Escoltisme: Model Pedagògic d'Aprenentatge Participatiu i Col·laboratiu.

Recorregut i aportacions per a l'Educació Social espanyola

L'escoltisme ha tingut el seu marc d'actuació i empremta d'influència en l'educació

social europea i espanyola, sobretot a principis i mitjans de segle XX, i d’on podem
extreure alguns inputs pedagògics, didàctics i sociològics per a la posada en pràctica
professional. Els principis educatius que va anar forjant l'escoltisme a nivell mundial, va
permetre anar establint alguns canvis pedagògics necessaris per generar "el
aprendizaje de capacidades de relación e integración social " (Tejedor, M. et al.2014:
114), sobretot en aquells moments de confrontacions i postconfrotacions bèl·liques.
Vet aquí una de les grans aportacions de l'Organització Mundial de l'Escoltisme, els
que aquest any (2021) han estat nominats el premi Nobel de la Pau, i és per això que
tenim la convicció que una de les grans aportacions de l'escoltisme ha estat: el seu
esperit de confraternitat.

El món actual en el que vivim ens exigeix impulsar sistemes educatius que estiguin
centrats en l'aprenentatge significatiu, per projectes, però sobretot; que impulsi i
estimuli el treball col·laboratiu, per la qual cosa serà de vital importància l'impuls dels
plans, programes i projectes educatius que estimulin la cooperació entre els infants,
joves i docents, la qual cosa es traduirà en intel·ligència: analítica-creativa i pràctica ,
com el vehicle dels aprenentatges, fomentant el desenvolupament de les intel·ligències
múltiples, a través del joc i la creativitat com a fonament de l'aprenentatge (Maturana,
1993). Per tant, els que compleixen el paper d'educadors socials hauran de conduir i
desencadenar processos dels quals el valor social sigui la fraternitat. Tal i com ho
expressa la guia per a cap de tropa i síntesi de l'escoltisme: “El Movimiento es una
confraternidad de alegría, tanto más jovial cuanto que en el juego del Escultismo se
hace una gran obra para los demás: combatir el engendro del egoísmo” (Baden-
Powell, 1987:6).

L'ideòleg de l'escoltisme (Baden Powell) li va atorgar des dels seus inicis un gran valor
al joc com a mitjà i instrument educatiu, d'allí que en les agrupacions Scout s'utilitza
com a marc de referència per al desplegament d'un sistema educatiu, que en línies
generals: promou la consciència cívica i ciutadana, “una herramienta de educación
para la participación ciudadana y una escuela de formación en y para la democracia”
(Tejedor, M. et al. 2014: 126). Els seus principis, preceptes i sistema al·legòric-simbòlic
és similar a la Francmaçoneria, així com les seves finalitats, objectius i sistema
formatiu: “El escultismo complementa la educación escolar y familiar, abarcando áreas
no comprendidas en esos ámbitos. El escultismo desarrolla el conocimiento de uno
mismo, la necesidad de explorar, de descubrir, el deseo de aprender”
(https://masones.blogia.com/2006/090502-escultismo-y-masoner-a.php).

Les agrupacions juvenils i el mètode escolta s'introdueix a Espanya en l'any de 1913 i

en 1914 es va organitzar a Salamanca una agrupació escolta, episodi del qual hi ha
constància a l'Arxiu MSC de Barcelona, fet que considerem molt interessant com a
element històric sobre una de les agrupacions que ha tingut més transcendència, no
només en el món, sinó també a Espanya. Aprofundir sobre els inicis, la farga, la
clandestinitat, auge i expansió de l'escoltisme al nostre país, és una necessària
reconstrucció històrica que hem de realitzar els que formem part de l'educació i
pedagogia social, ja que:

El Escultismo es un movimiento educativo que se ha constituido como un pilar

fundamental en la educación en el ocio. Como tal, se ha convertido en un
soporte de la Educación Social a la hora de trabajar con la infancia y
adolescencia desamparada (Mata, J. 2016: 4).

L'obra Infancias Contemporáneas, retos educativos de la catedràtica Encarna Medel

(2016), a més d'haver-nos il·lustrat sobre aquesta temàtica de treballar amb la infància
i adolescència desemparada, ens ha permès reflexionar sobre la possibilitat
d'incorporar algunes estratègies metodològiques per desenvolupar en el treball social,
d'allí, la importància d'agafar alguns elements metodològics per treballar a l'oci creatiu,
i l'escoltisme compta amb un interessant repertori, fonament i experiències, com: la
gestió grupal de tasques i conflictes, el canvi actitudinal, la prevenció de conductes de
risc, els hàbits d'autonomia i l'educació a través de el joc (Tejedor, M. et al. 2014), ja
que els educadors socials han de tenir un model pedagògic sobre el qual fonamentar
el seu encàrrec social.

