BLOC II

SUMARI

2.1. MONARQUIA PARLAMENTÀRIA I CAP DE L’ESTAT (Títol II de la CE). 5

2.1.1. MONARQUIA PARLAMENTÀRIA.........................................................................................5
Referència històrica de la monarquia parlamentària...............................................................5
2.1.2. CAP DE L’ESTAT..................................................................................................................5
Posició constitucional del monarca..........................................................................................5
DRETS ECONÒMICS DE LA MONARQUIA..................................................................................6
PRERROGATIVES.......................................................................................................................6
FUNCIONS DEL REI O CAP D’ESTAT...........................................................................................7
2.2. les corts generals.......................................................................................................8
2.2.1. composició i estructura de les corts generals.....................................................................8
Característiques generals.........................................................................................................8
Estructura.................................................................................................................................8
Composició i sistema electoral.................................................................................................8
FUNCIONS corts generals.......................................................................................................10
BICAMERALISME IMPERFECTE O ASIMÈTRIC..........................................................................11
ORGANITZACIÓ INTERNA DE LES CAMBRES...........................................................................12
2.2.3. estatut dels parlamentaris...............................................................................................13
grups parlamentaris...............................................................................................................13
CONDICIONS D’ELEGIBILITAT I INCOMPATIBILITATS DELS PARLAMENTARIS..........................13
adquisició, suspensió i pèrdua de la condició de parlamentari...............................................14
drets i deures dels parlamentaris...........................................................................................15
les prerrogatives dels parlamentaris......................................................................................16
2.3. EL GOVERN..........................................................................................................18
2.3.1. formació del govern: procés d’investidura.......................................................................18
fases de la investidura (ART. 99 CE, 170-172 RCD).................................................................18
2.3.2. composició i funcions del govern. posició del president del govern................................19
composició.............................................................................................................................19
funcions del govern................................................................................................................22
EL GOVERN EN FUNCIONS......................................................................................................23
el control dels actes del govern..............................................................................................24
2.4. relacions corts-govern............................................................................................24
2.4.1. mecanismes de control extraordinari (control-sanció).....................................................24
la qüestió de confiança (art. 112 i 114.1 ce i 173 i 174 rcd)...................................................24
la moció de censura (art. 113 i 114 ce i 175-179 rcd).............................................................25
2.4.2. mecanismes de control ordinari (control-inspecció)........................................................26
les interpel·lacions..................................................................................................................26
les preguntes..........................................................................................................................27
2.4.3. dissolució de les corts generals........................................................................................27
la dissolució anticipada de les corts generals.........................................................................27
2.5. poder judicial..........................................................................................................29
2.5.1. principis constitucionals i funcions...................................................................................29
2.5.2. la funció jurisdiccional......................................................................................................30
regulació constitucional i legal del poder judicial...................................................................30
estatut dels membres del poder judicial (jutges i magistrats)................................................30
2.5.3. consell general del poder judicial.....................................................................................32
composició (art. 122.3)..........................................................................................................32
funcions..................................................................................................................................33
2.6. tribunal constitucional...........................................................................................33
2.6.1. composició i organització.................................................................................................33
composició (art. 159.1 ce i 16 lotc).........................................................................................33
organització...........................................................................................................................34
estatut dels magistrats (art. 18 i ss. de la lotc).......................................................................35
tipus d’actes o resolucions del tc............................................................................................35
2.1. MONARQUIA PARLAMENTÀRIA I CAP DE L’ESTAT (TÍTOL II DE LA CE)

2.1.1. MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

Art. 1.3 CEla forma política de l’estat espanyol és la monarquia parlamentària (en realitat no fa
referència a la forma política, sinó a la forma de govern; Espanya es basa en la relació de confiança
entre el parlament i el govern). El Rei, com a Cap d’estat, és un òrgan constitucional perquè la seva
existència i poders deriven de la CE, i per tant, no pot estar subordinat a cap altre òrgan
constitucional.

Aquest article és tècnicament incorrecte, perquè la forma política de l’estat és l’estat social i
democràtic de dret. Es va establir la monarquia parlamentària perquè, quan es va aprovar la CE, el
rei tenia un lloc important i se’l va voler tenir en consideració. Quan es parla de monarquia volem
fer referència a com es configura el cap d’estat (LA JEFATURA DEL ESTADO). El que caracteritza
una monarquia és que el càrrec de cap d’estat es determina per via hereditària.

REFERÈNCIA HISTÒRICA DE LA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

En els primers estats hi havia MONARQUIA ABSOLUTA (rei d’origen diví), que evolucionarà a una
MONARQUIA CONSTITUCIONAL (o limitada), la de les constitucions pactades, que reconeix la
sobirania de la nació, però alhora alguns poders del rei. Per últim, trobem la MONARQUIA
PARLAMENTÀRIA, que és la única compatible amb la democràcia. En aquesta última el rei no pot
tenir uns poders propis ni pot participar en la política, perquè la sobirania és del poble (sobirania
popular).

2.1.2. CAP DE L’ESTAT

POSICIÓ CONSTITUCIONAL DEL MONARCA

Implica que el rei té una limitació de drets i unes prerrogatives vinculades al seu càrrec. Hem de
partir de que el rei és un òrgan independent de la resta de poders de l’estat (títol II art.56.1).

Aquest òrgan es caracteritza per ser de CARÀCTER HEREDITARI.

L’art. 57: REGLES DE SUCCESSIÓ AL TRONaquest article diu que s’aplicaran regles de
progenitura per ordre descendent i, el grau de parentiu més proper per sobre dels graus colaterals
(vol dir que els que tenen prioritat per succeir el cap d’estat són els fills). A més, l’article diu que en
el mateix grau l’home té preferència abans de la dona. Tot i això, la CE diu que no pot haver-hi
discriminació per raó de sexe (l’art. 57 no és inconstitucional perquè és una excepció que fa la CE
per raons històriques).

L’art. 57.4 diu que les persones que contraguin matrimoni en contra de la voluntat del rei, no
podran accedir a la monarquia.
L’art. 59 diu que en el cas d’aplicar les regles de constitució, si el rei és menor d’edat o ha estat
inhabilitat i no pot ser rei, actua la regència (x exemple si Felip VI mor i la Leonor és menor d’edat,
Leticia seria la reina, actualment és reina consort).

DRETS ECONÒMICS DE LA MONARQUIA

El rei té, com a conseqüència de la seva posició, una sèrie de títols nobiliaris (drets econòmics) i,
concretament, a l’art. 65 del títol preliminar, en els pressupostos generals de l’estat hi hauria una
quantia global destinada al sosteniment de la família i la casa reial.

La casa reial és una mena d’administració pròpia al servei del rei i, aquest, nomena qui són els
treballadors de la casa i distribueix el pressupost entre aquest personal (RD 1368/1987 família reial
i RD 2942/1975 casa reial).

Llei 19/2013LLEI DE TRANSPARÈNCIA on hi ha la disposició addicional 6ª. També com a drets

econòmics, la família reial gaudeix del patrimoni nacional (sèrie d’edificis que estan a disposició del
rei).

L’art.6 LOREGLIMITACIÓ DELS DRETS: limita al rei i a la família reial el dret de sufragi passiu
(no es poden presentar com a candidats a unes eleccions), però si que tenen el dret de sufragi actiu
(poden votar).

RD 2917/1981Quan neix un membre de la família reial s’ha d’inscriure a un registre propi, no

civil.

PRERROGATIVES

Drets especials que s’atribueixen a algú a causa del seu càrrec, com ara al rei. Aquests són, que el
rei és inviolable i irresponsable:

 INVIOLABILITAT: implica una especial protecció jurídica en l’àmbit penal de la seva

persona (art. 456 i següents CP). Matar al rei té una pena superior que matar a una altra
persona i insultar al rei (art. 491 CP) té una pena superior que la d’insultar a una altra
persona. El consell europeu està en contra d’això, perquè ho considera contrari a la
llibertat d’expressió. La inviolabilitat implica una IMMUNITAT TOTAL DAVANT LES
LLEIS PENALS, CIVILS I ADMINISTRATIVES (el rei no pot ser portat davant els tribunals
en delictes d’aquests àmbits, qui respon és la casa reial).
 IRRESPONSABILITAT: implica una excepció a l’art. 9.3 CEPRINCIPI
D’IRRESPONSABILITAT DELS PODERS PÚBLICS. La irresponsabilitat fa referència a
l’exercici de les seves funcions constitucionals. El rei és un òrgan autònom, les seves
funcions no impliquen en l’exercici de poder polític. Es diu que ell és una magistratura
d’autoritat, és a dir, els seus poders es basen en un autoritat moral i no participa en el
poder polític. D’acord amb aquesta garantia, com es garanteix la irresponsabilitat del rei?
o Amb EL REFERENDAMENT DEL DRET: institució que permet al rei seguir amb
la seva posició. Es trasllada la responsabilitat dels actes del rei a un òrgan de
l’estat. Es pot fer de 2 maneres:
 REFERENDAMENT ESCRIT: el referendament es concreta normalment
quan el rei posa la seva signatura i al costat hi ha la signatura de l’òrgan
 que fa el referendament. Aquest òrgan assumeix la responsabilitat per
l’acte del rei.
 REFERENDAMENT TÀCIT O NO ESCRIT: fet de que el rei actuï
acompanyat d’un altre càrrec al costat. Aquesta persona assumeix la
responsabilitat per l’acte del rei.
El referendament és un requisit de validesa de l’acte del rei.
 ÒRGANS QUE CONCRETAMENT PODEN FER EL REFERENDAMENT
(art. 64 i 99 CE): president del govern, ministres, vicepresidents del
govern i president del congrés dels diputats. La excepció on no s’aplica el
referendament són els actes de la casa reial.

FUNCIONS DEL REI O CAP D’ESTAT

Art. 56 CEel rei té les funcions que li atribueixen la CE i les lleis. Aquestes funcions s’han
d’entendre com a FUNCIONS TAXADES (té les previstes a aquestes i només aquestes; no es pot
fer una interpretació extensiva) i el rei NO TÉ DISCRECIONALITAT (marge de maniobra), no pot
decidir si ho fa o no, ha de fer-ho. El rei normalment formalitza les accions d’altres òrgans (x
exemple, el president del govern nomena un ministre i el rei ho formalitza).

