Avaluació inicial Economia

Qüestionari
1.Passar la tarda al parc:

a.No costa res, perquè és gratuït.

b.Ens costa deixar de fer altres coses.

c.El cost depèn de com m’ho passo de bé.

d.Només em costa si em compro alguna cosa allà.

M’agrada fer altres coses abans que anar al parc, encara que fos amb amics
preferiria fer altres plans que segurament m’ho passaria millor.

2.La Marina, que és grangera, va comprar un tractor, temps després va decidir

comprar-ne un altre més. Com va afectar això a la seva producció?

a.El primer tractor li va augmentar la producció més que el segon.

b.El segon tractor li va augmentar la producció més que el primer.

c.Els dos tractors van augmentar la seva producció en la mateixa mida.

d.És impossible saber-ho sense conèixer la marca del tractor.

Al ser dos tractos alhora, aumenten en la mateixa mida la seva producció perquè
treballen igual per tant produeixen igual.

3.Si una empresa domina el 25 % del mercat:

a.Dos de cada tres productes que es venen al mercat són d’aquesta empresa.

b.Un de cada quatre productes que es venen al mercat són d’aquesta empresa.

c.L’empresa ven tres de cada quatre productes que es venen al mercat.

d.Cap de les respostes anteriors és correcta.

Si una empresa domina el 25% del mercat, això significa que de cada 100 productes
venuts al mercat, aquesta empresa n'ha venut 25. Seguint aquesta proporció de 100
productes 25 son de la empresa, es el mateix que dir un de cada quatre productes es
venut per la mateixa empresa.
4.Si la Maria compra per Internet un llibre a una llibreria dels EUA podem dir que:

a.La Maria ha fet una exportació.

b.La Maria ha fet una importació.

c.La Maria ha fet una inversió.

d.La Maria ha fet una despesa pública.

Quan la Maria compra un llibre per Internet a una llibreria dels Estats Units i
aquest llibre travessa fronteres internacionals per arribar a ella, això es la
definició de importació.

5.Si tothom té el doble de diners que té ara:

a.Seríem tots igual de rics que abans.

b.Seríem tots el doble de rics que abans.

c.Els preus començarien a baixar.

d.Els diners valdrien molt més que abans.

Si tothom té el doble de diners que té ara, això significa que tots tenim més
diners disponibles. Això augmenta la riquesa general de la població, ja que hi
hauria més diners en circulació.

6.En una economia de lliure mercat amb poca intervenció de l’Estat, segurament:

a.Pagareu molts impostos.

b.L’Estat oferirà molts serveis.

c.Pagareu pocs impostos.

d.L’economia estarà planificada per l’Estat.

Si l’Estat casi ni intervé i és un dels mayors cobradors d’impostos baixarien el

impostos i els ciutadans en pagarien menys.
7.Una gràfica que mostra una recta y paral·lela a l’eix de les x ens indica:

a.Que y depèn de x.

b.Que x depèn de y.

c.Que x i y no depenen entre si.

d.Que y sempre és més gran que x.

Una recta a l’eix de les x no varia perquè es lineal, en canvi en l'eix de les y si
varia. Per tant, els valors de x no depenen dels valors de y, però els valors de y
poden variar en funció de les variacions de x.

8.Els preus tendeixen a baixar si:

a.Hi ha més competència.

b.Hi ha acords entre les empreses.

c.Hi ha menys empreses.

d.El Govern introdueix preus mínims.

Els preus tendeixen a baixar quan hi ha més competència en el mercat. Quan

hi ha diverses empreses que ofereixen els mateixos productes i competeixen
per guanyar clients, tendeixen a ajustar els preus a la baixa per atraure els
consumidors. Això beneficia els consumidors, ja que poden obtenir els
productes a preus més baixos.

9.Els preus de les vostres sabatilles esportives favorites han pujat:

a.Perquè ha pujat l’oferta d’aquestes sabatilles.

b.Perquè ha pujat la demanda d’aquestes sabatilles.

c.Perquè hi ha més competència que abans.

d.Dues de les anteriors respostes són certes.

Quan la demanda supera l’oferta, els preus poden augmentar. És a dir que si
molta gent vol un mateix producte, aquest tindrà un augment del preu.
10.L’equitat fa referència al fet que:

a.Tots hem de ser tractats igual.

b.Tots hem de tenir les mateixes oportunitats.

c.Tots hem de tenir el mateix.

d.Augmenten les desigualtats.

