- HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA -

2n de Batxillerat

GUIA DE LECTURA:
1
L'ANALOGIA ENTRE EL BÉ I EL SOL (SECCIONS XVIII I XIX DEL LLIBRE VI DE LA
REPÚBLICA DE PLATÓ)

Resum del text:

 El text s'inicia després que Sòcrates ha estat discutint algunes definicions del Bé amb els
seus interlocutors, mostrant-los que cap d'elles és completament satisfactòria.
 Adimanto li demana a Sòcrates que expose la seua pròpia opinió sobre el Bé i aquest es
nega assenyalant que les opinions sense coneixement autèntic són defectuoses i que,
fins i tot aquelles que semblen millors, són cegues.
 Glaucón insisteix i, per a satisfer la curiositat dels seus interlocutors, Sòcrates decideix no
parlar del Bé directament (perquè aquest és un coneixement que no es pot expressar, ni
transmetre), sinó d'alguna cosa que se li sembla: el “fill del Bé”.
 Sòcrates comença recordant als seus interlocutors la Teoria de les Idees. Estableix una
diferència entre l'existència de moltes coses bones i belles (es refereix a les coses
sensibles) i l'existència de la Bellesa en si i del Bé en si (es refereix a les Idees). Assenyala
dues diferències entre les coses sensibles i les Idees (les primeres són múltiples, les
segones úniques; les primeres es capten amb els sentits, les segones amb les raó).
 A continuació Sòcrates parla del sentit de la vista i estableix una diferència fonamental
entre aquest i els altres sentits. Mentre que en tots els sentits, perquè es puga percebre
alguna cosa, només es necessita un objecte i un òrgan sensorial que la capte, en el cas de
la vista es necessita un tercer element en absència del qual no podria ser vist cap
objecte. Eixe tercer element es la llum. Encara tenint vista els ulls i existint color en la
coses, si no hi ha llum, la vista no serà capaç de captar res.
 Sòcrates afirma que el productor de tal llum no és un altre que el sol. Encara que el sol
no és la visió sí que es pot dir que és el causant d'aquesta, ja que produeix la llum que
permet que les coses siguen vistes. Al mateix temps el sol pot ser captat també per la
vista.
 El sol és el fill del Bé perquè l'un i l'altre realitzen funcions semblants. Però mentre el sol
actua en el món o regió sensible, el Bé actua en el món o regió intel·ligible.
 Els ulls capten perfectament els colors quan el sol il·lumina els objectes, però
defectuosament quan els objectes es troben en penombra. De la mateixa manera, quan
l'ànima fixa la seua atenció sobre un objecte il·luminat pel Bé (això és, les Idees), llavors
és capaç de conéixer-ho; no obstant això, quan la fixa en alguna cosa que està embolicat
en penombres (això és, les coses sensibles) l'ànima no fa més que concebre opinions
sempre canviants i transmet la sensació de mancar d'intel·ligència.
 Sense la idea de Bé els objectes del coneixement (això és, les Idees) no podrien ser
vertaders perquè l'ésser humà no podria captar-los amb la seua intel·ligència o raó
(funció epistemològica del Bé). Així doncs, cal afirmar que la idea de Bé és, alhora,
objecte del coneixement i causa de la ciència i de la veritat (de la mateixa forma que el
sol pot ser captat per la vista i, alhora, és el causant que puguem veure). I igual que la
1
Una analogia és una comparació entre dues coses que, encara que no són exactament idèntiques,
s'assemblen en algun aspecte.
 llum i la vista tenen semblança amb el sol però no s'identifiquen amb ell, el coneixement
i la veritat s'assemblen al Bé però es diferencien d'aquest.
 D'altra banda, de la mateixa manera que el sol és el responsable que existisca vida en la
naturalesa (gràcies a la llum i la calor que emana), el Bé és la causa directa de l'existència
de les Idees i de les qualitats que aquestes posseeixen i també, indirectament, de totes
les coses del món sensible (funció ontològica del Bé).

Qüestions de comprensió del text per a treballar a casa:

1. Adimanto li demana a Sòcrates que li parle del Bé. Per què es mostra reticent Sòcrates a
parlar-los d'aquest tema?
2. Després de la contestació de Sòcrates, Adimanto insisteix. Li demana que, almenys, els
done la seua opinió sobre el que és el Bé. Què li contesta Sòcrates? Quina distinció
platònica es troba a la base de la resposta de Sòcrates?
3. Com els deixebles continuen insistint, Sòcrates accedeix a ocupar-se del tema. Però en
comptes de parlar del Bé directament diu que parlarà del "fill del Bé". A què es refereix?
Per què utilitza aquesta expressió?
4. Però abans de començar a parlar-los del "fill del Bé", Sòcrates recorda als seus deixebles
una teoria que és original del mateix Plató. De quina teoria es tracta?
5. Quina diferència fonamental estableix Sòcrates entre el sentit de la vista i els altres
sentits?
6. Explica quina relació estableix Sòcrates entre el Sol, l'ull i la visió.
7. El "fill del Bé" és el Sol. Per què es pot establir una semblança entre el Sol i el Bé?
8. Què els ocorre als ulls quan tracten de veure en la foscor? En quin sentit li ocorre alguna
cosa semblant en l'àmbit del coneixement a l'ànima humana, que és la seu de la
intel·ligència o raó?
9. Per què el Bé és alhora objecte de coneixement i "causa de la ciència i de la veritat"?
10. Segons Sòcrates, el sol és el que en el món sensible, amb la seua llum i energia, permet la
supervivència de la naturalesa. Quina és la funció anàloga a aquesta que realitza el Bé en
el món intel·ligible?