TEMA 1: INTRODUCCIÓ A L’ASSIGNATURA.

ASPECTES BÀSICS

AUTONOMIES
Articles: 2, 137, 147, 148 i 149 de la CE.
Article 2: Dona dret a tots els territoris de l’estat a convertir-se en CCAA. És un dret, però no una obligació
(de totes formes, totes van fer ús d’aquest dret).
Article 137: Organització de l’estat en municipis, províncies i CCAA.

Espanya està formada per 17 comunitats autònomes → 1 administració d’Estat + 17 Administracions

autonòmiques

DIVISIÓ DE PODERS:
● Legislatiu:
- Funció: legislativa i control de l’executiu
- Composició: cambres legislatives
- Estatal → Cortes Generales (formada pel Congrés de Diputats i pel Senat).
- Autonòmiques → Parlaments autonòmics.
En aquestes cambres es discuteixen les lleis, que sempre s’aproven per majories
parlamentàries. Segons qui presenta la lleis diferenciem:
● Proposició de llei: la llei es presentada per un grup parlamentari.
● Projecte de llei: el propi govern presenta la llei.
● Executiu:
- Funcions: Cal considerar la importància del Pla de govern com a document que ha de
marcar l’acció de govern en una legislatura (ex. Pla del Govern de la Generalitat de
Catalunya per la XIVª legislatura).
- Aplicació de la legislació vigent.
- Potestat reglamentària.
- Executiva (desenvolupament de les diferents polítiques públiques amb l’elaboració i
aplicació dels diferents instruments jurídics, per ex. plans de gestió de residus)
- Composició: Govern/Consell executiu (president i ministres/president i consellers).
● Judicial:
- Funcions: Resolució de conflictes que es plantegen entre els ciutadans/particulars o entre
els ciutadans/particulars i les administracions públiques. Aplicació de les normes jurídiques
vigents
- Composició: Jutges i tribunals. Recau a l’Audiència Nacional, Tribunal Suprem i Tribunals
suprems de Justícia (CCAA)

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT

Art. 137. Constitució Espanyola 1978 (CE 78): “L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en
províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen
d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius”.
Art. 143. 1. CE 78: “En l’exercici del dret a l’autonomia reconegut en l’article 2 de la Constitució, les
províncies limítrofes que tinguin característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris
insulars i les províncies d’entitat regional històrica podran accedir a l’autogovern i constituir-se en comunitats
autònomes d’acord amb el que preveuen aquest títol i els estatuts respectius”.

Per tant, a l’hora d’analitzar l’actuació pública en l’àmbit del medi ambient, hem de considerar tres nivells
d’intervenció pública d’acord amb l’organització territorial del nostre Estat:
1. Estat.
2. Comunitats Autònomes.
3. Administració Local: municipis, províncies i altres entitats locals (a Catalunya, comarques (Art. 83 i
ss. Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006)).
SISTEMA NORMATIU (DRET INTERN)
Principis que cal tenir en compte
“Art. 9 CE 1978: 1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de
l’ordenament jurídic. (…). 3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, (…)”

1. Principi de legalitat: Submissió dels ciutadans i dels poders públics a tot l’ordenament jurídic
vigent.
2. Principi de jerarquia normativa: Les normes s’ordenen en una relació de jerarquia. Les normes
inferiors han de respectar les normes superiors (relació de subordinació).
3. Principi de territorialitat de les normes: Les normes són eficaces en el territori en el que té
competències l’òrgan que les ha aprovat. La norma té efectes en el territori en el que s’aprova.

Criteris
Ens seràn útils per a distingit les diferents normes que integren l'ordenament jurídic intern.
● Naturalesa de la norma (llei, decret, reglament…).
● Poder que aprova la norma (legislatiu, executiu, judicial).
● Òrgan que l’aprova (Govern, Parlament autonòmic…).
● Àmbit territorial de l’aplicació (Estatal, Catalunya, País Basc…).

Normes
➢ Normes superiors:
○ Constitució Espanyola 1978 → s’aplica a tot el territori.
○ Estatuts d’Autonomia CCAA → “llei orgànica”, regulen drets fonamentals. Norma
institucional bàsica de cada CCAA.

➢ Normes amb rang de llei:

○ Lleis orgàniques, art. 81 CE 78. → lleis excepcionals que regulen drets i llibertats
fonamentals dels ciutadans. Poder legislatiu (Congrés)
○ Lleis ordinàries. Les lleis ambientals no porten el qualificatiu d’ordinàries → Ley (Corts
Generals) / Llei (Parlament autonòmic).
■ Poder legislatiu (estatal o autonòmic): aprovades directament pel poder legislatiu.
■ Delegació legislativa: el legislatiu delega a l’executiu la facultat d’aprovar normes
amb rang de llei. Arts. 82 a 86 CE 78 i arts. 63 i 64 EAC.
○ Decrets lleis: Normes que aprova l’executiu en cas d’urgència i necessitat.
- Real decreto ley: norma de la legislació executiva (Govern Estatal).
- Decret llei: quan és a una CCA (Govern autonòmic).
○ Decrets legislatius: Refosa de textos normatius o innovació normativa. Aprova l’executiu.
- Real decreto legislativo: norma que agrupa normes anteriors sobre una mateixa
matèria (Govern Estatal).
- Decret legislatiu: norma que regula de nou una matèria, amb una llei de base prèvia
(Govern autonòmic).

➢ Normes amb rang de reglament:

Reglament: Aprovats pel poder executiu, cal una llei prèvia. Detalla, completa, allò previst en una
llei ordinària. La seva funció és regular la llei d’una manera més general.
Segons el seu origen diferenciem:
○ Real decreto: reglaments aprovats pel govern estatal
○ Decret / Decreto: (poder executiu – govern autonòmic / govern estatal)
○ Ordres: (poder executiu – ministre/conseller)
○ Ordenances locals: (poder executiu, ple de la corporació local – administració local
(ajuntaments)). Només s’apliquen al propi municipi.