8.

Sòcrates
8.1. LA RECERCA DE LA VERITAT
• Els SOFISTES es presentaven coma mestres i savis i experts, capaços
d'ensenyar als altres tot allò que era convenient aprendre.
• SÒCRATES no es considerava savi: “No més sé que no sé res” (Oracle
de Delphes)
• SOFISTES eren savis / SÒCRATES reconeixia la seva ignorància.
• SOFISTES eren mestres i cobraven per la seva ensenyança. /
SÒCRATES no té alumnes només deixebles o companys.
• SOFISTES són savis o experts (sofós o sofistes)/ SÒCRATES apareix
com un filo-sofós, és a dir, com un amant de la saviesa.

• SÒCRATES parteix del fet que la primera condició per aprendre

alguna cosa és la ignorància, el reconeixement de que allò que es
creu saber no se sap.
•EL MÈTODE SOCRÀTIC
En l’Atenes del segle V aC el diàleg que plantejava Sòcrates no era fàcil
de mantenir. Molts dels seus interlocutors havien aprés retòrica amb
els sofistes, de manera que estaven acostumats a convèncer als altres
en base a la seva facilitat de paraula.

Per dialogar amb aquestes persones, Sòcrates emprava un MÈTODE

molt particular que constava de dues fases:
A). IRONIA

B). MAIÈUTICA
• EL MÈTODE SOCRÀTIC
• Mètode que té 2 fases:
• (Advertiment inicial Òrfic-pitagòric: has de reconèixer que tens una ànima
immortal i la tens que purificar de tot allò que es indigne de la seva missió i tasca)
• A). IRONIA (=posar en qüestió)
• Planteja preguntes amb l’objectiu que la persona interrogada reconegui la
pròpia ignorància sobre un determinat tema.
• Parteix d'una posició inicial: SAP
• Preguntes socràtiques
• Posició final: NO SAP (vergonya i purificació)
• La IRONIA: posa al descobert les pretensions intel·lectuals no fonamentades en
una comprensió adequada d'allò que s'està discutint.
• Els interlocutors de Sòcrates estaven acostumats a donar respostes molt directes a les qüestions
plantejades. Les respostes, apreses del sofistes, semblaven convincents fins que Sòcrates les
qüestionava amb noves preguntes que ja no resultaven tan fàcil de respondre i que portaven a
l’interlocutor a una contradicció)
• B). MAIÈUTICA (obstetrícia, art de la llevadora)= una sèrie de
preguntes amb l’objectiu de que la persona trobi o arribi a la veritat
en sí mateix i per sí mateix. Sòcrates no ensenya res, ajuda a que els
altres arribin a la veritat per sí mateixos i en sí mateixos.

• L’OBJECTIU DEL MÈTODE: Buscar definicions precises o universals

(conceptes) d’allò que s'està discutint.
• Malgrat que aquest procés rarament permetia trobar una resposta
definitiva a les preguntes plantejades, servia per aclarir la qüestió i
obrir noves vies d’investigació filosòfica.
• Text 4: Pàgina 22, llibre de text
•INTELECTUALISME MORAL
• En contra del relativisme dels sofistes [cada poble té els seus valors i
normes socials], Sòcrates afirmava el caràcter absolut i universal dels
valors morals [UNIVERSALISME MORAL], és a dir, valors idèntics per
a totes les persones. (El relativisme destrueix el llenguatge con un vehicle de comunicació
objectiu i vàlid entre els éssers humans, és a dir, fonamentat en definicions universals i vàlides per a tothom,
ja que admet que cada ésser humà o cada poble atribueix als valors un significat diferent).

• L’Universalisme moral és oposat al Relativisme i a l’escepticisme

sofístic.
• El BÉ és universal i absolut [= Allò moralment correcte] és un valor
universal que no canvia mai i és independent del moment i del lloc].
• Les diferències d’opinió són causades per l’ignorància. Pensem que el
que fem és el millor, quan en realitat no sabem en què consisteix el
bé autèntic.
• El mal només és una situació d’ignorància.
• Sòcrates defensa l’intelectualisme moral:

• CONEIXEMENT = VIRTUT = FELICITAT

• Només el que sap o coneix què és el Bé, la bondat o la justícia, pot

adoptar unes normes de conducta adequadades (Areté) i ser feliç.

• L’Areté ja no consisteix en l'èxit polític o social com pretenien els

sofistes