n y a.
3. L a festa d e C atalu n y a és la D iad a d e l’O n ze d e S etem b re.
4. L’h im n e d e C atalu n y a és E ls se ga d o rs.
5. E l P a rla m e n t h a d e re g u la r le s d iv e rse s ex p re ssio n s d el m a rc sim b ò lic
d e C atalu n y a i n ’h a d e fix ar l’o rd re p ro to co l·lari.
6. L a p ro tecció ju ríd ica d els sím b o ls d e C ataluny a és la qu e co rrespon als
altres sím bols d e l’E stat.

A rticle 9. E l territori.
E l territo ri d e C atalu n y a és el q u e co rresp o n als lím its g e o gràfics i
a d m in istratiu s de la G en e ra lita t e n e l m o m e n t d e l’e n tra d a e n v ig o r
d ’aq u est E statu t.

A rticle 10. La capital.

L a c a p ita l d e C a ta lu n y a é s la c iu ta t d e B a rc e lo n a , q u e é s la s e u p e rm a n e n t
d e l P a rla m e n t, d e la P re sid è n c ia d e la G e n e ra lita t i d e l G o v e rn , se n s
p e rju d ic i q u e e l P a rla m e n t i e l G o v e rn e s p u g u in re u n ir e n a ltre s llo c s d e
C a ta lu n y a , d ’a c o rd a m b e l q u e e sta b le ix e n , re sp e c tiv a m e n t, e l R e g la m e n t
d e l P a rla m e n t i la lle i.

A rticle 11. L’A ran .

1. E l p o b le a ra n è s e x e rc e ix l’a u to g o v e rn m itjan çan t aq u est E statu t, el
C o n selh G en erau d ’A ran i les altres in stitu cio n s p rò p ies.
2. E ls ciu tad an s d e C atalu n y a i les sev es in stitu cio n s p o lítiq u es reco n eix en
l’A ran co m u n a re a lita t o c c ita n a d o ta d a d ’id e n tita t c u ltu ra l, històrica,
geogràfica i lingüística, defensada pels a ra n e so s a l lla rg d e ls se g le s. A q u e st
E sta tu t reco n eix , em p ara i resp ecta aq u esta sin g u larita t i re c o n e ix l’A ra n
c o m a e n tita t te rrito ria l sin g u la r d in s d e C a talu n y a, la q u al é s o b jecte d ’u n a
p articu lar p ro tecció p er m itjà d ’u n règ im juríd ic e sp ecial.

A rticle 12. Els territoris am b vincles històrics, lingüístics i culturals am b

Catalunya .
L a G en eralitat h a d e p ro m o u re la co m u n icació, l’intercan vi cultural i la
co o peració am b les c o m u n ita ts i els te rrito ris, p e rta n y e n ts o n o a l’E stat
esp an yo l, qu e ten en vincles histò rics, ling ü ístic s i cu ltu rals a m b C atalu n y a. A
aq u e sts efectes, la G en eralitat i l’E stat, seg o n s q u e co rresp o n g u i, p o d en
su b scriu re co n v en is, tractats i altres in stru m en ts d e co l·lab o ració en to ts els
àm b its, qu e pod en in cloure la creació d ’org an ism es c o m u n s.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 7 de 26

A rticle 13. Les com unitats catalanes a l’exterior.
L a G e n e ralitat, en els term e s e stab lerts p er la llei, ha de fo m e ntar els vincles
socials, ec o n ò m ics i cu ltu rals am b les co m u n itats catalan es a l’exterior i els ha
d e prestar l’assistè n cia nece ss à ria . A m b a q u e sta fin a lita t, la G e n e ra lita t,
segon s q ue correspo ngu i, po t fo rm alitzar aco rd s d e co o p eració am b les
in stitu cio n s p ú b liq u es i p riv ad es d els territo ris i els p aïso s o n es tro b en les
co m u n itats catalan es a l’ex terio r i p o t so l ·licitar a l’E stat la su b scrip ció d e
tractats in te rn a cio n als so b re aq u e sta m a tè ria.

A rticle 14. Eficàcia territorial de les norm es.

1. L e s n o r m e s i le s d is p o sic io n s d e la G e n e ra lita t i e l d re t c iv il d e
C a ta lu n y a te n e n e fic à c ia te rrito ria l, se n s p e rju d ic i d e le s e x c e p c io n s q u e
e s p u g u in e sta b lir e n c a d a m a tè ria i d e le s situ a c io n s q u e s’h a g in d e re g ir
p e r l’e sta tu t p e rso n a l o p e r a ltre s n o rm e s d ’e x tra te rrito ria lita t.
2. E ls estrang ers q u e adq uireix en la n acio nalitat esp an y o la resten so tm eso s
al d ret civ il català m entre m anting uin el veïnatg e ad m inistratiu a C atalu n y a,
llev at q u e m an ifestin llu r v o lu n tat en co n tra.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 8 de 26

III. Competències de la generalitat de Catalunya: exclusives,
compartides i executives.
a) Introducció.
El Títol IV de l’Estatut de 2006 regula les competències de la Generalitat de Comentari [D13]:
Articles 110-173.
Catalunya.

La Generalitat de Catalunya té diferents competències recollides a l’articulat

estatutari. Els arts. 148 i 149 de la CE distribueixen les competències entre
l’Estat i les Comunitats Autònomes.

