INTERVENCIONS A LA INDUSTRIA DEL

TABAC
Intervenció en el sector econòmic

Universitat Autònoma de Barcelona

Intervenció i Autoregulació
1. Justificació del tema .................................................................................... 3
2. Introducció................................................................................................... 3
2.1. Història .................................................................................................. 3
2.2. Evolució de la Regulació........................................................................ 4
3. Regulacions del sector del tabac................................................................. 4
3.1. Regulacions competència del CMT ...................................................... 4
4. Règims d'ajudes econòmiques .................................................................... 6
4.1. Normativa comunitària ......................................................................... 6
4.2. Normativa nacional ............................................................................... 6
4.3. Ajudes al desenvolupament rural ......................................................... 6
5. Autoritzacions .............................................................................................. 7
5.1. Establiments autoritzables.................................................................... 7
5.2. Forma de venta ..................................................................................... 7
5.3. Formes de gestió ................................................................................... 7
5.4. Preus de venta en el punts de venta amb recàrrec ............................. 8
5.5. Procediment de sol·licitud d'autorització............................................. 8
5.6. Principals obligacions ............................................................................ 8
5.7. Infraccions i sancions més freqüents ................................................... 9
6. Conclusions .................................................................................................. 9
7. Fonts bibliogràfiques ................................................................................... 9
1. Justificació del tema
Aquest treball es basa en l’anàlisi del sector econòmic en el mercat de tabac. He escollit aquest
tema principalment per la facilitat de trobar la informació, el segon motiu és perquè el mercat
del tabac és un sector de l’agricultura amb unes regulacions i intervencions per part de l’Estat
molt estrictes.

En aquest treball, s’explicarà la història de les institucions que exercien aquestes regulacions i
també les evolucions de les anteriorment mencionades regulacions. Posteriorment, parlarem
de les ajudes de l’Estat i de la UE que estan destinades aquest sector i de les legislacions vigents
i anteriors. Per últim, parlarem de les autoritzacions de venta que han de sol·licitar tots els
establiments, així com el procés i les principals obligacions que tenen.

2. Introducció
2.1. Història
La producció de labors de tabac a Espanya s’inicia el 1636 a la fàbrica de Sevilla, quan es
constitueix per primera vegada el “Estanc” del tabac. Fins 1887, la producció, distribució i
venda de tabac van estar directament adscrites a l’Estanc estatal. En aquest any es va crear
la Companyia Arrendatària de Tabacs (CAT) de la qual va néixer, el 1945, Tabacalera S.A.

El 1989, es van liberalitzar la producció, primera transformació, importació, fabricació de

labors de tabac i la distribució majorista, si bé la distribució minorista continua avui regulada
per part de l’Estat a través de la xarxa d’expenedories. Tabacalera S.A. va ser una empresa
pública fins a 1998, quan es va privatitzar 50,43 % del seu capital. En l’actualitat, totes les
empreses de tabac que operen al mercat espanyol són de capital privat.

La plena liberalització al sector en les seves activitats productives i distribució majorista el

1989 marc doncs l’inici de la fase actual del sector a Espanya. Aquest inici està més
caracteritzat per l’adaptació a l’ordenament jurídic nacional de les normes comunitàries
sobre mercats i competència, entre altres, que des de llavors han determinat en bona
mesura l’activitat dels principals agents del sector.

Entre aquests agents, l’Associació Empresarial del Tabac, ADELTA, va sorgir com a òrgan de
representació de la indústria tabaquera espanyol, amb l’objectiu de donar-li veu en els
intensos processos d’organització del mercat i regulació del producte que s’inicien fa just
vint anys, els que commemora aquest estudi.

Des que es creés l’AET, avui ADELTA del sector, si s’exceptua la distribució minorista a través
de la xarxa d’expenedories que continua sent un monopoli estatal administrat per
l’Organisme Autònom Comissionat pel Mercat de Tabacs.

Aquest profund canvi ha comportat una sèrie de transformacions en la pròpia indústria, que
han vingut acompanyades igualment d’intensos canvis en l’estructura de mercat, la
legislació (nacional i comunitària) i la fiscalitat.

