Mòdul 1.

La Gran Divergència

1. El creixement econòmic modern i la desigualtat al món. Una visió de

llarg termini.
2. La Gran Divergència.
3. El règim demogràfic antic: Europa i la resta del món
3. Els límits de les agricultures orgàniques el color indica que la
matèria no està recollida a la lectura proposada)
4. La Revolució Industriosa
 1. EL CREIXEMENT ECONÒMIC MODERN I LA DESIGUALTAT AL
MÓN. UNA VISIÓ DE LLARG TERMINI.

▪ PIB / PNB / RN.

▪ Nivell de renda/renda per càpita
▪ Gini / Theil / PPA / IPC
▪ Desigualtat en els nivells de renda/pobresa. Definicions.
Indicadors que s’utilitzen per mesurar-la.
▪ Creixement econòmic modern/desenvolupament
econòmic/ Industrialització/creixement preindustrial
▪ Convergència/divergència econòmica?
▪ Salari nominal/salari real
 1. EL CREIXEMENT ECONÒMIC MODERN I LA DESIGUALTAT AL
MÓN. UNA VISIÓ DE LLARG TERMINI.

▪ Què és la desigualtat econòmica? Com es mesura?

▪ Quins són els trets del ‘creixement econòmic modern’?
▪ I el creixement Preindustrial, quines són les seves
característiques?
▪ Quan començà a augmentar la desigualtat?
▪ Fou la I Revolució Industrial l’origen de l’eixamplament de
la bretxa en els nivells de renda entre els països? Per
què?
▪ Com evolucionà la desigualtat entre persones i entre
països a partir de 1820 fins el present?
1. EL CREIXEMENT ECONÒMIC MODERN I LA DESIGUALTAT AL
MÓN. UNA VISIÓ DE LLARG TERMINI.
Indicadors del creixement ▪ La desigualtat en la
econòmic: distribució renda al món
renda per càpita // és prèvia a l'inici de la
Revolució Industrial
PIB/habitant (1780-1850).

▪ L'origen d'aquesta
desigualtat es troba en
els canvis que va tenir
lloc als segles anteriors.
 A partir del gràfic de sota del llibre de Branco Milanovic, Los que tienen y los
que no tienen, Madrid, 2011 podríes responder a la pregunta: De què depèn,
principalment, la posició de les persones en la distribució de la renda a escala
mundial?

En l’eix d'abscisses, els gràfics

divideixen la població de cada país en
20 grups de renda, classificats segons
la seva renda familiar per capita, del
més pobre al més ric. Cada grup
s’anomena ventila (perquè hi ha 20
grups) i reuneix el 5% de la població
de cada país. Una vegada creada la
distribució per ventiles nacionals,
situem la posició de cada una en la
distribució de la renda global de tot el
món (eix d’ordenades). La línia ratllada
indica en quin percentil de la
distribució mundial es troba el 5% més
pobre d’Espanya (60).
 2. LA GRAN DIVERGÈNCIA.
▪ Fins al segle XVIII o començaments del XIX, podem parlar
de superioritat econòmica i industrial de gran part d’Àsia
(Xina, Índia) respecte d’Europa. I dins d’Europa, no era
Anglaterra, sinó Holanda, el país més ric del continent
▪ A 1700, Índia, Xina i Europa tenien un percentatge similar
(prop del 23 %) del PNB mundial.
▪ Pel que fa a les manufactures, el 1750 Xina produïa
aproximadament el 33 % de tots els béns manufacturats del
món, mentre que Índia i Europa produïen cada una
aproximadament el 23 % de les manufactures mundials.
▪ Tot i aquesta superioritat, les estimacions del PIB/habitant més
utilitzades (A.Maddison) indiquen que aquesta variable ja
creixia més ràpidament a Europa occidental que no pas a
Orient ja des de 1500. La cronologia de l’inici del creixement
diferencial europeu és, però, una qüestió molt debatuda.
 2. La Gran Divergència.
A partir del segle XIX s’obre una profunda bretxa
econòmica entre orient i occident i es consolida el
domini econòmic europeu
(durant el XIX, principalment britànic)
Canvis en la distribució de la capacitat manufacturera mundial entre països
(1750-1890) Distribució de la capacitat manufacturera mundial entre països
desenvolupats i subdesenvolupats (1750-1980)
100%
100
90%
90
80%
altres 80
70% l'Índia i Pakistan
70
la Xina
60% Japó 60
EEUU % 50
% 50%
Rússia (o URSS)
40
40% Itàlia
França 30
30% Alemanya 20
20% Regne Unit
10
10% 0
1750 1800 1830 1860 1880 1900 1913 1928 1938 1953 1963 1973 1980
0%
1750 1800 1830 1860 1880 1900 1913 1928 1938 1953 1963 1973 1980
tots els països desenvolupats tots els països subdesenvolupats
 2. La Gran Divergència.
▪ Salaris reals: capacitat de
compra dels treballadors
urbans

