INFERMERIA COMUNITÀRIA 2

1.EL MÓN DE L’AP I LA IFiC

A més dotació d’infermeres millors resultats en molts indicadors r/a problemes de salut

L’atenció infermera en l’AP està directament relacionada amb 13 dels 33 indicadors lligats als objectius prioritaris de
salut.

En un estudi extret de Chrocane es va veure que en una atenció infermera,sense el metge,hi ha millor resultat en salut i
major satisfacció en el pacient.

Es vol centrar el pla de salut no només en la cura, sinó en la prevenció, amb l’implicació de tothom, educant a
l’usuari.
Es vol aconseguir una atenció centrada en la persona

el pla recupera la seva visió més estratègica i es compromet amb el marc estratègic dels objectius per al
desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, objectius alineats amb el Pla nacional per a l’Agenda 2030 i Programa
Horitzó Europa 2021-2027.
El repte del nou pla és avançar en la transformació del sistema sanitari adoptant una visió més àmplia de la salut, que
va més enllà de l’absència de malaltia i que és el resultat de la relació entre les persones, l’entorn físic i social.
Incorpora noves formes de treball per aconseguir una atenció més integrada i resolutiva, i la necessitat de fer front de
manera decidida a les desigualtats en salut i els seus determinants amb intervencions transversals.

El Pla compta amb uns principis ètics que el caracteritzen: el respecte per les persones, la justícia social i equitat, la
cura de les persones i l’entorn, i l’eficiència i sostenibilitat.

Visió del Pla de salut → Una població sana on les persones puguin gaudir, individualment i col·lectivament, de benes
- tar físic i emocional amb tot el seu potencial, des d’una visió integradora de la salut, tenint en compte els seus
determinants socials, l’atenció i el respecte a l’autonomia de les persones i la cura de l’entorn.
Estratègies del Pla de salut →Per donar resposta a les prioritats, objectius de salut i la reducció de desigualtats, el Pla
de salut Catalunya 2021-2025 formula quatre grans estratègies:
- Igualtat d’oportunitats en salut al llarg de la vida
- Entorns saludables
- Integració de l’atenció a la salut
- Palanques de canvi transversals

3.Paper de la IFiC és clau en totes les vessants

Salut es un quelcom que s’ha de mantenir en el temps, de manera que hem actuar en la prevenció i promoció de la
salut. Les accions van amb la finalitat de posposar aquests estats de salut:
Fragilitat → Pacient cronic urgent → MACA
Tot i que l’usuari acabarà sent fràgil al cap del temps, es tracta de posposar aquest estat de fragilitat.

4.Missió de la IFiC
- Participació de la IFiC en la cura compartida de la salut
- En la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia, la recuperació i la rehabilitació.
- De les persones, les famílies i la comunitat, en el continuum del seu cicle vital
- En el seu entorn i context socio-cultural

La importància de la infermera basada en l’evidència de l’AP

ABORDATGE DE LA COMPLEXITAT A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Globalització
Emergències climatica
Acceleració
Complexitat
Incertesa

COVID-19
Determinants de la salut
Agreujament de la crisi financiera 2008

Concepte de salut més ampli i transformació del sistema de salut:

- La salut va més enllà de l’absència de malaltia
- Va més enllà de la supervivència
- És un estat de benestar biopsicosocial i espiritual
- És el resultat de lla relació entre les persones i l’entorn físic i social
- Requereix l’abordatge de les desigualtats i la interseccionalitat

La cronicitat, la complexitat i la fragilitat

● El 38’8% de la població adulta de 15 anys i més, pateix una malaltia crònica
● En les dones hi ha un major freqüència de comorbiditat, complexitat, fragilitat i soledat no volguda que
augmenta amb l’edat.
Els problemes més freqüents són la malaltia reumàtica i el mal d’esquena.

ESTRATÈGIA 1: IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN SALUT AL LLARG DE LA VIDA

- EIX 2 → Salut i benestar des de la infància fins a la vellesa.
La prevenció i promoció de la salut ha de començar desde el principi de vida ha de ser una mirada longitudinal

ESTRATÈGIA 3: INTEGRACIÓ DE L’ATENCIÓ A LA SALUT

- EIX 7 → Xarxes territorials d’atenció comunitària i de salut integrada, resolutives i amb pràctiques de valor.
El focus més rellevant és l’atenció comunitària i personalitzada, és a dir, a les persones i no a les malalties.
- EIX 8 → Àmbits de transformació dels serveis de salut.
- EIX 9 → Atenció integrada i sanitària. Aquest és un punt clau, ja que estem acostumats a donar respostes
especialitzades. Hem de contemplar altres aspectes que engloben tota la persona i no només el problema de
salut principal.

Actualitat demogràfica i projecció.

Cada vegada hi ha més persones amb més conseqüències:

- Multimorbiditat
- Problemes de salut cronics
- Fragilitat
- Discapacitat
 - Dependència
- Vulnerabilitat física, social, emocional
- Heterogeneïtat

Les malalties cròniques augmenten la seva prevalença conforme avança l’edat.

Tot aixó si ho juntem ens defineix la paraula COMPLEXITAT.

Com definim complexitat? I com la puc abordar?

Per cada problema complexe hi ha una solució clara, simple i equivocada.

USUARIS I COMPLEXITAT

Tots tenen característiques en comú. Molts pacients tenen més d’una patologies cróniques.

Complexitat hem de parlar d'evolució, pronòstic i evolució de la malaltia.

Hem de contemplar totes les esferes que es important per al pacient (voluntats, desitjos..)
PROFESSIONALS/SISTEMA I COMPLEXITAT

Poden a ver discrepàncies entre els diferents integrants de l’equip de treball

COMPLEXITAT I ÀREES “MALEÏDES” → FRÀGIL

La complexitat clínica, situacional i social construeixen entre si unes àrees maleïdes, es a dir estan interposades unes
sobre altres

- COMPLEXITAT CONTEXTUAL: DETERMINANTS

L'estil de vida és el més important en quant als

condicionants de salut de la persona.
Els determinants socials de la salut és molt important en la complexitat, i són tots el factors que fa que jo en pugui
relacionar en la meva vida. Poden fer augmentar o disminuir la complexitat de la persona.

- COMPLEXITAT DELS SISTEMA ASSISTENCIAL

FRAGMENTACIÓ DELS SERVEIS → COLABORACIÓ.

