Marc Òrrit Garcia

PRÀCTICA 1: LA METROPOLITANITZACIÓ DEL TERRITORI CATALÀ: UNA ANÀLISI A

PARTIR DELS ESPAIS DE VIDA DE LA POBLACIÓ

Dins de l'anàlisi territorial de l'ús de l'espai dins del territori català segons el seu municipi hem
de centrar-nos en 4 factors que determinen unes conclusions. D'entre els que apareixen, la
vinculació del territori segons la mobilitat relacionada pels llocs de treball i les places estudiantils
que es concentren. En segon lloc, es parla sobre la configuració urbana catalana, que es tracta
d'una configuració policèntrica, a les capitals de les províncies. On hem de tenir clar que els espais
metropolitans es configuren com espais metropolitans. I gràcies a l’aportació del senyor
hel·lenista català ens dona una visió més nítida dels espais de vida segons, i el perquè de la
mobilitat que està disponible.

Un cop hem aclarit els conceptes principals, els avaluarem a partir de la meva vinculació amb
les diferents parts del territori, que no resulta molt extensa a causa de les limitacions de mobilitat
que tinc. Tinc una vinculació que se centra a Sabadell, ja que és el lloc on resideixo pel que no
deixa de ser un “espai”, en el que acompleixo totes les meves activitats. Del qual trobo que aquest
espai no està gens ben adaptat per persones amb mobilitat reduïda, pel fet que és difícil trobar
àrees actuals que estiguin ben dissenyades per a tothom. Un gran exemple: em desplaço amb una
espècie de cadira de rodes/patinet elèctric, i per tant no tinc moltes alternatives per desplaçar-me.
Únicament els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), i el cotxe. La resta de transports
(com Renfe) no estan pensats per persones amb mobilitat reduïda, o si ho volen adaptar ho fan
malament amb una perspectiva que no va més enllà de la necessitat de les persones en aquest
factor.
De fet, no només en el tema de transport públic, sinó que en el
tema generalment de les infraestructures, ja que no tots els llocs del meu
“espai” manquen d'una perspectiva més general, però deixant d'incloure
en diferents col·lectius. En el meu cas, tenen voreres que no estan
adaptades. Per exemple, la següent vorera (Fotografia núm. 1) no està
pensada per cadires de rodes, o carrets en els quals es fa la compra ni
qualsevol alternativa, i així i tota la vorera continua igual. Aquesta és una
de les moltes mancances que té el sistema actual.

En cas de l'ús temporal del territori destacaria Sant Cugat, ja

que és un lloc on vaig ocasionalment a fer teràpia tant física com
neuropsicològica. I pel que fa a l'ús del territori, resulta temporal per
tal que venir temporalment una vegada cada mes, o
cada sis setmanes. I del qual veig les mateixes mancances que a
Sabadell, que no tenen una perspectiva més global per a tots. També
s'ha de dir que faig un ús temporal del territori a Bellaterra;
exactament a la Universitat Autònoma de Barcelona, i dins del
mateix recinte de la UAB tenen una metodologia de treball similar
a les ciutats, ja que per exemple a la facultat de Biociències varen
fer una rampa (amb molta pendent) per tal de poder pujar
mercaderies i no van pensar que la gent amb cadires de
rodes, perquè té molt pendent. Adjunto un mapa per donar una idea
més visual de les zones mencionades (Fotografia núm. 2)

1
 Marc Òrrit Garcia

Al cap i a la fi, caldria remarcar que les idees desenvolupades en l'article molt correctes dins de
la gran majoria de la població. Trobo molt adequat el que ens fa avaluar tot l'entorn territorial, i a
què sabent que Catalunya es tracta d'una estructura policèntrica. I que existeixen diverses àrees
que tenen una influència més reduïda.

Bibliografia:
Alberich González, Joan. «La Metropolitanització del territori català: una anàlisi a partir dels
espais de vida de la població». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 2010, Vol. 69, p. 39-
65, https://raco.cat/index.php/TreballsSCGeografia/article/view/247736.