▪ És deguda al fet que una

àrea limitada dins d'Europa,
Anglaterra i els Països
Baixos, va assolir de manera
primerenca uns nivells de
vida excepcionalment
elevats quan es comparen
amb els que aleshores eren
vigents en altres zones del
món.

▪Aquets nivells de benestar es palesen en uns salaris reals

més elevats que els de la resta del món.
 2. LA GRAN DIVERGÈNCIA.
▪ Com s’ha intentat explicar l’ascens europeu? (I): Tecnologia i
ciència
▪ La revolució científica occidental del segle XVII posaria
les bases per a la innovació tecnològica de la revolució
industrial del segle XVIII. Però:
▪ Bona part de les innovacions que permeteren la revolució
científica europea (rellotge, brúixola, pólvora i armes de foc,
filatura mecànica, impremta, paper moneda...) van aparèixer a
la Xina, Corea o Índia.
▪ Les innovacions tècniques centrals de la revolució industrial
(màquines de filar i de teixir, màquina de vapor...) foren obra
d’artesans i tècnics amb pocs coneixements científics formals.
 2. LA GRAN DIVERGÈNCIA.
▪ Com s’ha intentat explicar l’ascens europeu? (II): Els
arguments demogràfics:
▪ Família nuclear europea i l’existència de frens preventius al
creixement demogràfic (retard en l’edat del matrimoni, celibat)
permetien mantenir uns majors recursos per càpita.
▪ En canvi, a les societats orientals el matrimoni primerenc i la
inexistència de frens preventius afavoria un creixement de la
població major que l’increment dels recursos econòmics i
l’ajustament població-recursos a través de l’increment de la
mortalitat.
▪ Però si ens fixem en el cas de Xina:
▪ Les seves taxes de natalitat i mortalitat eren similars a les
europees. Tot i que les dones xineses es casaven joves,
controlaven la natalitat a través de mecanismes diferents
als europeus (incloent l’infanticidi, principalment femení).
 2. LA GRAN DIVERGÈNCIA.
▪ Com s’ha intentat explicar l’ascens europeu? (III):
l’explicació institucional
▪ Europa comptava amb institucions més eficients a l’hora
de protegir els drets de propietat i que promogueren en
major mesura el comerç i l’especialització. Però aquestes
qüestions són objecte d’una viva polèmica :
▪ Alguns historiadors neguen que a Xina o a l’Índia els
drets de propietat estiguessin menys garantits o fossin
menys segurs que a Europa.
▪ El comerç de la Xina era tan important com l’europeu fins
a 1800; de fet, Xina dominava les àrees comercials de
l’Índic i el Pacífic.
▪ Alguns autors assenyalen que els mercats orientals,
xinesos en particular, funcionaven tan eficientment com
els europeus.
 2. La Gran Divergència.

▪ El debat sobre aquestes qüestions segueix obert:

▪ Tot un corrent d’historiadors han plantejat la necessitat

d’adoptar una perspectiva menys “eurocèntrica”.

▪ Per R. B. Marks (Los orígenes del mundo moderno. Una

nueva visión, Barcelona, 2007), l’ascens europeu no ha de ser
contemplat com a fruit d’avantatges històrics dels europeus
que es remuntin a l’època medieval o fins a la de l’Imperi
romà, sinó de factors més recents i, en part, contingents.
 3. EL RÈGIM DEMOGRÀFIC ANTIC I ELS LÍMITS DE LES
AGRICULTURES ORGÀNIQUES
▪ Els orígens de la ‘Petita Divergència: les
desigualtats en el desenvolupament entre els
Països d’Europa, 1500-1850
▪ Els models demogràfics: models matrimonials i
creixement demogràfic