Excepció art. 99 CEdeterminació de candidat a la investidura, on si que té un marge de

maniobra.

Les funcions del rei s’han de distingir entre:

FUNCIONS GENÈRIQUES (ART. 56.1):

 SÍMBOL DE LA UNITAT (jurídicament vol dir que el rei representa l’estat espanyol) I
PERMANÈNCIA DE L’ESTAT (regles de successió)
 ÀRBITRE MODERADOR DEL FUNCIONAMENT REGULAR DE LES CONSTITUCIONS: vol dir
que pot escoltar les decisions, però no decidir. Serveix per garantir el bon funcionament del
govern, quan no pot autoregular-se (art. 56.1).

ATRIBUCIONS CONCRETES (ART. 62 I 63):

Llistat d’atribucions del rei, sempre en relació amb altres òrgans de l’estat.

 REPRESENTACIÓ I NOMENAMENT DELS REPRESENTANTS DE LES PRINCIPALS

INSTITUCIONS (art. 62): president del Govern i Ministres (art. 62. d i e), presidents de les
CCAA (art. 152.1) i magistrats del TC.
 REPRESENTACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT (art. 63): exterioritza la voluntat de l’estat.
Aquesta funció no li dona un apoderament jurídic addicional (reconeix la funció simbòlica de la
Corona). Les funcions són: manifestar el consentiment de l’estat per obligar-se
internacionalment mitjançant tractats (art. 63.2), acreditar els ambaixadors i altres diplomàtics
(art. 63.2) i rebre l’acreditació dels representants estrangers a Espanya.
 CAP DE LES FORCES ARMADES.
2.2. LES CORTS GENERALS

2.2.1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE LES CORTS GENERALS

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

 ÒRGAN REPRESENTATIU: la institució bàsica en un sistema de democràcia representativa

(els ciutadans trien els representants). Té una especial connexió amb el principi democràtic
perquè és l’òrgan directament escollit pels ciutadans amb el dret de vot. És un òrgan dotat
d’autonomia. Art. 1.1valor del pluralisme polític, presència de partits polítics.
Art. 66.1legitimitat democràtica directa, amb una representativitat només parcialment
diferenciada de Congrés i Senat.
 ÒRGAN DOTAT D’AUTONOMIA: principi d’autonomia parlamentària, perquè no es rebi
ingerències ni del govern ni del poder judicial. Cada cambra (congrés i senat) aprova el seu
propi reglament: norma que autoregula la seva organització i el seu funcionament.
 ÒRGAN DELIBERANT: on es debat, es discuteix i es confronten diferents decisions. Poder
legislatiu, on s’aproven les lleis.
 ÒRGAN SUBJECTE DEL PRINCIPI DE PUBLICITAT: publicitat de les sessions i publicació
oficial dels debats en el Diari de Sessions. Les sessions són públiques, en canvi, el govern
funciona amb caràcter secret.

ESTRUCTURA

Parlament (Corts Generals) amb estructura bicameral (2 cambres):

 CONGRÉS DELS DIPUTATS (CAMBRA BAIXA): representació del conjunt del poble
espanyol (art. 66.1).
 SENAT (CAMBRA ALTA): cambra de representació territorial (art. 69.1). La majoria de
senadors són escollits pels ciutadans, com els diputats. També trobem els senadors de
designació autonòmica (art. 69.5). Fa de cambra de segona lectura: els temes s’avaluen al
congrés i el senat fa de segona lectura d’aquests temes.

BICAMERALISME INCONGRUENT: a cada cambra es representen coses diferents, com als EUA o
Alemanya. En el nostre cas, no es ben bé així. Cada cambra s’escull d’una manera diferent.
COMPOSICIÓ I SISTEMA ELECTORAL

COMPOSICIÓ CORTS GENERALS

Les Corts Generals estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.

CONGRÉS DELS DIPUTATS

COMPOSICIÓ

El congrés ha de tenir un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats (art. 68.1). En canvi, la Llei
orgànica 5/1985 el règim electoral general (LOREG) ho determina en 350.

SISTEMA ELECTORAL

 CIRCUMSCRIPCIÓ ELECTORAL: va per províncies, Ceuta i Melilla també són

circumscripcions (art. 68.2 CE, 161 LOREG).
 DISTRIBUCIÓ DEL NOMBRE TOTAL D’ESCONS: cada província escull 2 diputats + 1 de
Ceuta + 1 de Melilla. Dels 350 diputats, 102 ja estan escollits i, els 248 restants es reparteixen
en funció de la població (art. 162 LOREG).
 BARRERA ELECTORAL: només entren els partits que hagin aconseguit el 3% dels vots a la
província. El model afavoreix als partits grans, però sense impedir que entrin els petits.
 FÓRMULA PROPORCIONAL: als partits que entren se’ls aplica la fórmula proporcional de la
variant d’Hondt (art. 68.3 CE). La proporcionalitat no és estricta, ja que en les províncies que
escullen pocs diputats afavoreix els dos primers partits (art. 163 LOREG).
 LLISTES: completes (o tancades) i ordenades (o bloquejades, no es pot alterar l’ordre).

SENAT:

COMPOSICIÓ

El nombre de senadors no és fix, varia en funció de la població de les CCAA. Actualment hi ha 265
senadors (208 fixos + 57 variables).

SISTEMA ELECTORAL

Doble procediment d’elecció:

 SENADORS ELECTES: la part fixa que s’escull pels ciutadans per circumscripció provincial
(mateixa circumscripció que per escollir els diputats del congrés). S’escullen 4 x província + 3
(illes grans) + 1 (illes petites) + 1 (Ceuta) + 1 (Melilla). Art. 69.2,3 i 4 CE.
FÓRMULA ELECTORAL: vot majoritari limitattot i que s’escullen en la mateixa
circumscripció que els diputats, no és un sistema proporcional, sinó vot majoritari limitat
(elector vota 3 x província, 2 x illa gran i Ceuta i Melilla i 1 x illa petita).
LLISTES OBERTES: es pot votar de diferents partits.
 SENADORS DESIGNATS PER LES CCAA: cada CCAA escull 1 + 1 x milió d’habitants (art. 69.5
CE). Designació pels parlaments autonòmics, repartits proporcionalment al nombre d’escons
dels grups parlamentaris autonòmics.

SISTEMA ELECTORAL CORTS GENERALS

Art. 68.1 i 69.1 CEsufragi universal, igual, directe i secret.

Desenvolupat per la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general:

 Títol I LOREG: disposicions comunes per a les eleccions per sufragi universal directe:
o Art.2dret de sufragi actiu: espanyols majors d’edat (excepcions a l’art.
3condemna penal ferma a provació del dret de sufragi; exercici conscient, lliure
i voluntari amb mitjans de suport).
 Títol II LOREG: disposicions especials per a les eleccions de diputats i senadors: dret de sufragi
passiu (veure estatut dels parlamentaris).

FUNCIONS CORTS GENERALS

FUNCIÓ LEGISLATIVA (ARTS. 66.2I 87-91 CE)

 Manifestació del principi de separació de poders.

 Aprovació de les lleis, com a normes superiors de l’ordenament subordinades a CE.
 Procediment legislatiu: participació de les minories + debat públic.

FUNCIÓ PRESSUPOSTÀRIA (ARTS. 66.2 I 34 CE)

 Distingible de la funció legislativa: aprovació de la llei de pressupostos.

 Iniciativa dels pressupostos estatals en mans del govern, amb limitació del dret d’esmena del
parlamentaris (reforça posició del Govern).
 Contingut de la llei de pressupostos: previsió dels ingressos i autorització de les despeses.

FUNCIÓ D’IMPULS DE L’ACCIÓ POLÍTICA I DE GOVERN

 Parlament com a centre del debat públic.

 Relació de confiança entre Congrés i govern (art. 99 CE).
 Participació del Parlament en la funció de dirección política assumida principalment pel Govern
(art. 97 CE).
 Instruments per a l’exercici d’aquesta funció: resolucions, mocions o proposicions no de llei.
FUNCIÓ DE CONTROL POLÍTIC DEL GOVERN (ARTS. 66.2, 110 A 114 CE)

 Relació de confiança entre Parlament i Govern: sistema parlamentari.

 Control ordinari o control-inspecció: els instruments típics són: les compareixences del
Govern, les preguntes, les interpel·lacions i la demanda d’informació.
 Control-sanció o exigència de responsabilitat jurídica: els instruments són la moció de
censura i la qüestió de confiança.
 També es pot parlar d’un control-autorització en relació amb intervencions amb actes concrets
del Govern.

FUNCIÓ ELECTIVA DELS MEMBRES D’ALTRES ÓRGANS (MAJORIES QUALIFICADES)

 President del Govern (investidura, art. 99 CE).

 Defensor del Poble (majoria de 3/5 de cada cambra, art. 54 CE i art. 2 de la Llei orgànica3/1981,
de 6 d’abril, del Defensor del Poble).
 8 dels magistrats del TC (4 per cada cambra, per majoria de 3/5, art. 159.1 CE).
 Vocals del Consell General del Poder Judicial (10 cada cambra, 3/5, 122.3 CE).
 Funcions en relació amb el Rei (arts. 59.3, 57.3, 60.1 CE).

ALTRES FUNCIONS

 Interposició del recurs d’inconstitucionalitat davant el TC per 50 diputats o 50 senadors (art.

162 CE).
 Intervenció de les Corts Generals en el procediment de reforma constitucional del títol X de la
constitució (arts. 167 i 168 CE).
 Autorització o delegació de les Corts al Govern perquè pugui dictar els drets legislatius (arts.
82-85 CE).
 Convalidació pel Congrés dels decrets llei dictats pel Govern.
 Funcions en àmbits internacionals: autorització de ratificació de tractats (art. 94 CE),
autorització de declaració de guerra i pau (art. 63.3 CE), intervenció del Congrés en els estats
excepcionals (art. 116 CE).
 El Congrés autoritza la celebració de referèndums consultius (92 CE).
 Acusació pel Congrés dels membres del Govern per delictes de traïció o contra la seguretat per
a l’Estat (102 CE).

