Professional Documents
Culture Documents
Antropologia Tema 3-4
Antropologia Tema 3-4
Les funcions de l’antropologia de la salut es estudiar la comprensió de la malaltia, els processos que
desencadena i la seva gestió dons d’un determinat context social i cultural.
Hi ha malalties estigmatitzades: per exemple abans es deia que el càncer era una malaltia de gent
reprimida. El discurs mes creïble es el biomèdic (metge).
EX: Com a Àfrica no hi ha la mateixa sanitat que aquí, molta gent es coixa pel fet que no van al metge a
no ser que sigui alguna cosa molt greu.
ETNOMEDICINA VS MEDICINA
DEFINICIONS DE SALUT:
Al 1851 es fa la Conferencia sanitària Internacional. Al 1946 es crea la OMS. La salut te una importància
publica i ha d’estar per davant d’altres. Primera definició: estat de perfecte benestar físic, mental i
social, i no solament l’absència de lesió o malaltia. La salut no es el contrari de malaltia, pots no tenir
una patologia però no tenir salut.
S. XXI comença amb reptes en tots els camps, especialment pobresa, que amenaça salut.
LA OMS ACTUALMENT
A més pobresa, menys salut. A menys salut, més pobresa
La manera de definir la salut, els governs actuaran d’acord amb la definició ja que te relacions polítiques
Factors naturals
Microorganismes
Terratrèmol...
Factors socials
Pot distingir-se nítidament entre factors naturals i socials?
Judith Shklar: neix a Letònia, Riga. Primera catedràtica de filosofia política. Escriu ELS ROSTRES
DE LA INJUSTICIA on fa una distinció entre injustícia (te responsable i es pot evitar) i catàstrofe.
(fet lesiu inevitables i la injustícia es el contrari)
LA MALALTIA
Hi ha diverses maneres de definir la paraula malaltia, per exemple: vulnerabilitat, desequilibri, pèrdua,
amenaça de la vida... Hi ha molts matisos.
Quan parlem de política li fem matisos sanitària. Per exemple aquest partit es un virus.
INTERPRETACIO DE KLEINMAN
És un antropòleg de la salut ens diu que: la disease: dimensió natural de la malaltia i el tractament que
es pot fer te a veure amb curar i restituir les funcions estructurals. Després ens diu que Illnes es
conseqüència de la cultura i correspon healing, es a dir, sanar en un sentit sentimental la malaltia.
Biografica:
Qüestionament de l’existència, dissolució d’antigues seguretats
Augment de la consciència de la necessitat dels altres
Modificació de la pròpia imatge
Filosofic
Malaltia com a lloc de presa de consciència d’un mateix
Malaltia com a lloc ple d’experiències noves
Malaltia com a lloc d’interrogació
Ruptura epistemològica
Social
Experiència radicalment individual
- Intransmissible. No hi ha malalties, sinó malalts
- Realitat es distorsiona, esdevé més hostil
Implicacions socials
- Modificació de les relacions, reorganització. Malalt com a intrús, pertorbador de la
normalitat i font de despeses
-Fa aflorar facetes del malalt i del cuidador
-Sistema sanitari. Necessari per a pau social
-Augment de la consciència de la necessitat dels altres. Intersubjectivitat.
-Algunes formes d’emmalaltir es consideren indignes, fosques. S’estigmatitzen
-Síndromes de filiació cultural
ARTHUR FRANK:
Aquest autor ens diu que: ens preocupem del que diu el metge, es a dir de la disease. Abans d’anar al
metge diem una cosa quan tornem, el nostre discurs esta modificat. Descolonització del discurs, cadascú
ho viu com vol i no li ha de fer vergonya expressar com s’ha sentit o com ho ha sentit.
Quan observem els relats de la malaltia veiem quin es el tipus de relats que mes ens agraden com a
espectador.
Relats de restitució: normalitat, malaltia o patologia i finalment hi ha una recuperació. Els essers
humans redirigim les males noticies a bones. Per exemple tens coronavirus, i en contes de dir
que es una cosa dolenta diem: Bueno, ets jove et recuperares...
Chaos narratives
Fragmentaris
Expressió de pensaments i sentiments d’incertesa, contradicció
Estructura paratàctica
Acollir-los és necessari per raons morals i clíniques: només podem tenir cura dels
pacients si escoltem les seves història
Quest narratives
Malaltia com a “ocasió”
Malalt està obert a experimentar tot el que la malaltia comporti;
Està obert a ser transformat per la malaltia;
Es responsabilitza del tipus de relat a través del qual experimenta la malaltia
Seguim estructures retòriques que aprenem des de petits, a causa de quan anem al metge de petit i ens
ensenya a prioritzar. Aprenem a estructurar els discursos.
