R - D - Creixement I Productivitat de Catalunya en El Context Europeu

Número 8/2006 Novembre Any VI
P
Sèrie: creixement i factors de creixement
Papers
de
treball
R+D+i, creixement i productivitat de Catalunya en el context europeu

Tatiana Fernández
Daniel Montolio
Generalitat de Catalunya
Departament d’Economia i Finances
Direcció General de Programació Econòmica
El Departament d’Economia i Finances no comparteix necessàriament les opinions expressades pels
autors en aquests treballs.
© Generalitat de Catalunya
Departament d’Economia i Finances
Direcció General de Programació Econòmica
http://www.gencat.net/economia/
R+D+i, creixement i productivitat de Catalunya P 1
R+D+i, creixement i productivitat de Catalunya en el context

europeu (1995-2005)
Tatiana Fernández
DG Programació Econòmica
Daniel Montolio
DG Programació Econòmica
Universitat de Barcelona
1. Introducció
L’objectiu d’aquest paper de treball és descriure la posició de Catalunya respecte la

Unió Europea en termes d’R+D+i durant el període 1995-2005. Per tal d’assolir
aquest objectiu, a l’apartat 2 es descriu de forma breu el context econòmic català en
els darrers anys, posant especial èmfasi en les dades de la productivitat aparent del
treball i el posicionament econòmic de Catalunya respecte la UE.
L’apartat 3 presenta de forma més detallada per a Catalunya i la UE les principals

variables que s’utilitzen per tal de mesurar l’activitat de recerca i innovació d’una
economia. Es fa la distinció entre els inputs de l’activitat innovadora (la despesa en
R+D, l’ocupació en activitats d’R+D, els recursos humans dedicats a ciència i
tecnologia, la formació contínua, i l’esforç de les empreses en innovació) i els seus
resultats o outputs (el nombre de patents assolides com a mesura de la propietat
intel·lectual i les citacions d’articles científics, i l’ocupació en manufactures i serveis
d’alta tecnologia).
A l’apartat 4 es presenten els resultats per a Catalunya de l’índex d’innovació

regional elaborat per la Comissió Europea (Regional Innovation Performance Scoreboard).
Posteriorment, a l’apartat 5, s’exposen breument les que es creuen principals
febleses del sistema català d’innovació i es posa de relleu la necessitat d’un
increment en l’esforç d’inversió de Catalunya en R+D+i que permeti fer un salt
qualitatiu i convergir amb la UE. L’increment de la participació catalana en els
programes d’R+D+i europeus i estatals, que en els propers anys augmentaran
sensiblement els seus pressupostos, hauria de contribuir a fer aquest salt. Finalment,
l’apartat 6 recull les principals conclusions del treball.
2. Context econòmic general
En els darrers anys Catalunya ha enregistrat un notable dinamisme econòmic. La

taxa de creixement anual del PIB real al període 2000-2005 ha estat del 3% mentre
que, i atès el fort creixement demogràfic, durant el període 2000-2005 el PIB per
càpita va créixer de mitjana un 1,21% en termes reals (vegeu el quadre 1 i el gràfic
1).
Quadre 1. Descomposició del creixement real del PIB per càpita: model de creixement. 2000-2005
Creixement real PIB Creixement real Creixement taxa Creixement de Creixement de la
per càpita productivitat d’ocupació l’ocupació població
UE-25 1,24% 1,02% 0,22% 0,65% 0,44%
UE-15 1,04% 0,79% 0,25% 0,79% 0,54%
NEM 4,22% 4,26% -0,04% -0,14% -0,10%
Espanya 1,70% 0,04% 1,66% 3,20% 1,51%
Catalunya 1,21% 0,48% 0,73% 2,51% 1,76%
Font: Eurostat i INE (Contabilidad Regional de España) Base 2000 per a Catalunya. Taxa d’ocupació calculada com
ocupació/població total. Taxes de creixement anual acumulatives.
Catalunya ha mostrat, durant el període 2000-2005, un model de creixement basat

en els increments de l’ocupació, si bé la seva productivitat presenta uns millors
resultats que al conjunt d’Espanya. Així, el creixement mitjà de la productivitat real
va ser a Catalunya del 0,48% enfront el 0,04% registrat a Espanya. No obstant això,
el creixement de la productivitat real a Catalunya ha estat inferior al de la UE-15
(0,79%) i, especialment, al dels nous estats membres (NEM), amb un increment de
la productivitat del 4,26% i un creixement negatiu de la taxa d’ocupació (-0,04%).
Així doncs, Catalunya ha d’incrementar la productivitat dels seus factors i la

competitivitat dels seus productes. Per assolir aquests objectius és fonamental, entre
d’altres, incrementar l’esforç en R+D i en innovació tecnològica.
Dinamisme del PIB per càpita i la productivitat en el context europeu

En els darrers deu anys l’economia catalana ha tingut unes taxes de creixement del
PIB real sensiblement superiors a la mitjana europea (vegeu el gràfic 1). Si durant el
període 1995-2000 la UE-15 creixia al 2,8%, l’economia catalana ho feia al 3,3%.
En el període següent, es produeix la mateixa dinàmica, però les diferències

s’accentuen encara més donat el fort alentiment experimentat a la Unió Europea
(1,6%). A més, Catalunya en el període 2000-2005 creix anualment gairebé a les
mateixes taxes que el conjunt de l’economia espanyola.
En termes de PIB per càpita, en els darrers anys Catalunya ha anat guanyant
posicions tant respecte la UE-15 com, especialment, respecte la UE-25 (vegeu el
quadre 2 i el gràfic 2). L’any 2005 el PIB per càpita de Catalunya era un 17,3%
superior al de la UE-25 i un 8,3% superior al de la UE-15 (estimació provisional).
Gràfic 1. Creixement real del PIB (anual acumulatiu)
4,4
4,1 4,1
3,3 3,2
2,9 3,0
2,8
1,7 1,6
UE-25 UE-15 NEM Catalunya Espanya
1995-2000 2000-2005
Font: Eurostat i INE per a Catalunya.
Tal i com s’ha esmentat, el fort creixement que ha experimentat el PIB real català
s’explica, fonamentalment, per la millora en l’ocupació; mentre que les millores en
productivitat hi han tingut una escassa contribució. Tot i això, aquests darrers anys
(2000-2005) s’han caracteritzat per una lleugera millora en els ritmes d’augment de la
productivitat respecte l’etapa prèvia (1995-2000) tal i com mostra el gràfic 3.1
El nivell de la productivitat de l’economia catalana se situa per sobre de la mitjana

comunitària (104,6 quan per a la UE-25 és 100), si bé és lleugerament inferior a la de
la UE-15 (106,5), tal com mostren el gràfic 4 i el quadre 3. Les diferències en
estructura productiva entre països poden tenir una clara incidència en aquests valors.
Quadre 2. Evolució del PIB per habitant en ppc (UE-25=100)

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
UE 25 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
UE-15 109,9 109,6 109,5 109,5 110,2 110 109,6 109,3 109 108,6 108,3
NEM 50,8 52,1 52,5 52,3 48,9 49,4 50,9 52,2 53,2 55,2 56,4
Espanya 86,8 87 87 88,6 92,3 92,3 93,2 95,2 97,5 97,7 98,6
Catalunya 106,6 107,7 106,8 107,2 111,0 112,2 113,6 115,4 117,5 117,0(p) 117,3(p)
Font: Eurostat. Per a Catalunya els anys 2004-2005 són d’elaboració pròpia a partir de les dades de l'INE i seguint la
metodologia establerta per Eurostat. (p) provisional. Nota: dades PPC idònies per comparacions entre països en un any donat, i
no tant entre diferents anys per un mateix país.
1 Cal dir que les dades d’ocupació d’INE i Eurostat no són coincidents, ateses les diferències entre
llocs de treball i nombre de persones ocupades.
Gràfic 2. Evolució del PIB per habitant (UE25=100) en ppc
140
120
100
80
60
40
20
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
UE 25 UE-15 NEM Catalunya Espanya
Font: Eurostat, INE i elaboració pròpia.
Tot i això, Catalunya ha patit un empitjorament relatiu de la productivitat respecte a

la UE-15. Així doncs, la davallada més forta es produí durant el període 1995-2000,
quan l’índex de productivitat va passar de representar per a Catalunya un 102,2 de la
UE-15 a un 94,2. Val a dir que la productivitat a Catalunya s’ha recuperat de forma
notòria a partir de 2003, assolint valors molt propers ja a la mitjana de la UE-15.2
Gràfic 3. Creixement real de la productivitat (anual acumulatiu)
4,8
4,3
1,7
1,3
1,0
0,8
0,5
0,2 0,0
-1,0

1995-2000 2000-2005
2 Al 1995 la productivitat de Catalunya comparada amb la de la UE-25 era de 111,7.