3 perfils de complexitats.
1. PERSONES AMB PROBLEMES DE SALUT CRÒNICS, independetment de la seva edat, però sobretot
aquelles amb:
a. Necessitats complexes d’atenció o cronicitat complexa (PCC) 4%
b. Necessitats pal.liatives o cronicitat avançada (MACA) 1%

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ

5% → Cronicitat avançada - 1%
i/o complexa (PCC) → 4% (primaria, hospital..)

15% → cronicitat amb risc de complexitat

80% → Cronicitat no complexa (control de la persona)

Població general → Es van a fer el PAF (Cribatge per detectar si

en algun moment poden tenir algun problema crónic de salut)

2. PERSONES GRANS. Tot i que molts dels conceptes

desenvolupats aqui poden ser útils per a qualsevol persona de perfil geriàtric, són especialment tributàries
d’aquest model les persones grans amb:
a. FRAGILITAT INICIAL, hem de valorar el nivell de fragilitat, a l’inici.

3 PERFILS DE COMPLEXITAT
● ANCIÀ FRÀGIL
○ >75 a
○ Comorbilitats i Cp’s
○ Reingressos
● PCC
○ Multimorbiditat
○ Malaltia greu única
○ Fragilitat avançada
● MACA
○ Pronòstic de vida limitada
○ Abordatge pal.liatiu
○ Planificació del l’atenció avançada.

+ ANCIÀ FRÀGIL
 - Fragilitat: el deteriorament progressiu relacionat amb l'edat dels sistemes fisiològics que provoca una
disminució de les reserves de la capacitat intrínseca (totes aquelles caracteristiques fisiques i psicologiques
desde el meu neixement. te molt a veure amb com la persona fa les coses), la qual cosa confereix una
vulnerabilitat més gran als factors d'estrès i augmenta el risc d'una sèrie de resultats sanitaris adversos.
↳PREGUNTA EXAMEN!

La fragilitat es un indicador de població.

- España: prevalença del 18% (a partir dels 70 anys)

- Detecció i intervenció com a prioritat a l’AP
- Reversible, potencialment, en estadis inicials

+ PCC / MACA

● PCC → Paciente con multimorbilidad o condición única que comporta gestió clínica difícil 2-3%
● MACA → Pronóstico de vida limitado, altas necesidades, orientación paliativa, planificación de decisiones
avanzadas 1,5%

Al 2020 es va penjar una guia “Bases conceptuals i model d’atenció per a les persones fràgils, amb cronicitat
complexa (PCC) o avançada (MACA)

Quan començen a sortir aquestes guies començen a haver canvis de model de salut:
1) Persones i comunitats en el centre apoderar-les
2) Resultats de salut i necessitats de les persones
3) CONTINUUM DE SERVEIS de promoció de la salut, prevenció de malalties, diagnòstic, tractament, gestió
de la malaltia, rehabilitació i serveis de cures pal.liatives, en DIFERENTS NIVELLS D’ATENCIÓ I
CONSIDERANT LES NECESSITATS AL LLARG DEL CICLE VITAL.

↳El model pasa a ser una atenció integral, integrada i centrada en la persona

El model s’ha d’anar modificant i anar cap a millor, fent un gran canvi. Per això i volem que arribi a ser un model
integrat, proactiu, enfocat en la persona i deliberatiu

Fil conductor: Atenció centrada en la persona (ACP)

Aquella atenció que s’aconsegueix quan es posa a la persona en l’eix on interactuen la resta de dimensions
relacionades amb: la intervenció basada en l’evidència científica, organització del servei, equip, interdisciplinarietat i
ambient. OMS 2008

“...puc planificar les meves cures amb les persones que treballen per atendre’m a mi i als meus cuidadors/es, donant-
me el control i facilitant-me els serveis per assolir els objectius que són importants per a mí...”National Voices, 2014
Elements principals ACP

ABORDATGE

1. La identificació d’aquesta situació, ja sigui tenint en compte la situació de fragilitat inicial, de cronicitat
complexa (PCC) o avançada (MACA)
2. Un diagnòstic situacional, fet que requereix d’una valoració multidimensional i l’avaluació de necessitats
3. Un pla d’atenció individualitzat, en el context d’un procés de presa de decisions compartida entre els
professionals i les persones, amb l’establiment d’objectius assistencials amb adequació de la intensitat
terapèutica, facilitant una proporcionalitat de les actuacions d’acord amb la seva situació clínica i les seves
voluntats

4. Compartir la informació entre tots els professionals i les diferents organitzacions i àmbits d’atenció que
participin en l’atenció de cada persona, especialment per a les situacions on hi hagi necessitats d’atenció
complexes i/o necessitats d’atenció pal·liativa

1. IDENTIFICACIÓ I CRIBATGE POBLACIONAL

● Detecció precoç de fragilitat, a través d’instruments:

○ Els tests variaran en funció del lloc de treball. El Sistema nacional de Salut recomana Short Physical
Performance Battery(SPPB) Que es el SPPB i què evalua?
○ Velocitat de la Marxa (VM)
○ l’Escala FRAIL
○ Gerontopole
○ Valoració del risc de caigudes

Tots evalúan el grau de fragilitat

SPPB.

(Pregunta qué es el SPPB y que evalua)

En funció del resultat es pot veure si la persona es fragil o no.

ESCALA FRAIL

Fatigabilidad: ¿Qué parte del tiempo durante las últimas 4 semanas se sintió cansado/a?“
1 = Todo el tiempo, 63 2 = La mayoría de las veces, 3 = Parte del tiempo, 4 = un poco del tiempo, 5 = En ningún
momento.

Las respuestas de “1 “o “2 “se califican como 1 punto y todos los demás como 0 puntos.

Resistencia: “¿tiene alguna dificultad para subir 10 escalones sin descansar por usted mismo/a, sin ningún tipo de
ayuda? “ 1 punto = Sí, 0 puntos =No. Prevalencia basal = 25,5 %.

Deambulación: Por sí mismo/a y sin el uso de ayudas, ¿tiene alguna dificultad para caminar varios cientos de
metros? “ 1 punto = Sí, 0 puntos = No.

