Ressenya sobre: Dickey, E. (2018).

Learn Latin from the Romans: A Complete Introductory

Course Using Textbooks from the Roman Empire. Cambridge: Cambridge University Press.

En les següents pàgines ens proposem establir una ressenya crítica sobre el llibre Learn Latin
from The Romans, l’autoria del qual recau en la doctora Eleanor Dickey. L’objectiu de la
mateixa serà proporcionar un breu tractat d’aproximació, especialment dirigit a professors o
futurs professors de Llengua i Cultura Llatines, per tal que puguin conèixer què ens ofereix el
llibre, com s’ofereix i, per tant, quins possibles usos pot tenir per al desenvolupament de les
classes i les seves activitats en els nivells de 4rt d’ESO, 1er de batxillerat i 2on de batxillerat.
Dit això, la metodologia que seguirem consistirà en un comentari dels materials que trobem
al llibre i una reflexió de quins poden ser útils per a aquests nivells, quins no i per què.
Així doncs, per tal de començar, és important congriar, en primer lloc, un resum dels
continguts que ens trobarem dins l’obra. De bell principi, trobem una petita sinopsi que ens
comenta el tipus de llibre que tenim al davant i els continguts que inclou; ens diu que és un
llibre de text per estudiants de llatí que comença des de l’inici de l’estudi de la llengua llatina,
amb explicacions gramaticals, paradigmes, oracions en llatí per a la pràctica dels continguts
apresos i textos de diferents autors i gèneres que tenen el mateix objectiu que les oracions. És
un llibre de text que proporciona continguts d’aprenentatge gramaticals i sintàctics, per tant,
hem de tenir en compte que tota la part cultural i literària que també és present als
currículums d’ESO i Batxillerat hauria de ser transmesa als alumnes mitjançant una altra via,
tot i que és cert també que molts d’aquests continguts venen implícits dins els textos i
exercicis de pràctica que conté el llibre, els quals poden ser utilitzats pel docent amb
l’objectiu d’introduir o explicar diferents temes culturals o literaris de l’assignatura. Fins
aquí, hom pot pensar que és un llibre de text gramatical tradicional, tanmateix, -com a mínim
des de el nostre punt de vista- l’originalitat i l’interès real del llibre recau en què s’inclouen
una sèrie de textos, molts d’ells dialogats, que mostren situacions quotidianes i recorden a
aquelles seqüències utilitzades pels llibres d’aprenentatge de llengües modernes; a més,
aquests textos són originals d’època romana i eren utilitzats pels docents llatins del moment
per ensenyar aquesta llengua. Són els anomenats Colloquia. És ben cert que existeixen altres
materials que pretenen ensenyar llengua llatina amb una perspectiva de llengua moderna i
d’una manera més viva, però cap amb textos originals que ja utilitzaven els docents llatins
amb aquesta mateixa intenció, fet pel qual considerem aquesta obra un material
interessantíssim per mostrar als alumnes i fer diferents activitats d’aprenentatge i reflexió a
partir dels mateixos. Tanmateix, reprendrem aquesta idea, l’ampliarem i l’argumentarem en el
punt posterior.
Comentades aquestes qüestions preliminars, ens sembla oportú continuar mostrant
l’estructura de l’obra. Aquesta, tal com es pot observar a l’índex, està formada per una
introducció, cinc parts de continguts i un apèndix. La introducció ens explica, en primer lloc,
els objectius i continguts de l’obra per tal que ens puguem familiaritzar amb allò què
trobarem, i amb què és aquest llibre en sí; seguidament, veiem un apartat introductori sobre
els trets bàsics de la llengua llatina i el seu origen; això ens fa veure, per tant, que és un llibre
d’aprenentatge que aborda el llatí des de l’inici i, per consegüent, pot estar destinat a tot tipus
d’estudiants de llengua llatina, també per a aquells autodidactes. A continuació d’això,
trobem un estudi complet sobre la pronunciació del llatí i uns exercicis de pràctica per a la
mateixa. Acabat aquest punt, la introducció deixa pas a la primera part de l’obra, la qual
exposa diferents continguts gramaticals i sintàctics. Comença amb una explicació sobre el
funcionament verbal llatí i es mostren, durant el gruix del capítol, diferents paradigmes,
taules, exemples i explicacions sobre el mateix. Podem apreciar temps de present, futur i
perfet, així com el verb irregular sum i algun compost del mateix com possum; igualment,
podem apreciar algun mode verbal més enllà de l’indicatiu com per exemple l’imperatiu.