Gràfic 4. Gap de productivitat amb la UE

(PIB per ocupat PPC, UE25=100)
120
110
100
90
80
70
60
50
40
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
Quadre 3. Productivitat (PIB per ocupat en PPC) en relació amb la UE-25 = 100
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
UE-25 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
UE-15 109,3 109,1 109 108,9 108,8 108,3 107,6 107,2 106,9 106,6 106,5
NEM 52,2 53,3 53,7 54 52,2 53,7 56,2 58,1 59,5 61,3 62,1
Catalunya 111,7 110,7 108,4 106,5 107,8 102 102,2 103,7 105,3 105,1(p) 104,6(p)
Espanya 103,7 103 100,3 99,5 100,5 97,9 97,5 98,7 99,7 98,2 97,3
UE-15 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
Espanya 94,9 94,4 92 91,4 92,4 90,4 90,6 92,1 93,3 92,1 91,4
Catalunya 102,2 101,5 99,4 97,8 99,1 94,2 95 96,7 98,5 98,6 (p) 98,2 (p)
Font: Eurostat, INE i elaboració pròpia. (p) provisional
Davant aquesta realitat econòmica, Catalunya ha de seguir millorant la capacitat

productiva de l’economia, especialment per fer front a la competència creixent dels
nous estats membres (els quals han mostrat, com era d’esperar, una forta millora de
la productivitat real, del 4,26% anual en el període 2000-2005). Per assolir aquest
objectiu, és fonamental aprofundir en un dels motors de la productivitat: la inversió
en R+D+i.
3. L’ R+D+i a Catalunya i la UE
En el marc de l’Estratègia de Lisboa, des de la Comissió Europea i Eurostat s’ha

promogut la identificació d’indicadors per mesurar la capacitat d’innovació
tecnològica de les economies de la UE. Ambdues institucions publiquen des de l’any
2000 i amb una periodicitat anual un quadre europeu d’indicadors per a la innovació
per als 25 estats membres. A més, sobre la base d’indicadors relatius a la creació i a
la difusió de coneixement, a la qualificació de la mà d’obra o al marc regulador i de
governança de la innovació, la Comissió Europea publica des de l’any 2001, amb
caràcter anual, un índex europeu d’innovació (IEI) que sintetitza la capacitat
d’innovar de les economies europees.3
La innovació tecnològica es pot definir com el procés que porta a l’adopció i la

difusió de noves tecnologies, orientada a crear nous processos, productes i serveis.
Per tant és un procés molt complex en el qual intervenen un nombre molt elevat de
factors estretament interrelacionats. A continuació s’analitza la capacitat d’innovació
tecnològica de Catalunya en relació amb la UE a partir de diversos indicadors,
distingint entre els inputs i els resultats o outputs de l’activitat innovadora.
Segons la Comissió Europea (2005), l’esforç en innovació o inputs de la innovació

es poden mesurar mitjançant indicadors relatius a la despesa en R+D en percentatge
del PIB; la formació de la població, que es mesura a partir d’indicadors relatius al
nombre de llicenciats, el graduats en ciència i tecnologia o a la participació en
formació contínua; o l’esforç de les empreses en innovació (empreses que innoven,
empreses que cooperen per innovar i despeses dutes a terme en TIC).
Pel que fa als outputs o als resultats de la innovació, la Comissió Europea

distingeix entre indicadors relatius a la propietat intel·lectual (patents, marques
comercials i dissenys industrials); i indicadors relatius a l’aplicació de coneixement
(mesurada en termes d’ocupació i de valor afegit de les activitats intensives en
tecnologia i coneixement; vendes de les empreses en productes nous, o de les
exportacions intensives en tecnologia).
Inputs de la innovació tecnològica
La despesa en R+D
Una primera mesura de l’activitat innovadora d’una economia és la despesa que
aquesta duu a terme per incrementar tant el volum de coneixements existents com
l’aplicació pràctica d’aquests coneixements. Aquestes despeses, que inclouen tant les
que es dediquen a la recerca bàsica com a la recerca aplicada o al desenvolupament
tecnològic, constitueixen la despesa en R+D.4
Són nombrosos els estudis empírics que constaten l’existència d’una correlació
positiva entre el nivell del PIB per habitant i el percentatge de PIB destinat a R+D.5
3 http://www.trendchart.org (a novembre 2006).

4 Per a una definició més exacta del que es considera despesa en R+D es pot consultar la publicació
de l’INE Estadística sobre Actividades de I+D.
5 Vegeu Comissió Europea (2003).
Gràfic 5. Relació R+D/PIB respecte PIB per càpita
180
160 Lux emburg
140
PIB per càpita (UE-25 = 100)
Irlanda EUA
Bèlgica
120 Cataluny a França Finlàndia Suècia
Itàlia Regne Unit Dinamarca
P. Baix os UE-15
100 Espany a
Malta UE25 Alemany a Japó
80 Xipre Hongria Eslov ènia
Portugal
Polònia Tx èquia
60 Eslov àquia
Estònia
40 Letònia Lituània
20
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4
R+D/PIB
Font: Eurostat
El gràfic 5 posa de relleu les diferències que existeixen en la inversió en R+D per
països: des dels que destinen més d’un 2,5% del seu PIB a activitats d’R+D (Suècia,
Finlàndia, Dinamarca, EUA i Japó), els intermedis entre 1,5% i 2,5% (Alemanya,
Bèlgica, França, Països Baixos, Regne Unit) i els de baixa intensitat (Espanya,
Grècia, Irlanda Itàlia, Portugal i els nous estats membres). Catalunya, amb una
despesa en R+D de l’1,34% del PIB al 2004 també s’inclou en aquest darrer grup
d’economies.
Val a dir que Catalunya, conjuntament amb Itàlia, Irlanda, Regne Unit i Països
Baixos, es troba amb un nivell de despesa en R+D per sota del que correspondria al
seu PIB per càpita segons la relació que s’estableix en el gràfic 5. Es cert, però, que
tal i com mostren el gràfic 6 i el quadre 4, des de l’any 2002 Catalunya ha
incrementat sensiblement el seu esforç en R+D, i, tot i que la despesa en R+D en
percentatge del PIB és encara inferior a la de la UE, en els darrers anys les
diferències s’han reduït sensiblement. A partir del 2002 es fa un notable esforç i una
política decidida per la innovació i l’R+D a Catalunya. S’incrementa de forma
notable el ritme de convergència de Catalunya cap a les economies més
desenvolupades d’Europa, i augmenten les distàncies respecte el conjunt d’Espanya,
amb un ritme inversor en R+D inferior.
Cal destacar que l’esforç en l’increment de recursos dedicats a R+D s’ha fet tant per
part del sector públic com del sector privat, tot i que la distància respecte la UE-15
s’ha reduït en major mesura en el sector privat (quadre 4). El 2004 el sector privat
dedicava un 0,88% del PIB a la despesa en R+D (percentatge força superior al
registrat a l’economia espanyola en el seu conjunt), mentre que el sector públic en
dedicava el 0,44%.
Gràfic 6. Evolució de la despesa en R+D en % del PIB

2,3
2,1
1,9
1,7
1,5
1,3
1,1
0,9
0,7
0,5
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
UE 25 UE-15 NEM Catalunya Espanya
Font: Eurostat.
Quadre 4. Evolució de la despesa en R+D en % del PIB

Total
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
UE-25 1,81% 1,79% 1,79% 1,80% 1,86% 1,86% 1,89% 1,90% 1,90% 1,86%
UE-15 1,85% 1,83% 1,83% 1,84% 1,90% 1,91% 1,94% 1,95% 1,95% 1,92%
NEM n.d. n.d. n.d. 0,77% 0,78% 0,77% 0,79% 0,78% 0,77% 0,78%
Espanya 0,79% 0,81% 0,80% 0,87% 0,86% 0,91% 0,92% 0,99% 1,05% 1,07%
Catalunya 0,88% 0,90% 0,92% 1,07% 1,04% 1,06% 1,04% 1,19% 1,27% 1,34%
Sector privat
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
UE-25 1,14% 1,14% 1,15% 1,15% 1,21% 1,22% 1,25% 1,24% 1,24% 1,22%
UE-15 1,17% 1,17% 1,18% 1,19% 1,24% 1,27% 1,29% 1,29% 1,28% 1,26%
NEM n.d. n.d. n.d. 0,37% 0,37% 0,36% 0,36% 0,32% 0,34% 0,36%
Espanya 0,39% 0,40% 0,40% 0,47% 0,46% 0,50% 0,49% 0,54% 0,57% 0,58%
Catalunya 0,55% 0,56% 0,60% 0,70% 0,72% 0,72% 0,70% 0,81% 0,85% 0,88%
Sector públic
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
UE-25 0,67% 0,66% 0,65% 0,64% 0,64% 0,64% 0,65% 0,66% 0,66% 0,65%
UE-15 0,68% 0,67% 0,65% 0,65% 0,66% 0,65% 0,66% 0,67% 0,67% 0,66%
NEM n.d. n.d. n.d. 0,40% 0,40% 0,41% 0,42% 0,46% 0,43% 0,41%
Espanya 0,40% 0,41% 0,40% 0,41% 0,41% 0,41% 0,43% 0,44% 0,48% 0,49%
Catalunya 0,33% 0,34% 0,31% 0,36% 0,33% 0,34% 0,34% 0,38% 0,43% 0,44%
Font: Eurostat
El quadre 5 detalla l’esforç en R+D realitzat per part del sector públic. Catalunya i
Espanya han incrementat des de 1995 la despesa en R+D que es fa a les Universitats
assolint el 0,31% del PIB l’any 2003 per a Catalunya. De fet, és en aquest àmbit on
les diferències respecte la UE-15 són menors, mentre que la major distància
s’enregistra en el cas del sector públic governamental. Cal dir, però, que Catalunya és
la que més ha incrementat l’esforç que es fa des del govern en R+D, un 0,03%.
Quadre 5. Despesa pública en R+D del sector públic en % del PIB. Detall
Govern Universitats
1995 2004 Diff 1995 2004 Diff
UE-25 0,30% 0,24% -0,06% 0,37% 0,41% 0,04%
UE-15 0,30% 0,24% -0,06% 0,38% 0,42% 0,04%
NEM 0,23%* 0,22% -0,01% 0,17%* 0,19% 0,02%
Espanya 0,15% 0,17% 0,02% 0,25% 0,32% 0,07%
Catalunya 0,09% 0,12%** 0,03% 0,24% 0,31%** 0,07%
* NEM al 1998 ** Catalunya al 2003
Un aspecte important de l’esforç en R+D que s’està duent a terme Catalunya és la

participació del sector privat en activitats d’R+D. Tal com mostra el gràfic 7,
Catalunya té una participació de la iniciativa privada equivalent a la de la UE (vegeu
també el quadre 6).
Gràfic 7. Despesa en R+D realitzada pel sector privat, en % (2004)

