TEMA 3: DRET INTERNACIONAL DEL MEDI AMBIENT

Per entendre l’acció internacional en l’àmbit del medi ambient i la seva importància, cal tenir en compte les
següents consideracions:
● Caràcter global → és imprescindible una acció internacional efectiva i eficaç, els estats han de
actuar conjuntament, coordinats i cooperats.
● Cronologia → el Dret internacional del medi ambient es considera un dret relativament “nou”, ja que
es va començar a desenvolupar a partir de la Conferència d’Estocolm del 1970.
● Fonaments de l’acció internacional → l’acció internacional es desenvolupa a partir de l’acord, la
cooperació i la voluntarietat dels estats, no hi ha cap autoritat de pugui imposar les seves decisions
per sobre de les altres.
● Objecte i objectius de les organitzacions internacionals → les organitzacions no es creen
inicialment per a actuar en relació amb els problemes ambientals, sinó que aquesta s’han anat
afegint progressivament, segons les necessitats (com el cas de la ONU i la PNUMA).

Organitzacions internacionals i medi ambient:

Organitzacions intergovernamentals (OG) Organitzacions no intergovernamentals (ONG)

- Formades pels Estats i altres subbjectes de - Independents al govern

dret internacional. - No tenen la capacitat de prendre decisions,
- Capacitat de prendre decisions i assumir però tenen un paper rellevant en la
compromisos internacionals preparació de conferències internacionals.
- ONU, UNESCO, OCDE… - Greenpeace, World Wildlife Fund…

El paper de l’ONU (1945) en l’acció ambiental internacional.

El principal objectiu de la ONU es mantenir la pau mundial, facilitar la
cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, seguretat, respecte
entre estats… Per tant, veiem que la protecció del medi ambient no està
entre els seus principals objectius. Aquest serà incorporat després, amb
la creació d’un nou òrgan:
Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) 1972.
➔ Funcions:
- Avalua l’estat del medi ambient i identifica qüestions que necessiten ser objecte de
cooperació internacional (Informe anual).
- Promou acords i tractats internacionals en matèria de medi ambient.
- Promou el coneixement científic i la informació sobre el medi ambient.
- Realitza actuacions en relació a l’àmbit de l’educació ambiental.
- Exerceix una funció de cooperació tècnica amb els Estats integrants de les NNUU.
➔ Organització: Consell de Govern i Oficina executiva.

Actualment la PNUMA és el principal organisme en l’àmbit d’acció mediambiental. Promou i organitza grans
conferències internacionals (cimeres) en aquest àmbit, on s’han acordat documents que han incidit al
desenvolupament de les polítiques ambientals.
Algunes de les conferències més destacables són:
➢ Conferència d'Estocolm, 1972.
Primera gran conferència internacional, tracta la problemàtica des d’una perspectiva global.
S’introdueix el concepte ecodesenvolupament.
- Declaració d’Estocolm. Document de principis que s’acorda com a resultat de la
conferència.

➢ Conferència de Nairobi, 1982.

 ➢ Conferència de Río de Janeiro, 1992.
Molta participació, gran importància en les conseqüències en el desenvolupament de l’acció
internacional mediambiental.
- Declaració de principis de Río sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament
- Pla d’Acció 21 (Agenda 21)
- Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic
- Conveni sobre la diversitat biològica

Les fonts del Dret Internacional

Què és? Branca del Dret que regula les actuacions i les relacions dels Estats i les organitzacions
internacionals. Ordena les conductes de la comunitat internacional. Dret internacional públic.

Subjectes que intervenen: OG i ONG

Característiques:
- Dret pactat, no autoritari, depèn de la voluntat les Estats, no es obligatoria la seva participació.
- Degut a aquest fet, hi ha dificultats en la seva aplicació efectiva, ja que no hi ha cap autoritat
internacional que pugui imposar el compliment de les normes.
- Dret jove, tal com hem dit abans parteix de la Conferència d’Estocolm, per això està poc consolidat.
- Valor jurídic desigual, ja que esta conformat per normes de diferent naturalesa (obligatòries i no
obligatòries).
- Desordenat, perquè sorgeix com a conseqüència dels conflictes i catàstrofes naturals.

Tenint en compte aquestes característiques, l'Assemblea General de les NNUU, va aprovar la Resolució,
cap a un pacte mundial pel medi ambient, en el que proposa la creació d’un grup de treball especial per
establir les bases del futur del dret ambiental internacional amb l’objectiu de reforçar-lo i millorar la seva
eficàcia, i d’unificar i harmonitzar un únic tractat internacional, amb totes les normes que ara es troben
disperses.