També se’ns introdueix a la felxió nominal amb els casos nominatiu, vocatiu i acusatiu de la
primera i segona declinació i, durant tot el capítol van apareixent la resta de casos. De la
mateixa manera podem veure termes preliminars sobre l’adjectiu i els demostratius. Cada
apartat inclou les explicacions pertinents, vocabulari i exercicis de pràctica. A més, alguns
apartats mostren més d’una qüestió; per exemple, l’apartat en què s’introdueix el cas genitiu
és el mateix que ens ensenya el verb sum. Fins aquí, ens pot semblar l’estructura d’una
gramàtica d’aquelles a les quals estem acostumats, però al final del capítol apareix un apartat
amb textos de pràctica per llegir i/o traduir. Aquests textos tenen una petita introducció
temàtica en anglès per tal de donar context i inclouen tot el vocabulari necessari per tal de
poder llegir el text i practicar tots aquells continguts apresos en les lliçons proposades. Molts
d’aquests textos -la gran majoria- són Colloquia que, tal com comentàvem anteriorment,
considerem que són l’atractiu principal de l’obra. La resta de capítols o parts del llibre
proposen una estructura paral·lela a la que hem comentat que té el capítol primer. Es van
introduint nous temes de gramàtica i sintaxi, amb les seves corresponents explicacions
teòriques, taules i paradigmes, vocabulari i exercicis de pràctica. Durant els capítols i a la part
final dels mateixos, anem trobant textos de diferents autors (Virgili, Ciceró, Cèsar, Catul…) i
Colloquia per a la pràctica d’allò après. També trobem algun text llatí traduït a l’anglès. No
ens proposarem establir un resum exhaustiu, punt per punt, dels continguts que apareixen per
raons d’extensió de la ressenya i d’objectius de la mateixa, però sí que afegirem l’índex com
a apèndix perquè hom el pugui consultar. Hem de dir, això sí, que el contingut de la
gramàtica i la sintaxi que es mostra es complet i dóna una visió general a tots aquells
estudiants que el vulguin utilitzar com a llibre d’aprenentatge. Ja per finalitzar aquest punt, és
interessant establir un petit comentari sobre l’apèndix que trobem a l’obra. Així doncs, en
primer lloc, trobem un apartat que conté explicacions teòriques complementàries i
addicionals a els diferents capítols de l’obra amb els seus corresponents exercicis de pràctica;
en segon lloc, trobem unes pàgines que funcionen com a solucionari de diferents activitats
que inclou el llibre; en tercer lloc, se’ns mostra un glossari de terminologia gramatical que
pot ajudar a l’estudiant a familiaritzar-se amb la mateixa i a resoldre tots aquells dubtes que
pugui tenir a l’hora de llegir les explicacions; seguidament, apareix un breu apartat que ens
explica la mètrica de l’Eneida de Virgili; a continuació, trobem dues bones llistes de
vocabulari: la primera del llatí a l’anglès i la segona de l’anglès al llatí, fet que ens sembla
molt interessant ja que, d’aquesta manera, si l’estudiant no disposa d’un diccionari bilingüe,
no només pot traduir textos llatins, sinó que també pot gaudir practicant els coneixements
adquirits a la inversa, és a dir, intentant formar seqüències en llatí o passant seqüències de
l’anglès o la seva llengua materna al llatí; per últim, observem un índex gramatical i un índex
dels passatges inclosos al llibre, classificats per autoria.