90
77
80 74 74
71 70 70 69
68 67
70 66 66 66 64 64
64
58
60 54
50 49 49
50 46 46 45
42
38
40 34
32
29 27
30
21
20
Portugal
Regne Unit
Dinamarca
Itàlia
Letònia
Estònia
Malta
Lituania
US
Japó
Suècia
Finlàndia
Alemanya
Bèlgica
Catalunya
UE-15
UE-25
França
Irlanda
Holanda
Luxemburg
Hongria
Grècia
Polònia
NEM
Eslovènia
República Txeca
Espanya
Eslovàquia
xipre
Font: Eurostat.
A escala europea, la participació de la iniciativa privada varia des de l’escàs pes que
destinen a Lituània (21,1%) o Grècia (31,6%), fins als nivells més alts assolits pel
Japó (77,2%) i els EUA (74,4%). La majoria dels països registren un percentatge
d’R+D empresarial d’entre el 40% i el 75%.
Per tant, Catalunya se situa entre els països que tenen un pes del sector privat elevat
(65,7%) percentatge similar al de França (64,4%), la UE-15 (65,6%) o Regne Unit
(68,2%) i molt superior a la del conjunt de l’Estat espanyol (54,2%).
En general, per a Catalunya la distinció entre la despesa en R+D pública i privada

no és pas trivial. Així, Catalunya (com possiblement la resta d’Espanya)
tradicionalment ha tingut un sector universitari finançat amb recursos públics amb
poca relació amb el teixit productiu en termes de transferència de tecnologia. Tot i
que aquesta característica s’ha intentat redreçar darrerament (per exemple amb la
creació de parcs científics) s’ha de tenir en compte a l’hora d’analitzar i entendre les
dades d’inversió pública i privada en R+D. De fet, aquesta característica dóna
encara més valor a les dades de la inversió privada en R+D a Catalunya, la qual es
situa gairebé a nivells europeus tant per la participació en el total d’R+D com per la
seva dinàmica.
Quadre 6. Evolució de la despesa en R+D realitzada pel sector privat (% sobre el total)
1999 2004
UE-25 65% 66%
UE-15 65% 66%
NEM 47% 46%
Espanya 53% 54%
Catalunya 69% 66%
Font: Eurostat
Ocupació i recursos humans dedicats a ciència i tecnologia
Ocupació
Més enllà de la despesa realitzada, es pot descriure la posició, la capacitat i l’esforç
innovador d’una economia analitzant el nombre d’ocupats dedicats a activitats
d’R+D. El personal dedicat a activitats d’R+D ha experimentat uns intensos
increments tant a Catalunya com a Espanya (gràfic 8). Així, per exemple, la taxa de
creixement anual en el període 2000-2004 dels ocupats dedicats a activitats d’R+D
és a Catalunya de l’11,0%, molt superior al 2,0% registrat a la UE-15 i molt superior
també a l’augment de l’ocupació total.
Es pot comprovar com Catalunya ha fet un gran esforç en la creació de llocs de

treball en R+D. Aquest esforç es tradueix en que l’any 2004 l’1,7% de la població
ocupada es dedicava a activitats relacionades amb l’R+D, percentatge superior al
registrat a Espanya (1,5%) o a la UE-15 (1,6%) el mateix any, i també superior al
mateix percentatge registrat a Catalunya l’any 1999 (1,2%), tal com mostra el gràfic
9.
Gràfic 8. Evolució dels ocupats en R+D (mitjana anual de la taxa de

creixement)
11,0
9,5 9,7
8,3
7,7
6,4
1,8 1,7 1,8 2,0 1,9 2,0
-0,1
-0,2 -0,4
1995-2004 1995-1999 2000-2004

Font: Eurostat i elaboració pròpia.
Gràfic 9. Ocupats en R+D en % de la població ocupada
1,7
1,6
1,5 1,5 1,5
1,4
1,2 1,2
0,9 0,9
1999 2004
La importància de l’ocupació en activitats d’R+D, així com el fort increment

experimentat per aquesta variable en els darrers anys poden reflectir el fort
dinamisme de l’economia catalana en els darrers anys, sustentat per la seva base de
petites i mitjanes empreses (tradicionalment familiars). Així doncs, els forts
increments dels ocupats en activitats d’R+D a Catalunya podria reflectir un procés
de modernització tecnològica de les empreses catalanes i la seva aposta per la
innovació com a estratègia de competitivitat i, especialment, per fer front a la

creixent competència de països amb uns salaris i uns costos sensiblement inferiors
als catalans. El fet que els creixements més intensos s’hagin produït al sector privat,
amb un augment de l’ocupació del 155% donaria suport a aquesta explicació (vegeu
el quadre 7).
Al sector públic (govern), l’increment des de 1995 fins el 2004 també ha estat
notable (141%) i contrasta amb l’evolució negativa d’aquest sector al conjunt de la
UE (-11%), on els increments de l’ocupació en R+D tenen lloc únicament al sector
privat (21%) i a les universitats (28%). A Catalunya els ocupats en recerca al món
universitari també han crescut de forma significativa en el conjunt del període 1995-
2004, un 86%, percentatge similar al registrat al conjunt d’Espanya.
Aquest fort pes dels ocupats en R+D en el total de la població ocupada a Catalunya
i, en menor mesura, a Espanya, contrasta amb el reduït pes de la despesa en R+D en
relació amb la mitjana comunitària tal i com s’ha esmentat. Caldrà veure en els
propers anys si aquest increment dels ocupats en l’R+D és resultat de l’aposta per la
innovació com a estratègia de competitivitat i es plasma, per tant, en un salt
qualitatiu de la despesa en R+D i dels seus resultats, és a dir, en termes de patents i
de productivitat.
Quadre 7. Ocupats en activitats d'R+D per sector institucional

Sector privat
1995 2004 Diferència Creix. anual acumulatiu
UE-25 903.158,0 1.095.490,0 21% 2,2%
UE-15 848.502,4 1.050.147,0 24% 2,4%
NEM 54.655,6 45.343,0 -17% -2,1%
Espanya 27.558,0 71.123,1 158% 11,1%
Catalunya 8.071,0 20.591,0 155% 11,0%
Govern
UE-25 327.090,9 292.184,6 -11% -1,2%
UE-15 269.385,9 247.007,9 -8% -1,0%
NEM 57.705,0 45.176,6 -22% -2,7%
Espanya 17.153,0 27.165,5 58% 5,2%
Catalunya 1.651,0 3.974,1 141% 10,3%
Universitats
UE-25 493.883,2 632.313,0 28% 2,8%
UE-15 429.915,0 550.269,0 28% 2,8%
NEM 63.968,2 82.044,1 28% 2,8%
Espanya 34.330,0 63.331,1 84% 7,0%
Catalunya 6.414,0 11.947,1 86% 7,2%
Font: Eurostat. Valors absoluts de l'ocupació equivalent a temps complert.
Recursos Humans
Un altre concepte que ajuda a completar la vessant de l’esforç innovador (inputs)
que ens aporta el mercat de treball tal i com s’ha analitzat fins ara, és el concepte de
recursos humans qualificats que acumula una economia. Actualment no hi ha un
consens sobre quina ha de ser la definició de treballador o persona qualificada. Un
marc conceptual acceptat internacionalment és el Manual de Camberra que defineix els
recursos humans dedicats a la ciència i la tecnologia com les persones que tenen
estudis específics en aquests camps o les persones que, sense tenir aquestes
qualificacions, efectivament treballen en sectors de ciència i tecnologia on
normalment es demanen aquestes qualificacions per treballar.6 Les dades sobre
recursos humans en ciència i tecnologia permeten millorar la nostra comprensió de
la demanda i l’oferta de persones qualificades.
Per tant, el concepte de recursos humans dedicats a ciència i tecnologia completa la

visió que es té de la de la força de treball dedicada a les activitats d’R+D. Seguint la
classificació d’Eurostat, aquesta variable es pot dividir en tres grans conceptes:
• Educació: persones que han acomplert de forma satisfactòria els nivells de

llicenciatura i doctorat en el camp de la ciència i la tecnologia.
• Ocupació: persones que treballen en un sector de ciència i tecnologia, on

normalment es demanen estudis específics per poder treballar-hi.
• Educació i Ocupació: persones que han acomplert de forma satisfactòria els nivells
de llicenciatura i doctorat en el camp de la ciència i la tecnologia i, a més,
treballen en un sector de ciència i tecnologia.
El quadre 8 presenta les dades per aquestes variables pels anys 2000 i 2005. Es pot
observar com Catalunya segueix un patró molt clar: té un major percentatge de la
població i dels ocupats amb estudis superiors que la UE-15, però, en canvi, el
percentatge de persones que ocupen llocs de treball d’acord amb les seves
qualificacions és inferior.
Aquest fet pot reflectir que a Catalunya es disposa d’una xarxa d’universitats que han
donat resposta al boom que s’ha viscut en la darrera època a l’educació superior,
donant formació a un ampli ventall de gent, que un cop al mercat laboral no han
trobat una feina directament relacionada amb els seus estudis, produint-se un cert
fenomen de mismatch. Efectivament, amb xifres referides al 2005, el percentatge de
persones amb estudis en ciència i tecnologia respecte la població ocupada era a
Catalunya del 37,7%, superior al 30,5% de la UE-25 i al 31,8% de la UE-15. En
canvi, a Catalunya únicament el 23,5% de les persones amb aquests estudis
ocupaven un lloc de treball d’acord amb les seves qualificacions, percentatge inferior
6 D’acord amb el Manual de Camberra, l’àmbit de la ciència i la tecnologia es defineix en un sentit
ampli i cobreix tots els àmbits de l’educació (ciències naturals, enginyeria i tecnologia, ciències
mèdiques, ciències agrícoles, ciències socials, humanitats i altres àmbits) i l’ocupació (gestors de
departaments i gestors generals, professionals dels àmbits científics i de l’enginyeria i professionals
de l’ensenyament).
al de la UE-25 (27,0%) i al de la UE-15 (27,7%). Aquesta tendència es matisa

lleugerament si tenim en compte les persones que treballen en l’àmbit de la ciència i
la tecnologia i tenen una titulació adequada per fer-ho. A Catalunya aquest
percentatge era del 17,5%, per un 15,4% de la UE-25 i un 15,9% de la UE-15.
En general, s’observa que a Catalunya hi ha un gran nombre de persones amb

estudis en ciència i tecnologia que no troba una feina que es correspongui amb les
seves qualificacions. Aquest desajust de l’oferta i la demanda és a Catalunya
sensiblement superior al de la UE. Així doncs, a Catalunya l’any 2005, la població
amb estudis en ciència i tecnologia era un 38% superior a l’oferta de llocs de treball
que requerien aquesta qualificació, quan a l’Europa dels 15 aquest percentatge era
del 13%.
Quadre 8. Recursos humans en ciència i tecnologia