A l’Estatut del 2006 es;

- Defineixen el tipus de competències: exclusives, compartides i executives.
A les executives la Generalitat té potestat reglamentària fet que l’Estatut de
1979 no contemplava.
- Precisa l’abast territorial de les competències. L’à m b it m a te rial d e le s
co m p e tèn c ie s d e la G e n e ra lita t e stà re fe rit a l te rrito ri d e C a talu n y a ,
ex c ep te en els su p ò sits a q u è fan re fe rè n c ia e x p re ssa m e n t a q u e st
E sta tu t i a ltre s disp osicions legals que estableixen l’eficàcia juríd ic a
e x tra te rrito ria l d e le s d isp o sic io n s i e ls a c te s d e la G e n e ra lita t. L a
G en eralitat, en els caso s en q u è l’o b jecte d e les sev es co m p etè n cies té
u n ab ast territo ria l su p e rio r a l d e l te rrito ri d e C a ta lu n y a , ex erc eix le s
sev e s co m p etèn cie s so b re la p a rt d ’aq u est o b jecte situ ad a en el seu
territo ri, sen s p erju d ici d els in stru m en ts d e co l·lab o ració q u e
s’estab leix in am b altres en s territo rials o , su b sid iàriam en t, d e la
co o rd in ació p er l’E stat d e les co m u n itats au tò n o m e s afectad e s.
- S’acota l’abast de les competències estatals de foment;
o C o rre sp o n a la G e n e ralitat, en le s m atèrie s d e la se va c o m p etè n cia,
l’e xercici de l’activ itat d e fo m en t. A m b aq u e sta fin alitat, la
G e n eralitat p o t ato rg a r su b v en cio n s a m b cà rre c a fo n s p ro p is.
o C o rre sp o n a la G e n eralitat, en le s m a tèrie s d e c o m p e tè n c ia
e x clu siv a , l’e sp e c ific ac ió d els o b jectiu s als q u als es d estin en les
su b v en cio n s estatals i co m u n itàries eu ro p ees territo rialitzab les, i
tam b é la regu lació de les cond icio n s d ’atorgam ent i la gestió,
incloent-hi la tram itació i la co ncessió.
o C o rre sp o n a la G e n eralitat, en les m a tèries d e co m p etèn cia
co m p artid a, p recisar n o rm ativ am en t els o b jectiu s als q u als es
d estin en les subvencions estatals i com unitàries europees
territo rialitzables, i tam b é co m pletar la reg ulació d e les co n d icio n s
d ’ato rg am en t i to ta la g estió , inclo e nt-hi la tra m itació i la c o n ce ssió .
o C o rre sp o n a la G e n eralitat, en le s m a tèries d e co m p etèn cia
ex ecu tiv a, la g estió d e les subven cion s estatals i co m unitàries
europees territo ria litz a b le s, in c lo e n t-h i la tra m ita c ió i la
co ncessió.
o L a G en eralitat p articip a en la determ in ació d el caràcter no
territo rialitzab le d e les su bv en cions estatals i com unitàries europ ees.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 9 de 26

 A ixí m ateix, participa, en els term es que fixi l’E stat, en la gestió i la
tram itació d’aquestes subvencions.
- S’especifiquen les submatèries de les competències. L’Estatut anterior
només deia la matèria, ara s’especifiquen els continguts de cada
competència.

b) Tipologia de les com petències.

 Com petències exclusives. C o rre sp o n en a la G e n e ralitat, en l’à m b it de
les seves com p etències exclu sives, d e m an era ín teg ra, la p o testat
leg islativ a, la p o testat reg la m en tària i la fu n ció ex ecu tiv a. C o rresp o n
ú n ic a m e n t a la G e n e ra lita t l’e x e rc ic i d ’a q u e ste s p o te sta ts i fu n c io n s,
m itja n ç a n t le s q u a ls p o t estab lir p o lítiq u es p rò p ies.
E l d ret català, en m atèria d e les co m p etèn cies ex clu siv es d e la
G en eralitat, és el d ret ap licab le en el se u territo ri a m b p re fe rèn cia so b re
q u alsev o l altre.

 Com petències com partides. E n le s m a tè rie s q u e l’E sta tu t a trib u e ix a

la G e n e ra lita t d e fo rm a c o m p a rtid a a m b l’E sta t, c o rre sp o n e n a la
G e n e ra lita t la p o te sta t le g islativ a, la p o testat reg lam en tària i la fu n ció
ex ec u tiv a , e n e l m a rc d e le s b a se s q u e fix i l’E sta t c o m a p rin c ip is o
m ín im c o m ú n o rm a tiu e n n o rm e s a m b ran g d e lle i, e x c e p te en e ls
su p ò sits q u e e s d e te rm in in d ’ac o rd a m b la C o n stitu ció i am b aq u est
E statu t. E n ex ercici d ’aq u este s c o m p e tè n c ie s, la G e n e ra lita t p o t
e sta b lir p o lítiq u es p rò p ies. E l P arla m en t h a d e d esp leg ar i co n cretar p er
m itjà d ’u n a llei les d ites d isp o sic io n s b à siq u e s .

 Com petències executives. C o rresp o n a la G en eralitat, en l’àm b it d e les

sev es co m p etèn cies ex ecu tiv es, la p o testat reglam en tària, qu e co m p rèn
l’ap rov ació de dispo sicio n s per a l’exec ució de la n orm ativa de l’E stat, i
tam b é la fu n ció ex ecu tiv a, q u e en to t cas in clo u la p o testat
d ’o rg an ització d e la sev a p rò p ia ad m in istració i, en g en eral, to tes les
fu n cio n s i a c tiv ita ts q u e l’o rd e n a m e n t a trib u e ix a l’A d m in istració
p ú b lica.

 C om petències de la G eneralitat i norm ativa de la U nió E uropea.

C o r r e s p o n a la G e n e r a lita t e l d e s p le g a m e n t, l’a p lic a c ió i l’e x e c u c ió
d e la n o rm a tiv a d e la U n ió E u ro p e a q u a n a fe c ti l’à m b it d e le s se v e s
c o m p e tè n c ie s, e n e ls te rm e s q u e e sta b le ix e l títo l V. Comentari [D14]:
De les relacions institucionals
de la Generalitat.
Les matèries de les competències presenten un ampli ventall:
Art. 116.- Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals.
Art. 117.- Aigua i obres hidràuliques.
Art. 118.- Associacions i fundacions.
Art. 119.- Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer.
Art. 120.- Caixes d’estalvis.
Art. 121.- Comerç i fires.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 10 de 26