BICAMERALISME IMPERFECTE O ASIMÈTRIC

Tenim un bicameralisme imperfecte, desigual o asimètric, perquè a l’hora d’exercir les funcions
constitucionals hi ha primacia del Congrés sobre el Senat.
FUNCIONS LEGISLATIVA I PRESSUPOSTÀRIA

 Tramitació inicial (en la majoria de supòsits) del procediment legislatiu pel Congrés (arts. 88 a
90 CE).
 Aixecament del veto interposat pel Senat pel Congrés (art. 90.2 i 3 CE).
 Necessitat de majoria absoluta del Congrés per aprovar lleis orgàniques (art. 81 CE).
 Decisió final per majoria de 2/3 del Congrés en reforma constitucional (art. 167 CE).

FUNCIÓ DE CONTROL POLÍTIC DEL GOVERN

 Intervenció exclusiva del Congrés dels Diputats en els mecanismes de control-sanció (arts. 112
a 114 CE).
 Intervenció exclusiva del Congrés en control-autorització: convocatòria de referèndum
consultiu (art. 92 CE), convalidació de decret llei (art. 86.1 CE).
 Competència exclusiva del Congrés per exigir la responsabilitat criminal del Govern (art. 102
CE).

FUNCIÓ ELECTIVA

Es manté igualtat de les dues cambres, excepte que el Senat no intervé en investidura (art. 99 CE).

FUNCIONS EN RELACIÓ AMB LES CCAA

Excepcions a la primacia del Congrés:

 Autorització acords de cooperació (art. 145.2 CE) i distribució Fons de Compensació

Interterritorial (art. 158.2 CE) la tramitació s'inicia des del Senat.
 Aprovació de les mesures d’execució forçosa (art. 155 CE): intervenció exclusiva del Senat.

ORGANITZACIÓ INTERNA DE LES CAMBRES

 GRUPS PARLAMENTARIS : no són òrgans de la cambra, però contribueixen a la seva

organització i funcionament: arts. 23-29 RCD i art. 27 RS.
 ÒRGANS DE GOVERN:
o PRESIDÈNCIA: dirigir el debat i facultats d’ordre, disciplina, policia (expulsar, vetar a
algú); arts. 77.2 i 3 CE, 32 i 102-107 RCD.
o MESA: òrgan col·legiat; organització del treball parlamentari, admissió a tràmit i
qualificació dels escrits (filtre per qualsevol tema), fixar calendari; arts. 72.2 CE i 30-38
RCD.
o JUNTA DE PORTAVEUS: òrgan de caràcter totalment polític, es composa per un
representant o portaveu de cada grup parlamentari. Hi poden anar els portaveus dels
grups parlamentaris, un representant del govern, vicepresident de la mesa i un
secretari de la mesa. Té funcions consultives amb excepcions: ordre del dia en el
congrés (art. 39 RCD).
 ÒRGANS DE FUNCIONAMENT:
 o PLE: té la majoria de competències, és on es discuteixen i aproven la majoria d’actes
parlamentaris; compleix una funció publicitària perquè les reunions són públiques;
arts. 75.1 CE, 54-55 RCD.
o COMISSIONS: òrgans d’estudi i preparació de les decisions que després s’han de
traslladar al ple perquè decideixi; assumeixen certes capacitats decisòries. S’ha de
tenir en compte els tipus de comissions parlamentàries que hi ha: comissions
permanents (legislatives i no legislatives) i no permanents (es crean x temes concrets);
arts. 75.1, 2 i 3 i 76 CE.
o PONÈNCIA: òrgan intern de les comissions; treball tècnic i polític.
o DIPUTACIÓ PERMANENT: vetlla els poders de les cambres (vacances parlamentàries,
entre períodes de sessions, dissolució de les cambres), convocar sessions
extraordinàroes, la convalidació de decrets llei; arts. 73.1, 78 CE i 56-59 RCD.

2.2.3. ESTATUT DELS PARLAMENTARIS

És la regulació normativa (constitucional, legal o reglamentària) dels drets, prerrogatives i deures

dels diputats i senadors que integren les cambres parlamentàries per tal de garantir l’adequat
exercici de la seva funció. Inclou tant les garanties clàssiques dels parlamentaris, com d’altres
qüestions relatives a l’exercici de la seva funció.

GRUPS PARLAMENTARIS

Òrgans constituïts voluntàriament pels parlamentaris (diputats i senadors) que pertanyen a un

mateix partit que s’ha enfrontat contra altres a les eleccions. Si compleixen una sèrie de requisits es
poden associar i formar un grup parlamentari que reflexa el partit dins del parlament.

COM ES POT FORMAR?

 CONGRÉS: El partit ha de tenir 15 diputats al congrés.

o Si no arribés a 15 diputats, però tingués 5 escons, també es pot crear grup si té: 15%
d’escons en les províncies on s’han presentat (circumscripció) + 5% de vots a tot
l’estat.
 SENAT: s’ha de tenir 10 senadors o, si no, es pot crear grup mixt.
o Si no compleixen això, s’uneixen a grups parlamentaris mixtes (on hi ha diferents
partits). És important tenir un grup parlamentari propi perquè en els debats cada grup
té un torn d’intervenció (si tens grup propi, més temps x parlar) i es pot participar a la
Junta de Portaveus.

CONDICIONS D’ELEGIBILITAT I INCOMPATIBILITATS DELS PARLAMENTARIS

QUI POT ACCEDIR AL CÀRREC?

Segons la LOREGespanyols majors d’edat

INEGIBILITAT

Es refereixen al moment previ a les eleccions i impedeixen ser candidat per trobar-se en una
situació personal determinada.

Esmentades als art. 70 CE (llista mínima i remissió a la legislació electoral) i arts. 6 i 154 LOREG,
entre d’altres: membres de la Família Reial, membres dels diferents òrgans estatals, condemnats
per sentència ferma a pena privativa de llibertat (durant el temps que duri la pena en qüestió),
article 154.3: “Ningú podrà presentar-se simultàniament com a candidat al Congrés de Diputats i el
Senat”.

Si alguna persona té alguna de les causes d’inelegibilitat, no es pot presentar a les eleccions.

INCOMPATIBILITAT

Es refereix al moment posterior a la celebració de les eleccions i consisteix en què el parlamentari

electe NO pot trobarse en cap situació que, d’acord amb la Llei, li impedeixi portar a terme les
seves tasques. Si es dóna una causa incompatibilitat s’haurà d’optar només per una de les dues
funcions o càrrecs. Si no opta, suposa una renúncia al seu escó:

 Art, 70 CE (llista mínima i remissió a la legislació electoral), 19 RCD,15-17 RS.

 155.1 LOREG: Les mateixes causes que les causes d’inelegibilitat.
 155.2 i 156 LOREG: Afegeixen un nou llistat de causes d’incompatibilitats (càrrecs vinculats
amb els ens públics, monopolis estatals i empreses amb participació pública majoritària, etc.).
 157 LOREG: altres activitats o professions públiques o privades.
 Art. 67.1 CE “Ningú podrà ser membre de les dues cambres simultàniament, ni acumular l’acta
d’una Assemblea de Comunitats Autònomes amb la del diputat del Congrés”. La condició de
parlamentari autonòmic sí que és compatible amb la de senador.

ADQUISICIÓ, SUSPENSIÓ I PÈRDUA DE LA CONDICIÓ DE PARLAMENTARI

ADQUISICIÓ

El parlamentari electe adquireix la condició plena de parlamentari amb 3 requisits formals (art. 4 i
20 RCD i art. 11 i 12 RS):

1. La presentació a la Secretaria General de la Cambra, de la credencial d’electe expedida per

l’administració electoral (control judicial, 70.2 CE).
2. La presentació de la seva declaració d’activitats i dels seus béns patrimonials (160 LOREG),
a l’efecte de possibles incompatibilitats.
3. La prestació de jurament o promesa d’acatar la Constitució.

Si no s’adquireix la condició plena de parlamentari passades 3 sessions parlamentàries el candidat

electe no gaudirà dels drets i prerrogatives propis dels parlamentaris.

La prestació de jurament o promesa d’acatar la Constitució: interpretació flexible: (SSTC 101/1983,

119/1990 i 74/1991).
PÈRDUA

 En el cas dels diputats: Art. 22 RCD.

 En el cas dels senadors: Art 18 RS.

Ambdues regulacions no són idèntiques, però en termes generals es perd la condició de

parlamentari per les causes següents:

1. Per decisió judicial ferma que anul·li l’elecció o proclamació.

2. Per condemna a pena d’inhabilitació absoluta o especial per al càrrec públic imposada per
una sentencia judicial ferma.
3. Per defunció o incapacitació declarada per decisió judicial ferma.
4. Per extinció del mandat (expiració del seu termini o dissolució de la cambra, sense
perjudici de la pròrroga de les funcions dels membres, titulars i suplents de la Diputació
Permanent fins que es constitueixi la nova cambra).
5. Per renúncia efectuada davant la Mesa de la cambra.

SUSPENSIÓ

Segons art. 21 RCD i la regulació per al Congrés, i en termes similars al Senat, són causes de
suspensió de drets i deures parlamentaris:

1. En virtut d’una sanció disciplinària imposada pels òrgans de la cambra (arts. 99-102 RCD,
101-102 RS).
2. Quan la cambra ha concedit el suplicatori (veure la prerrogativa de la immunitat) i és ferm
l’acte de processament i el diputat es troba en situació de presó preventiva.
3. El parlamentari restarà suspès en els seus drets, prerrogatives i deures parlamentaris, quan
una sentència condemnatòria ferma ho comporti (si la condemna és per temps inferior al
mandat parlamentari) o quan el seu compliment impliqui la impossibilitat d’exercir la
funció parlamentària.

DRETS I DEURES DELS PARLAMENTARIS

Art. 70.4 CE: Únicament es refereix al dret a rebre una assignació econòmica

Els REGLAMENTS PARLAMENTARIS (RCD I RS) recullen la resta de drets i deures (relació amb el
dret a l’exercici del càrrec de l’art. 23.2 CE, protegit per recurs d’empara). Quan la cambra vulnera
un dret del parlamentari d’aquest article, podrà al·legar-ho davant del TC pel recurs d’empara.

DRETS

Entre d’altres previstos pels reglaments de les cambres:

Drets vinculats al treball parlamentari Drets d’accés a la informació per al millor exercici de la
 seva funció

-Dret d’assistència (Art 6.1 RDC; 20 RS) i participació en

-D’ accés a documents de la cambra (art. 26 RS).
les funcions parlamentàries.