▪ La distribució de la renda i els límits de les

agricultures orgàniques

▪ La revolució industriosa: Urbanització, manufactures

i protoindustrialització
 3. EL RÈGIM DEMOGRÀFIC ANTIC I ELS LÍMITS DE LES
AGRICULTURES ORGÀNIQUES

El règim demogràfic antic: un règim sotmès a una

alta pressió
▪ Elevades taxes de natalitat (35-40 per mil).
▪ I també elevades taxes de mortalitat (30-35 per
mil).
▪ El resultat era una taxa de creixement vegetatiu
d’entorn del 10 per mil, molt semblant a les
actuals, però amb una esperança de vida al nàixer
molt baixa: entorn de 25 anys el 1700; enfront dels
75-80 anys de l’actualitat.
 L’elevada mortalitat ordinària i
extraordinària

– L’elevada mortalitat afectava sobretot a les

poblacions més joves: de 1000 nascuts, entorn
de 250 no arribarien al primer any de vida.
Altres 250 no arribarien als 20 anys, i només
una quarta part arribaven als 65 anys.
– D’altra banda, sovint apareixien mortalitats
extraordinàries derivades de les epidèmies,
males collites i guerres. La Pesta de 1348-51
van delmar entorn del 40% de la població
europea.
 La ineficiència de la reproducció de les
generacions en les societats tradicionals

• E. A. Wrigley planteja les

diferències entre tres models de
creixement demogràfic: poblacions
actuals (1), pre-industrials (2) i
països en desenvolupament (3)

• En les societats preindustrials, tot i

haver-hi un nombre elevat de
naixements (4,2), només 2 fills per
parella restaven vius en arribar a
l’edat reproductiva, degut a
l’elevada mortalitat infantil.

• Per tant, el creixement demogràfic a

llarg termini era molt lent.
 Thomas R. Malthus (1982): Primer ensayo
sobre la población [1798], Alianza
Editorial, Madrid, tenia com eix la idea
que la grandària de la població estava
limitada pels recursos disponibles.
▪ La capacitat de creixement
de la població era molt major
que la de la producció
d’aliments,

▪Per tant els ingressos per

persona tendirien a disminuir.

▪L'augment de la població
portava a una caiguda dels
ingressos per persona/mínim
de subsistència.
A. E. Wrigley ha esquematitzat el model malthusià
de la següent manera:
▪ Ara bé, l’augment d ela mortalitat no
era l’única forma d’ajustar població i
recursos

▪ Els frens repressius actuaran abans

o després dels frens preventius,
disminuint la fecunditat, determinaria
la grandària de la població (X, Y, Z) i
taxes de mortalitat distintes.

▪ Això conduiria a nivells o sostres de

població més o ments allunyats de
l’òptim que marcaria un tecnologia de
producció donada.

▪Així doncs, seguint a R. Malthus,

podria haver-hi distintes formes de
respondre a les condicions adverses, i
per tant trajectòries demogràfiques
diferents.
Ester Boserup (1910-1999) va mostrar com es podia
superar el coll d’ampolla malthusià
▪ Segons E. Boserup, a diferència del
que opinava R. Malhtus, l’augment de
la població podia tenir efectes
positius sobre l’economia.

▪Un augment de la població pot

convertir-se en un incentiu per les
innovacions, quan s’ha d’alimentar a
més persones.

▪Així, el canvi tècnic desplaçaria el

sostre malthusià capa la dreta

▪ Aquest escenari permet establir

unes connexions més complexes i
suggerents entre l’augment de les
densitats demogràfiques i les
millores tecnològiques.
 3. EL RÈGIM DEMOGRÀFIC ANTIC I ELS LÍMITS DE LES
AGRICULTURES ORGÀNIQUES