Art. 122.- Consultes populars. C o rre sp o n a la G en e ra lita t la c o m p e tè n c ia
e x c lu siv a p e r a l’estab lim en t d e l rè g im ju ríd ic , le s m o d a litats, e l
p ro c e d im e n t, l’a c o m p lim e n t i la co n v o c a tò ria p e r la m a teix a G en e ralita t o
p els e n s lo c a ls, e n l’àm b it d e llu rs c o m p e tè n c ies, d ’en qu estes, au d ièn cies
p ú b liq ues, fòru m s d e p articip ació i q u alsev o l altre in stru m en t d e co n su lta
p o p u la r, excepte l’utorització per a la convocatòria de consultes populars per
via de referèndum.
Art. 123.- Consum.
Art. 124.- Cooperatives i economia social.
Art. 125.- Corporacions de dret públic i professions titulades.
Art. 126.- Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema
de la Seguretat Social.
Art. 127.- Cultura.
Art. 128.- Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat.
Art. 129.-Dret civil. C o rre sp o n a la G en e ra lita t la c o m p e tè n c ia ex clu siv a e n
m a tèria d e d ret civil, ex cep te en les m a tè rie s q u e l’artic le 149.1.8 d e la
C o n stitu c ió a trib u e ix e n to t c a s a l’E stat. A q u e sta co m p e tè ncia inclo u la Comentari [J15]:
Art. 149.1. L’Estat té
d eterm in ac ió d el sistem a d e fo nts d e l d re t civil d e C a ta lu n y a . competència exclusiva sobre
Art. 130.-Dret processal. C o rresp o n a la G en eralita t d icta r les n o rm e s les matèries següents:
8a. Legislació civil, sens
p ro c e ssa ls e sp e c ífiq u e s q u e d e riv in d e le s p a rtic u la rita ts d e l d re t su b sta n tiu perjudici de la conservació,
modificació i desenvolupament
d e C a ta lu n y a . dels drets civils, forals o
Art. 131.- Educació. especials per part de les
comunitats autònomes allà on
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la n’hi hagi. En qualsevol cas, les
regles relatives a l’aplicació i a
competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no l’eficàcia de les normes
condueixen a l'obtenció d'un títol o una certificació acadèmica o jurídiques, relacions
juridicocivils relatives a les
professional amb validesa a tot l'Estat i sobre els centres docents en què formes de matrimoni, ordenació
s'imparteixen aquests ensenyaments. dels registres i instruments
públics, bases de les
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, amb obligacions contractuals,
normes per a resoldre els
relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a conflictes de lleis i la
l'obtenció d'un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l'Estat i determinació de les fonts del
Dret, d’acord, en aquest darrer
amb relació als ensenyaments d'educació infantil, la competència cas, amb les normes del dret
foral o especial.
exclusiva que inclou:
a. La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors
afectats en la programació de l'ensenyament en el seu territori.
b. La determinació dels continguts educatius del primer cicle de
l'educació infantil i la regulació dels centres en què s'imparteix
aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i
de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal.
c. La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres
públics.
d. La inspecció, l'avaluació interna del sistema educatiu, la innovació,
la recerca i l'experimentació educatives i també el garantiment de
la qualitat del sistema educatiu.
e. El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 11 de 26

 f. La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i
dels altres professionals de l'educació i l'aprovació de directrius
d'actuació en matèria de recursos humans.
g. Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries
amb relació als centres docents públics i als centres docents privats
sostinguts amb fons públics.
h. Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no Comentari [J16]:
Article 149. 1 CE. L’Estat té
presencial adreçats a l'alumnat d'edat superior a la d'escolarització competència exclusiva sobre
obligatòria. les matèries següents:
30a. Regulació de les
3. En allò que no regula l'apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa condicions d’obtenció,
expedició i homologació de
referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes títols acadèmics i professionals,
essencials del dret a l'educació i a la llibertat d'ensenyament en matèria i normes bàsiques per al
desenvolupament de l’article 27
d'ensenyament no universitari i d'acord amb el que disposa l'article de la Constitució, a fi de
garantir el compliment
149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot de les obligacions dels poders
cas: públics en aquesta matèria.
Article 27 CE.
a. La programació de l'ensenyament, la seva definició i l'avaluació 1. Tothom té dret a l’educació.
general del sistema educatiu. Es reconeix la llibertat
d’ensenyament.
b. L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i 2. L’educació tindrà com a
objecte el ple desenvolupament
educativa. de la personalitat humana en el
c. L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi respecte als principis
democràtics de convivència i
l'ordenació curricular. als drets i a les llibertats
fonamentals.
d. El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals. 3. Els poders públics
e. L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris garanteixen el dret que
assisteix els pares per
d'admissió i escolarització de l'alumnat als centres docents. tal que els fills rebin la formació
f. El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del religiosa i moral que vagi
d’acord amb les seves
sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. conviccions.
4. L’ensenyament bàsic és
g. Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. obligatori i gratuït.
h. L'organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb 5. Els poders públics
garanteixen el dret de tothom a
fons públics. l’educació, mitjançant una
programació general de
i. La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió l’ensenyament, amb la
dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons participació efectiva de tots els
sectors afectats i la creació de
públics. centres docents.
j. L'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària 6. Es reconeix a les persones
físiques i jurídiques la llibertat
docent de l'administració educativa, el desenvolupament dels seus de creació de centres docents,
dins el respecte als principis
drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de constitucionals.
l'administració educativa. 7. Els professors, els pares i,
en el seu cas, els alumnes
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la intervindran en el control i en la
gestió de tots els centres
competència executiva sobre l'expedició i l'homologació dels títols sostinguts per l’Administració
acadèmics i professionals estatals. amb fons públics, en la forma
que la llei estableixi.
Art. 132.- Emergències i protecció civil. 8. Els poders públics
Art. 133.- Energia i mines. inspeccionaran i homologaran
el sistema educatiu per tal de
Art. 134.- Esport i lleure. garantir el compliment de les
lleis.
Art. 135.- Estadística. 9. Els poders públics ajudaran
Art. 136.- La Funció Pública i el personal al servei de les administracions aquells centres docents que
reuneixin els requisits que la llei
públiques catalanes. Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, estableixi.
10. Es reconeix l’autonomia de
respectant el principi d'autonomia local: les universitats, en la forma que
la llei estableixi.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 12 de 26