Finalitzat ja el primer punt principal de la ressenya, aquell dedicat al comentari de
l’estructura i els continguts de l’obra, passem ara al segon punt de la mateixa, aquell que té
com a objectiu establir un comentari crític sobre el llibre, enfocat, especialment, en la seva
possible aplicació a l’educació secundària catalana. Així doncs, per tal d’abordar aquesta
qüestió de la manera més ordenada possible intentarem esclarir primer els trets més generals
i, poc a poc, anirem passant a aquells més concrets. Per tant, allò que hem d’anotar en primer
lloc és que, majoritàriament, la voloració de l’obra és bona, ja que ens sembla un material
complet respecte a la visió que garanteix sobre la llengua llatina i considerem que, en efecte,
un estudiant que vulgui aprendre llatí de manera autodidacta en pot fer un molt bon ús des
d’una molt correcta perspectiva. Altrament, és també cert que hi ha certes qüestions que
considerem -sempre parlant des del nostre humil punt de vista- que podrien ser més clares
d’un altre mode, especialment en allò referent a l’ordre dels continguts. Ens sembla coherent
que en cada part del llibre hi hagi punts referents a la qüestió nominal/pronominal, adjectival,
verbal i sintàctica, però ens sobta que, per exemple, es vegi el tema dels participis abans
d’haver vist la flexió nominal sencera ja que, per exemple, la quarta i cinquena declinació es
veuen a la quarta part, pràcticament al final del curs. Segons la nostra opinió, pensem que és
millor i més senzill per a l’alumnes haver pogut veure i dominar primer les cinc declinacions
i, havent estat això resolt, tractar temes més complexos com els participis i la seva sintaxi o
les estructures d’infinitiu (per posar algun exemple). Pensem això també perquè el fet d’haver
pogut veure en un inici les cinc declinacions facilita la tria de textos que es proposen i, en cas
que sigui necessari, la seva adaptació. Aquest canvi d’ordre també permet familiaritzar-se
abans amb l’enunciat nominal de totes les declinacions. Certament, potser aquest fet no és un
obstacle major per a un estudiant autodidacta, però si parlem d’alumnes d’educació
secundària, aquest ordre podria dificultar el correcte aprenentatge del currículum proposat per
als cursos i per a la Selectivitat.
Dit aixó, si continuem amb la nostra anàlisi, ja podem concloure que creiem que aquesta obra
no és adequada per ser proposada com a llibre de text a seguir fil per randa durant les classes
de l’assignatura a cap nivell. A més, tenim la problemàtica afegida que l’obra està, excepte
els textos originals en llatí, íntegrament escrita en llengua anglesa, fet que podria afegir, per
als alumnes, una dificultat extra a l’assignatura. Significa, hevent dit això, que l’obra és
inservible per a les assignatures de llatí de secundària? Res més lluny de la realitat. Les
qüestions comentades mostren els seus punts febles com a llibre de text per a l’alumnat; no
obstant això, el que nosaltres proposem és tractar-la com una eina per al professorat i no per a
l’alumnat. El llibre ofereix una gran quantitat, com ja hem pogut veure, de material
interessant per a treballar amb alumnes tant de quart d’ESO com de primer de batxillerat, des
d’explicacions teòriques, passant per taules i paradigmes fins arribar a textos i diferents tipus
d’exercicis i el docent, que coneix la llengua llatina a nivell professional, pot navegar amb
facilitat pels continguts i seleccionar allò que consideri que pot funcionar bé per a una classe
o per a la creació de diverses activitats i, aquí, les possibilitats són infinites. Hom pot pensar
que potser és més senzill treballar amb una gramàtica tradicional catalana o castellana per a
aquestes qüestions, tanmateix, el punt fort i interessant d’aquest material per al docent són,
del mateixa manera que per a l’alumnat, els Colloquia. Estem davant textos escrits en època
romana, per docents llatins, amb la finalitat d’ensenyar llengua llatina. Nosaltres no hem
nascut en època romana, però sí que pretenem fer-la comprendre; nosaltres no som docents