Total de recursos humans
1000's Percentatge població Percentatge ocupats
2000 2005 2000 2005 2000 2005
UE-25 78.246 91.325 17,9 20,4 37,8 42,2
UE-15 67.911 79.508 18,3 20,9 39,2 43,6
NEM 10.335 11.817 15,7 17,6 30,4 34,8
Espanya 6.769 9.021 17,0 21,0 37,8 43,3
Catalunya 1.163 1.540 18,8 22,6 38,5 43,7
Educació
2000 2005 2000 2005 2000 2005
UE-25 54.525 66.037 12,5 14,8 26,3 30,5
UE-15 48.230 58.001 13,0 15,3 27,8 31,8
NEM 6.294 8.036 9,6 12,0 18,5 23,7
Espanya 5.939 7.956 14,9 18,5 33,2 38,2
Catalunya 988 1.330 15,9 19,6 32,7 37,7
Ocupació
2000 2005 2000 2005 2000 2005
UE-25 51.375 58.494 11,8 13,1 24,8 27,0
UE-15 44.056 50.483 11,9 13,3 25,4 27,7
NEM 7.319 8.011 11,1 12,0 21,5 23,6
Espanya 3.260 4.538 8,2 10,5 18,2 21,8
Catalunya 606 828 9,8 12,2 20,0 23,5
Educació i ocupació
2000 2005 2000 2005 2000 2005
UE-25 27.654 33.206 6,3 7,4 13,3 15,4
UE-15 24.375 28.976 6,6 7,6 14,1 15,9
NEM 3.278 4.230 5,0 6,3 6,9 12,5
Espanya 2.429 3.473 6,1 8,1 13,6 16,7
Catalunya 430 618 6,9 9,1 14,2 17,5
Font: Eurostat.
Formació continua
A una economia creixentment globalitzada i caracteritzada pel canvi tècnic i la
innovació continus, els individus necessiten adquirir contínuament nous
coneixements i habilitats per aplicar al seu lloc de treball. La formació contínua, és a
dir, aquella formació destinada a dotar els treballadores de competències i
qualificacions específiques per al seu lloc de treball, és clau per a la competitivitat
d’empreses i territoris.
A Catalunya, la participació en formació contínua és molt baixa. Així doncs, l’any

2001 només un 10% dels treballadors ocupats i un 4% de les empreses catalanes van
participar en formació contínua, percentatges inferiors als del conjunt d’Espanya
(11% i 5% respectivament).7
No hi ha dades sobre formació contínua que permetin fer una comparació

internacional, però Eurostat facilita les dades relatives al percentatge de població
d’entre 25 i 64 anys que, en les quatre setmanes prèvies a la data de l’enquesta, va
participar en algun tipus d’activitat educativa o formativa. Segons aquest indicador,
Catalunya se situava en el 2,9%, percentatge sensiblement inferior al d’Espanya
(4,7%), al dels nous estats membres (5,4%) i, especialment, inferior al dels països de
la UE-15 (10,7%).
Quadre 9. Participació de la població de 25-64 anys en formació contínua (en%)

2000 2001 2002 2003 2004
UE 25 7,5 7,5 7,6 9 9,9
UE-15 8 8 8,1 9,8 10,7
NEM n.d. 4,7 4,7 4,9 5,4
Espanya 4,1 4,4 4,4 4,7 4,7
Catalunya 2,7 3,2 2,8 3,2 2,9
Catalunya té un percentatge elevat de la població amb estudis universitaris aspecte

que contrasta amb la baixa participació en formació contínua i amb l’elevat
percentatge de persones que no han finalitzat l’educació secundària.8 La formació de
tipus intermedi i la formació contínua són precisament les que ofereixen formació
de caràcter pràctic, més orientada a les necessitats específiques de les empreses i, per
tant, són clau per a la competitivitat de l’economia. Com mostren nombrosos
estudis empírics, no hi ha una connexió directa entre la competència tecnològica
d’un país i el nivell d’estudis de la seva població (Narula, 2003). La capacitat
d’innovació d’una economia depèn, a més de la qualificació del capital humà,
mesurada pel percentatge de població amb estudis terciaris, per l’habilitat del seu
7 Vegeu, per exemple, Aranda (2005).

8
Segons les dades del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (MECD), el percentatge de la
població entre 18 i 24 anys que no ha completat l’educació secundària i que no segueix cap altre
tipus de formació era al 2002 a Catalunya del 28,1%, per un 18,5% de la UE-15; vegeu quadre 10 a
Montolio i Oroval (2005).
sector productiu per explotar les qualificacions, els recursos i el coneixement

disponibles. És precisament per això que és clau disposar de mecanismes que
facilitin la transmissió i l’aplicació del coneixement a l’activitat productiva. El cas de
Dinamarca és il·lustratiu en aquest sentit. Aquets país no disposa d’una base
científica forta i té una indústria manufacturera fortament especialitzada en les
anomenades activitats tradicionals o de contingut tecnològic mitjà i baix, amb una
gran capacitat per desenvolupar innovacions incrementals a partir de l’absorció de
coneixement i de l’aplicació de tecnologies de l’exterior. Aquesta capacitat es
fonamentaria en un ampli sistema de formació professional i de formació contínua, i
amb denses xarxes de col·laboració entre empreses i actors econòmics (Lundvall i
Christensen, 1999).
Esforç en innovació tecnològica9

La mesura de la innovació és problemàtica degut a les dificultats per identificar
l’objecte a mesurar. A Espanya i Catalunya la font principal per a les dades relatives
a la innovació tecnològica és l’Enquesta sobre innovació tecnològica a les empreses
de l’INE. Aquesta Enquesta únicament té en compte les innovacions tecnològiques,
que comprenen els productes (béns i serveis) i processos tecnològicament nous,
com també les millores tecnològiques importants dels mateixos.10
Quadre 10. Evolució de la despesa en innovació tecnològica de les empreses

Catalunya 2000 2002 2003 2004
Despesa en innovació tecnològica (milions d'euros corrents) 2.751 2.787 2.917 3.074
Despesa innovació % PIB 2,31 2,03 1,98 1,95
Despesa innovació/xifra negoci total empreses n.d. 0,9 1,1 0,9
Despesa innovació/xifra negoci emp. innovadores n.d. 2,1 2,4 1,5
% Empreses innovadores sobre el total n.d. 21,0 21,5 31,7
Espanya 2000 2002 2003 2004
Despesa en innovació tecnològica (milions d'euros corrents) 10.174 11.090 11.199 12.491
Despesa innovació % PIB 1,61 1,52 1,43 1,49
Despesa innovació/xifra negoci total empreses n.d. 0,8 0,8 0,8
Despesa innovació/xifra negoci emp. innovadores n.d. 1,8 2,0 1,8
% Empreses innovadores sobre el total n.d. 20,6 19,4 29,7
Font: INE, Idescat i elaboració pròpia.
En el període 2000-2004 la despesa de les empreses en innovació tecnològica en

percentatge del PIB s’ha reduït tant a Catalunya com a Espanya. Així, a Catalunya la
despesa en innovació en percentatge del PIB ha disminuït del 2,31% a l’1,95%,
mentre que a Espanya ho ha fet de l’1,61% a l’1,49% del PIB (vegeu el quadre 10).
En canvi, des de l’any 2002 ha augmentat considerablement el percentatge
d’empreses innovadores tant a Catalunya (del 21,0% al 31,7%), com a Espanya (del
9 Per a més detall de la posició innovadora de Catalunya vegeu Busom et al. (2006).
10 Les activitats per a la innovació tecnològica constitueixen el conjunt d’activitats que condueixen
al desenvolupament o introducció d’innovacions tecnològiques i inclouen les activitats següents:
R+D interna; R+D externa, adquisició de maquinària, equipaments i software; adquisició de
coneixements externs; formació; introducció d’innovacions al mercat; i altres preparatius per a la
producció i/o la distribució.
20,6% al 29,7%). L’indicador més freqüent per mesurar l’esforç innovador de les
empreses és la despesa en innovació en percentatge de la xifra de negocis. En el
període 2002-2004, a Catalunya ha augmentat el nombre d’empreses innovadores
però ha disminuït l’esforç en innovació mitjà d’aquestes (del 2,1% a l’1,5%), mentre
que l’esforç en innovació del total d’empreses s’ha mantingut constant (al 0,9%).
Les dades de l’INE no són homogènies amb les d’Eurostat per als estats membres,
el que dificulta la comparació. Segons les dades de la Tercera Enquesta d’Innovació
Comunitària (CIS-3), que facilita dades per a l’any 2000, Espanya se situa a la cua
dels estats membres pel que fa a l’esforç innovador de les empreses. En general, les
empreses espanyoles només destinarien un 1,8% de la seva xifra de negocis a
despeses a la innovació, per sota el promig del 3,4% dels països europeus
considerats (vegeu el gràfic 10).
Gràfic 10. Esforç innovador de les empreses innovadores