Vol dir que totes les persones hem de tindre les mateixes oportunitats
independentment de les seves circumstàncies personals. El que vol l’equitat
és eliminar les desigualtats injustes i garantir que tots tinguin oportunitats

Llegiu i compartiu
El dilema del Cèsar
Dioclecià, l’emperador de Roma, es va reunir al seu palau amb Marcià, el seu
conseller principal, per a discutir els comptes de l’Imperi.

—La gent no pot comprar pa. Oh, Cèsar! —va dir el conseller—. No tenen diners.

—Heus aquí la solució —va respondre Dioclecià—. Encunya un milió de denaris de

ferro i reparteix-los entre la plebs.

—Així es farà. Oh, Cèsar!

El mes següent, l’emperador va cridar al seu conseller a palau per a saber si el

problema havia quedat resolt. Marcià li va dir:

—Mon Senyor, ara la gent té diners, però el pa s’ha tornat tan car que ningú pot
comprar-lo.

—Llavors ordeno que baixin els preus! Un denari, la fogassa —va dir Dioclecià—.
Aquell que els pugi serà castigat.

—Així es farà. Oh, Cèsar!

A la següent reunió Dioclecià va tornar a preguntar i Marcià li va dir:

—Mireu, mon senyor, ara la gent té diners i el pa és barat, però no hi ha forners.

Cap d’ells vol treballar. Tots han abandonat la seva professió i ja no hi ha pa.

—Doncs llavors ordena als forners i als fills dels forners que hauran de tornar a
casa i ser forners! Aquell que s’hi negui serà llençat els lleons.

—Així es farà. Oh, Cèsar!

 El mes següent, Marcià va anar a veure l’emperador a palau i, després de fer-li una
reverència, li va dir amb veu tremolosa:

—Mon senyor, ara hi ha forners i el preu és barat i la gent té diners. Però les
fleques no tenen pa. Només es troba al mercat negre.

—Per Hèrcules! Això no hi ha qui ho entengui —va dir el Cèsar—. Necessitem un

economista. Aneu a buscar-ne un, conseller.

—Un economista, senyor? —va dir Marcià—. On en trobaré un, ara? Un moment...
vosaltres, que esteu llegint això. Veniu aquí, Roma us necessita! I si no veniu, ja ho
sabeu...

Reflexioneu
1.Quin creieu que és el problema econòmic de què parla el text? Se us ocorre un
altre exemple de problema econòmic?
L'augment dels preus del pa i la manca d'oferta. El que és a dir l'escassetat
econòmica. Un exemple pot ser la inflació.

2.Quines tres solucions va proposar l’emperador de Roma per al seu problema

econòmic? Raoneu per què no va funcionar-ne cap.
● Guanyar més diners sense augmentar la producció de pa simplement va
provocar una inflació, ja que hi havia més diners a la circulació sense que
l'oferta de pa augmenta i va fer que els preus pujessin.
● Reduir els preus del pa no va motivar als forners a produir més pa, ja que no
era rentable per a ells i molts van abandonar la seva professió.
● Forçar els forners i els fills dels forners a tornar a treballar com a forners va
resultar en una falta d'incentiu per part dels treballadors i que podria haver
acabat amb una baixa qualitat del pa produït.

3.Imagineu que heu estat escollits per a reemplaçar al conseller Marcià. Quins
consells li donaríeu a l’emperador?

● Fomentar l'agricultura i la producció de blat de moro.

● Incentivar la formació i el desenvolupament de forners i altres treballadors de
la indústria alimentària.
● Crear mercats regulats i garantir la supervisió per la fixació de preus
excessius.
 4.Durant l’Imperi romà les persones eren més riques i vivien més temps del que
ho van fer després, durant l’edat mitjana. Però molt menys del que ho fem
ara. Per què creieu que és així?

A l’edat mitjana va haver una decadència econòmica després de la caiguda de

l’imperi romà, cosa que va fer baixar la qualitat de vida.

A més avui en dia amb l’avanç de la medicina i la tecnologia hi han menys

problemes que en reforcen de malalties i enfermetats, per tant augmenta
l’esperança de vida

5.Uns segles abans, després de les guerres contra Cartago, van arribar a Roma
multitud d’esclaus. Llavors la desocupació al camp va augmentar, cosa que
va portar a molts camperols a emigrar a les ciutats. Sabríeu explicar per què
va passar això?
Va provocar un augment de l'oferta de treballadors a la ciutat i va conduir a la
disminució de la demanda de feina en el camp n’hi havia més a la ciutat. Llavors
molts camperols van emigrar a les ciutats per poder buscar una ocupació.