ANÀLISI DE PROBLEMÀTIQUES ÈTIQUES EN UN CAS PRÀCTIC

En Pepe és un home de 60 anys, viu sol i treballa. El protagonista mostra uns hàbits poc
saludables: fuma tabac, consumeix alcohol i fa ús de les màquines «escurabutxaques».
Quan surt de treballar acostuma a anar al bar a beure cervesa. Sovint acaba en un estat
ebri i necessita d’algú per arribar sa i estalvi a casa. A més, quan es troba en aquest estat,
acostuma a contractar els serveis d’una prostituta.

En Pepe pateix un ictus que li deixa seqüeles a nivell cognitiu i motriu. En conseqüència,
l’home acaba vivint en una residència, gestionada per una fundació. Malgrat el seu estat
de salut, en Pepe segueix consumint alcohol i en algunes ocasions els educadors de la
fundació on resideix se l’han trobat al carrer en molt mal estat. La Fundació decideix
dosificar els diners que té i donar-li 5€ al dia, per tal d’evitar el consum i conseqüències
més greus a la seva salut. En Pepe no hi està d’acord i vol disposar dels seus diners quan
ell vulgui. Afirma que prefereix tenir tots els diners i gastar-los en un sol dia en alcohol i
prostitutes.

És èticament correcte el que ha fet la fundació per evitar que en Pepe no consumeixi?
S’hauria de tenir en compte la seva opinió? Les problemàtica ètica que identifiquem en
aquest cas és la limitació dels diners d’en Pepe. Aquesta limitació posa en conflicte el dret
a la intimitat, el dret a mantenir relacions sexuals, el dret a la llibertat d’acció interna,
externa, reflexiva i social contra el dret a la protecció de la seva salut. Per tant, s’està
preferint que en Pepe no posi en perill la seva vida a que el protagonista pugui gaudir de
la llibertat de la que disposa.

Per fer un anàlisi de les problemàtiques ètiques d’aquest cas s’han de tenir en compte
diferents aspectes que desglossarem a continuació. En primer lloc parlarem de la
«llibertat». Hobbes (1645) entén la llibertat com l’absència de tot impediment que s’oposi
a un moviment. Altres autors com John Bramhall la defineixen com a la voluntat com a
causa de si mateixa, com una capacitat de decisió. A partir d’aquests i altres punts de
vista van sorgir dos conceptes importants: llibertat d’acció, llibertat reflexiva i llibertat
social. Llibertat d’acció és la que possibilita de fer quelcom un vol, sense que res ni ningú
ho impedeixi.
Llibertat reflexiva és la capacitat dels homes de prendre les seves pròpies decisions pel
sol influx de la seva voluntat. La capacitat d'autodeterminació a què refereix la llibertat
reflexiva pot traduir-se com autonomia; és a dir, com la capacitat de l'home de donar-se la
seva pròpia llei: el subjecte humà ha de considerar-se lliure pel fet que i en la mesura que
té no només la capacitat de donar-se a si mateix lleis per actuar sinó també la d'operar
segons elles (Honneth, 2014, p.51).

Per altra banda, l'essència de la llibertat social apunta a el fet que els individus no poden
experimentar-se plenament lliures si no troben en una altra subjectivitat les condicions per
a una realització dels objectius que s'han determinat ells mateixos (Honneth, 2014: 70). El
context institucional, per tant, és un component nuclear de la llibertat ja que, sense elles,
els individus no podrien saber de la seva dependència mútua (Honneth, 2014: 65 i 73).

Si ens centrem en el cas a analitzar podem dir que en Pepe no té capacitat d’obrar. La
llibertat reflexiva del protagonista està afectada per dos aspectes concrets. El primer
aspecte és que té seqüeles a nivell cognitiu i, per tant, es veu limitada la seva capacitat de
prendre decisions. En segon lloc, té unes addiccions que el condicionen i que no el deixen
actuar amb responsabilitat.

Segons la definició de Canimas (2020), si la llibertat d’acció es pogués eliminar modificant

elements externs, per exemple alguna cosa o alguna persona externa, estariem parlant de
la limitació de la llibertat externa. En canvi, si la limitació no es pot modificar de manera
externa, sino que és una incapacitat personal, estariem parlant de la limitació de la llibertat
pròpia.

Per tant, podem afirmar que el protagonista té limitada la seva llibertat d'acció pròpia. Un
dels valors que es posa en qüestió és de la llibertat social. El protagonista es troba en una
situació de manca de llibertat d’acció externa, ja que no té la mobilitat que ell desitjaria
(causa de la seva incapacitat a nivell motriu). En aquest cas podem afirmar que la
limitació de la seva llibertat es converteix també en una limitació en la seva llibertat social.

A més, cal dir que la llibertat social d’en Pepe també se li està coartant en el moment en
que li estan limitant la seva economia. Això implica una limitació de la llibertat d’acció
externa. Ja que se li impedeix accedir a quelcom. Implica també una limitació de la
llibertat social ja que no se li dona reconeixement als seus desitjos ni tampoc un
acompanyament real que permeti fer canvis significatius en la seva vida.