 a. La competència exclusiva sobre el règim estatutari del
personal al servei de les administracions públiques catalanes
i sobre l'ordenació i l'organització de la funció pública,
salvant el que disposa la lletra b.
b. La competència compartida per al desenvolupament dels
principis ordenadors de l'ocupació pública, sobre
l'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les
situacions administratives i els drets, els deures i les
incompatibilitats del personal al servei de les
administracions públiques.
c. La competència exclusiva, en matèria de personal laboral,
per a l'adaptació de la relació de llocs treball a les
necessitats derivades de l'organització administrativa i sobre
la formació d'aquest personal.
Art. 137.- Habitatge.
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d'habitatge, que inclou en tot cas:
a. La planificació, l'ordenació, la gestió, la inspecció i el control de
l'habitatge d'acord amb les necessitats socials i d'equilibri
territorial.
b. L'establiment de prioritats i objectius de l'activitat de foment de les
administracions públiques de Catalunya en matèria d'habitatge i
l'adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb
relació al sector públic com al privat.
c. La promoció pública d'habitatges.
d. La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i
l'establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest
àmbit.
e. Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de
la construcció.
f. Les normes sobre l'habitabilitat dels habitatges.
g. La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
h. La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la
seva aplicació.
2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels
edificis per a la instal·lació d'infraestructures comunes de
telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable,
respectant la legislació de l'Estat en matèria de telecomunicacions.

Art. 138.- Immigració.

1. Correspon a la Generalitat en matèria d'immigració:
a. La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les
persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i
d'orientació.
b. El desenvolupament de la política d'integració de les persones
immigrades en el marc de les seves competències.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 13 de 26

 c. L'establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la
integració social i econòmica de les persones immigrades i per a
llur participació social.
d. L'establiment per llei d'un marc de referència per a l'acolliment i la
integració de les persones immigrades.
e. La promoció i la integració de les persones retornades i l'ajuda a
aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en
facilitin el retorn a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
d'autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals
s'acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s'exerceix
necessàriament en coordinació amb la que correspon a l'Estat en matèria
d'entrada i residència d'estrangers, inclou:
a. La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball
per compte propi o aliè
b. La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als
expedients a què fa referència la lletra a i l'aplicació del règim
d'inspecció i sanció.
3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l'Estat sobre
immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en
particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del
contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que
estableix el títol V. Comentari [J17]:
-Títol V. De les relacions
Art. 139.- Indústria, artesania, control meteorològic i contrastació de metalls. institucionals de la Generalitat .
Art. 140.- Infraestructures de transport i de les comunicacions
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports,
aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de
Catalunya que no tinguin la qualificació legal d'interès general. Aquesta
competència inclou en tot cas:
a. El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i
aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions
marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes
portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport.
b. La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei,
especialment l'atorgament d'autoritzacions i concessions dins dels
recintes portuaris o aeroportuaris.
c. El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris,
especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la
recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la
utilització de la infraestructura i del servei que presta.
d. La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la
determinació dels usos, els equipaments i les activitats
complementàries dins del recinte del port o l'aeroport o de les
altres infraestructures de transport, respectant les facultats del
titular del domini públic.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 14 de 26

 2. La Generalitat participa en els organismes d'abast supraautonòmic que
exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a
Catalunya que són de titularitat estatal.
3. La qualificació d'interès general d'un port, un aeroport o una altra
infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l'informe previ
de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumir-la,
d'acord amb el que estableixen les lleis.
4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la
programació de ports i aeroports d'interès general, en els termes que
determini la normativa estatal.
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva xarxa
viària en tot l'àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la
gestió de la xarxa de l'Estat a Catalunya, d'acord amb el que estableix la
normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas:
a. L'ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària
de Catalunya.
b. El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària
dels quals és titular la Generalitat.
c. La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de
Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o
altres xarxes.
6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la
competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és
titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures
de titularitat estatal situades a Catalunya, d'acord amb el que estableixi la
normativa estatal.
7. Correspon a la Generalitat, d'acord amb la normativa de l'Estat, la
competència executiva en matèria de comunicacions electròniques, que
inclou en tot cas:
a. Promoure l'existència d'un conjunt mínim de serveis d'accés
universal.
b. La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions
i l'exercici de la potestat sancionadora corresponent.
c. La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que
comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el
territori de Catalunya.
d. La gestió del registre d’instal·ladors d'infraestructures comunes de
telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l'àmbit
dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
Art. 141.- Joc i espectacles.
Art. 142.- Joventut.
Art. 143.- Llengua pròpia.
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en
matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de
l'abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la
normalització lingüística del català.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 15 de 26

 2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d'Aran la
competència sobre la normalització lingüística de l'occità, denominat
aranès a l'Aran.
Art. 144.- Medi ambient, espais naturals i meteorologia.
1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de
medi ambient i la competència per a l'establiment de normes addicionals
de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas:
a. L'establiment i la regulació dels instruments de planificació
ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d'aquests
instruments.
b. L'establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i
recerca ambientals.
c. La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la
biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no tenen per
finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims.
d. La regulació sobre prevenció en la producció d'envasos i
embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que
passen a ésser residus.
e. La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus
amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat
d'aquests i llur disposició final.
f. La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la
recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl.
g. La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües
interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües
superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat
autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la
Generalitat la competència executiva sobre la intervenció
administrativa dels abocaments en les aigües superficials i
subterrànies.
h. La regulació de l'ambient atmosfèric i de les diverses classes de
contaminació d'aquest, la declaració de zones d'atmosfera
contaminada i l'establiment d'altres instruments de control de la
contaminació, amb independència de l'administració competent per
a autoritzar l'obra, la instal·lació o l'activitat que la produeixi.
i. La regulació del règim d'autorització i seguiment de l'emissió de
gasos d'efecte hivernacle.
j. La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats,
instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius Comentari [J18]:
Article 149
o conductes respectuosos amb el medi. 1. L’Estat té competència
k. La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi exclusiva sobre les matèries
següents:
ambient, i també el règim sancionador corresponent. 23a. Legislació bàsica sobre
protecció del medi ambient,
l. Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador. sens perjudici de les facultats
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'espais naturals, la competència de les comunitats autònomes
per a l’establiment de normes
exclusiva que, respectant el que disposa l'article 149.1.23 de la addicionals de protecció. La
legislació bàsica sobre espais
Constitució inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de i aprofitaments forestals i vies
ramaderes.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 16 de 26

