3.

GLÚCIDS (HIDRATS DE CARBONI O CARBOHIDRATS)

CARACTERÍSTICA QUÍMICA COMUNA ENTRE ELS GLÚCIDS (diferenciadora d’altres grups de molècules orgàniques)

Els glúcids són tots polialcohols: molècules orgàniques amb una relació entre àtoms de carboni i grups OH molt alta.

HIDROSOLUBILITAT DE LES MOLÈCULES GLUCÍDIQUES

Ja sabem que la hidrosolubilitat de les mol. orgàniques depèn de la seva capacitat per establir suficients ponts d’hidrogen amb molècules
d’aigua, cosa que depèn del número de grups químics en elles que permetin establir aquestes atraccions electrostàtiques.

 Els carbohidrats, “en principi”, hidrosolubles pels diferents grups OH, ... però depèn!!!

La dipolaritat elèctrica dels nombrosos grups OH que tenen en relació al número d’àtoms de carboni de cada molècula hauria de permetre,
amb independència de la seva mida, que s’establissin suficients ponts d’H amb molècules d’aigua dels medis aquosos i ser hidrosolubles, però
en molts glúcids grans influirà negativament la seva estructura (la seva forma). La cel·lulosa, per exemple, no és hidrosoluble:

Com que tota la cadena de sucres bàsics que composen aquest carbohidrat
està molt i molt replegada sobre si mateixa, les molècules d’aigua no poden
establir ponts d’H amb molts dels grups OH que queden a l’interior de, i els
que es creen amb el OH més externs no són suficients per mantenir la
dispersió homogènia de les molècules de cel·lulosa en aigua
Celulosa

ALGUNES CLASSIFICACIONS DE LES MOLÈCULES GLUCÍDIQUES

Si classifiquem els glúcids, carbohidrats o hidrats de carboni segons es formin, o no, a partir de
més d’un altre glúcid parlem dels:

 glúcids bàsics o sucres (són carbohidrats petits: fins uns 7 carbonis)

 i dels formats a partir de dos o més glúcids bàsics o sucres

Si els classifiquem segons el número de glúcids bàsics o sucres (sacàrids) a partir dels quals es formen, parlem de: monosacàrids, oligosacàrids i
polisacàrids.

Formats a partir de molts sucres (de

Són els glúcids bàsics, els
molts sacàrids, de molts glúcids
carbohidrats bàsics o els sucres.
bàsics, de molts carbohidrats bàsics),
Són els que, en associar-se, Formats a partir de pocs sucres (de
d’aquí el prefix “poli”.
formaran els glúcids o pocs sacàrids, de pocs glúcids
carbohidrats més grans. bàsics, o de pocs carbohidrats
bàsics), d’aquí el prefix “oligo”.
ELS MONOSACÀRIDS (ELS GLÚCIDS BÀSICS, ELS CARBOHIDRATS BÀSICS O SUCRES)

 Són carbohidrats amb pocs àtoms de carboni (a partir de 7 són inestables i no existeixen) .
 Son carbohidrats no hidrolitzables (veurem més endavant el concepte d’hidròlisi).
 Grup químic: hidroxil, aldehid, cetona, carbonil.
 CLASSIFICACIÓ: Una típica és segons el nombre de carbonis que tenen:
o trioses: tres carbonis (C3)
o tetroses : quatre carbonis (C4)
o pentoses: cinc carbonis (C5)
o ...
 FORMES LINEAL O CIRCULAR (TANCADA): Alguns monosacàrids els podem
trobar en forma lineal o en forma anular (circular). Els medis aquosos
afavoreixen les formes anulars, però d’aquestes formes tancades només
són estables (es mantenen en aquesta forma) les de tipus pentagonal i
hexagonals.