Amb vot: sessions plenàries. -Accés a documents de l’Administració pública, amb el

coneixement del grup parlamentari ho conegui (art 7.1
Sense vot: comissions parlamentàries de les quals no RDC).
formen part.
Aquest dret es considera individual del parlamentari, i se li
-Demanar la reconsideració per la Mesa de la cambra de reconeix conforme a l’art. 23.2 CE (SSTC 161/1998 i
la qualificació d’escrits i documents d’índole 181/1989) per tal de fiscalitzar o controlar l’acció del
parlamentària (Art 31.2 RCD, 36.2 RS). Govern.

DEURES

1. Assistir a les sessions plenàries i a les comissions de les quals formen part (art. 15 RC; art. 20
RS).
2. Respectar l’ordre, la cortesia i la disciplina parlamentàries (arts. 101 a 103 RS).
3. No divulgar les actuacions que reglamentàriament puguin tenir el caràcter de secretes (art. 16
RC).
4. No invocar la seva condició de parlamentari per a actes mercantils (art. 17 RCD).

LES PRERROGATIVES DELS PARLAMENTARIS

El fet de ser parlamentari implica acollir-se a un règim jurídic diferent al dels altres ciutadans, en
virtut de les anomenades PRERROGATIVES PARLAMENTÀRIES. Aquestes són la
INVIOLABILITAT, la IMMUNITAT i el FUR ESPECIAL.

El seu origen es troba en el dret anglès, vinculades a l’autonomia parlamentària i responen a la

funció de protegir l’autonomia i la independència del parlamentari en front de la intervenció del
monarca que intentés restringir la seva actuació.

Les prerrogatives dels parlamentaris serveixen per assegurar un adequat funcionament de les
cambres i estan encaminades a proporcionar als parlamentaris les garanties suficients que els
permetin executar les seves funcions amb plena llibertat. Cal ressaltar que la funció de les
prerrogatives no és concedir uns privilegis a una categoria de ciutadans sinó garantir el
funcionament lliure i independent de les càmeres (garantia funcional).

Els parlamentaris veuen així ampliats els seus drets i, en certs supòsits, pot comportar una limitació
per als drets dels altres ciutadans (per exemple, en la possible col·lisió entre el dret a la tutela
judicial efectiva de l’art. 24 CE i la immunitat).
INVIOLABILITAT

Està recollida en l'art. 71.1 de la CE (arts. 10 RCD i 21 RS). El bé protegit és la LLIBERTAT

D’EXPRESSIÓ (art. 20 CE).

Protegeix les opinions dels parlamentaris manifestades en l'exercici de les seves funcions, de
manera que els parlamentaris no poden ser sotmesos a cap procediment judicial (ni civil ni penal)
ni exigir-los cap responsabilitat jurídica ni per les opinions ni pels vots que emetin en el si de la
cambra de la qual formen part.

L'objectiu d'aquesta prerrogativa és la protecció de la lliure discussió i decisió parlamentària. La

inviolabilitat cobreix aquelles activitats que es realitzin en actes parlamentaris i en el si de les Corts
Generals.

No és extensible a manifestacions alienes o al marge de la tasca de parlamentària (STC 9/1990).

Només si es repeteix fora allò dit en el Parlament (STC 51/1985). Caràcter indefinit (no se’ls pot
perseguir després de deixar el càrrec).

L’única responsabilitat exigible als parlamentaris es vincula amb la disciplina interna de les
cambres. En aquest sentit, l'article 72.3 de la CE assenyala que els presidents de les cambres
exerceixen poders de policia interior.

INMUNITAT

Es recull en l’article 72.2 CE (arts. 11 a 14 RCD i 22 RS): el bé protegit és la LLIBERTAT PERSONAL

(art. 17 CE). Empara el diputat o senador enfront de qualsevol atemptat contra la seva llibertat que
pogués respondre a motivacions polítiques, en dues situacions:
 Davant detencions o qualsevol altra forma de privació de llibertat, excepte en cas de
delicte flagrant
 En front de la iniciació de procediments penals contra ells.

Per tal de poder iniciar un procediment penal contra un parlamentari, la Sala penal del TribunaI
Suprem haurà de dirigir a la cambra respectiva un suplicatori (sol·licitud d’aixecament de la
immunitat) acompanyat de les actuacions pertinents. Un cop rebut el suplicatori, la Mesa de la
cambra ho tramet a la comissió competent (comissió de l’estatut dels diputats del Congrés o de
suplicatoris del Senat), on s'examina i es dóna audiència al diputat o senador afectat. El dictamen
d’aquesta comissió s'eleva al ple de la cambra que decideix concedir-lo o denegar-lo (STC
206/1992 exigeix una motivació de la decisió). Si no hi ha un pronunciament dins dels 60 dies
següents a la recepció del suplicatori, aquest s'entén denegat. Si el processament s'autoritza,
s'apliquen les lleis processals ordinàries i l'afectat pot ser processat, jutjat i condemnat. Si el
diputat es trobés en situació de presó preventiva, el mateix pot ser suspès en la seva condició de
tal per decisió de la càmera.
La STC 90/1985 exposa que la prerrogativa pretén garantir que el representant electe no sigui
objecte de persecucions legals per raons que puguin respondre a motivacions polítiques o per
alterar la composició de les cambres.

FUR ESPECIAL

Es recull en l’article 71.3 CE. Fa referència al tribunal competent per jutjar penalment diputats i
senadors.

Forma part dels privilegis o normes especials que apliquen als parlamentaris en l'àmbit del Dret
penal pel fet de pertànyer a un Parlament democràtic, com a representants de la sobirania
popular. Aquestes persones, mentre es troben en el seu càrrec tenen privilegis propis, com la o la
submissió a tribunals específics.

Contingut de la prerrogativa: En cas de tenir coneixement de la comissió d'algun delicte per un

parlamentari, qualsevol tribunal ha de traslladar les actuacions a la sala del penal del Tribunal
Suprem. Significa que s’alteren les regles de la competència dels tribunals (normalment és
competent per intervenir el tribunal del lloc on s’ha comès el presumpte fet delictiu) i el Tribunal
Suprem serà el competent per inculpar o processar a un parlamentari.

Problema: limitació del dret a la doble instància en el procés penal.

2.3. EL GOVERN

En l’art. 98.1 CE es reflecteix l’estructura oberta del Govern.

Desplegament per la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern (LG).

2.3.1. FORMACIÓ DEL GOVERN: PROCÉS D’INVESTIDURA

Procediment pel qual el Congrés dels Diputats atorga la confiança al nou president del Govern:

 La investidura només afecta al president ja que el Govern es forma en posterioritat.

 Els membres del Govern obtenen la confiança del Congrés dels Diputats (sistema parlamentari)
a través de la figura del president, que personalitza el vincle entre el Parlament i el Govern.
 Per tant el Govern es pot considerar el ‘Govern del president’ (falta tradició de governs de
coalició).

FASES DE LA INVESTIDURA (ART. 99 CE, 170-172 RCD)

1) CONSULTES DEL REI amb els representants dels grups polítics (diferenciar dels grups
parlamentaris) que en les eleccions han obtingut representació en el Congrés dels Diputats.
2) PROPOSTA DE CANDIDAT/A A LA INVESTIDURA PER PART DEL REI , que ho comunica a
la cambra del Congrés dels diputats a través del seu president/a.
3) DEBAT D’INVESTIDURA:
a. EXPOSICIÓ DEL PROGRAMA POLÍTIC PEL CANDIDAT (sense límit de temps):
programa polític del president (és ell qui l’exposa i defensa durant el debat
d’investidura).
b. TORNS D’INTERVENCIÓ DELS GRUPS PARLAMENTARIS (30 minuts màxim
cadascun): el candidat pot contestar-los sempre que vulgui i en cas de resposta
individual a un intervinent aquest té dret de rèplica (10 minuts); i si els respon
globalment en tenen tots (10 minuts).
4) VOTACIÓ:
a. En primera votació ha d’obtenir majoria absoluta (= meitat + 1) de la cambra perquè
s’entengui atorgada la confiança.
b. Si no, 48 h després, en segona votació, surt escollit si obté la majoria simple (abans de
la segona votació poden intervenir).
5) COMUNICACIÓ AL REI , que el nomena president del Govern:
a. Cas de no superar-se les votacions anteriors (art. 172 RCD): es repeteix el mateix
procediment (consultes per part del rei, etc.) i es proposen i presenten candidats
successius.
b. Si transcorren 2 mesos des de la primera votació sense que cap candidat/a obtingui la
majoria requerida, el president de la cambra ho trasllada al rei, que signa la dissolució
de les cambres, convoca noves eleccions i ho comunica a la presidència del Senat.
2.3.2. COMPOSICIÓ I FUNCIONS DEL GOVERN. POSICIÓ DEL PRESIDENT DEL
GOVERN

COMPOSICIÓ (ART. 1.2 LG):

 President del Govern

 Vicepresident o vicepresidents
 Ministres

ELS MEMBRES FUNCIONEN O ES REUNEIXEN EN:

 Consell de Ministres
 Comissions delegades del Govern

COMPOSICIÓ

PRESIDENT DEL GOVERN

El president és escollit mitjançant el procés d’investidura (art. 99 CE).

La seva figura ha tingut una influència essencial en l’evolució històrica del parlamentarisme. Ha
contribuït a la diferenciació de les competències del monarca de les del Govern. Actualment, la
seva posició preval pel principi presidencial.

El President del Govern té una posició especial i rellevant dins del Govern: té llibertat
(condicionada només per elements polítics) per escollir el seu Govern, com també per separar
cessar els seus membres (art. 100 CE) i és un dels membres necessaris dins del Govern, juntament
amb els ministres. A banda de participar en les funcions d’òrgan de Govern, també és un òrgan
individual amb funcions pròpies (art. 98.2 i 100 CE, art. 2 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre,
del Govern, en endavant LG).