 protecció, delimitació, planificació i gestió d'espais naturals i d'hàbitats
protegits situats a Catalunya.
3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de
Catalunya, ha de promoure els instruments de col·laboració amb altres
comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests
espais.
4. La declaració i la delimitació d'espais naturals dotats amb un règim de
protecció estatal requereix l'informe preceptiu de la Comissió Bilateral
Generalitat-Estat. Si l'espai està situat íntegrament al territori de
Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat.
5. Correspon a la Generalitat l'establiment d'un servei meteorològic propi, el
subministrament d'informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el
pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de
risc, i també la recerca en aquests àmbits i l'elaboració de la cartografia
climàtica.
6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos d'Agents
Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció
integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. Els membres
d'aquest cos tenen la condició d'agents de l'autoritat i exerceixen funcions
de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que
estableix la llei.
Art. 145.- Mercats de valors i centres de contractació.
Art. 146.- Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual.
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i
també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual:
a. La competència exclusiva sobre l'organització de la prestació del
servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels
serveis públics de comunicació audiovisual d'àmbit local,
respectant la garantia de l'autonomia local.
b. La competència compartida sobre la regulació i el control dels
serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels
suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de
Catalunya, i també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si
es distribueixen al territori de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de
mitjans de comunicació social.
3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de
Catalunya en els mitjans de comunicació social.
Art. 147.- Notariat i registres públics.
Art. 148.- Obres públiques.
Art. 149.- Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i de l’urbanisme.
1. Correspon a la Generalitat en matèria d'ordenació del territori i del
paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a. L'establiment de les directrius d'ordenació i gestió del territori, del
paisatge i de les actuacions que hi incideixen.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 17 de 26

 b. L'establiment i la regulació de les figures de planejament territorial
i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les.
c. L'establiment i la regulació de les figures de protecció d'espais
naturals i de corredors biològics, d'acord amb el que estableix
l'article 144.2. Comentari [J19]:
1.Correspon a la Generalitat,
d. Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els en matèria d'espais naturals, la
equipaments de competència de la Generalitat. competència exclusiva que,
respectant el que disposa
e. La determinació de mesures específiques de promoció de l'article 149.1.23 de la
Constitució inclou, en tot cas, la
l'equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. regulació i la declaració de les
2. La determinació de l'emplaçament d'infraestructures i equipaments de figures de protecció,
delimitació, planificació i gestió
titularitat estatal a Catalunya requereix l'informe de la Comissió Bilateral d'espais naturals i d'hàbitats
protegits situats a Catalunya.
Generalitat-Estat.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ordenació del litoral, respectant el Article 149
1. L’Estat té competència
règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en exclusiva sobre les matèries
tot cas: següents:
23a. Legislació bàsica sobre
a. L'establiment i la regulació dels plans territorials d'ordenació i ús protecció del medi ambient,
sens perjudici de les facultats
del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de de les comunitats autònomes
tramitació i aprovació d'aquests instruments i plans. per a l’establiment de normes
addicionals de protecció. La
b. La gestió dels títols d'ocupació i ús del domini públic legislació bàsica sobre espais
i aprofitaments forestals i vies
maritimoterrestre, especialment l'atorgament d'autoritzacions i ramaderes.
concessions i, en tot cas, les concessions d'obres fixes a la mar,
respectant les excepcions que es puguin establir per motius
mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició.
c. La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini
públic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació
general.
d. L'execució d'obres i actuacions al litoral català que no siguin
d'interès general.
4. Corresponen a la Generalitat l'execució i la gestió de les obres d'interès
general situades al litoral català, d'acord amb el que estableix l'article 148.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria d'urbanisme, la competència
exclusiva, que inclou en tot cas:
a. La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la
determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus
usos.
b. La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les
condicions bàsiques que l'Estat estableix per garantir la igualtat de
l'exercici del dret a la propietat.
c. L'establiment i la regulació dels instruments de planejament i
gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i
aprovació.
d. La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics
de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en
l'edificació, la urbanització i l'ús del sòl i el subsòl.
e. La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la
inspecció urbanística, les ordres de suspensió d'obres i llicències,

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 18 de 26

 les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la
disciplina urbanística.
6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret
de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la legislació
estatal.
Art. 150.- L’organització de l’Administració de la Generalitat catalana
Correspon a la Generalitat, en matèria d'organització de la seva Administració, la
competència exclusiva sobre:
a. L'estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el
funcionament i l'articulació territorial.
b. Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a
l'actuació administrativa.
Comentari [J20]:
Art. 151.- Organització territorial. Article 140
Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els La Constitució garanteix
l’autonomia dels municipis, els
articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització quals gaudiran de personalitat
territorial, que inclou en tot cas: jurídica plena. El govern i
l’administració municipal
a. La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens correspon als respectius
ajuntaments, integrats pels
que configuren l'organització territorial de Catalunya. batlles i els regidors. Els
b. La creació, la supressió i l'alteració dels termes tant dels municipis regidors seran elegits pels
veïns del municipi mitjançant
com dels ens locals d'àmbit territorial inferior; la denominació, la sufragi universal igual, lliure,
directe i secret, en la forma
capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els establerta per la llei. Els batlles
topònims, i la determinació dels règims especials. seran elegits pels regidors o
pels veïns. La llei regularà
c. L'establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els les condicions en què sigui
ens locals i la població, respectant l'autonomia local. procedent el règim de consell
obert.
Art. 152.- Planificació. Article 141
1. La província és una entitat
Art. 153.- Polítiques de gènere. local amb personalitat jurídica
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de pròpia, determinada per
l’agrupació de municipis i la
gènere, que, respectant el que estableix l'Estat en exercici de la competència que divisió territorial per al
compliment de les activitats de
li atribueix l'article 149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas: l’Estat. Qualsevol alteració dels
a. La planificació, el disseny, l'execució, l'avaluació i el control de límits provincials haurà de ser
aprovada per les Corts
normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la Generals per mitjà d’una llei
dona, i també l'establiment d'accions positives per a aconseguir orgànica.
2. El govern i l’administració
eradicar la discriminació per raó de sexe que s'hagin d'executar autònoma de les províncies
seran encomanats a
amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya. diputacions o altres
b. La promoció de l'associacionisme de dones que acompleixen corporacions de caràcter
representatiu.
activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les 3. Es podran crear agrupacions
de municipis diferents de la
iniciatives de participació. província.
c. La regulació de les mesures i els instruments per a la 4. En els arxipèlags, les illes
tindran, a més, administració
sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i pròpia en forma de cabildos o
prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis consells.

destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han Comentari [J21]:
Article 149
patit o pateixen aquest tipus de violència. 1. L’Estat té competència
exclusiva sobre les matèries
Art. 154.- Promoció i defensa de la competència. següents:
Art. 155.- Propietat intel·lectual i industrial. 1a. La regulació de les
condicions bàsiques que
Art. 156.- Protecció de dades de caràcter personal. Correspon a la Generalitat garanteixin la igualtat de tots
els espanyols en l’exercici dels
la competència executiva en matèria de protecció de dades de caràcter personal drets i en el compliment dels
deures constitucionals.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 19 de 26

que, respectant les garanties dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en
tot cas:
a. La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de
caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques
de Catalunya, l'Administració de la Generalitat, les administracions
locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres entitats de
dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica
o locals o que presten serveis o acompleixen activitats per compte
propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i
les universitats que integren el sistema universitari català.
b. La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de
caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o
jurídiques per a l'exercici de les funcions públiques amb relació a
matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de
Catalunya, si el tractament s'efectua a Catalunya.
c. La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que
creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin
llurs funcions exclusivament en l'àmbit territorial de Catalunya.
d. La constitució d'una autoritat independent, designada pel
Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades
personals en l'àmbit de les competències de la Generalitat.
Art. 157.- Publicitat.
Art. 158.- Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica.
Art. 159.- Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i
responsabilitat en les administracions públiques catalanes.
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de
les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò
que no estigui afectat per l'article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta Comentari [J22]:
Article 149
competència inclou: 1. L’Estat té competència
a. Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, exclusiva sobre les matèries
següents:
incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials. 18a. Les bases del règim jurídic
de les administracions
b. Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits públiques i del règim estatutari
materials de competència de la Generalitat. dels seus funcionaris, les quals
garantiran, en qualsevol cas,
c. Les normes de procediment administratiu que derivin de les als administrats un tractament
comú davant aquelles; el
particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les procediment administratiu
especialitats de l'organització de la Generalitat. comú, sens perjudici de les
especialitats derivades de
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò relatiu al l’organització pròpia de les
règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes comunitats autònomes;
legislació sobre expropiació
en allò que no queda inclòs a l'apartat 1. forçosa; legislació bàsica sobre
contractes i concessions
3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administratives i el sistema de
administracions públiques de Catalunya: responsabilitat de totes les
administracions públiques.
a. La competència exclusiva sobre organització i competències en
matèria de contractació dels òrgans de les administracions
públiques catalanes i sobre les regles d'execució, modificació i
extinció dels contractes de l'Administració, en allò que no estigui
afectat per l'article 149.1.18 de la Constitució. Comentari [J23]:
Veure comentari anterior.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 20 de 26

 b. La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la
competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d'expropiació forçosa, la
competència executiva, en tot cas, per a:
a. Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les
administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria.
b. Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la
naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns,
d'acord amb la legislació estatal.
c. Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i
fixar-ne el procediment.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la
competència compartida per a establir les causes que poden originar
responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la Generalitat,
d'acord amb el sistema general de responsabilitat de totes les
administracions públiques.
6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3, 4 i 5
s'han d'exercir respectant el principi d'autonomia local.
Art. 160.- Règim local.
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim
local que, respectant el principi d'autonomia local, inclou:
a. Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals,
i també les tècniques d'organització i de relació per a la cooperació
i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i
l'Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes
associatives, mancomunades, convencionals i consorcials.
b. La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels
municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per
l'article 84.
c. El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les
modalitats de prestació dels serveis públics.
d. La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la
Generalitat i el funcionament i el règim d'adopció d'acords
d'aquests òrgans.
e. El règim dels òrgans complementaris de l'organització dels ens
locals.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò que no
estableix l'apartat 1.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim
electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits
constitucionalment.
Art. 161.- Relacions amb les entitats religioses.
Art. 162.-Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics.
Art. 163.- Seguretat privada. Correspon a la Generalitat l'execució de la
legislació de l'Estat en les matèries següents:

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 21 de 26

 a. L'autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur
domicili social a Catalunya i l'àmbit d'actuació de les quals no
ultrapassa el territori de Catalunya.
b. La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que
s'acompleixen a Catalunya.
c. L'autorització dels centres de formació del personal de seguretat
privada.
d. La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades
amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya.
Art. 164.- Seguretat pública. Els mossos d’esquadra es consoliden com la
policia integral de Catalunya, amb competències pròpies en seguretat ciutadana i
ordre públic, policia administrativa i judicial, i investigació criminal. La
Generalitat també serà competent en salvament marítim i participarà en la gestió
de la seguretat nuclear i tindrà la presidència de la Junta de Seguretat.
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d'acord amb
el que disposa la legislació estatal:
a. La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de
Catalunya i l'ordenació de les policies locals.
b. La creació i l'organització de la Policia de la Generalitat-Mossos
d'Esquadra.
c. El control i la vigilància del trànsit.
2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la
Generalitat-Mossos d'Esquadra i la coordinació de l'actuació de les
policies locals.
3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre
seguretat, les facultats executives que li atribueixi l'Estat i en tot cas:
a. Les funcions governatives sobre l'exercici dels drets de reunió i
manifestació.
b. El compliment de les disposicions per a la conservació de la
natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics.
4. La Generalitat participa, per mitjà d'una junta de seguretat de composició
paritària entre la Generalitat i l'Estat i presidida pel president de la
Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l'activitat
dels cossos policíacs de l'Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi
d'informació en l'àmbit internacional i en les relacions de col·laboració i
auxili amb les autoritats policíaques d'altres països. La Generalitat,
d'acord amb l'Estat, ha d'ésser present en els grups de treball de
col·laboració amb les policies d'altres països en què participi l'Estat.
5. La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra té com a àmbit
d'actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les
funcions pròpies d'un cos de policia, en els àmbits següents:
a. La seguretat ciutadana i l'ordre públic.
b. La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa
estatal.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 22 de 26