L’acció, esmentada anteriorment, de dosificar els diners d’en Pepe per part de la Fundació
on resideix, podríem dir que és una acció coercitiva protectora de primer nivell. A
continuació analitzarem si compleix tots els requisits necessaris perquè l’acció coercitiva
estigui justificada èticament.

Des del punt de vista ètic els professionals valoren que és necessària perquè prioritzen la
seva salut, però no és eficaç perquè, tot i reduir danys, no garanteix que busqui el consum
d’alcohol per altres vies que poden empitjorar la situació i no s’està duent a terme un
tractament per combatre l’alcoholisme (que és el problema de fons). Tampoc és idònia
perquè s’ha de tenir present el malestar provocat i el seu desig persistent que, tot i que és
irracional (actua sota els efectes de l’addicció), des de la seva intimitat ho entén com una
imposició i la seva negativa serà un impediment per seguir treballant a favor del seu
benestar. És proporcionada tenint en compte la situació actual i que aparentment, és més
alt el risc si en Pepe té a disposició els seus diners, que no el dany que li pugui provocar
limitació de només tenir 5€ al dia. Finalment, no considerem que sigui respectuosa, doncs
se li està coartant una necessitat bàsica com és la de mantenir relacions sexuals.

Amb aquesta acció, per tant, també se li està limitant el dret a tenir sexe, no té diners
suficients per contractar els serveis de la Mari i en vista dels conflictes ètics també s’ha de
valorar si és justificat. La situem en una acció coercitiva protectora de primer nivell partint
de l’objectiu dels educadors/es de millorar o preservar la salut del Pepe. La proposta està
centrada en no posar en perill la salut per davant de la necessitat bàsica de mantenir
relacions sexuals. Per tant, no és necessària perquè entra en conflicte amb la seva
intimitat, no és eficaç ni idònia perquè hi ha una voluntat que existia abans de l’ictus i s’ha
de considerar que aquesta limitació pot repercutir al seu dret a la vida digna i el principi de
respecte a la persona. Per tant, tampoc és proporcionada.

En Pepe te limitada la seva intimitat des del moment en que “altre” decideix per ell mateix, el seu jo, i en
aquell moment la seva identitat és confiada a un altre. Coincideixo amb Joan Canimas quan, a la tertúlia
sobre l’ètica aplicada als serveis psicosocioeducatius i sociosanitaris, defensa que per parlar de llibertat
prèviament hem d’abordar el valor de la intimitat de la persona, ja que és l’espai íntim i profund de la
persona, l’espai on ens trobem a nosaltres mateixos. “Sense la intimitat i aquesta construcció del jo la
llibertat no és possible” (Canimas, J. 2020).

Des del punt de vista de la intervenció, apareixen dilemes ètics i morals i la responsabilitat
professional vers el subjecte és molt fràgil. Hem de ser molt curosos quan es presenta un
cas com el d’en Pepe, en el que la “decisió del jo” queda en mans de la fundació i la
professió socioeducativa i el que es pretén és el benestar del subjecte tenint present les
seves necessitats individuals. Generar un clima de confiança, construir diàleg, establir un
vincle amb l’individu son aspectes que cal tenir en compte per crear unes condicions que
ens facilitin la nostra tasca socioeducativa i aconseguir un dels nostres objectius
principals: el benestar de l’altre.

L’educador/a ha de ser conscient d’aquest context, de les limitacions i possibilitats del

subjecte i de l’entorn que l’envolta. Acompanyar no és controlar, dirigir ni protegir, és oferir
alternatives amb un encàrrec pròpiament educatiu i des d’un punt de vista crític i ètic.
Parlem de capacitar i oferir alternatives a aquells que no creguin que existeixien.
Acompanyar és acostar-se, sempre sota el seu permís i consentiment i amb les praxis que
es puguin justificar èticament.

Per tant, l’acció de limitar la llibertat econòmica del protagonista està justificada
èticament? Després d’analitzar el cas podem afirmar que les accions emprades al
protagonista no estan justificades èticament. No se li està duent a terme cap tractament
per combatre les addiccions i, per tant, la limitació dels seus diners no té una vessant
socioeducativa i no s’està treballant tenint en compte el codi deontològic professional. A
banda, se li està limitant el seu dret a la sexualitat, una altra acció que s’hauria de
contemplar per garantir el benestar del protagonista. Finalment s’han aplicat accions
substitutives en base al que professionalment es creu millor pel Pepe, però, seria
interessant revisar aquestes mesures i analitzar si han estat les més apropiades.