Comorbilidad: para 11 enfermedades, se pregunta: “¿Alguna vez un/a médico/a le dijo que usted tiene [la
enfermedad ] ? “ Las enfermedades son: hipertensión, diabetes, cáncer (que no sea un cáncer de piel de menor
importancia), enfermedad pulmonar crónica, ataque cardíaco, insuficiencia cardíaca congestiva, angina de pecho,
asma, artritis, ictus y enfermedad renal. 0 puntos =0-4 enfermedades referidas 1 punto =5 a 11 enfermedades •

Pérdida de peso: “¿Cuánto pesa con la ropa puesta, pero sin zapatos? [Peso actual] “y “Hace un año en (MES, AÑO),
¿cuánto pesaba sin zapatos y con la ropa puesta? [Peso hace 1 año] “. El 64 cambio de peso porcentual se calcula
como: peso Hace 1 año - Peso actual] / peso hace 1 año]] * 100

Porcentaje de cambio > 5 (lo que representa un 5% de pérdida de peso) se puntúa como 1 punto y <5% como 0 puntos.

→ Altre instrument per valorar el grau de fragilitat.

Valoració risc de caigudes SNS

1. Ha patit alguna caiguda l'últim any que hagi necessitat atenció sanitaria?
2. Ha patit dues o més caigudes el darrer any?
 3. Presenta algun traston de la marxa considerat significatiu? (aquesta pregunta es considerada positiva si la
prova d’execucio utilitzada per al cribatge de gragilitat resulta alterada.
Si alguna d’aquestes 3 preguntes surt una resposta de SI, ja el pacient té risc de caigudes.
Abans de fer la prova de fragilitat, es fa un barthel.
Depenent la puntuació del barthel farem o no la valoració de risc de caigudes i de detecció de fragilitat.
Si es > de 90, si es farà.

COMPLEXITAT I ÀREES “MALEÏDES” → PCC

Idea principal → Quan parlem de ppc cal una valoració global.

MACA → Identificació de Persones en Situació de Malaltia Crònica

Avançada i Necessitat d’atenció pal·liativa a Serveis de Salut i
Socials
Escala NECPAL → Escala que t’ajuda a decidir en quin moment la
persona pasa de PCC a MACA (necessita cures avançades).

2. DX SITUACIONAL (valoració multidimensional: física,

psicològica, social/valoració de necessitats)

● Grau de reserva (com de vulnerable és? en quin punt es troba en la seva trajectòria vital?)
● Dèficits o dimensions afectades
● Necessitats a les quals cal donar resposta

VGI -Valoració geriàtrica integral- (bateria de tests i escales validades que contemplen moltes dimensions)

VIG-express (en validació a Catalunya)

Identificació de necessitats (Gordon, Henderson)

3. PLA D’ATENCIÓ
Decidir prioritàriament per on començar i consensuar amb l’usuari.
És molt important decidir cap a on enfoquem les propostes d’actuació
 4. COMPA
RTICIÓ DEL PLA
PICC (Plans d’intervenció individualitzats i compartits)
- Document dinàmic i destil·lat de la informació més rellevant.
- Eina de comunicació entre professionals
- Continuïtat assistencial
- Enfocats per a pacients PCC i MACA
La gran majoria de població que s’aten a CAP son PCC i MACA, i en ATDOM majoritàriament son PCC.

Factors que configuren la demanda d’AD

Envelliment -La població a Catalunya es continuarà envellint progressivament en els propers
poblacional anys

-L’any 2050 la tercera part de la població serà de més de 65 anys i un 12% serà
de més de 80 anys. Per tant, Catalunya estarà en un escenari dels països més
envellits del món

Cronicitat
-La cronicitat ha augmentat com a conseqüència de l’envelliment, però també
d’altres fenòmens, com les millores diagnòstiques i els avenços terapèutics que
allarguen la supervivència dels pacients

-El 34,3% de la població general té alguna malaltia o problema de salut crònic o
de llarga durada; passa al 69,7% en la població a partir de 75 anys (ESCA,
2015)

Fragilitat -Fragilitat en persones de més de 65 anys: 10%, i 25% en persones de més de 85

anys

-En població de més de 70 anys, la fragilitat comporta un risc ajustat de

mortalitat 5,5 vegades més alt, un risc de nova discapacitat 2,5 vegades més alt i
un risc de pèrdua de mobilitat 2,7 vegades més alt. Les persones amb fragilitat
 avançada gairebé sempre presentaran necessitats complexes

Discapacitat i
dependència En la població de 75 anys, el 32,1% dels homes i el 43,0% de les dones són
dependents d’altres persones - La prevalença de la discapacitat augmenta a
mesura que els grups són de més edat

Vulnerabilitat
social -Determinants socials de la salut (M.Marmot)

Nous escenaris -Clara disminució de la disponibilitat familiar i, en general, comunitària per a la

de convivència cura i l’atenció a les persones
(famílies)
-El 56% dels homes i el 72% de les dones de més de 65 anys pateixen algun
tipus de soledat. En aquest sentit, i d’acord amb la bibliografia revisada,
l’aïllament social i la solitud prediuen la mortalitat amb la mateixa consistència
que molts factors de risc coneguts. El risc de mortalitat prematura augmenta un
26% en persones que senten solitud, un 29% en persones amb aïllament social i
un 32% en les que viuen soles. El sentiment de solitud, més que l’aïllament
social o el viure sol, prediu l’aparició de demència independentment d’altres
factors de risc coneguts.

Complexitat del sistema assistencial

Programa ATDOM: definició

Conjunt d’activitats, de caire sociosanitari i d’àmbit comunitari, que es realitza al domicili amb la finalitat de

- detectar
- valorar
- donar suport i seguiment a:
- problemes de salut de l’individu i lafamília
- potenciar l’autonomia i millorar la qualitat de vida
de la persona, dintre del rang que podem tenir.

ATDOM: dimensions
- Dimensió social i comunitaria
- Dimensió clínica

La inclusió a l’atenció domiciliària es fa segons uns test, ja que s’ha de tenir en compte les dues dimensions.

ATDOM: criteris d’inclusió

Valoració per part del metge, la infermera i la treballador/a social; i complir el criteri:

● No poder desplaçar-se al centre per ser-hi ateses, per motius de salut o de condició física o per la seva
situació social o de l’entorn, d’una forma temporal o permanent

ATDOM: pacients potencialment inclosos

● Persones amb patologia crònica: persones afectades de processos crònics, neurològics, respiratoris,
reumatològics o d’altres
 ● Persones en fase final de vida
● Persones amb deteriorament cognitiu: persones amb l’estat cognitiu
deteriorat de forma permanent
● Persona usuària grup de risc: persones que per les seves característiques físiques de l’entorn (aïllament social,
edat avançada, dèficit d’autonomia, barreres arquitectòniques o d’altres)
● Persona en període transitori > 1 mes: persones que necessiten atenció domiciliària transitòria de més d’un
mes com a conseqüència de traumatismes, cirurgia, altes hospitalàries amb un grau moderat de dependència
que necessiten cures, tractaments o teràpia de rehabilitació.