(2000)
10 8,8
9
8
7
5,7 5,5
6 5,2
5 3,7
3,7 3,7 3,5 3,5 3,4
4 3,2
2,8 3,1
2,6 2,7
3 1,8
2,2 1,9 1,8
1,7
2 0,8
1
0
Portugal
Regne Unit
Dinamarca
Estònia
Itàlia
Lituània
Letònia
Malta
Països Baixos
Alemanya
Bèlgica
Finlàndia
França
Grècia
Hongria
Luxemburg
Xipre
Eslovàquia
Eslovènia
Espanya
Txèquia
Font: Tercera Enquesta d’Innovació Comunitària (CIS-3) d’Eurostat.
Outputs
Les aplicacions: patents

El nombre de patents sol·licitades és un indicador de la innovació de productes i/o
processos i, com a tal, és molt útil per avaluar els resultats de l’esforç en R+D i en
innovació tecnològica. En aquest sentit, la capacitat de les empreses per
desenvolupar nous productes i nous processos de producció és un determinant clau
dels seus avantatges competitius.
Catalunya se situa molt per darrera de la mitjana comunitària pel que fa al nombre
de patents sol·licitades a l’Oficina Europea de Patents per milió d’habitants i
d’ocupats. Tal com mostra el quadre 11, l’any 2003 a Catalunya es van sol·licitar 35
patents per milió d’habitants, xifra sensiblement inferior a la de la UE-25 (134) i a la
de la UE-15 (159), però superior a la d’Espanya (14) i a la dels nous estats membres
(4). A més, en els darrers anys les diferències amb la UE s’han ampliat. Quan es
tenen en compte les patents d’alta tecnologia, les patents TIC o les patents de
biotecnologia, les diferències amb la UE-25 i, especialment, amb els països de la
UE-15, són encara més elevades.
Quadre 11. Patents sol·licitades a l'Oficina Europea de Patents

Patents totals
per milió d'ocupats per milió de persones
1995 2003 1995 2003
UE-25 293* 146 79 134**
UE-15 210 171 94 159**
NEM --- --- 3 4
Espanya 31 31 13 14
Catalunya 121*** 72 31 35
Patents d'alta tecnologia
1995 2003 1995 2003
UE-25 58* 24 10 27**
UE-15 26 29 12 32**
NEM --- --- 0 1
Espanya 2 4 1 2
Catalunya 13*** 7 2 3
Patents TIC
1995 2003 1995 2003
UE-25 80* 36 15 37**
UE-15 41 42 18 45**
NEM --- --- 0 1
Espanya 3 5 1 2
Patents de biotecnologia
1995 2003 1995 2003
UE-25 13* 5 3 6**
UE-15 7 6 3 7**
NEM --- --- 0 0
Espanya 1 2 0 1
Font: Eurostat. *2000 **2001 ***1999
Un altre indicador de l’output d’R+D complementari al de les patents és la citació

d’articles científics produïts a un territori per milió d’habitants. Segons els càlculs de
Boix i Galleto (2005) a partir de les dades d’Isinet, de l’Idescat i de l’OCDE,
Catalunya, amb 296 articles científics citats per milió de persones se situaria
sensiblement per sota la mitjana de la UE (495 i 557 citacions per a la UE-25 i la
UE-15, respectivament). Dels estats membres de la UE-15, Catalunya se situaria
únicament per davant de Portugal (208), i darrera de països com Espanya (387) o
Grècia (304).
El baix esforç en R+D que ha caracteritzat l’economia catalana, especialment fins a

l’any 2001, explicaria en bona mesura aquests resultats tant minsos en termes de
patents i de citació d’articles científics. L’increment de la despesa i el nombre
d’ocupats en R+D que ha tingut lloc en els darrers anys i que es preveu continuï en
els propers, hauria de portar a una reducció progressiva del gap amb la UE.
L’ocupació en manufactures i serveis d’alta tecnologia

La Comissió Europea utilitza l’ocupació en manufactures i serveis d’alta tecnologia
com un indicador dels resultats d’innovació (quadre 12). A les darreres dècades, les
indústries més intensives en tecnologia s’han caracteritzat per les seves elevades
taxes de creixement de la producció i de la productivitat, resultat del seu fort
dinamisme innovador. Aquest fet ha portat a identificar l’activitat innovadora amb
aquests sectors i a argumentar que les anomenades manufactures tradicionals o de
contingut tecnològic baix són poc innovadores i, per tant, tenen un potencial de
creixement molt menor. Així doncs, segons Hollanders (2006), el pes de l’ocupació
en sectors manufacturers de tecnologia mitjana-alta i alta seria un indicador de
l’economia manufacturera fonamentada en la innovació contínua mitjançant
l’activitat creativa i inventiva. D’altra banda, els serveis d’alta tecnologia proveeixen
d’inputs a les activitats innovadores de les empreses a tots els sectors de l’economia
i, per tant, poden incrementar la productivitat de l’economia i donar suport a la
difusió de les innovacions, especialment d’aquelles basades en les noves tecnologies
de la innovació.
Quadre 12. Percentatge de l'ocupació en sectors intensius en tecnologia i coneixement

Manufactures de tecnologia mitjana-alta i alta
1995 2000 2005
UE-25 n.d. 7,6% 6,7%
UE-15 7,4% 7,6% 6,7%
NEM n.d. 7,0% 6,4%
Espanya 5,2% 5,4% 4,7%
Catalunya 9,3% 9,1% 8,1%
Serveis de tecnologia alta
1995 2000 2005
UE-25 n.d. 3,3% 3,4%
UE-15 2,9% 3,4% 3,5%
NEM n.d. 2,9% 2,5%
Espanya 1,9% 2,3% 2,8%
Catalunya 1,9% 2,6% 3,0%
Total sectors tecnològics
1995 2000 2005
UE-25 n.d. 10,9% 10,0%
UE-15 10,3% 11,0% 10,2%
NEM n.d. 7,7% 7,4%
Espanya 7,1% 7,7% 7,4%
Catalunya 11,2% 11,7% 11,0%
Font: Eurostat
A Catalunya, el pes de les activitats manufactureres de tecnologia mitjana-alta i alta

és sensiblement superior a la mitjana de la UE. Catalunya és una de les regions
europees més industrials, amb un pes molt rellevant de les indústries química i de
materials de transport. En canvi, el pes de serveis intensius en tecnologia és inferior
a la mitjana comunitària, si bé s’ha incrementat sensiblement en els darrers deu anys.
D’altra banda, però, la classificació de l’OCDE de les indústries segons el seu

contingut tecnològic a partir de la seva despesa en R+D, presenta limitacions
importants, especialment de cara a analitzar l’activitat innovadora dels diferents
sectors manufacturers, atès que el que caracteritza les indústries intensives en
tecnologia enfront les indústries tradicionals no és la seva capacitat d’innovar sinó la
base de coneixement que utilitzen per innovar i el tipus d’innovació.
El coneixement generat a les indústries classificades com a tradicionals o amb un

contingut tecnològic baix es caracteritza per ser predominantment pràctic o orientat
a l’aplicació, és a dir, tàcit i, per tant, no és considerat com a R+D. La classificació
de les indústries segons el seu contingut tecnològic no té en compte que les
empreses dels sectors considerats poc intensius en tecnologia sovint adapten i
apliquen les innovacions desenvolupades als sectors tecnològicament més punters.
Així, per exemple, a la indústria de l’alimentació, els processos de producció i de
control requereixen tecnologies basades en la microbiologia, la bactereologia i la
informàtica, mentre que els tèxtils sintètics moderns són el resultat de dècades
d’R+D a la indústria química (Hirsch-Kreinsen et al., 2003). Hi ha múltiples
exemples de tecnologies amb aplicacions que van molt més enllà de la seva indústria
d’origen i que creen noves oportunitats a les empreses de tots els sectors.
En aquest marc, l’indicador de “tecnologia adquirida”, que mesura l’R+D incorporat

en el capital i en els béns intermedis utilitzats per una indústria a partir d’una taula
d’input-output11 seria un indicador més acurat de la intensitat tecnològica dels
sectors manufacturers. Els estudis que utilitzen aquest indicador mostren com a les
anomenades indústries de contingut tecnològic baix la tecnologia adquirida té un pes
molt més important que l’R+D directa (Smith, 2003).
A més, l’indicador de l’especialització interindustrial dels estats membres s’hauria de

completar amb un indicador de l’especialització intraindustrial, és a dir, si dins d’un
sector el país està especialitzat en un segment de qualitat superior o inferior. En
aquest sentit, són nombrosos els estudis empírics que contrasten que, a l’hora
d’explicar les diferències en productivitat entre països, l’especialització intraindustrial
(per segments de qualitat) és tant o més rellevant que l’especialització interindustrial
(en determinats sectors).12
11 S’assumeix que l’R+D incorporat en un bé de capital és igual al valor d’aquest multiplicat per la
intensitat en R+D de la indústria proveïdora (Smith, 2004).