3
 2.2. Evolució de la regulació
La liberalització del sector del tabac a Espanya es produeix com a conseqüència de la
incorporació del país a la Comunitat Econòmica Europea (al 1 de gener del 1986). Per aquest
motiu, es produeixen una sèrie de canvis i adaptacions a nivell nacional.

Fins a l’any 1986, les activitats de cultiu, de transformació de la fulla, la manufactura i la

distribució estaven sotmeses a control per part del Servei Nacional de Cultiu i Fermentació
de Tabac (SNCFT). Aquesta entitat tenia l’obligació d’adquirir tota la producció collida i
oferta pels cultivadors llicenciats per aquest organisme. Per la seva banda, Tabacalera S.A.
estava obligada a adquirir tota la producció transformada pel SNCFT, sent l’únic productor
de tasques del tabac autoritzat a la Península i a Balears. També realitzava la distribució
majorista del tabac i disposava de la xarxa d’expenedories, exclusivament autoritzades per
l’Estat, per a la venda. Aquest intervencionisme s’estenia també a les importacions de tabac
per a la manufactura.

Les raons per a la monopolització de les activitats productives i comercials al voltant del
tabac enfonsen les seves arrels històriques en els abundants recursos fiscals que la venda
de labors de tabac aportava a les hisendes estatals.

El procés de liberalització del mercat de tabacs a Espanya va ser progressiu, però es va assolir
amb certa facilitat, en alguns dels seus segments. Del monopoli existent encara en la segona
meitat dels anys vuitanta, vint anys més tard, s’ha passat a un mercat gairebé liberalitzat
completament.

3. Regulacions del sector del tabac

3.1. Regulacions competència del CMT
El Comissionat pel Mercat de Tabacs té atribuïdes de conformitat amb la seva normativa
reguladora, les funcions de salvaguardar la neutralitat i la lliure competència de mercat de
tabacs en tot el territori nacional a través de les seves funcions reguladores i de vigilància,
vetllar pel compliment dels operadors de mercat de tota la normativa a través de les seves
facultats de control, inspecció i sanció, així com administrar i supervisar la xarxa
d’expenedories de tabac i timbre de l’Estat i actuar com a òrgan d’interlocució amb els
operadors de mercat. Entre d’altres, ha d’exercir les següents competències:

➢ Actuar com a òrgan d’interlocució i relació amb els diferents operadors de mercat
de tabacs, ja siguin fabricants, importadors, majoristes, expenedories de tabac i
timbre o punts autoritzats per a la venda amb recàrrec, i amb les organitzacions que
els representin.

➢ Vigilar perquè els diversos operadors, inclosos els minoristes, al mercat de tabacs
actuïn en el marc que respectivament els hi correspon segons aquesta llei i el seu
desenvolupament reglamentari, exercint a aquest fi les facultats d’inspecció que
siguin necessàries.

➢ Vigilar la qualitat dels productes oferts, dels utilitzats en la seva elaboració i dels
additius o substàncies incorporats, sense perjudici del respecte al secret de la

4
 producció industrial. Igualment, correspondrà al Comissionat la comprovació del
contingut i pressupostos de les activitats promocionals i publicitàries.

➢ Emetre informes sobre el compliment dels requisits que preveuen els articles 2,
apartats dos; 3, apartats dos i tres, de la Llei 13/1998, per a l’establiment de nous
fabricants, importadors o majoristes, i dels previstos en els apartats tres i quatre de
l’article 4, per a l’atorgament i revocació d’expenedories de tabac i timbre.

➢ Autoritzar l’establiment, en llocs diferents d’expenedories, de punts de venda al

públic amb recàrrec, d’acord amb el que estableix l’article 4, apartat cinc.

➢ Exercir l’activitat de manteniment de la Xarxa d’Expenedories de Tabac i Timbre en

matèria de canvis i modificacions d’emplaçament, llicenciament de magatzems i
altres actuacions connexes que siguin encomanades al Comissionat per via
reglamentària.

➢ Vigilar l’efectiva aplicació dels criteris sanitaris sobre publicitat, consum i qualitat
del tabac, en col·laboració amb les altres administracions públiques competents
excepte en el que sigui competència exclusiva d’aquestes administracions.