ATDOM: font de la demanda d’inclusió

● Demanda espontània d’atenció a domicili del propi usuari

● Altes hospitalàries o sociosanitàries de pacients amb malalties cròniques o amb seqüeles que determinen una
pèrdua d’autonomia o amb necessitat de continuïtat de cures (Programa PREALT)
● Familiars, veïns, associacions i altres agents de la comunitat (oficines de farmàcia) → gent que es comenta
per dir que els veuen amb necesitat de ser atesos mitjançant ATDOM.
● Detecció de persones grans que viuen soles o amb família amb capacitat limitada de suport
● Programes socials d’ajut a domicili

ATDOM: objectius

□ Fomentar i potenciar la independència del pacient

i família
□ Millorar la qualitat de vida del pacient
□ Prevenir les CP’s de la malaltia
□ Cuidar al cuidador principal
□ Ajudar a la família a implicar-se en el procés
□ Coordinar i vetllar per la continuïtat de les cures del pacient en els diferents nivells assistencials
□ Des de la dependència al final vital

ATDOM: professionals implicats

ROL CARACTERÍSTIQUES

Infermera d’enllaç Fa la transferència d’informació i coneixement

en el procés de l’alta dels pacients ingressats a
l’hospital o centre sociosanitari que necessiten
ATDOM cap a la comunitat. Garanteix el
contínuum assistencial en el procés de l’alta.
Facilita a l’AP l’accés als serveis de l’hospital

Gestora de casos Identifica la població diana, definida amb

criteris de complexitat clínica i dependència, de
la comunitat que necessita ATDOM, planificant
les necessitats de cures individuals juntament
amb el pacient i la família, implantant i
coordinant els recursos i serveis necessaris, i
monitorats. Treballa juntament amb l’equip de
referència del pacient, no el substitueix.
Està a l’EAP.
 És un rol de pràctica avançada que rep casos de
persones que tenen algun tipus de problemàtica
complexa i normalment amb problemàtica
social. Domina els casos socials i la clínica.
Es queda amb els casos més complexes

ATDOM: preparació i contingut de les visites domiciliàries

● Adaptar a necessitats específiques del pacient i crear una relació de confiança

● Infermera-metge, realitzen (sempre en la 1a visita d’inclusió i de seguiment anual):

Hem de tenir en compte i realitzar:

1. Valoració física i de l’entorn

2. Valoració cognitiva i psicològica: molts d’aquests pacients tindràn dèficits cognitius
3. Valoració social

*Tot son eines de cribratge i detecció, no de diagnòstic

1.Valoració física i de l’entorn

Valoració infermera i física

14 necessitats de V. Henderson

Tests

● Test de comorbiditat Charlson

● Test de Barthel (també caire social)
● Polimedicació: > 5 fàrmacs
● Escala de Braden: valoració UPP (s’utilitza al ICS)
● Mini Nutritional Assessment
● Valoració de riscs a la llar

Test de BARTHEL → Valora nivell dependencia ABVD

Test de comorbiditat de Charlson →
El que fa és sumar punts:
- ABSÈNCIA de comorbiditat→ 0 i 1
- BAIXA → 2 punts
- ALTA → >3 punts

→ Escala de Braden

Valora risc de UPP.

MNA →

Valora l’estat nutricional i el risc de fer

desnutrició

→ Valoració riscs a la llar

2.Valoració cognitiva i psicològica

Tests

● Test de Pfeiffer: test de valoració mental

● Mini Mental State Examination- Lobo: valoració de l’estat cognitiu. Si valorem un deteriorament moderat
s’ha de derivar a neuròleg.
● Test de l’informador
● Escala de Goldberg o Yesavage-5 → Depressió i ansietat

3.Valoració social Tests

 Índex de Barthel o Lawton-Brody: valoració de les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària. mesura
lles activitats instrumentals (anar a comprar, rentar la roba, utilitzar telèfon…)

● TIRS (treball social): Es una escala que indica indicadors de risc socials. En el moment en que un sol punt és
SI, ja hi ha risc social

● Test de Zarit: escala de sobrecàrrega del cuidador, Evalua el cansament del cuidador principal

MALALTIES CARDIOVASCULARS
MALALTIES NO INFECCIOSES (NCD’S)

PATOLOGIA CARDIOVASCULAR

Quines patologies/manifestacions estan incloses dins les MCV?

● Malaltia coronària
● Malaltia cerebrovascular
● Malaltia arterial perifèrica
● Malalties cardíaques congènites
● Trombosis venosa profunda
● Embolisme pulmonar

Factors de risc CV

*Factors de risc modificables:

- Hipertensió
- Tabac
- Diabetes
- Sedentarisme
- Dieta desequilibrada
- Dislipèmia
- Obesitat
Factors de risc no modificables:

- Edat
- Sexe
- Història familiar

Clases de recomanació segons

l’evidència

Nivells d’Evidencies

Consells basats en l’evidència científica

● Reduir el temps sedentari per realitzar almenys una activitat lleugera durant tot el dia per reduir la mortalitat
i morbiditat per totes les causes i per causes CV (I)
● Adoptar una dieta Mediterrània o similar (I)
● Restringir el consum d’alcohol a un màxim de 100g/setmana (I)
● Menjar peix, preferiblement amb alt contingut en AG, almenys un cop per setmana i restringir la carn
processada (I)
● Deixar de fumar (I)
● Pacients amb malaltia ateroscleròtica amb estrès s’haurien de derivar a un psicòleg pel maneig de l’estrès,
millorar els resultats CV i l’estrès (IIa)
 L’ATENCIÓ A LA PERSONA AMB HIPERTENSIÓ ARTERIAL
DADES EPIDEMIOLÒGIQUES I ETIOLOGIA
- Major causa prevenible de MCV (malaltia cardiovascular) i mort a Europa
- La HTA afecta el 43% de la població de 18 a 60 anys.

Cas clínic i seguiment infermer de la HTA

Part I

Es remet des de la consulta del nostre company d’UBA, el dr. Martí, un usuari de 65 anys sense antecedents
patològics d’interès.

L’usuari, el Sr. Huelva, presenta, des de fa dues setmanes, cefalees al vespre.

El metge li ha mesurat la PA i ha obtingut xifres de 145/97

PREGUNTES I MÉS PREGUNTES..