 Monosacàrids que s’han de conèixer bé:

  MONOSACÀRIDS SIMPLES I MONOSACÀRIDS DERIVATS: Alguns monosacàrids deriven de transformacions químiques d’altres
monosacàrids i es parla d’aquests com a sucres derivats. Els que no deriven d’altres són els sucres simples. EX:

OLIGOSACÀRIDS

 Els oligosacàrids són carbohidrats formats a partir de pocs sucres bàsics (oligo: pocs // sacarids: sucres)
 Estan formats per poques unitats, per pocs monòmers (són molècules oligòmeres)
 TIPUS:
o Disacàrid: format a partir de 2 sucres
o De trisacàrids a decàsacàrids: formats a partir de 3 a 10 sucres
 FORMACIÓ: creació d’un vincle entre OH aquest enllaç es el enllaç glicosídic, amb aquest procés es guanyen molècules ja que a partir
de els ponts d’hidrogen guanyem H2O

 Disacàrids a conèixer bé:

 Hidròlisi d’oligosacàrids i procés de

digestió química: afegir una molècula d’aigua per trencar el disacàrid i tornar a la molècula inicial. La digestió química: les estructures
químiques grans no poden travessar les cèl·lules, dels glúcids nomes podem absorbir els monosacàrids, els altres els hem de digerir.
Primer els masteguem i quan digerim la molècula estem trencant els enllaços per hidròlisi, així tenim dos unitats i les podem
absorbir, quan arriben a la sang ja son monosacàrids i no més d’un glúcid.

POLISACÀRIDS

Els polisacàrids són els carbohidrats que més abunden. Molts d’ells són insolubles en aigua.

Hidròlisi dels polisacàrids (procés químic de la digestió): La seva hidròlisi total dóna els sucres bàsics que els havien format. Una hidròlisi parcial
donarà sucres bàsics i oligosacàrids

HOMOPOLISACÀRIDS: (sucres bàsics iguals)

El midó: És un polisacàrid molt gran de reserva en les cèl·lules dels vegetals. Homopolisacàrid de glucoses. Molècula composta per dos
polímers diferents (ambdós polímers de glucoses): l‘amilosa, molècula lineal enroscada en forma d’hèlix i hidrosoluble, i l’amilopectina,
molècula ramificada bàsicament insoluble. Els diferents tipus de midó varien en el % (proporció) d’amilosa i amilopectina que tenen.
Glucogen: Polisacàrid de reserva en les cèl·lules dels animals. Homopolisacàrid de glucoses. Una sola molècula de glucogen pot contenir més
de 120.000 molècules de glucosa.

Cel·lulosa: Polisacàrid format per una llarga cadena no ramificada de molècules de glucosa (homopoliscàrid de glucoses). Son les molècules
orgàniques més abundants a la natura. Es troben a la paret cel·lular dels vegetals (al voltant de la membrana cel·lular) fent una funció
estructural.

La mol. de cel·lulosa té una estructura lineal fortament plegada degut a que s’estableixen múltiples vincles (ponts d’H) entre els grups hidroxil
de la pròpia cadena. Aquesta estructura fa que en una medi aquós les mol. d’aigua no puguin penetrar i establir vincles (ponts d’H) amb molts
grups OH de l'interior, i que la cel·lulosa sigui insoluble en aigua.

El nostre sistema digestiu no pot digerir les molècules de cel·lulosa. Ens manquen els enzims que catalitzen la reacció d’hidròlisi d’aquestes
molècules. Aquesta cel·lulosa s’envia directament al tub fetal per eliminar. Si són molècules digeribles per als microorganismes que resideixen
en el sistema digestiu d’altres animals com per exemple els ruminats i les termites.

FIBRA ALIMENTÀRIA

Anomenem fibra alimentària a aquelles substàncies (constituïdes bàsicament per molècules que són polisacàrids) que nosaltres no podem
digerir per falta dels enzims que permeten la seva hidròlisi.

Exemples d’aquestes substàncies: cel·lulosa (formada per mol. de cel·lulosa), hemicel·lulosa (constituïdes per mol. que són
heteropolisacàrids), pectines o substàncies pèctiques (polímers d’àcid galacturònic), lignina (substància que les seves molècules no són
carbohidrat), etc.

HEPARINA: HETEROPOLISACÀRID (sucres bàsics diferents)

L’heparina és un heteropolisacàrid perquè és un polímer de molècules d’àcid glucurònic sulfatat i de glucosamines sulfatades (2 sucres bàsics
diferents). Té funció d’anticoagulant.

ÀCID HIALURÒNIC (HETEROPOLISACÀRID)

L’àcid hialurònic és un heteroplisacàrid perquè és un polímer de molècules d’àcid glucurònic i d’acetils glucosamines (2 sucres bàsics
diferents). És un component important de les matrius dels teixits connectius.