▪ Les economies agràries són aquelles on el sector agrari

aporta el gruix del producte brut i del valor afegit, i on la
major part de la renda es gasta en producte agraris.
▪ Per què no és produïen més béns manufacturats o
serveis?
▪ La jerarquia de necessitats i el nivell i la distribució dels ingressos
imposaven unes prioritats: si els ingressos són petits s’han de
satisfer en primer lloc les necessitats primàries o bàsiques:
aliments, combustible, vestit, habitatge, etc.!
▪ Si la productivitat del treball i els rendiments de la terra són baixos,
l’excedent també ho serà. Si l’excedent és petit, l’economia no
tindrà capacitat per assignar gaire treball i capital a altres activitats.
▪ Per tant, la millora dels rendiments i la productivitat era
imprescindible per incrementar l’excedent disponible i diversificar
l’economia.
¿Què significa
‘economia orgànica’?
▪ En una economia
orgànica la producció de
quasi qualsevol bé tenia
en l’origen matèries
primeres, energia i
sistemes de transport que
eren obtingudes
mitjançant la conversió
directa o indirecta de la
radiació solar en
biomassa mitjançant la
fotosíntesi.
▪ Tal com deia A. Smith,
d’una o altra manera,
qualsevol bé procedia del
sòl fèrtil, i la producció de
qualsevol bé competia
amb la resta pel sòl fèrtil.
RENDIMENTS DECREIXENTS
SIGNIFICA COSTOS
CREIXENTS:

1) La obtenció de cada
unitat addicional de
producte exigiria posar
en cultiu terres de pitjor
qualitat
2) I, això, faria més difícil
mantenir l’equilibri entre
el conreu i la ramaderia,
les pastures i els boscos,
on s’obtenien adobs i
combustibles.
3) Emprant les mateixes
tecnologies els costos
serien creixents
Per què eren tan baixos els rendiments agraris?
▪ A finals del segle XVIII i
inicis del XIX A. Smith, R. T.
Malthus, D. Ricardo estaven
convençuts que
1) En una economia orgànica l’augment
del producte tendia a incrementar els
rendiments decreixents de la terra i
generar productivitats del treball
decreixents.
2) L’increment de la població provocaria
un augment de la demanda
d’aliments;
3) Per augmentar la producció agrària
necessària per a satisfer aquella
demanda, solament es podria fer amb
un increment dels costos unitaris;
4) i, per això mateix, s’incrementarien
els preus dels aliments.
 La “Primera Revolució Agrària”
▪ Aquest primera etapa de la revolució agrària tingué lloc a Holanda
(segles XVI-XVII) i Anglaterra (segles XVII-XVIII), i es caracteritzà per
una intensificació del treball i la difusió de les innovacions agràries en
les explotacions pageses familiars ampliades (contractació de mà
d’obra assalariada) i en els “camps oberts”
▪ CARACTERÍSTIQUES:
▪ L’eliminació del guaret i la difusió de les plantes lleguminoses i
farratgeres.
▪ L’augment de les dotacions de bestiar i de l’oferta d’adobs,
selecció de llavors, encreuament d’espècies ramaderes, noves
tècniques de drenatge, la introducció de noves espècies es feia per
consens.
▪ ELS RESULTATS (1):
▪ Ampliació superfície cultivada
▪ Un increment dels rendiments, de 10 hls./ha fins a 20 hls./ha.
▪ Millora del benestar dels pagesos: demanda de més béns de
consum.

▪ RESULTATS (2)
▪ Descens dels preus dels queviures bàsics i augment de la capcitat
de consum de les famílies
▪ Creixent especialització regional
 La “Segona Revolució Agrària”
▪ Una profunda transformació en l’estructura de la propietat i
explotació de la terra, especialment a Anglaterra
▪ Fins el 1700 predomini de les explotacions mitjanes
(Yeoman) fins a 1700/25.
▪ A partir de 1725 imposició de les grans explotacions
gestionades per arrendataris amb mà d’obra assalariada:
el “capitalisme agrari”.
▪ Canvis en l’empresa agrària: tancaments de terres (enclosures)
concentració de la terra en grans explotacions més capitalitzades
(bestiar, maquinaria, utillatge), introducció de noves innovacions:
drenatges
▪ Canvis socials: eliminació dels comunals, i per tant disminució dels
ingressos dels pagesos amb poca terra, augment d’una classe
jornalera que per subsistir necessita combinar els ingressos
procedents del treball agrícola, el treball en la manufactura rural i
l’assistència parroquial (Poor Laws).
▪ Canvis agrícoles: augment productivitat del treball (producte/dia
treball)
 4. La Revolució Industriosa
▪ La revolució industriosa consistí en una intensificació del treball
familiar (treballar més dies i més persones), especial protagonisme el
tingueren la major incorporació al mercat de treball de les dones i els
infants → desenvolupament de la manufactura rural, protoindústria,
per satisfer les demandes més senzilles del mercat interior i colonial
(New Draperies)

▪ La revolució en el consum fou un fenomen caracteritzat per l'increment

de béns de consum nous (rellotges, teixits, i béns procedents de les
colònies (sucre, tabac, cafè, té, xocolata).