Són xifres normals? No
Quines altres dades necessitem? Anamnesi, estui per valorar si és puntual o les xifres es mantenen
Com establim el dx de HTA?
Quin tractament haurà de seguir l’usuari?
Quin cronograma de visites establirem? ...

DEFINICIÓ I CRITERIX dx de HTA:

En consulta:
PAS ≥ 140 mmHg
PAD ≥ 90 mmHg

A casa:
PAS ≥ 135mm Hg
PAD ≥ 85 mmHg

Target ≤ 130/80 mmHg

Excepcions
PA target en IR i IC:
PAS ≤ 125 mmHg
PAD ≤ 75 mmHg

CRIBATGE DE LA PA: dx inicial

MESURES DE LA PA intra-consulta

L'Office BP sovint es realitza de manera inadequada, amb una atenció inadequada a les condicions estandarditzades
recomanades per a un mesurament vàlid de l'oficina BP.
El mesurament incorrecte de la BP d'oficina pot conduir a una classificació inexacta, sobreestimar la BP real d'un
pacient i un tractament innecessari.
Necessitem fer 3 mesures al dia, la primera no es pot tenir en compte, s’hauria de fer la mitjana de la segona i la
tercera.
El manguito ha de ser adequat al perímetre del braç, ja que si no fem una mala mesura.
És important mesurar la TA en els 2 braços, ja que tenim un braç control, el braç on surten els resultats més alts, és el
que escollirem. Unes diferencies entre braços >15 mmHg es extrany, però si algun moment passa, vol dir que aquesta
persona té més risc de problema CV.
Les xifres que tu llegeixes en un manòmetre, són diferents en el que surten en un maneget digital, llavors hem
d’arrodonir. Aquest arrodoniment pot ser límit de hipertensió o hipotensió, podem donar un tractament inadequat
(iatrogènia).

Mesures de la PA extra-consulta
• Mesures continuades amb tensiòmetre automàtic calibrat, 2 vegades seguides amb diferència d’1 minut entre
cadascuna
• Preferentment 6-7 dies consecutius (mínim 3)
• Matí i vespre en una habitació tranquil·la
• Reposar 5 minuts abans

Estadis de la HTA:

- Hipertensió definida
- Hipertensió clínica aïllada → bata blanca, puntual, s’ha de monitoritzar, persones grans i sovint dones
- Hipertensió emmascarada → Increment de la TA quan es troba a casa i baixa quan a la consulta surten
normals. Sol ser en homes, fumadors i per l'estrès laboral. Sol ser un 10% de les persones. Demanem APA
(holter que mesura nivells arterials) o AMPA (mesures a casa diariament amb un tensiòmetre),
- HTA resistent → Tot i estar diagnosticada i definida amb triple tractament farmacològic, aquesta tensió no
baixa.
PART II

El Sr. Huelva ha estat dx de HTA estadi 1.

Ens manifesta la necessitat de comprendre quins canvis haurà de fer en la seva vida i perquè és tant important això de
la “PA alta”, ja que a ell no li fa mal res.
També argumenta que coneix a moltes persones que tenen la PA alta i no es fan cap mena de control perquè ja prenen
“pastilles”.

Avaluació inicial del pacient amb HTA:

■ Descartar HTA secundària

■ Malaltia cardiovascular clínica (MCC): malaltia cerebrovascular, IAM, angina, fibrilació auricular, malaltia
vascular perifèrica

■ Manifestacions/lesions en òrgans diana (MOD): ECG (inicial i c/2 anys), AG (inicial i c/any) ; albúmina-
creatinina orina, filtrat glomerular, creatinina sèrica, ions K/Na, TG (TG >150mg/dl), CT (CT >190 mg/dl, LDL
>130mg/dl o HDL<50mg/dl), glucèmia (102-125 mg/dl) i HbA1c (hb glicosilada), àcid úric, proves hepàtiques, Hb i
hematocrit), retinografia (FU), índex turmell-braç

■ Anamnesi i exploració física: sexe, edat (>55 (H), >65 (D)), fumador, PA, FC, pes, talla, perímetre abdomen (O
abdominal >102 cm (H), >88 cm (D)) IMC, DM, hàbits dietètics i d’ingesta de NaCl, consum d’alcohol, son, obesitat
o sobrepès, antecedents familiars (<65(D),<55 (H)) i personals de MCV o HTA, menopausa precoç, sedentarisme,
factors psicosocials, FC, tractament farmacològic, etc.

■ Perfil de RCV → calcular el perfil de risc cardiovascular. Es el càlcul de risc que una persona pugui tenir un event
cardiovascular en el próxims 10 anys. Per fer el càlcul tenim diferents instruments (Taula RegiCor → creada a Girona,
així ja estava calibrada a la població catalana; taules SCORE)

SEGUIMENT DEL PACIENT HTA

Seguiment de les visites

Objectius:
- Facilitar informació per la correcta gestió de HTA en diferents sessions.
- Assegurar la comprensió de l’educació rebuda

En què basem la decisió terapèutica futura de l’usuari amb HTA?

- Estadi HTA
- RCV
- MOD
- MCC

Seguiment del pacient HTA

QUINES SÓN LES MEV?

1. Perdre pes (IMC 20-25; P.abd. <94cm H
i 80cm D) (Recom. I; Evid. A). A partir
de 5kg comencem a veure canvis en la TA.
 2. Reduir la ingesta de Na (NaCl 5g/dia) i aumentar el K (potassi) (Recom. I; Evid. A) Reduir la sal, hem de
contar amb la sal dels aliments i la que afegim. Saber quins són els productes que tenen més sals: aliments
envasats, pastilles avecrem, bolleria, embutits…
Aliments amb potassi: verdures i fruites.
3. Activitat física regular (ex aeròbic, 30 min/dia; 5-7 dies/ set)
(Recom. I; Evid. A)
PAPPS → programa d'Activitats Preventives i Promoció de la
Salut
- Preguntar sobre l’hàbit
- Valorar l’activitat física
- Aconsellar si es precis la pràctica d’exercici
4. Reduir la ingesta d’alcohol (14 unitats/ set H i 8 unitats / set D)
(Reco. I; Evid. A)
Homes → 1/2 cervezes de 100ml al dia
Dones → 1 cerveza de 100ml al dia
5. Abandonar l’hàbit tabàquic (Recom. I; Evid B)
6. Canvis dietètics: dieta rica en vegetals, llegums, fruites, làctics
desnatats, cereals integrals, peix i AG poli i monoinsaturats,
reduint la carn vermella i els AG saturats.DIETA
MEDITERRÀNIA (Recom. I; Evid. A)
7. Cafeïna (cafè, te,begudes de cola, guaranà): més que mirar el
consum de cafè es veure el estil de vida d’aquesta persona,
perquè solen tenir estrés…
8. Reduïr l’estrès i induir el mindfulness

La entrevista motivacional se centra en cómo ayudar a liberar a las

personas de la ambivalencia que les atrapa. Es algo más que un conjunto de técnicas para practicar la terapia. Es una
forma de ser con los pacientes, que es probablemente muy diferente a cómo los han tratado otras personas en el
pasado.
Miller i Rollnick són autors molt referents en això.