 c. La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les
diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que
estableixin les lleis.
Art. 165.- Seguretat social.
Art. 166.- Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies.
Art. 167.- Símbols de Catalunya. Correspon a la Generalitat la competència
exclusiva sobre la regulació, l'ordenació, la configuració i la preservació dels
símbols de Catalunya, d'acord amb el que estableix aquest Estatut.
Art. 168.- Sistema penitenciari.
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de
l'Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas:
a. La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa
penitenciària a la realitat social de Catalunya.
b. La totalitat de la gestió de l'activitat penitenciària a Catalunya,
especialment la direcció, l'organització, el règim, el funcionament,
la planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de
qualsevol tipus situades a Catalunya.
c. La planificació, la construcció i la reforma dels establiments
penitenciaris situats a Catalunya.
d. L'administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels
equipaments adscrits a l'Administració penitenciària catalana i de
tots els mitjans materials que li siguin assignats.
e. La planificació i l'organització del treball remunerat de la població
reclusa, i també l'execució de les mesures alternatives a la presó i
de les activitats de reinserció.
2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d'atorgament
d'indults.
Art. 169.- Transports.
Art. 170.- Treball i relacions laborals.
Art. 171.- Turisme.
Art. 172.- Universitats.
Art. 173.- Videovigilància i control de so i enregistrament.

Com es pot veure, el ventall és ampli i hem de recordar que, tot i que el títol IV
és el dedicat a les competències, a altres títols trobem també noves potestats de
la Generalitat, com per exemple dins el títol III que tracta del poder judicial a
Catalunya..

A cadascuna de les competències, fins i tot a les que ja venien reflectides a

l’anterior Estatut s’introdueixen nous aspectes i continguts. Hem fet una selecció
de les que contenen majors novetats remarcant la competència en negreta. Fem
ara un breu repàs d’alguna d’aquestes novetats:

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 23 de 26

IV. La Reforma de l’Estatut.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya es va aprovar amb una llei orgànica de les
Corts Generals però no pot ser modificat com qualsevol altra llei orgànica, ja que
preveu els procediments de reforma. La reforma de l’Estatut del 2006 està
regulada al Títol VII del mateix en els arts. 222 i 223.

Existeixen dos procediments diferents de reforma;

a) L a reform a dels títols que no afecten les relacions am b l’Estat.

L a refo rm a d els títo ls I i II d e l’E statut s’ha d ’aju star als p ro ced im en ts
seg ü en ts:
- L a in icia tiv a d e la re fo rm a c o rre sp o n a ;
1 . P arla m en t d e C atalu n y a, a p ro p o sta d ’u n a cin q u en a p art d els se u s
d ip u tats.
2 . G o v ern d e la G en eralitat.
3 . E ls aju n tam en ts d e C atalu n y a p o d en p ro p o sar al P arlam en t
l’ex ercici d e la in iciativ a d e refo rm a si aix í ho dem an en un m ín im
d el 2 0 % d els p len s m u n icip als, q u e rep resen tin u n m ín im d el 2 0 %
d e la p o b lació .
4 . Tam b é p o d en p ro p o sar-la 30 0.00 0 signatures a c re d itad e s d e ls
ciu ta d an s d e C ata lu n y a a m b d ret d e v o t.
E n els c a so s 3 i 4 e l P arla m en t h a d e reg u la r aq u e sts d o s p ro ced im en ts p er a
p ro p o sar l’ex ercici d e la in iciativ a d e la refo rm a.

- L’ap rov ació d e la reform a requ ereix ;

- El vo t fav o rab le d e les d u es terceres p arts d els m e m b res d el
Parlam en t.
- L a rem issió i la con sulta a les C o rts G e n e rals.
- L a ra tifica c ió d e le s C o rts p e r m itjà d ’u n a llei o rg àn ica i
- E l referèn d u m p o sitiu d els electo rs d e C atalu n y a.

- S i en el term in i d e tren ta d ie s a p artir d e la recep ció d e la co n su lta les

C o rts G en erals es d eclaren afectad es p er la refo rm a, aq u esta h a d e
seg u ir el p ro ced im en t estab lert p er l’article 2 2 3 . Comentari [D24]:
La reform a de la resta dels
títols.
- U n a v eg ad a ratificad a la refo rm a p er les C o rts G en erals, la G en eralitat
l’h a d e so tm etre a referèn d u m .

- S i la p ro p o sta d e refo rm a n o és ap ro v ad a p el P arlam en t o p el co s

electo ral, n o p o t ésser so tm esa n o v am en t al d eb at i la v o tació d el
P arlam en t fin s q u e h ag i tran sco rreg u t u n an y.

b) L a reform a de la resta dels títols.