12 Per a la UE vegeu per exemple Díaz Mora (2000) o Aiginger (2001).
4. Índex d’innovació regional per a la UE: European Regional Innovation

Scoreboard
Disposar de dades regionals sobre R+D+i és clau, atès que les polítiques
d’innovació sovint són desenvolupades i implementades a escala regional,
complementant les polítiques estatals i de la UE. La Comissió Europea ha publicat
l’índex europeu d’innovació regional per als anys 2002 i 2003 i actualment està en
fase d’actualització de l’índex per al 2006. La nova entrega del European Regional
Innovation Scoreboard classifica 208 regions de la UE-25 segons set indicadors relatius
a:
• La despesa pública en R+D en % del PIB (quadre 4)
• La despesa privada en R+D en % del PIB (quadre 4)
• Els recursos humans en ciència i tecnologia (quadre 8)
• La participació en formació contínua (quadre 9)
• El nombre de sol·licituds de patents per milió d’habitants (quadre 11)
• L’ocupació en les manufactures de tecnologia mitjana-alta i alta (quadre 12)
• L’ocupació en els serveis d’alta tecnologia (quadre 12)
De forma breu, entre les vint regions millor posicionades al rànquing hi ha quatre de
Suècia, nou d’Alemanya, dues de Finlàndia, i una del Regne Unit i els Països Baixos,
França i Txèquia. En aquest rànquing Catalunya ocupa la posició 82, per darrera de
la Comunitat de Madrid (31), el País Basc (55) i la Comunitat Foral de Navarra
(76).13
A l’hora d’interpretar aquest indicador cal tenir present que té bàsicament en

compte la inversió en R+D, la formació de la població, el pes dels sectors més
intensius en tecnologia i el nombre de patents per milió d’habitants i, per tant, és
sobretot un indicador de creació de coneixement. Per tant, aquelles regions amb un
fort pes del sector serveis –especialment si els serveis no són intensius en
coneixement– tendeixen a tenir un índex d’innovació regional molt baix en relació
amb el seu PIB per habitant, seria el cas, per exemple, de les Illes Balears, que en el
rànquing de l’índex d’innovació regional ocupa la posició 195 (de 208).
Donada l’alta dimensionalitat de la innovació és necessari, especialment si el que es

vol es dur a terme comparacions entre economies, la utilització de mesures
agregades d’innovació com l’índex proposat per la Comissió Europea. D’altra banda,
cal tenir present que la manca de dades homogènies per a les regions europees
condiciona la tria dels indicadors a partir dels quals es calcula l’índex, que no
13
http://www.trendchart.org
recullen totes les dimensions de la innovació. L’anàlisi de la realitat innovadora de

l’economia catalana en el marc de la UE a partir d’aquest tipus d’índexs s’ha de
completar amb una anàlisi més detallada dels indicadors disponibles relatius a la
innovació i a la posició econòmica (productivitat, PIB per càpita o creixement
econòmic), tal com s’ha fet en aquest treball.
5. Impuls de l’R+D+i a Catalunya
L’R+D+i és un àmbit d’actuació prioritari del Govern català, tal com reflecteixen els
objectius del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 (PRI) i de l’Acord
Estratègic, amb un increment de la despesa en R+D que l’ha de situar al 2,1% del
PIB al 2008 (el 2004 el pes de l’R+D en el PIB va ser de l’1,34%).
Com apunta el PRI, els avenços imprescindibles en la capacitat de recerca i

innovació de Catalunya únicament tindran lloc amb un augment important dels
recursos i si s’assoleix una articulació adequada dels organismes i les institucions del
sistema pertanyents als àmbits cientifico-tecnològic, empresarial i de l’Administració
pública.
Són molts els diagnòstics que s’han fet sobre les febleses del sistema d’innovació
català (vegeu per exemple el PRI). En l’àmbit cientifico-tecnològic, format per la
universitat pública i els centres de recerca s’ha de destacar la manca de massa crítica
del sistema; una atomització notable de les actuacions; l’existència de grups i centres
de recerca de dimensions insuficients; la poca capacitat de gestió per organitzar i
coordinar aliances entre els diferents actors de cara a incrementar la presència
catalana en projectes estatals, europeus i internacionals; les dificultats per gestionar i
impulsar la transferència de coneixement; i la poca col·laboració entre empreses i
universitats.
En l’àmbit empresarial, els principals punts febles serien i) una estructura productiva
en què predominen les petites i mitjanes empreses i una baixa presència d’empreses
en els sectors de l’alta tecnologia i d’empreses de base tecnològica; ii) la reduïda
cultura innovadora empresarial i les debilitats en la gestió de la innovació, que
comporta una innovació escassa de producte, una utilització limitada de tecnologies
avançades de producció i de TIC, i una manca de cooperació entre empreses per
innovar. Aquestes debilitats s’accentuen per un desenvolupament insuficient
d’infraestructures de suport a la innovació.
D’altra banda, un element clau de les polítiques i mesures orientades a incrementar

la despesa en R+D és l’increment de la participació catalana en els programes
estatals i europeus d’R+D.
En els darrers anys la recerca i el desenvolupament tecnològic i la innovació han

passat a ocupar llocs molt rellevants a l’agenda d’actuació de la UE. Cal destacar
especialment l’Espai Europeu de Recerca, que és una de les prioritats de l’agenda
política de la UE al servei de l’estratègia sobre competitivitat de Lisboa, els

ambiciosos objectius sobre inversions en R+D+i de Barcelona i la Proposta de Setè
Programa Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnològic (7PM), que cobreix el
període 2007-2013.
El 7PM influirà en la propera dècada els continguts programàtics, les línies

prioritàries i els modes d’actuació de les iniciatives sobre recerca dels estats
membres, de les institucions científiques i tecnològiques i de les empreses. Els
instruments de participació proposats en el 7PM no varien gaire dels actuals. Les
novetats més rellevants són dues:
1) La creació d'un Consell Europeu de la Recerca (ERC) per estimular la creativitat

de la recerca bàsica mitjançant la competició entre equips individuals en l’àmbit
europeu. Aquest organisme, format per representants de la comunitat científica
europea al més alt nivell, haurà de prendre totes les decisions relatives al tipus de
recerca que s’hagi de finançar, elaborarà un programa de treball anual i s’encarregarà
de tot el procés de selecció dels projectes individuals susceptibles de ser finançats.
2) El reforçament de les grans xarxes científiques i les plataformes tecnològiques.

Això implica que els grups de recerca petits i les poques empreses innovadores
catalanes que poden participar en aquest programa tindran més dificultats per
assumir un paper de lideratge científic, tècnic o organitzatiu, que en el programa
actual. Per fer front a aquesta situació, són necessàries mesures oportunes de suport
administratiu, jurídic i financer. D’altra banda, des del Govern cal impulsar que
Catalunya estigui present amb capacitat de decisió a les plataformes tecnològiques
europees. Les plataformes tecnològiques es constitueixen sota el lideratge de la
indústria, amb l’objectiu de definir les seves agendes de recerca a mitjà i llarg
termini, augmentar la inversió industrial en R+D i orientar l’activitat del sistema
públic de recerca aplicada cap a les prioritats empresarials.
En aquest context esdevé clau que des de l’Administració es doni suport

organitzatiu, tècnic i financer als grups de recerca i les empreses innovadores que
podrien participar a les iniciatives comunitàries d’R+D+i.
Pel que fa a la participació de Catalunya en els Programes Marc de Recerca de la

UE, segons les dades del Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI),
el retorn del VI Programa Marc Europeu (6PM) de Recerca per a Espanya va ser de
441 milions d’euros, aproximadament el 5,8% dels recursos del 6PM, percentatge
sensiblement inferior al pes d’Espanya a l’economia europea. La participació de
Catalunya en el total espanyol va ser del 20,4%, únicament per darrera de Madrid i
per sobre del pes econòmic de Catalunya en el conjunt estatal.
D’altra banda, la participació de Catalunya en els programes estatals d’R+D és força

elevada, amb percentatges que oscil·len entre el 20 i el 30%. El manteniment o
l’increment d’aquesta participació en el marc del Programa INGENIO 2010, que
contempla un augment substancial de la despesa estatal en R+D+i i que té com un
objectiu prioritari mobilitzar recursos privats, serà clau en els propers anys perquè
Catalunya convergeixi amb la mitjana europea. Aquest programa, que va ser

presentat pel Govern espanyol el juny de 2005, suposa, d’una banda, un fort
increment dels recursos públics destinats a l’R+D+i (increment mínim d’un 25% en
la present legislatura del govern espanyol i un pressupost aproximat de 8.000 milions
d’euros per a 4 anys) i, de l’altra, una millora en la gestió de les polítiques existents i
una focalització dels recursos addicionals en actuacions estratègiques, que
coincideixen en gran mesura amb les fixades per la UE per al 7PM. A més, aquest
programa té previst mobilitzar un volum important de recursos privats cap a
l’R+D+i.
Les noves actuacions estratègiques del Programa INGENIO són tres:
• Programa CÉNIT per incrementar la col·laboració públic i privada;
• Programa CONSOLIDER per augmentar la massa crítica i excel·lència

investigadora,
• PLAN AVANZ@ per convergir amb la UE en societat de la informació.
El Programa CÉNIT (“Consorcios Estratégicos Nacionales en Investigación