FUNCIONS (ART. 98.2 I 100 CE I 2 LG)

1. Dirigir l’acció del Govern i coordinar les funcions dels altres membres del mateix.
2. Representar el Govern .
3. Establir el programa polític del Govern i determinar les directrius de la política interior i
exterior.
4. Proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals.
5. Plantejar davant del Congrés dels Diputats, prèvia deliberació del Consell de Ministres, la
qüestió de confiança.
6. Proposar al Rei la convocatòria d’un referèndum consultiu.
7. Dirigir la política de defensa i exercir respecte de les Forces Armades les funcions previstes en
la legislació reguladora de la defensa nacional i de la organització militar.
8. Convocar, presidir i fixar l’ordre del dia de les reunions del Consell de Ministres, sense perjudici
del previst en l’art. 62 CE.
9. Referendar, en el seu cas, els actes del Rei i sotmetre’l, per a la seva sanció, les lleis i altres
normes amb rang de llei, d’acord amb allò establert en els arts. 64 i 91 CE.
10. Interposar el recurs d’inconstitucionalitat.
11. Crear, modificar i suprimir, per reial decret, els Departaments Ministerials, així com les
Secretaries d’Estat. També l’aprovació de l’estructura orgànica de la Presidència del Govern.
12. Proposar al Rei el nomenament i separació dels vicepresidents i dels ministres.
13. Resoldre els conflictes d’atribucions que puguin sorgir entre els diferents Ministeris.
14. Impartir instruccions als demés membres del Govern.
15. Exercir les altres atribucions que li siguin conferides per la Constitució i les lleis.

DECISIONS PRÒPIES DEL PRESIDENT PREVISTES A LA CE

 Plantejament de qüestió de la confiança, amb deliberació prèvia al Consell de Ministres (art.

112 CE).
 Dissolució anticipada de les Corts Generals, amb deliberació prèvia al Consell de Ministres (art.
115 CE).
 Proposta de convocatòria de referèndum consultiu, amb autorització prèvia del Congrés (art.
92 CE).
 Interposició del recurs d’inconstitucionalitat contra lleis o actes en força de llei de l’Estat o de
les Comunitat Autònomes (art. 162.1 CE i art. 32.1. a LOTC).

EL VICEPRESIDENT

NO és una figura necessària dins del Govern (sol existir en governs de coalició). Segons l’art. 3 de la
Llei 50/1997 del Govern, el vicepresident o vicepresidents exerceixen les funcions que els
encomana el President del Govern.

Hi ha dos models possibles:

 VICEPRESIDENT ÚNIC: exerceix funcions de coordinació dels ministres, presideix les

reunions de la Comissió General de Subsecretaris i Secretaris del Estat, assumint per tant,
un paper vicarial.
 DOS O TRES VICEPRESIDENTS: coordinen àrees específiques de l’acció del Govern i són
alhora titulars d’un Ministeri (reuneix alhora la condició de ministre).

ELS MINISTRES

Són membres necessaris del govern (art. 98.1 CE).

El president és el que decideix el nomenament i la separació dels ministres, si bé l’acte de

nomenament o cessament el realitza el Rei (art. 98.2 i 100 CE i art. 62.e CE; art. 12.2 i 3 LG).
FUNCIONS (ART. 4.1 LG)

 Participen en la funció de direcció política Govern.

 Assumeixen la direcció d’un departament concret (òrgan superior de l’Administració estatal).
Segons l’art. 4.2 LG poden existir però ministres “sense cartera” (que no són titulars d’un
Ministeri).
 Exerceixen la potestat reglamentària en les matèries pròpies del seu Departament.
 Exerceixen les altres funcions atribuïdes per lleis o normes de distint rang.
 Referendar (o contrasignar) els actes del rei en matèries de la seva competència.

EL CONSELL DE MINISTRES

Òrgan col·legiat1 del Govern, l’únic que expressa la voluntat col·lectiva de l’òrgan per mitjà de
decisions adoptades en la forma prevista per l’ordenament (Art. 97 CE).

En formen part: el president, el/s vicepresident/s (si escau) i els ministres (hi poden assistir els
secretaris d’Estat). Reunions secretes.

FUNCIONS

Totes les funcions del Govern que exigeixen una formalització jurídica han de ser acordades pel
Consell de ministres (art. 5 LG):
 Creació, modificació i supressió d’òrgans dels Departaments Ministerials.
 Adopció de programes, plans vinculants per tots els òrgans de l’Administració.
 Proposta d’adopció de mesures d’execució forçosa sobre una Comunitat Autònoma (Art.
155 CE).

LES COMISSIONS DELEGADES DEL GOVERN

El govern actua a través dels òrgans col·legiats de naturalesa sectorial, que són les Comissions
Delegades (Art. 6 Llei del Govern). Creades mitjançant Reial Decret acordat pel Consell de
Ministres.

FUNCIONS

 Adoptar decisions que no requereixen ser conegudes pel Consell de Ministres.

 Deliberar i estudiar els assumptes que requereixen una decisió del Consell de Ministres.
 Examinar qüestions de caràcter general que tinguin relació amb el Departament ministerial.
1
Òrgan administratiu integrat per 3 o més persones.
ESTATUT DELS MEMBRES DEL GOVERN

 Art. 11 LG: Requisits per accedir al càrrec.

 Art. 12 LG: Forma de nomenament.
 Art. 13 LG: Suplència.
 Art. 14 LG: Règim d’incompatibilitats: no poden exercir funcions representatives distintes de
les pròpies del mandat parlamentari (diputat o senador), ni cap altra funció pública, ni activitat
professional o mercantil. Règim d’incompatibilitat dels alts càrrecs de l’Administració.

FUNCIONS DEL GOVERN

L’Art. 97 CE diu que el Govern dirigeix la política interior i exterior, l’Administració civil i militar i la
defensa de l’Estat. També li correspon l’exercici de la potestat reglamentaria i funció executiva.

FUNCIONS DE DIRECCIÓ POLÍTICA

Algunes característiques d’aquesta funció: té naturalesa flexible; la funció directiva no persegueix

l’adopció de mesures concretes, sinó que persegueix la determinació d’objectius; i té difícil
formalització i juridificació.

Hi ha quatre àmbits:

 LA DIRECCIÓ DE LA POLÍTICA EXTERIOR: àmbit amb un protagonisme especial del

president del Govern, assistit pel ministre d’Assumptes Exteriors i pel Servei Exterior de
l’Estat. Aspectes més rellevants:
o Iniciativa per la negociació i negociació dels tractats internacionals.
o Les relacions diplomàtiques amb altres estats.
o Decisions sobre la participació en missions internacionals.
o Política de cooperació i ajuda als països del Tercer Món.
o La protecció diplomàtica i consular dels espanyols a l'estranger.
 LA DIRECCIÓ DE LA POLÍTICA INTERIOR: nombroses matèries sobre les que es
projecta aquesta competència, però la que té una major importància per a la protecció
dels drets fonamentals és la política de seguretat pública (art. 104 CE). Per a la realització
d’aquestes polítiques, el Govern disposa de les forces i cossos de seguretat (Cuerpo
Nacional de la Policía, Guardia Civil). Llei orgànica 2/1986 en determina les funcions,
estatuts i principis bàsics d’actuació. Nova Llei 36/2015 de Seguridad Nacional.
 LA DIRECCIÓ DE LA DEFENSA DE L’ESTAT I DE L’ADMINISTRACIÓ MILITAR: els
criteris bàsics de la defensa nacional i l’organització militar són els següents:
o Distingir entre la POLÍTICA DE LA DEFENSA que té com a objectiu l’organització,
preparació i acció coordinada de totes les energies i forces morals i materials de la
Nació.
o En canvi, la POLÍTICA MILITAR correspon a l’organització, preparació i
actualització del potencial militar.
 Figures en aquesta funció: president del govern, òrgans en la matèria integrats en el
Ministeri de DefensaCap de l’Estat Major i com a òrgan auxiliar l'Estat Major Conjunt i la
Junta dels Caps de l'Estat Major.

 LA DIRECCIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ CIVIL: òrgans del govern com a òrgans superiors

de l’Administració. Funció de naturalesa exclusivament instrumental que construeix un
pressupòsit bàsic per la realització i execució de la funció de direcció política.
Activitats que duen a terme:
1) Programació i planificació del treball.
2) Organització dels serveis i comprovar el bon funcionament d’aquests.
3) Realitzar l’avaluació de tot el procés, amb l’objectiu d’introduir modificacions i
millores.

FUNCIONS EN RELACIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTICIA

Són algunes de les competències dins d'aquest àmbit:

 Elaborar el projecte per a la determinació en l'àmbit territorial del òrgans judicials i de la

seu, número i composició en la respectiva demarcació, que s’aprova per llei (Parlament).
 El Govern, quan la competència no hagi estat atribuïda a les comunitats autònomes, és
l'encarregat d'aportar als jutjats i tribunals els mitjans precisos per desenvolupament de la
seva funció amb independència i eficàcia.
 Política en matèria criminal, amb un impacte sobre la justícia penal.
 Govern nomena el fiscal general del Estat (art. 124.4 CE).

POTESTAT REGLAMENTÀRIA

És la capacitat per elaborar i dictar textos normatius de caràcter general, susceptibles de regular la
situació jurídica dels particulars i afectar-la, encara que des d’una posició de subordinació a la Llei
(art. 97 CE i 24 LG).

La titularitat correspon al Govern reunit en el Consell de Ministres (reial decret) i als ministres, en
les matèries pròpies del seu Departament (ordre ministerial).

El president del Govern disposa de potestat reglamentària pròpia en aspectes organitzatius del
Govern.

El Govern participa en la funció legislativa (dictat de decrets llei i decrets legislatius, art. 24 LG).

FUNCIÓ EXECUTIVA

És la dirigida a l’aplicació i l'execució de les decisions adoptades pel poder legislatiu.

Implica que el Govern no realitza només una estricta execució de les lleis, encara que a vegades
adopta decisions que signifiquen una execució directa de manaments legislatius.

EL GOVERN EN FUNCIONS
D’acord amb l’art. 21 LG, opera quan el Govern ha cessat (després de celebrar-se eleccions, en cas
de pèrdua de la confiança parlamentària o per dimissió o mort del president del Govern). El Govern
cessant continua “en funcions” fins a la presa de possessió del nou Govern.