És important, però, tenir en compte que per analitzar el cas hem tingut molt poca
informació i ha sigut molt difícil no caure en especulacions. És arriscat treure conclusions
si no disposem de tots els detalls. Per arribar a obtenir respostes és imprescindible fer un
estudi de la situació, una acurada anàlisi i tenir unes bases ètico-teòriques que puguin
guiar-nos en la nostra tasca com a educadores socials. Treure conclusions precipitades
ens poden portar a fer una valoració errònia de la situació i, per tant, que quedi
condicionada la nostra intervenció socioeducativa.
BIBLIOGRAFIA

• Canimas, J. (2020). Intimitat. A Ètica aplicada a l’educació social. Barcelona:

Editorial UOC (Materials docents, 3a Edició).
• Canimas, J. (2020). Llibertat. A Ètica aplicada a l’educació social. Barcelona:
Editorial UOC (Materials docents, 3a Edició).
• Canimas, J. (2020). Limitació de la intimitat i la llibertat. Paternalisme i accions
coercitives protectores i perfectores. A Ètica aplicada a l’educació social.
Barcelona: Editorial UOC (Materials docents, 3a Edició).
• Canimas, J. I Domínguez, S (Guió). Decidir por otro. [Curtmetratge] (2017).
Barcelona: UOC.
• Hobbes, T. (1645). Of Liberty and Necesity. P. López Álvarez (trad.). Sobre la
libertad y la necesidad (§ 29 i § 33). Madrid: Escolar y Mayo Editores, 2015.
• Honneth, A. (2014). El derecho de la libertad. Madrid: Katz.
• López, P. (2015). «Filósofos, creyentes, súbditos en guerra. Hobbes y Bramhall
sobre la libertad y la necesidad». A: T. Hobbes. Sobre la libertad y la necesidad
(pàg. 48). Madrid: Escolar y Mayo Editores.

ANNEX
INTERVENCIÓ DEBAT

DIA 14/04/2021

Bon dia a totes,

Em disposo a contestar les preguntes proposades pel professor:

1. Identifica i comenta breument el tipus o tipus de llibertat present o presents en aquesta

situació.

• Llibertat reflexiva: limitada per les seqüeles a nivell cognitiu i per les addiccions.
• Llibertat d'acció pròpia, externa i social: limitades per les seqüeles a nivell cognitiu
i motriu i la limitació dels seus diners.

2. Quin tipus d'acció o accions coercitives realitzen els professionals Explica-ho i

identifica els drets en conflicte.

L'acció de dosificar els diners d'en Pepe per part de la Fundació on resideix, podríem dir
que és una acció coercitiva protectora de primer nivell. A continuació analitzarem si
compleix tots els requisits necessaris perquè l'acció coercitiva estigui justificada èticament.

Des del punt de vista ètic els professionals valoren que és necessària perquè prioritzen la
seva salut, però no és eficaç perquè, tot i reduir danys, no garanteix que busqui el consum
d'alcohol per altres vies que poden empitjorar la situació. Tampoc és idònia perquè s'ha de
tenir present el malestar provocat i el seu desig persistent que, tot i que és irracional
(actua sota els efectes de l'addicció), des de la seva intimitat ho entén com una imposició i
la seva negativa serà un impediment per seguir treballant a favor del seu benestar. És
proporcionada tenint en compte la situació actual i que aparentment, és més alt el risc si
en Pepe té a disposició els seus diners, que no el dany que li pugui provocar limitació de
només tenir 5€ al dia. Finalment, no considerem que sigui respectuosa, doncs se li està
coartant una necessitat bàsica com és la de mantenir relacions sexuals.

Amb aquesta acció, per tant, també se li està limitant el dret a tenir sexe, no té diners
suficients per contractar els serveis de la Mari i en vista dels conflictes ètics també s'ha de
valorar si és justificat. La situem en una acció coercitiva protectora de primer nivell partint
de l'objectiu dels educadors/es de millorar o preservar la salut del Pepe. La proposta està
centrada en no posar en perill la salut per davant de la necessitat bàsica de mantenir
relacions sexuals. Per tant, no és necessària perquè entra en conflicte amb la seva
intimitat, no és eficaç ni idònia perquè hi ha una voluntat que existia abans de l'ictus i s'ha
de considerar que aquesta limitació pot repercutir al seu dret a la vida digna i el principi de
respecte a la persona. Per tant, tampoc és proporcionada.

3. Quines qüestions ètiques, jurídiques i psicosòcioeducatives caldria tenir en compte?

Podem dir que el protagonista té limitació de la llibertat reflexiva, d'acció pròpia i externa i
de llibertat social. Entren en conflicte diferents qüestions ètiques i problemàtiques de
valors com: la capacitat de prendre decisions, limitació de la voluntat, de la intimitat,
absència de consentiment, desig, poder i llibertat.

Per tant, m'agradaria compartir amb vosaltres diferents qüestions:

• L'acció de limitar la llibertat econòmica del protagonista està justificada èticament?
• Està justificat que per prevenir que en Pepe consumeixi alcohol, se li coarti la seva
llibertat a tenir el dret a tenir relacions sexuals?
• Podem dir que l'acció per substitució emprada per la fundació coincideix amb la
voluntat del protagonista? És quelcom que s'hauria de contemplar o revisar?

4. Analitza si estan o no èticament justificades?

L'acció coercitiva emprada, per tant, no està justificada èticament per diferents motius:
• No se li està duent a terme cap tractament per combatre les addiccions i, per tant,
la limitació dels seus diners no té una vessant socioeducativa.
• Se li està limitant el seu dret a la sexualitat.
• S'haurien de realitzar accions per desenvolupar l'autonomia.

Espero les vostres opinions/aportacions.

Seguim!