Técnica”) contempla el finançament de grans projectes integrats de recerca
industrial de caràcter estratègic, gran dimensió i gran abast científic-tècnic orientats a
una recerca planificada en àrees tecnològiques de futur i amb potencial projecció
internacional. Amb aquests programes es pretén estendre la cultura de la cooperació
en la recerca i el desenvolupament tecnològic i mobilitzar en particular la
participació de les pimes, com també impulsar la participació espanyola en les grans
plataformes tecnològiques europees. En la convocatòria de març de 2006 amb un
pressupost de 200 milions d’euros, els projectes catalans van concentrar el 25% dels
projectes i dels diners.
Dins del Programa CONSOLIDER, els projectes CONSOLIDER estan orientats a

augmentar la dimensió mitjana dels grups de recerca, incrementar la dotació
financera de les millors línies de recerca i impulsar la participació dels centres
públics de recerca en el Setè Programa Marc d’R+D. Per la seva banda, els Projectes
CIBER tenen com a objectiu impulsar la recerca d’excel·lència en biomedicina i
ciències de la salut, mitjançant el desenvolupament i la potenciació d’estructures de
recerca en xarxa. A la convocatòria de projectes CONSOLIDER d’abril de 2006,
amb un pressupost de 35 milions d’euros, vuit dels disset projectes seleccionats són
catalans.
En aquest marc, el PRI potencia les accions següents:
Recursos europeus:
• la creació de pols europeus d’excel·lència mitjançant la col·laboració entre
laboratoris, universitats i empreses, els projectes integrats i les xarxes
d’excel·lència;
• la promoció de plataformes tecnològiques i grans projectes estratègics en els

sectors industrials d’alt potencial en què s’integrin actors públics i privats;
• el suport a equips individuals en el camp de la recerca bàsica;
• la promoció d’infraestructures de recerca d’interès europeu;
• la implicació de les petites i mitjanes empreses en grans projectes;
• la complementarietat entre els fons de recerca i els fons estructurals;
• la participació sistemàtica de representants catalans en grups de treball i comitès

de política d’innovació europeus.
Recursos estatals:
• la promoció de la participació activa en projectes del Pan Nacional de I+D+I;
• la implicació dels agents catalans en l’elaboració, l’avaluació i la revisió de les

diverses actuacions incloses al Plan Nacional de I+D+I
L’administració catalana disposa de diversos serveis de suport a projectes de recerca

perquè participin en programes espanyols i/o europeus, entre els quals destaquen el
CIRIT, el CIDEM, el DURSI, el Departament de Salut, la FCRI, el Patronat Català
Pro Europa i les unitats de projectes europeus de les universitats. La coordinació de
tots aquests serveis és clau per impulsar l’increment de la presència catalana en els
programes estatals i, especialment, en els europeus. Així mateix també cal un major
esforç en millorar la quantitat i la qualitat de les mesures que ofereixin un cert
acompanyament a nivell administratiu. A més, mesures com incentivar
econòmicament l’obtenció de recursos addicionals de programes europeus en
àmbits prioritaris (per exemple la bioregió) o donar suport econòmic a la
presentació de projectes (suport que hauria d’estar condicionat a la consideració del
projecte com a elegible independentment de la seva aprovació) impulsarien un salt
qualitatiu en la participació catalana en programes europeus.
6. Conclusions
• Catalunya és una economia dinàmica, on el PIB en termes reals ha crescut en la

darrera dècada a taxes anuals superiors al 3% i, per tant sensiblement superiors a
les de la UE-25 i la UE-15, si bé lleugerament inferiors a les d’Espanya i els nous
estats membres.
• Catalunya mostra un patró de creixement molt basat en increments de

l’ocupació. La immigració ha jugat un paper important en l’evolució de la riquesa
a Catalunya en els darrers anys.
• Els nivells de productivitat (en PPC) de Catalunya (54.758€/ocup.) es troben per

sobre la UE-25 (52.151€/ocup.) i una mica per sota de la UE-15
(55.359€/ocup.). No obstant això, Catalunya ha perdut posicions en termes de
productivitat passant d’un índex de 111,7 respecte la UE-25 l’any 1995 a un
104,6 l’any 2005 (estimació provisional).
• A partir de l’any 2000 la taxa mitjana anual de creixement real de la productivitat

s’ha accelerat lleugerament (0,48% anual) i supera les taxes registrades per
l’economia espanyola (0,04%). Tot i això, queda encara per sota el creixement
real de la UE-15 (0,79%), i es troba lluny dels creixements assolits als nous estats
membres (4,26%).
• La millora del dinamisme de la productivitat esdevé clau per tal de mantenir la

competitivitat de l’economia catalana, especialment en front als nous
competidors de l’est, a més de per assolir creixements del PIB per càpita
sostinguts en el llarg termini.
• En els darrers anys, Catalunya ha fet una aposta decidida per l’R+D que l’ha
portat a reduir les diferències en esforç en R+D amb la UE.
• La despesa en R+D respecte el PIB és a Catalunya el 2004 un 1,34%, superior al

1,07% espanyol però lluny encara de l’1,95% de la UE-15.
• Els protagonistes de l’increment de la despesa en R+D han estat tant el sector

públic com el sector privat, detectant-se una major convergència en el sector
privat. Aquest darrer concentra el 66% de la despesa total en R+D, percentatge
similar al de la UE, si bé inferior al dels països amb un major esforç en R+D,
com Suècia, Finlàndia, Alemanya, Dinamarca, o els EUA i el Japó.
• Catalunya ha fet un esforç important per incorporar treballadors al sector dedicat

a l’R+D. En el període 1999-2004 han incrementat el seu pes en l’ocupació de
l’1,22% a l’1,73% del total (1,43% i 1,49% a la UE-25). Aquest increment s’ha
produït sobretot en el sector privat (amb un increment del 66% dels llocs de
treball en el període 2000-2005). A més, Catalunya concentra el 22,6% del total
de personal dedicat a tasques investigadores d’Espanya. Per tant, a Catalunya i
Espanya la despesa en R+D per ocupat amb la UE és sensiblement inferior a la
de la UE.
• Un elevat percentatge de la població ocupada a Catalunya té estudis superiors

(37,7% respecte el 30,5% de la UE). L’any 2005, la població amb estudis
superiors era un 38% superior a l’oferta de llocs de treball que requerien aquesta
qualificació, produint-se un cert fenomen de mismatch. A l’Europa dels 15 aquest
percentatge era del 13%. En canvi, a Catalunya el percentatge de població que ha
finalitzat els estudis secundaris o que participa en formació contínua és
sensiblement inferior a la mitjana comunitària. Aquesta formació és clau per a la
competitivitat de l’economia, en tant que proveeix als treballadors d’aquelles

qualificacions més específiques i orientades a les necessitats de les empreses.
• Les dades de l’INE per Catalunya mostren en els darrers anys un patró
innovador de les empreses caracteritzat per l’augment del nombre d’empreses
innovadores però acompanyat per una disminució de l’esforç innovador mitjà
d’aquestes. Aquest mateix patró també s’observa a la resta d’Espanya. A més,
d’altra banda, Espanya en el seu conjunt es situa segons les dades europees
d’esforç innovador de les empreses (CIS-3) en els darrers llocs del rànquing de
països europeus.
• A Catalunya el pes de les activitats manufactureres de tecnologia mitjana-alta i

alta és sensiblement superior a la mitjana de la UE. En canvi, el pes de serveis
intensius en tecnologia és inferior a la mitjana comunitària, si bé s’ha incrementat
sensiblement en els darrers deu anys. L’especialització intraindustrial, per
segments de qualitat, és tant o més rellevant que l’especialització interindustrial a
l’hora d’explicar les diferències en productivitat entre països.
• L’índex europeu d’innovació regional de 2006 (European Regional Innovation

Scoreboard) situa a Catalunya en la posició 82 de 206 regions de la UE-25
analitzades. Aquesta posició, tal i com s’ha explicat en aquest paper de treball,
s’ha de matisar amb l’estudi individualitzat de cadascun dels indicadors que
composen aquest índex agregat d’innovació.
• Un repte clau de l’increment de la despesa en R+D és la major participació

catalana en els programes estatals i europeus d’R+D. Per impulsar aquesta
participació, l’Administració ha d’actuar com a catalitzador de grans projectes de
recerca i innovació.
Bibliografia
Aiginger (2001), K. (2001): “Europe’s position in quality competition”. Enterprise

Papers, núm. 4, Comissió Europea.
Aranda, C. (2005): “Capital humà i creixement econòmic. Algunes consideracions

per a l’economia catalana”. Nota d’economia, núm. 81, pàg. 49-58.
Boix i Galleto (2005): “Economia del coneixement i capital tecnològic a l’economia

catalana”. Nota d’economia, núm. 82, pàg. 63-83.
Busom, I. (coord) et al. (2006): La situació de la innovació a Catalunya. Col·lecció

d’estudis del CIDEM.
Comissió Europea (2003): European Competitiveness Report 2003. Comissió Europea.
Comissió Europea (2005): Methodology Report on European Innovation Scoerboard 2005.

Direcció general d’Empresa, Comissió Europea.
Díaz Mora, C. (2000): “Comparative advantage and intra-industry trade: a panel data
analysis for the European Union”. Mimeo, Universitat de Castilla-La Mancha.
Hirsch-Kreinsen, H., Jacobson, D., Laestadius, S., SMith, K. (2003): “Low-tech

industries and the knowledge economy: State of the art and research challenges”.
http://www.pilot-project.org/publications/sota2.pdf
Hollanders (2006): “European Regional Innovation Scoreboard (2006 RIS)”,

Maastricht Economic Research Institute on Innovation and Technology, Comissió
Europea. http://www.trendchart.org
INE (diversos anys): Estadística sobre Actividades de I+D. [en línia] Madrid:
Instituto Nacional de Estadística. http://www.ine.es
Lundvall i Christensen (1999): “Extending and deepening the analysis of innovation

systems – with empirical illustrations from the DISKO-Project”. Paper presentat a
la DRUID Summer Conference, Ribild, juny 1999. http://www.druid.dk/conferences/
MECD (diversos anys): Estadísticas de la Educación en España. [en línia] Madrid:

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. http://www.mecd.es
Montolio, D. i Oroval, E. (2005): “ La despesa educativa i l’estoc de capital humà a

Catalunya”. Nota d’Economia núm 81, pàg. 59-79.
Narula, R. (2003): Globalisation and technology: interdependence, innovation systemsa nd

industrial policy. Cambridge Policy Press.
Smith, K. (2003): Growth, innovation and low-tech industries. http://www.pilot-

project.org/publications/apsoz6.pdf
Smith, K. (2004): “Measuring innovation”, a Fagerberg, Mowery i Nelson (eds.): The