LIMITACIONS I DELEGACIONS:

 Limitacions generals per facilitar la formació del nou Govern i limitar la gestió al “despatx
ordinari dels assumptes públics” (exceptua urgència o raons d’interès públic acreditades).
 Limitacions específiques per al president del Govern: 21.4 LG.
 Limitacions específiques per al Govern: 21.5 LG.
 Delegacions legislatives en suspens (art. 82 CE).

EL CONTROL DELS ACTES DEL GOVERN

D'acord amb l'article 26 LG, el Govern està sotmès en l'exercici de les seves funcions a un triple
control:

 PARLAMENTARI: Govern està sotmès a aquest control tant del Congrés dels diputats
com del Senat i es basa en criteris d'oportunitat.
 CONTROL CONSTITUCIONAL: d'acord amb allò establert en la Constitució i en la Llei
orgànica del Tribunal Constitucional.
 CONTROL JUDICIAL: D'acord amb allò establert en la legislació reguladora de la
jurisdicció contenciosa administrativa (Llei 29/1998).
2.4. RELACIONS CORTS-GOVERN

2.4.1. MECANISMES DE CONTROL EXTRAORDINARI (CONTROL-SANCIÓ)

 RELACIÓ DE CONFIANÇA PARLAMENT-GOVERN: necessària en un sistema parlamentari.

 RESPONSABILITAT SOLIDÀRIA DEL GOVERN (art. 108 CE): personificada en el president,
en qui recau la investidura.
 2 MECANISMES DE CONTROL-SANCIÓ O D’EXIGÈNCIA DE LA RESPONSABILITAT
POLÍTICA DEL GOVERN:
o A iniciativa del president del Govern: qüestió de confiança (QC).
o A iniciativa del Congrés dels Diputats: moció de censura (MC).
 CONSEQÜÈNCIES COMUNES D’AMBDÓS MECANISMES: en cas que no es guanyi la QC o
bé triomfi la MC el Govern perd la confiança parlamentària i ha de dimitir.
 DIFERÈNCIA: la moció de censura (constructiva) suposa alhora la investidura d’un nou
president del Govern

LA QÜESTIÓ DE CONFIANÇA (ART. 112 I 114.1 CE I 173 I 174 RCD )

Instrument en mans del Govern (i en concret del president del Govern) per verificar si continua
gaudint de la confiança del Parlament.

OBJECTE:

Pot plantejar-se en relació amb el programa polític del Govern o bé sobre una declaració de política
general. En negatiu, la QC no pot utilitzar-se pel Govern per aconseguir l’aprovació d’un projecte de
llei per part del Parlament.

PROCEDIMENT:

El plantejament de la QC és una competència exclusiva del president del Govern, que només ha de
deliberar-ho abans en el Consell de Ministres. Es presenta mitjançant un escrit motivat adreçat a la
Mesa del Congrés dels Diputats (el Senat no hi intervé). En el debat en el Ple del Congrés
s’apliquen les mateixes regles que en el debat d’investidura (art. 174, que remet a l’art. 171 RCD).

VOTACIÓ:

24 hores, com a mínim, després de la presentació. S’entén atorgada la confiança si s’obté la

majoria simple dels vots. En aquest cas, el Govern continua i es reforça el suport parlamentari / Si
no obté la confiança, el Govern dimiteix (art. 108 CE) i cal fer un nou procediment d’investidura. El
Parlament no és afectat en la seva continuïtat.
LA MOCIÓ DE CENSURA (ART. 113 I 114 CE I 175-179 RCD )

Instrument de control-sanció o d’exigència de la responsabilitat política del Govern que s’aplica per
iniciativa del Congrés dels Diputats (el Senat no hi intervé).

La regulació d’aquest instrument tracta de preservar l’estabilitat governamental, mitjançant

l’establiment d’una sèrie de requisits procedimentals que la dificulten i del seu caràcter constructiu
(en el mateix acte es nomena un nou president del Govern).

A Espanya, la moció de censura és constructiva, és a dir, s’obliga al president anterior a dimitir,

però alhora s’ha de presentar un candidat alternatiu com a nou president.

PROCEDIMENT:

La iniciativa per presentar una MC correspon a un mínim d’1/10 part dels diputats (és a dir, 35) (art.
175 RCD).

Es presenta mitjançant un escrit motivat adreçat a la Mesa del Congrés. En l’escrit ha de figurar el
nom del candidat alternatiu a la presidència del Govern i la seva acceptació (caràcter constructiu).

Dins dels 2 dies següents es poden presentar mocions de censura alternatives, amb els mateixos
requisits (art. 176 RCD).

En el debat en el Ple del Congrés hi intervenen: un dels firmants de la MC exposant-ne els motius,
el candidat alternatiu proposat i a continuació els grups parlamentaris (art. 177 RCD).

Qualificada la primera proposta per la Mesa, ha de transcórrer un termini de 5 dies fins a la votació
(període de refredament).

Des de la qualificació inicial i fins que es realitzi la votació, el Govern no pot dissoldre les Corts.

VOTACIÓ:

Pública, nominal i per crida.

La MC s’aprova si assoleix el vot favorable de la majoria absoluta de membres el Congrés.

Si la moció fracassa, els diputats signants no podran presentar-ne una altra durant el mateix
període de sessions, per tal d’evitar l’abús o utilització fraudulenta d’aquest mecanisme.

EFECTES:

Si la moció de censura té èxit, el Govern ha de dimitir (si s’accepta un moció no es debatran les
altres d’alternatives plantejades). I de manera automàtica, resta investit president del Govern el
candidat proposat pels diputats que han impulsat la moció de censura.
2.4.2. MECANISMES DE CONTROL ORDINARI (CONTROL-INSPECCIÓ)

 FUNCIÓ DE CONTROL POLÍTIC DEL GOVERN: exercida per ambdues cambres en

condicions iguals.
 RESULTATS DE LA FISCALITZACIÓ DE LA TASCA DEL GOVERN: no tenen efectes jurídics
sobre l’existència del mateix Govern.
 2 MECANISMES PRINCIPALS DE CONTROL ORDINARI:
o Interpel·lacions (arts. 180-184 RCD).
o Preguntes (arts. 185-190, normes comunes 191-192 RCD).
 POSSIBILITAT DE DISTINGIR-LOS D’ALTRES MECANISMES DE PARTICIPACIÓ DEL
PARLAMENT EN LA FUNCIÓ DE DIRECCIÓ POLÍTICA:
o Proposicions no de llei (arts. 193-195 RCD).
o Comunicacions, programes i informes del Govern (arts. 193-203 RCD, 182-183 RS).
o Mocions en el Senat (174-181 RS).

LES INTERPEL·LACIONS

Les interpel·lacions són requeriments dels diputats i dels grups parlamentaris (en el Senat només
els senadors, 170 RS) al Govern a fi que doni explicacions sobre la seva política davant el Ple,
mitjançant un torn d’exposició de l’autor, la resposta del Govern i torns de rèplica.

Han de tractar els motius o propòsits de la conducta de l’Executiu en qüestions sobre política
general que siguin competència del Govern o d’algun departament ministerial (art. 181 RCD, 171
RS).

Es presenten davant la Mesa de la cambra respectiva i se substancien en el Ple, d’acord amb un

ordre de prioritats (182 RCD, 171-172 RS).

Intervé primer un interpel·lant i seguidament un membre del Govern, amb torns de rèplica, i
posteriorment un representant de cada grup parlamentari (excepte el grup que ha presentat la
interpel·lació, 183 RCD).

Poden menar a la presentació d’una moció on la cambra manifesti la seva posició (no poden ser de
censura), que es tramiten d’acord amb el procediment de les proposicions no de llei (184 RCD) o bé
d’acord amb el procediment específic (173 i següents. RS).
LES PREGUNTES

Els diputats i el senadors poden formular preguntes parlamentàries als Govern i els seus membres
(185 RCD, 160 RS). Inadmissió per Mesa2 de la cambra per motius previstos reglamentàriament (no
d’exclusiu interès personal o d’índole jurídica 186.2 RCD; no reiteratives, 166.2 RS).

Són de dos tipus (187 RCD, 161 RS):

 ORAL: resposta en el Ple o en la Comissió legislativa corresponent (arts. 188-189 RCD,

162-168 RS). Reserva de temps dins les sessions parlamentàries (191 RCD, 165 RS). Temps
de substanciació de pregunta i resposta governamental limitat pel Reglament.
 ESCRITA: per defecte (arts. 187 i 190 RCD, 169 RS).

2.4.3. DISSOLUCIÓ DE LES CORTS GENERALS

La dissolució anticipada, com a mecanisme de relació Corts-Govern, es regula en l’art. 115 CE, a
més dels requisits previstos en l’art. 21.4 Llei 50/1997 del Govern i l’art. 167 LOREG.

Existeixen però altres 3 supòsits de dissolució del Parlament:

 per la impossibilitat d’investir un president del Govern durant 2 mesos (art. 99 CE).
 per la finalització ordinària dels 4 anys de la legislatura (arts. 68.4 i 69.6 RCD).
 per la tramitació d’una reforma constitucional pel procediment agreujat de l’art. 168 CE.

LA DISSOLUCIÓ ANTICIPADA DE LES CORTS GENERALS

És competència exclusiva del president del Govern. Només cal la deliberació prèvia en el Consell de
Ministres.

Teòricament, la dissolució pot afectar las Corts Generals o només una de les dues cambres,
Congrés o Senat.

No és possible la dissolució anticipada en el primer any de vida de la legislatura ( art. 115.3 CE). Ni
tampoc és permesa durant la tramitació d’una moció de censura (art. 115.2). Ni si està en vigor
alguns dels estats excepcionals (art. 116 CE).

El decret de dissolució s’expedeix pel Rei amb el referendament del president del Govern i ha
d’incloure la convocatòria d’eleccions generals a les cambres dissoltes.