El format provat, operatiu i vigent de l'escoltisme; constitueix un portafoli pedagògic per

abordar les dimensions lúdiques i creatives per al foment de l'oci creatiu, el qual juga
un paper molt important en la contemporaneïtat, fet que serà molt significatiu per a la
nostra vida personal, professional i social, per ser aquest: un àmbit de
desenvolupament i realització humana, l'oci autotèlic/humanista/valuós de el qual
parla: el catedràtic de la Universitat de Deusto, Manuel Cuenca Cabeza (2014).
L'Educació Social ha tingut el seu recorregut històric a Europa i Espanya, passant per
alguns períodes que poden ser referits i segmentats en: L'educació social a Europa en
el període d'entreguerres 1914-1950, l'educació social a Espanya durant el
franquisme, l'auge a partir dels anys setanta fins a finals de segle passat i el
desenvolupament i la perspectiva que està prenent en aquest segle XXI. Considerem,
que és un recorregut necessari i atraient pels seus elements pràctics, els propòsits
seran: inventariar i compilar les seves interessants experiències.

Actualment l'Educació Social a Espanya té i desenvolupa tres vessants d'acció social:

Educació de Persones (Adultes), Animació Sociocultural (Pedagogia de l'Oci), i
Educació Especialitzada (Dapía, M. & Fernández, M., 2018), les quals no podrem
abastar totes en aquest breu assaig, és per això que hem considerat centrar l'atenció
pel que fa a la metodologia de el joc, l'animació sociocultural i l'oci creatiu-valuós, la
qual cosa està estretament vinculat amb la metodologia educativa de l'escoltisme, que
“se concibe como un movimiento de educación del ocio y tiempo libre que tiene como
finalidad la implicación social de los jóvenes y su desarrollo personal y social. (Tejedor,
M. et al. 2014, p.p 113-114).

Quelcom anterior és una aportació que ve a enriquir la nostra perspectiva d'educació

social, la qual per una banda té un context educatiu-escolar i per un altre un context
social, que es mou en una dinàmica comunitària, d'allí que l'encàrrec educatiu i social
dels docents ha de respondre al disseny d'activitats recreatives que estimulin la
participació, la construcció d'espais de ciutadania i en prospectiva de sostenibilitat.
Tals dimensions d'acció educativa es constitueixen en el doble perfil professional de:
Educador i pedagog social (Pérez Serrano, 2002).

Les aportacions de l'escoltisme global i una de les seves expressions particulars

espanyoles com ho és i ha estat el Moviment Scout Catòlic, han posat en pràctica les
seves experiències educatives en el medi natural, aconseguint amb això
aprenentatges significatius i vivencials, els quals a través de la dimensió ecològica-
ambiental de la vida social en context mediambiental naturals han contribuït amb el
desenvolupament de nens, nenes i joves espanyols, han creat les condicions
favorables per a la creativitat i "generar un oci constructiu" (Tejedor, M. et al. 2014:
126).

L'educació social actual ha d'incorporar el model pedagògic d'aprenentatge participatiu

i col·laboratiu de l'escoltisme, per desplegar processos pedagògics que estiguin
centrats en l'aprenentatge significatiu, estimuli el treball col·laboratiu, cultivi l'oci valuós
i fomenti els ideals de la fraternitat.

Bibliografía:

Baden-Powell, (1987). La guía para jefe de tropa.

(https://masones.blogia.com/2006/090502-escultismo-y-masoner-a.php). Editado po
la Dirección Nacional de Publicaciones de la Asociación de Scout de Mexico, A.C.
http://www.siemprescout.org

Cuenca Cabeza, M. (2014). Aproximación al Ocio Valioso. Revista Brasileira de

Estudos do Lazer. Belo Horizonte, v. 1, n.1, p.21-41, jan./abr. 2014.

Dapía Conde, M. D., & Fernández González, M. R. (2018). Educación social y escuela
en España. A propósito de la formación e inserción laboral. Revista Iberoamericana
De Educación, 76, 209-228. https://doi.org/10.35362/rie7602857

Mata Ruiz, J. (2016) .Aportacions de l’Escoltisme a l’Educació Social Una experiència

de treball conjunt. Treball Final de Grau Universitat de Barcelona – Grau en
Educació Social.

Maturana, H. (1993). Amor y Juego. Fundamentos olvidados de lo humano, desde el

patriarcado a la democracia. Colección experiencia humana, Instituto de Terapia
Cognitiva. Santiago de Chile.

Palacio Lis y Ruíz Rodrigo, C. (s/f). L'educació social a Espanya durant el franquisme.
Universitat Oberta de Catalunya. p.p 1-36.

Pérez Serrano, G. (2002). Origen y evolución de la Pedagogía Social. Revista

Interuniversitaria, núm. 9, diciembre, 2002, pp. 193-231 Sociedad Iberoamericana
de Pedagogía Social Sevilla, España.

Planella Ribera, J. (2020) Una genealogia de l’educació social (1969-2019), Formar,

deformar i transformar l’educació social. . Universitat Oberta de Catalunya. p.p 1-36.

Simó i Gil, N & Soler i Mata, J. (s/f) L'educació social a Europa en el període
d'entreguerres 1914-1950. Universitat Oberta de Catalunya. p.p 1-56.

Tejedor, M., Quintan, J. y Ortega, S. (2014). La naturaleza del escultismo y su relación

con la naturaleza: primeros pasos de educación ambiental en el escultismo de la
Transición en España, p.p 113-129. Historia y Presente de la Educación Ambiental.
Ensayos con perfil iberoamericano.