llatins, però sí que som docents de llengua llatina; i, definitivament, nosaltres sí que tenim la
mateixa intenció d’ensenyar llatí. Per tant, tenint l’oportunitat de treballar amb material que
fou creat amb la mateixa intenció que la nostra, per persones que parlaven la llengua que
volem transmetre, per què no l’aprofitem? La utilització d’aquest material permet poder fer
amb els alumnes activitats de reflexió històrica i reflexió lingüística sobre la llengua llatina i
la seva transmissió i ensenyament; pot ajudar a trencar la desafortunada visió majoritària del
llatí com una llengua morta i que, a vegades, sembla que sempre hagi estat en desús. Aquest
fet, a més, pot donar una perspectiva diferent als alumnes i crear un interès addicional a
l’aprenentatge del llatí al mostrar-se com una qüestió més tangible i real. De la mateixa
manera, ja que els Colloquia mostren situacions quotidianes del dia a dia romà, poden ser
també una eina molt útil per mostrar d’una manera alternativa i menys teòrica temes de
cultura i civilització; també permet que els alumnes puguin empatitzar d’una manera més
propera i humana amb el poble romà, fet que pot permetre organitzar debats i reflexions sobre
la tradició llatina en la nostra cultura i el nostre modus vivendi. Per suposat, aquests textos
també ens poden servir per tal de practicar gramàtica i sintaxi i, fins i tot, per a organitzar
activitats que fomentin el llatí com a llengua viva (per exemple, com la que proposàvem a la
unitat didàctica establerta per a aquesta mateixa assignatura). A més, és un material que ens
serveix, depenent de l’activitat que vulguem preparar o l’ús que li vulguem donar,
indistintament per a quart d’ESO, primer de batxillerat i segon de batxillerat. Ara bé, és
important que tinguem en compte que, en cap moment, la utilització d’aquest material deixa
exempt al professor d’utilitzar altres materials o de no seguir el currículum establert o la
preparació per a la Selectivitat. Hem de ser conscients que els alumnes han de conèixer una
sèrie de qüestions i autors imprescindibles, ja que el text que traduiran a selectivitat serà un
text adaptat d’algun autor llatí i, per tant, els han de conèixer i haver vist suficientment. Per
tant, aquest material serà per al professor complementari i l’ajudarà a preparar activitats
alternatives i amb una perspectiva diferent a l’ensenyament tradicional i bàsic de la llengua
llatina.
Així doncs, ja per concloure, podem dir que Learn Latin from The Romans ens sembla una
obra innovadora i enginyosa que no pot funcionar com a llibre de text bàsic per a l’alumnat
però sí que és un molt bon material per a alumnes autodidactes de la llengua i, especialment,
per a professors. És un llibre que permet donar una perspectiva més viva i humana de la
llengua llatina i el poble romà i que permet al docent generar una sèrie d’activitats que poden
no només ajudar a l'aprenentatge del llatí per part dels alumnes, sinó també a captar la seva
atenció i a augmentar el seu interès cap a l’assignatura i, en definitiva, cap a la llengua i
cultura llatines. A més, també pot ser útil per a la creació d’activitats reflexives sobre les
mateixes. Considerem que, en cap cas és bona idea utilitzar el llibre com a material únic o
principal de l’assignatura però sí que pensem que és molt recomanable com a mínim un cop,
en algun moment, per a alguna activitat. Creiem interessant també citar-lo a classe i fer que
els alumnes el coneguin, ja que pot ser de gran interès i utilitat per a aquells deixebles més
inquiets o per als futurs filòlegs clàssics. Sí que és cert que hi ha alguna cosa que podria ser
revisable o es podria proposar una opció alternativa, especialment en qüestions d’ordre i
estructura dels continguts però, generalment, ens sembla un treball magnífic i amb una
quantitat de possibilitats didàctiques incommensurables. Sempre dependrà del docent,
tanmateix, de ben segur, nosaltres l’utilitzarem i recomanarem a les nostres sessions.
Joel Clarà Garcia