Oxford handbook of innovation. Oxford University Press.
Annex
Quadre A.1. Indicadors comparatius d'esforç en R+D 2004

Catalunya Espanya UE-25 UE-15 NEM-10
PIB preus corrents 157.716,1 840.106 9.959.802 10.446.974 487.172
Població a 1 de gener (milers) 6.637,4 42.345,3 458.973 384.831,2 74.142
Despeses en R+D
TOTAL (Sector Privat + Sector Públic) Catalunya Espanya UE-25 UE-15 NEM-10
Milions d'euros preus corrents 2.106,9 8.945,8 194.076,3 190.271,5 3.804,8
Milions d'euros PPS 2.375,8 10.087,7 184.939,6 177.905,1 7.034,5
Milions d'euros PPS preus constants 1995 1.856,1 7.881,0 153.537,0 147.706,9 5.830,1
Creixement real anual 2003-2004 7,98% 4,66% 0,82% 0,82% 6,46%
Despesa PPS per càpita 358,0 238,2 402,9 462,3 94,9
% PIB 1,34% 1,07% 1,95% 1,82% 0,78%
SECTOR PRIVAT (bussiness + private non profit) Catalunya Espanya UE-25 UE-15 NEM-10
Milions d'euros preus corrents 1.398,9 4.876,6 126.703,3 124.927,9 1.775,4
Milions d'euros PPS 1.577,4 5.499,1 119.330,0 116.122,1 3.207,9
Milions d'euros PPS preus constants 1995 1.232,4 4.296,2 99.178,6 96.528,1 3.203,4
% PIB 0,89% 0,58% 1,27% 1,20% 0,36%
SECTOR PÚBLIC (govern + univeristats) Catalunya Espanya UE-25 UE-15 NEM-10

Milions d'euros preus corrents 708,0 4.069,2 67.373,0 65.343,6 2.029,4
Milions d'euros PPS 798,4 4.588,6 65.609,6 61.783,0 3.826,6
Milions d'euros PPS preus constants 1995 623,7 3.584,8 54.358,4 51.178,8 3.179,6
% PIB 0,45% 0,48% 0,68% 0,63% 0,42%
Personal dedicat a l'R+D
TOTAL Catalunya Espanya UE-25 UE-15 NEM-10
Persones 53.844 267.943 2.905.422 2.635.678 269.744
Equivalència a dedicació plena 36.634 161.933 2.040.667 1.867.505 173.162
% Població Activa 1,57% 1,33% 1,36% 1,46% 0,80%
% Població Ocupada 1,73% 1,49% 1,49% 1,59% 0,93%
Font: Eurostat
Quadre A.2. Indicadors d'R+D per a Catalunya

1995 2000 2001 2002 2003 2004
PIB preus corrents 86.377,4 119.225 128.629 137.353 147.155,0 157.716
Pob 1 gener (milers) 6.106,4 6.216,7 6.286 6.343,8 6.492,9 6.637,4
Despeses en R+D
TOTAL (Sector Privat + Sector Públic) 1995 2000 2001 2002 2003 2004
Milions d'euros preus corrents 762,7 1.262,2 1.333,9 1.628,0 1.875,0 2.106,9
Milions d'euros PPS 892,5 1.495,5 1.552,1 1.892,6 2.136,8 2.375,8
Milions d'euros PPS preus constants 1995 892,5 1.307,7 1.326,8 1.550,9 1.719,0 1.856,1
Creixement real anual 7,9% 1,5% 16,9% 10,8% 8,0%
Despesa PPS per càpita 146,2 240,6 246,9 298,3 329,1 358,0
% PIB 0,9% 1,1% 1,0% 1,2% 1,3% 1,3%
SECTOR PRIVAT (bussiness + private non profit) 1995 2000 2001 2002 2003 2004
Milions d'euros preus corrents 476,3 863,4 899,1 1.112,9 1.249,1 1.398,9
Milions d'euros PPS 557,4 1.023,0 1.046,1 1.293,8 1.423,5 1.577,4
Milions d'euros PPS preus constants 1995 557,4 894,6 894,3 1.060,2 1.145,2 1.232,4
% PIB 0,6% 0,7% 0,7% 0,8% 0,8% 0,9%
SECTOR PÚBLIC (govern + univeristats) 1995 2000 2001 2002 2003 2004
Milions d'euros preus corrents 286,4 398,8 434,8 515,1 626,8 708,0
Milions d'euros PPS 335,1 472,5 506,0 598,8 714,3 798,4
Milions d'euros PPS preus constants 1995 335,1 413,2 432,5 490,7 574,7 623,7
% PIB 0,3% 0,3% 0,3% 0,4% 0,4% 0,4%
Personal dedicat a l'R+D
TOTAL 1995 2000 2001 2002 2003 2004
Persones 27.049 n.d. 35.611 43.886 49.909 53.844
Equivalència a dedicació plena 16.393 25.107 26.037 28.034 33.411 36.634
% Població Activa n.d. n.d. 1,2% 1,4% 1,5% 1,6%
% Població Ocupada n.d. n.d. 1,3% 1,5% 1,7% 1,7%
Font: Eurostat
P

R - D - Creixement I Productivitat de Catalunya en El Context Europeu

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

R - D - Creixement I Productivitat de Catalunya en El Context Europeu

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Número 8/2006 Novembre Any VI

R+D+i, creixement i productivitat de Catalunya en el context europeu

R+D+i, creixement i productivitat de Catalunya en el context

L’objectiu d’aquest paper de treball és descriure la posició de Catalunya respecte la

L’apartat 3 presenta de forma més detallada per a Catalunya i la UE les principals

A l’apartat 4 es presenten els resultats per a Catalunya de l’índex d’innovació

2. Context econòmic general

En els darrers anys Catalunya ha enregistrat un notable dinamisme econòmic. La

Catalunya ha mostrat, durant el període 2000-2005, un model de creixement basat

Així doncs, Catalunya ha d’incrementar la productivitat dels seus factors i la

Dinamisme del PIB per càpita i la productivitat en el context europeu

En el període següent, es produeix la mateixa dinàmica, però les diferències

Gràfic 1. Creixement real del PIB (anual acumulatiu)

UE-25 UE-15 NEM Catalunya Espanya

El nivell de la productivitat de l’economia catalana se situa per sobre de la mitjana

Quadre 2. Evolució del PIB per habitant en ppc (UE-25=100)

Gràfic 2. Evolució del PIB per habitant (UE25=100) en ppc

UE 25 UE-15 NEM Catalunya Espanya

Font: Eurostat, INE i elaboració pròpia.

Tot i això, Catalunya ha patit un empitjorament relatiu de la productivitat respecte a

Gràfic 3. Creixement real de la productivitat (anual acumulatiu)

UE-25 UE-15 NEM Catalunya Espanya

2 Al 1995 la productivitat de Catalunya comparada amb la de la UE-25 era de 111,7.

Gràfic 4. Gap de productivitat amb la UE

UE-25 UE-15 NEM Catalunya Espanya

Font: Eurostat, INE i elaboració pròpia.

Davant aquesta realitat econòmica, Catalunya ha de seguir millorant la capacitat

En el marc de l’Estratègia de Lisboa, des de la Comissió Europea i Eurostat s’ha

La innovació tecnològica es pot definir com el procés que porta a l’adopció i la

Segons la Comissió Europea (2005), l’esforç en innovació o inputs de la innovació

Pel que fa als outputs o als resultats de la innovació, la Comissió Europea

Inputs de la innovació tecnològica

3 http://www.trendchart.org (a novembre 2006).

Gràfic 5. Relació R+D/PIB respecte PIB per càpita

Gràfic 6. Evolució de la despesa en R+D en % del PIB

Quadre 4. Evolució de la despesa en R+D en % del PIB

Un aspecte important de l’esforç en R+D que s’està duent a terme Catalunya és la

Gràfic 7. Despesa en R+D realitzada pel sector privat, en % (2004)

En general, per a Catalunya la distinció entre la despesa en R+D pública i privada

Ocupació i recursos humans dedicats a ciència i tecnologia

Es pot comprovar com Catalunya ha fet un gran esforç en la creació de llocs de

Gràfic 8. Evolució dels ocupats en R+D (mitjana anual de la taxa de

1,8 1,7 1,8 2,0 1,9 2,0

UE-25 UE-15 NEM Catalunya Espanya

1995-2004 1995-1999 2000-2004

Gràfic 9. Ocupats en R+D en % de la població ocupada

UE-25 UE-15 NEM Catalunya Espanya

La importància de l’ocupació en activitats d’R+D, així com el fort increment

innovació com a estratègia de competitivitat i, especialment, per fer front a la

Quadre 7. Ocupats en activitats d'R+D per sector institucional

Per tant, el concepte de recursos humans dedicats a ciència i tecnologia completa la

• Educació: persones que han acomplert de forma satisfactòria els nivells de

• Ocupació: persones que treballen en un sector de ciència i tecnologia, on

al de la UE-25 (27,0%) i al de la UE-15 (27,7%). Aquesta tendència es matisa

En general, s’observa que a Catalunya hi ha un gran nombre de persones amb

Quadre 8. Recursos humans en ciència i tecnologia

A Catalunya, la participació en formació contínua és molt baixa. Així doncs, l’any

No hi ha dades sobre formació contínua que permetin fer una comparació

Quadre 9. Participació de la població de 25-64 anys en formació contínua (en%)

Font: Eurostat i elaboració pròpia.

Catalunya té un percentatge elevat de la població amb estudis universitaris aspecte

7 Vegeu, per exemple, Aranda (2005).

sector productiu per explotar les qualificacions, els recursos i el coneixement