Entrevista motivacional en 4 eixos:

- EXPRESSAR EMPATIA → significa que l’altre percep que la persona no jutjarà. S’ha d’establir una
confiança mútua.
- EVIDENCIAR LES DISCREPÀNCIES → Fer preguntes i evidenciar com es sent
- ACOMPANYAR A LA RESISTÈNCIA → Fer claudicar i fer que el canvi es pugui fer.
- FOMENTAR L’AUTOEFICÀCIA →
Que la persona pugui ser autònoma en les
seves preses de decisions.

La motivación puede ser definida como la

probabilidad de que una persona comience y
continúe adhiriéndose a una determinada
estrategia de cambio

Craving → “el mono”

No sempre existeix la recaiguda. Però com hi ha risc li fas un debriefing per preparar-lo a la fase preparació per a
l’acció si recau.
EXEMPLE:
La Sra. Anna, l’esposa del Sr. Huelva, de 64 anys acut a la consulta de la infermera per seguiment de la seva HTA de
10 anys d’evolució. Està en tractament amb enalapril de 20mg 1-0-0.

Ens comenta que des de fa un parell de dies presenta cefalea, no s’ha près la PA en cap moment. Admet que fa una
setmana se li va acabar la capsa de la medicació i no se l’està prenent.
Té altres preocupacions abans que una malaltia que no li fa mal.
La presa de PA és de: 210/120

ESTADIS DE LA HTA I seguiment d’adults

Com actuar davant una crisi HTA? PAS >= 190 I/O PAD >= 110 mmHg
AVALUACIÓ
0-Descartar EMERGÈNCIA HTA
0.1- Anamnesi antecedents familars/personals malaltia CV oa altres complicacions en òrgans diana
0.2- Exploració: ECG; tira reactiva orina; FU (si possible)- Símtpomes més frequents: cefalea, mareis, epitaxis
*símptomes alerta: cefalea brusca, dolor toràcic o abdominal agut, palpitacions, díspnea, visió borrosa brusca
**símptomes greus: NRL (alteració nivell consciència); cardíacs (taquicàrida, taquipnea, edemes EEII);
retinians (hemorràgia, exhudat); renals (edema, oligúria,proteinúria,hematúria)

Com actuar davant una crisi HTA? PAS >= 190 I/O PAD >= 110 mmHg AVALUACIÓ en cas
d’urgencia.

1. Repòs en DS (decubit supí) 15-20’ (diazepan SL)

2. Si segueix hipertens→ Captopril 25mg VO o SL o Nifedipino 10mg VO i esperar 15-20’
3. Si segueix hipertens→ repetir captopril fins a 2-3 vegades
4. Si segueix hipertens→ diurètic IM (ex.Furosemida 1 amp EV)
5. Si segueix hipertens→DERIVACIÓ H

Donar cita al dia següent.

Tractament farmacològic

■ Blocadors beta- adrenèrgics

■ Calciantagonistes
■ Diürètics tiazídics/antialdosterònics
■ IECA
■ ARA-2

ATENCIÓ A LA PERSONA AMB DISLIPÈMIA

Dislipemia → Augment d’algunes lipoproteïnes circulants que es tradueix en un augment del colesterol i/o triglicèrids
plasmàtics
Gelat- quilomicró- VLDL- IDL-LDL (les HDL s’encarreguen de agafar les LDL)

CLASSIFICACIÓ I ETIOLOGIA
Hipercolesterolèmia
- LDL elevades
- Primària
- Secundària

La hipercolesterolèmia és més perillosa que la hipertrigliceridèmia.

Hipertrigliceridèmia
- VLDL, quilomicrons elevats
- Primària
- Secundària

FORMACIÓ DEL ATEROMA

Es l’oxidació de lipoproteïnes, el que fa la formació d’aquestes plaques ateromes

(LO ANTERIOR NO SALE EN EL EXAMEN)

SOLO ESTA PREGUNTA: Quin és el target en un pacient amb hipertrigliceridemia? → LDL i el risc
cardiovascular.
Sabent el colesterol total es pot fer una idea aproximada del problema, pero fins que no es fa el perfil lipídic no es pot
saber exactament com estem i no podem fer res. Per saber quin pla terapèutic s’haurà de donar s’ha de tenir en
compte els nivells de LDL i el risc cardiovascular
Idees clau en l’àmbit clínic
Dislipèmia (especialment HDL-C) = Aumenta RCV
Avaluar el RCV és IMPRESCINDIBLE
A més RCV = accions més intensives → medicació.
Idees clau
Les persones amb malaltia CV ateroscleròtica confirmada, DM1 o 2, factors de risc individual elevats o IRC ja tenen
in RCV inherent elevat, per tant, l’avaluació del risc és indispensable per les persones que no presenten les
comorbilitats exposades.

Què significa tenir un RCV elevat i com es mesura?

(PREGUNTA EXAMEN)
- Risc patir un event CV fatal en els propers 10 anys
- Taules que combinen diversos factors de risc per
estimer el risc total (edat, sexe, fumador/a, edat, CT,
PAS)
- Score → europeas
- Regicor → catalana
 - Framinghan → EEUU

VALORACIÓ DE TAULES FRAMINGHAM - REGICOR

La funció de risc cardiovascular de Framingham es va imposar com a instrument per ordenar el cribatge del risc
cardiovascular en els anys noranta a tot el món. L’adaptació de l’equació de Framingham a la taxa d’esdeveniments i
a la prevalença de factors de risc de la població de Girona va proporcionar estimacions molt properes al nombre de
casos reals observats en homes i dones a Girona.

S’en va estudiar la validesa a l’estudi VERIFICA i més tarda a la cohort REGICOR iniciada el 1995-2000.

