ANEX 2.

LA PREHISTÒRIA A ALCÀSSER I A LA PENÍNSULA IBÈRICA

A)L’Arqueologia, la ciència que estudia la Prehistòria

1.Observa l’anterior dibuix i explica els passos que hauria de seguir un arqueòleg per reconstruir el
taller d’alfareria a partir de l’evidència del tercer dibuix. Dona raons per respectar els vestigis històrics.

B)La Prehistòria a Alcàsser

Els primers pobladors d'Alcàsser degueren ser gent del Paleolític
superior (finals del Paleolític). En aquells temps, on el clima era
diferent, podem pensar que el Barranc de Picassent seria un riu, que
portaria aigües abundants, pesca, i vegetació nombrosa i tambè bona
caça. La majoria de les restes s’han trobat a l’anomenada Partida de
l’Horteta, junt a l’actual Matador Municipal i prop d’aquest barranc.
Adaptació del llibre Febrer Romaguera, M. Alcàsser, la seua història.
2006. Alcàsser

2. Fes un cercle on creus que es van trobar els primers jaciments arqueològics a Alcásser.
 En 1984, en un camp anomenat “la partida En la mateixa partida de
de l’Horteta” localitzat junt l’actual l’Horteta, en estrats un poc
matador municipal, van apareixer les superiors, junt a indústries
restes: en estrats situats a 5 metres de
lítiques semblants a les
fondaria es van trobar utensilis
rudimentaris i toscos, obtinguts a partir descrites hi aparegueren
de pedres de riu tallades unifacial i barrejats fragments de ceràmica
bifacialment. Aquestes pedres tenien un amb desengreixants de tipus carbó
tamany mitjà o petit, i a més allò i cendra carbonosa, que en altres
important és que eren multifuncionals, és llocs es van utilitzar des del
a dir, podien igualment servir per Neolític fins l’Edat del Bronze
tallar, per encendre la fusta del foc, que podriem trobar al voltant de
per trencar un os o per raspar una pell.
2000 a.C. Això demostra un
Es van trobar junt a abundants òssos
d’animals. En comparar aquestes restes assentament continuat en un lloc
materials amb les del Museu Arqueològic amb aigua, vegetació i caça
Nacional podriem parlar d’una cronologia abundant.
aproximada a 6000 anys abans de Crist. Adaptació del llibre Febrer Romaguera, M.
Adaptació del llibre Febrer Romaguera, M. Alcàsser, la seua història. 2006. Alcàsser
Alcàsser, la seua història. 2006. Alcàsser
La partida de l’Horteta

estrat A (1metre)
_______________________________________________________________________________________________________________
estrat B (2metres)
_______________________________________________________________________________________________________________
estrat C (3metres)
_______________________________________________________________________________________________________________
estrat D (4metres)
_______________________________________________________________________________________________________________
estrat E(5metres)
_______________________________________________________________________________________________________________
3. Dibuixa les restes materials de les que ens parla Febrer Romaguera als estrats correctes.
Aquestes restes arqueològiques demostren un assentament continuat des del Paleolític
fins l’Edat del Bronze junt a l’actual Barranc de Picassent que degué satisfer les
necessitats d’aigua i aliment als pobladors prehistòrics. Els primers pobladors, per
les ferramentes que tenien, que eren de tamany petit o mitjà, pensem que éren
nómades, un grup de 40 o 50 persones que no es va establir de forma permanent i van
ser nómades. Però en aparèixer la ceràmica ja hem de pensar que les persones del
Neolític van trobar al mateix lloc un paratge adequat a les seues necessitats i per
tant es van establir de forma permanent a aquella zona.

4. Resumeix les idees del text anterior i destaca al teu dibuix arqueológic les etapes de les que parla el text: El
Paleolític i el Neolític. Com han arribat a treure aquestes conclusions?

C.Restes arqueològiques a època romana.