L a refo rm a d els títo ls d e l’E statu t n o in clo sos en l’article 2 2 2 s’ha d’ajustar al Comentari [D25]:
La reform a dels títols I i II de
procedim en t seg ü en t: l’Estatut.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 24 de 26

- L a in ic ia tiv a d e re fo rm a c o rre s p o n a ;
- A l P a rla m e n t.
- A l G o v e rn d e la G e n e ra lita t.
- A le s C o rts G e n e ra ls.
- E ls a ju n ta m e n ts i e ls titu la rs d e l d re t d e v o t a l P a rla m e n t p o d e n
p ro p o sa r a l P a rla m e n t q u e e x e rc e ix i la in ic ia tiv a d e re fo rm a e n
e ls te rm e s e sta b le rts p e r l’a rtic le 2 2 2 .1 .a. Comentari [D26]:
Els ajuntam ents de
C atalunya poden proposar al
- L’a p ro v a c ió d e la re fo rm a re q u e re ix ; Parlam ent l’exercici de la
iniciativa de reform a si així ho
- E l v o t fa v o ra b le d e le s d u e s te rc e re s p a rts d e ls m e m b re s d e l dem anen un m ínim del 20%
dels plens m unicipals, que
P a rla m e n t. representin un m ínim del
- L ’a p ro v a c ió d e le s C o rts G e n e ra ls p e r m itjà d ’u n a lle i o rg à n ic a i 20% de la població. Tam bé
poden proposa r-la 300.000
- E l re fe rè n d u m p o sitiu d e ls e le c to rs. signatures acreditades dels
ciutadans de Catalunya am b
dret de vot.
- U n a v eg ad a ap ro v ad a la p ro p o sta d e refo rm a d e l’E statu t, el Parlam en t
l’h a d e tram etre al C o n g rés d els D ip u tats.

- L a p ro p o sta d e refo rm a p o t ésser so tm e sa a un vo t d e ratificació del

C ong rés i d el Sen at d ’aco rd am b el p ro ced im en t q u e estab leix en els
reg lam en ts p arlam en taris resp ectiu s.

- E l P arla m en t h a d e n o m en ar u n a d eleg ació p er a p resen tar la p ro p o sta d e

refo rm a d e l’E statu t d av an t el C o n g rés i el S en at. S i les C o rts G en erals
ratifiq u en la p ro p o sta d e refo rm a d e l’E statu t, es co n sid era ap ro v ad a la
llei o rg àn ica co rresp o n en t.
Comentari [D27]:
- Si n o s’ap lica el p ro ced im en t estab lert p er la lletra d, s’ha d e c o n stituir d) La proposta de reform a
pot ésser sotm e sa a un vot
u n a c o m issió m ix ta p aritària, fo rm ad a p er m e m b re s d e la co m issió de ratificació del Congrés i
del Senat d’acord am b el
co m p eten t d el C o n g rés d els D ip u tats i u n a d e leg ació d el Parlam en t am b procedim ent que estableixen
rep resentació p ropo rcional dels grups parlam entaris, per tal de form ular de els reglam ents parlam entaris
respectius. El Parla m ent ha
com ú acord, i pel procedim ent que estableix e l R e g la m e n t d el C o n g ré s de nom enar una delegació
d e ls D ip u tats, u n a p ro p o sta co n ju n ta en el term in i d e d o s m eso s. per a presen tar la proposta
de reform a de l’Estatut
davant el Congrés i el Senat.
Si les Corts G enerals
- L a tram itació d e la p ro p o sta d e refo rm a d e l’E statu t al S en at h a d e seg u ir ratifiquen la proposta de
u n p ro ced im en t an àleg a l’estab lert p er la lletra e en els term e s d el reform a de l’E statut, es
con sidera aprovada la llei
R eg la m en t d el S en at. E n aq u est cas, la d eleg ació d el Parlam en t, am b les orgànica corresponent.
ad ap tacio n s co rresp o n en ts, h a d e co n stitu ir, co n ju n tam en t am b m e m b re s Comentari [D28]:
e) Si no s’aplica el
d e la co m issió co m p eten t d el S en at, u n a co m issió m ix ta p aritària p er tal procedim ent establert per la
d e fo rm u lar d e co m ú aco rd u n a p ro p o sta co n ju n ta. lletra d, s’ha de constituir una
com issió m ixta paritària,
form ada per m em bres de la
- S i la co m issió m ix ta p aritària n o arrib a a fo rm u lar u n a p ro p o sta com issió com petent del
Congrés dels Diputats i una
co n ju n ta, la p ro p o sta d e re fo rm a d e l’E sta tu t s’h a d e tra m ita r d ’a co rd delegació del Parlam ent am b
representació proporcional
a m b el p ro ced im en t o rd in ari estab lert p els resp ectiu s reg lam en ts dels grups parlam entaris, per
p arla m en taris. tal de form u lar de com ú
acord, i pel procedim ent que
estableix el Reglam ent del
Congrés dels Diputats, una
- E l Parlam en t, p er la m ajo ria ab so lu ta d els se u s m e m b re s, p o t re tira r le s proposta conjunta en el
term ini de dos m esos.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 25 de 26

 p ro p o ste s d e re fo rm a q u e h a g i ap ro v a t en q u alse v o l m o m e n t d e la
tram itació a les C o rts G en erals ab an s q u e sig u in a p ro v a d e s d e m a n e ra
d e fin itiv a . L a re tira d a d e la p ro p o sta d e re fo rm a n o c o m p o rta en cap
cas l’aplicació del q ue estableix l’apara t 2 . Comentari [D29]:
2. Si la proposta de reform a
no és aprovada pel
- L’a p ro v a c ió d e la re fo rm a p e r le s C o rts G en erals p er m itjà d ’u n a llei Parlam ent, per les Corts
G enerals o pel cos electoral,
o rg àn ica h a d ’in clo u re l’au to rització d e l’E stat p erq u è la G en eralitat no pot ésser sotm esa
novam ent al debat i la
convoqui en el term ini m àxim de sis m esos el re fe rèn d u m a q u è fa votació del Parlam ent fins
referèn cia la lletra b. que hagi transcorregut un
an y.
Comentari [D30]:
- S i la p ro p o sta d e refo rm a n o és ap ro v ad a p el P arlam en t, p er les C o rts b) L’aprova ció de la reform a
requereix el vot favorable de
G en erals o p el co s e le c to ra l, n o p o t é sse r so tm e sa n o v a m e n t a l d e b at i les dues terceres parts dels
la v o ta ció d e l P a rla m en t fin s q u e h ag i tran sco rreg u t u n a n y. m em bres del Parlam ent,
l’aprovació de les Corts
G enerals per m itjà d’una llei
orgànica i, finalm ent, el
referèndum positiu dels
electors.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 8 Part General Pàgina 26 de 26