2
Tots els escrits han de pasar per la Mesa. Si hi ha inadmissió, significa que aquesta pregunta no es farà
perquè la Mesa no l’ha admitit.
2.5. PODER JUDICIAL

2.5.1. PRINCIPIS CONSTITUCIONALS I FUNCIONS

RELATIUS A LA POSICIÓ I ESTRUCTURA:

1. LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA DEL PODER JUDICIAL (art. 117.1 CE): la justícia emana del
poble. Ho adjuntem amb el principi de sobirania nacional (tots els poders de l’estat tenen
origen amb el poble). No s’escull jutges i magistrats. La legitimitat d’aquest poder és funcional
(perquè a l’hora de complir això s’han de seguir uns principis i unes garanties com la submissió
a l’Imperi de la llei…). També hi ha certs mecanismes de participació dels ciutadans a la justícia
(art. 125 CE i LO 5/1995):
a. JURAT PUR: format per 9 ciutadans sense coneixements de dret; actua en l’àmbit
penal i en determinats tipus de delictes enjudiciats per les audiències provincials. El
jurat està present al judici i fa un veredicte.
b. ACCIÓ POPULAR: possibilitat que tenen els ciutadans d’actuar davant la justícia
defensant l’interès general. Es dona en l’àmbit penal i urbanístic.
2. LA JUSTÍCIA ÉS ADMINISTRADA “EN NOM DEL REI” (art. 117.1 CE): atribució simbòlica al
monarca com a cap de l’estat i residu històric perquè anteriorment el rei exercia la jurisdicció.
3. INDEPENDÈNCIA DEL PODER JUDICIAL: en el seu conjunt (art. 104 LOPJ 6/1985), que vol dir
que el poder judicial és un poder independent de la resta de poders polítics (executiu i
legislatiu), la CE vol remarcar el seu caràcter no polític, sinó jurídic (CGPJ); i dels seus membres
(art. 117.1 CE).
4. SUBMISSIÓ A L’IMPERI DE LA LLEI (art. 117.1 CE): l’actuació dels jutges s’ha de regir per la
llei. La submissió a la CE implica respectar-la i interpretar el marc que aquesta dona. Pel que fa
a la subjecció a la llei o normes en rang de la llei, el nostre sistema es de justícia constitucional
concentrada, per tant, els jutges no poden deixar d’aplicar la lleisi tenen algun dubte sobre la
inconstitucionalitat d’una llei han de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat al TC. El que
el jutge si que pot fer és no aplicar una norma que creu que es inconstitucional si està per sota
del rang de llei.
5. EXCLUSIVITAT JURISDICCIONAL: SENTIT POSITIU com a reserva de funció (art. 117.3 CE),
vol dir que la funció jurisdiccional s’atribueix en exclusiva als membres del poder judicial sense
que altres òrgans de l’estat o privats puguin exercir aquesta funció. El TC només participa en
una funció jurisdiccional en el pla de la CE. SENTIT NEGATIU com a prohibició d’altres
activitats (art. 117.4 CE), vol dir que els membres del poder judicial només poden exercir
aquesta funció, per tant, se’ls prohibeix exercir altres activitats (règim d’incompatibilitats
estricte), excepte aquelles declarades a la llei en garantia de drets (x exemple, autorització
judicial per entrada al domicili).
6. UNITAT JURISDICCIONAL (art. 117. 5 i 6 CE): en principi, la unitat vol dir que a Espanya
només existeix un únic PJ (únic sistema de tribunals en tot l’estat, no hi ha un PJ autonòmic). La
unitat jurisdiccional vol dir que la facultat de la resolució de conflictes s’atribueix a un únic
sistema de tribunals que regeix per unes úniques regles de competència i de procediment
(ESQUEMA CAMPUS). Es prohibeix que es puguin crear tribunals especials. Hi ha 2 excepcions
en les quals es poden crear altres tribunals especials:
a. MILITAR: per jutjar als militars, en l’àmbit estrictament castrense, de funció militar.
 b. TRIBUNALS CONSETUDINARIS O TRADICIONALS: es mantenen per l’art. 125
perquè és compatible amb la unitat del PJ. Hi ha diferents tipus de tribunals per un
criteri territorial.

RELATIUS AL FUNCIONAMENT:

 GRATUÏTAT DE LA JUSTÍCIA (art. 119 CE), Llei 1/1996 d’assistència jurídica gratuïta:
principi que es vincula amb l’Estat social i amb el principi d’igualtat material.
 PUBLICITAT (art. 120 CE): les actuacions judicials són públiques; vinculat amb el principi
democràtic (transparència dels poders públics).
 ORALITAT (art. 120.2 CE): les parts es poden contradir oralment davant els tribunals.
 MOTIVACIÓ DE LES RESOLUCIONS JURISDICCIONALS (art. 120.3 CE): vinculat amb un
principi de l’estat de dret (interdicció de l’arbitrarietat), els jutges han de justificar els
motius de la sentència dictada.
 RESPECTE I ACATAMENT DE LES DECISIONS JUDICIALS (art. 118 CE): implica l’exercici
del poder de coacció de l’estat. Es pot imposar per la força el compliment de les funcions
judicials.
 RESPONSABILITAT (121 CE + 292 a 297 LOPJ): vinculat amb l’estat de dret com a principi
bàsic de l’estat de dret. És un contrapès de la independència judicial. Aquesta
responsabilitat és pels danys que es poden provocar en bens i interessos dels particulars.
Té responsabilitat per danys (implica una indemnització). Hi ha un altre tipus de
responsabilitat: per error judicial, aquest ha de ser reconegut per un altre òrgan judicial.

2.5.2. LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL

PODER JUDICIAL: és un poder de l’Estat (principi de separació de poders). És l’únic poder que
encara es correspon clarament amb una funció (funció jurisdiccional). Està integrat per jutges i
magistrats. S’exerceix de manera exclusiva per aquests dins els jutjats i els tribunals.

ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA: s’entén en dos sentits; estricte: conjunt d’òrgans (jutges i

tribunals) que exerceixen el poder judicial; ampli: conjunt de mitjans personals i materials auxiliars
per qui exerceix la funció jurisdiccional.

REGULACIÓ CONSTITUCIONAL I LEGAL DEL PODER JUDICIAL

 Títol VI CE: arts. 117-127: desenvolupat per la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder
judicial (LOPJ, amb les seves modificacions).
 Art. 117.3: definició de la funció jurisdiccional, pròpia del Poder Judicial: Consisteix en: Aplicar
la llei: trobar la norma que resolgui el conflicte. Interpretar les normes: determinació del seu
sentit. Vetllar per l’execució de les seves decisions: es respectaran i compliran les sentències.

ESTATUT DELS MEMBRES DEL PODER JUDICIAL (JUTGES I MAGISTRATS)

CONTINGUT

Reforçament de certs drets o prerrogatives; restricció de determinats drets fonamentals;

independència com a principi bàsic + garanties instrumentals per a preservar la independència dels
membres del poder judicial.
INDEPENDÈNCIA

Submissió exclusiva de jutges i magistrats a la llei.

GARANTIES INSTRUMENTALS: la CE estableix unes garanties per protegir aquesta

independència. S’estableix la inamobilitat de jutges i magistrats, a més d’una sèrie
d’incompatibilitats i prohibicions per garantir la seva independència (art. 117.1, 127.2 CE).

TIPUS D’INDEPENDÈNCIA:

 EXTERNA: independència del jutge respecte de qualsevol altre òrgan judicial (art. 12 LOPJ)
o dels poders polítics o socials (art. 13 LOPJ). No hi ha una relació jeràrquica del poder
judicial, és a dir, els òrgans superiors no poden donar instruccions als òrgans inferiors
sobre com han d’actuar ni corregir la interpretació o aplicació de les normes que fan els
tribunals inferiors. Només es poden corregir si hi ha un recurs, aleshores el tribunal
superior sí que ho podrà revisar.
 INTERNA: independència del propi jutge a l’hora de decidir, només s’ha d’atenir al que
dicta la llei (vinculat amb garanties d’imparcialitat). La seva actuació no pot estar
condicionada per poders polítics o socials. Cada jutge pot decidir ell mateix.
 ECONÒMICA: art. 402-404 LOPJ: garanteix una independència econòmica.

IMPARCIALITAT

És un principi implícit de la CE, vol dir que el jutge ha d’actuar amb criteris objectius (es vol evitar
que ho faci per criteris subjectius, ideològics, preferències, etc). La CE estableix uns mecanismes
per implantar una imparcialitat. La imparcialitat està vinculada pel TC al dret a un procés amb totes
les garanties (art. 24.2 CE). Comporta l’obligació d’actuar d’acord amb criteris objectius que derivin
de la llei i el dret. Garanties que reforcen i contribueixen a oferir una aparença d’imparcialitat:

 RÈGIM (ESTRICTE) D’INCOMPATIBILITATS (127 CE, 389 ss LOPJ): fa que la tasca

jurisdiccional sigui incompatible amb qualsevol altre càrrec públic o professió. Molt
estricte. L'única feina que poden fer els jutges son feines intel·lectuals, ser professors,
creacions artístiques i preparadors. Si un polític després vol ser jutge, ha de demanar un
termini d’excedència de 3 anys per tal de que no hi hagi aquesta ideologia patent.
 CAUSES D’ABSTENCIÓ I RECUSACIÓ (217 ss LOPJ): Aquestes causes estableixen
supòsits que, si es donen, permeten a les parts rebutjar un jutge. EXEMPLE: amistat
intima o enemistat amb les parts, parentius, tenir interès econòmic en una part, etc.
Aquestes causes de recusació i d'abstenció es vinculen amb el dret a un judici just (art 24
CE i art 6 Conveni europeu dels drets humans).
o ABSTENCIÓ: el jutge mateix no vol participar al judici.
o RECUSACIÓ: les parts no volen que el jutge participi al judici.
 LIMITACIÓ DE CERTS DRETS (127 CE, 401 LOPJ): els jutges no poden estar afiliats a
partits polítics ni sindicats. La única manera que tenen d’associar-se és en associacions
professionals de jutges (només en temes que afecten al poder judicial). Altres limitacions
 són la llibertat d’expressió (no poden divulgar temes per l’exercici de la funció
jurisdiccional, ni felicitar o criticar un oficial).

INAMOBILITAT

Els jutges i magistrats no podran ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats sinó per les causes i
amb les garanties previstes a la llei (art. 117.1 CE). Tot i això, el càrrec de jutge o magistrat no és
vitalici. És entesa com a garantia de la independència de jutges i magistrats, ja que no depenen de
cap altre òrgan. La causa de separació de la carrera judicial, suspensió, trasllat i jubilació ha de ser
apreciada o determinada pel Consell General del Poder Judicial.