-La importància dels relats:
LA MORT
Edat Mitjana: A Europa, la població es pagesa i existeix un sistema feudal. Els antropòlegs
cataloguen la mort com a domesticada, perquè te lloc a casa amb una alta taxa de mortalitat, i
moren a casa i en família.
Esta domesticada a nivell experimental. La mort era el pa de cada dia.
Els humans convivim amb animals que moren com els humans i estem acostumats.
Els antropòlegs que es dediquen a investigar aquest tema, fan un tall al segle XVI. Hi ha un
fenomen que diu que la mort individualitzada es a dir, a partir de certes mesures la vida cobra
mes valor, com per exemple quan hi ha mesures socioeconòmiques. La persona que esta morint
pren consciencia de que la seva mort es diferent a la dels animals i que hi ha una alguna cosa
diferent.
Romanticisme XVIII: comencen a magnifiquen la mort de l’altre. La literatura fa èmfasi en el
drama que suposa la mort d’algú estimat. L’amor per l’altre porta al suïcidi.
SXIX: la mort amagada: comencen fent que la mort dels animals sigui amagada, ja no moren a
casa i a les persones se les allunya per no incomodar-la, a més les portem als hospitals.
L’hospital com a lloc privilegiat de la malaltia.
Els nens i la mort: en el moment que algú mor no hi ha mort social, aquest fenomen apareix
quan algú no recorda a la persona.
EL PROCÉS DE DOL
Aquest procés sempre ha anat lligat a la mort d’una persona, encara que ara també el podem
atribuir a fenòmens materials (feina, casa,...)
Segons E. Kubler-Ross, tenim 5 processos de dol. Aquest processos no s’han de donar de manera
lineal.
Negació: encara no em faig carrega, accidents, morts sobtades. Es nega estar malament, si
ha sigut important acabarà afectant.
Agressivitat: indignació i ira, son sentiments mes fàcils de superar ja que donen energia. Pot
ser un mecanisme de defensa quan encara no estem preparats per caure en depressió
Desesperança: la via no te sentit, la trobo a faltar
Pacte, negociació: nou intent de negació, però mes suau. Puc seguir vivint amb tot lo q ha
passat. Però no son capaços d’acabar amb la presencia. Respecte cap a la persona morta.
L’altre continua present en al vida de l’altre. En una relació sentimental, es alguna cosa
temporal.
Acceptació: sensació de calma amb la vida. El procés de dol començava i es tancava. Hi ha
vegades que no sempre es pot deixar anar a la persona. Tancar el procés de dol es molt
difícil i hi ha gent que no vol. No cal viure depressivament.
Jacques Derrida: parla dels espectres (presencies). Diu que es incòmode, el que hem de fer es aprendre
a conviure amb ells. Diu: se que t’estimo perquè deixen en mi una ferida difícil de tancar.
Sigmund Freud: El dol mai s’acaba del tot.
Hauríem de tenir en compte i respectar aquestes qüestions: (llegir pagines 17-38 SCALA)
Estructura de la Guia:
1) Marc jurídic
2) Principis d’actuació
3) Recomanacions
DIVERSITAT CULTURAL:
Segons la religió o la cultura pot haver una acceptació parcial o el rebuig de determinants procesos
diagnòstics i tractaments. Per tant aquestes persones tenen una manera diferent d’enfocar els ingresos
hospitalaris. Nosaltres com a sanitaris, hem de resoldre aquestes problemes de la manera mes ètica.
EXEMPLES:
Musulmans: neix un nen tenen el costum de donar mel o un dàtil. Quan mor vol orientar el llit
cap a la meca. Es desitja que el cos sigui rentat per un altre musulmà.
Testimonis de Jehovà: no podem donar transfusió de sang
Budismes: son vegetarians. Quan mor, no vol que ningú toqui el cos en 72h
Hinduistes: retarden la decisió del nom que tindrà el fill o col·loquen damunt e la boca del difunt
plantes.
EL SOFRIMENT I EL DOLOR
DEFINICIONS:
Dolor: es objectiu. Nomes els animals sentim dolor. El dolor te dues funcions:
OPINIONS AUTORS
Herbert Spencer( 1820-1903): aplica al mon social el darwinisme: els llestos son els que
sobreviuen. Diu que el dolor protegeix l’home i que tots els supervivents sentim dolor perquè la
selecció natural els ha anant afavorint
L. Leriche : el dolor disminueix l’home, es a dir, quan sentim dolor som menys nosaltres. No pots
estar pels altres, deixes de ser tu…
Nietzsche: el dolor aporta lucidesa
Job: protagonista d’un relat bíblic, es un home bo i generós amb bona vida però que li passen
desgracies.
Freud: dolor físic versus psíquic, fonamental de teoria psicoanalítica: reacció en front de la
pèrdua de l’objecte perdut (diferent d’angoixa, que és reacció davant del perill que implica la
pèrdua). Es pot reprimir i sublimar.