Catalogació

Aquesta obra es tracta de la Koré del Peplum. Es tracta d’una escultura d’estil grec arcaic
amb una tipologia dempeus i amb temàtica votiva.

La koré és d’autor desconegut, però es creu que va ser construïda l’any 535 a.C. sota la
comanda dels sacerdots d’atenea per a formar part de l'acròpolis a Atenes.

L’estàtua és tallada en marbre de Paros, el qual és un marbre blanc, pur i sense vetes. Es
tracta d’una estàtua exempta al qual ha perdut el seu policroma.

Actualment la podem apreciar en el museu de l’acròpolis d’Atenes.

Context històric

Durant el S.VI a.C. les colònies gregues arreu el mediterrani comencen a proliferar degut a
la millora de la qualitat de vida i subsequent pujada demogràfica.

Atenes cau en mans de la tirania, Pisístriat, Hipias i Hiparc. Aquesta caurà el 510 a.C.

S’inicia el auge de les arts a tot el mon, es prepara la magnificència del període clàssic

Composició

En l’escultura grega arcaica trobem trets generals, que es veurien en totes les obres del
estil: en trobem una marcada proporcionalitat i simetria, sent aquesta última no perfecte,
degut a la difèrenci en la posició dels braços. Tret d’aquest detall, els dos hemisferis de la
estatua son exactament iguals, com reflexes en un mirall.
L'estàtua és oberta, l’acció d’oferir i la mirada miren cap a l’exterior.

Les línies de la Koré son verticals. També cal denotar la posició dels braços, enganxats al
cos, donant una imatge estatica. Els rostres son completament insensibles, tret del somriure
ambigu. Hieratisme

A diferència de les seves avantpassades egípcies, però, es tracta d’una estatua de ple
volum amb perspectiva frontal.

La koré del Peplum, sent una obra de mitjans de l’època arcaica, comencem a veure més
detalls i, sobretot, una proporcionalitat més natural, especialment en les proporcions de la
cara.

Els jocs de llums en l’obra brillen per la seva absència, podent entreveure algun en el cabell
(poc naturalista, ja que les trenes están imitades amb formes geomètriques).

La koré, igual que la majoria d’escultures gregues, estaba originalment policromada (n’en
trobem restes de policromia a la faldilla i a les trenes), actualment és una obra monocroma,
quedant així exposat el marbre. Altres característiques és la seva representació amb ull
atmetllats i la seva vestimenta: un peble, peça de roba femenina, feta de llana, principal a la
grècia antiga i que va ésser sobrepassada en popularitat per el quitó una vegada varen
aparèixer teixits menys pesants i més flexibles. El peble és el que dóna nom a aquesta koré

L’estàtua no descriu cap moment històric en concret, sinò a una sacerdotessa- donant
ofrenes.

Estil, models i influències

El model principal de l’escultura de la grècia arcaica es la escultura egípcia, degut

principalment els viatges comercials i culturals fets per grecs a l’Orient i la Vall del Nil a partir
del S.VII. a.C.
Aquest quedarien al·lucinats amb les estàtues colossals egípcies i s’hi basarien per a la
construcció de les seves pròpies estàtues. Aquesta similitaud es clara en els Kuroi i Korai, la
rigidesa, frontalitat i simetria que les caracteritzen.
També el tractament del material, la técnica de talla, és en gran forma influenciat per la
técnica egípcia.

Els grecs, tampoc farien una copia exacta de la escultura egípcia, varient en temes com la
nuesa del home (els Kuroi s’els representaven completament nu, mentre que en el cas
egipci sempre portaven alguna peça de roba tapant la part inferior), i la decisió d’eliminar el
suport posterior, deixant només la figura.

Els Kuroi i Koré varen ésser l’evolució de les Xoanes o Xoanon (χοανον en grec), unes
esculturas talladas en fusta durant el segle VIII a.C. les quals ens han arribat en
reproducción en pedra. Es tracten de estatues religioses, molt imperfectes i les quals atenen
a la llei de la frontalitat, un figura dissenyada per a ser vista des del front, rígida i recta.

Interpretació: funció, contingut i significat

La seva funció era la de conmemorar les dones sacerdotesses que cada any es tornaven
per a fer culte a la deessa Atenea cuidant de la processó de les Panatenees i ajudant als
sacerdots.

Curiositats i altres teories

La kore va ser trobada en l'anomenada “fosa de les kore”, on es varen trobar més de 60
kores.
Es va trobar primer la part inferior, mentre que un parell de dies més tard es va trobar el cap.

Aquesta estatua, però, degut a certs aspectes en la talla de la obra, ha donat la opció a una
nova teoría sobre el seu significat: S’hi han trobat forats en forma de corona al voltant del
cap, i un altre a través del puny dret. Amb aquestes pistes i el fet de tenir una túnica més
elaborada que la de les altres trobades a la fossa es creu que també podria ser una
representació de la deessa artemisa.
Defineix

■ sancta sanctorum → Sala més sagrada dins d’un temple

■ ziggurat → Pirámide escalonada mesopotàmica
■ hipogeu → Sepultura subterránea
■ pithoi → Tipus de guerra
■ sala hipòstila → sala amb columnes al voltant
■ sala hípetra → Sala a l’aire lliure
■ mastaba → Tomba egípcia de planta rectangular i amb canals subterranis
■ dromos → Avinguda flanquejada esfinxs d’origen grec
■ perspectiva jeràrquica → Mètode usat per artistes per a donar més importància
alguns personatges
■ espeu → Temple excavat en la roca. Exemple seria Abu Simbel
■ piràmide → Monument polièdric de 4 cares triangulars i 1 base quadrada.
■ obelisc → Monument en forma de pilar quadrangular que va aprimant-se
lleugerament de baix a dalt, terminat en una piràmide.
■ mètopa → Espai entre dos tríglifs en el fris dòric.
■ temple perípter →Temple envoltat de columnes
■ contrapposto → Técnica per induir desequilibri i moviment a una escultura
■ temple amfipròstil → Temple en el qual ambdós pòrtics són iguals
■ opistòdom → Pòrtic posterior d’un temple
■ tambor → Fragment d’una columna no massissa.
■ fris → Part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa, generalment
amb relleus.
■ cariàtide → Columna en forma d'estàtua femenina que té una funció estructural en
aguantar el pes de la coberta amb el cap
■ àbac → Part superior del capitell d’una columna, que eixampla la superfície sobre
què descansa l’arquitrau.
■ xòanon → Escultura de fusta amb caràcter votiu
■ capitell → Part superior d’una columna que corona el fust i sobre la qual reposa
l’arquitrau
■ èntasi → Eixamplament del fust d’una columna per el centre
■ dòric → Estil més primitiu de les columnes gregues.
■ acroteri → Element decoratiu col·locat en als extrems o al cim d’un frontó triangular
■ acròpoli → La part més alta i fortificada d’una ciutat grega.
■ fust → Part central de la columna
■ orquestra → zona circular on se situa el cor en un teatre grec
■ tríglif → element arquitectònic del fris a l'ordre dòric, de forma quadrada i situat en
l'extrem d'una biga
■ frontó → Coronament triangular d’una façana
■ gàrgola → part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de
les teulades. Decorada amb escultures