➢ Desenvolupar les funcions a que es refereix el article 6, apartat dos, de la present

Llei.

➢ Emmagatzemar i custodiar les labors de tabac preses o decomissades en

procediments de contraban i procedir a la seva destrucció.

➢ Exercir les funcions d’arbitratge en els conflictes entre operadors que les parts li
encomanin, quan no corresponguin a un altre òrgan de l’Administració.

➢ Rebre les denúncies que es presentin per presumpta violació del principis i de les
regles de lliure competència en el mercat de tabacs i remetre-les als òrgans
competents per a la seva tramitació per a la seva tramitació i resolució.

➢ Exercir la potestat sancionadora.

➢ Elaborar estadístiques, preparar informes i formular propostes en matèries de

l’àmbit de les seves competències.

➢ Exercir les competències públiques relatives a la distribució física del timbre de

l’Estat i signes de franqueig.

➢ Exercir les funcions de control i inspecció previstes en els articles 4, 5 i 7, i en els

capítols II i III del Títol I de Reial Decret 579/2017, de 9 juny.

➢ Gestionar els recursos adscrits al Comissionat a què es refereix a l’apartat vuit del
present article.

5
 ➢ Qualsevol altra que se li atribueixi legalment o reglamentàriament per no estar
encomanada a un altre òrgan de les administracions públiques.

4. Règims d’ajudes econòmiques

4.1. Normativa comunitària
El Reglament 1782/2003 estableix, en el cas de les ajudes al tabac en branca:

➢ De 2006 a 2009: dóna la possibilitat als estats membres productors de mantenir una
ajuda acoblada a la producció (subjecta a la seva entrega a una empresa de primera
transformació, en virtut d’un contracte) que abast, com a màxim, el 60% de la
mitjana d’ajudes al sector concedides en 2000, 2001 i 2002; i el 40% restant com a
ajuda desacoblada, dins el règim de pagament únic. Corresponent a Espanya un
import global màxim de l’ajut associada de 70 599 000 d’euros per a cadascuna de
les collites d’aquest període.

➢ A partir del 2010: el 50% del total es percebrà com a pagament únic i l’altre 50% es
destinarà a programes de reestructuració en les regions productores de tabac, en el
marc de la Política de Desenvolupament Rural.

4.2. Normativa nacional

Les normes bàsiques per a aquest sector, a nivell nacional, es recullen en el Reial Decret o
reials decrets, vigents en cada moment, sobre aplicació dels pagaments directes a
l’agricultura i a la ramaderia. Actualment, és el Reial Decret 1612/2008, que regula tant
pagament únic, com ajuda associada a la producció de tabac, incloent els següents aspectes:
objecte i requisits de les ajudes, establiment de l’import de les mateixes, condicions i
obligacions en la celebració de contractes i lliuraments de tabac, requisits/obligacions a
complir per les agrupacions d’agricultors productors de tabac i les empreses de primera
transformació, períodes de bestreta i comunicacions de les comunitats autònomes.

També està vinculat a aquests aspectes, el pagament verd, que es concedeix per respectar
una sèrie de pràctiques beneficioses amb el clima i amb el medi ambient, de manera que,
tampoc són donades tenint en compte la producció.

4.3. Ajudes al desenvolupament rural

Hi han unes ajudes agroambientals, proporcionades per la Comunitat Europea, que es
concedeixen sempre que el tabaquer adquireixi uns compromisos plurianuals per a realitzar
pràctiques agràries compatibles amb la protecció i millora del entorn.

En el cas concret del tabac, es tracta de producció integrada. No obstant, aquestes ajudes
només existeixen a Extremadura, però cal tenir en compte que més del 97% del cultiu de
tabac es troba en aquesta comunitat autònoma.