PREVENCIÓ PRIMÀRIA
■ Adults ≥ 40 a., assimptomàtics, sense MCV, DM, IRC, hiperCT familiar o LDL-C anteriors ≥ 190: càlcul del
RCV i perfil lipídic
Hauria de rebre un cribatge i a més un perfil lipídic
Perfil lipídic + RCV (baix, moderat, alt o molt alt per comorbiditat) = determina l’abordatge terapèutic

Patologies com la diabetes, Insuficiencia cardiaca ja directamente esta en en un RCV alt.

Exemple:
→Valors de LDL-C entre 55-116 mg/dL i RCV baix – continuar amb hàbits
→Valors de LDL-C ≥ 116 mg/dL i RCV baix- MEV i medicació (estatinas) si valors ≥ 190 o manca de control.

PREVENCIÓ SECUNDÀRIA
Adults amb RCV molt alt: Perfil lipídic
LDL-C (diana terapèutica)
≥ 55- 190 (desitjable <55mg/dl)

En tots els casos: MEV i medicació

Altres valors a considerar:
- CT (colesterol total) > 250 mg/dl (desitjable < 200 mg/dl)
- HDL < 40 mg/dl (desitjable > 60 mg/dl)
- TG ≥ 150 mg/dl (desitjable < 150 mg/dl)
 TRACTAMENT
Objectius individualitzats
En general:
a) MEV
b)Tractament farmacològic*

DISLIPÈMIA I RCV:
OBJECTIUS GENERALS

OBJECTIUS: CT I LDL, TG I
HDL
Canvis dietètics:
- augmentar greixos monoinsaturats i poliinsaturats i reduir els trans, els saturats i el colesterol
- augmentar la fibra de la dieta
- disminuir els HC, especialment mono i disacàrids
- reduir la ingesta d’alcohol
- suplementar la dieta amb llevat d’arròs i fitoesterols

Canvis generals:
- reduïr el pes corporal en excès
- deixar de fumar
- incrementar l’activitat física

SUPLEMENTS DIETÈTICS: esterols vegetals

- Esterols vegetals: 2g/dia;poden disminuir CT i LDL 7-10%

- Considerar com a coadjuvant al tt.farmacològic d’estatines en pacients de risc.

Àcis grassos mono - poliinsaturats i reducció del RCV produït per l’excès de LDL circulant

W6 (linoleic)= menys síntesi de colesterol hepàtic i més captació de LDL (oli de soja, girasol, llavors de lli alvocat)

W3 (linolènic, EPA, DHA) = més captació de colesterol per les HDL (anous, llavors de lli, carbassa, oli de girasol;
peix blau (EPA-DHA)

W9 = més producció de HDL i disminució de LDL (oli d’oliva).

L’ALIMENTACIÓ EN LA INFÀNCIA 0-3 ANYS

Objectius del tema

 Conèixer les bases de la diversificació alimentària, en especial dels 0 als 3 anys
 Comprendre la importància d’aquesta fase en el desenvolupament del nen/a i la família
És el moment d’adquisició d'hàbits alimentaris. Els nens comencen a fer rebuig de certs aliments. Ha d’haver una bona
educació alimentària, i en la majoria de casos quan no hi ha rebuig a certs aliments i no hi ha uns bons hàbits
alimentaris té el rerefons de la família, ja que ells no segueixen un bon hàbit alimentari.
Contextualització
El nadó presenta, durant els primers mesos certes característiques:
 Immaduresa de les funcions digestives (no digestibilitat de certs productes), metabòliques, renals i
neuromotores →ha d’haver una maduresa de les funcions per a poder anar incloent diversitat alimentaria.
 Escassetat de reserves → àpats més freqüents però menys quantitat
 Gran creixement → inicialment creixent molt ràpidament, després de manera més paulatina. Va creixent de
manera progressiva.

Què vol dir IMMADURESA i GRAN CREIXEMENT?

Desenvolupament de les funcions r/a l’alimentació

1. Desenvolupament de la regulació de la fam i de les capacitats gustatives (4-6 mesos)
2. Evolució de les funcions digestives: secrecions de l'estómac, intestí, fetge, vies biliars i pàncrees i evolució del
sistema enzimàtic (4-6 mesos)
3. Evolució de les funcions renals i de les possibilitats d’excreció (4-6 mesos)
4. Desenvolupament del sistema immunitari (4-6 mesos)
5. Desenvolupament de la capacitat pròpia per alimentar-se (7-9 mesos)

Objectius de l’alimentació de 0 a 3 anys:

 Bon estat nutricional
 Creixement òptim
 Aprenentatge d’hàbits alimentaris bàsics

El que fem a la nostra infantesa determinarà com estarem en la nostra etapa adulta. Diabetes, obesitat… estan
directament relacionades segons la nostra alimentació en la infantesa.

Alimentació de 0 a 6 mesos →La llet materna és el millor aliment pel nadó, de forma exclusiva i a demanda

A partir dels 6 mesos…

Diversificació alimentària (DA) o beikost hauria d’iniciar-se a partir dels 6 mesos, tot i que hi ha qui ho comença als 4
mesos (però NO abans).
ESPGHAN, 2017: l’alimentació complementària no s’hauria d’introducir abans dels 4 mesos

Quin és el paper de la infermera pediàtrica en la DA?

 Acompanyar en el procés a la família i al nen/a
 Donar suport des de l’evidència científica i el respecte
 Incidir, especialment, en els aliments de baixa qualitat nutricional i alt
contingut calòric → PREGUNTA EXAMEN

Alimentació de 6 a 12 mesos
 Aspectes dietètics i nutricionals →

 Entorn ideal per a la DA

 Ambient relaxat, còmode i divertit
 Actitud receptiva, observadora i tolerant
 Temps suficient i sense interrupcions
  Àpats en família, donar exemple és essencial

Alguns consells…
 La base de l’alimentació és la llet fins als 12 mesos
 Es poden introduir els aliments d’un a un i en petites quantitats per anar valorant tolerància
 La textura i consistència dels aliments es pot anar modificant progressivament
 Als 6 mesos, el beikost, no hauria d’aportar més del 50% del total de l’energia
 Dels 6 a 12 mesos es recomana prendre un mínim de 500 cc de llet i/o derivats al dia
 És important tenir cura en la introducció dels aliments dels nens atòpics o amb antecedents a la família

La introducció primerenca de cacauet va disminuir significativament la freqüència de desenvolupament d’al·lèrgia al

cacauet als nens amb alt risc d’aquest tipus d’al·lèrgia .....