Fonts:
Tal com hem dit abans, hi han diferents tipus de normes que cal saber identificar. Aquestes poden ser
obligatòries o no obligatòries.
● OBLIGATÒRIES:
a. Tractats i convenis: Poden ser unilaterals o bilaterals. Son obligatòries pels estats que els
acorden, però el seu compliment efectiu depèn de la voluntat dels Estats.
Per a que s'integren en l’ordenament jurídic intern cal que siguin publicats el BOE, tal com
ho estableix la Constitució del 78 (Art. 96 CE)
b. Protocols: Complement d’un tractat o conveni inicial. Amplien o modifiquen algun aspecte,
però mantenint el mateix contingut.
c. Resolucions obligatòries: Font poc important. Es tracta de decisions emeses per les
organitzacions internacionals. Molts convenis es tracten de resolucions obligatòries.

● NO OBLIGATÒRIES:
a. Recomanacions i directives: Orientacions de com actuar en diferents àmbits
mediambientals.
b. Declaracions de principis: Proporcionen criteris generals d’actuació en relació amb l’acció
internacional mediambiental. En molts casos són la base de futures normes obligatòries.
c. Plans d’acció: Fixen objectius, i a partirs d’aquests s’estableixenaccions i mecanismes per
satisfer els objectius prèviament fixats. Preveuen instruments de seguiment, control i revisió
de les previsions dels Plans. Un important exemple de Pla d'Acció és l’AGENDA 2030.
AGENDA 2030: Naturalesa i conseqüències
Aprovat per la Resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides, el 25 de setembre de 2015 amb el
títol: “Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”

Antecedents:
- Informe Brundtland 1987
- ppi. de desenvolupament sostenible: "aquell que satisfà les necessitats del present sense
comprometre les necessitats de les futures generacions").
- Declaració de Rio 1992
- ppi de globalitat: “Els éssers humans (...). Tenen dret a una vida saludable i productiva en
harmonia amb la naturalesa”
- ppi de responsabilitat compartida : “Per assolir el desenvolupament sostenible, la protecció
del medi ambient ha de ser part del procés de desenvolupament i no pot ser considerat per
separat”
- Declaració del Mil·lenni 2000: 8 objectius de desenvolupament.
- objectiu 7: “Garantir la sostenibilitat del medi ambient”

Contingut:
Conté 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites.
Estableix 5 àrees prioritàries: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat

Entre els 17 ODS, podem destacar per la seva directa relació amb la protecció del medi ambient, els
Objectius següents:
❖ Objetivo 6. Garantizar la disponibilidad y la gestión sostenible del agua y el saneamiento para
todos.
❖ Objetivo 7. Garantizar el acceso a una energía asequible, fiable, sostenible y moderna para todos.
❖ Objetivo 13. Adoptar medidas urgentes para combatir el cambio climático y sus efectos.
❖ Objetivo 14. Conservar y utilizar sosteniblemente los océanos, los mares y los recursos marinos
para el desarrollo sostenible.
❖ Objetivo 15. Proteger, restablecer y promover el uso sostenible de los ecosistemas terrestres,
gestionar sosteniblemente los bosques, luchar contra la desertificación, detener e invertir la
degradación de las tierras y detener la pérdida de biodiversidad.

Naturalesa i principals conseqüències:

Cal tenir en compte la naturalesa no obligatòria del Pla d’Acció: per tant, l’eficàcia del compliment dels
ODS depèn de la voluntat dels Estats.
La responsabilitat de la seva satisfacció recau en tots els nivells. Requereix una actuació complexa i
coordinada: internacional, nacional, regional i local. També en col.laboració amb els actors privats.

Instruments per a la seva aplicació:

Per donar compliment efectiu als ODS es necessiten d’instruments concrets que permetin accions
concretes:
- Legislatius: Elaboració d’un marc legal que integri el seu contingut i conseqüències. Incorporar
l’anàlisi d’impacte de les diferents iniciatives legislatives en els ODS.
- Estratègics i de planificació: Elaboració d’instruments de planificació com a mecanismes per fer
efectius els ODS. Incloure en els documents de planificació la descripció del seu efecte en relació
als ODS.
- Organitzatius: Creació d’òrgans/estructures administratives de coordinació i col.laboració.
- Pressupostaris: Previsió de finançament/imprescindible per l’eficàcia.

Situació actual de l’Agenda 2030:

Estat → Plan para la implementación de la Agenda 2030 (aprovació juliol 2018).
Les comunitats autònomes tenen altres estartègies:
- Catalunya → Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 (aprovació setembre 2019).