RESPONSABILITAT

La responsabilitat es un dret de l'estat de dret (art 106 de la CE) vol dir que si una autoritat comet
un error o una falta i això comet un dany, cal respondre.

Tipus:

 Penal (art. 405 -410): Pels delictes o faltes comesos en l’exercici de les seves funcions.
 Civil (art. 411-413 LOPJ): Pels danys causats intencionadament o per imprudència:
obligació d’indemnitzar.
 Disciplinària (art. 414-427 LOPJ): incompliment de les obligacions pròpies de la seva tasca
jurisdiccional.

2.5.3. CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

No forma part del PJ, es defineix com a òrgan de govern del PJ i així és regular. No és un òrgan
necessari, es va fer per garantir la independència del PJ. Les decisions de govern les fa el PJ, aquest
pot ser que ho faci el Ministeri de Justícia o el CGPJ.

COMPOSICIÓ (ART. 122.3)

Òrgan constitucional autònom (art. 122.2 CE). No és expressió d’un autogovern del Poder Judicial o
dels seus membres.

 20 MEMBRES: 12 jutges i magistrats de totes les categories professionals (com s’escullen

ho determinen els arts. 567 i 572 i seg. LOPJ) + 8 advocats i altres juristes de reconeguda
competència amb més de 15 anys d’exercici (no poden ser jutges o magistrats). La CE diu
que els 8 membres no judicials han de ser escollits per les cambres, però no diu com han
de ser escollits els 12 jutges o magistrats.
o Els 8 membres han de ser escollits per majoria de 3/5 del Congrés (10) i Senat (10):
renovació total cada 5 anys (arts. 568 i seg. LOPJ). El Congrés escull 4 membres i el
Senat els altres 4.
o Els 12 membres s’escullen a partir d’unes propostes o candidatures que s’amplien
en el Congrés i el Senat.
  PRESIDENT (ho és també del TS) escollit pels 20 vocals (art. 585 i seg. LOPJ).

FUNCIONS

Contribuir a conservar la independència del poder judicial. Funcions relacionades amb les matèries
de “nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari” (art. 122 CE): extreure-les de l’àmbit
de decisió del Govern.

Altres funcions a la LOPJ: Situacions administratives dels jutges. Formació i perfeccionament dels
jutges. Fer un informe sobre els avantprojectes de llei i disposicions generals sobre l’organització i
el funcionament dels jutjats. Elaborar una memòria anual. Potestat reglamentària de caràcter
intern (reforma de la LOPJ per LO 4/2013). Art. 159.1 CE: nomena dos membres del Tribunal
Constitucional. Organització interna.

La Llei orgànica 4/2013, de reforma de la LOPJ introdueix canvis importants:

 Creació d’una Comissió permanent (art. 601-602 LOPJ, integrada per president + 5 vocals):
se li atribueixen totes les funcions no reservades al Ple (art. 599-600 LOPJ) o a algunes de
les comissions específiques. S’estableix la majoria simple com a regla de presa de
decisions.
 La resta de vocals del CGPJ que no formen part de la Comissió Permanent exerceixen el
càrrec a temps parcial.
 El president (art. 598), que proposa al Ple el vicepresident.

Comissions específiques:

 Comissió Disciplinària (art. 603 i ss. pels quals es crea el Promotor de l’acció disciplinària).
 Comissió d’Assumptes Econòmics (art. 609).
 Comissió d’Igualtat (art. 610).

2.6. TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

 ÒRGAN CONSTITUCIONAL AUTÒNOM: el TC no forma part del poder judicial. És un

òrgan independent sotmès únicament a la CE i a la seva Llei orgànica.
 ÒRGAN DE CARÀCTER JURISDICCIONAL: el TC és un tribunal perquè els seus membres
són magistrats i actua a partir de la seva activitat jurisdiccional (actes jurisdiccionals com
les sentències). Té una especial connexió amb la política, pel seu sistema d’elecció;
judicialitza un tema polític interpretant la CE, que no deixa de ser un pacte polític.
 INTÈRPRET SUPREM DE LA CONSTITUCIÓ

2.6.1. COMPOSICIÓ I ORGANITZACIÓ

COMPOSICIÓ (ART. 159.1 CE I 16 LOTC)

El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres o magistrats. La designació dels magistrats
constitucionals, que són nomenats pel Rei, correspon a:

 El Congrés dels Diputats i el Senat, que designen quatre cadascun.

 El Consell general del poder judicial, en designa dos.
 El Govern, en designa dos.

Els magistrats d’extracció parlamentària són escollits per una majoria de 3/5 dels membres de cada
cambra (art. 159.1 CE), és a dir, una majoria reforçada (art. 204 RCD i 184 RS). A més, els Magistrats
proposats pel Senat poden ser escollits entre els candidats presentats pels parlaments autonòmics,
a raó de dos per comunitat autònoma (art. 184.7 RS). Tanmateix, la STC 101/2008 precisa que la
cambra no resta obligada per les propostes presentades per les comunitats autònomes i poden
escollir persones distintes. La LOPJ requereix una majoria idèntica de 3/5 parts pel nomenament
dels dos magistrats d’origen judicial, nomenats pel Consell General del Poder Judicial (art. 560.1.3
LOPJ)

La durada del mandat dels magistrats és de 9 anys (poden cessar anticipadament només en virtut
de les causes previstes legalment). Aquesta durada pretén garantir que l’elecció del magistrat no
coincideixi amb la legislatura parlamentària, per evitar una vinculació directa entre majoria
parlamentària i composició del TC.

La renovació del TC es fa per períodes cada 3 anys i per terços (= renovacions parcials, de manera
que es renoven 4 magistrats cada 3 anys, sense possibilitat, segons Art.16.2 de la LOTC de reelecció
immediata. Els 4 magistrats designats pel Congrés formen un terç, els 4 designats pel Senat, una
altre terç, i l’últim terç el conformen els 4 designats pel Consell general del poder judicial i el
Govern.

Els art. 159.2 CE i 18 LOTC fixen els criteris d’elegibilitat dels magistrats, per garantir la seva
qualificació tècnica: Ciutadans espanyols, juristes de competència reconeguda, més de 15 anys
d’exercici professional o en actiu en la funció respectiva, escollits entre magistrats i fiscals,
funcionaris públics, professors d’universitat i advocats.

ORGANITZACIÓ

ÒRGANS INDIVIDUALS

 PRESIDENT: escollit pels magistrats mitjançant vot secret i nomenat pel rei. Segons l’article 9
LOTC, en cas d’empat en la votació es tornaria a fer fins a tres vegades. Si no es desempata,
l’elegit serà el que porti més anys en el càrrec i en el cas que sigui igual, el de major edat.
Mandat de 3 anys. El president fa la funció de representar el TC davant altres òrgans
constitucionals i de direcció interna del TC i exerceix les potestats administratives del personal
adscrit al TC. Té vot de qualitat en cas d’empat en l’adopció de sentències (en cas d’empat, el
seu vot val el doble). És qui convoca les reunions, fixa els criteris de prioritat i qui regula el
funcionament de l’òrgan.
 VICEPRESIDENT: s’elegeix pel mateix procediment que el President (art. 9.4 LOTC) i
n’assumeix les funcions en cas de delegació, càrrec vacant, malaltia o absència del primer. Té la
condició de president de la Sala segona del TC. També té les funcions que li delegi el president.
ÒRGANS COL·LEGIATS

 PLE (6.10 LOTC): les funcions del ple es recullen en l’article 10 de la LOTC i són el control de
constitucionalitat de les lleis i dels tractats internacionals, conflictes constitucionals entre
autonomies i òrgans constitucionals, les impugnacions citades a l’art. 161.2 de la CE,
(disposicions i resolucions adoptats pels òrgans de les Comunitats Autònomes), les qüestions
internes dels magistrats i l’aprovació i modificació dels reglaments del TC. El Ple pot decidir
atribuir-se la competència de qualsevol assumpte atribuït al TC (art. 10.n LOTC) i les sales li han
de reenviar aquells assumptes en què pretenguin separar-se de la doctrina prèvia del TC (art.
13 LOTC).
 SALES (7.11 LOTC): les dues sales del TC (Sala Primera i Sala Segona, cadascuna amb 6
magistrats) s’encarreguen de tot allò que no és competència del Ple. En cas que una de les
sales s’aparti de la doctrina constitucional la decisió serà sotmesa al Ple. La funció més
important és resoldre els recursos d’empara (o emparament).
 SECCIONS (8 LOTC): formades per 3 magistrats. Funció de filtre (decisió sobre l’admissibilitat
o inadmissió) abans de que una qüestió passi al Ple o les sales.

ESTATUT DELS MAGISTRATS (ART. 18 I SS. DE LA LOTC)

Coincideix bastant amb l’estatut dels jutges, però hi ha petites diferències que s’expliquen per la
connexió política que té el TC:

 INAMOBILITAT: permanència en el càrrec. Els magistrats del TC no poden ser cessats,

remoguts del seu lloc si no és en les causes previstes en la llei ( art. 159.2 CE, 22-23 LOTC).
Renuncia, mort, etc. L’art. 24 LOTC preveu la suspensió del càrrec, per majoria de ¾ parts
del ple, quan s’està estudiant si hi ha una causa de cessament o s’està expulsant a un
magistrat (expulsió en procés).
 INVIOLABILITAT: la tenen els polítics (parlamentaris) i els magistrats, però no els jutges.
Vol dir que no poden ser perseguits per les seves opinions o vots emesos com a magistrats.
 FUR ESPECIAL: Art 26 de la Llei del TC. Vol dir que per temes penals, competència del
tribunal suprem. Per tema de incompatibilitats, només poden fer algunes conferències i
poca cosa més. Incompatibilitat total.
 IMPARCIALITAT: deure de conducta, garantit pel sistema rígid d’incompatibilitats (159.4
CE i 19.1 LOTC, que estableixen la incompatibilitat amb qualsevol mandat representatiu o
activitat professional, a més de remetre a les causes pròpies dels membres del poder
judicial) i per les mateixes causes d’abstenció i recusació que els jutges (80 LOTC, 219-220
LOPJ). Com a diferència amb els membres del poder judicial, poden estar afiliats a partits
polítics o sindicats (però no exercir-hi funcions directives).

TIPUS D’ACTES O RESOLUCIONS DEL TC

MIRAR POWER