Evidències d’una vil.la romana a l’antiga Horteta.
Alcàsser és diferent a Picassent, Catarroja o Silla on s’han trobat vil.les rústiques romanes al centre del poble
d’època ibèrica o romana que van donar origen al creixement rural dels pobles. A Alcàsser la vil.la rústica
romana s’ha trobat als afores, a la vella partida de l’Horteta, concretament al paratge anomenat antigament la
paridera, ara totalment edificat, més o menys al punt que ara està el Col.legi Públic Jaume I. Segons els
testimonis orals dels obrers que treballaren fins l’any 1975 en la construcció de l’atual col.legi, aparegueren
no sols restes d’antigues construccions sino tambè enterraments amb ceràmica i monedes antigues que no van ser
identificades ni notificades a les autoritats.
Malgrat això eixa noticia ens permet pensar que allí degué existir un assentament sorgit en época romana que
intentava aprofitar les aigûes que naixien del Barranc de Picassent, i que a través de les canalitzacions romanes
de les aigües havia permés existir una masia senyorial amb abundants construccions, ceràmica i monedes (en
concret, una de l’emperador Adrià, mort al 138 a. C) de les que no han quedat res excepte en el record dels
veïns. Aquests records es sumen als topónims tal com Picassent (que deriva de “picatianus”, propietat de
Picatius) i altres vil.les rustiques romanes que continuaven el curs del barranc de Picassent (tal vegada amb un
aqüeducte que duia les aigües a Alcàsser) com la de la Font de l’Omet i amb molta proximitat a la Via Augusta que
comunicava Alcásser amb València. Aquesta lluentor va existir entre els segles I i II d.C, però contrasten amb
una desaparició de la vil.la rústica que segurament va ser traumàtica, pels vestigis d’incendis i enterraments
massius al segle VI, on segurament mercenaris bizantins interveniren en un esdeveniment bél.lic que la van fer
desapareixer”.
 Els visigots a Alcàsser
“L’existència de la vil.la rústica romana (segles I i II d.C) venia segurament motivada per la seua situació
estratégica que conectava la vía augusta amb València i pel seu objectiu de servir d’enmagatzematze de productes
agrícoles, i pareix que a aquesta època ja existien fosses d’enterrament. Però què va ocórrer entre el segle II
i el segle VI, abans de ser destruïda?
En l’època tardo-antiga romana, pareix ser que els visigots continuaren fent ús d’aquelles fosses per
enterraments dels primers segles, però és destacable que també haurien introduït a l`Horteta d’Alcàsser un altre
tipus d’enterrament: hipogeus entre les roques.
Per diversos testimonis orals sabem que des de la década de 1930 va ser necessari aplanar els camps per usar-los
com a conreus en la zona entre l’actual col.legi Jaume I i l’actual cooperativa agrícola Sant Josep, i que des
d’aleshores els mateixos regants van començar a trobar vestigis: quan plovia o es regava eixien a la llum
enterraments humans, ceràmica i monedes d’or que no van ser catalogats ni investigats doncs les monedes van anar
circul.lant entre els veïns fins que en 1970 un veí va demanar estudiar algunes de les que tenia i que aleshores
van poder ser identificades com “tremis d’or” i sigueren l’orige del descobriment de l’anomenat “tresor de
monedes d’or de la necrópolis visigoda de l’Horteta”. Segons els regants, es van trobar també amb un panteó o
cambra sepulcral subterrània de 5 metres quadrats. Aquestes noticies i invvestigacions posteriors permeten
concloure que els visigots havien construït a l’Horteta nombrosos hipogeus formats per dues cambres, una
descoberta que serviria d’antesala o accés i una segona cambra tancada per pedres on segurament les persones
importants eren soterrades junt a jarres de ceràmica que guardaven aquestes monedes d’or. Els regants que
haurien descobert la primera d’aquestes cambres van ser entrevistats per mi i em van contar que les van decidir
tornar a soterrar, de forma que a l’actualitat deu trobar-se en el mateix estat.
Amb posterioritat, en construir el Col.legi Jaume I, aparegueren altres enterraments i monedes d’or de la
mateixa època, i el mateix va ocórrer a l’inici de l’avinguda Ricard Hernández i Joaquim Sorolla, que tampoc van
ser comunicades als arqueòlegs i van ser expoliades en part. Finalment en 2004 per la necessitat de la
realització d’una urbanització en eixa zona, per fi es van realitzar les primeres excavacions arqueològiques a
Alcàsser. Va ser aleshores quan es va datar una extensa necròpolis amb abundants restes de monedes d’or i
habitatges visigots.
Anys d’investigació han permet a més concloure que a la grandària d’aquesta necropolis es sumaria una gran
quantitat d’altres tipus de morts, que poden datar-se al final de l’existència de la villa visigoda, que junt a
restes d’incendis ens permet pensar que va ser destruïda per tropes bizantines al segle VI, donada la seua
privilegiada situació estratégica. En el segle VI aquest paratge per tant va quedar abandonat i amb ell es va
perdre el topònim romà i visigot del poble d'Alcàsser, que en época musulmana va creixèr un poc més enllà”.
Adaptació d’un fragment del llibre Febrer Romaguera, M. Alcàsser, la seua història. 2006. Alcàsser

cambrafuneraria de la necròpolis visigoda de la senda de l’Horteta (apunt de Llorenç Alapont)

5. Observant el dibuix que has fet de la partida de l’Horteta, quines altres restes creus que podriem trobar a
estrats superiors segons els dos textos anteriors? On es van trobar? Què ha passat amb la majoria de les restes?