Com s’han de donar aquests aliments?

 Versió 1: clàssica. Comencem per textures líquides, semi-líquides, semi-sòlides. L’instrument bàsic és la
CULLERA
 Versió 2: baby led-weaning. Comencem per trossets de determinats
aliments (finger-foods tous). L’instrument bàsic son les MANS
DEL NEN/A

Diferències i oportunitats

Com saber quan començar i si començar el BLW? No n’hi ha prou

només amb el criteri de l’edat!

 Maduresa fisiològica digestiva:

– Digestió
– Capacitat absortiva
– Funció de barrera de la mucosa intestinal
 Maduresa motriu:
– Pot menjar amb cullera
– Pèrdua del reflex d’extrusió (=refllex protector, rebutja de la boca aliments)
– Es manté assegut de manera estable → si ho observem voll dir que esta preparat de manera
motriu per fer BLW
– Manifesta interès pel menjar
– Agafa els objectes amb les mans i se’ls posa a la boca
 Ritme de dentició
 Prevenció asfíxia i ennuegament
 evitar poma degut a la seva textura
 S’inicia a partir dels 6 mesos (compta amb nens prematurs i amb retard en el seu desenvolupament)
considerant desenvolupament digestiu, psicomotor i dentició
 La base de l’alimentació segueix sent la llet
  Proposa oferir al nadó aliments sencers o d’una mida que els pugui agafar amb la mà (finger foods) i posar-
se’l sol a la boca, com alternativa als aliments triturats que s’ofereixen amb cullera
 S’han d’oferir aliments que pugui agafar sol i que es desfacin amb facilitat
 És un joc amb el menjar perquè experimenti, el conegui i gaudeixi

→ ENTRA A EXAMEN: TAULA DE LLEVANT

INTRODUCCIÓ DE LES TEXTURES

Introducció dels grups d’aliments

La base de l’alimentació segueix sent la llet
1r, segons valori l’equip de pediatria i de forma progressiva:
 Farinacis
 Fruites
 Verdures i Hortalisses
 Llegums
 Oli d’oliva verge

2n, un cop observada la bona tolerància del 1r grup:

 Aliments proteics d'origen animal:
– Carn magra
– Peix blanc o blau sense espines o 1 ou petit

FARINACIS
 Els cereals són generalment ben acceptats, en biberó o farineta, sense sucres afegits. Es poden iniciar els
cereals sense gluten i després amb gluten (tot i que no és necessari)
 Poden ser integrals
 Farinetes cereals sense sucre, arròs, pasta, patata, sèmola de blat de moro, pa...

LLEGUMS
 Les mongetes, els pèsols, els cigrons, les faves i les llenties, entre d’altres
 Es poden introduïr a continuació dels farinacis o les verdures
 Si es combinen els llegums amb els cereals, s’obté una aportació de proteïnes de més qualitat, ja que al
combinar els dos aliments augmenta el valor proteic
 Ben cuites i sense pell; 60-70 g cuits/dia

FRUITES
 Es pot començar amb petites cullerades de suc de fruita entre àpats
 Començar per puré de 50g poma i 50g pera. Si tolera bé, es pot afegir també plàtan, uns 30-40g
 Progressivament, es va augmentant la quantitat de fruita fins arribar, als 15 dies, a un volum de 250 cc de
puré amb 90 cc de llet o suc de fruita natural
 Es recomanen fruites madures de temporada
  Si és dificil que les menji, barrejar amb llet.
NO posar mai mel ni sucre. Es pot afegir alguna cullerada de cereals per endolcir o espessir si ja s’han introduït
prèviament
NO s’aconsellen donar abans de 1 any:
– Mores, gerds (per difícil masticació)

VERDURES I HORTALISSES
 Les verdures s’introduiran en l’àpat del migdia, al començament
 Es recomana NO utilitzar verdures com bledes i espinacs fins l’any (excés de nitrits)
 Millor coccions com el vapor o bullides amb mínim d’aigua, en cocció ràpida. No tenir-les més de 3 dies a la
nevera, ja que desprenen nitrits.
 Es prepara amb una base de patata i/o pastanaga
 Anar afegint, poc a poc:
Mongeta tendra
Carbassa
Carbassó
Ceba o porro
 El volum total del puré és aprox. d’uns 250 ml, i és convenient anar canviant les combinacions de les verdures
 1 cullerada de postre d’oli d’oliva verge extra: 5 cc

CARN I OUS
 Barrejat amb les verdures:
- 30-35 g de pollastre bullit o vapor sense pell
- Altres carns blanques: gall dindi, conill (molt baix en
purines) i vedella
o
- 1 ou petit o mitjà
-EVITAR varn d’animals caçats amb munició de Pb
(menors de 6 anys) Possible intoxicació

PEIX
 Barrejat amb les verdures:
- 30-35 g de peix blanc: rap lluç, llenguado... bullit o al vapor sense espines.
Compte amb les espines!
- Es pot començar per peix blanc magre i després introduir el peix blau (o a
l’inrevés)
- EVITAR abans dels 10 anys: peix espasa, emperador, caçó, tintorera i tonyina (mercuri) (també evitar-la
enllaunada -per la sal-)
-EVITAR caps de gambes, llagostins i escamarlans (cadmi)

LÀCTICS
 Cap als 10 mesos es pot començar a donar iogurt natural i/o formatge blanc
 Llet de vaca semidesnatada a partir dels 12 mesos (per aquells nens/es que no fan LM) o beguda de soja
enriquida amb Ca i sense sucres afegits.

OLI
 Oli d’oliva verge extra (5cc amb verdures, peix)

FRUITS SECS
 Es poden menjar molts o en pols a partir dels 6 mesos
 NO s’aconsellen, sencers, abans de 3 anys

ALIMENTS SUPERFLUS
 Evitar-ne el consum, buscar alternatives
 Evitar la sal d’addició o en aliments (conserves, embotits…)
  NO mel (també pel botulisme), sucre ni edulcorants, sucs de fruites envasats, xuxes…
 Obesitat infantil

QUIN ES L’OBJECTIU PRINCIPAL DE LA INFERMERA PEDIÀTRICA EN ALIMENTACIÓ? Aconsellar i

evitar aquests aliments superflus
AIGUA
En introduir els purés i les farinetes la dieta es fa més consistent, cal anar donant aigua per beure
Es pot donar aigua de l’aixeta amb el biberó, si el rebutgen la poden prendre a cullerades o amb
una “boquilla” rígida adaptada al biberó