6
5. Autoritzacions
5.1. Establiments autoritzables
El Comissionat pel Mercat de Tabacs pot autoritzar la venda amb recàrrec de tabacs als
titulars d’establiments mercantils que no incorrin en les prohibicions de la normativa
sanitària, i que siguin:

a) Quioscs de premsa situats a la via pública.

b) Locals que la seva activitat principal sigui la venta de premsa amb accés directe a la
via pública.
c) Botigues de conveniència previstes en l’article 5.3 de la Llei 1/2004, de 21 de
desembre, d’Horaris Comercials, que estiguin ubicades en les estacions de servei o
que aportin certificació acreditativa, expedida per l’autoritat competent en l’àmbit
de comerç.
d) Bars, restaurants i altres establiments de restauració tancats.
e) Hotels, hostals i establiments semblants.
f) Sales de festa, establiments de joc o d’ús públic en general.

5.2. Forma de venta

La venta només es pot fer mitjançant les màquines expenedores, que es deuen ubicar en
l’interior dels locals autoritzats, permetent així la vigilància permanent del seu ús per el
titular del local o del seus treballadors. No obstant, es permet la venta manual de cigarretes
previstes de capa natural, que excepcionalment es podran vendre.

Només es pot emmagatzemar el tabac en l’interior de les màquines expenedores,

exceptuant les ventes manuals esporàdiques de cigarretes.

5.3. Formes de gestió

1. L’explotació gestió de l’autorització es farà a risc, de forma directa, pel autoritzat.

2. No obstant, el sol·licitant de l’autorització pot delegar la gestió del estanc de

l’autorització. L’estanquer gestionarà directament l’autorització, però també es
podrà fer valer de familiars vinculats al negoci o de treballadors. En el cas de
delegar-se, en el model de declaració-liquidació de la taxa per a l’autorització de
venta amb recàrrec, haurà de expressar-se dita modalitat delegada de gestió. La
gestió en cap moment ha de ser remunerada.

En aquest cas, l’estanquer assignat seguirà estant obligat a emetre la factura

corresponent, que justificarà la circulació de les labors de tabac entre la seva
expenedoria i el punt de venta amb recàrrec, custodiant-les durant tres anys.

En el cas de la gestió delegada, les claus es trobaran en l’expenedoria assignada,

havent de facilitar-se immediatament en qualsevol actuació inspectora. No
obstant l’expenedor podrà fer una còpia de les claus perquè es trobin també a
l’establiment de venta amb recàrrec.

7
 La responsabilitat de la correcta ubicació de la màquina, així com el funcionament
del control d’accés a menors serà exclusivament del titular de l’autorització de
venta amb recàrrec.

Sense dependre de la modalitat de gestió efectuada, el Comissionat pel Mercat de

Tabacs, en cas d’haver indicis de falta de correspondència entre les ventes
documentades i la facturació real, podrà exigir la instal·lació de sistemes de control
telemàtic de la màquina.

5.4. Preus de venta en els punts de venta amb recàrrec

a) Els preus de venta al públic de les labors de cigarrets, tindran un recàrrec de 0,12
€ pels paquets que el preu en l’expenedoria sigui inferior a 1,20 €, i de 0,15 € quan
el preu en expenedoria sigui igual o superior a 1,20€.
b) La resta de les labors de tabac, que no siguin cigarretes, podran se venudes amb
un recàrrec del 15% del preu de venta al públic en expenedories de tabac i timbre.

5.5. Procediment de sol·licitud d’autorització

L’interessat ha d’acudir a l’estanc de terme municipal on decideixi subministrar-se de tabac,
que deu ser un dels 3 més propers al punt de venta, allà li proporcionaran un model 598
d’instància en paper autocopiatiu amb 4 exemplars que haurà d’omplir d’acord amb les
instruccions que figuren en el model d’instància. L’estanc segellarà la sol·licitud i se li
retornarà. Un cop liquidada la taxa, s’haurà de remetre al Comissionat el “Exemplar pel
Comissionat pel Mercat de Tabacs; a remetre pel Sol·licitant”. Es pot presentar una única
sol·licitud per tots els punts de venta del mateix establiment, sense perjudici del abonament
de la taxa per cada punt de venta.

La subscripció de la sol·licitud suposa el reconeixement exprés de no trobar-se involucrat en

cap de les prohibicions sanitàries i una vegada presentada no es retornarà la taxa, encara
que no s’obtingui l’autorització.

No està permès fer fotocòpies dels impresos de sol·licitud per altres establiments.