▪ RESULTATS: AUGMENT DE LA DEMANDA INTERNA

▪ L’augment de la capacitat de compra dels grups intermedis i alts
mitjançant un increment dels ingressos, malgrat l’estacament dels salaris
reals
▪ L’increment de la població i el ràpid procés d’ urbanització.
▪ La major inserció dels grups socials inferiors en el mercat: Processos de
salarització del treball rural i urbà.
Urbanització, demanda interior i expansió colonial
▪ El comerç llançà la taxa d’urbanització del 7% a 1500 al
29% a 1800, amb una gran metròpolis com Londres al
seu centre.
▪ D’altra banda, fou el ràpid creixement de Londres que va
elevar els preus de la fusta i el carbó vegetal. I que
incentivaria l’explotació de les mines de carbó mineral.
L’estirada de la demanda exterior: expansió colonial

El boom comercial començà amb les new draperies i es va

consolidar amb la creació de l’Imperi britànic que abastava
tots els continents: comerç triangular/Colonialisme

Les polítiques proteccionistes impulsaven i protegien la

manufactura interior front a Holanda (Navigation acts” de
1653 i 1660) i l’Índia (1707)
La “revolució agrària” i l’expansió de
la demanda eren condicions
necessàries, però no suficients per a
la Revolució Industrial

El UK era una potència colonial que podia

proveir-se de les matèries primeres bàsiques
que necessitava pel seu creixement (cotó,
fusta, sucre, etc.), sense comprometre els
seus recursos per a la producció d’aliments
bàsics (cereals). “las colonias de Inglaterra en
el Nuevo Mundo le proporcionaron “hectáreas
fantasma” adicionales fuera de sus fronteras
que hicieron posible la primera parte de la
historia de la industrialización, la historia de
los textiles de algodón ... Si los ingleses se
hubiesen visto forzados a seguir vistiéndose
con telas de lana, lino o cáñamo producidos
dentro de sus propias fronteras, habrían
requerido más de ocho millones de
hectàrees” ... el mateix amb el sucre, fusta,
potassa, olis ...
R. B. Marks (Los orígenes del mundo
moderno. Una nueva visión, Barcelona, 2007,
p. 166).
 Els canvis en l’economia britànica, generaren resultats
econòmics divergents respecte les altres economies de
base orgànica avançada?
Els rendiments de la terra es situaren a un nivell similar als d’Holanda,
Bèlgica o determinades zones de França, però a més havia incrementat la
productivitat del treball entorn d’un 40% més que França, tot i que les
diferències eren menors respecte a Holanda.

Holanda França Anglaterra

població Població % població Població % població Població %

total agrària total agrària Total agrària

1500 1,2 0,74 59,6 15,5 11,3 80,0 2,4 1,8 76,0

1600 1,5 0,75 50,0 19,0 13,1 75,5 4,1 2,9 70,0

1700 1,9 0.76 40,2 21,5 13,6 71,0 5,1 3,0 55,0

1750 1,9 0.82 42,8 24,5 15,1 68,5 5,7 2,6 46,0

1800 2,1 0,93 44,2 29,1 17,0 66,0 8,6 3,1 36,2
 La superació de l’estat
estacionari
▪ Malgrat existien possibilitats de creixement en una
economia de base orgànica segons els economistes
clàssics portaria a llarg termini a un estat estacionari.
▪ Al segle XVIII Anglaterra, gràcies a les transformacions
agràries I la petjada territorial colonial pogué superar les
limitacions pròpies de les economies de base orgànica i
incrementar significativament les seves taxes de
creixement econòmic a finals del segle XVIII ...
▪ Però, hi ha indicis que el creixement de les economies més
avançades (Anglaterra o Holanda a Europa, però també
Xina o Índia) havienn topat cap al 1800 amb nous limits
ecològics, a una situació pròxima a l’estat estacionari dels
clàssics.
▪ Què permetè a Anglaterra primer saltar-se aquells limits?