5.6. Principals obligacions

Els titulars d’autoritzacions de venta amb recàrrec han de:

a) Conservar el lloc on s’exerceix l’activitat l’autorització en la màquina, de manera que

sigui visible.

b) Incorporar en la superfície de les màquines, de manera clara i visible, en castellà i en les

llengües cooficials de les C.C.A.A. una advertència sanitària sobre els perjudicis per a la
salut del ús del tabac, especialment pels menors.

c) Incorporar els mecanismes tècnics adequats que impedeixin l’accés als menors d’edat.

d) No incloure en les màquines productes que no siguin tabac.

8
 e) Sol·licitar al Comissionat la modificació de l’autorització en el cas del canvi d’ubicació del
local, se màquina expenedora, d’expenedoria de subministrament o de modalitat de
gestió de la màquina.

f) Disposar de les claus d’apertura de la màquina en el transcurs de qualsevol inspecció

que s’efectuï.

g) Pagar a l’expenedoria assignada les labors subministrades a preu de tarifa.

h) En el suposat de gestionar directament la màquina, s’ha de proporcionar les factures

emeses per l’expenedoria per un període d’un any.

i) En el suposat de delegar la gestió, consignar els camps corresponents en la sol·licitud.

j) Emmagatzemar les labors de tabac únicament en l’interior de les màquines

expenedores.

5.7. Infraccions i sancions més freqüents

1. La venta de tabac sense autorització, sancionable amb una multa de fins 3 005,06 €.

2. Subministrament de labors de tabac d’expenedoria no assignada, venta a preus

diferents dels establerts i falta de col·laboració amb el Comissionat o els seus agents,
amb una multa d’entre 600,01 i 3 005,06 €.

3. No disposar de les claus d’apertura de la màquina en el transcurs de la inspecció, de

factures de compra de tabac i absència o inutilització del control d’accés a menors, amb
una multa de fins 601,01 €

6. Conclusions
La conclusió que he pogut extreure d’aquest treball és que el tabac és perjudicial per la salut de
les persones, no obstant això, aquest mercat aporta a l’Estat uns 9 000 milions d’euros anuals
(recaptats per les taxes especials aplicades al tabac).

Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció mentre estava fent la recerca, és que s’ha de mantenir
les regulacions imposades, ja que si no es fa el mercat il·legal ja existent podria desestabilitzar
l’economia legal del tabac.

Per últim, he de dir que el mercat del tabac aporta grans fluxos de capital cada any, no obstant
no és un mercat sa, i per tant no és recomanable formar part del mateix (des d’un punt sanitari).

7. Fonts bibliogràfiques
Lleis

9
 ➢ 39/1979
➢ 30/1985
➢ 38/1985
➢ 45/1985
➢ 37/1992
➢ 38/1992
➢ Correcciones 38/1992
➢ Ley Orgánica 12/1995 de Represión del Contrabando
➢ 6/1997
➢ 13/1998
➢ 50/1998
➢ 14/2000
➢ 24/2001
➢ 53/2002
➢ 1/2004 (art. 5.3)
➢ 4/2008
➢ 1/2010
➢ 8/2010
➢ Ley Orgánica 6/2011 de Represión del Contrabando (MODIFICACIÓN)
➢ 14/2013
➢ 28/2014

Ordres

➢ EHA 3804/2006 (Índices de Precios de Consumo)

➢ HAP 149/2014 (Tasa PV recargo)
➢ HAP 1632/2014 (Autoliquidación de Tasas de Renta recargo)
➢ HAC 1365/2018 (Trazabilidad y Seguridad del tabaco)
➢ HAC 484/2019 (Marcas Fiscales)
➢ HAC 998/2019 (Contabilidad Impuestos Especiales)

Reial Decrets

➢ Real Decreto 1612/2008

➢ Real Decreto 579/2017 (art. 4, 5 i 7)

Reglaments

➢ CE 1782/2003

Altres pàgines WEB

➢ Ministerio de Hacienda (CMT)

10
➢ Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (Agricultura)
➢ ADELTA
➢ AFI (“La industria del tabaco en España: 1990-2015”)
➢ Agropopular
➢ “La economía del Tabaco” de Ángel López Nicolás
➢ Tarifas IAE

11